Problemes del comportament e inadaptació al sistema escolar en Educació Primària.

1. 1

2. 1. Preliminars
2. TDAH
3. Trastorns de conducta:
1. Trastorn negativista desafiant
2. Trastorn de conducta
4. Inadaptació al sistema escolar
2

3. Com han de comportar-se els xiquets al col·legi?
 Quan el xiquet entra a l’escola hi ha una sèrie
de expectatives sobre la seua conducta:
› Complir les normes de disciplina
› Estar quiet durant períodes llargs de temps
› Cooperar en grup
› Manifestar certes aptituds motrius, cognitives, etc.
3

4. En l'actualitat ens trobem amb que el nostre
sistema educatiu no dóna resposta a molts
dels nostres futurs ciutadans, com ho
demostren les molt altes xifres de fracàs
escolar que any rere any apareixen en els
informes oficials, i en part per açò sorgeixen
conflictes en els centres educatius,
especialment de secundària.
4

5.  Pot ser que el vertader problema en l'educació està en
l'AVORRIMENT que no solament pateixen aquells alumnes que
no “volen estudiar”, sinó que és bastant generalitzat en tots ells,
hagut de fonamentalment a dues causes:
› uns continguts descontextualitzats i irrellevants,
› una metodologia obsoleta,
 les quals originen en aquells xics que no estan disposats a
acceptar-les/suportar-les conductes conflictives que posen a
prova la paciència del professor i que solen portar a l'alumne al
fracàs escolar i, a voltes, personal.
¿La solució? Dir que “tots presenten TDAH”
Ken Robinson, Changing Paradigms
5

6. Distracció moderada a severa; períodes
d’atenció breu; inquietud motora; inestabilitat
emocional i conductes impulsives.
 La hiperactivitat es manifesta com un
problema en l’aula on es demana al xiquet
una atenció adequada i que estiga assegut.
6

7.  Les dues característiques essencials del TDAH
són (APA, 2013):
› falta d'atenció i desorganització, la qual cosa fa que
el xiquet siga incapaç de romandre fent una tasca
durant un període més o menys perllongat de temps,
no sembla escoltar les instruccions que se li donen i
sol perdre llibres, llapis, etc.,
› hiperactivitat-impulsivitat, el xiquet és incapaç d'estar
assegut, es ‘fica’ amb els seus companys, està
inquiet i molt actiu (hiperactiu).
7

8. - A l’iniciar l’escolaritat el xiquet manifesta carències en:
- habilitats cognitives i motores,
- complir normes,
- estar quiet,
- cooperar en grup.
Això fa que no aprenga (el que comporta en pares i mestres ansietat i
percepció de fracàs).
- A meitat de la infància hi ha poca dedicació a les tasques,
conducta difícil, pobres interaccions socials i baix rendiment.
- En la preadolescència apareix depressió, pocs amics,
absentisme, agressivitat i baix autoconcepte.
- En l’adolescència continua el fracàs escolar. L’hiperactivitat
motora va desapareixent però la inatenció i la impulsivitat es
mantenen.
8

9. - Els xiquets amb TDAH són més propensos que els seus
parells sense TDAH a desenvolupar trastorns de conducta
en l'adolescència i el trastorn antisocial de la personalitat en
l'edat adulta, per tant augmenta la probabilitat de trastorns
per ús de substàncies i l'empresonament (APA, 2013, p. 63).
- La prevalença del TDAH és d'aproximadament el 5% en
xiquets i el 2.5 en adults. El TDAH és més freqüent en
homes que en dones, amb una proporció d'aproximadament
2:1 en xiquets. Les dones solen presentar TDA sense
hiperactivitat (APA, 2013).
9

10.  Aspectes neuroanatòmics i neuroquímics:
› disfunció del diencèfal o del lòbul central,
› defectes en els processos d'activació i inhibició del sistema nerviós central,
› dèficit en el nivell de catecolamines (neurotransmissor), que són les que
controlen la motivació i la conducta motora (controlable amb medicaments)
 Alteracions neurològiques, és immaduresa evolutiva que tendeix a
disminuir amb l'edat, signes d'ella són: dificultats en l'equilibri, pobra
coordinació motora fina, malaptesa, reflexos asimètrics o moviments
coreiformes (espasmes irregulars).
 Factors perinatals: privació perllongada d'oxigen, naixement prematur,
hemorràgies, hidrocefàlia.
 Influències ambientals (agreujants):
› Plom ambiental.
› Aliments (additius, colorants, sucres, encara que no hi ha relació c-i).
› Influències psicosocials (sembla que les característiques socioeconòmiques i
l'estrès influeixen en la gènesi de conductes hiperactives).
10

