23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE

23. “LA DIVINA SAVIESA” Art Bizantí Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Alumna: Lydia Pérez Ruiz (2n A Batxillerat) Professora: Ma Assumpció Granero Cueves EXTERIOR BASÍLICA DE SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE (532-537), ISTANBUL

“ LA DIVINA SAVIESA” ÍNDEX 0.- FITXA TÈCNICA. 1.- CONTEXT HISTÒRIC. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR. 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA . 4.- ARQUITECTES. 5.- MODELS I INFLUÈNCIES. 6.- RESUM.

FITXA TÈCNICA T í tol Bas í lica de Santa Sofia de Constantinoble Autor Antemi de Tral · les (matem à tic i f í sic) i Isidor de Milet (geòmetre) Comitent Justini à , qui no va escatimar recursos Cronologia E dat mitjana (532-537). È poca emperador Justini à (527-565) Estil Art Bizant í Sistema constructiu Arquitravat i voltat Tipologia Arquitectura religiosa, temple cristi à Material Ma ó , morter i marbre Dimensions Rectangle de 71 x 77 m. C ú pula de 31 m (di à metre) i 55 m (alt). Localitzaci ó d ’ origen i actual Funci ó : Constantinoble, avui Istanbul (Turquia). Edifici situat en el tur ó on tamb é s ’ empla ç ava el palau imperial, l ’ hipòdrom i altres edificis à ulics. Des d ’ aquest lloc es dominava l ’ estret de la Banya d ’ Or i l ’ acc é s al Bòsfor. Religiosa, actualment museu.

1.- CONTEXT HISTÒRIC. Jesús Crist flanquejat per l’emperador Justinià i l’emperadriu Teodora. - Capital de l’Imperi romà d’Orient : Constantinoble (324). - Centre de poder influït per la cultura grega . - Es crea la litúrgia . Grandiositat d’allò diví i separació amb allò humà . Dates importants: 313,324,380-91,395,476,1453.

1.- CONTEXT HISTÒRIC. A l’orient de la Mediterrània dos imperis comparteixen el protagonisme de la història medieval : l’ Imperi Bizantí , hereu i successor de l’Imperi Romà d’Orient, entre els segles V i XV (395-1453), i l’ Imperi Islàmic , nascut amb Mahoma en el segle VII . El marc geogràfic i la influència en el temps d’ambdós imperis superen de molt els seus orígens . Expansió Imperi Bizantí amb Justinià.

Istanbul és el nom actual de Constantinoble , ciutat anomenada primerament Bizanci i que l’any 324 l’emperador Constantí , a causa de la situació de crisi que patia l’ Imperi Romà , la convertí en la capital de la part oriental , canviant-li el nom pel de Constatinopolis . 1.- CONTEXT HISTÒRIC.

1.- CONTEXT HISTÒRIC. CONSTANTINOBLE ACTUAL ISTANBUL. Colós de Constantí. Marbre. Museus Capitolins. Roma.

La preponderància de la part oriental es va fer palesa quan l’emperador restablí la unitat imperial (325-327) després de la Tetrarquia , donat que en Constantinopolis s’hi desenvolupaven les activitats més notòries. Colós de Constantí. Marbre. Museus Capitolins. Roma. 1.- CONTEXT HISTÒRIC. Els Tetrarques.

Dioclecià (274-305) ja havia dividit l’Imperi, anteriorment, en dues parts per defensar-lo millor en front dels atacs bàrbars; posteriorment, l’emperador Teodosi reprengué de nou aquesta divisió quan l’any 395 , en morir, repartí l’Imperi entre els seus dos fills, a Arcadi li assignà la part d’ Orient , i a Honori l’Occidental . 1.- CONTEXT HISTÒRIC.

395 mort de l’emperador Teodosi. Flavi Arcadi (Imperi Bizantí) Flavi Honori (fill menor) BAIX IMPERI (193-476 dC) IMPERI ROMÀ OCCIDENT (31 aC - 476 dC). 1.- CONTEXT HISTÒRIC.

