L'Alta Edat Mitjana va ser una època perillosa, on la gran majoria de la població va haver de buscar la protecció en els senyors feudals, i el refugi espiritual en el somni d'una vida feliç i tranquil·la després de la mort. Amb aquesta renovada religiositat, l'Església va esdevenir una institució cabdal en la vida europea, i el seu discurs va impregnar l'art de l'època. Aquest tema ha estat elaborat per Pau Tobar per als alumnes de 2n de Batxillerat, seguint el temari acordat per a la Prova d'Accés a la Universitat al País Valencià.

1. L'ART ROMÀNIC
Santa Maria de Mur, Castell de Mur (Pallars Llussà), any 1060.

2. L'ART ROMÀNIC
● Context
● Característiques generals
● Arquitectura religiosa:
catedrals, esglésies,
monestirs
● Desenvolupament
● Escultura
● Pintura Escena de Matrimoni - Capitell interior -
Església San Martín - Frómista (Palencia)

3. CONTEXT HISTÒRIC
● L'Art Romànic es desenvolupa durant
l'Alta Edat Mitjana (entre s. IX i XIII) a
Europa Occidental.
● Descomposició de l'Imperi de
Carlomany i invasions del segle IX i X,
provoca que l'autoritat passe del reis
als senyors i el naix el feudalisme.
● Europa es ruralitza, les ciutats són
insegures, i la població s'acull a la
protecció de la noblesa (senyors de la
guerra), amb la qual entra en
dependència.
● Societat estamental: oratores i
bellatores (privilegiats), i laboratores
(no privilegiats: vilatans o serfs).

4. CONTEXT
SOCIAL:
FEUDALISME

5. CONTEXT RELIGIÓS 1
● L'Església va tindre un paper fonamental
ja que va ser l'aglutinant cultural
d'Europa després de la caiguda de
l'Imperi Carolingi.
● L'any 1000 a Europa va existir un
autèntic terror a la fi del món que provoca
una preocupació per la salvació de
l'ànima.
● Auge de les peregrinacions:
Jerusalem, Roma i Santiago de
Compostel·la (que destaca al s. XII).
● Reis i senyors cediran terres a l'església,
que esdevé una institució socialment
fonamental, molt poderosa i influent.
● Abats i Bisbes es converteixen en
senyors feudals. Molta gent d'origen
noble entra en l'Església per poder
adquirir poder.

6. CONTEXT RELIGIÓS 2

7. CONTEXT RELIGIÓS 3
● Desvirtuat pel feudalisme l'esperit de
l'església. Apareix la necessitat de
reforma.L'orde benedictina voldrà tornar
als origens: treball intel·lectual i oració.
● Reforma cluniacenca: fundació de
l'abadia benedictina de Cluny (910),
enceta la reforma: abandonament treball
manual per centrar-se en litúrgia i oració.
Formaren 1.500 monestirs cluniacencs
arreu d'Europa, expandiren el romànic i
educaren els principals prínceps, papes i
bisbes (s. XI-XII).
● Reforma cistercenca: nova reforma per
contrarrestar la vinculació de Cluny al
poder. Al monestir de Citeaux es fundà la
nova abadia (1098) que proclama pobresa,
treball manual i austeritat (també en l'art).

8. CONTEXT RELIGIÓS 4
En un context de preocupació per la
salvació de l'ànima la supremacia
moral de l'església es tradueix en:
● Promoció de les paus i treves (s. XI),
a través de les quals s'aconseguí
pacificar els senyors de la guerra
feudals.
● Creació de l'ideal de cavaller (s. XI),
que pretenia donar un sentit honorable
a l'ofici de les armes i de pas evitar la
violència.
● Convocatòria de les croades (s. XI-XIII)
a Al-Àndalus i Terra Santa.

9. CONTEXT: EL PUNT D'INFLEXIÓ
DE L'ANY 1000
● Aturades les invasions, pacificats els
senyors de la guerra, i desviades les
seues energies cap a l'ideal de cavaller i
la defensa del cristianisme en les
croades; el segle XI és un moment
d'inflexió.
● Hi ha millors collites, creix la població,
creixen les intercanvis, i també, com
que la vida és més segura, comencen a
crèixer tímidament les ciutats.
● Ciutat: burg. Els habitants lliures de
les ciutats [burgesos] no estaven
sotmesos al règim senyorial.

