Fitxes per treballar la descripció a nivell de cicle inicial de primària.
Es poden descarregar a la web:
https://sites.google.com/site/activitatsperprimerdeprimaria/llengua-catalana/lectoescriptura
Llibre de lectures curtes per treballar la comprensió lectora al cicle inicial de primària. Després de cada lectura hi ha una sèrie de preguntes explícites, la resposta de les quals es troba dins del text.
Fitxes per treballar la descripció a nivell de cicle inicial de primària.
Es poden descarregar a la web:
https://sites.google.com/site/activitatsperprimerdeprimaria/llengua-catalana/lectoescriptura
Llibre de lectures curtes per treballar la comprensió lectora al cicle inicial de primària. Després de cada lectura hi ha una sèrie de preguntes explícites, la resposta de les quals es troba dins del text.
Dossiers amb lectures de paraules o frases senzilles adequades al nivell dels alumnes que fa poc que han començat el seu procés d'alfabetització (Etapa Instrumental 1). En la majoria dels casos es tracta de diccionaris visuals o vocabulari, classificat per temes, acompanyat d'imatges .
Aquests LLIBREtS s'han creat amb materials procedents d'Internet (cartells, làmines, captures de pantalla...) que s'han agrupat formant petits llibre de lectura.
Sessió informativa (juliol de 2013) sobre l‘estudi realitzat al 2n cicle d’educació infantil en referència a l’ensenyament – aprenentatge de la lectoescriptura.
Este documento presenta varias técnicas y estrategias para mejorar la expresión escrita. Propone actividades como elaborar mapas conceptuales, identificar niveles de motivación para escribir, y dar orientaciones previas a la escritura de un texto. También explica mapas conceptuales, mentales y semánticos como herramientas para organizar ideas de manera jerárquica u holística. El objetivo general es ayudar a docentes a enseñar expresión escrita de manera efectiva.
El documento presenta varios problemas que involucran fracciones. En el primer problema, se pregunta cuántos alumnos suspendieron un examen de física en una clase de 90 alumnos, si la quinta parte aprobó. Se resuelve encontrando que la quinta parte de 90 alumnos son 18 alumnos, por lo que los que suspendieron fueron 90 - 18 = 72 alumnos.
Es un cuaderno que trabaja diferentes reglas ortográficas a través de actividades dirigidas al segundo ciclo de primaria. (Trabaja la ortografía catalana)
Contiene ejercicios relacionados con:
Acentuación
Signos de puntuación
La sílaba
Reglas de acentuación
Ortografía b-v, h, g-j, c-qu, ix...
Podéis encontrar más información y materiales sobre este tema en Aprendiendo desde mi ventana http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
Dossiers amb lectures de paraules o frases senzilles adequades al nivell dels alumnes que fa poc que han començat el seu procés d'alfabetització (Etapa Instrumental 1). En la majoria dels casos es tracta de diccionaris visuals o vocabulari, classificat per temes, acompanyat d'imatges .
Aquests LLIBREtS s'han creat amb materials procedents d'Internet (cartells, làmines, captures de pantalla...) que s'han agrupat formant petits llibre de lectura.
Este documento presenta las propiedades fundamentales de la multiplicación, incluyendo la conmutativa, asociativa, elemento neutro, absorción y distributiva con respecto a la suma y resta. Se explica que el conocimiento y aplicación de estas propiedades permite resolver problemas de manera más eficiente.
El documento menciona varias palabras sueltas relacionadas con la escuela, el circo, personas y lugares como Miguel, pequeño, zombies, esqueletos, cafetería, esquina y plaza, así como zumo de cereza. También incluye las palabras cuando, casa, Celia, guapa, quiso, gusano, tropezó, hizo y esguince.
This document contains a series of multiplication problems with the answers provided to check the results. It includes 20 multiplication problems ranging from 2 x 0 to 5 x 8, with the numbers multiplied getting larger throughout. The purpose is to practice multiplication skills and verify the calculated answers.
