La Sra. Teresa Pujol, DUI de Pediatria, fa un repàs als trastorns més freqüents del rendiment escolar, a les seves comorbiditats i al treball multidisciplinar que precisa l'acompanyament de les famílies.
2. AUGMENT DE LA DEMANDA EN LA CONSULTA
COMORBILITAT
MANCA DE RECURSOS
3. 1. Conscienciar sobre detecció precoç i
comorbiditat
2. Exposar els diferents tipus d'alteracions
4. El seu paper dins la consulta de Pediatria
9. “J.A.Marina dice que. Tanto en la vida como en el
juego se nos reparten unas cartas que no podemos
elegir (cartas buenas y cartas malas). Es mejor
tenerlas buenas, pero gana quien juega mejor con
las que tiene”.
De eso se trata de que ENSEÑEMOS A JUGAR BIEN.”
11. “gandula”,
que “va lenta fent les activitats”,
que “és maldestra”,
que “no en vol”
(*) Fes tu la prova:
escriu 10 línies
amb la mà no dominant
12.
13. ÉS SENYAL D’ALARMA, perquè:
-“pot voler dir que hi ha un trastorn de
l’aprenentatge”, i
-“si es detecta de manera precoç :
*les adaptacions milloraran el
rendiment escolar
*disminuiran tns emocionals
14. MÉS PARES DEDICATS
MÉS DETECCIÓ DE
DIFICULTATS EN ELS NENS
QUINES DIFICULTATS???
QI RENDIMENT ESCOLAR
15. ALT. VISUALS O AUDITIVES
DESNUTRICIÓ, ALT. DEL SON,...
TNS ADAPTATIUS
TNS EMOCIONALS: dols, ansietat, tristesa,traumes,...
DIRECTRIUS EDUCATIVES INADEQUADES
(manca de límits; no estimulació familiar, famílies obsessives/ansioses;...)
ADVERSITAT PSICOSOCIAL: problemes econòmics, de relació,...
TNS DEL NEURO- DESENVOLUPAMENT:
Alteració del QI
Autisme
TDAH
Tns motors
Tns específics de l’aprenentatge: Dislèxia, discalcúlia, tell, tnva,...
17. Després d’un canvi estressant i desagradable es
poden tenir dificultats per adaptar-se.
◦ Dols
◦ Malalties
◦ Separació de pares
◦ Bullying
◦ Immigració
◦ Canvi d’etapa escolar
◦ Naixement d’un germà
◦ etc
20. Lingüístiques (i descodificació)
Perceptives (lletres i números)
D’atenció
Matemàtiques
Viso- espacials
Memòria
Funcions executives
Dèficit motor
Velocitat de processament
21. PREVALENCES DE TND
10% i el 15% de la població escolar, segons dades de les Jornades Multidisciplinàries de la
Societat Catalana de Pediatria.
◦ DISLÈXIA 5-10%: 33% són Tdah
◦ DISGRAFIA 5-10%
◦ DISCALCULIA 4-6%
◦ TELL 4-7%
◦ TANV: no es coneix
◦ DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL : 2%
◦ TDAH 4-6%
◦ El 70% de les famílies ja van observar dificultats abans dels 7 anys
◦ La mitjana de la detecció “és entre els 9 i els 10 anys!”
◦ UTAE, el 50% hi van per voluntat de la família
◦ ”A cops l’escola diu que ja madurarà”
◦ “Les compensacions i comorbiditat en nens grans” dificulten el diagnòstic
22. Important comorbiditat (ansietat, depressió,
problemes en la relació familiar, bullying, autoestima
baixa,…)
Abandonament escolar:
◦ més atur, més marginació,…
◦ més malalties: obesitat, adiccions,…
Herència (classes més baixes)
23. CULTURA DEL NO ESFORÇ
MANCA DE TEMPS FAMILIAR
DIAGNOSTIC EXCESSIU DE TDAH
MANCA DE LÍMITS
CURRICULUM EXCESSIU
24. DIFICULTATS EN
LECTO-ESCRIPTURA
i/o
NOTES BAIXES
i/o
esforç excessiu
INCAPACITAT
FRUSTRACIÓ BLOQUEIG
RENUNCIA
SOMATITZACIONS
ABSENTISMES
ANGOIXA
TRISTES
INSEGURETAT
BAIXA
AUTOESTIMA
PROBLEMES EN
LES RELACIONS
D’AMICS
PROBLEMES
AMB EL SON,
L’ALIMENTACIÓ
,…
PROBLEMES DE
CONDUCTA
25.
