29/11/2013

Centre de Recursos
Pedagògics del Vallès
Occidental IV –
Sant Cugat

30%
fracàs
escolar

LA DISLÈXIA: RECURSOS I ESTRATÈGIES PER A L'AULA
ORDINÀRIA

•

La dislèxia, un repte per a tots
Què s'entén per alumnat amb dislèxia? Principis d'actuació
educativa amb alumnat amb dislèxia: (detecció primerenca,
adaptació constant, Pla Individualitzat, col·laboració, participació de
famílies i altres serveis i professionals implicats....). Mesures
generals d'atenció educativa: recursos i estratègies per a l'actuació
a l'aula ordinària..
A càrrec de la Dra. Anna López, neuropsicòloga, Unitat de Trastorns
de l'Aprenentatge Escolar (UTAE), Hospital Sant Joan de Déu.
Dimecres, 27 de novembre de 2013 de 17,30 a 19h
Casa de Cultura de Sant Cugat

Factors que intervenen en el rendiment escolar

Capacitat de planificació
Capacitat artística

PERSONALS:

PEDAGÒGICS

•Habilitats / no
habilitats

•Estil educatiu

•Salut física i mental

•Formació dels docents

Ser ordenat

Velocitat lectora
Habilitat musical

•Flexibilitat

•Recursos

Agilitat corporal
Habilitat numèrica

ENTORN SOCIOCULTURAL

Expressió verbal

•Nivell i expectatives

Autocontrol

•Presència de TA

Capacitat memorística

•Recursos econòmics i
culturals

Capacitat d’abstracció

RENDIMENT
COGNITIU
GLOBAL

Neuropsicologia
CONDUCTA O
PROCESSOS
COGNITIUS:

Parlar
Llegir
Calcular
Explicar
Organitzar
Cantar
Entendre…

HABILITATS
ACADÈMIQUES

MEMÒRIA

EXPLORACIÓ
NEUROPSICOLÒGICA

FUNCIONS
LINGÜÍSTIQUES

CONDUCTA

FUNCIONS
EXECUTIVES/
ATENCIÓ

FUNCIONS
VISOPERCEPTIVES,
VISOESPAIALS,
VISOCONSTRUCTIVES

1
29/11/2013

Continuum

84%

16%

Continuum

97%

3%

DISLÈXIA

Evolució

Lectura alentida o amb errors
Errades ortogràfiques

MAL RESULTAT

• Lectura mecànica
DESMOTIVACIÓ

• Ortografia natural

DISMINUEIX

DESÀNIM

L’ ESFORÇ

• Comprensió
BAIXA AUTOESTIMA

• Velocitat

CONDUCTES DISRUPTIVES

TRASTORNS EMOCIONALS 2aris

• Ortografia arbitrària
Eix cronològic

Dislèxia

FRACÀS ESCOLAR

Continuum

Trastorn de base neurològica que
condiciona una dificultat “inesperada”
per a l’aprenentatge de la lectura.
Inesperada:
- escolarització normal
- intel—ligència normal
- no dèficits sensorials
- no trastorns conductuals greus

1992 S. Shaywitz y col “Evidence that dyslexia may represent
the lower tail of a normal distribution or reading ability”.

2
29/11/2013

Dislèxia

Es un dèficit, no un retard del desenvolupament o maduratiu

• Es el trastorn específic de l’aprenentatge més freqüent i
millor estudiat
• Prevalença 5 - 17 % nens en edat escolar als EEUU
(Stanovich, 1986; Interagency Committee on Learning

Disabilities. Learning Disabilities: a report to14the US
12
Congress. 1987)
• Afecta per igual a ambdós sexes

10
8

(Wadsworth 1992 ; S.Shaywitz 2003;

Siegel 2005; Siegel 2010)

Niños
Niñas

6
4

S. Shaywitz 2003 Dyslexia Pediatrics in Review 24(5) 147

2
0
investigac

colegio

És un trastorn persistent encara que les manifestacions
siguin diferents segons l’edat (no és un retard transitori del
desenvolupament)

Estudis genètics
– Dislèxia: Trastorn familiar i hereditari
• 25-65% nens dislèxics → progenitor dislèxic
• 40% dels germans dx presenten en major o
menor grau el mateix trastorn
Pennington & Gilberg (1996)

– Model multifactorial: múltiples gens + f
ambientals protectors i de risc
• Probable localització dels gens:
DYX1C1 (15)
Poelmans G et al. (2008) Am J Med Genet
DCDC2 (6)
Schumacher et al (2008) Psy Genet
KIAA0319 (6)
Scerri TS et al (2011) Biol Psychiatry
2???