10. CONTEXT CULTURAL
● La destrucció de la civilització romana
i la ruralització de la població va
comportar un retrocés cultural molt
gran.
● La major part de la població és
analfabeta.
● La cultura es va refugiar als monestirs
on els monjos es dedicaven hores a
copiar i traduir textos [scriptorium].
● Gràcies a la feina dels monjos es va
conservar part de la cultura clàssica.

11. CARACTERÍSTIQUES
GENERALS
● Teocentrisme: art al servei de la religió cristiana.
● Art didàctic, vol instruir en les Sagrades
Escriptures una societat analfabeta.
● Continuació de les formes romanes (d'ací
Romànic), bizantines i paleocristianes.
● Art clar (vol instruir)
● Art vigoròs i expressiu (vol emocionar)
● Art europeu, amb una mateixa base, però amb
peculiaritats en cada país.
● Art rural, com tota la societat feudal, tot i que
també hi ha mostres de romànic urbà.
● L'artista era anònim, només un artesà, que
treballava en grup i sota les ordres d'un mestre
artesà. Talla del Crist de Salardú, Sant Andreu de Salardú,
Vall d'Aran. S. XIII

12. ARQUITECTURA ROMÀNICA:
ESGLÉSIES, TRETS GENERALS 1
● Models estesos a través de les ordes
cluniacenca i cistercenca i les
peregrinacions. Quadrilles volants.
● Material: pedra del país, carreus o
carreuons. La rajola és estranya, s'evita
la mamposteria.
● Monuments fonamentalment
religiosos, esglésies amb l'absis
orientat a l'Est.
● Arquitectura sobretot rural.
● L'Estat espanyol i França són els que
presenten romànics més abundants. Església de Santa María de Siones, Siones (Burgos), s. XII.

13. ARQUITECTURA ROMÀNICA:
ESGLÉSIES, TRETS GENERALS 2
● Església basilical però més
evolucionada: planta de creu (llatina
o grega), campanars i torres, giroles,
absidioles, corals, creuers...
● Murs massissos i resistents: sostenien
pesades voltes (incendis), volen
perdurar, intenció defensiva.
● Pocs vanos, poca llum (interior
ombrívol).
● Sistema voltat, amb arcs de mig punt
i arcs faixons. Descansen sobre
columnes i pilars. Murs reforçats
amb contraforts.

14. ARQUITECTURA ROMÀNICA:
ESGLÉSIES, TRETS GENERALS 3
● Naus: la central és la més alta i té volta de
canó; les laterals també són altes però solen
tenir volta d'aresta.
● Sobre les naus laterals són comuns les
tribunes
● Columnes i sobretot pilars són elements
sustentants. Sobre ells descansen els arcs
faixons. A voltes són pilars compostos (amb
columnes).
● Columnes:
– Basa àtica (2 toros, 1 escòcia) sovint
decorada amb garres d'animals o boles.
– Fust llis.
– Capitells diversos: amb decoració
vegetal (cúbics i corintis). El més
característic és l'iconogràfic o historiat.

15. ARQUITECTURA ROMÀNICA:
VOLTA DE CANÓ I VOLTA D'ARESTA

16. ARQUITECTURA ROMÀNICA:
ESGLÉSIES, TRETS GENERALS 4
● Vanos enquadrats per fines arqueries i
columnes.
● Sovint hi ha arcs cegos (decoratius).
● Edifici rematat amb cornisa sostinguda amb
permòdols, sovint decorats amb figures.
● Sobre el creuer s'eleva el cimborri.
● Esglésies amb relíquies tenen cripta sota
l'altar i girola al voltant.
● Altar destacat longitudinalment i
centralment.
● Són habituals els campanars d'espadanya.
Nuestra Señora de la Anunciada (Urueña, Valladolid). s. XI.

17. ARQUITECTURA ROMÀNICA:
EL PÒRTIC

18. ARQUITECTURA ROMÀNICA:
ESGLÉSIES, EL PÒRTIC

19. ARQUITECTURA ROMÀNICA:
ESGLÉSIES,SIMBOLISME
Catedral d'Angouleme (França), s. XII.
● Planta de creu: martiri de Crist.
● Creuer (quadrat central): els 4 apòstols, línia recta i quadrat significa allò terrenal,
perible.
● Cúpula i volta (cercle i semicercle): el cel, allò diví, immortal, Déu.