26.
27. No es posar etiquetes, és donar el nom correcte a la
dificultat que ja existeix
Posa en igualtat de condicions als alumnes i
minimitza les conseqüències emocionals
Caldrà fer les adaptacions metodològiques i potenciar
els punts forts
Cal valorar la comorbiditat (la detecció tardana
dificulta el diagnòstic)
El trastorn cal abordar-lo entre mestre i família
28.
29. “Com més aviat s’estimuli l’habilitat encallada,
més aviat es desenvolupa,
perquè les connexions entre les xarxes
neuronals augmenten més ràpidament quan els
nens són petits”.
Sempre estimulació amorosa i positiva, de
“logro”, “tu pots”, i si cal, buscar ajuda.
30. IMPORTANT COMORBILITAT
◦ Estrés /ansietat
◦ Depressió
◦ Etiquetatge
◦ Alteració de la relació familiar
◦ Insatisfacció, no sensació:
de “logro”,
de ser reconegut i respectat
COMPENSACIONS FINS 6È curs
31. La família
L’escola: llar d’infants, escola i institut
◦ Tutor
◦ Eap
Equips de Pediatria
CSMIJ
O....NINGÚ
32. LA CONSULTA DE PEDIATRIA
I
LA DETECCIÓ DE BAIX RENDIMENT ESCOLAR
34. Antecedents familiars
Antecedents personals (prematuritat, patiment fetal,…)
Prova taló (c/ metabolupaties)
C/Hipoacúsia neonatal (potencials evocats)
Taula de Llevant (desenvolupament psicomotor)
Situació social
35. -prematurs o baix pes: alt. psicomotriu, QI normal
però just, alt. visoespaials, risc tdah (2-3 cops més que els
RNN)
-nens adoptats (SAF: alt. cognitiva, conductual,
tdah,...)
-nens amb problemes de llenguatge: risc d’alt.
lecto-escriptura
-nens amb sospita tdah de petits: risc de tdah de
més grans
-famílies amb antecedents: seguiment
acurat escolar i de l’aprenentatge
36. ◦ Revisió hcap (antecedents, ic,seguiments, FR,…)
◦ Control visió, audició, …
◦ Control de les necessitats bàsiques (alimentació, son i eliminació),…
◦ Control de les relacions familiars
◦ Detecció tns emocionals , d’ansietat, adaptatius,…
◦ Control de relacions amb amics,...
◦ Control rendiment escolar
3 anys: llenguatge adequat ?
4 - 6anys: prodiscat, observació directa del comportament del nen
i s/p DSM5
>7 anys: preguntar pel rendiment escolar i si precisa reforç (si cal,
ic a pròpia consulta específica)
37. PREGUNTES CLAU:
(*) A cops els
pares no són conscients de la dificultat del nen!!
Preguntar pel rendiment escolar (“be,be”)
Sostenir el silenci
“Necessita ajut?”
Ei si el nen va content (ull a les somatitzacions)
38. - Dificultats específiques:
- lectura o escriptura
- la resolució de problemes matemàtics
- càlcul mental
- atenció i concentració
- Desmotivació pels estudis
- Resultats acadèmics amb discordança amb el seu esforç
- Dificultats per a organitzar la informació, planificar i gestionar el
temps d’estudi
- Dificultades para estudiar o memoritzar temes
- Poca autonomia per a fer els deures
- Ansietat i inseguretat pels deures
45. ATENCIÓ PSICOLÒGICA
DEL NEN
I DE LA FAMÍLIA
REEDUCACIÓ
DEL NEN
DE LA FAMÍLIA
PI: PLANS INDIVIDUALITZATS ESCOLARS
TRACTAMENT FARMACOLÒGIC S/P
46.
