SlideShare a Scribd company logo
1 of 14
Download to read offline
LA DESCRIPCIÓ
Montse Ciberta
2
ÍNDEX
1. La descripció
2. Com es fa una descripció
3. Descripcions de persona
4. Descripcions de plantes i
arbres
5. Recursos lingüístics
6. Exemples de descripcions
3.1. Aspecte físic
3.2. personalitat
5.1. Una persona
5.2. Un lloc
5.3. Un objecte
5.4. Un animal
3
1. LA DESCRIPCIÓ
És explicar com és algú o alguna cosa.
Es poden descriure persones, objectes, animals,
plantes, flors, paisatges, sensacions,
sentiments, etc.
4
2. COM ES FA UNA
DESCRIPCIÓ?
• Observar la persona, cosa o paisatge amb
atenció.
• Triar les parts més importants que el formen.
• Estructurar i ordenar la informació.
• Redactar la descripció de manera clara,
coherent i amb un vocabulari entenedor i
precís.
5
3. DESCRIPCIÓ DE PERSONES
De la descripció de persones se’n diu retrat. Si te
la fas tu mateix es diu autoretrat.
En la descripció d’un retrat es descriu:
1. Aspecte físic
2. La personalitat
6
3.1. ASPECTE FÍSIC
Arrissats, llisos, curts, llargs, mitja melena…cabells
Ametllats, rodons, blaus, verds, castanys…ulls
saludable, malaltís, polit, brut, descurataspecte
amples, estretes, carregadesespatlles
camacurt, camallargcames
baix, alt, prim, grassonet, esvelt, musculatcos
llargues, fines, espesses, cellajuntcelles
molsuts, primsllavis
gros, petit, arromangat, aguilenc, llarg, xatonas
allargada, rodona, ovalada, rosada, pàl·lidacara
7
3.2. PERSONALITAT
tristesa, alegria, compassió, estimació,
tendresa, gelosia, felicitat, orgull…
SENTIMENTS
Alegre, trist, nerviós, tranquil, simpàtic,
antipàtic,atent, ordenat, desendreçat,
descurat, avar, treballador, obedient,
estudiós, mandrós, divertit, educat…
MANERES
DE SER
8
4. DESCRIPCIÓ DE PLANTES I
ARBRES
Per descriure una planta, un arbust o un arbre has
de seguir els següents passos:
1. Explica si és una planta, un
arbust o un arbre i dir quin nom
té.
2. Exposar l’alçada, la forma de la
fulla, color.
3. Pel que fa a la flor, exposar la
forma i el color.
4. Si té fruit, dir com és i el color.
9
4. RECURSOS LINGÜÍSTICS
1. Temps verbals: predomini de
l’imperfet d’indicatiu i el present. És
divertit. Era ros amb els ulls blaus.
2. Noms i adjectius (o construccions
equivalents) clars i precisos: cabells
rossos (adj.), cabells tenyits de ros
(prep+N).
3. Abundància d’enumeracions
4. Nexes o connectors espacials que
ordenen l’espai: aquí, dins, fora…
10
5. EXEMPLES DE
DESCRIPCIÓ
11
5.1. UNA PERSONA
NOIA
Davant del mirall va veure's amb la noia llisa i lluent de
cabells molls i degotants que encara tenia gravada. Es va
mirar com si no conegués la cara rodona, les dues
arrugues fent autovia a través del front, els ulls negres
fitant. Era molt més gran que la noia de l'anunci, però es
veia atractiva, el cos delimitava bé les formes, els cabells
castanys i llisos haurien pogut ser més bonics, però
sobretot, li hauria lluït molt el conjunt si s'hagués pogut
estirar un pamet amunt. Va palpar-se novament el pit
esquerre, va pentinar-se, i al final va treure una ampolla de
perfum que tenia arraconada des de feia mesos.
Maria Barbal, Ulleres de sol, Ed. La Magrana
12
5.2. UN LLOC
LLAC DE SANT MAURICI
L'estany semblava un mirall. El sol lluïa al seu damunt amb
força. Els Encantats, vigilant, li donaven un aire esquerp,
fantàstic. Els arbres s'hi atansaven valents, de vegades
ajaçant el tronc per deixar-se besar per l'aigua. Tots cinc
s'havien quedat embadocats, fins el Dalmau que tan sovint
s'hi arribava. Verd i blau es repartien l'escena, només
compartien la coloració amb el blanc. L'atracció de l'aigua
tranquil·la, aquell raconet de neu eterna, allà dalt, espiant...
Maria Barbal, La mort de Teresa, La Magrana.
13
5.3. UN OBJECTE
UN SOFÀ
Però en aquell menjador hi havia una cosa bona: un sofà,
un sofà de Cadaqués, de caoba corbada, de color torrat,
probablement vingut d'Itàlia, un sofà deliciós, una mica
tronat, amb un matalasset cobert amb una cretona verdosa
lleugerament esfilagarsada, d'unes dimensions perfectes,
d'una comoditat absoluta, d'una receptibilitat per al cos
humà tan positiva que arribava a inspirar sentiments de
tendresa real. Però el curiós d'aquell moble és que formava
part de les coses al·luvionals de la casa -dels objectes que
la gent s'hi havia successivament descuidat.
14
5.4. UN ANIMAL
UN ESTRUÇ
El coll prim, llarg i suau com una corda vella de lligar pianos, unit al cos
ovoïdal, enorme, amb totes les característiques d'una gerra-tinell o d'un
bot de vinater, sembla una màquina de regar o una bomba contra
incendis. El mateix cap de l'estruç té forma de boquilla de manguera i,
si el conjunt anés muntat sobre unes rodes, no dubtaríem pas de la
seva servitud.
L'expressió de l'estruç és ingènua. Els seus ulls, sempre esbatanats,
recorden els d'una criatura de bolquers extasiada davant d'un llum.
Amb el coll dret, vertical, un poc corbat del cim a guisa de crossa, va
girant lentament la testa. Maniobra com un periscopi, però susceptible
d'entendrir-se.

