SlideShare a Scribd company logo
Nom:
……………………………………………………………………………
…………………… Data:
……………………………………………………………………………
……
EL CONTE
Un conte és una història curta d’un fet real o imaginari.
Tots els contes tenen personatges, un escenari, un
problema a resoldre i un desenllaç. I , és clar, un títol que
ens dona una idea de
la trama del conte.
La trama del conte es separa en tres parts: plantejament,
nus i desenllaç.
El plantejament és el principi del conte i s’hi explica on i
quan passen els fets i qui és el protagonista o
protagonistes. En el plantejament també s’introdueix el
problema que s’haurà de resoldre.
El nus és la part més llarga i s’explica què fa el
protagonista i quines dificultats troba per solucionar el
conflicte. Hi apareixen altres personatges a part del
protagonista.
Finalment, en el desenllaç s’explica la solució al problema.
És el final del conte.
COM ESCRIURE UN CONTE
Cal posar un TÍTOL (el podem pensar al final)
PLANTEJAMENT
Quan passa?
On passa?
Qui és o qui són els
protagonistes?
Quin és el problema a
resoldre?
NUS
Quins altres
personatges surten?
Què es fa per resoldre
el problema?
DESENLLAÇ
Com es resol finalment
el problema?
COMENÇAMENTS
• Hi havia una vegada....
• En aquell temps en
ACABAMENTS
• .... vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja
s’ha fos.
què............
• Vet aquí que una
vegada..............
• Fa molts, molts
anys...............
• En un pais del món.........
• .... i van viure feliços menjant anissos.
• .... i catacric, catacrac el conte ja està acabat.
• .... i conte contat ja està acabat.
• .... i qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.
Nom:
……………………………………………………………………………
…………………… Data:
……………………………………………………………………………
……
UN CONTE INVENTAT
Per inventar un conte primer has de pensar:
• Quan passarà la història.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………………………………….………
• On passarà la història.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………………………………….………
• Qui serà el protagonista o si n’hi haurà més d’un.
………………………………………………………………………
……………………………………………………….
………………………………………………………………………
• Quin problema tindrà el protagonista o els
protagonistes.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
…….…………………………………………………
• Què farà per resoldre el problema.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………….………………………………
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
………………………………………….……………
• Com resoldrà finalment el problema.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
…………………………………………………….…
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………………………………………….
• Com es titularà el conte.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………………………………………….
COMENÇAMENTS
• Hi havia una vegada....
• En aquell temps en què............
• Vet aquí que una vegada..............
• Fa molts, molts anys...............
• En un pais del món.........
ACABAMENTS
• .... vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha
fos.
• .... i van viure feliços menjant anissos.
• .... i catacric, catacrac el conte ja està acabat.
• .... i conte contat ja està acabat.
• .... i qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.
CONNECTORS PER ANAR SEGUINT
• Aleshores ...
• Llavors ...
• Després ...
• Tot seguit ...
• Més tard ...
• Al cap d’una estona ....
• Passats uns dies ...
EL MUSSOL PORUC
Una vegada hi havia un mussol que tenia un problema molt
important: tenia por a la foscor.
Quan es feia de nit es posava a tremolar com una fulla i no
s’atrevia a sortir sol a caçar ratolins ni res. I sempre volia sortir
acompanyat d’algú altre perquè li fes companyia per no tenir por,
però els altres mussols no volien anar amb ell perquè si caçaven
alguna cosa llavors se l’havien de partir i hi sortien perdent.
Per evitar la foscor va provar de sortir a caçar amb una espelma
encesa, però ell mateix l’apagava amb el vent que feia amb les
ales. També va provar de sortir amb una llanterna, però els
ratolins s’amagaven quan veien la llum i no podia caçar-ne mai
cap. També va provar de caçar de dia, tot protegint-se els ulls
amb unes ulleres de sol, perquè ja sabem que els mussols la
llum del dia els enlluerna i no els va bé, però els ratolins el veien
venir d’una hora lluny i se li escapaven tots.
Un dia que tenia molta gana i estava molt trist perquè ningú es
feia càrrec de la seva por, va passar tot volant pel damunt de la
plaça de la ciutat que estava plena, plena de coloms. I va pensar:
“Aquests si que tenen sort, que estan tots junts i estan desperts
de dia que no fa por” I tanta enveja li van fer que va baixar fins a
la plaça i es va quedar a viure amb els coloms com un colom
més. I va acabar menjant veces i tot. I els turistes li feien moltes
fotografies perquè deien que no havien vist mai un colom amb
ulleres fosques i amb uns ulls grossos.
EL MUSSOL PORUC
ABANS DE LA LECTURA
Què és un mussol?, com us l’imagineu?