47. Conèixer al nen
Acceptar-lo
Potenciar-lo
Buscar recursos (reeducació, associacions,
apps,...)
Mantenir una bona relació
Coordinació amb escola
49. Discapacitat de l’aprenentatge, origen
neurobiològic
Dificultat en reconèixer de forma fluida les
paraules
Provoca baixa capacitat per lletrejar i
descodificació grafema- fonema
Dificultat per l’adquisició de la lecto-
escriptura
50. 4 anys (nen sa)
5 anys
6 anys (nen sa)
7 anys + Rendiment escolar
8-9 anys
10-11 anys
51. PLA INDIVIDUALITZAT ESCOLAR
REEDUCACIÓ: CONSCIENCIA FONOLÒGICA I TÈCNIQUES D’ESTUDI
Parlar de la dislèxia amb el nen
Coordinació amb l’escola
Estimular interès per la lectura (llegir-los-hi)
No baixar-li expectatives
Fer activitats extraescolars exitoses i que li agradin.
Perseverança i paciència. Estar atents a senyals d'estrès (burles,
exigències,…)
Us de tecnologia: piruletras, APPs lectores,…
52. Prevalença: -5% d’nfants (25% nenes, 75% nens)
-2,5% persones adultes
Manca d’atenció
Desorganització
Manca de control d’impulsos
Inestabilitat emocional
Hiperactivitat
Baix rendiment acadèmic
Dificultat en les relacions interpersonals
Abús de drogues
Risc en la conducció
Risc en les relacions sexuals
53. A-Patró persistent (més de 6 mesos) que interfereix
en el funcionament o desenvolupament
B- Alguns símptomes estaven presents abans dels 12
anys.
C- Símptomes presents en 2 o més contextes
D- Símptomes interfereixen amb el funcionamento
social, acadèmic,...
E- Els símptomes no s’expliquen per altre tn mental.
54. 1.Sovint no presta l’atenció als detalls i es descuida i fa errades en les
tasques escolars.
2. Dificultat en mantenir l’atenció en activitats recreatives.
3. Sovint sembla que no escolti quan se li parla directament
4. Sovint no segueix les instruccions i no acaba les tasques escolars
5. Li costa organitzar –se (els deures,...)
6. No vol tasques d’esforç mental sostinguts
7. Perd coses
8. Es distreu
9. Sovint oblida
55. 1. Sovint juga o copeja amb les mans, els peus, o es mou a la cadira.
2. Sovint s’aixeca en situacions on s’espera estigui asssegut.
3. Sovint corre o trepa en situacions inapropiades (els adolescents, estan
inquiets).
4. Sovint és incapaç de jugar o d’estar tranquil en activitats recreatives.
5. Sovint “està ocupat”, com si tingués un motor.
6.Sovint parla excessivament
7. Sovint contesta inesperadament o abans d’acabar-se la pregunta.
8. Li costa esperar el seu torn.
9. Sovint interromp o es posa en converses o jocs dels altres sense permís.
56. *La necessitat de resultat
o gratificació immediata
*L’anticipació d’allò que passarà
Entorn ordenat
Ajudar-lo a organitzar-se
Establir prioritats
Valorar l’esforç , reforçar les conductes
desitjades (recompenses,gomets)
Pautes clares de conducta i en el temps
57. Estimular autoestima
És útil posar per escrit el que esperem d’ell
No cridar ni perdre el control, millor utilitzar “temps fora”
Evitar la confrontació, explicacions clares de conseqüències,
demostrar la nostra confiança.
Potenciar autonomia i creativitat
Crear rutines i hàbit d’estudi
Mètode de R.Barkley: Vuit passos per millorar la conducta.
58. A L’ESCOLA
1.Crida, fa comentaris inadequats
2.No pot estar-se quiet, ho toca tot
3.Li costa controlar-se en canvis d’activitat (files, canvis de classe,..)
4.Reacciona desproporcionadament quan es fiquen amb ell
Esclata sovint, i sovint està al mig dels conflictes (a cops sense ser-ne
causa
5.És lent per copiar de la pissarra
6.Es deixa els llibres que necessita a l’escola, no apunta be a l’agenda,...