More Related Content

What's hot

78936108 comprensio-6-1
78936108 comprensio-6-178936108 comprensio-6-1
78936108 comprensio-6-1
Psicoreeduca
 
92238639 expressio-escrita-amb-imatges
92238639 expressio-escrita-amb-imatges92238639 expressio-escrita-amb-imatges
92238639 expressio-escrita-amb-imatges
Psicoreeduca
 
Text Narratiu
Text NarratiuText Narratiu
Text Narratiu
Mariapin
 
Comprensió lectora
Comprensió lectoraComprensió lectora
Comprensió lectora
Paco Tejera
 
Dictats 1 eso
Dictats 1 esoDictats 1 eso
Dictats 1 eso
ieslt
 
restes portant
restes portantrestes portant
restes portant
betsuarez
 

What's hot (20)

Rúbrica expressió escrita 2n
Rúbrica expressió escrita 2nRúbrica expressió escrita 2n
Rúbrica expressió escrita 2n
 
El diàleg en les narracions
El diàleg en les narracionsEl diàleg en les narracions
El diàleg en les narracions
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 
La descripció d’una persona
La descripció d’una personaLa descripció d’una persona
La descripció d’una persona
 
78936108 comprensio-6-1
78936108 comprensio-6-178936108 comprensio-6-1
78936108 comprensio-6-1
 
El conte
El conteEl conte
El conte
 
92238639 expressio-escrita-amb-imatges
92238639 expressio-escrita-amb-imatges92238639 expressio-escrita-amb-imatges
92238639 expressio-escrita-amb-imatges
 
Text Narratiu
Text NarratiuText Narratiu
Text Narratiu
 
Rodolins
RodolinsRodolins
Rodolins
 
Gramàtica catalana 4t
Gramàtica catalana 4tGramàtica catalana 4t
Gramàtica catalana 4t
 
