Sant Climent deTaüll . A l’arc triomfal apareix la mà de Déu i l’Anyell Místic Apocalíptic (“Agnus Dei”).
9.
Pintures de l’Absisde Santa Maria de Taüll al MNAC de Barcelona.- Reproducció de les pintures a l’església del poble de Taüll (Vall de Boí).
10.
La Verge entronitzadaamb el Nin i els reis d’Orient (Santa Maria de Taüll). (A l’esquerra la reproducció que és veu a l’església del poble).
11.
Els tres ReisMags d’Orient de Santa Maria de Taüll (f otografies de les reproduccions de l’absis de l’església del poble).
12.
Sant Pere iSant Pau (pintures de l’Església de Santa Maria de Taüll -reproduccions-.)
13.
Diversos detalls deles pintures de Santa Maria de Taüll: el gall de Sant Pere; animal de Bestiari; Abel oferint a Déu part del seu ramat; i Anyell Místic.
14.
Detall de lespintures de Santa Maria de Taüll. David tallant el cap al gegant Goliath.- Dos Apòstols.
15.
Absis de Sant Pere del Burgal . Pintures de l’absis. Vista general i detall d’apòstol (MNAC)
16.
Església de SantPere del Burgal . Pintures de l’absis (detall). La Verge i Sant Pere.- Detall de la donant amb un ciri a la mà.
17.
Museu Nacional d’Artde Catalunya (MNAC ). Pintures de l’absis de Santa Maria d’Esterri d’Aneu . L’escena de la Verge amb el Nin i els reis s’ha perdut.- Un querubí purifica amb una brasa la boca del profeta Elies.
18.
Pintura mural aCatalunya fora de la vall pirinenca de Boí. Adam i Eva de Sant Joan de Casserres (Museu de Solsona ).- Timpà de l’absis de Santa Maria de Terrassa dedicat a Sant Tomàs de Canterbury. Déu toca el cap del sant i del seu diakon Grim amb el text sagrat.
19.
Exemple del corrent de pintura franco-romànica : Frescs del Panteó de Sant Isidor de Lleó repartits en sis voltes quatripartides i pels seus murs.
20.
Panteó de SantIsidor de Lleó. Primer tram de voltes. Volta central: el Pantocràtor (Crist-Jutge) amb el Tetramorf.
21.
Panteó de SantIsidor: L’evangelista Lluc amb cap de bou i Marc amb cap de lleó.
22.
El Tetramorf de la volta central del Panteó de Sant Isidor de Lleó . L’evangelista Mateu com un home -o àngel- i Joan amb cap d’àguila.
23.
Panteó de SantIsidor de Lleó . Volta de la dreta: Anunciació als pastors del naixement de Crist.
24.
Els pastors rebenl’anunci sense interrompre el que estan fent: un està fent sonar la seva caramella, i l’altre donant a beure al ca que vigila el bestiar.
25.
Panteó de SantIsidor de Lleó . Pintures de la volta de l’esquerra del primer tram. Tema: “ La Glorificació de Crist a l’Apocalipsi segons Sant Joan”
26.
Volta central delsegon tram del Panteó de Sant Isidor. El Sant Sopar
27.
Pintures de lavolta meridional del segon tram: La matança dels Innocents.
28.
A la darreravolta del segon tram se representa La Passió de Crist .
29.
Panteó de SantIsidor de Lleó. Dos exemples de pintures dels murs: L’Anunciació a la Verge i la Crucifixió.
30.
Calendari agrícola del’intradós d’un arc entre dues voltes del Panteó de Sant Isidor.
31.
Calendari agrícola: elsmesos de novembre i desembre. El novembre la matança del porc, i el desembre veiem a un vell pagès que descansa, menja i beu vora el foc. És un període en què el fred i la neu impedeixen qualsevol tasca agrícola.
32.
LA PINTURA ROMÀNICAA CASTELLA. Segle XI: Tendència islàmica i mossàrab . Sant Baudeli de Berlanga (Sòria) . Temes animalístics i exòtics: un elefant indi amb un castellet darrera i un ós. També apareix un guerrer amb llança i escut.
33.
Castella: SantBaudeli de Berlanga (Sòria). Tendència islàmico-mossàrab . Escenes de caça. Un genet que caça llebres i un ballester que dispara fletxes a un cérvol.
34.
PINTURA ROMÀNICA ACASTELLA DEL SEGLE XII . Continua la influència mossàrab i islàmica. San Pedro de Arlanza . Cap de Griu o Grif (MNAC de Barcelona).
35.
LA PINTURA ROMÀNICAA CASTELLA. Tendència Italo-bizantina . Pintures de l’ermita de la Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia) al Museu del Prado.
36.
Pintura romànica deCastella de finals del segle XII. Frescos de San Justo de Segòvia . Bon exemple de pintura castellana més autòctona , sense influències ni bizantines, ni italianes, ni franceses, ni islàmiques.
37.
Pintura romànica sobrefusta . Bigues (Alfarges) del Claustre alt del Monestir de Silos. El Cavaller; La Dama; el Boc músic i Els Enamorats.
38.
Pintura romànica sobretaula. Frontals ( antependium ) d’altar. Frontal de La Seu d’Urgell (MNAC de Barcelona).
39.
Frontal antependium de Santa Margalida de Sescorts . Enmig la Verge Theotokos dins la Màndorla. Al voltant escenes del martiri de Santa Margalida. Museu de Vic
Frontal de Durro. Martiri de Sant Quirze i Santa Julieta. La Verge amb el Nin dins la Màndorla, al centre del frontal. MNAC de Barcelona.
43.
Frontal antependium d’Avià(MNAC). (1170 -1190 ). Anunciació; Visitació de Maria a Sta. Isabel; Naixement; Reis Mags; Presentació al Temple; i la Verge Kiriotissa amb l’Infant al centre.
44.
Baldaquins o cimboris. No són tan nombrosos com els frontals i se conserven molt pocs. Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200). MNAC.
45.
MINIATURES A LLIBRES. CODEX HISTÒRICO-JURÍDIC .- Pàgina del “Libro de los Testamentos” , llibre notarial de Don Pelayo, bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de donació i de privilegis que els reis d’Astúries i Lleó, i els papes varen donar fins al s. XII a la Catedral d’Oviedo.
46.
Il·lustració del Codex Calixtinus o Liber Sancti Jacobi (obra d’Aimeric Picaud) sobre Sant Jaume i la seva intervenció miraculosa a favor dels exèrcits cristians peninsulars.
47.
Biblia de SantIsidor de Lleó (1162). Moisés i els jueus fugint d’Egipte, i passant la Mar Roja.- Daniel i els lleons.
48.
Biblia de SantIsidor de Lleó (1162). Sacrifici d’Isaac.- El Rei Salomó.- David i Goliath.