Alguna vegada n’heu vist algun?
Com viuen els mussols?
Quan surten a caçar? Què cacen? Què mengen?
És fàcil veure mussols? Per què?
http://www.xtec.cat/ceipalber/ciencia/aus/mussol.htm
http://cat.wikipedia.org/wiki/Mussol_com
COMPRENSIÓ LECTORA
Quina dificultat o problema té aquest mussol? Per què era un problema?
Què demanava als altres mussols?
Per què no el volien ajudar? Trobes que fan bé?, tu què faries en aquesta
situació?
Què més va provar de fer? Qui va trobar que fessin les coses de dia?
Poden fer això els mussols? Què haguessis fet tu, si fossis aquest
mussol?
Va solucionar el seu problema? Seria possible solucionar-ho d’aquesta
manera a la realitat?
Va sortir guanyant el mussol? I els coloms?
T’agrada com ha acabat la història?
Tu l’haguessis acabat igual? Per què?
ESTRUCTURA DEL CONTE
Com es titula el conte? Quin altre títol podria tenia aquest conte?
Qui és el protagonista? Hi ha més personatges?
On passa la història? Creus que tota la història passa en un dia?
Quin problema té el personatge?
Quines coses fa per solucionar-lo?
Com soluciona finalment el problema?
EL LLEÓ I EL RATOLÍ
Una vegada hi havia un ratolí que va sortir del cau amb el
seu timbal, i anava fent soroll pel bosc, allí hi havia un
enorme lleó dormint. El soroll que feia el ratolí amb el seu
timbal, va despertar l’enorme lleó. El lleó en despertar-se
va veure el petit ratolí i se'l volia menjar.
- Si us plau, lleó, deixa'm anar. Potser un dia em
necessitaràs. Digué el ratolí.
El lleó li va contestar:
- Com vols que et necessiti a tu, tan remenut com ets?
- Et prometo que algun dia, quan em necessitis, jo
t’ajudaré (respongué el ratolí).
El lleó compadit de veure allò petit al seu davant, el va
deixar anar.
Un dia, el ratolí va sentir uns brams terribles.
Eren els del senyor lleó. Quan va arribar al lloc d'on venien
els crits, va veure el lleó atrapat en una xarxa d’uns
caçadors.
- Jo et salvaré! - va dir el ratolí.
- Tu? Ets massa petit, i no tens força per deslligar-me.
-Ja veuràs, et vaig prometre que algun dia jo t’ajudaria.
El ratolí va començar a rosegar la corda de la xarxa fent
un forat per on pogués sortir el lleó, i el lleó es va salvar.
Aquella nit, tots dos van ser amics per sempre.
EL COLOM I LA FORMIGA
Una vegada hi havia un colom molt blanc que es
passejava a la vora d’un rierol.
L’aigua del rierol era neta, clara… Fins i tot es podien
comptar les pedres rodones que hi havia al fons. El colom
com que tenia molta set, s’abocà sobre l’aigua per beure.
Va ficar el bec a dins i després aixecà el cap enlaire per
empassar-se l’aigua.
Hi havia una formigueta molt negra. S’estava passejant
per l’altra banda del rierol i com que també tenia set, ella
que si, es va enfilar en un bri d’herba que creixia prop de
l’aigua, per poder veure millor… però amb tan mala sort
que va caure a dins. I el rierol que baixava amb molta
força se l’emportà lluny, lluny de la vora. La formigueta va
provar de nedar, fent anar de pressa, de pressa les potes
però l’aigua corria amb massa empenta i la formigueta no
podia fer res.
Sort que el colom veié la formiga que estava a punt
d’ofegar-se.
– Pobrissona! -es va dir-. L’ajudaré a sortir de l’aigua.
Però, com ho faré? Si l’agafo amb el bec tan gros que tinc,
li faré mal. Ah! Ja ho sé, li acostaré un bri d’herba. Podrà
enfilar-s’hi i tornar així cap a terra.
I ell que si, arrenca un bri d’herba verda i el llença molt a la
vora de la formiga. El bri era molt llarg i tocava d’un costat
la riba del rierol. La formiga s’hi enfilà i va córrer per sobre
fins que arribà a terra. Llavors s’eixuga les potes ben
eixugades, i va anar a donar les gràcies a l’amable colom.
La formiga estava molt contenta, i el colom també perquè
havia salvat la vida a la formigueta. Es van dir adéu i
cadascú se’n tornà a casa seva, la formiga cap al
formiguer i el colom al colomar.
Però… vet aquí que mentre la formiga se n’anava cap al
seu formiguer va veure un home que venia per la vora del
rierol. Era un caçador. Duia una escopeta, penjada a
l’espatlla, per matar ocells. El caçador va veure el colom i
ell que si, agafa l’escopeta i es prepara a disparar.
-Noi -va pensar-. Que bé! Ja tinc carn per poder menjar
demà amb l’arròs.
Però la formiga veia el caçador i veia l’escopeta a punt de
disparar.
-Ui! -es va dir-. Cal fer alguna cosa perquè el caçador no
mati el meu amic.
Corrents va anar cap a la vora de l’home, s’enfilà al seu
peu i el picà ben fort al dit gros. L’home va fer un crit: Aiii! i
tombà el cap per veure qui l’havia picat tan fort. Vinga
mirar i torna a mirar, però no va veure res. La formiga era
molt petita i a més es va amagar per sota l’herba.
Però el colom en sentir el crit, va adonar-se del caçador i
se’n volà cel amunt, amunt, fins que es va perdre de vista.
I quan el caçador va voler disparar ja no el va veure en
lloc.
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL

More Related Content

What's hot

Comprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2nComprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2nmiriamgirona
 
La carta
La cartaLa carta
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
M T
 
El joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusaEl joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusaGloria Cid
 
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptesDori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptesM T
 
Fitxa ortogr b v 2n
Fitxa ortogr b v 2nFitxa ortogr b v 2n
Fitxa ortogr b v 2nLaia Lila
 
Descripcio
DescripcioDescripcio
Descripcio
saos2829
 
Normes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicialNormes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicial
Biblioteca Sant Jordi
 
Dictats 2n caligrafia
Dictats 2n caligrafiaDictats 2n caligrafia
Dictats 2n caligrafia
msuana2
 
La descripció de persones
La descripció de persones La descripció de persones
La descripció de persones
M T
 
Observacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primàriaObservacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primària
MariaJose Ariño
 
Dictats preparats 2n
Dictats preparats 2nDictats preparats 2n
Dictats preparats 2nmonik3mng
 
Fitxes escriptura inicial
Fitxes escriptura inicialFitxes escriptura inicial
Fitxes escriptura inicialLaia Lila
 
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centreCom avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
Beatriu Palau
 
30 problemes 3r
30 problemes 3r30 problemes 3r
30 problemes 3rVANESA
 
Jocs llengua-oral
Jocs llengua-oralJocs llengua-oral
Jocs llengua-oralsilvia
 
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisionalCaaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisionalM T
 
Llibre de lectures
Llibre de lecturesLlibre de lectures

What's hot (20)

Comprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2nComprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2n
 
La carta
La cartaLa carta
La carta
 
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
 
El joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusaEl joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusa
 
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptesDori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
 
Fitxa ortogr b v 2n
Fitxa ortogr b v 2nFitxa ortogr b v 2n
Fitxa ortogr b v 2n
 
Descripcio
DescripcioDescripcio
Descripcio
 
Normes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicialNormes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicial
 
Dictats 2n caligrafia
Dictats 2n caligrafiaDictats 2n caligrafia
Dictats 2n caligrafia
 
100 poemes joana raspall
100 poemes joana raspall100 poemes joana raspall
100 poemes joana raspall
 
La descripció de persones
La descripció de persones La descripció de persones
La descripció de persones
 
Observacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primàriaObservacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primària
 
Dictats preparats 2n
Dictats preparats 2nDictats preparats 2n
Dictats preparats 2n
 
Fitxes escriptura inicial
Fitxes escriptura inicialFitxes escriptura inicial
Fitxes escriptura inicial
 
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centreCom avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
 
30 problemes 3r
30 problemes 3r30 problemes 3r
30 problemes 3r
 
Jocs llengua-oral
Jocs llengua-oralJocs llengua-oral
Jocs llengua-oral
 
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisionalCaaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
 
El diàleg
El diàlegEl diàleg
El diàleg
 
Llibre de lectures
Llibre de lecturesLlibre de lectures
Llibre de lectures
 

Viewers also liked

Escrivim un conte
Escrivim un conteEscrivim un conte
Escrivim un conte
vumebat
 
Guió per escriure un conte
Guió per escriure un conteGuió per escriure un conte
Guió per escriure un conteRedaccions
 
Passes per a fer un conte fitxes
Passes per a fer un conte fitxesPasses per a fer un conte fitxes
Passes per a fer un conte fitxes
Roser Mascaró
 
Bona ortografia docents_cat
Bona ortografia docents_catBona ortografia docents_cat
Bona ortografia docents_catncaball2
 
LLIBREt Diccionari visual 3 llengües (català-castellà-àrab)
LLIBREt Diccionari visual 3 llengües (català-castellà-àrab) LLIBREt Diccionari visual 3 llengües (català-castellà-àrab)
LLIBREt Diccionari visual 3 llengües (català-castellà-àrab)
Francesc Iglesias
 
Ideas y recursos para trabajar las competencias en el aula
Ideas y recursos para trabajar las competencias en el aulaIdeas y recursos para trabajar las competencias en el aula
Ideas y recursos para trabajar las competencias en el aula
Ana Basterra
 
El conte: treballem per projectes
El conte: treballem per projectesEl conte: treballem per projectes
El conte: treballem per projectes
Jaume Cullerés
 
Com aprenem a llegir i escriure en l'EI
Com aprenem a llegir i escriure en l'EICom aprenem a llegir i escriure en l'EI
Com aprenem a llegir i escriure en l'EI
tic-gir
 
92296973 paraules-importants 1
92296973 paraules-importants 192296973 paraules-importants 1
92296973 paraules-importants 1Psicoreeduca
 