Fittxa modelatge text narratiu
Fittxa modelatge text narratiuFittxa modelatge text narratiu
Fittxa modelatge text narratiu
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 
Determinants
DeterminantsDeterminants
Determinants
 
Comprensió lectora
Comprensió lectoraComprensió lectora
Comprensió lectora
 
Textos argumentatius
Textos argumentatiusTextos argumentatius
Textos argumentatius
 
L’Alimentació Dels Animals
L’Alimentació Dels AnimalsL’Alimentació Dels Animals
L’Alimentació Dels Animals
 
Dictats 1 eso
Dictats 1 esoDictats 1 eso
Dictats 1 eso
 
restes portant
restes portantrestes portant
restes portant
 
Tipus de poesia
Tipus de poesia Tipus de poesia
Tipus de poesia
 
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
 

Viewers also liked

Potències i arrel quadrada
Potències i arrel quadradaPotències i arrel quadrada
Potències i arrel quadrada
Mprof
 
Calendario competencias basicas 2015
Calendario competencias basicas 2015 Calendario competencias basicas 2015
Calendario competencias basicas 2015
A. Galindo.
 
Els gèneres literaris
Els gèneres literarisEls gèneres literaris
Els gèneres literaris
77264
 
Com parlem
Com parlemCom parlem
Com parlem
Msais
 
Compostos, exercicis
Compostos, exercicisCompostos, exercicis
Compostos, exercicis
Msais
 
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres LiterarisUnitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Fàtima
 
Gèneres literaris
Gèneres literarisGèneres literaris
Gèneres literaris
Smeya
 
El retrat (la descripció de persones)
El retrat (la descripció de persones)El retrat (la descripció de persones)
El retrat (la descripció de persones)
Marià Sais Ribas
 

Viewers also liked (20)

Les Propietats Del Text
Les Propietats Del TextLes Propietats Del Text
Les Propietats Del Text
 
La descripció de persones
La descripció de persones La descripció de persones
La descripció de persones
 
Dossier problemes vacances 5è matemàtiques
Dossier problemes vacances 5è matemàtiquesDossier problemes vacances 5è matemàtiques
Dossier problemes vacances 5è matemàtiques
 
Propostes estiu 2017
Propostes estiu 2017Propostes estiu 2017
Propostes estiu 2017
 
Potències i arrel quadrada
Potències i arrel quadradaPotències i arrel quadrada
Potències i arrel quadrada
 
Normes d accentuacio
Normes d accentuacioNormes d accentuacio
Normes d accentuacio
 
Textos descriptius
Textos descriptiusTextos descriptius
Textos descriptius
 
Estrategies lectores . Organitzadors grafics
Estrategies lectores . Organitzadors graficsEstrategies lectores . Organitzadors grafics
Estrategies lectores . Organitzadors grafics
 
Calendario competencias basicas 2015
Calendario competencias basicas 2015 Calendario competencias basicas 2015
Calendario competencias basicas 2015
 
Graella llengua catalana 5è i 6è
Graella llengua catalana 5è i 6èGraella llengua catalana 5è i 6è
Graella llengua catalana 5è i 6è
 
Els gèneres literaris
Els gèneres literarisEls gèneres literaris
Els gèneres literaris
 
Descripció personatges
Descripció personatgesDescripció personatges
Descripció personatges
 
Com parlem
Com parlemCom parlem
Com parlem
 
Gramatica catalana normes accentuacio
Gramatica catalana normes accentuacioGramatica catalana normes accentuacio
Gramatica catalana normes accentuacio
 
Paraules compostes
Paraules compostesParaules compostes
Paraules compostes
 
Compostos, exercicis
Compostos, exercicisCompostos, exercicis
Compostos, exercicis
 
Els gèneres narratius
Els gèneres narratiusEls gèneres narratius
Els gèneres narratius
 
