Valoració dels signes, símptomes i factors de risc que ens ajudaran a fer una detecció precoç dels infants amb trastorns de l'espectre autista. Això ens permetrà una derivació precoç per a establir un diagnòstic correcte i que les famílies tinguin accés a una atenció professional dels seus fills i filles.

1. Detecció de senyals d'alarma de
risc de TEA durant els primers
anys de vida
25 de gener del 2018
Col·legi oficial de metges de Lleida
Marina Mestres Martorell: Psicòloga i fisioterapeuta. Fundadora Espai Essen, Lleida.
Assessora de l’Associació Plançó i col·laboradora de l’Associació Asperger, Lleida.
Professora associada de la Universitat de Lleida (UdL).
Coordinadora del Centre de Formació i Recerca de Carrilet, Barcelona.
Formació en Parent – Infant Psychotherapy, Londres

2. Índex
• Desenvolupament normal 0-1 i
detecció precoç de senyals
d’alarma
• Escales de cribatge
– ADBB, Guedeney

4. SENYALS D’ALARMA EN LA
PRIMERA INFÀNCIA
- Detecció de risc d’afectació del desenvolupament de l’infant. No
diagnòstic
- Derivació per a una intervenció precoç

5. Interacció social
Absència de
capacitat
simbòlica i
conducta
imaginativa
Comunicació
i llenguatge
Trastorn psicobiològic de la
intercomunicació i la interacció
30 primers mesos de vida
Es considera una de les
patologies més greus del
desenvolupament, conducta i
comunicació.
Tríada de Wing (1981) Llúcia Viloca (2003)

6. Epidemiologia i etiologia
OMS (mundial): 1 de cada 160
www.who.int/mediacentre/factsheets/autism-spectrum-disorders/es/
Autismo Europa: 1 de cada 100
(www.autismo.org.es/sobre-los-TEA/trastorno-del-especto-del-autism
Autismo Speaks: 1 de cada 68
(www.autismspeaks.org/what-autism/prevalence)
4 nens: 1 nena (Fombonne et al., 2011)
National Health Report (EEUU). (Zablotski et al., 2015)
F. BIOLÒGICS
F.
PSiCO
F.
SOCIALS
Etiologia
multifactorial: factors
genètics i ambientals
(Baron-Cohen et al., 2013

7. 87,5 % mostren signes alarma en els vídeos durant el
primer any.
FASE PRODRÒMICA DE L’AUTISME, PRE –
AUTISME, RICS D’EVOLUCIÓ AUTISTA
Entre el 30 i 50% de les famílies
saben que alguna cosa està passant
durant el 1r any.
Tarden 41 mesos de mitja des de
que consulten a quan reben un
diagnòstic.

8. POBLACIÓ VULNERABLE
Germans (10-20%, 80% entre bessons) o antecedents directes
(Szatmari et al., 2016, Pisula et al., 2015)
Grans prematurs (25%) (Padilla et al., 2015)
Infants que han patit llargues hospitalitzacions
Infants adoptats (6-10%) (Rutter et al., 1999)
Infants maltractats o negligits (11%) (Green et al., 2013)
Mares amb depressió o altres trastorns psiquiàtrics (Burtchen et al.,
2013)
Infants discapacitats físiques, psíquiques i/o sensorials (7-15%
en PC) (Christensen et al., 2014; Delobel-Ayoub et al., 2017; Cascio et al.,
2010)

9. El creixement del cervell
(períodes crítics i sensibles)
0 mesos 12 mesos 18 mesos6 mesos
No imitació
N. mirall
No CO
No somriure
social
Dificultats intersubjectivitat primària i
secundària
Alteracions motrius
3 mesosNaixement 2 anys

10. Senyals
Sorolloses
• Rebuig contacte
ocular, plor
indiferenciat,
hipotonia…
Senyals
Silencioses
• Mirar sense veure, no
mostrar interès en la
relació…
Mirada
Balbuceig
Reclamar
Menjar
Mai Sempre Rarament Freq >2
SENYALS D’ALERTA:
INFANTS – ESTIL RELACIONAL DELS PARES
PER EXCÈS – PER DEFECTE
Escala Stella Acquarone