Tecnicas y estrategias de expresiòn escrita
Tecnicas y estrategias de expresiòn escritaTecnicas y estrategias de expresiòn escrita
Tecnicas y estrategias de expresiòn escrita
Nancy Gutièrrez
 
Descripció de personatges
Descripció de personatgesDescripció de personatges
Descripció de personatgesLaia Lila
 
Problemas con fracciones 2
Problemas con fracciones 2Problemas con fracciones 2
Problemas con fracciones 2
Colegio Vedruna
 
Racons De Treball MatemàTics
Racons De Treball MatemàTicsRacons De Treball MatemàTics
Racons De Treball MatemàTics
ceipsolilluna
 
Ortografia catalana 3r ep
Ortografia catalana 3r epOrtografia catalana 3r ep
Ortografia catalana 3r ep
Hatsep Sen
 
LLIBREt Viure a Catalunya - Vocabulari en imatges
LLIBREt Viure a Catalunya - Vocabulari en imatgesLLIBREt Viure a Catalunya - Vocabulari en imatges
LLIBREt Viure a Catalunya - Vocabulari en imatges
Francesc Iglesias
 
Propiedades multiplicacion
Propiedades multiplicacion Propiedades multiplicacion
Propiedades multiplicacion
Eduardo Ocana
 

Viewers also liked (20)

Escrivim un conte
Escrivim un conteEscrivim un conte
Escrivim un conte
 
Guió per escriure un conte
Guió per escriure un conteGuió per escriure un conte
Guió per escriure un conte
 
Passes per a fer un conte fitxes
Passes per a fer un conte fitxesPasses per a fer un conte fitxes
Passes per a fer un conte fitxes
 
El conte
El conteEl conte
El conte
 
Narració
NarracióNarració
Narració
 
Bona ortografia docents_cat
Bona ortografia docents_catBona ortografia docents_cat
Bona ortografia docents_cat
 
LLIBREt Diccionari visual 3 llengües (català-castellà-àrab)
LLIBREt Diccionari visual 3 llengües (català-castellà-àrab) LLIBREt Diccionari visual 3 llengües (català-castellà-àrab)
LLIBREt Diccionari visual 3 llengües (català-castellà-àrab)
 
Ideas y recursos para trabajar las competencias en el aula
Ideas y recursos para trabajar las competencias en el aulaIdeas y recursos para trabajar las competencias en el aula
Ideas y recursos para trabajar las competencias en el aula
 
El conte: treballem per projectes
El conte: treballem per projectesEl conte: treballem per projectes
El conte: treballem per projectes
 
Com aprenem a llegir i escriure en l'EI
Com aprenem a llegir i escriure en l'EICom aprenem a llegir i escriure en l'EI
Com aprenem a llegir i escriure en l'EI
 
92296973 paraules-importants 1
92296973 paraules-importants 192296973 paraules-importants 1
92296973 paraules-importants 1
 
92297051 al-i-el
92297051 al-i-el92297051 al-i-el
92297051 al-i-el
 
Tecnicas y estrategias de expresiòn escrita
Tecnicas y estrategias de expresiòn escritaTecnicas y estrategias de expresiòn escrita
Tecnicas y estrategias de expresiòn escrita
 
Descripció de personatges
Descripció de personatgesDescripció de personatges
Descripció de personatges
 
Escales numèriques
Escales numèriquesEscales numèriques
Escales numèriques
 
Problemas con fracciones 2
Problemas con fracciones 2Problemas con fracciones 2
Problemas con fracciones 2
 
Racons De Treball MatemàTics
Racons De Treball MatemàTicsRacons De Treball MatemàTics
Racons De Treball MatemàTics
 
Ortografia catalana 3r ep
Ortografia catalana 3r epOrtografia catalana 3r ep
Ortografia catalana 3r ep
 
LLIBREt Viure a Catalunya - Vocabulari en imatges
LLIBREt Viure a Catalunya - Vocabulari en imatgesLLIBREt Viure a Catalunya - Vocabulari en imatges
LLIBREt Viure a Catalunya - Vocabulari en imatges
 
Propiedades multiplicacion
Propiedades multiplicacion Propiedades multiplicacion
Propiedades multiplicacion
 

Similar to TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL

El conte
El conteEl conte
El conte
Neus Cortiella
 
3er cicle mitja contacontes
3er cicle mitja contacontes3er cicle mitja contacontes
3er cicle mitja contacontes
profes folchitorres
 
La narració
La narracióLa narració
La narració
mantuan1984
 
Rondalla la rabosa i el corb
Rondalla la rabosa i el corbRondalla la rabosa i el corb
Rondalla la rabosa i el corbJoana Vidal Caro
 
La narració
La narracióLa narració
La narració5amoli
 
EINES PER A LA LECTURA.CICLE INICIAL
EINES PER A LA LECTURA.CICLE INICIALEINES PER A LA LECTURA.CICLE INICIAL
EINES PER A LA LECTURA.CICLE INICIAL
Editorial Barcanova
 