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres LiterarisUnitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
 
Gèneres literaris
Gèneres literarisGèneres literaris
Gèneres literaris
 
El retrat (la descripció de persones)
El retrat (la descripció de persones)El retrat (la descripció de persones)
El retrat (la descripció de persones)
 

More from montse.ciberta (14)

Powerpoint repostes preguntes_primer
Powerpoint repostes preguntes_primerPowerpoint repostes preguntes_primer
Powerpoint repostes preguntes_primer
 
Història de la llengua catalana 2 eso
Història de la llengua catalana 2 esoHistòria de la llengua catalana 2 eso
Història de la llengua catalana 2 eso
 
La casa 1 a_powerpoint
La casa 1 a_powerpointLa casa 1 a_powerpoint
La casa 1 a_powerpoint
 
O u 1_eso
O u 1_esoO u 1_eso
O u 1_eso
 
El substantiu powerpoint
El substantiu powerpointEl substantiu powerpoint
El substantiu powerpoint
 
Les grafies j g 2_eso_powerpoint
Les grafies j g 2_eso_powerpointLes grafies j g 2_eso_powerpoint
Les grafies j g 2_eso_powerpoint
 
La vocal neutra primer eso
La vocal neutra primer esoLa vocal neutra primer eso
La vocal neutra primer eso
 
La narració 2 esp_powerpoint
La narració 2 esp_powerpointLa narració 2 esp_powerpoint
La narració 2 esp_powerpoint
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
 
La vocal neutra o u
La vocal neutra o uLa vocal neutra o u
La vocal neutra o u
 
L’avantguardisme 4eso
L’avantguardisme 4esoL’avantguardisme 4eso
L’avantguardisme 4eso
 
La RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA PowerpointLa RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA Powerpoint
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
 
Funcions SintàCtiques De Loració Simple
Funcions SintàCtiques De Loració SimpleFuncions SintàCtiques De Loració Simple
Funcions SintàCtiques De Loració Simple
 