11.  Alguns factors de risc específics del TDAH són: sota pes en
nàixer (menys d'1.500 grams), tabaquisme (en la mare)
durant l'embaràs, episodis d'abús infantil, exposició a alguna
neurotoxina (p.e., plom), infeccions (p.e., encefalitis) o
exposició a l'alcohol en l'úter.
 El TDAH apareix amb facilitat en els familiars biològics de
primer grau de persones amb TDAH. La heretabilidad del
TDAH és substancial però no és un factor causal necessari
ni suficient.
Luke i Phil Danphe?
11

12. Un patró persistent de falta d'atenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix amb el funcionament o
desenvolupament, caracteritzat per (1) i/o (2):
1. Falta d'atenció: Sis (o més) dels següents símptomes han persistit almenys durant 6 mesos amb una
intensitat que és incompatible amb el nivell de desenvolupament i que té un impacte negatiu directe en les
activitats socials i acadèmiques / professionals:
Nota: Els símptomes no són únicament una manifestació de la conducta d'oposició, desafiament, hostilitat o falta
de comprensió de les tasques o instruccions. Per als adolescents majors i adults (17 anys o més), es
requereixen almenys cinc símptomes.
A. Sovint no para esment als detalls o comet errors per distracció en les tasques escolars, en el treball, o
durant altres activitats (per exemple, pansa per alt o es perd detalls, el treball és inexacte).
B. Sovint té dificultats per a mantenir l'atenció en tasques o activitats de joc (per exemple, té dificultats per a
mantenir l'atenció durant les conferències, converses, o lectures llargues).
C. Sovint sembla no escoltar quan se li parla directament (per exemple, el seu pensament sembla que estiga
en una altra part, fins i tot en absència de qualsevol distracció evident).
D. Sovint no segueix les instruccions i no finalitza les tasques escolars, encàrrecs, o obligacions en el lloc de
treball (per exemple, inicia tasques però ràpidament perd l'atenció i es desvia fàcilment).
E. Sovint té dificultats per a organitzar tasques i activitats (per exemple, dificultat per a la gestió de tasques
seqüencials, dificultat per a mantenir els seus materials i les seues pertinences en ordre, el seu treball és
desorganitzat confús; mala gestió del temps, deixa de complir amb els terminis).
F. Sovint evita, li disgusta o és *renuente a dedicar-se a tasques que requereixen un esforç mental sostingut
(per exemple, treballs escolars o domèstics; per als adolescents majors i adults, preparació d'informes,
completar formularis, revisar documents llargs).
G. Sovint extravia objectes necessaris per a tasques o activitats (per exemple, materials escolars, llapis,
llibres, eines, carteres, claus, paperassa, ulleres, telèfons mòbils).
H. Sovint es distrau fàcilment per estímuls irrellevants (per a adolescents majors i adults, poden incloure
pensaments no relacionats).
I. Sovint és descurat en les activitats diàries (per exemple, fer les tasques, fer manats; per als adolescents i
els adults majors, retornar trucades telefòniques, el pagament de factures, acudir a les cites).
12

