Curs Trastorns del Neurodesenvolupament i l'Aprenentatge. Introducció al curs amb una aproximació a les bases neurobiològiques.

2. Què són els trastorns de
l’aprenentatge?
Condicions que:
-Es manifesten en les primeres etapes de la vida.
-Es caracteritzen per dèficits evolutius que produeixen
alteracions en el funcionament
personal, social, acadèmic o ocupacional.

4. Pediatr Integral 2022; XXVI (1): 21 – 33
❏ Base genètica comuna.
❏ Comorbiditats
● Trastorn de lectura &
trastorn escriptura.
● 50% dels trastorns en
matemàtiques &
trastorn de lectura

5. 01
Què son i què
impliquen?
02
Neurodesenvolupament
i aprenentatge
03
Bases
neurobiològiques
04 Punts en comú
dels TA

6. 01
Què son i què
impliquen? ● Trastorns específics de
l’aprenentatge
○ Dislèxia
○ Discalcúlia
○ Disgrafia
● Trastorns que afecten en
l’aprenentatge
○ TDAH
○ TDL
○ Altres

7. 5-15%
-Altarac, M., & Saroha, E. (2007). Lifetime prevalence of learning disability among US children. Pediatrics, 119 Suppl 1, S77–S83.
-Bosch, R., Pagerols, M., Rivas, C., Sixto, L., Bricollé, L., Español-Martín, G., Prat, R., Ramos-Quiroga, J. A., & Casas, M. (2021). Neurodevelopmental disorders among Spanish
school-age children: prevalence and sociodemographic correlates. Psychological medicine, 1–11.
10%
TND (18.4%)

8. Fracàs escolar (16%)
Causes de baix rendiment escolar
● Discapacitat intel·lectual → 2-3%
● Trastorns de l’aprenentatge → 10-15%
● Trastorns psicopatològics → 5-10%
● Malalties cròniques → 5%

9. Dificultats persistents en els
aprenentatges instrumentals
bàsics de lectura, escriptura o
matemàtiques
&
Dèficits específics en el
processament eficaç de la
informació
❏ Per sota de la mitjana
per l’edat
❏ Aconseguir nivells
acceptables
dedicants esforços
extraordinaris a
l’aprenentatge
RENDIMENT ACADÈMIC
AFECTAT

10. 02
Neurodesenvolupament
i aprenentatge

11. Neurodesenvolupament → procés a través del qual el cervell madura, creix i
adquireix les seves funcions.
GRADUAL, a través de canvis anatòmics i funcionals.
És necessari per adquirir les funcions de la nostra espècie i adaptar-nos al medi i
supervivència.
1rs anys → + canvis/adquisicions i + vulnerabilitat.
❏ Períodes sensibles
❏ Períodes crítics
❏ Neuroplasticitat
Finestres d’oportunitat

12. PLASTICITAT NEURONAL
PERÍODE SENSIBLE
Permet cert aprenentatge, és
possible incorporar noves habilitats.
PERÍODE CRÍTIC
Permet el desenvolupament d’una
habilitat de la forma més efectiva.
·Knudsen EI. Sensitive periods in the development of the brain and behavior. J Cogn Neurosci. 2004 Oct;16(8):1412-25.
·Trastorns del neurodesenvolupament i l’aprenentatge. Abordatge des de pediatria d’atenció primària

13. ● L’adquisició dels aprenentatges dependrà de la interacció del cervell amb l’ambient.
● Estímuls externs → Sentits → Cervell → Informació
● Les alteracions en el desenvolupament i maduració del SNC tindran repercussió en l’adquisició
dels aprenentatges, la conducta social i el perfil de funcionament neuropsicològic dels infants.
Trastorns del neurodesenvolupament es poden manifestar com un trastorn de l’aprenentatge.

14. Limitacions lectura
● Precisió en la lectura de
paraules.
● Fluïdesa en la lectura.
● Comprensió lectora.
No comprèn les frases, les
relacions entre elles o les
inferències.
Limitacions escriptura
● Precisió en el lletreig.
● Precisió en la gramàtica.
● Claredat o organització de
l’expressió escrita.
Limitacions càlcul
● Conceptes numèrics.
● Memorització de dades.
● Precisió o fluïdesa en el
càlcul.
● Raonament matemàtic
precís.