7.No dóna encàrrecs, ni cartes
8.Li costa posar-se a treballar i fer-ho sense interrupcions
59. 1.Els càstigs no l’ajuden.EL comportament, no depèn de la
voluntat del nen. Donar-li responsabilitat per moure’s.
2.Estreta coordinació amb pares, i altres professionals.
3.Posar-lo a les primeres files, lluny d’estímuls (finestres,
portes,..) Mantenir la seva atenció.
4.Facilitar l’organització (rutines, llistes de prioritats,
autosupervisió del propi treball, fragmentar les feines, c/ t’)
5.Millorar la seva autoestima: anticipar-li situacions, reconèixer
els èxits i els moments difícils, vigilar bullying,..)
60. 6.Facilitar el rendiment escolar:
*no exercicis llargs, fraccionar-li la feina, ...
*no preguntes obertes, millor orals i concretes
*suport visual
*si necessita moure’s, facilitar-li
*assegurar-se que ho ha comprès
*donar-li més temps, i temps límit a cada activitat
*assegurar que tingui tot el material.
*explicar-li els passos a seguir; *ajudar a extreure idea principal,...;*adaptar
procediments i no continguts.
*si cal renyar-lo, millor en privat;*treball cooperatiu, i no de lliçó
magistral;*avisar-lo prèviament dels canvis
7.Per les dificultat en la lectoescriptura:
* ensenyar a subratllar dades,idees principals
*prioritzar els exercicis més importants, i donar-li més temps
*no fer-li copiar els enunciats*als exàmens donar-li més temps, assegurar-
nos que ha entès les preguntes,...
61.
62.
63. Dificultades Aprendizaje Habilidades
visoespaciales
Coordinación Motriz Habilidades Sociales Área emocional-
afectiva
Lectura conservada pero
mala comprensión. Falta
de habilidad con las
matemáticas.
Le cuesta trabajar
con imágenes.
Mala coordinación
motora.
Poca habilidad para
captar la comunicación
no verbal.
Problemas de
conducta debido a su
mala interpretación
de las situaciones.
Excelente memória para
las cosas que escuchan.
Le cuesta entender
las relaciones
espaciales.
Dificultades con
actividades como la
gimnasia o el deporte.
Problemas en el uso
del lenguaje
contextual.
Riesgo de trastornos
emocionales
(ansiedad,
depresión).
Problemas para
generalizar los
aprendizajes.
Excesiva atención en
los detalles sin ser
capaz de analizar el
contexto.
Torpeza en la
coordinación de
movimientos
(abrocharse,
manipular objetos,
etc.)
Fácilmente vulnerable.
Susceptible de sufrir
Acoso escolar.
Se ve inmerso en
conflictos que no
acaba de entender.
Dificultades en el
pensamiento abstracto.
Pobre memória
visual.
Mal equilibrio. Pasos sociales
erróneos debido a
"malentendidos" a
consecuencia de sus
características
personales.
Baja autoestima.
Riesgo de Acoso.
Dificultades en procesar
simultáneamente
información visual y
verbal.
Dificultades para
organizarse sobre el
papel sin referencias
o pauta.
Dificultades en
actividades o trabajos
manuales (puzzles,
rompecabezas, etc.)
Las situaciones nuevas
le incomodan.
Lenguaje expresivo
conservado pero con
poco contenido o
adoptando una
forma pedante.
Dificultades para
manejar el dinero.
Dificultades a nivel
motriz, para mover el
cuerpo en el espacio.
Dificultades para
recordar.
Dificultades de relación
con los otros.
No suele entender
las críticas.
64.
65.
66. Explicació d'existència de possible problema i necessitat de diagnòstic.
Conscienciació de la seva rellevància
EL NEN HO HA DE SABER !!
Consells sobre com tractar la família al nen (encara que no es tingui un diagnòstic clar): consells
escrits
Derivacions a: tutor i eap: coordinació amb AP
cdiap, csmij, consulta dislèxia, UTAE, s/p
Oferiment de reeducació (privada): n.tfns, beques,...