13. 2. Hiperactivitat i impulsivitat: Sis (o més) dels següents símptomes han persistit almenys durant 6
mesos amb una intensitat que és incompatible amb el nivell de desenvolupament i que té un impacte
negatiu directe en les activitats socials i acadèmiques/professionals:
Nota: Els símptomes no són únicament una manifestació de la conducta d'oposició, desafiament, hostilitat o
incomprensió de les tasques o instruccions. Per als adolescents majors i adults (17 anys o més), es
requereixen almenys cinc símptomes.
A. Sovint mou a l'excés mans o peus o es retorça en el seu seient.
B. Sovint abandona el seu seient en situacions en les quals s'espera que romanga assegut (per
exemple, deixa el seu lloc en el saló de classe, en l'oficina o un altre lloc de treball, o en altres
situacions que requereixen romandre en el lloc).
C. Sovint corre o salta en situacions en les quals és inadequat. (Nota: En els adolescents o adults pot
limitar-se a sentir-se inquiet).
D. Sovint no pot jugar o participar en activitats d'oci en veu baixa.
E. Sovint "està en marxa”, actua com si "tinguera un motor" (per exemple, és incapaç d'estar quiet per un
temps perllongat, com en restaurants, reunions, pot ser vist pels altres com a inquiet o difícil de
seguir).
F. Sovint parla excessivament.
G. Sovint dóna una resposta precipitada abans que una pregunta es complete (per exemple, acaba les
oracions d'una altra persona abans que aquesta ho faça, no pot esperar el seu torn en la conversa).
H. Sovint té dificultat per a esperar el seu torn (per exemple, mentre espera en fila).
I. Sovint interromp o s'immiscueix (per exemple, es fica en converses, jocs o activitats; pot començar a
utilitzar coses dels altres sense demanar o rebre permís; per a adolescents i adults, podrà ficar-se o
fer-se càrrec del que uns altres estan fent).
13

14. 2. Diversos símptomes de falta d'atenció o d'hiperactivitat-
impulsivitat estaven presents abans de l'edat de 12 anys.
3. Diversos símptomes de falta d'atenció o d'hiperactivitat-
impulsivitat estan presents en dos o més entorns (per
exemple, en la llar, l'escola o el treball; amb amics o
familiars; en altres activitats).
4. Existeix una clara evidència que els símptomes interfereixen
amb, o redueixen la qualitat de l'activitat social, acadèmica o
laboral.
5. Els símptomes no apareixen exclusivament en el transcurs
de l'esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic i no s'explica
millor per un altre trastorn mental (per exemple, trastorn de
l'estat d'ànim, trastorn d'ansietat, trastorn disociatiu, trastorn
de la personalitat, intoxicació o abstinència de substàncies).
14

15. • Especificar si:
• Presentació combinada: Si es compleixen el Criteri A1 (inatenció) i el Criteri A2 (hiperactivitat-
impulsivitat) durant els últims 6 mesos.
• Presentació predominant amb falta d'atenció: Si es compleix el Criteri A1 (inatenció) però no es
compleix el Criteri A2 (hiperactivitat-impulsivitat) durant els últims 6 mesos.
• Presentació predominant hiperactiva/impulsiva: Si es compleix el Criteri A2 (hiperactivitat-
impulsivitat) i no es compleix el Criteri A1 (inatenció durant els últims 6 mesos.
• Especificar si:
• En remissió parcial: Quan prèviament es complien tots els criteris, no tots els criteris s'han
complit durant els últims 6 mesos, i els símptomes segueixen deteriorant el funcionament social,
acadèmic o laboral.
• Especificar la gravetat actual:
• Lleu: Pocs o cap símptoma estan presents més que els necessaris per al diagnòstic, i els
símptomes només produeixen deterioració mínima del funcionament social o laboral.
• Moderat: Símptomes o deterioracions funcionals presents entre “lleu” i “greu”.
• Greu: Presència de molts símptomes a part dels necessaris per al diagnòstic o de diversos
símptomes particularment greus, o els símptomes produeixen deterioració notable del
funcionament social o laboral.
15

16.  Dos tipus: psicoestimulants o antidepressius.
 Psicoestimulants: augmenten determinats
neurotransmissors en el cervell.
› Avantatges:
 Milloren l’atenció sostinguda.
 Milloren la concentració.
 Milloren el control d’impulsos.
 Redueixen la conducta disruptiva.
16

17. › Inconvenients:
 Inhibició social.
 Reducció de la gana.
 Insomni.
 Irritabilitat.
 Dolor de cap i de panxa.
 Ansietat amb símptomes com onicofàgia (mossegar-se
les ungles).
 Locus de control extern (no control de la seua conducta)
 Efecte de conducta rebot.
 Supressió del creixement i augment de pes.
 Propensió a addiccions i depressió.
 Antidepressius (només en alguns casos)
PER TANT: NOMÉS PER A SÍMPTOMES SEVERS I
FRACÀS DE TRACTAMENTS PREVIS
17