15. 03
Bases
neurobiològiques
TDAH
TELL Dislèxia
Discalcúlia

16. DISLÈXIA
⅘ dels TA

17. Factors ambientals
Altament hereditària (x4 si història familiar)
Gens candidats (DCDC2, ROBO1, DYX1C1) que intervenen
en el desenvolupament cerebral.
Poden potenciar o limitar el desenvolupament d’habilitats
protectores i compensadores en les persones amb una
base neurobiològica.
Base biològica Base cognitiva Base conductual
Origen genètic

18. Base biològica
● Anomalies en les asimetries esperades en certes regions del
cervell: planum temporale, regió parieto-occipital.
Alteracions en la densitat de fibres del cos callós o en la
mida i distribució de les cèl·lules del córtex.
● Malformacions corticals i subcorticals (displàsies i ectòpies)
Àrees relacionades amb
l’aprenentatge de la lectura

19. Base biològica Com es realitza l’aprenentatge de la lectura?
● Consciència fonològica
youtube: SonaSonia AL

20. Base biològica
● Dèficits en l’estructura o funció de la red de:
-Gir temporal mig (angular) → anàlisi fonològica
-Gir supramarginal → emmagatzematge i recuperació de
codis fonològics
-Àrea occipito-temporal esquerra → processar
automàticament la forma visual de les paraules.
Aprenentatge normal del llenguatge escrit → coactivació de les àrees de representacions
fonològiques i ortogràfiques.
Més dèbil en nens amb dislèxia
(gir angular)
(gir fusiforme)
Procés normolector

21. Base cognitiva
● Les bases neurobiològiques de la dislèxia estan associades a errors en el
desenvolupament de múltiples processos cognitius que inclouen:
○ Consciència fonològica (CF)
○ Velocitat de nombrament (VN)
○ Memòria de treball (MT)
❏ Baix rendiment per CF : identificació de rimes (carbó-meló), aïllament de fonemes (dir el
primer so de “patata”), la supressió de fonemes de paraules (rosa-osa) y de pseudoparaules
(colo-olo), la segmentació de fonemes o la integració de fonemes (m/a/m/a).
❏ Alteració VN: error en l’activació de les àrees temporo-occipitals, relacionades amb el
reconeixement ortogràfic (dificultats per la velocitat i fluïdesa lectora).
❏ El dèficit en MT verbal modula les habilitats fonològiques, impedint la retenció temporal de
les seqüències de sons associades a les seqüències de lletres.
Base conductual

22. Factors de risc genètic
Anomalies perisilvianes
de l’hemisferi esquerre
Dèficit fonològic
Correspondència
grafema-fonema pobres
Velocitat de
nombrament
lenta
Dèficit en la
memòria de
treball
Pobra
consciència
fonològica
Lectura
pobra
Biològica
Cognitiva
Conductual
Adaptat de: Máster en Práctica Clínica en Psiquiatría del Niño y del Adolescente

23. DISORTOGRAFIA

24. Superficial
-Alteració regles ortografia
(addicció de H, substitució B-V,
G-J…)
Fonològica
-Omissions (menjar-lo/menjalo)
-Substitucions (cabana/catana)
-Rotacions (pala/bala)
-Errors en enllaços (es renta/esrenta)
❏ Problemes en les 3 fases de la composició escrita
-Planificació
-Textualització
-Revisió
Associen dèficits en els processos que requereixen l’elaboració d’un text: planificació, atenció
focalitzada/ inhibició, organització, flexibilitat cognitiva, memòria i resposta al feedback.

25. D
I
S
C
A
L
C
Ú
L
I
A

26. Origen genètic
● Homes= Dones
● Carència innata al sentit del número ( ≈ dèficit de consciència fonològica en
la dislèxia)
● 3-7%
● Associació TAM i trastorn de lectura en comorbiditat del 70%
Factors ambientals
● Antecedents familiars (x10)
● No s’han identificat gens candidats, però en estudi.
● Sd. de Turner → comprensió del número adequada, però errors en la solució de
problemes complexes.
● NF-1 → deficiències en el càlcul i en la solució de problemes de text.
● Sd. Williams→ dificultats associades amb dèficits visoespacials.

27. Base biològica
Segment horitzontal solc intraparietal (bilateral) → Magnitud
Gir angular (esquerre) →Verbal
Lòbul parietal posterior superior (bilateral) → Visual
Disfunció
localitzada al
voltant del solc
intraparietal (dany
neurològic o factor
genètic)

28. Base cognitiva
❏ Dèficit d’atenció: p.ex. dificultat per distingir entre la informació més o menys important dels
problemes.
❏ Dèficits en inhibició: p.ex. errors per precipitació en les operacions aritmètiques.
❏ Memòria de treball i a llarg termini
❏ Dèficits organització perceptivo-visual: p.ex. dificultat per la diferenciació
figura-fons, orientació espaial…
❏
Base conductual

29. 04 Punts en comú
dels TA

30. 1. Les dificultats persisteixen, tot i les intervencions en almenys una:
lectura lenta o incorrecta de les paraules, dificultat per comprendre el significat del
que llegeixen, en l’ortografia o expressió escrita, en el sentit del número, fets
numèrics i càlculs o raonament matemàtic.
2. Les habilitats acadèmiques afectades estan per sota de l’esperat per l’edat
cronològica i interfereixen en el rendiment.
3. S’inicien a l’edat escolar.
4. No s’expliquen per altres causes com: una discapacitat intel·lectual, dèficit visual o
auditiu, altres trastorns neurològics o mentals, adversitat psicosocial…

31. MOLTES
GRÀCIES PER
L’ATENCIÓ
neuropediatria.lleida.ics@gencat.cat