En un castel
En un castelEn un castel
En un castelpereres
 
Recull contes 2021 copia
Recull contes 2021   copiaRecull contes 2021   copia
Recull contes 2021 copia
BRICHI MONFERRER
 
Anna serrano hisória natural, la fi, o ell o jo
Anna serrano   hisória natural, la fi, o ell o joAnna serrano   hisória natural, la fi, o ell o jo
Anna serrano hisória natural, la fi, o ell o joannaserrao1995
 
140. cantata per una tortuga. narració
140. cantata per una tortuga. narració140. cantata per una tortuga. narració
140. cantata per una tortuga. narraciójoanacervello
 
EL CONTE
EL CONTEEL CONTE
EL CONTE
primerft
 
La literatura popular
La literatura popularLa literatura popular
La literatura popular
Smeya
 
Cantata La tortuga boteruda
Cantata La tortuga boterudaCantata La tortuga boteruda
Cantata La tortuga boterudaxiispa
 
Peix Irisat I Els Monstres Marins
Peix Irisat I Els Monstres MarinsPeix Irisat I Els Monstres Marins
Peix Irisat I Els Monstres MarinsIrisat
 
Conte viatger
Conte viatgerConte viatger
Conte viatger
efbellver
 
Conte Viatger
Conte ViatgerConte Viatger
Conte Viatger
efbellver
 
The crazy story/ El conte boig
The crazy story/ El conte boig The crazy story/ El conte boig
The crazy story/ El conte boig
elcorreudecinque
 

Similar to TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL (20)

El conte
El conteEl conte
El conte
 
3er cicle mitja contacontes
3er cicle mitja contacontes3er cicle mitja contacontes
3er cicle mitja contacontes
 
La narració
La narracióLa narració
La narració
 
Rondalla la rabosa i el corb
Rondalla la rabosa i el corbRondalla la rabosa i el corb
Rondalla la rabosa i el corb
 
La narració
La narracióLa narració
La narració
 
EINES PER A LA LECTURA.CICLE INICIAL
EINES PER A LA LECTURA.CICLE INICIALEINES PER A LA LECTURA.CICLE INICIAL
EINES PER A LA LECTURA.CICLE INICIAL
 
En un castel
En un castelEn un castel
En un castel
 
Revista
RevistaRevista
Revista
 
Recull contes 2021 copia
Recull contes 2021   copiaRecull contes 2021   copia
Recull contes 2021 copia
 
Anna serrano hisória natural, la fi, o ell o jo
Anna serrano   hisória natural, la fi, o ell o joAnna serrano   hisória natural, la fi, o ell o jo
Anna serrano hisória natural, la fi, o ell o jo
 
140. cantata per una tortuga. narració
140. cantata per una tortuga. narració140. cantata per una tortuga. narració
140. cantata per una tortuga. narració
 
El gran nap conte
El gran nap conteEl gran nap conte
El gran nap conte
 
Cicle mitjà Sant Jordi 2010
Cicle mitjà Sant Jordi 2010Cicle mitjà Sant Jordi 2010
Cicle mitjà Sant Jordi 2010
 
EL CONTE
EL CONTEEL CONTE
EL CONTE
 
La literatura popular
La literatura popularLa literatura popular
La literatura popular
 
Cantata La tortuga boteruda
Cantata La tortuga boterudaCantata La tortuga boteruda
Cantata La tortuga boteruda
 
Peix Irisat I Els Monstres Marins
Peix Irisat I Els Monstres MarinsPeix Irisat I Els Monstres Marins
Peix Irisat I Els Monstres Marins
 
Conte viatger
Conte viatgerConte viatger
Conte viatger
 
Conte Viatger
Conte ViatgerConte Viatger
Conte Viatger
 
The crazy story/ El conte boig
The crazy story/ El conte boig The crazy story/ El conte boig
The crazy story/ El conte boig
 

More from Monica Roige Sedo

Vocabulari del relleu
Vocabulari del relleuVocabulari del relleu
Vocabulari del relleu
Monica Roige Sedo
 
Sonido z, k y g suave
Sonido z, k y g suaveSonido z, k y g suave
Sonido z, k y g suave
Monica Roige Sedo
 
Paraules comuns.primer trimestre
Paraules comuns.primer trimestreParaules comuns.primer trimestre
Paraules comuns.primer trimestre
Monica Roige Sedo
 
Les coordenades
Les coordenadesLes coordenades
Les coordenades
Monica Roige Sedo
 
Multiplicacions,pensa i comprova
Multiplicacions,pensa i comprovaMultiplicacions,pensa i comprova
Multiplicacions,pensa i comprova
Monica Roige Sedo
 
m.c.m. i m.c.d.
m.c.m. i m.c.d.m.c.m. i m.c.d.
m.c.m. i m.c.d.
Monica Roige Sedo
 
Projeccions amb policubs
Projeccions amb policubsProjeccions amb policubs
Projeccions amb policubs
Monica Roige Sedo
 