18. Medicaments més habituals:
Psicoestimulants:
• Metilfenidat (classificat per l’Agència Antidroga dels EE.UU. com un
narcòtic de classe II: la mateixa classificació que la cocaïna, la morfina i
les amfetamines).
• Rubifén / Ritalín: El medicament més popular en Espanya per al
tractament del TDAH. Es presenta en comprimits de 10 mg.
• OROS-Metilfenidat (Concerta). En els EE.UU. i Espanya.
• Metilfenidat d’alliberació prolongada (Ritalin-LA). En els EE.UU.
• D-metilfenidat (Focalin). En els EE.UU.
• Altres estimulants:
• Dextroamfetamina (Dexedrine). La dextroamfetamina s’usa
indistintament de primera elecció o en aquells pacients que no responen
al metilfenidat.
• Mescla de sals d'amfetamina (Adderall). És una mescla de sulfat i
sacarat de dextroamfetamina i sulfat i aspartat d'amfetamina amb efecte
modulador sobre la dopamina i noradrenalina que es comercialitza en
EE.UU. També s’usa com a primera elecció, o en pacients que no
responen al metilfenidat o la dextroamfetamina.
• Pemolina (Cylert). L’ús de pemolina està molt limitat i desaconsellat (alta
possibilitat de problema hepàtic). En EE.UU.
18

19. Medicaments més habituals 2:
Antidepressius:
• Bupropió (Wellbutrin, Zyntabac i Quomen). El bupropió és
un antidepressiu amb efecte indirecte com agonista de la
dopamina amb efecte noradrenèrgic. El seu efecte
dopaminèrgic pot produir disminució del pes e insomni.
• Antidepressius tricíclics. Efecte inhibidor de la recaptació
de noradrenalina i dopamina. Els avantatges d’aquestos
fàrmacs inclouen una vida llarga (12 h), el que no fa
necessari administrar-los en el col·legi. Ha hagut casos de
mort sobtada.
• Agonistes noradrenèrgics alfa-2 (clonidina). El tractament
amb clonidina té efecte principalment sobre el
comportament en el xiquet desinhibit i agitat (en la
hiperactivitat i comportament pertorbador o negativista),
amb poca milloria cognitiva (en l’atenció). Ha hagut casos
de mort sobtada.
19

20. En la majoria dels casos un estimulant (metilfenidato a Espanya) és la
medicació de primera elecció en el TDAH, donada l'experiència, el
començament d'acció ràpid, l'ús en molts pacients sense produir
problemes i el fet que, quan es presenten efectes secundaris,
generalment són reversibles i lleus.
Aproximadament el 70% dels pacients respon al *metilfenidato o la
dextroanfetamina individualment, i el 90% respon si es proven els
dos estimulants, per la qual cosa si no s'obté una resposta després
de la primera prova d'estimulant a dosi i durada adequades, es
canviarà a l'un altre estimulant.
Desgraciadament, a Espanya és impossible dur a terme aquesta
recomanació, ja que només es disposa del metilfenidato, per la qual
cosa potencialment un 20% addicional de xiquets que no milloren
amb aquest fàrmac i que podrien respondre a la dexedrina queda
com a «resistents al tractament».
El gran problema a Espanya és la falta d'alternatives al metilfenidato,
la qual cosa ens obliga a utilitzar abans altres medicaments potser
menys eficaços i menys segurs, com els antidepressius tricíclices o
la clonidina.
Soutullo, C. (2003)
20

21. El tractament es basa en:
› tècniques de modificació de conducta (reforçament, moldeament,
encadenament, cost de resposta, temps-fóra),
› tècniques d'autocontrol (autoinstruccions i autorrecompenses),
› entrenament en habilitats socials (modelatge, role playing).
Algunes possibilitats:
› Establir la línia base de la conducta a extingir (freqüència,
intensitat, antecedents, conseqüents, etc.).
› Decidir el mètode a usar (tot molt conductista):
› Per a adquirir conductes noves: reforç positiu, imitació o
modelatge, aproximacions successives i/o encadenament.
› Per a mantenir conductes: reforç intermitent, reforç social,
economia de fitxes, contractes de contingències i reforç negatiu.
› Per a reduir o afeblir conductes: retirada de reforços positius,
extinció, temps -fora, saciació, cost de resposta, càstig.
21

