PowerPoint Anna López xerrada dilèxia a Sant Cugat del Vallès

1. 29/11/2013
Centre de Recursos
Pedagògics del Vallès
Occidental IV –
Sant Cugat
30%
fracàs
escolar
LA DISLÈXIA: RECURSOS I ESTRATÈGIES PER A L'AULA
ORDINÀRIA
•
La dislèxia, un repte per a tots
Què s'entén per alumnat amb dislèxia? Principis d'actuació
educativa amb alumnat amb dislèxia: (detecció primerenca,
adaptació constant, Pla Individualitzat, col·laboració, participació de
famílies i altres serveis i professionals implicats....). Mesures
generals d'atenció educativa: recursos i estratègies per a l'actuació
a l'aula ordinària..
A càrrec de la Dra. Anna López, neuropsicòloga, Unitat de Trastorns
de l'Aprenentatge Escolar (UTAE), Hospital Sant Joan de Déu.
Dimecres, 27 de novembre de 2013 de 17,30 a 19h
Casa de Cultura de Sant Cugat
Factors que intervenen en el rendiment escolar
Capacitat de planificació
Capacitat artística
PERSONALS:
PEDAGÒGICS
•Habilitats / no
habilitats
•Estil educatiu
•Salut física i mental
•Formació dels docents
Ser ordenat
Velocitat lectora
Habilitat musical
•Flexibilitat
•Recursos
Agilitat corporal
Habilitat numèrica
ENTORN SOCIOCULTURAL
Expressió verbal
•Nivell i expectatives
Autocontrol
•Presència de TA
Capacitat memorística
•Recursos econòmics i
culturals
Capacitat d’abstracció
RENDIMENT
COGNITIU
GLOBAL
Neuropsicologia
CONDUCTA O
PROCESSOS
COGNITIUS:
Parlar
Llegir
Calcular
Explicar
Organitzar
Cantar
Entendre…
HABILITATS
ACADÈMIQUES
MEMÒRIA
EXPLORACIÓ
NEUROPSICOLÒGICA
FUNCIONS
LINGÜÍSTIQUES
CONDUCTA
FUNCIONS
EXECUTIVES/
ATENCIÓ
FUNCIONS
VISOPERCEPTIVES,
VISOESPAIALS,
VISOCONSTRUCTIVES
1

2. 29/11/2013
Continuum
84%
16%
Continuum
97%
3%
DISLÈXIA
Evolució
Lectura alentida o amb errors
Errades ortogràfiques
MAL RESULTAT
• Lectura mecànica
DESMOTIVACIÓ
• Ortografia natural
DISMINUEIX
DESÀNIM
L’ ESFORÇ
• Comprensió
BAIXA AUTOESTIMA
• Velocitat
CONDUCTES DISRUPTIVES
TRASTORNS EMOCIONALS 2aris
• Ortografia arbitrària
Eix cronològic
Dislèxia
FRACÀS ESCOLAR
Continuum
Trastorn de base neurològica que
condiciona una dificultat “inesperada”
per a l’aprenentatge de la lectura.
Inesperada:
- escolarització normal
- intel—ligència normal
- no dèficits sensorials
- no trastorns conductuals greus
1992 S. Shaywitz y col “Evidence that dyslexia may represent
the lower tail of a normal distribution or reading ability”.
2

3. 29/11/2013
Dislèxia
Es un dèficit, no un retard del desenvolupament o maduratiu
• Es el trastorn específic de l’aprenentatge més freqüent i
millor estudiat
• Prevalença 5 - 17 % nens en edat escolar als EEUU
(Stanovich, 1986; Interagency Committee on Learning
Disabilities. Learning Disabilities: a report to14the US
12
Congress. 1987)
• Afecta per igual a ambdós sexes
10
8
(Wadsworth 1992 ; S.Shaywitz 2003;
Siegel 2005; Siegel 2010)
Niños
Niñas
6
4
S. Shaywitz 2003 Dyslexia Pediatrics in Review 24(5) 147
2
0
investigac
colegio
És un trastorn persistent encara que les manifestacions
siguin diferents segons l’edat (no és un retard transitori del
desenvolupament)
Estudis genètics
– Dislèxia: Trastorn familiar i hereditari
• 25-65% nens dislèxics → progenitor dislèxic
• 40% dels germans dx presenten en major o
menor grau el mateix trastorn
Pennington & Gilberg (1996)
– Model multifactorial: múltiples gens + f
ambientals protectors i de risc
• Probable localització dels gens:
DYX1C1 (15)
Poelmans G et al. (2008) Am J Med Genet
DCDC2 (6)
Schumacher et al (2008) Psy Genet
KIAA0319 (6)
Scerri TS et al (2011) Biol Psychiatry
2???
Estudis de
neuroimatge
estructural/ funcional
NEUROIMATGE FUNCIONAL
Activación cerebral durante la lectura
Shaywitz K, Shaywitz S (2003)
3