The document discusses the minimum common multiple (MCM) and maximum common divisor (MCD) of two numbers. It provides examples of finding the MCM of 4 and 5, which is 20, and the MCD of 24 and 30, which is 6. To find the MCM, it lists the multiples of the two numbers and finds the smallest number that is a multiple of both. To find the MCD, it lists the divisors of the two numbers and finds the largest number that divides both.
The Roman cities were organized according to a grid plan with two main streets intersecting at the center, where there was a forum for political and commercial life. Cardo and decumanus were the names of the two main streets crossing each other at right angles. Public buildings such as temples, basilicas, baths, and theaters were located near the forum at the intersection of the cardo and decumanus.
The document discusses Roman cities and their urban planning. Roman cities had a standardized layout with main roads intersecting to form city blocks. Public spaces and buildings such as forums, temples, baths, and amphitheaters were located near the center of towns for all citizens to access. Roman urban design principles focused on functionality, order, and civic amenities which influenced city planning for centuries.
Este documento trata sobre la simetría en figuras geométricas. Explica que una figura es simétrica si tiene uno o más ejes de simetría, y que al tener una figura y un eje podemos crear otra figura simétrica respecto a ese eje. Pregunta cuáles figuras tienen bien dibujado su eje de simetría y cuántos ejes de simetría tienen algunos polígonos.
FITXES PER TREBALLAR LES LLETRES, LA GRAFIA I LA LECTURA.
ESTÀ EN LLETRA ESCOLAR1 I ESCOLAR 4
ES POT DESCARREGAR A LA WEB:
https://sites.google.com/site/activitatsperprimerdeprimaria/llengua-catalana/lectoescriptura
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
1. Nom:
……………………………………………………………………………
…………………… Data:
……………………………………………………………………………
……
EL CONTE
Un conte és una història curta d’un fet real o imaginari.
Tots els contes tenen personatges, un escenari, un
problema a resoldre i un desenllaç. I , és clar, un títol que
ens dona una idea de
la trama del conte.
La trama del conte es separa en tres parts: plantejament,
nus i desenllaç.
El plantejament és el principi del conte i s’hi explica on i
quan passen els fets i qui és el protagonista o
protagonistes. En el plantejament també s’introdueix el
problema que s’haurà de resoldre.
2. El nus és la part més llarga i s’explica què fa el
protagonista i quines dificultats troba per solucionar el
conflicte. Hi apareixen altres personatges a part del
protagonista.
Finalment, en el desenllaç s’explica la solució al problema.
És el final del conte.
3. COM ESCRIURE UN CONTE
Cal posar un TÍTOL (el podem pensar al final)
PLANTEJAMENT
Quan passa?
On passa?
Qui és o qui són els
protagonistes?
Quin és el problema a
resoldre?
NUS
Quins altres
personatges surten?
Què es fa per resoldre
el problema?
DESENLLAÇ
Com es resol finalment
el problema?
COMENÇAMENTS
• Hi havia una vegada....
• En aquell temps en
ACABAMENTS
• .... vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja
s’ha fos.
4. què............
• Vet aquí que una
vegada..............
• Fa molts, molts
anys...............
• En un pais del món.........
• .... i van viure feliços menjant anissos.
• .... i catacric, catacrac el conte ja està acabat.
• .... i conte contat ja està acabat.
• .... i qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.
6. • Qui serà el protagonista o si n’hi haurà més d’un.
………………………………………………………………………
……………………………………………………….
………………………………………………………………………
• Quin problema tindrà el protagonista o els
protagonistes.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
…….…………………………………………………
• Què farà per resoldre el problema.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………….………………………………
7. ………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
………………………………………….……………
• Com resoldrà finalment el problema.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
…………………………………………………….…
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………………………………………….
• Com es titularà el conte.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………………………………………….
8. COMENÇAMENTS
• Hi havia una vegada....
• En aquell temps en què............
• Vet aquí que una vegada..............