20. ARQUITECTURA ROMÀNICA:
CLAUS DE L'EXPANSIÓ
Els models constructius del
romànic s'expandeixen a través
de 3 vies:
● Quadrilles de picapedrers i
constructors.
● Peregrinacions: esglésies de
peregrinació i monestirs al llarg
del camí de Sant Jaume.
● Xarxa de 1.500 monestirs de la
congregació de Cluny.

21. POSA'T A PROVA 1

22. POSA'T A PROVA 2

23. POSA'T A PROVA 3

24. POSA'T A PROVA 4
Església de Sant Tròfim, Arlès (França), s. XII

25. PARTS D'UN MONESTIR
ROMÀNIC

26. VISTA AEREA MONESTIR

27. EL CLAUSTRE ROMÀNIC

28. ARQUITECTURA ROMÀNICA:
ELS MONESTIRS
● “Ora et labora”
● Unitats tancades on sacerdots i germans
viuen en comunitat.
● Tot gira en torn al claustre (pati central
enjardinat). Hi ha l'església, la sala capitular,
el dormitori, el refrectori, la cuina, la
biblioteca, la coral, la infermeria, els tallers,
l'hospederia...
● Actuaven com senyors feudals, i explotaven
terres i serfs.
● Destaquen: Santa Maria de Ripoll, Sant
Martí del Canigó, Sant Joan de les
Abadesses, San Juan de la Penya, San
Salvador de Leire i Santo Domingo de Silos.

29. ETAPES DE L'ARQUITECTURA:
ROMÀNIC LLOMBARD
● 1r romànic: o romànic llombard:
– Finals s. IX – finals s. XI.
– Fets amb carreuó.
– 3 absis precedits d'una volta de canó.
3 naus sovint amb pilars i columnes
alternats. Campanars amb finestres
geminades.
– Freqüent volta d'aresta i pilars de tres
cantons o cruciformes.
– A l'exterior presenten una cornisa
amb arquets (banda llombarda) i
lesenes.Sovint arcs amb orla de
carreuons (dobladura llombarda).
– Molt present a Catalunya i l'est
d'Aragó.

30. ETAPES DE L'ARQUITECTURA:
ROMÀNIC PLE
2n romànic o romànic ple:
● Segles XI i XII, multiplicació de la
congregació de Cluny i esplendor del
camí de Santiago.
● En aquesta etapa es distingeixen les
característiques generals del romànic
(explicades abans).
● Material: carreus elaborats i ben
enquadrats.
● Marques d'obra de picapedrer.
● Profusió d'escultura decorativa. Col·legiata de San Salvador, Cantamuda,
Palència, s. XII

31. ETAPES DE L'ARQUITECTURA:
TARDOROMÀNIC
● Segles XII i XIII
● S'aparten de l'ortodoxia constructiva de
Cluny. Alguns evoquen a les croades.
● Les catedrals de Lleida, Tarragona,
Ourense i Sigüenza, són
tardoromàniques.
● Apareixen temples de planta central,
amb absis mirant a l'Orient. Models
potser importats pels templaris.
● Apareixen cimborris originals (Catedral
de Zamora), amb nervadures i voltes
gallonades. Segurament provenen de
Terra Santa.
Catedral de San Martín, Ourense, segona meitat s. XII.
Tardoromànica, excepte el cimborri, que és de finals del s. XV.

32. POSA'T A PROVA 1

33. POSA'T A PROVA 2

34. POSA'T A PROVA 3

35. POSA'T A PROVA 4

36. POSA'T A PROVA 5

37. POSA'T A PROVA 6
Els cimborris del Duero

38. POSA'T A PROVA 7
Façana de "las Platerías", 1117 dC, Catedral Santiago de Compostel·la.

39. ESCULTURA ROMÀNICA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1
● Torna l'escultura: s. XI-s.XII.
● Envaeix l'interior i sobretot l'exterior
d'esglésies i monestirs. Sobretot al pòrtic i
capitells, allí horror vacui. També permòdols.
● Funcions: discurs petri.
– Didàctica: instruir il·letrats.
– Reforçar la fe dels pelegrins.
– Infondre por al pecat i necessitat de
penitència.
● Llei d'adaptació al marc (ex. estilització).
● Sense perspectiva, fons ni profunditat.
● Antinaturalisme. Ideal abstracte:
espiritualitat. Fórmules geomètriques:
simetria.
“El rei David”, amb el llaüt que espanta el mal, rei hebreu al qual
s'atribuïa la creació dels salmos. Escultura canviada de la façana
“Azabachería” a un contrafort de “la Plateria”. Catedral de Santiago.