4. 29/11/2013
Correlats anatòmics
(fMRI)
Què ens aporta la lectura
global?
• Price (1996): xarxes neuronals per a cada ruta…
– Correspondència grafema-fonema
•Rapidesa o fluïdesa lectora
• Girus angular/ supramarginal
• Requereix atenció
• Procés lent (300 mseg)
Correcció ortogràfica
– Anàlisis global paraula
• Girus fusiforme (VWFA)
• no requereix atenció
• Procés ràpid(150-200 mseg)
Fascicle arquejat
Gir
angular
Àrea
frontal
Dislèxia
• Es una disfunció específica de llenguatge que afecta al
processament fonològic
“Consciència fonològica”
Llenguatge
Lectura
significat
Àrea
primària
visual
Fonologia
Semàntica
Sintaxi
Gir fusiforme
Model integrador Uta Frith 1999
Nivell biològic
Diferent activació cerebral
Estudis genètics
Nivell cognitiu
Tª de la consciència fonològica
Nivell comportamental
lectura forçada, amb errors,
alentida, errors ortogràfics
Decodificació
Comprensió
Pragmàtica
Trastorn Dèficit
Atenció/Hiperactivitat
(TDA/H)
Trastorn específic de la
lectura (DISLÈXIA)
Trastorn
Desenvolupament
Llenguatge
Trastorn del càlcul
(Discalcúlia)
Trastorn d’Aprenentatge
No Verbal (TANV)
4

5. 29/11/2013
TRASTORNS DE L’APRENENTATGE
Prevalença
Aula de 25 alumnes
DISLEXIA
5 – 15 %
1–4
TDAH
3–
8 %
1–2
DISCALCULIA
1– 3 %
0–1
TDL
2– 4 %
0–1
TANV
??
Total
2- 8
Curs 2010 – 11:
alumnes amb TA x aula
1.139.000 alumnes a Catalunya
SISTEMA
EDUCATIU,
és sensible a
aquestes
diferències?
56.950 - 170.850 alumnes amb T aprenentatge
7.700.000 alumnes a Espanya
385.000 - 1.155.000 alumnes amb T aprenentatge
Quan veiem un alumne que….
Vol dir sempre
l’última paraula
Contesta
inadequadament al
tutor
Pobre velocitat lectora
Podem interpretar…
Poc conscient de les
seves mancances
Es distreu amb
Expressió escrita
qualsevol cosa
molt pobre
Dificultats per adquirir bons hàbits
Presentació poc polida
de les feines
Perd objectes o es
Fa sorollets
descuida el
material
Contesta
Problemes amb
de forma
S’aixeca de la cadira
la gestió
precipitada
durant les classes...
del temps
Nombroses errades
ortogràfiques
No apunta els deures a l’agenda
No tenen interès
Ganduls
Poc nivell d’esforç
Rendeixen per sota de les seves capacitats
Poc motivats
No volen fer bé les coses
A casa no els han “apretat” prou
……………..
Etc...
Plantegem-nos la possibilitat
de que hi hagi un TA!!!
Abordatge dels trastorns de
l’aprenentatge
i indaguem-ho!!
5