• Fa molts, molts anys...............
• En un pais del món.........
ACABAMENTS
• .... vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha
fos.
• .... i van viure feliços menjant anissos.
• .... i catacric, catacrac el conte ja està acabat.
• .... i conte contat ja està acabat.
• .... i qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.
CONNECTORS PER ANAR SEGUINT
• Aleshores ...
9. • Llavors ...
• Després ...
• Tot seguit ...
• Més tard ...
• Al cap d’una estona ....
• Passats uns dies ...
10. EL MUSSOL PORUC
Una vegada hi havia un mussol que tenia un problema molt
important: tenia por a la foscor.
Quan es feia de nit es posava a tremolar com una fulla i no
s’atrevia a sortir sol a caçar ratolins ni res. I sempre volia sortir
acompanyat d’algú altre perquè li fes companyia per no tenir por,
però els altres mussols no volien anar amb ell perquè si caçaven
alguna cosa llavors se l’havien de partir i hi sortien perdent.
Per evitar la foscor va provar de sortir a caçar amb una espelma
encesa, però ell mateix l’apagava amb el vent que feia amb les
ales. També va provar de sortir amb una llanterna, però els
ratolins s’amagaven quan veien la llum i no podia caçar-ne mai
cap. També va provar de caçar de dia, tot protegint-se els ulls
amb unes ulleres de sol, perquè ja sabem que els mussols la
llum del dia els enlluerna i no els va bé, però els ratolins el veien
venir d’una hora lluny i se li escapaven tots.
11. Un dia que tenia molta gana i estava molt trist perquè ningú es
feia càrrec de la seva por, va passar tot volant pel damunt de la
plaça de la ciutat que estava plena, plena de coloms. I va pensar:
“Aquests si que tenen sort, que estan tots junts i estan desperts
de dia que no fa por” I tanta enveja li van fer que va baixar fins a
la plaça i es va quedar a viure amb els coloms com un colom
més. I va acabar menjant veces i tot. I els turistes li feien moltes
fotografies perquè deien que no havien vist mai un colom amb
ulleres fosques i amb uns ulls grossos.
EL MUSSOL PORUC
ABANS DE LA LECTURA
Què és un mussol?, com us l’imagineu?
Alguna vegada n’heu vist algun?
Com viuen els mussols?
Quan surten a caçar? Què cacen? Què mengen?
És fàcil veure mussols? Per què?
http://www.xtec.cat/ceipalber/ciencia/aus/mussol.htm
http://cat.wikipedia.org/wiki/Mussol_com
COMPRENSIÓ LECTORA
12. Quina dificultat o problema té aquest mussol? Per què era un problema?
Què demanava als altres mussols?
Per què no el volien ajudar? Trobes que fan bé?, tu què faries en aquesta
situació?
Què més va provar de fer? Qui va trobar que fessin les coses de dia?
Poden fer això els mussols? Què haguessis fet tu, si fossis aquest
mussol?
Va solucionar el seu problema? Seria possible solucionar-ho d’aquesta
manera a la realitat?
Va sortir guanyant el mussol? I els coloms?
T’agrada com ha acabat la història?
Tu l’haguessis acabat igual? Per què?
ESTRUCTURA DEL CONTE
Com es titula el conte? Quin altre títol podria tenia aquest conte?
Qui és el protagonista? Hi ha més personatges?
On passa la història? Creus que tota la història passa en un dia?
Quin problema té el personatge?
Quines coses fa per solucionar-lo?
Com soluciona finalment el problema?
13. EL LLEÓ I EL RATOLÍ
Una vegada hi havia un ratolí que va sortir del cau amb el
seu timbal, i anava fent soroll pel bosc, allí hi havia un
enorme lleó dormint. El soroll que feia el ratolí amb el seu
timbal, va despertar l’enorme lleó. El lleó en despertar-se
va veure el petit ratolí i se'l volia menjar.