40. ESCULTURA ROMÀNICA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS 2
● Hieratisme i rigidesa. Frontalitat (habitual).
● Inexpressivitat als rostres dels personatges
sagrats per exaltar el seu tarannà diví.
● Perspectiva jeràrquica: en la grandària de les
figures.
● Fórmules simbòliques fàcilment comprensibles
(amb excepcions).
● Influència de les arts menors.
● Policròmia (ja perduda).
● Força expressiva en les escenes:
– Judici final: la condemnació.
– Luxuria: habitualment dones nuetes amb
gripaus i serps, fàstic.
– Pecat: ridiculització del dimoni
(animalisme, lletjor...).
Timpà de l'abadia de Saint-Pierre de Moissac, al sud de França.
1130 dC. Representa el judici final, Déu, els tetramorfs i els 24
ancians.

41. ESCULTURA ROMÀNICA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS 3
● Temes religiosos de l'escultura romànica:
– Pantocràtor (pare creador) o Maiestas Domini
(Crist en Magestat): mà dreta beneix, esquerra
sostè evangelis.
– Tetramorfs (4 evangelistes).
– Judici final.
– Agnus Dei (Anyell de Déu)
– Crismó
– Crucifixió: amb barços rectes seguint la creu, de
vegads coronat.
● Triomfant: sense patiment al rostre.
● Sofrent: pateix.
● Magestat: sense patir i vestit.
– Maria al tron de la saviesa: coronada, asseguda
amb el nen Jesús en les faldes, sense comunicació
amb la mare.
– Descendiment de la creu. Majestat Batlló, s. XII, talla de fusta,
Museu d'Art Nacional de Catalunya.

42. ESCULTURA ROMÀNICA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS 4
● Altres temàtiques són:
– Les decoracions geomètriques i
vegetals les trobem sovint als capitells
dels claustres dels monestirs. La raó és
que els monjos sabien llegir i per això
no calia tanta decoració historiada.
– També trobem temes humorístics.
● Materials:
– Pedra esculpida als relleus dels pòrtics
i capitells.
– Fusta tallada per escultures
devocionals exemptes.
– Ivori: Creu de Fernando I. Claustre de San Andrés del Arroyo, finals s. XII,Santibáñez
de Ecla, Palència.

43. SIMBOLOGIA:
TETRAMORFOS

44. POSA'T A PROVA 1
Sainte-Foy de Conques, s. XII. Abadia de Conques, França.
Judici final, visió de l'Apocalípsi segons Sant Joan.

45. POSA'T A PROVA 2
Detall del fris de la façana de l'església de San Pedro a
Moarves de Ojeda. 1185 dC. Palència
Santa María del Azogue o la Mayor, finals
s. XII. Benavente (Zamora)

46. POSA'T A PROVA 3
Timpà de la Magna Porta, Catedral de San Pedro de Jaca (Osca), s. XI.

47. POSA'T A PROVA 4
Permòdol figuratiu a Saint Pierre d'Exideuil. s.
XII, Vienne (França).
Capitell a Santo Domingo de
Sòria. s. XII.

48. POSA'T A PROVA 5
Capitell del Palau dels
reis de Navarra, s. XII
Estella-Lizarra (Navarra)

49. POSA'T A
PROVA 6
Autor: Wiligelmus,
“Adam i Eva”, fris de la
Catedral de Mòdena. s.
XII. Italia

50. POSA'T A PROVA 7
Porta del Corder. San Isidoro de Lleó, s. XI.

51. POSA'T A PROVA 8
Mare de Déu de Ger,
talla de fusta, s. XII.
Santa Maria del Ger.
Crist, talla de fusta, Bisbat
Portada del Perdó. San Isidoro d'Urgell, 1147
de Lleó, s. XI.

52. POSA'T A
PROVA 9
Pòrtic real de Chartres, s. XII, aquest pòrtic és
de difícil classificació, doncs ja avança el gòtic
Ermita de San Román de
Escalante, Cantabria. s. XII.