Endevinalles
EndevinallesEndevinalles
Endevinalles
Monica Roige Sedo
 
Recta numèrica
Recta numèricaRecta numèrica
Recta numèrica
Monica Roige Sedo
 
Autoavaluació del treball en grup
Autoavaluació del treball en grupAutoavaluació del treball en grup
Autoavaluació del treball en grup
Monica Roige Sedo
 
LA RELIGIÓ DELS ROMANS
LA RELIGIÓ DELS ROMANSLA RELIGIÓ DELS ROMANS
LA RELIGIÓ DELS ROMANS
Monica Roige Sedo
 
Les vil·les romanes
Les vil·les romanesLes vil·les romanes
Les vil·les romanes
Monica Roige Sedo
 
Les ciutats romanes
Les ciutats romanesLes ciutats romanes
Les ciutats romanes
Monica Roige Sedo
 
En època dels romans
En època dels romansEn època dels romans
En època dels romans
Monica Roige Sedo
 
Simetria
SimetriaSimetria
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafsOrtografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Monica Roige Sedo
 
Problemes per segon de primària
Problemes per segon de primàriaProblemes per segon de primària
Problemes per segon de primàriaMonica Roige Sedo
 
Múltiples i divisors. criteris de divisibilitat
Múltiples i divisors. criteris de divisibilitatMúltiples i divisors. criteris de divisibilitat
Múltiples i divisors. criteris de divisibilitatMonica Roige Sedo
 
LECTOESCRIPTURA: LLETRES
LECTOESCRIPTURA: LLETRESLECTOESCRIPTURA: LLETRES
LECTOESCRIPTURA: LLETRES
Monica Roige Sedo
 

More from Monica Roige Sedo (20)

Vocabulari del relleu
Vocabulari del relleuVocabulari del relleu
Vocabulari del relleu
 
Sonido z, k y g suave
Sonido z, k y g suaveSonido z, k y g suave
Sonido z, k y g suave
 
Paraules comuns.primer trimestre
Paraules comuns.primer trimestreParaules comuns.primer trimestre
Paraules comuns.primer trimestre
 
Les coordenades
Les coordenadesLes coordenades
Les coordenades
 
Multiplicacions,pensa i comprova
Multiplicacions,pensa i comprovaMultiplicacions,pensa i comprova
Multiplicacions,pensa i comprova
 
m.c.m. i m.c.d.
m.c.m. i m.c.d.m.c.m. i m.c.d.
m.c.m. i m.c.d.
 
Projeccions amb policubs
Projeccions amb policubsProjeccions amb policubs
Projeccions amb policubs
 
Endevinalles
EndevinallesEndevinalles
Endevinalles
 
Recta numèrica
Recta numèricaRecta numèrica
Recta numèrica
 
Autoavaluació del treball en grup
Autoavaluació del treball en grupAutoavaluació del treball en grup
Autoavaluació del treball en grup
 
LA RELIGIÓ DELS ROMANS
LA RELIGIÓ DELS ROMANSLA RELIGIÓ DELS ROMANS
LA RELIGIÓ DELS ROMANS
 
Les vil·les romanes
Les vil·les romanesLes vil·les romanes
Les vil·les romanes
 
Les ciutats romanes
Les ciutats romanesLes ciutats romanes
Les ciutats romanes
 
En època dels romans
En època dels romansEn època dels romans
En època dels romans
 
Simetria
SimetriaSimetria
Simetria
 
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafsOrtografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
 
Problemes per segon de primària
Problemes per segon de primàriaProblemes per segon de primària
Problemes per segon de primària
 
Múltiples i divisors. criteris de divisibilitat
Múltiples i divisors. criteris de divisibilitatMúltiples i divisors. criteris de divisibilitat
Múltiples i divisors. criteris de divisibilitat
 
LECTOESCRIPTURA: LLETRES
LECTOESCRIPTURA: LLETRESLECTOESCRIPTURA: LLETRES
LECTOESCRIPTURA: LLETRES
 
Abecedari lletra i dibuix
Abecedari lletra i dibuixAbecedari lletra i dibuix
Abecedari lletra i dibuix
 

Recently uploaded

INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
EscolaRoserCapdevila18
 
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
mmcastillo01
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
EscolaRoserCapdevila18
 
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdfllengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
MireiaForcadaSabat
 
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
EMMAMUOZMARTINEZ
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 

Recently uploaded (6)

INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
 
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
 
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdfllengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
 