Estudis de
neuroimatge
estructural/ funcional

NEUROIMATGE FUNCIONAL

Activación cerebral durante la lectura

Shaywitz K, Shaywitz S (2003)

3
29/11/2013

Correlats anatòmics
(fMRI)

Què ens aporta la lectura
global?

• Price (1996): xarxes neuronals per a cada ruta…
– Correspondència grafema-fonema

•Rapidesa o fluïdesa lectora

• Girus angular/ supramarginal
• Requereix atenció
• Procés lent (300 mseg)

Correcció ortogràfica

– Anàlisis global paraula
• Girus fusiforme (VWFA)
• no requereix atenció
• Procés ràpid(150-200 mseg)

Fascicle arquejat
Gir
angular
Àrea
frontal

Dislèxia
• Es una disfunció específica de llenguatge que afecta al
processament fonològic
“Consciència fonològica”
Llenguatge

Lectura

significat

Àrea
primària
visual

Fonologia
Semàntica
Sintaxi

Gir fusiforme

Model integrador Uta Frith 1999
Nivell biològic
Diferent activació cerebral
Estudis genètics
Nivell cognitiu
Tª de la consciència fonològica
Nivell comportamental
lectura forçada, amb errors,
alentida, errors ortogràfics

Decodificació

Comprensió

Pragmàtica

Trastorn Dèficit
Atenció/Hiperactivitat
(TDA/H)

Trastorn específic de la
lectura (DISLÈXIA)

Trastorn
Desenvolupament
Llenguatge

Trastorn del càlcul
(Discalcúlia)

Trastorn d’Aprenentatge
No Verbal (TANV)

4
29/11/2013

TRASTORNS DE L’APRENENTATGE
Prevalença

Aula de 25 alumnes

DISLEXIA

5 – 15 %

1–4

TDAH

3–

8 %

1–2

DISCALCULIA

1– 3 %

0–1

TDL

2– 4 %

0–1

TANV

??

Total

2- 8
Curs 2010 – 11:

alumnes amb TA x aula

1.139.000 alumnes a Catalunya

SISTEMA
EDUCATIU,
és sensible a
aquestes
diferències?

56.950 - 170.850 alumnes amb T aprenentatge
7.700.000 alumnes a Espanya

385.000 - 1.155.000 alumnes amb T aprenentatge

Quan veiem un alumne que….
Vol dir sempre
l’última paraula

Contesta
inadequadament al
tutor

Pobre velocitat lectora

Podem interpretar…

Poc conscient de les
seves mancances

Es distreu amb
Expressió escrita
qualsevol cosa
molt pobre
Dificultats per adquirir bons hàbits
Presentació poc polida
de les feines
Perd objectes o es
Fa sorollets
descuida el
material
Contesta
Problemes amb
de forma
S’aixeca de la cadira
la gestió
precipitada
durant les classes...
del temps
Nombroses errades
ortogràfiques
No apunta els deures a l’agenda

No tenen interès
Ganduls
Poc nivell d’esforç
Rendeixen per sota de les seves capacitats
Poc motivats
No volen fer bé les coses
A casa no els han “apretat” prou
……………..

Etc...

Plantegem-nos la possibilitat
de que hi hagi un TA!!!

Abordatge dels trastorns de
l’aprenentatge

i indaguem-ho!!

5
29/11/2013

Què fem després del
diagnòstic???
• Psicoeducació:
– Pares: explicar què és i donar info per escrit
– Nens: explicar què és
– Escola: explicar què és i donar info per escrit

• Intervenció

15 adequacions a l’aula
1) No forçar a l’alumne a llegir en veu alta si hi ha
el perill de ridiculitzar-lo davant dels seus
companys. Es pot donar el text prèviament per a
que se’l prepari a casa.
2) Valorar quines lectures obligatòries trimestrals
hi ha.
3) No penalitzar les faltes d’ortografia, però sí
exigir-li un mínim (10 normes bàsiques). No
serveix de res fer còpia de les errades.

