Descriure


                                                       Abril 2012
          Font imatge: theinspiredapple.blogspot.com


Organitzadors gràfics i eines d´avaluació per a
    planificar i revisar textos descriptius
Índex

1. Què són i quan s´empren els textos descriptius

2. Bases d´orientació i rúbriques


3. Planificació amb organitzadors gràfics

4. Producció. Exemples




                                                Abril 2012
Carta de navegació
Descriure suposa mirar       En funció d'una pregunta                Per a construir un
                                                                           model




        Mirar d´una          No per recollir observacions sinó
   determinada manera        per comprendre o resoldre
     l´objecte d'estudi      dubtes.

                          Els textos descriptius consisteixen en representar amb paraules,
                          una persona, un objecte, un ambient, un entorn. Els textos
  Definició               científics pretenen presentar el món tal com és (sense
                          necessitat d´explicar el per què) seguint el vocabulari del
                          model pertinent.


Font: SANMARTÍ, N. (2003): Aprendre ciències tot aprenent a escriure
ciència, Edic. 62- Rosa Sensat
Carta de navegació

                              ●   QUÈ SÓN?. A quina categoria pertanyen?
                              ●   QUÈ TENEN?. Com són per dins i per fòra?.
                                  Quines parts, dimensions o trets? (propietats o
Preguntes                     ●
                                  característiques i les seves qualitats).
                                  QUÈ PODEN FER? Què passa/ va passar?
(relacionades amb la tasca)
                                  (dimensió temporal o seqüencial) Com passa?
                                  Com funciona?
                              ●   QUINES NECESSITATS/UTILITATS?
                              ●   On els podem trobar?




                              ●   S´empren en textos literaris (descripció
                                  subjectiva= versió personal de l´autor)
Contextos                     ●   En textos científics és un pas del procés: A)
                                  Descriure B)Definir C) Justificar, D)
                                  Argumentar.
Bases d´orientació



                                                                                       Primària




Font: A partir de M. Mas, CP St. Esteve de Sesrovires, 6è de primària, Neus Sanmartí
IES BADIA DEL VALLÈS, via Neus Sanmartí



                                          ESO




                                                Abril 2012
Rúbriques
IES BADIA DEL VALLÈS, via Neus Sanmartí




                                          Veure aquí de primària


                                                 ESO
                                                                   Abril 2012
Bases d´orientació
  QUÈ HEM DE FER PER DEFINIR

Pensar en:
  ● A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers
    vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part
    d’una planta).
  ● Quines parts, propietats o característiques són
    imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o
    estams, però no totes tenen pètals).
  ● En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir,
    perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè
    la planta es pugui reproduir).
“Una flor és una part d’una planta que sempre té un
pistil (òvuls) i/o estams (pol.len) i que serveix perquè    Neus
la planta es pugui reproduir”.                              Sanmartí
http://papallonesacolorides.blogspot.
com/
Bloc 2. La diversitat dels éssers vius

De la planificació a l'escrit
                                               Primària

                                           Context científic

                                        Font: Swimming into second
Bloc 2. La diversitat dels éssers vius

                                         Planificació
                                                Primària

                                            Context científic




                                                                Abril 2012
Planificació+ treball cooperatiu
    Context científic                           Primària




Descripció de l´àguila peixetera.       Veure aquí el photopeach
Àngels Pons. Escola Margarita Florit.
                                        DESCRIVIM L´ÀGUILA PEIXETERA
Font: Glitzyinfirstgrade




Planificació
(adjectius)




  Context científic


             Abril 2012
Planificació
EDUCACIÓ INFANTIL I CICLE INICIAL. Bloc 4. Persones, cultures i org. socials


         Context literari                            Context científic




  FONT: Teresa Julià                     http://theinspiredapple.blogspot.com


                                                                                Abril 2012
Bloc 2. La diversitat dels éssers vius
Què necessita un ésser viu per tenir benestar? tots els éssers vius necessiten el mateix?
            Semblances i diferències. Per què una planta és un ésser viu?



                                                          Què els entra, què els surt, què
                                                          passa dins? Què necessiten?




          TENEN
 Com són per dins i per fòra?




                                                               PODEN. Com sabem que són éssers
                                                               vius?
Bloc 7.Objectes, màquines i tecnologies
                           2n primària: Com funcionen les nostres joguines?



                                                                                                2. Què els hem de fer o donar
                                                                                                per fer-les funcionar?




1. Com són per fòra i per
dins? De quines parts                                                                             3. Què fan quan les fem
consten? De quins                                                                                 funcionar? Quins canvis
materials estan fetes?                                                                            es produeixen?




  Garriga i Verdaguer, Neus (2009): Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants.
Planificar
                                        2n Primària

                               Què TENEN per dins i per fòra?




Bloc 7. Objectes, màquines i
         tecnologies

   Com creus que són les
       joguines? (2n)
  (Estructura i propietats)


   Font: Neus Garriga
  Verdaguer. Llicència
  d´estudis dirigida per
     Neus Sanmartí.
TENEN
                                         Comprendre
     1. Com són LES JOGUINES?.
Diàleg a partir de l´avaluació inicial   PODEN




3. Fem hipòtesis. Què fa baixar el
ninot?                                    2. Què fem perquè funcionin i què
                                                       passa?.