La descripció1 powerpoint

  • 2. 2 ÍNDEX 1. La descripció 2. Com es fa una descripció 3. Descripcions de persona 4. Descripcions de plantes i arbres 5. Recursos lingüístics 6. Exemples de descripcions 3.1. Aspecte físic 3.2. personalitat 5.1. Una persona 5.2. Un lloc 5.3. Un objecte 5.4. Un animal
  • 3. 3 1. LA DESCRIPCIÓ És explicar com és algú o alguna cosa. Es poden descriure persones, objectes, animals, plantes, flors, paisatges, sensacions, sentiments, etc.
  • 4. 4 2. COM ES FA UNA DESCRIPCIÓ? • Observar la persona, cosa o paisatge amb atenció. • Triar les parts més importants que el formen. • Estructurar i ordenar la informació. • Redactar la descripció de manera clara, coherent i amb un vocabulari entenedor i precís.
  • 5. 5 3. DESCRIPCIÓ DE PERSONES De la descripció de persones se’n diu retrat. Si te la fas tu mateix es diu autoretrat. En la descripció d’un retrat es descriu: 1. Aspecte físic 2. La personalitat
  • 6. 6 3.1. ASPECTE FÍSIC Arrissats, llisos, curts, llargs, mitja melena…cabells Ametllats, rodons, blaus, verds, castanys…ulls saludable, malaltís, polit, brut, descurataspecte amples, estretes, carregadesespatlles camacurt, camallargcames baix, alt, prim, grassonet, esvelt, musculatcos llargues, fines, espesses, cellajuntcelles molsuts, primsllavis gros, petit, arromangat, aguilenc, llarg, xatonas allargada, rodona, ovalada, rosada, pàl·lidacara
  • 7. 7 3.2. PERSONALITAT tristesa, alegria, compassió, estimació, tendresa, gelosia, felicitat, orgull… SENTIMENTS Alegre, trist, nerviós, tranquil, simpàtic, antipàtic,atent, ordenat, desendreçat, descurat, avar, treballador, obedient, estudiós, mandrós, divertit, educat… MANERES DE SER
  • 8. 8 4. DESCRIPCIÓ DE PLANTES I ARBRES Per descriure una planta, un arbust o un arbre has de seguir els següents passos: 1. Explica si és una planta, un arbust o un arbre i dir quin nom té. 2. Exposar l’alçada, la forma de la fulla, color. 3. Pel que fa a la flor, exposar la forma i el color. 4. Si té fruit, dir com és i el color.
  • 9. 9 4. RECURSOS LINGÜÍSTICS 1. Temps verbals: predomini de l’imperfet d’indicatiu i el present. És divertit. Era ros amb els ulls blaus. 2. Noms i adjectius (o construccions equivalents) clars i precisos: cabells rossos (adj.), cabells tenyits de ros (prep+N). 3. Abundància d’enumeracions 4. Nexes o connectors espacials que ordenen l’espai: aquí, dins, fora…
  • 11. 11 5.1. UNA PERSONA NOIA Davant del mirall va veure's amb la noia llisa i lluent de cabells molls i degotants que encara tenia gravada. Es va mirar com si no conegués la cara rodona, les dues arrugues fent autovia a través del front, els ulls negres fitant. Era molt més gran que la noia de l'anunci, però es veia atractiva, el cos delimitava bé les formes, els cabells castanys i llisos haurien pogut ser més bonics, però sobretot, li hauria lluït molt el conjunt si s'hagués pogut estirar un pamet amunt. Va palpar-se novament el pit esquerre, va pentinar-se, i al final va treure una ampolla de perfum que tenia arraconada des de feia mesos. Maria Barbal, Ulleres de sol, Ed. La Magrana
  • 12. 12 5.2. UN LLOC LLAC DE SANT MAURICI L'estany semblava un mirall. El sol lluïa al seu damunt amb força. Els Encantats, vigilant, li donaven un aire esquerp, fantàstic. Els arbres s'hi atansaven valents, de vegades ajaçant el tronc per deixar-se besar per l'aigua. Tots cinc s'havien quedat embadocats, fins el Dalmau que tan sovint s'hi arribava. Verd i blau es repartien l'escena, només compartien la coloració amb el blanc. L'atracció de l'aigua tranquil·la, aquell raconet de neu eterna, allà dalt, espiant... Maria Barbal, La mort de Teresa, La Magrana.
  • 13. 13 5.3. UN OBJECTE UN SOFÀ Però en aquell menjador hi havia una cosa bona: un sofà, un sofà de Cadaqués, de caoba corbada, de color torrat, probablement vingut d'Itàlia, un sofà deliciós, una mica tronat, amb un matalasset cobert amb una cretona verdosa lleugerament esfilagarsada, d'unes dimensions perfectes, d'una comoditat absoluta, d'una receptibilitat per al cos humà tan positiva que arribava a inspirar sentiments de tendresa real. Però el curiós d'aquell moble és que formava part de les coses al·luvionals de la casa -dels objectes que la gent s'hi havia successivament descuidat.
  • 14. 14 5.4. UN ANIMAL UN ESTRUÇ El coll prim, llarg i suau com una corda vella de lligar pianos, unit al cos ovoïdal, enorme, amb totes les característiques d'una gerra-tinell o d'un bot de vinater, sembla una màquina de regar o una bomba contra incendis. El mateix cap de l'estruç té forma de boquilla de manguera i, si el conjunt anés muntat sobre unes rodes, no dubtaríem pas de la seva servitud. L'expressió de l'estruç és ingènua. Els seus ulls, sempre esbatanats, recorden els d'una criatura de bolquers extasiada davant d'un llum. Amb el coll dret, vertical, un poc corbat del cim a guisa de crossa, va girant lentament la testa. Maniobra com un periscopi, però susceptible d'entendrir-se.