Una mirada sobre l'art islàmic en general i l'art andalusí en particular, així com la seua emprempta en l'art romànic i gòtic peninsular. Tema fet per Pau Tobar per a l'alumnat d'Història de l'Art de 2n de Batxillerat.
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació dels principals trets que caracteritzen l'escultura romana en base a l'anàlisi i el comentari de les obres seleccionades per les proves PAU 2020: l'August de Prima Porta, l'Ara Pacis Augustae i el retrat eqüestre de Marc Aureli.
La presentació també inclou una selecció d'enllaços amb d'altres pàgines, presentacions, articles o vídeos que permenten ampliar la informació sobre les obres comentades.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU20 al meu bloc: https://hdartantonio.blogspot.com/
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació de les principals característiques de l’Art Clàssic Grec i de les tres etapes històriques que podem diferenciar en el desenvolupament de l’antiga civilització grega: Arcaica, Clàssica i Hel•lenística.
En aquesta edició també s’han afegit imatges de les obres de les diferents etapes que entren a les PAU 2020, amb “links” de pàgines i videos que permeten una primera aproximació al coneixement de les mateixes.
NOTA: Part del contingut d'aquesta presentació es presentat en forma d'animació, per poder visualitzar-les , així com per activar els "els links" d'ampliació es recomanable descarregar la presentació.
<iframe src="https://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/31208581" height="355" width="425"> </iframe> <div> <strong> <a>Fitxa 33 santa maria del mar</a> </strong> from <strong><a>Julia Valera</a></strong> </div>
Breu resum de la història de la civilització romana. Presentació dels trets fonamentals que caracteritzen les tres etapes històriques en que tradicionalment és divideix el desenvolupament d'aquesta civilització: La Monarquia, la República i l'Imperi.
Presentació molt útil per emmarcar històricament les obres d'Art Romà, seleccionades per les PAU 2020.
La presentació inclou una selecció d'enllaços de pàgines web, altres presentacions i videos, que permeten ampliar i aprofundir en els aspectes tractats a la presentació.
Nota: Es recomana descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU20 A: https://hdartantonio.blogspot.com/
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació que recull les característiques de l'escultura grega arcaica, clàssica i hel.lenística a partir de l'anàlisi de les seves principals obres, i especialment de les obres selecionades per les PAU 2020.
La presentació inclou una selecció de enllaços amb pàgines web, altres presentacions i videos que permeten ampliar la informació sobre les obres seleccionades per les PAU 2020.
Atenció: es recomana descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU20 A: https://hdartantonio.blogspot.com/
Arte de Al Andalus I. Características de la arquitecturaAlfredo García
El documento resume las características arquitectónicas generales del arte de Al-Andalus. Describe tres tipos básicos de edificios -mezquitas, palacios y fortalezas- y los materiales de construcción como piedra, ladrillo y madera. Explica elementos estructurales como columnas, arcos, bóvedas y techos de madera tallada, así como detalles decorativos incluyendo colores, motivos vegetales, epigrafía y diseños geométricos. El documento provee una introducción general a la arquitectura and
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació dels principals trets que caracteritzen l'escultura romana en base a l'anàlisi i el comentari de les obres seleccionades per les proves PAU 2020: l'August de Prima Porta, l'Ara Pacis Augustae i el retrat eqüestre de Marc Aureli.
La presentació també inclou una selecció d'enllaços amb d'altres pàgines, presentacions, articles o vídeos que permenten ampliar la informació sobre les obres comentades.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU20 al meu bloc: https://hdartantonio.blogspot.com/
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació de les principals característiques de l’Art Clàssic Grec i de les tres etapes històriques que podem diferenciar en el desenvolupament de l’antiga civilització grega: Arcaica, Clàssica i Hel•lenística.
En aquesta edició també s’han afegit imatges de les obres de les diferents etapes que entren a les PAU 2020, amb “links” de pàgines i videos que permeten una primera aproximació al coneixement de les mateixes.