6. 29/11/2013
Què fem després del
diagnòstic???
• Psicoeducació:
– Pares: explicar què és i donar info per escrit
– Nens: explicar què és
– Escola: explicar què és i donar info per escrit
• Intervenció
15 adequacions a l’aula
1) No forçar a l’alumne a llegir en veu alta si hi ha
el perill de ridiculitzar-lo davant dels seus
companys. Es pot donar el text prèviament per a
que se’l prepari a casa.
2) Valorar quines lectures obligatòries trimestrals
hi ha.
3) No penalitzar les faltes d’ortografia, però sí
exigir-li un mínim (10 normes bàsiques). No
serveix de res fer còpia de les errades.
15 adequacions a l’aula
7) Reduir el temari a estudiar. Millor
poc i bé que molt i malament.
8) Donar més valor al contingut del
redactat que a la forma
9) Adaptar l’assignatura de llengua
anglesa al format oral.
10) Donar apunts del professor o oferir
que se’ls fotocopiï d’algun company.
Què fem després del
diagnòstic???
• Psicoeducació:
– Pares: explicar què és i donar info per escrit
– Nens: explicar què és
– Escola: explicar què és i donar info per escrit
• Intervenció
15 adequacions a l’aula
4) Assegurar-se que ha entès correctament les
preguntes dels exàmens
5) Donar-li el temps necessari per a que pugui
finalitzar els exàmens.
6) Donar una 2ª oportunitat fent-li una prova oral.
Segurament li sortirà millor. Intentar no fer-ho a
hores d’esbarjo.
15 adequacions a l’aula
11) Tenir en compte on està assegut:
prop/lluny professor i els companys
que té al costat.
12) Potenciar l’ús de recursos
“tecnològics”: ordinador,
calculadora, lectors informàtics...
6

7. 29/11/2013
Què fem després del
diagnòstic???
15 adequacions a l’aula
13) Ressaltar els progressos aconseguits.
14) Vigilar els comentaris en els informes
escolars quan el professor ha estat informat de
les dificultats de l’alumne.
15) Comentar les notes personalment amb
l’alumne
• Psicoeducació:
– Pares: explicar què és i donar info per escrit
– Nens: explicar què és
– Escola: explicar què és i donar info per escrit
• Intervenció
What Works Clearinghouse
Consultar
• Va sorgir com una iniciativa del Departament d'Educació de l' Institut
de Ciències de l'Educació (IES) d’EUA
• el What Works Clearinghouse (WWC) va ser creat el 2002 per ser una
font, central i fiable, d'evidència científica del que funciona en
el educació. L’enorme volum d’investigacions sobre diferents
programes, productes, pràctiques i polítiques en l'educació podia fer
que fos difícil d'interpretar i aplicar els resultats.
• Revisen la investigació.
• Després, al centrar-se en els resultats de recerca d'alta qualitat,
tracten de respondre a la pregunta "Què funciona en l'educació?"
• L’objectiu és proporcionar als educadors la informació que
necessiten per prendre decisions basades en l'evidència.
• Guies de consens
• Publicacions científiques
• Organismes de prestigi
REEDUCACIÓ
Intervenció segons l’edat del nen
•
•
•
•
Nens petits
Aprenen a llegir
Fase d’aprenentatge de la
lecto-escriptura
No arrosseguen anys amb
errades lectores
Tenen la funció L-E més
immadura
No tenen deures per casa
Nens grans
•
•
•
•
Reeducació
específica
Llegeixen per aprendre
Eficàcia no demostrada
amb un tractament
específic
Arrosseguen anys fent els
mateixos errors
Han fixat ja unes vies
d’activació
Tenen deures per casa
Acomodació al
trastorn
Tractem el
dèficit específic
de L-E
5 anys
P-5
1º
7
Busquem estratègies
per compensar el dèficit
9
3º
11
5º
13
1oESO
15
3ºESO
17
19 anys
1ºBatx
7

8. 29/11/2013
Nivells d’intervenció:
1)
2)
3)
4)
5)
Consciència fonològica
Correspondència fonema-grafema
Lectura global
Redacció, ortografia i entonació text
Estratègies
Conclusions
• La dislèxia té una base neurobiològica i s’associa
a una disfunció cerebral del quadrant posterior
esquerre
• Probablement participa en el % de fracàs escolar
• El trastorn és persistent, encara que va canviant
al llarg de la vida
• Clínicament s’ajusta a un perfil neuropsicològic
específic
• És important la detecció per al correcte
desenvolupament del nen (personal, escolar,
social)
• El diagnòstic precoç és fonamental per iniciar
quan abans la intervenció
Conclusions
• La psicoeducació és fonamental per als pares, nens i
professionals de l’escola
• Es important donar l’alerta quan hi ha la sospita d’un TA
• La intervenció ha de començar el més aviat possible
• Ha de ser recolzada per evidència científica o per
manuals de guia pràctica i coordinada
• Hi ha prou evidència que recolza una milloria en precisió
lectora amb un treball basat en la consciència fonològica
• La intervenció s’ha de fer d’acord al nivell lector i edat
del nen
Malgrat ser un trastorn que
persisteix al llarg de la vida,
amb un diagnòstic precoç i un
abordatge adequat, és
compatible amb un acceptable
rendiment escolar i èxit
professional.
8