22. Pautes a seguir:
› Evitar tota font d'estimulació que no siga el material
d'aprenentatge.
› Asseure-ho lluny de llocs de l'aula on puga
distraure's.
› Reforçar totes les conductes de manteniment de
l'atenció.
› Estructurar i definir al màxim les situacions
d'aprenentatge.
› Les tasques hauran de ser curtes (perquè puga
mantenir atenció).
22

23. • El material d'aprenentatge molt detallat i
secuencialitzat (pas a pas)
• Facilitar al xiquet material molt estimulant (color,
dimensions, etc.) per a millorar el seu nivell
d'execució.
• Que el xiquet narre el que està fent (facilita la
focalització).
• Supervisar amb freqüència el treball del xiquet
per a orientar-ho i centrar-ho.
23

24. • Els tractaments amb psicoestimulants es prescriuen ara més
freqüentment que fa deu anys, i que aproximadament 2/3 dels
xiquets amb TDAH els prenen en algun període de la seua infància.
• La medicació psicoestimulant és efectiva per a millorar els
símptomes conductuals manifestos del TDAH i per a potenciar el
rendiment en mesures de les funcions executives. Per tant, els
psicoestimulants actuen millorant el nucli del trastorn: el dèficit en la
inhibició conductual. No obstant açò, altres dèficit que són centrals,
com les dificultats en l'aprenentatge o la baixa competència social,
no experimenten canvis amb l'administració de psicoestimulants i
han d'esmenar-se mitjançant intervencions psicopedagògiques o
psicosocials.
• Però les medicacions no ensenyen gens al xiquet, solament alteren
la probabilitat d'ocurrència de comportaments que el xiquet té ja en
el seu repertori. Per tant, han de potenciar l'eficàcia d'altres
intervencions ajudant al xiquet a atendre i a respondre a l'ambient
d'una manera més eficaç.
24

25.  El nucli comú d'aquests trastorns és la falta de
respecte, més enllà de l'esperable i admissible per al
grau de desenvolupament del xiquet. Són xiquets i
adolescents generalment descrits com a “agressius”.
 En funció de la gravetat, i normalment, de l'edat,
distingim:
› Trastorn negativista – desafiador
› Trastorn de conducta
25

26.  Empipaments freqüents i descontrolats,
 Plantar cara a les figures d'autoritat i a les seues
ordres,
 Actitud victimista i susceptible
26

27.  Encara que cada cultura (incloent en aquest concepte a les
famílies) espera i tolera de forma diferent les extralimitacions
dels seus fills, hi ha faltes de respecte considerades greus
universalment.
 Aquesta distinció és important, doncs per a emetre un
diagnòstic s'ha d'haver constatat que la freqüència, intensitat
i durada dels símptomes superen el normatiu, i a més que no
es pateix una altra malaltia psiquiàtrica que justifique els
símptomes i que les seues conseqüències socials,
acadèmiques o laborals són notòries clínicament.
 A diferència del TDAH, no és necessari que aquestes
conductes perturbadores estiguen presents en diversos
ambients.
27

28.  En el moment de valorar la gravetat del quadre és
important recordar que:
› Les faltes de respecte a les a les figures d'autoritat solen
afectar primer a la mare, després al mestre, i finalment al pare.
› La intensitat dels símptomes depèn del grau de
desenvolupament físic, emocional i intel·lectual del xiquet.
› El pronòstic és pitjor com més allunyat de “el normal” és el
comportament (com més precoç, com menys socialitzat).
› Les repercussions d'aquest comportament s'aprecien en els
àmbits familiars, escolars, socials i laborals.
28

29.  El Trastorn de la conducta inclou conductes
agressives cap a persones o animals,
robatoris, fraus o destrucció d'objectes, i
fugides de la llar i/o del col·legi.
 És més greu que el Trastorn negativista -
desafiador.
29