                                                   Font: Neus Garriga
                                                  Verdaguer. Llicència
                                                  d´estudis dirigida per
                                                     Neus Sanmartí.
Escriure




   Font: Neus Garriga
  Verdaguer. Llicència
  d´estudis dirigida per
     Neus Sanmartí.
Planificació (adjectius)
         Context literari




                            Abril 2012
Planificació
(pluja d´idees adjectius + sinònims)




                 Font: fabulous-fourth.blogspot.com   Abril 2012
Planificació
                   (pluja d´idees adjectius + sinònims)




Font: Cari Hynes




                                               Font: Teaching in the early years




                                                                       Abril 2012
Font: CEIP
Sant Iscle de
                 Producció
Vidreres                          ESO
                Llibre de l´ànima. Què sé de mi. CESIRE




                                              Abril 2012

Textos descriptius

  • 1.
    Descriure Abril 2012 Font imatge: theinspiredapple.blogspot.com Organitzadors gràfics i eines d´avaluació per a planificar i revisar textos descriptius
  • 2.
    Índex 1. Què sóni quan s´empren els textos descriptius 2. Bases d´orientació i rúbriques 3. Planificació amb organitzadors gràfics 4. Producció. Exemples Abril 2012
  • 3.
    Carta de navegació Descriuresuposa mirar En funció d'una pregunta Per a construir un model Mirar d´una No per recollir observacions sinó determinada manera per comprendre o resoldre l´objecte d'estudi dubtes. Els textos descriptius consisteixen en representar amb paraules, una persona, un objecte, un ambient, un entorn. Els textos Definició científics pretenen presentar el món tal com és (sense necessitat d´explicar el per què) seguint el vocabulari del model pertinent. Font: SANMARTÍ, N. (2003): Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència, Edic. 62- Rosa Sensat
  • 4.
    Carta de navegació ● QUÈ SÓN?. A quina categoria pertanyen? ● QUÈ TENEN?. Com són per dins i per fòra?. Quines parts, dimensions o trets? (propietats o Preguntes ● característiques i les seves qualitats). QUÈ PODEN FER? Què passa/ va passar? (relacionades amb la tasca) (dimensió temporal o seqüencial) Com passa? Com funciona? ● QUINES NECESSITATS/UTILITATS? ● On els podem trobar? ● S´empren en textos literaris (descripció subjectiva= versió personal de l´autor) Contextos ● En textos científics és un pas del procés: A) Descriure B)Definir C) Justificar, D) Argumentar.
  • 5.
    Bases d´orientació Primària Font: A partir de M. Mas, CP St. Esteve de Sesrovires, 6è de primària, Neus Sanmartí
  • 6.
    IES BADIA DELVALLÈS, via Neus Sanmartí ESO Abril 2012
  • 7.
    Rúbriques IES BADIA DELVALLÈS, via Neus Sanmartí Veure aquí de primària ESO Abril 2012
  • 8.
    Bases d´orientació QUÈ HEM DE FER PER DEFINIR Pensar en: ● A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta). ● Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, però no totes tenen pètals). ● En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir). “Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol.len) i que serveix perquè Neus la planta es pugui reproduir”. Sanmartí
  • 9.
  • 10.
    Bloc 2. Ladiversitat dels éssers vius De la planificació a l'escrit Primària Context científic Font: Swimming into second
  • 11.
    Bloc 2. Ladiversitat dels éssers vius Planificació Primària Context científic Abril 2012
  • 12.
    Planificació+ treball cooperatiu Context científic Primària Descripció de l´àguila peixetera. Veure aquí el photopeach Àngels Pons. Escola Margarita Florit. DESCRIVIM L´ÀGUILA PEIXETERA
  • 13.
  • 14.
    Planificació EDUCACIÓ INFANTIL ICICLE INICIAL. Bloc 4. Persones, cultures i org. socials Context literari Context científic FONT: Teresa Julià http://theinspiredapple.blogspot.com Abril 2012
  • 15.
    Bloc 2. Ladiversitat dels éssers vius Què necessita un ésser viu per tenir benestar? tots els éssers vius necessiten el mateix? Semblances i diferències. Per què una planta és un ésser viu? Què els entra, què els surt, què passa dins? Què necessiten? TENEN Com són per dins i per fòra? PODEN. Com sabem que són éssers vius?
  • 16.
    Bloc 7.Objectes, màquinesi tecnologies 2n primària: Com funcionen les nostres joguines? 2. Què els hem de fer o donar per fer-les funcionar? 1. Com són per fòra i per dins? De quines parts 3. Què fan quan les fem consten? De quins funcionar? Quins canvis materials estan fetes? es produeixen? Garriga i Verdaguer, Neus (2009): Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants.
  • 17.
    Planificar 2n Primària Què TENEN per dins i per fòra? Bloc 7. Objectes, màquines i tecnologies Com creus que són les joguines? (2n) (Estructura i propietats) Font: Neus Garriga Verdaguer. Llicència d´estudis dirigida per Neus Sanmartí.
  • 18.
    TENEN Comprendre 1. Com són LES JOGUINES?. Diàleg a partir de l´avaluació inicial PODEN 3. Fem hipòtesis. Què fa baixar el ninot? 2. Què fem perquè funcionin i què passa?. Font: Neus Garriga Verdaguer. Llicència d´estudis dirigida per Neus Sanmartí.
  • 19.
    Escriure Font: Neus Garriga Verdaguer. Llicència d´estudis dirigida per Neus Sanmartí.
  • 20.
    Planificació (adjectius) Context literari Abril 2012
  • 21.
    Planificació (pluja d´idees adjectius+ sinònims) Font: fabulous-fourth.blogspot.com Abril 2012
  • 22.
    Planificació (pluja d´idees adjectius + sinònims) Font: Cari Hynes Font: Teaching in the early years Abril 2012
  • 23.
    Font: CEIP Sant Isclede Producció Vidreres ESO Llibre de l´ànima. Què sé de mi. CESIRE Abril 2012