Ic a associacions (si ja tenen el diagnòstic)
Aplicacions com Piruletras (dislèxics),
Aislados (si alteració emocional), APPs lectores,..
Coordinació AP s/p: EAP, CSMIJ, CDIAP,...
Seguiment: Nen Sa, o específic s/p
67. Conèixer al nen i la família (evidencia A,S,X)
Símptomes
Expectatives
Motivació
Capacitat
Preferències
Barreres per aconseguir tmt
Econòmiques,
Comorbiditat
Psicopatologia familiar
Estabilitat
Adherència al tractament
Ajudar a identificar les barreres per aconseguir el tmt òptim (evidencia A)
Cal mesurar la satisfacció del nen i la família respecte el tmt (prediu
l'adherència)
68. ABS _______________
EQUIP DE PEDIATRIA
A/ TUTOR/A ESCOLAR DEL NEN /A _________________________
A/ EAP DEL CENTRE ESCOLAR ______________________________
Us informem que el nen/a
que cursa ______ curs de ________ , presenta signes de possible __________
◦ Test Prodiscat ____punts;
◦ DMS V Inatenció _____ punts; Hiperactivitat-Impulssivitat______punts
◦ Altres observacions:______________________________________________________________________
Al centre de Salut s’han descartat problemes de visió i d’audició.
Informem al tutor escolar i sol·licitem valoració i seguiment pel servei de l´EAP .
La família accepta que ens passem informació i treballem en xarxa els professionals
del CAP,
els professors, l´EAP i els Treballadors Socials,per tal d´oferir el millor seguiment
del nen.
Cordialment,
Firma del pare/mare:
Pediatria de l´ABS d´
_______________, a _____de________________de 20___
70. “ METODOLOGIA MULTISENSORIAL
CENTRADA EN PONTENCIALITATS
(per compensar la dificultat)”
◦ Destinada a alumnes amb dificultats en l'aprenentatge
◦ Estimula diferents habilitats cognitives (atenció, memòria, percepció, orientació temporal y
visoespacial, llenguatge, raonament, planificació, flexibilitat cognitiva, etc...).
◦ Fomentar la generació i el desenvolupament de recursos propis, a partir de les
pròpies potencialitats.
◦ Estableix objectius terapèutics adaptat al perfil neuropsicològic del nen
◦ Assessora sobre les estratègies i tècniques r/a el rendiment escolar.
◦ També engloba la comunicació i assessorament a l’escola o tutor i als pares
◦
Preu 25-50 euros 45’-60´
71. Ajudar a identificar els propis objectius
Role- playing
Tasques a fer entre sessions
Coordinació amb l’escola
Prevenció conductes de risc:
Consum d’alcohol
Conducció
Relacions sexuals
72.
73. Manca de consciencia de necessitat
de diagnòstic
Manca de formació dels professionals:
◦ D’Ensenyament i : mestres, psicopedagogs,...
◦ De Salut: pediatres i infermeres
Dificultat de diagnòstic en nens grans
◦ Comorbiditat
◦ Compensacions
74. Diagnòstic: manca de personal i rols clars
◦ EAP: dislèxia, Tell i altes capacitats
recursos insuficients
comorbiditat?
◦ CSMIJ: tdah moderats- greus
(excessiu dgtic)
◦ Neuròlegs: tn del desenvolupament i autisme
◦ Pediatres: tdah lleus?
◦ ??? tnav (?)
Reeducació
◦ Pública: manca de recursos
◦ Privada: cara, adequada?
◦ Assessoren al tutor?
◦ Formen als pares?
Escola
◦ Metodologia poc experimental (molt basada en la lectura)
◦ Plans individualitzats amb metodologies poc adaptades.
76. -PEDAGOGIA SISTÈMICA
-TREBALL PER PROJECTES
-TREBALLAR A PARTIR DE LA REALITAT
-MANIPULACIÓ I EXPERIENCIA
-EDUCACIÓ HUMANISTICA I AFECTIVA
-A PARTIR DE LA NECESSITAT
-PROMOURE LA SENSACIÓ DE “LOGRO”