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 

TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL

  • 1. Nom: …………………………………………………………………………… …………………… Data: …………………………………………………………………………… …… EL CONTE Un conte és una història curta d’un fet real o imaginari. Tots els contes tenen personatges, un escenari, un problema a resoldre i un desenllaç. I , és clar, un títol que ens dona una idea de la trama del conte. La trama del conte es separa en tres parts: plantejament, nus i desenllaç. El plantejament és el principi del conte i s’hi explica on i quan passen els fets i qui és el protagonista o protagonistes. En el plantejament també s’introdueix el problema que s’haurà de resoldre.
  • 2. El nus és la part més llarga i s’explica què fa el protagonista i quines dificultats troba per solucionar el conflicte. Hi apareixen altres personatges a part del protagonista. Finalment, en el desenllaç s’explica la solució al problema. És el final del conte.
  • 3. COM ESCRIURE UN CONTE Cal posar un TÍTOL (el podem pensar al final) PLANTEJAMENT Quan passa? On passa? Qui és o qui són els protagonistes? Quin és el problema a resoldre? NUS Quins altres personatges surten? Què es fa per resoldre el problema? DESENLLAÇ Com es resol finalment el problema? COMENÇAMENTS • Hi havia una vegada.... • En aquell temps en ACABAMENTS • .... vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.
  • 4. què............ • Vet aquí que una vegada.............. • Fa molts, molts anys............... • En un pais del món......... • .... i van viure feliços menjant anissos. • .... i catacric, catacrac el conte ja està acabat. • .... i conte contat ja està acabat. • .... i qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.
  • 5. Nom: …………………………………………………………………………… …………………… Data: …………………………………………………………………………… …… UN CONTE INVENTAT Per inventar un conte primer has de pensar: • Quan passarà la història. ……………………………………………………………………… ……………………………………………………………………… ……………………………………………….……… • On passarà la història. ……………………………………………………………………… ……………………………………………………………………… ……………………………………………….………
  • 6. • Qui serà el protagonista o si n’hi haurà més d’un. ……………………………………………………………………… ………………………………………………………. ……………………………………………………………………… • Quin problema tindrà el protagonista o els protagonistes. ……………………………………………………………………… ……………………………………………………………………… …….………………………………………………… • Què farà per resoldre el problema. ……………………………………………………………………… ……………………………………………………………………… ……………………….………………………………
  • 7. ……………………………………………………………………… ……………………………………………………………………… ………………………………………….…………… • Com resoldrà finalment el problema. ……………………………………………………………………… ……………………………………………………………………… …………………………………………………….… ……………………………………………………………………… ……………………………………………………………………… ………………………………………………………. • Com es titularà el conte. ……………………………………………………………………… ……………………………………………………………………… ……………………………………………………….
  • 8. COMENÇAMENTS • Hi havia una vegada.... • En aquell temps en què............ • Vet aquí que una vegada.............. • Fa molts, molts anys............... • En un pais del món......... ACABAMENTS • .... vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos. • .... i van viure feliços menjant anissos. • .... i catacric, catacrac el conte ja està acabat. • .... i conte contat ja està acabat. • .... i qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure. CONNECTORS PER ANAR SEGUINT • Aleshores ...
  • 9. • Llavors ... • Després ... • Tot seguit ... • Més tard ... • Al cap d’una estona .... • Passats uns dies ...
  • 10. EL MUSSOL PORUC Una vegada hi havia un mussol que tenia un problema molt important: tenia por a la foscor. Quan es feia de nit es posava a tremolar com una fulla i no s’atrevia a sortir sol a caçar ratolins ni res. I sempre volia sortir acompanyat d’algú altre perquè li fes companyia per no tenir por, però els altres mussols no volien anar amb ell perquè si caçaven alguna cosa llavors se l’havien de partir i hi sortien perdent. Per evitar la foscor va provar de sortir a caçar amb una espelma encesa, però ell mateix l’apagava amb el vent que feia amb les ales. També va provar de sortir amb una llanterna, però els ratolins s’amagaven quan veien la llum i no podia caçar-ne mai cap. També va provar de caçar de dia, tot protegint-se els ulls amb unes ulleres de sol, perquè ja sabem que els mussols la llum del dia els enlluerna i no els va bé, però els ratolins el veien venir d’una hora lluny i se li escapaven tots.
  • 11. Un dia que tenia molta gana i estava molt trist perquè ningú es feia càrrec de la seva por, va passar tot volant pel damunt de la plaça de la ciutat que estava plena, plena de coloms. I va pensar: “Aquests si que tenen sort, que estan tots junts i estan desperts de dia que no fa por” I tanta enveja li van fer que va baixar fins a la plaça i es va quedar a viure amb els coloms com un colom més. I va acabar menjant veces i tot. I els turistes li feien moltes fotografies perquè deien que no havien vist mai un colom amb ulleres fosques i amb uns ulls grossos. EL MUSSOL PORUC ABANS DE LA LECTURA Què és un mussol?, com us l’imagineu? Alguna vegada n’heu vist algun? Com viuen els mussols? Quan surten a caçar? Què cacen? Què mengen? És fàcil veure mussols? Per què? http://www.xtec.cat/ceipalber/ciencia/aus/mussol.htm http://cat.wikipedia.org/wiki/Mussol_com COMPRENSIÓ LECTORA