15 adequacions a l’aula
7) Reduir el temari a estudiar. Millor
poc i bé que molt i malament.
8) Donar més valor al contingut del
redactat que a la forma
9) Adaptar l’assignatura de llengua
anglesa al format oral.
10) Donar apunts del professor o oferir
que se’ls fotocopiï d’algun company.

Què fem després del
diagnòstic???
• Psicoeducació:
– Pares: explicar què és i donar info per escrit
– Nens: explicar què és
– Escola: explicar què és i donar info per escrit

• Intervenció

15 adequacions a l’aula
4) Assegurar-se que ha entès correctament les
preguntes dels exàmens
5) Donar-li el temps necessari per a que pugui
finalitzar els exàmens.
6) Donar una 2ª oportunitat fent-li una prova oral.
Segurament li sortirà millor. Intentar no fer-ho a
hores d’esbarjo.

15 adequacions a l’aula
11) Tenir en compte on està assegut:
prop/lluny professor i els companys
que té al costat.
12) Potenciar l’ús de recursos
“tecnològics”: ordinador,
calculadora, lectors informàtics...

6
29/11/2013

Què fem després del
diagnòstic???

15 adequacions a l’aula
13) Ressaltar els progressos aconseguits.
14) Vigilar els comentaris en els informes
escolars quan el professor ha estat informat de
les dificultats de l’alumne.
15) Comentar les notes personalment amb
l’alumne

• Psicoeducació:
– Pares: explicar què és i donar info per escrit
– Nens: explicar què és
– Escola: explicar què és i donar info per escrit

• Intervenció

What Works Clearinghouse

Consultar

• Va sorgir com una iniciativa del Departament d'Educació de l' Institut
de Ciències de l'Educació (IES) d’EUA
• el What Works Clearinghouse (WWC) va ser creat el 2002 per ser una
font, central i fiable, d'evidència científica del que funciona en
el educació. L’enorme volum d’investigacions sobre diferents
programes, productes, pràctiques i polítiques en l'educació podia fer
que fos difícil d'interpretar i aplicar els resultats.
• Revisen la investigació.
• Després, al centrar-se en els resultats de recerca d'alta qualitat,
tracten de respondre a la pregunta "Què funciona en l'educació?"
• L’objectiu és proporcionar als educadors la informació que
necessiten per prendre decisions basades en l'evidència.

• Guies de consens
• Publicacions científiques
• Organismes de prestigi

REEDUCACIÓ

Intervenció segons l’edat del nen
•
•
•
•

Nens petits
Aprenen a llegir
Fase d’aprenentatge de la
lecto-escriptura
No arrosseguen anys amb
errades lectores
Tenen la funció L-E més
immadura
No tenen deures per casa

Nens grans
•

•
•
•

Reeducació
específica

Llegeixen per aprendre
Eficàcia no demostrada
amb un tractament
específic
Arrosseguen anys fent els
mateixos errors
Han fixat ja unes vies
d’activació
Tenen deures per casa

Acomodació al
trastorn

Tractem el
dèficit específic
de L-E

5 anys
P-5

1º

7

Busquem estratègies
per compensar el dèficit

9
3º

11
5º

13
1oESO

15
3ºESO

17

19 anys

1ºBatx

7
29/11/2013

Nivells d’intervenció:
1)
2)
3)
4)
5)

Consciència fonològica
Correspondència fonema-grafema
Lectura global
Redacció, ortografia i entonació text
Estratègies

Conclusions
• La dislèxia té una base neurobiològica i s’associa
a una disfunció cerebral del quadrant posterior
esquerre
• Probablement participa en el % de fracàs escolar
• El trastorn és persistent, encara que va canviant
al llarg de la vida
• Clínicament s’ajusta a un perfil neuropsicològic
específic
• És important la detecció per al correcte
desenvolupament del nen (personal, escolar,
social)
• El diagnòstic precoç és fonamental per iniciar
quan abans la intervenció

Conclusions
• La psicoeducació és fonamental per als pares, nens i
professionals de l’escola
• Es important donar l’alerta quan hi ha la sospita d’un TA
• La intervenció ha de començar el més aviat possible
• Ha de ser recolzada per evidència científica o per
manuals de guia pràctica i coordinada
• Hi ha prou evidència que recolza una milloria en precisió
lectora amb un treball basat en la consciència fonològica
• La intervenció s’ha de fer d’acord al nivell lector i edat
del nen

Malgrat ser un trastorn que
persisteix al llarg de la vida,
amb un diagnòstic precoç i un
abordatge adequat, és
compatible amb un acceptable
rendiment escolar i èxit
professional.