NOTA: Part del contingut d'aquesta presentació es presentat en forma d'animació, per poder visualitzar-les , així com per activar els "els links" d'ampliació es recomanable descarregar la presentació.
<iframe src="https://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/31208581" height="355" width="425"> </iframe> <div> <strong> <a>Fitxa 33 santa maria del mar</a> </strong> from <strong><a>Julia Valera</a></strong> </div>
Breu resum de la història de la civilització romana. Presentació dels trets fonamentals que caracteritzen les tres etapes històriques en que tradicionalment és divideix el desenvolupament d'aquesta civilització: La Monarquia, la República i l'Imperi.
Presentació molt útil per emmarcar històricament les obres d'Art Romà, seleccionades per les PAU 2020.
La presentació inclou una selecció d'enllaços de pàgines web, altres presentacions i videos, que permeten ampliar i aprofundir en els aspectes tractats a la presentació.
Nota: Es recomana descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU20 A: https://hdartantonio.blogspot.com/
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació que recull les característiques de l'escultura grega arcaica, clàssica i hel.lenística a partir de l'anàlisi de les seves principals obres, i especialment de les obres selecionades per les PAU 2020.
La presentació inclou una selecció de enllaços amb pàgines web, altres presentacions i videos que permeten ampliar la informació sobre les obres seleccionades per les PAU 2020.
Atenció: es recomana descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU20 A: https://hdartantonio.blogspot.com/
Arte de Al Andalus I. Características de la arquitecturaAlfredo García
El documento resume las características arquitectónicas generales del arte de Al-Andalus. Describe tres tipos básicos de edificios -mezquitas, palacios y fortalezas- y los materiales de construcción como piedra, ladrillo y madera. Explica elementos estructurales como columnas, arcos, bóvedas y techos de madera tallada, así como detalles decorativos incluyendo colores, motivos vegetales, epigrafía y diseños geométricos. El documento provee una introducción general a la arquitectura and
Este documento presenta imágenes y descripciones de varios sitios y obras de arte de la antigua Roma, incluyendo mapas del Imperio Romano, necrópolis como Cerveteri y Tarquinia, edificios públicos como el Panteón y el Coliseo, villas romanas como la de Adriano, estatuas como el Augusto de Prima Porta, y mosaicos y pinturas que representan temas mitológicos.
El documento resume la cultura etrusca que se desarrolló en la Italia central entre los siglos VII y IV a.C. Los etruscos construyeron ciudades fortificadas con puertas de arco y templos de planta rectangular similares a los griegos. Crearon esculturas y sarcófagos funerarios influenciados por el arte griego y oriental, representando figuras humanas y animales de forma realista. Decoraron sus tumbas con pinturas al fresco que mostraban escenas rituales, influenciadas por el arte cretense.
A empresa de tecnologia anunciou um novo smartphone com câmera aprimorada, maior tela e melhor desempenho. O novo dispositivo também possui maior capacidade de armazenamento e bateria de longa duração. O lançamento do novo modelo está programado para o próximo mês.
El documento describe el arte en la antigua Mesopotamia, cuna de la primera civilización entre los ríos Tigris y Éufrates. Se destaca el arte sumerio, acadio, neosumerio, babilonio, asirio y persa, caracterizado por la arquitectura de templos-zigurat y palacios, la escultura y bajorrelieves que representaban a reyes y dioses en un estilo rígido pero narrativo, al servicio del poder político-religioso de cada época.