30. A. Un patró repetitiu i persistent de comportament en el qual no es respecten els drets bàsics
d'uns altres, les normes o regles socials pròpies de l'edat, la qual cosa es manifesta per la
presència en els dotze últims mesos d'almenys tres dels quinze criteris següents en qualsevol
de les categories següents, existint almenys un en els últims sis mesos:
Agressió a persones i animals
› Sovint assetja, amenaça o intimada a uns altres.
› Sovint inicia baralles.
› Ha usat un arma que pot provocar seriosos danys a tercers (p. ex., un bastó, una rajola, una botella
trencada, un ganivet, un arma).
› Ha exercit la crueltat física contra persones.
› Ha exercit la crueltat física contra animals.
› Ha robat enfrontant-se a una víctima (p. ex., atracament, robatori d'un moneder, extorsió, atracament a
mà armada).
› Ha violat sexualment a algú.
Destrucció de la propietat
› Ha calat foc deliberadament amb la intenció de provocar danys greus.
› Ha destruït deliberadament la propietat d'algú (però no per mitjà del foc).
Engany o robatori
› Ha envaït la casa, edifici o automòbil d'algú.
› Sovint menteix per a obtenir objectes o favors, o per a evitar obligacions (p. ex. “enganya” a uns
altres).
› Ha robat objectes de valor no trivials sense enfrontar-se a la víctima (p. ex., furt en una tenda sense
violència ni invasió; falsificació).
Incompliment greu de les normes
› Sovint ix a la nit malgrat la prohibició dels seus pares, començant abans dels 13 anys.
› Ha passat una nit fora de casa sense permís mentre vivia amb els seus pares o en una llar
d'acolliment, almenys dues vegades o una vegada si va estar absent durant un temps perllongat.
› Sovint falta en l'escola, començant abans dels 13 anys.
30

31. B. El trastorn del comportament provoca un malestar clínicament significatiu en les àrees social,
acadèmica o laboral.
C. Si l'edat de l'individu és de 18 anys o més, no es compleixen els criteris de trastorn de la personalitat
antisocial.
 Especificar si:
› Tipus d'inici infantil: Els individus mostren almenys un símptoma característic del trastorn de conducta abans de
complir els 10 anys.
› Tipus d'inici adolescent: Els individus no mostren cap símptoma característic del trastorn de conducta abans de
complir els 10 anys.
› Tipus d'inici no especificat: Es compleixen els criteris del trastorn de conducta, però no existeix suficient informació
disponible per a determinar si l'aparició del primer símptoma va ser anterior als 10 anys d'edat.
 Especificar si:
› Amb emocions prosocials limitades:
› Falta de remordiments o culpabilitat
› Insensible, freturosa d'empatia
› Despreocupat pel seu rendiment: No mostra preocupació
› Afecte superficial o deficient
 Especificar la gravetat actual:
› Lleu: Existeixen pocs o cap problema de conducta a part dels necessaris per a establir el diagnòstic, i els problemes
de conducta provoquen un dany relativament menor als altres (p. ex., mentides, absentisme escolar, tornar vesprada
a la nit sense permís, incomplir alguna altra regla).
› Moderat: El nombre de problemes de conducta i l'efecte sobre els altre so de gravetat intermèdia entre els quals
s'especifiquen en “lleu” i en “greu” (p. ex., robatori sense enfrontament amb la víctima, vandalisme).
› Greu: Existeixen molts problemes de conducta a més dels necessaris per a establir el diagnòstic, o aquests
problemes provoquen un dany considerable als altres (p. ex., violació sexual, crueltat física, ús d'armes, robatori
amb enfrontament amb la víctima, atracament i invasió).
31

32.  L'alumne que s'aparta del procés educatiu, en
l'àmbit acadèmic i social, i adquireix conductes que
s'enfronten a les normes de convivència.
 Quin és la causa de la inadaptació escolar?
› El fracàs porta al conflicte/ inadaptació i al contrari.
› Hi ha dues situacions típiques: d'una banda l'alumne que
havent fracassat es dedica a emprenyar i, per un altre,
l'alumne que a causa de la no acceptació d'una
metodologia determinada provoca conflicte i aquest li
porta al fracàs.
32