8

Documentacioannalopezutae

  • 1.
    29/11/2013 Centre de Recursos Pedagògicsdel Vallès Occidental IV – Sant Cugat 30% fracàs escolar LA DISLÈXIA: RECURSOS I ESTRATÈGIES PER A L'AULA ORDINÀRIA • La dislèxia, un repte per a tots Què s'entén per alumnat amb dislèxia? Principis d'actuació educativa amb alumnat amb dislèxia: (detecció primerenca, adaptació constant, Pla Individualitzat, col·laboració, participació de famílies i altres serveis i professionals implicats....). Mesures generals d'atenció educativa: recursos i estratègies per a l'actuació a l'aula ordinària.. A càrrec de la Dra. Anna López, neuropsicòloga, Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE), Hospital Sant Joan de Déu. Dimecres, 27 de novembre de 2013 de 17,30 a 19h Casa de Cultura de Sant Cugat Factors que intervenen en el rendiment escolar Capacitat de planificació Capacitat artística PERSONALS: PEDAGÒGICS •Habilitats / no habilitats •Estil educatiu •Salut física i mental •Formació dels docents Ser ordenat Velocitat lectora Habilitat musical •Flexibilitat •Recursos Agilitat corporal Habilitat numèrica ENTORN SOCIOCULTURAL Expressió verbal •Nivell i expectatives Autocontrol •Presència de TA Capacitat memorística •Recursos econòmics i culturals Capacitat d’abstracció RENDIMENT COGNITIU GLOBAL Neuropsicologia CONDUCTA O PROCESSOS COGNITIUS: Parlar Llegir Calcular Explicar Organitzar Cantar Entendre… HABILITATS ACADÈMIQUES MEMÒRIA EXPLORACIÓ NEUROPSICOLÒGICA FUNCIONS LINGÜÍSTIQUES CONDUCTA FUNCIONS EXECUTIVES/ ATENCIÓ FUNCIONS VISOPERCEPTIVES, VISOESPAIALS, VISOCONSTRUCTIVES 1
  • 2.
    29/11/2013 Continuum 84% 16% Continuum 97% 3% DISLÈXIA Evolució Lectura alentida oamb errors Errades ortogràfiques MAL RESULTAT • Lectura mecànica DESMOTIVACIÓ • Ortografia natural DISMINUEIX DESÀNIM L’ ESFORÇ • Comprensió BAIXA AUTOESTIMA • Velocitat CONDUCTES DISRUPTIVES TRASTORNS EMOCIONALS 2aris • Ortografia arbitrària Eix cronològic Dislèxia FRACÀS ESCOLAR Continuum Trastorn de base neurològica que condiciona una dificultat “inesperada” per a l’aprenentatge de la lectura. Inesperada: - escolarització normal - intel—ligència normal - no dèficits sensorials - no trastorns conductuals greus 1992 S. Shaywitz y col “Evidence that dyslexia may represent the lower tail of a normal distribution or reading ability”. 2
  • 3.
    29/11/2013 Dislèxia Es un dèficit,no un retard del desenvolupament o maduratiu • Es el trastorn específic de l’aprenentatge més freqüent i millor estudiat • Prevalença 5 - 17 % nens en edat escolar als EEUU (Stanovich, 1986; Interagency Committee on Learning Disabilities. Learning Disabilities: a report to14the US 12 Congress. 1987) • Afecta per igual a ambdós sexes 10 8 (Wadsworth 1992 ; S.Shaywitz 2003; Siegel 2005; Siegel 2010) Niños Niñas 6 4 S. Shaywitz 2003 Dyslexia Pediatrics in Review 24(5) 147 2 0 investigac colegio És un trastorn persistent encara que les manifestacions siguin diferents segons l’edat (no és un retard transitori del desenvolupament) Estudis genètics – Dislèxia: Trastorn familiar i hereditari • 25-65% nens dislèxics → progenitor dislèxic • 40% dels germans dx presenten en major o menor grau el mateix trastorn Pennington & Gilberg (1996) – Model multifactorial: múltiples gens + f ambientals protectors i de risc • Probable localització dels gens: DYX1C1 (15) Poelmans G et al. (2008) Am J Med Genet DCDC2 (6) Schumacher et al (2008) Psy Genet KIAA0319 (6) Scerri TS et al (2011) Biol Psychiatry 2??? Estudis de neuroimatge estructural/ funcional NEUROIMATGE FUNCIONAL Activación cerebral durante la lectura Shaywitz K, Shaywitz S (2003) 3