El arte mudéjar es un estilo artístico que se desarrolló en los reinos cristianos de la Península Ibérica entre los siglos XII y XVI, el cual mezcló elementos hispano-musulmanes, románicos, góticos y renacentistas. Se caracterizó por el uso extensivo del ladrillo como material principal y por decoraciones superpuestas que combinaban elementos cristianos y musulmanes. Este estilo floreció en diferentes regiones de la península ibérica como León, Castilla, Aragón
Este documento discute el potencial de las imágenes como documentos históricos en el aula. Señala que las imágenes son cada vez más importantes en la cultura contemporánea y en la historiografía, y pueden motivar el aprendizaje de los estudiantes. Sin embargo, tradicionalmente solo se han usado como ilustraciones. Para usarlas como documentos históricos, es necesario contextualizarlas estableciendo convenciones artísticas, intención y autor/destinatarios, ya que esto provee información rica sobre el contexto. Las
L'Alta Edat Mitjana va ser una època perillosa, on la gran majoria de la població va haver de buscar la protecció en els senyors feudals, i el refugi espiritual en el somni d'una vida feliç i tranquil·la després de la mort. Amb aquesta renovada religiositat, l'Església va esdevenir una institució cabdal en la vida europea, i el seu discurs va impregnar l'art de l'època. Aquest tema ha estat elaborat per Pau Tobar per als alumnes de 2n de Batxillerat, seguint el temari acordat per a la Prova d'Accés a la Universitat al País Valencià.
Operacions i batalles de la Segona Guerra MundialPauhistoria
Presentació de les principals operacions militars i batalles de la Segona Guerra Mundial. El treball conté un annex sobre el paper d'Espanya durant el conflicte bèl·lic mundial. Es tracta d'un treball del professor d'Història Pau Tobar per a l'alumnat de 4t d'ESO de l'IES Juan de Garay (València).
Population Geography. Second Year of Secondary School. This unit was created in the School Year 2020-2021. It was designed in Valencia, for the IES Juan de Garay's students. Teacher: Pau Tobar.
Introducing the subject: Geography. Third Year of Secondary School. This presentation was created in the School Year 2020-2021. It was designed in Valencia, for the IES Juan de Garay's students. Teacher: Pau Tobar.
L'organització econòmica de les societatsPauhistoria
Tema 4: L'organització econòmica de les societats. 3r ESO. La unitat va ser creada durant el curs 2019-2020. Va ser dissenyada a València, per als estudiants de l'IES Juan de Garay. Professor: Pau Tobar.
Unit 4: The economic organization of society. Third Year of Secondary School. This unit was created in the School Year 2019-2020. It was designed in Valencia, for the IES Juan de Garay's students. Teacher: Pau Tobar.
Unit 3: The Political Organization of SocietyPauhistoria
Unit 3 of Geography: The Political Organization of Society. Third Year of Secondary School. This unit was created in the School Year 2019-2020. It was designed in Valencia, for the IES Juan de Garay's students. Teacher: Pau Tobar.
Unit 2: The physical distribution of human activity: relief, rivers, climes a...Pauhistoria
Unit 2 of Geography: The physical distribution of human activity: relief, rivers, climes and landscapes. Third Year of Secondary School. This unit was created in the School Year 2019-2020. It was designed in Valencia, for the IES Juan de Garay's students. Teacher: Pau Tobar.
Unit 1: Geographic tools. Introducing Physical Geography. Pauhistoria
Unit 1 of Geography: Geographic Tools. Introducing Physical Geography. Third Year of Secondary School. This unit was created in the School Year 2019-2020. It was designed in Valencia, for the IES Juan de Garay's students. Teacher: Pau Tobar.
A unit created by the History teachers Pau Tobar and Lola Vallés in order to practise the CLIL method in secondary education. This work is done as a part of the "Linguistic Training Course to Teach through English" organized by CEFIRE.
Tema elaborat per Pau Tobar per als i les alumnes de 2n de Batxillerat. Està elaborat en base als criteris de la coordinació de les Proves d'Accés a la Universitat. En aquest sentit ens centrem en la pintura i l'escultura, i deixem una mica més de banda l'arquitectura. En aquesta presentació trobareu obres de Bernini, La imatgeria espanyola, Rubens, Rembrandt, Ribera i Velázquez.
