La conferència de la Neus sanmartí realitzada a Lleida sobre com millorar la competència científica en els nens-nenes

1. Neus Sanmartí Febrer, 2009 Ajudant a desenvolupar la compet ència científica a l’escola prim ària

2. Aprendre ci ències, interrelacionar… PENSAR EXPERIMENTAR COMUNICAR Manipular, observar, identificar, classificar... Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes, escriure... Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular...

3. PENSAR EXPERIMENTAR COMUNICAR Manipular, observar, identificar, classificar... Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes, escriure... Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular...

4. CEIP Bellaterra. 3º EP La compet ència científica comporta saber utilitzar el coneixement per fonamentar l’actuació

5. Necessita: Contextualitzar l’aprenentatge Partir d’un problema socialment rellevant (EA, salut, pau, consum…) , de l’an àlisi d’una situació real, i fer-se preguntes per arribar a… Abstreure idees globals junt amb maneres de fer i… Saber-les aplicar a la interpretació de noves situacions o problemes. No es transfereix del problema-exemple a d’altres problemes; cal passar per l’abstracció

6. Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar qu è li hav i a ajudat a ser científic, respongu é : Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills: “Qu è heu après avui a l’escola?”. En canvi la meva mare deia “Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?” Christine Chin 2004

7. Un text com a punt de partida

8. S ón bones preguntes les que planteja el llibre de text? Llibre de text de ci ències de 5º EP

9. Quines serien unes bones preguntes ? Quins est ímuls reb la granota Daniel? Quines respostes dóna? Què passa en el seu cos entre rebre l’estímul i la resposta? Què en penses d’ensinistrar els animals perquè facin allò que les persones volem?

10. Sovint, un tema de treball és aprendre sobre els arbres del bosc, del parc o del pati”. Si ens centrem nom és en preguntar-nos sobre els seus noms i les seves característiques, no és un saber que comporti aprendre a actuar. Un altre exemple

11. Per fonamentar com actuar ens cal respondre preguntes com: D’on surten els arbres? Qu è necessita una llavor per germinar? Què passa dins de la llavor quan germina?… CEIP Bellaterra, 3r

12. I arribar a abstreure: QU È FAN TOTS ELS ÉSSERS VIUS? Capten estímuls de l’exterior (impactes, informació) i reaccionen. També hi ha estímuls interns. Agafen de l’exterior els materials (l’aliment) que necessiten: sòlids. líquids i gasos. Els animals els digereixen, i les plantes fabriquen els nutrients. Els reparteixen per tot el cos i obtenen els materials que necessiten per cr éixer i l’energia al respirar cremant-los. Al final expulsen (excreten) el que no necessiten . Surten d’altres éssers vius de les mateixes característiques dels avantpassats (progenitors). ÉSSERS VIUS Reproduir-se Relacionar-se Nodrir-se: per tenir energia i créixer

13. I aix í sorgeixen les “ bones preguntes”. Un alumne va preguntar : “Com ho fa el tronc d’un arbre per respirar?”

14. Un altre exemple: Els residus (o un tipus) Preguntes inicials : Com és que hem de separar els residus? Com és millor fer-ho i per què? Què hem de saber per respondre a aquestes preguntes? “ Nosaltres tenim la clau”

15. En qu è hem de pensar quan ens preguntem sobre els materials? De qu è està fet? Quines propietats té que el fan útil? (estructura). Com és per dins? (escala)- Com canvia amb l’energia (calor) i amb l’aire, amb l’aigua… (altres materials). Tarda molt temps? D’on ve i on va (cicle)? Es necessita molta energia per obtenir-lo? Es contamina el medi? Sabent tot això, com actuar?

16. En qu è hem de pensar sempre que ens plantegem com actuar en relació a l’ús dels materials? Sistema material Espai escala Temps Regulaci ó interaccions Canvis cicles Estructura propietats mat èria energia

17. Apliquem el coneixement Un exemple: Un nou material -paper de cel.lofana (embolcall d’un caramel), un DVD, un teixit…-, en el marc d’un problema: Qu è n’hem de fer? En què hauriem de pensar per trobar la resposta? Quines paraules-clau hauriem de posar a Internet per trobar la informació necessària per decidir-ho? En funció d’aquests sabers, com actuar?