  • 4.
    29/11/2013 Correlats anatòmics (fMRI) Què ensaporta la lectura global? • Price (1996): xarxes neuronals per a cada ruta… – Correspondència grafema-fonema •Rapidesa o fluïdesa lectora • Girus angular/ supramarginal • Requereix atenció • Procés lent (300 mseg) Correcció ortogràfica – Anàlisis global paraula • Girus fusiforme (VWFA) • no requereix atenció • Procés ràpid(150-200 mseg) Fascicle arquejat Gir angular Àrea frontal Dislèxia • Es una disfunció específica de llenguatge que afecta al processament fonològic “Consciència fonològica” Llenguatge Lectura significat Àrea primària visual Fonologia Semàntica Sintaxi Gir fusiforme Model integrador Uta Frith 1999 Nivell biològic Diferent activació cerebral Estudis genètics Nivell cognitiu Tª de la consciència fonològica Nivell comportamental lectura forçada, amb errors, alentida, errors ortogràfics Decodificació Comprensió Pragmàtica Trastorn Dèficit Atenció/Hiperactivitat (TDA/H) Trastorn específic de la lectura (DISLÈXIA) Trastorn Desenvolupament Llenguatge Trastorn del càlcul (Discalcúlia) Trastorn d’Aprenentatge No Verbal (TANV) 4
  • 5.
    29/11/2013 TRASTORNS DE L’APRENENTATGE Prevalença Aulade 25 alumnes DISLEXIA 5 – 15 % 1–4 TDAH 3– 8 % 1–2 DISCALCULIA 1– 3 % 0–1 TDL 2– 4 % 0–1 TANV ?? Total 2- 8 Curs 2010 – 11: alumnes amb TA x aula 1.139.000 alumnes a Catalunya SISTEMA EDUCATIU, és sensible a aquestes diferències? 56.950 - 170.850 alumnes amb T aprenentatge 7.700.000 alumnes a Espanya 385.000 - 1.155.000 alumnes amb T aprenentatge Quan veiem un alumne que…. Vol dir sempre l’última paraula Contesta inadequadament al tutor Pobre velocitat lectora Podem interpretar… Poc conscient de les seves mancances Es distreu amb Expressió escrita qualsevol cosa molt pobre Dificultats per adquirir bons hàbits Presentació poc polida de les feines Perd objectes o es Fa sorollets descuida el material Contesta Problemes amb de forma S’aixeca de la cadira la gestió precipitada durant les classes... del temps Nombroses errades ortogràfiques No apunta els deures a l’agenda No tenen interès Ganduls Poc nivell d’esforç Rendeixen per sota de les seves capacitats Poc motivats No volen fer bé les coses A casa no els han “apretat” prou …………….. Etc... Plantegem-nos la possibilitat de que hi hagi un TA!!! Abordatge dels trastorns de l’aprenentatge i indaguem-ho!! 5
  • 6.
    29/11/2013 Què fem desprésdel diagnòstic??? • Psicoeducació: – Pares: explicar què és i donar info per escrit – Nens: explicar què és – Escola: explicar què és i donar info per escrit • Intervenció 15 adequacions a l’aula 1) No forçar a l’alumne a llegir en veu alta si hi ha el perill de ridiculitzar-lo davant dels seus companys. Es pot donar el text prèviament per a que se’l prepari a casa. 2) Valorar quines lectures obligatòries trimestrals hi ha. 3) No penalitzar les faltes d’ortografia, però sí exigir-li un mínim (10 normes bàsiques). No serveix de res fer còpia de les errades. 15 adequacions a l’aula 7) Reduir el temari a estudiar. Millor poc i bé que molt i malament. 8) Donar més valor al contingut del redactat que a la forma 9) Adaptar l’assignatura de llengua anglesa al format oral. 10) Donar apunts del professor o oferir que se’ls fotocopiï d’algun company. Què fem després del diagnòstic??? • Psicoeducació: – Pares: explicar què és i donar info per escrit – Nens: explicar què és – Escola: explicar què és i donar info per escrit • Intervenció 15 adequacions a l’aula 4) Assegurar-se que ha entès correctament les preguntes dels exàmens 5) Donar-li el temps necessari per a que pugui finalitzar els exàmens. 6) Donar una 2ª oportunitat fent-li una prova oral. Segurament li sortirà millor. Intentar no fer-ho a hores d’esbarjo. 15 adequacions a l’aula 11) Tenir en compte on està assegut: prop/lluny professor i els companys que té al costat. 12) Potenciar l’ús de recursos “tecnològics”: ordinador, calculadora, lectors informàtics... 6