El Greco el pintor cretenc, de formació italiana, que va captar el misticisme de la Castella de la Contrarreforma. El present tema ha estat elaborat per Pau Tobar per als alumnes d'Història de l'Art de 2n de Batxillerat en base als criteris marcats per la PAU al País Valencià.
El Renaixment obri una nova època en la Història i l'Art. És fruït d'una nova mentalitat burgesa, que anticipa la modernitat. El present tema elaborat per Pau Tobar està basat en el model de proves PAU i temari vigent al País Valencià. Incideix en els autors recomanats per la coordinació valenciana de les Proves d'Accés a la Universitat.
Un nou tema d'Història de l'Art per acabar amb l'any 2014. Aquest tema ha estat elaborat pel professor Pau Tobar per als alumnes de 2n de Batxillerat. Us desitge a tots un molt bon nadal i que entre tots i totes fem que l'any 2015 siga molt millor,
Amb Roma l'art clàssic grec es reinventa i es difón amb noves formes arreu de la Mediterrània i Europa Occidental. Roma és columna vertebral de la civilització europea. En aquest tema elaborat per Pau Tobar, estudiem les formes i el significat del seu art.Una feina feta per a l'alumnat de 2n de Batxillerat segons el temari de la PAU vigent al País Valencià.
La civilització grega és bressol de la cultura europea i moltes de les formes del seu art es troben a la base de creacions posteriors perquè al llarg de la història, sempre hem mirat amb admiració el que va ser l'antiga Grècia.
Aquest tema ha estat elaborat per Pau Tobar, durant el curs 2014/15.
Tema 0 Història de l'Art 2n BatxilleratPauhistoria
Tema introductori d'Història de l'Art per a alumnes de 2n de Batxillerat segons els criteris de les Proves d'Accés a la Universitat establerts al País Valencià. Tema elaborat durant el curs 2014/2015 per Pau Tobar.
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006Pauhistoria
Repàs introductori de la història del poble valencià i del seu secular autogovern. Aquest és un material elabortat per Pau Tobar i adreçat a l'alumnat de Ciències Socials de 3r d'ESO dins el marc del bloc temàtic de ll'Organització política de les societats.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
3. CONTEXT HISTÒRIC 1
Orígens:
● Aràbia: Terra de caravaners,
nòmades.
● Arcàngel Yibril (Gabriel) revela
a Mahoma la paraula de Déu.
● Hègira de la Meca a Medina
(622).
● Conquesta de la Meca (630)
● Mort de Mahoma (632), l'Islam
ja ha unificat Aràbia.
4. CONTEXT HISTÒRIC 2
● 4 califes ortodoxos, molt pròxims a
Mahoma (632-661)
– Almenys 3 assassinats.
– Expansió per Egipte, Orient
Pròxim, Mesopotàmia i Pèrsia.
– Expansió econòmica, cultural i
científica.
● Dinastia Omeia (661-750): Damasc
– Expansió fins l'Indo per l'Est i
pel Nord d'Àfrica fins Sicília i
Al-Àndalus.
– Assassinats pels Abbàssides.
5. CONTEXT HISTÒRIC 3
● Dinastia Abbàsida (750-1258): Bagdad
– Expansió per rutes comercials cap a
Orient i Àfrica.
– S'expandeix la religió però no l'imperi
islàmic.
– Disgregació del califat: Al-Àndalus,
Magreb, Egipte, Pèrsia...
● Imperi Seljúcida (1037-1157):
– Tribu turca del mar Caspi que es va
imposar a Iran, Irak, Orient Pròxim i
Turquia.
– Nomenats soldans pels Abbàssides,
controlen el califat.
– Invasió mongola (1258) els expulsa
cap a Turquia on funden l'Imperi
Otomà (1299).
6. CONTEXT RELIGIÓS
● Entronca amb tradició jueva
(Abraham) i cristiana (Jesús).
Respecte per la “gent del llibre”.
● Vida després de la mort, judici final.