18. La informaci ó la trobem a interner, però necessitem disposar de coneixements per trobar-la i per avaluar-la Un exemple a partir d’una pregunta PISA Els astr ònoms prediuen que, vist des de Neptú , hi haurà un trànsit de Saturn sobre la cara del Sol en algun moment d’aquest segle . Quines tres de les paraules subratllades serien més útils per tal de buscar mitjançamt internet o en una biblioteca quan es donarà aquest trànsit?

19. Grans models científics a desenvolupar a l’escola primària entorn: Model “ésser viu” Model sobre la Terra i els seus canvis Model per interpretar sistemes f ísics Model sobre la mat èria i els seus canvis

20. PENSAR EXPERIMENTAR COMUNICAR Manipular, observar, identificar, classificar... Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes, escriure... Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular...

21. L’experimentaci ó: Font d’evidències Argumenta la teva decisi ó Posa la mongeta on creguis que germinarà millor

22. Avui farem aquesta experiència que ens permetrà veure com… Comprovarem que… Anem a observar com… Molt diferent de…

23. CEIP Bellaterra. 3º EP Experimentem, observem, recollim dades, les representem, ens fem preguntes, i sobretot, en parlem -conversem- i comparem

24. Per exemple, ens preguntem… Per qu è no totes les plantes creixen igual? Què passa si una flor no és pol.linitzada? Un alumne va preguntar: “ Per qu è la ratlla no ha sortit recta?”

25. Quan sorgeix una pregunta… Quin tipus de sòl “ agrada” als cucs de terra? CEIP Escola Bellaterra

26. Plantejem hip òtesis i busquem evidències Si posem el cuc al davant de diferents tipus de terra, aleshores observarem cap on va CEIP Escola Bellaterra

27. CEIP Escola Bellaterra Altres variables? La temperatura, humitat? Si posem el cuc de terra al davant d’un mateix tipus de terra, però a diferent temperatura , aleshores observarem cap on va

28. Sobre què parlar a l’experimentar (i així revisar la manera de “mirar”)? Què tenim? Què fem? Què creiem que passarà / què passa? Per què passa? Quines proves tenim d’aquest perquè?

29. MEDI NATURAL Gui ó de treball 1a versió (4t EP) Què creus que passa quan barregem el llevat i el sucre? Què passarà amb cada ampolla? Què ha passat amb el llevat que tenia sucre? (ampolla 1) Què ha passat amb el llevat que no tenia sucre? (ampolla 2)

30. EL llevat és un ésser viu? Gui ó de treball 2a versió (4t EP) Què tenim a cada ampolla? Què hem de fer? Què creiem passarà a cada ampolla? Què ha passat a cada ampolla? Per què hi ha diferències en allò que ha passat a les dues ampolles? Aquesta experiència ens proporciona alguna prova (evidència) que el llevat és un ésser viu ? Quina? É s suficient per afirmar-ho?

31. PENSAR EXPERIMENTAR COMUNICAR Manipular, observar, identificar, classificar... Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes, escriure... Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular...

32. La comunicaci ó: Eix de tot aprenentatge S’apr èn interactuant per contrastar punts de vista i revisar-los i, per tant, és fonamental : Conversar, escoltar, argumentar, negociar, pactar… Expressar les idees oralment, amb ajut de les TIC, del gest…, Escriure les idees, organitzant-les, connectant-les, justificant-les... Llegir críticament.

33. PARLEM D’UNA FLOR, CIENT ÍFICAMENT Descriu una flor Defineix qu è é s una flor Argumenta si una carxofa é s una flor Relacions entre la descripció, la definició i la argumentació

34. Pensar en: A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta). Quines parts, propietats o caracter ístiques s ón imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, per ò no totes tenen p ètals ). En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir). “ Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol.len) i que serveix perquè la planta es pugui reproduir”. QU È HEM DE FER PER DEFINIR

35. Qu è és el que demanaven ? A qui volen fer les seves propostes? Què hauriem d’aprendre per saber quines propostes serien adequades? Qui eren les persones que es van manifestar? Lectura cooperativa d’una noticia Qu è proposariem si fossim veïns d’aquest poble?

36. Fem, conversem i escrivim al voltant d’una maqueta que va evolucionant Qu è necessiten els éssers vius per viure? Per què ho necessiten? On estan els éssers vius? Per què els trobem a aquests llocs? Qu è hi ha al bosc mediterrani? Com actuen els éssers vius quan hi ha un incendi? Com és que ho fan així? Com comença a canviar el bosc despr és d’un incendi? Com canvia si plou o si no plou ? Amb pluja Sense pluja