  • 7.
    29/11/2013 Què fem desprésdel diagnòstic??? 15 adequacions a l’aula 13) Ressaltar els progressos aconseguits. 14) Vigilar els comentaris en els informes escolars quan el professor ha estat informat de les dificultats de l’alumne. 15) Comentar les notes personalment amb l’alumne • Psicoeducació: – Pares: explicar què és i donar info per escrit – Nens: explicar què és – Escola: explicar què és i donar info per escrit • Intervenció What Works Clearinghouse Consultar • Va sorgir com una iniciativa del Departament d'Educació de l' Institut de Ciències de l'Educació (IES) d’EUA • el What Works Clearinghouse (WWC) va ser creat el 2002 per ser una font, central i fiable, d'evidència científica del que funciona en el educació. L’enorme volum d’investigacions sobre diferents programes, productes, pràctiques i polítiques en l'educació podia fer que fos difícil d'interpretar i aplicar els resultats. • Revisen la investigació. • Després, al centrar-se en els resultats de recerca d'alta qualitat, tracten de respondre a la pregunta "Què funciona en l'educació?" • L’objectiu és proporcionar als educadors la informació que necessiten per prendre decisions basades en l'evidència. • Guies de consens • Publicacions científiques • Organismes de prestigi REEDUCACIÓ Intervenció segons l’edat del nen • • • • Nens petits Aprenen a llegir Fase d’aprenentatge de la lecto-escriptura No arrosseguen anys amb errades lectores Tenen la funció L-E més immadura No tenen deures per casa Nens grans • • • • Reeducació específica Llegeixen per aprendre Eficàcia no demostrada amb un tractament específic Arrosseguen anys fent els mateixos errors Han fixat ja unes vies d’activació Tenen deures per casa Acomodació al trastorn Tractem el dèficit específic de L-E 5 anys P-5 1º 7 Busquem estratègies per compensar el dèficit 9 3º 11 5º 13 1oESO 15 3ºESO 17 19 anys 1ºBatx 7
  • 8.
    29/11/2013 Nivells d’intervenció: 1) 2) 3) 4) 5) Consciència fonològica Correspondènciafonema-grafema Lectura global Redacció, ortografia i entonació text Estratègies Conclusions • La dislèxia té una base neurobiològica i s’associa a una disfunció cerebral del quadrant posterior esquerre • Probablement participa en el % de fracàs escolar • El trastorn és persistent, encara que va canviant al llarg de la vida • Clínicament s’ajusta a un perfil neuropsicològic específic • És important la detecció per al correcte desenvolupament del nen (personal, escolar, social) • El diagnòstic precoç és fonamental per iniciar quan abans la intervenció Conclusions • La psicoeducació és fonamental per als pares, nens i professionals de l’escola • Es important donar l’alerta quan hi ha la sospita d’un TA • La intervenció ha de començar el més aviat possible • Ha de ser recolzada per evidència científica o per manuals de guia pràctica i coordinada • Hi ha prou evidència que recolza una milloria en precisió lectora amb un treball basat en la consciència fonològica • La intervenció s’ha de fer d’acord al nivell lector i edat del nen Malgrat ser un trastorn que persisteix al llarg de la vida, amb un diagnòstic precoç i un abordatge adequat, és compatible amb un acceptable rendiment escolar i èxit professional. 8