● Coran, paraula d'Al·là a Mahoma.
Escrit en àrab: arabització.
● Yihad, defensa i expansió de l'Islam.
Martirs van al cèl.
● Islamització aventatges socials: raó
expansió i aculturació ràpida.
● Peregrinació a la Kaaba, la Meca.
● Representacions artístiques humanes
són escases: considerades idolatria.
7. CONTEXT CULTURAL I
ECONÒMIC
Cultura:
● Adapten elements, formes i fites d'altres
cultures i arts. I els difongueren arreu les
seues conquestes.
● Destacaren en les matemàtiques, astronomia,
medecina, física, filosofia... Ensenyaren
Aristòtil i Plató i preservaren el saber clàssic.
● Fites: número 0, numeració decimal,
pólvora, bruixola, canalitzacions de reg,
banys públics.
Economia:
● Caravanes i nuclis urbans en rutes
comercials.
● Agricultura desenvolupada amb regadiu.
8. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
INFLUÈNCIES
● Adaptació dels elements culturals de l'art
dels pobles conquistats. Acudien a
arquitectes del país, per això existeixen
diversitat de models.
Influències:
● Roma: capitell corinti (és un dels que
empren), arc de mig punt, dovelles bicolors.
● Bizanci: capitell corinti, voltes i cúpules per
cobrir edificis.
● Pèrsia: arc conopial (quilla).
● Visigots: arc de ferradura.
● Pròxim Orient: arc lobulat i arc apuntat.
10. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1
● Poca verticalitat i dimensions regulars.
Destaquen les formes cúbiques, amb l'esfera a les
cúpules.
● Harmonia amb el paisatge.
● Interés en l'ús ràpid de l'edifici, no en la
perdurabilitat. Materials de poca qualitat.
● Materials: No solen emprar pedra sinó rajola i
fusta.
● Ús de la volta i la cúpula amb materials lleugers,
per cobrir edificis. Arc i cúpula, sovint tenien un
caràcter merament decoratiu, no tant de
descàrrega (“falsos arcs i falses cúpules”).
● Els elements sostinguts no són massa pesats i se
sostenen amb pilars i columnes, de fust esbelt.
Cúpula de la Roca, Jerusalem (Palestina), 687
11. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS 2
● Seran els que més tipus diferents d'arcs
utilitzen: ferradura, lobulat o polilobulat,
entrecreuats, ferradura apuntat o arc
túmid, apuntat, conopial o de quilla, de
mocàrabs, de mig punt, peraltat,
carnapell, mixtilini...
● També diferents tipus de volta i cúpula,
de canó, de canó apuntat, esquifada,
aquillada, cònica, de mocàrabs,
gallonada, avenerada, califal o d'arcs
creuats, calada...
● Cúpula té un sentit diví. Sol ser de petites
dimensions i té un caràcter més decoratiu
que constructiu. Destaca la gallonada.
12. VOLTES I CÚPULES
ISLÀMIQUES 1
Torre d'Ismail, l Volta califal de la capella de Villaviciosa (mesquita de Còrdova) 'Alhambra, Granada
13. VOLTES I CÚPULES
ISLÀMIQUES 2
Volta aquillada, caravassar turc del Soldà Han, proper a
Aksaray, 1229.
Cúpula calada de la mesquita Tremecen, Algeria, 1082.
14. VOLTES I CÚPULES
ISLÀMIQUES 3
Cúpula avenerada, mesquita de Còrdova
Volta esquifada, Porta de les Armes, La Alhambra de Granada.
15. VOLTES I CÚPULES
ISLÀMIQUES 4
Cúpula del mihrab de la mesquita
de Kairuán (Tunísia), segle IX
Cúpula de mocàrabs. Sala dels Abencerrajes,
'Alhambra, Granada.
16. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS 3
Una altra classificació dels tipus de capitells musulmans:
● Corinti: amb fulles d'acant menudes, esquemàtiques, de talla molt fina, quasi plana (exemple, Mesquita
de Còrdova)
● Cúbic: en forma de cúb; Cilíndric: en forma de cilindre, solia anar amb el cúbic, llavors se li
anomenava Nassarita (ex. Alhambra).
● De Mocàrabs.
● Estalactites o rusc d'abelles: amb decoració vegetal trepanada, propi d'Al-Àndalus (ex. Medina
Azahara).
19. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
DECORACIÓ
● Molt rica, és un element primordial i que
dóna unitat a l'art islàmic.
● Associada a l'arquitectura, on la
decoració envaeix quasi tots els espais, i
revesteix la pobresa dels materials
constructius.
● La decoració té un ritme repetitiu, és
simètrica, vol crear sensació d'infinit,
d'eternitat, allunyar-nos de la quotidianitat
material, prima el conjunt sobre el detall
i té en compte la llum.
● No representen animals ni humans (per
raons religioses).
● Prima l'estilització o l'abstracció per
damunt del realisme.
20. ARQUITECTURA ISLÀMICA
MOTIUS DE DECORACIÓ
EPIGRÀFICA, versicles corànics,
poesies, o dedicatòries; prop del
sostre o damunt d'alicatats,
representen caràcters rectes (cúfics) o
cursius (nesjies).
GEOMÈTRICS, formen zigzags,
estrelles i polígons, abunda el
motiu de llaç (llaceries)
ATAURICS, és a dir vegetals
estilitzats, generalment talls amb
fulles allargades enroscades o
palmes.
ARABESC és quan els motius
vegetals s'entrellacen formant
formes geomètriques.
21. POSA'T A PROVA
Decoració nassarita de l'Alhambra de Granada
22. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
MATERIALS I TÈCNIQUES
● Materials: guix, fusta, pedra, ceràmica
vidriada.
● Tècniques:
– Guixeria: generalment motius
geomètrics i adosats al mur,
entrecreuant-se formant rombes
o arcs lobulats o entrecreuats.
– Alicatat: ceràmica vidriada, amb
color, unida al mur, sobretot en
la part baixa (sòcol) formant un
mosaic.
– Llaceries de fusta: dibuix de
formes geomètriques (estreles o
polígons) en fusta.
Alhambra de Granada
23. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
MESQUITA
● Edifici islàmic més significatiu.
● L'Alcorà diu que els musulmans han de
pregar formant fileres, això fa necessari
espais amples o profunds però no alts
(solen tindre un sol pis).
● Aquest espai d'oració, l'haram,
s'organitza entre un bosc de columnes.
● Les mesquites nordafricanes solen ser
horitzontals, mentre que les de Pèrsia,
Turquia i la Índia, són voltades.
● El tipus de mesquita més emprada és la
hipòstila o basilical (estructura de la casa
de Mahoma a la Meca).
● A la de Còrdova hi ha un espai reixat, la
maqursa, reservat per a l'autoritat.
24. POSA'T A PROVA
La gran mesquita de
Kairuan, Tunísia, s. IX.
25. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
EDIFICIS CIVILS
● Els palaus són la residència dels califes i dels
prínceps musulmans. Tenen pobre decoració
exterior però rica a l'interior. Són edificis grans,
amurallats, complexos i amb diversitat d'espais.
Sovint hi ha un pati en torn interior en torn del
qual s'organitzen les parts més importants:
– Mexuar: zona de visites.
– Harem: habitatge íntim del senyor i les seues
dones.
– Zona d'actes públics i festes.
– Jardins amb fonts i on corre aigua.
● L'alcassaba (baluard fortificat) i el castell.
● Els banys (amb aigua freda, temperada i calenta).
● La madrassa, escola corànica (edifici religiós).
La Alhambra, Granada, s. XIII i XIV.
26. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
URBANISME
● Plànol irregular,
imprevisible, per
aglutinació.
● Carrers estrets, atzucacs,
ambient misteriós.