11. Estudis vídeos domèstics
(Muratori i Maestro; St Clair, Danon-
Boileau, Trevarthen; Massie)
INFANTS
S’observen signes d’alarma entre els 3
i 6 mesos
Fins a 41 mesos des del primer signe
al diagnòstic
Dificultats de comunicació
Diferències en la qualitat i forma dels
moviments expressius: no senyalen
(per declarar o comprendre), anticipen
la intenció de l’altre o usen gestos
comunicatius
Manca d’iniciativa
Manca de modulació emocional
PARES
Més intrusius
Més estimulació física
Canvien relació per un objecte
Canvien to de veu
Criden més vegades al nen pel nom
Es tornen més silenciosos
Senyals d’alarma en el nadó i la família

13. Percepció amodal
Des del naixement
STERN
Tendència innata a la integració dels diferents
canals sensorials: tacte, visió i oïda.
MELTZOFF & MOORE
Experiment interacció canals tàctils i visual.
Senyals d’alarma (SA)
-Hipo/Hipersensibilitat en la reacció a
l’entorn (Roberton et al., 2017)
(exposar a una llum, soroll sobtat
(Brazelton, NBO)

14. "Ara la vostra ment és una
habitació on hi ha vint ràdios,
cadascuna sintonitzada en una
freqüència diferent, que emeten
paraules i músiques de manera
estrident. Les ràdios no es
poden apagar ni tenen cap
regulador del volum, l’habitació
no té porta ni finestres i només
podeu descansar una mica quan
us sentiu massa esgotats per
mantenir-vos desperts”.
Naoki Higashida

15. 0 – 30 dies i 2 mesos
https://www.youtube.com/watch?v=k2YdkQ1G5QI
• ALHORA MOTRIUS I SENSORIALS
• FUNCIONS
• PER CONÈIXER LES
INTENCIONS
• ACCÉS DIRECTE AL MÓN DELS
ALTRES ( SIMULACIÓ encarnada
(Gallese et al., 2012) i ressonància
IMMEDIATA ) – EMPATIA
• APRENENTATGE PER IMITACIÓ
• AJUDEN A LA DIFERENCIACIÓ
(ESTAT DEFAULT )
- Nadons de 10 dies imiten expressions
d’alegria, tristesa.. (Haviland et al., 1987)
- Fenòmen de ressonància emocional
(Dondi et al., 1999)
(Rizolatti et al., 2006)
(Hobson et al)
SA: Manca d’imitació
Picar de mans, dir adéu o imitar
moviment de joguina
IMITACIÓ

16. 4 mesos
Mirada / somriure social*
Contacte Kocular en declivi entre els
2 i els 6 mesos (Jones i Klin, 2013)
Intersubjectivitat
primària
“Cuando cogía los bebés de
otras madres y me miraban a
los ojos me preguntaba por qué
el mío no lo hacia”
“No s’adaptava al meu cos, era
com un sac de patates o una nina
de drap”
Diàleg tònic
SA: Manca de contacte ocular i
somriure social
Cuidador somriu a l’infant i observar
resposta

17. Muratori & Maestro
Contingència
A partir dels 3 mesos ajustament progressiu
del mecanisme de contingència perfecte cap
a menys perfecte.
A partir dels 5 mesos preferència per les
interaccions no-contingents.
SA: Preferència per
contingències perfectes
Joc del cu-cut
5 mesos
Contingències perfectes i imperfectes
Responen a la relació però no la
inicien.

18. Alteracions motriusAnamnesi
• “No suportava estar estirada sobre la
seva panxa, ni sabia amb 8 mesos
girar cap als costats”
• “No entenia perquè no podia agafar
sol el biberó amb les 2 mans”
• “Posava tot el seu cos rígid i
apretava fort la cara mentre mirava la
llum que entrava per aquella finestra,
és lo únic que el calmava”
• “Semblava que no existia el seu
costat esquerre, excepte quan usava
la seva mà per passar-la per davant
de la cara com per estimular-se, però
com si no fos seva ...”
Noves hipòtesis:
• L’ aïllament social, el retard emocional
i cognitiu i el trastorn del llenguatge
propis de l’autisme són conseqüències
secundàries d’un trastorn motor
(Trevarthen & Delafield-Butt, 2013)
Alguns marcadors motors precoços
d’autisme són (Teitelbaum):
• Asimetria
• Dificultats en la integració de la línea
mitja
• Problemes en els reflexes motors
(d’evitació i d’apropament)