33.  Una rondalla que pot ajudar a entendre el problema és la dels tres picapedrers
medievals:
› Un cavaller es troba amb un picapedrer al com li pregunta: Què estàs fent?, al que el
picapedrer respon: tallant una pedra, més endavant el cavaller s'ensopega amb un segon
picapedrer al que fa la mateixa pregunta i del que obté la següent resposta: estic guanyant
un jornal per a mantenir a la meua dona i als meus fills, finalment el cavaller fa la mateixa
pregunta a un tercer picapedrer que li respon: estic fent una catedral.
 Els tres picapedrers estan fent el mateix treball no obstant açò les motivacions
són molt diferents.
› Si traslladem el conte a l'escola, el picapedrer que està tallant una pedra és l'alumne que fa
el treball, si ho fa, prompte i malament ja que els seus interessos estan fora de la labor,
quan puga l'abandonarà estiga com estiga feta. El segon picapedrer és l'alumne que
solament treballa per la nota, o per un premi (la moto que li van a comprar els seus pares si
aprova el curs), i una vegada aconseguit oblida tot, el correlat en el món adult és treballar
per diners i no per la tasca ben feta. Finalment el tercer alumne/picapedrer treballa per que
li agrada el que està fent i també per descomptat, encara que no és l'aspecte més
important, per la recompensa que va a obtenir.
33

34.  La igualtat de mètodes d'ensenyament,
professors, programes i avaluació no
garanteix que tots els alumnes tinguen les
mateixes facilitats per a aprofitar-se del
sistema educatiu.
 El principi d'igualtat d'oportunitats ha de
suposar proporcionar a tots els alumnes
tractaments desiguals perquè desiguals són
els alumnes.
34

35.  Factors socioeconòmics: les diferents
classes socials exerceixen influències
diferents sobre el desenvolupament.
› Falta de motivació cap al món escolar.
› Diferència en el llenguatge de l'escola i el
familiar (codi restringit contra elaborat).
› Tipus de cultura que es transmet.
› Premi a llarg termini contra premi a curt termini.
35

36.  Tipus d’actituds o estratègies en relació a l’escola:
› Acomodació: baixa identificació expressiva amb l’escola i
alta identificació instrumental (s'accepta com mecanisme
de mobilitat social, però sense veure reflectits els seus
valors). Baixa classe social que s'esforcen per progressar.
› Adhesió: Alta identificació expressiva i instrumental. Bons
alumnes.
› Resistència: Baixa identificació instrumental i expressiva.
Classe baixa que no es planteja l'escola com a element
per a progressar.
› Dissociació: Alt nivell d'identificació expressiva i baix
d'identificació instrumental. El subjecte es nega a
acceptar les exigències de l'escola.
36

37.  Així, dins del grup-classe es donen dos subgrups
d'alumnes: prosistema i antisistema. Els primers
formats per alumnes amb adhesió i acomodació, i
els antisistema formats per alumnes amb
dissociació i resistència.
 Un alumne amb una actitud d'acomodació, si no
aconsegueix bons resultats acadèmics tendeix a
canviar a la de resistència que és la que prenen
alumnes pertanyents a la seua mateixa classe
social. En cas que els resultats acadèmics siguen
bons, el xic tendeix cap a l'adhesió però lentament.
37

38.  Per a prevenir i pal·liar aquestes situacions, des
de la postura acadèmica hem de plantejar-nos:
› Idoneïtat de l'organització de l'aprenentatge:
 Els objectius i continguts del currículum són adequats?
› Idoneïtat de la metodologia de l'aprenentatge:
 Ensenyem d'una forma “pedagògica”?
› Relació amb la família:
 Quina relació tenim amb la família?
38

39.  Els objectius i continguts del currículum són
adequats?
› Fa falta l'acumulació d'una gran quantitat de
dades amb poca o cap importància per al
xiquet?
› En quina mesura és pedagògic l'aprenentatge
memorístic?
39

40.  Ensenyem d'una forma “pedagògica”?
› L'Aprenentatge cooperatiu (AC) es diferencia de
l'aprenentatge tradicional que aquest últim es basa
en la quantitat i qualitat dels coneixements del
professor mentre que l'AC té la seua fonamentació
en l'activitat de l'alumne en interacció amb els seus
companys. En una organització cooperativa els
alumnes han de treballar per a aconseguir resultats
més significatius per a tots, és a dir cada xiquet obté
els seus objectius si els companys també obtenen
els seus.
› El problema dels “deures”.
40

41.  Quina relació tenim amb la família?
 La funció tutorial no se circumscriu als
alumnes, també és important la família.
 La família ha de considerar-se part activa del
procés d'i-a.
 Hem de comunicar-nos activa i
assertivament amb la família per a
solucionar possibles conflictes.
41