53. ANALISI:
PORTAL DE
RIPOLL 1

54. ANALISI: PORTAL DE RIPOLL 2

55. EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA
ROMÀNICA 1
A partir de la segona meitat del segle
XII es comencen a definir,
progressivament, alguns caràcters del
gòtic dins l'escultura romànica:
● El bult es fa més voluminós, comencen
a no ser tan plans a la construcció.
● Les robes també s'abulten, ja no se
cenyeixen tant al cos.
● S'humanitzen les figures, rostros
esculpits amb major gràcia, es perd
hieratisme, sovint apareixen somriures,
en ocasions les figures es relacionen,
es miren i xerren.
● Trenquen llei adaptació al marc.
Columna de la Cambra Santa, amb les figures de Sant Pere i Sant Pau.
s. XII. Catedral de Sant Salvador, Oviedo.

56. EVOLUCIÓ DE
L'ESCULTURA
ROMÀNICA 2: EL
MESTRE MATEO
● Mateo, treballa a Galícia des 1168 fins 1217.
● El Pòrtic de la Glòria (1188, Santiago)
evidència aquesta evolució del romànic cap al
gòtic:
● Comunicabilitat (conversen).
● Peus trenquen adaptació al marc.
● La figura guanya volum i es juxtaposa (no
es fussiona) a la columna. També
guanyen volum les robes i els plecs
cauen amb naturalitat.
● Escultura envaeix el Pòrtic i fa que
l'espectador se senta dins l'escena.
● Seguidors gallecs de Mateo l'imitaran en el
gòtic i fins i tot al segle XV.

57. PINTURA ROMÀNICA
● Segle XII, s'allarga també al XIII.
● Varietats:
● Frescos murals: Pocs
conservats dels molts pintats.
Tenen un caràcter popular.
● Miniatura: per a públic lletrat
que llig de lluny (llibres grans).
● Taula: se situa al frontal de
l'altar, és important a la
Península Ibèrica, anuncia el
retaule.
● En aquest tema ens centrarem en
els frescos murals.

58. PINTURA ROMÀNICA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1
Característiques dels frescos:
● Continuació de l'estil bizantí.
● L'objectiu de la pintura era el mateix que el
de la pintura: instruir en la fe, reforçar-la i
infondre por al pecat.
● Autors eclesiàstics (monjos) i laics,
presenten mobilitat i internacionalitzen així
l'art.
● Adaptació al marc arquitectònic: absis,
volta i murs.
● Tècnica: colors fonamentals sobre el fresc i
tremp per als tocs definitius.
● Perspectiva jeràrquica.
● Pintura plana, bidimensional, sense
perspectiva. L'única profunditat s'assoleix
amb línies paral·leles de colors.
● Contorns amb traços foscos i molt segurs.
Fresc de San Angelo in Formis (Italia), finals s. XI

59. PINTURA ROMÀNICA:
CARACTERÍSTIQUES
GENERALS 2
Escenes segueixen un mateix
esquema:
● Separació diví/humà.
● Prescindeixen del paisatge.
● Geometrització: tendència a la
simetria.
● Horror vacui.
● Abstracció: gran poder expressiu.
● Seriositat implacable. Es veu en Crist,
jutge que imposa temor i respecte.
Absis: lloc destacat del temple.
● Pantocrator amb mandorla i
teramorfs o àngels. Beneeix amb tres
dits (Santíssima Trinitat).
● Mare de Déu i Nen Jesús beneïnt.
● A sota del Pantocrator o la Mare de
Déu hi ha els Sants, Apòstols o
Profetes. Destaca el patró del
temple.
Volta o murs:
● Escenes rectangulars.
● Apocalípsi, Génesi i Nou Testament.

60. POSA'T A PROVA 1
Panteó dels Reis de Lleó, nàrtex (o pòrtic occidental) de la primitiva
església de San Isidoro de León, finals del segle XII.

61. PINTURA
ROMÀNICA: ESTILS
Franc-romànic:
● Arriba de l'oest de França a
Castella (Panteó Reis de Lleó) per
les rutes de pelegrinatge.
● Naturalisme escènic, gust pel
detall, expressivitat, moviment i
espontanietat.
● Predilecció pels fons clars.
Italo-bizantí:
● Italia (Sant Angelo in Fromis) i
Catalunya (Sant Climent de Taüll i
Santa Maria de Taüll).
● Absència d'efectes espacials i
volum.
● Hieratisme, frontalitat, estilització
i allargament dels cosos.
● Grandiositat compositiva i
obsessió per la simetria.
Crucifixió, lladre que acompanya Crist, finals del
s. XIreconstrucció del presbiteri de Bagüés,
Sala de Bagüés, Museu Diocesà de Jaca.

62. FINAL?