● No hi ha edificis per la
diversió. Hi ha banys
dispersos.
● La medina és el centre cívic,
on se situa la mesquita, el
soc, l'almodí, alcaisseria.
Vista aerea del nucli antic de Còrdova
27. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
PERÍODE OMEIA (661-750) 1
Panoràmica del pati (Sahn) de la
gran mesquita de Damasc, any
705. Construïda en pedra sobre la
catedral cristiana de Sant Joan
Baptista. Servirà de model a les
futures mesquites (minaret i
ninxol de la quibla).
28. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
PERÍODE OMEIA (661-750) 2
Mesquita o cúpula de la Roca, Jerusalem, any 691. Al
centre del temple se situa la roca on la tradició diu que
Mahoma va ser ascendit al cel. Deriva dels martyria cristians
(forma ortogonal). Hi ha dues giroles que permeten
deambular la roca (disposició procesional). Durant les
croades els Templers el van convertir en model dels seus
famosos temples centrals.
29. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
PERÍODE ABBÀSIDA (750-1258) 1
Minaret helicoïdal de la gran
mesquita de Samarra, Irak, segle IX.
En el seu temps va ser la mesquita més
gran del món. Samarra era l'enorme
ciutat-palau dels califes abbàssides.
Clau: Amb els
abbàssides, prevaleix
la construcció feta
amb rajola i la
influència sassànida
(Pèrsia)
30. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
PERÍODE ABBÀSIDA (750-1258) 2
Mesquita d'Ibn Tulun, el Caire, Egipte. s. IX. Minaret de cossos cilíndrics
sobre base quadrada. Sala d'oracions disposta en ample.
31. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
PERÍODE ABBÀSIDA (750-1258) 3
La gran mesquita de Kairuan, Tunísia, s.
IX. Planta allargada, pati envoltat de
pòrtics, les naus de la sala d'oracions són
perpendiculars a la qibla. En els extrems
de la nau hi ha cúpuletes gallonades. Els
arcs de les naus són de ferradura
(visigòtics).
32. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
OTOMANS 1
Santa Sofia, església Bizantina del segle
VI, reconvertida en mesquita el 1453. A
partir d'ella es constueix: mihrab, minaret,
mimbar... També es decora magistralment
l'interior. Les futures mesquites otomanes
imitaran Santa Sofia, i per tant, l'estil
bizantí.
Estambul
33. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
OTOMANS 2
Mesquita de Solimà el Magnífic,
Estambul, 1557.
La mesquita blava o del sultà Ahmed,
Estambul, 1616.
37. L'ART ANDALUSÍ:
L'ART CALIFAL (750-1031) 1
● Abd al Rahman I, supervivent dels
Omeia, instaura Emirat independent a
Al-Àndalus (756). Còrdova esdevé
capital i centre cultural i artístic:
Mesquita Major (llavors 2a més gran
al món, quibla al sud), Medina
Azahara (Abderraman III).
● S'inauguraria l'Art Califal (756-1031)
que designa en general l'art andalusí
durant la dominació Omeia.
Inicialment l'arquitectura islàmica no
tenia formes definides i per això agafa
models dels hispanoromans i
visigòtics.
Saló de Abd al-Rahman III (Saló Ric), Medina Azahara, s. X.
38. L'ART ANDALUSÍ:
L'ART CALIFAL (750-1031) 2
Característiques de l'Art Califal:
● Art de síntesi entre el món islàmic,
l'hispanoromà i el visigòtic. Aportacions:
– Hispanoromà: arqueries dobles
superposades, dovelles amb rajola
i pedra alternades (si no hi ha
possibilitat de rajola es pinta la
pedra de roig), aparell de soga i
través, permòdol.
– Visigòtic: arc de ferradura.
– Islàmic: cúpula califal (creueria),
arcs diversos (lobulats,
entrecreuats...), arrabà o alfiç.