19. 7 – 9 mesos
Permanència d’objecte*
Balbuceig canònic
Primeres consonants, bilabials com
[p] i nasals com [m] i la primera
vocal [a].
Articulació primeres síl·labes
canòniques, que es caracteritzen per la
combinació de consonants i vocals.
Por als estranys
http://abansprimeresparaules.upf.edu/
SA: No cerca objecte desaparegut
Amagar objecte i que el busqui
SA: No reacció o reac.
Excessiva
Observar entrada a la consulta
SA: No balbuceig/excessiu
Observar cond. espontània

20. 9-14 mesos. SOCIO-EMOCIONAL
Resposta
a l’atenció
conjunta
Iniciació
espontània
d’atenció
conjunta
Diàleg
Sincrònic
Presa de
torns
Interès en
compartir
jocs
El dèficit de la
intersubjectivitat
secundària conseqüència
de les disfuncions de base:
preferència contingència
perfecte, no curiositat, no
iniciar la relació.
Intersubjectivitat secundària.
Atenció conjunta*
SA: No senyala, no segueix dit
adult
Senyalar alguna cosa a distància/
observar si senyala espontàn.
TOMASELLO, 2005

21. Índex
• Desenvolupament normal 0-1 i
detecció precoç de senyals
d’alarma
• Escales de cribatge
– ADBB, Guedeney
– M-CHAT-R, Robins

22. 1. Expressió
del rostre
2. Contacte
visual
3. Activitat
corporal
4. Gestos
auto-
estimulació
5.
Vocalitzacions
6. Vivacitat a
la reacció a
l’estimulació
7. Relació
8. Atractiu
del nen
Escala ADBB, Guedeney (0-2a)
- Context d’avaluació pediàtrica (relació amb el metge/infermera)
- 8 dimensions
- Puntuació 0 (no anormalitat) – 4 (clara anormalitat)

23. OBSERVACIONES DE LOS PEDIATRAS O VISITADORES MEDICOS:
I. ¿Ha establecido el niño contacto ocular con usted durante la exploración?
II. Atraiga la atención del niño, señale un objeto interesante de la habitación y diga: "¡Mira¡
¡Hay un (nombre del juguete)!. Mire la cara del niño. ¿Mira el niño lo que usted señala? (1)
III. Atraiga la atención del niño, dele una tetera y una taza de juguete y diga “¿puedes
servirme una taza de té?" ¿Simula que le sirve té, bebida, etc. ? (2)
IV. Dígale al niño “¿dónde está la luz?” ¿Señala con el índice la luz? (3)
V. ¿Sabe hacer una torre de cubos? ¿Cuántos cubos pone en la torre?:...............).
M-CHAT-R (Robins et al., 2009)
Edat administració: 18-30 mesos
Screening recomanat: 18 i 24 m (American Pediatric Association, any)
Setting: visita pediàtrica

24. Qüestionari per pares
ALGORITMES
Baix risc: 0-2 punts
Risc mig: 3-7 punts
Risc alt: 8-20 punts
*No= 1 punt (risc), excepte ítems 2,
5, 12 (si= 1 punt)
Alta sensibilitat i baixa
especificitat  risc de falsos
positius!

25. TAKE HOME!
L’equip de pediatria i
neonatolgia té un
paper clau en la
detecció ja que la
consulta pediàtrica és
un context natural idoni
per observar les senyals
d’alarma i recollir les
preocupacions de la
família des del
naixement.
Sempre hem de donar
importància a les
consultes
paternes/maternes
relacionades amb la
comunicació o la
conducta dels infants

26. Moltes gràcies!
carrilet@carrilet.org
essen@essen.cat

27. Tipus de vincle
• Segur
• Insegur – evitatiu
• Insegur – ambivalent o resistent
• Insegur - desorganitzat o desorientat