ART BIZANTÍ Teodosi (395): Flavi Honori (395-423) Occident (fins 476 dC, bàrbars) Flavi Arcadi (primogènit, 395-408) Orient (10 segles): Situació privilegiada: Orient i Occident. Política Cesaropapista, teocràtica. Luxe i ostentació cort. Al servei església. Influirà en Espanya, Itàlia i Rússia. 1.- CONTEXT HISTÒRIC.

L’any 476 tingué lloc la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident , en realitat succeí que el cap germànic Odoacre , que ja regnava a Roma, envià una missiva a l’emperador d’Orient per fer-li saber que a partir de llavors es dirigís a ell directament i no a l’adolescent emperador Ròmul August , a qui havia deposat, i qui fou l’ últim emperador de l’Imperi Romà d’Occident i de la Roma clàssica . 1.- CONTEXT HISTÒRIC.

1.- CONTEXT HISTÒRIC. CONSTANTINOBLE : ACTUAL ISTANBUL. L’ imperi Bizantí va aconseguir un ponderable desenvolupament a través de tres corrents culturals : l’ hel·lenisme , l’ Orient i el cristianisme (art paleocristià) .

CONTINUADOR DE L’ART PALEOCRISTIÀ ORIENTAL. LA RECUPERACIÓ DE LA CULTURA HEL·LENÍSTICA (PERVIVÈNCIA DE LES FORMES CLÀSSIQUES). PILARS I tot impregnat per la RELIGIÓ CRISTIANA (variant ortodoxa) i la INFLUÈNCIA ORIENTAL (Síria, Egipte, etc.) fortament arrelada en el món hel·lenístic. L’ART BIZANTÍ Pérez Molina, T., www.slideshare.net/tomperez

1.- CONTEXT HISTÒRIC. CONSTANTINOBLE: ACTUAL ISTANBUL. Constantinoble va experimentar una formidable prosperitat econòmica , així, mentre Roma es desplomava , Constantinoble creixia, la població augmentava i es construïen edificis luxosos, decorats amb refinats productes: pedres precioses, porcellanes, perfums, seda …, etc. A poc a poc, les característiques llatines que distingiren la vida imperial foren reemplaçades per la cultura i la llengua gregues .

1.- CONTEXT HISTÒRIC. CONSTANTINOBLE: ACTUAL ISTANBUL.

Abraça Orient Mitjà, Itàlia i nord d’Àfrica. Justinià cerca recuperar l’Imperi. - Ràvena , capital política d’Itàlia. Originàriament, l’Imperi Bizantí comprenia els territoris orientals dels antics dominis de Roma : Grècia, Macedònia, Àsia Menor, Armènia, Síria, Palestina, Egipte, la costa nord de Líbia i les illes del mar Egeu i del Mediterrani oriental , i sobre aquest espai geogràfic es desenvoluparà l’art bizantí, a més de en la ciutat italiana de Ravenna i, a partir del segle X, en Rússia (bàsicament el principat de Kiev) i en altres països eslaus . Cap de Constantí. Bronze. Museus Capitolins. Roma. 1.- CONTEXT HISTÒRIC. IMPERI BIZANTÍ.

Constantinoble es sentí la continuadora de la tradició romana , malgrat no s’hi parlava llatí sinó grec, fins el seu final, l’any 1453 , en què fou conquerida pels otomans , de religió musulmana. Foren els humanistes els que reprengueren el nom de Bizanci per designar, de nou, la ciutat de Constantinoble. EXPANSIÓ DE L’IMPERI BIZANTÍ AMB JUSTINIÀ 1.- CONTEXT HISTÒRIC. IMPERI BIZANTÍ. Cap de Constantí.

1.- CONTEXT HISTÒRIC. IMPERI BIZANTÍ.