Volta central, mesquita del Crist de la Llum, Toledo, s. X-XI
40. L'ART ANDALUSÍ: TAIFES,
ALMORÀVITS I ALMOHADES (S. XI-XIII)
● Taifes (1031-1086): Regnes rics i petits que
volen superar l'època califal, així compliquen
els models califals i incrementen la decoració.
Ex. Palau de l'Aljaferia (Saragossa).
● Invasions nordafricanes (1086-1238):
Almoràvits i almohades, radicals religiosos i
guerrers. Porpicien l'arquitectura defensiva i
simplifiquen la decoració:
– Almoràvits: No queden quasi restes
materials. Introdueixen la xarxa de
rombes (sebqa) com a decoració, i
també la volta de mocàrabs.
– Almohades: Simplifiquen les formes
almoràvits. Sobrietat i austeritat.
Potencia l'estructura per sobre de la
decoració. Destaquen la mesquita de
Sevilla, la Giralda, la Torre del Oro.
Dalt pati dels
tarongers, Alfajeria,
Saragossa.
Esquerra, Sebqa,
Giralda, Sevilla.
41. L'ART ANDALUSÍ:
L'ART NASSARITA (1238-1492)
● Dinastia regnant a Granada, últim regne
musulmà d'Al-Àndalus.
● Art Nassarita, característiques:
– Materials barats i fràgils: guix, rajola,
fusta.
– Decoració recarregada cobria
aquests materials, fet que dóna al
conjunt una apariència suntuosa.
– Constant presència de l'aigua i dels
jardins.
– Diversitat de recursos constructius i
ornamentals: capitels de dos cossos
decorats amb ataurics, voltes de
mocàrabs, columnes molt estilitzades...
● El Regne de Granada va influir molt en l'art
del magreb, igual que Al-Àndalus durant la
dominació d'Almoràvits i Almohades
L'Alhambra de Granada és l'última
gran edificació de la civilització
andalusina.
44. L'ART MUDÈJAR
● Mudèjar: Aquell que li és permés
quedar-se; musulmans d'Al-Àndalus
que viuen en territori “reconquerit”
pels regnes cristians. Concepte aplicat
a l'herència andalusina en l'art romànic
(detectada al s. XI i XII) i gòtic (del
XIII al XVI) peninsular.
Característiques:
● Materials: rajola (en mamposteria,
per a murs i pilars), guix i fusta
(decoració), fusta (sostres decorats,
enteixinat o alfarje)
● Peculiaritats geogràfiques del
Mudèjar: castellano-lleonés, toledà,
aragonès i andalús.
La Seu de Saragossa Gòtica i
Mudèjar. s. XIV.
45. ART MUDÈJAR:
CASTELLANOLLEONÈS I TOLEDÀ
Castellanolleonès (s. XI- XII) o romànic de la
rajola.
● Romànic-mudèjar: s. XI-XII amb models
romànics (absis semicircular, arc de mig punt,
coberta de fusta).
● Decoració escasa, limitada als arcs cegos.
Toledo: centre mudèjar de Castella.
● Primers temples cristians (arc de ferradura).
● Des del s. XIII s'introdueix el gòtic-mudèjar amb
la Catedral. Campanars independents de les
esglésies (alminar).
● Sinagogues amb influència també islàmica (arc de
ferradura, ornamentació nassarita...)
● Porta del Sol de Toledo, muralla s. XIV.
46. ART MUDÈJAR:
ARAGONÈS I ANDALÚS
Aragonès: el més rellevant.
● Rica i diversa ornamentació interior i
exterior (destaca).
● Decoració exterior:
– Complexes arqueries murals
cegues amb arcs mixtilinis,
polilobulats i de ferradura.
– Formes geomètriques i florals,
complementades amb ceràmica
vidriada.
Andalús: sobretot Còrdova i Sevilla.
● Elements constructius gòtics (arc apuntat).
● Decoració d'influència nassarita (per ex.
mocàrabs)