- Si us plau, lleó, deixa'm anar. Potser un dia em
necessitaràs. Digué el ratolí.
El lleó li va contestar:
- Com vols que et necessiti a tu, tan remenut com ets?
- Et prometo que algun dia, quan em necessitis, jo
t’ajudaré (respongué el ratolí).
El lleó compadit de veure allò petit al seu davant, el va
deixar anar.
14. Un dia, el ratolí va sentir uns brams terribles.
Eren els del senyor lleó. Quan va arribar al lloc d'on venien
els crits, va veure el lleó atrapat en una xarxa d’uns
caçadors.
- Jo et salvaré! - va dir el ratolí.
- Tu? Ets massa petit, i no tens força per deslligar-me.
-Ja veuràs, et vaig prometre que algun dia jo t’ajudaria.
El ratolí va començar a rosegar la corda de la xarxa fent
un forat per on pogués sortir el lleó, i el lleó es va salvar.
Aquella nit, tots dos van ser amics per sempre.
15. EL COLOM I LA FORMIGA
Una vegada hi havia un colom molt blanc que es
passejava a la vora d’un rierol.
L’aigua del rierol era neta, clara… Fins i tot es podien
comptar les pedres rodones que hi havia al fons. El colom
com que tenia molta set, s’abocà sobre l’aigua per beure.
Va ficar el bec a dins i després aixecà el cap enlaire per
empassar-se l’aigua.
Hi havia una formigueta molt negra. S’estava passejant
per l’altra banda del rierol i com que també tenia set, ella
que si, es va enfilar en un bri d’herba que creixia prop de
l’aigua, per poder veure millor… però amb tan mala sort
que va caure a dins. I el rierol que baixava amb molta
força se l’emportà lluny, lluny de la vora. La formigueta va
16. provar de nedar, fent anar de pressa, de pressa les potes
però l’aigua corria amb massa empenta i la formigueta no
podia fer res.
Sort que el colom veié la formiga que estava a punt
d’ofegar-se.
– Pobrissona! -es va dir-. L’ajudaré a sortir de l’aigua.
Però, com ho faré? Si l’agafo amb el bec tan gros que tinc,
li faré mal. Ah! Ja ho sé, li acostaré un bri d’herba. Podrà
enfilar-s’hi i tornar així cap a terra.
I ell que si, arrenca un bri d’herba verda i el llença molt a la
vora de la formiga. El bri era molt llarg i tocava d’un costat
la riba del rierol. La formiga s’hi enfilà i va córrer per sobre
fins que arribà a terra. Llavors s’eixuga les potes ben
eixugades, i va anar a donar les gràcies a l’amable colom.
17. La formiga estava molt contenta, i el colom també perquè
havia salvat la vida a la formigueta. Es van dir adéu i
cadascú se’n tornà a casa seva, la formiga cap al
formiguer i el colom al colomar.
Però… vet aquí que mentre la formiga se n’anava cap al
seu formiguer va veure un home que venia per la vora del
rierol. Era un caçador. Duia una escopeta, penjada a
l’espatlla, per matar ocells. El caçador va veure el colom i
ell que si, agafa l’escopeta i es prepara a disparar.
-Noi -va pensar-. Que bé! Ja tinc carn per poder menjar
demà amb l’arròs.
Però la formiga veia el caçador i veia l’escopeta a punt de
disparar.
18. -Ui! -es va dir-. Cal fer alguna cosa perquè el caçador no
mati el meu amic.
Corrents va anar cap a la vora de l’home, s’enfilà al seu
peu i el picà ben fort al dit gros. L’home va fer un crit: Aiii! i
tombà el cap per veure qui l’havia picat tan fort. Vinga
mirar i torna a mirar, però no va veure res. La formiga era
molt petita i a més es va amagar per sota l’herba.
Però el colom en sentir el crit, va adonar-se del caçador i
se’n volà cel amunt, amunt, fins que es va perdre de vista.
I quan el caçador va voler disparar ja no el va veure en
lloc.