  • 12. Quina dificultat o problema té aquest mussol? Per què era un problema? Què demanava als altres mussols? Per què no el volien ajudar? Trobes que fan bé?, tu què faries en aquesta situació? Què més va provar de fer? Qui va trobar que fessin les coses de dia? Poden fer això els mussols? Què haguessis fet tu, si fossis aquest mussol? Va solucionar el seu problema? Seria possible solucionar-ho d’aquesta manera a la realitat? Va sortir guanyant el mussol? I els coloms? T’agrada com ha acabat la història? Tu l’haguessis acabat igual? Per què? ESTRUCTURA DEL CONTE Com es titula el conte? Quin altre títol podria tenia aquest conte? Qui és el protagonista? Hi ha més personatges? On passa la història? Creus que tota la història passa en un dia? Quin problema té el personatge? Quines coses fa per solucionar-lo? Com soluciona finalment el problema?
  • 13. EL LLEÓ I EL RATOLÍ Una vegada hi havia un ratolí que va sortir del cau amb el seu timbal, i anava fent soroll pel bosc, allí hi havia un enorme lleó dormint. El soroll que feia el ratolí amb el seu timbal, va despertar l’enorme lleó. El lleó en despertar-se va veure el petit ratolí i se'l volia menjar. - Si us plau, lleó, deixa'm anar. Potser un dia em necessitaràs. Digué el ratolí. El lleó li va contestar: - Com vols que et necessiti a tu, tan remenut com ets? - Et prometo que algun dia, quan em necessitis, jo t’ajudaré (respongué el ratolí). El lleó compadit de veure allò petit al seu davant, el va deixar anar.
  • 14. Un dia, el ratolí va sentir uns brams terribles. Eren els del senyor lleó. Quan va arribar al lloc d'on venien els crits, va veure el lleó atrapat en una xarxa d’uns caçadors. - Jo et salvaré! - va dir el ratolí. - Tu? Ets massa petit, i no tens força per deslligar-me. -Ja veuràs, et vaig prometre que algun dia jo t’ajudaria. El ratolí va començar a rosegar la corda de la xarxa fent un forat per on pogués sortir el lleó, i el lleó es va salvar. Aquella nit, tots dos van ser amics per sempre.
  • 15. EL COLOM I LA FORMIGA Una vegada hi havia un colom molt blanc que es passejava a la vora d’un rierol. L’aigua del rierol era neta, clara… Fins i tot es podien comptar les pedres rodones que hi havia al fons. El colom com que tenia molta set, s’abocà sobre l’aigua per beure. Va ficar el bec a dins i després aixecà el cap enlaire per empassar-se l’aigua. Hi havia una formigueta molt negra. S’estava passejant per l’altra banda del rierol i com que també tenia set, ella que si, es va enfilar en un bri d’herba que creixia prop de l’aigua, per poder veure millor… però amb tan mala sort que va caure a dins. I el rierol que baixava amb molta força se l’emportà lluny, lluny de la vora. La formigueta va
  • 16. provar de nedar, fent anar de pressa, de pressa les potes però l’aigua corria amb massa empenta i la formigueta no podia fer res. Sort que el colom veié la formiga que estava a punt d’ofegar-se. – Pobrissona! -es va dir-. L’ajudaré a sortir de l’aigua. Però, com ho faré? Si l’agafo amb el bec tan gros que tinc, li faré mal. Ah! Ja ho sé, li acostaré un bri d’herba. Podrà enfilar-s’hi i tornar així cap a terra. I ell que si, arrenca un bri d’herba verda i el llença molt a la vora de la formiga. El bri era molt llarg i tocava d’un costat la riba del rierol. La formiga s’hi enfilà i va córrer per sobre fins que arribà a terra. Llavors s’eixuga les potes ben eixugades, i va anar a donar les gràcies a l’amable colom.
  • 17. La formiga estava molt contenta, i el colom també perquè havia salvat la vida a la formigueta. Es van dir adéu i cadascú se’n tornà a casa seva, la formiga cap al formiguer i el colom al colomar. Però… vet aquí que mentre la formiga se n’anava cap al seu formiguer va veure un home que venia per la vora del rierol. Era un caçador. Duia una escopeta, penjada a l’espatlla, per matar ocells. El caçador va veure el colom i ell que si, agafa l’escopeta i es prepara a disparar. -Noi -va pensar-. Que bé! Ja tinc carn per poder menjar demà amb l’arròs. Però la formiga veia el caçador i veia l’escopeta a punt de disparar.
  • 18. -Ui! -es va dir-. Cal fer alguna cosa perquè el caçador no mati el meu amic. Corrents va anar cap a la vora de l’home, s’enfilà al seu peu i el picà ben fort al dit gros. L’home va fer un crit: Aiii! i tombà el cap per veure qui l’havia picat tan fort. Vinga mirar i torna a mirar, però no va veure res. La formiga era molt petita i a més es va amagar per sota l’herba. Però el colom en sentir el crit, va adonar-se del caçador i se’n volà cel amunt, amunt, fins que es va perdre de vista. I quan el caçador va voler disparar ja no el va veure en lloc.