1) SEGLE D’OR . Esplendor amb Justinià (527-565, segles VI i VII), considerat l’ emperador més important de l’Imperi Romà d’Orient , i fou associat al tron pel seu oncle, l’emperador Justí . Estigué assessorat per la seva esposa, l’ emperadriu Teodora , la qual associà al tron. Obra política extensa: - Intent de reconstrucció de l’I mperi Romà . - Important obra jurídica , que marcà tota la legislació posterior, recollint l’anterior. - En el camp de l’art, són molt importants les promocions de les magnifiques edificacions * ARQUITECTURA : Santa Sofia, Constantinoble (una de les més notables i l’obra representativa de l’arquitectura bizantina, que dugué la tradició oriental de l’arquitectura amb volta fins a les últimes conseqüències, en inserir una àmplia cúpula en un gran quadrat, salvant amb ingeni les dificultats tècniques). Sant Vital, Ravenna , Itàlia Sant Apol·linar in Classe, a Ravenna , Itàlia * ARTS PLÀSTIQUES un nou concepte: no interessa representar realitat, sinó idees, espiritualitat i simbolisme místic i diví. Així l’emperador i la figura de Crist són representats amb els atributs del poder terrenal i diví , respectivament, denotant el poder de la teocràcia imperial imperant. Mosaic de Justinià a Sant Vital , Ravenna Pantocràtor de la catedral de Cefalú, Sicília 2) Període de LLUITA ICONOCLASTA (726-843): prohibició de reproduir imatges religioses i destrucció de les existents. 3) Període POSTICONOCLASTA (843-1453): Cisma d’Orient (1054), separació de l’església romana i ortodoxa. Aquesta època, que caracteritza en essència, forma i esperit l’art bizantí, té dues fases: 3. a) La DINASTIA MACEDÒNICA o SEGONA EDAT D’OR (867-1056), amb gran presència de les arts pictòriques, tant el mosaic com les icones . 3. b) La DINASTIA dels PALEÒLEGS (1259-1453), marca el renaixement cultural de Bizanci i l’ expansió del seu art als pobles eslaus . En els segles posteriors les novetats artístiques son d’escàs interès, encara, que en el sud d’Itàlia es formà un estil en què es mescla amb l’art àrab i el gòtic, produint obres de gran riquesa. Al mateix temps, en aquesta època, l’estil bizantí s’introduirà a Rússia , on continuarà durant uns quants segles després de la desaparició de Bizanci. 1.- CONTEXT HISTÒRIC. ETAPES.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. Tipologia de planta : FUSIÓ PLANTA CENTRALITZADA DE CREU GREGA INSCRITA EN PLANTA BASILICAL (LONGITUDINAL), I CÚPULA CENTRAL . Santa Sofia conjuga els elements de planta basilical de tres naus , amb atri , esonàrtex i nàrtex , un espai diàfan i absis , propi de les esglésies paleocristianes, amb la planta centralitzada de creu grega , de base rectangular , que sembla quasi quadrada de 71 m x 77. Atri Nàrtex Esonàrtex 71 m 77 m

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. N _ _ _ _ _ A _ _ _ _

Hagia Sofia. Planta. Eixos 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. Dins del rectangle, en el centre, quatre enormes pilars delimiten un quadrat de 31 m de costat. 31 m 4 Pilars Damunt dels pilars s’alcen quatre arcs torals de mig punt que, mitjançant un sistema de petxines , defineix el cercle sobre el que s’aixeca la gran i extraordinària cúpula rebaixada , que queda en suspensió, i que representa el punt central de l ’ eix longitudinal principal . 4 Arcs torals de mig punt Petxines

Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul. Gran i extraordinària cúpula rebaixada , que queda en suspensió.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. A l’est i a l’oest, dues semicúpules perllonguen l’espai fins a cobrir del tot el rectangle, i definir l’eix longitudinal que partint del nàrtex de l’entrada arriba fins a l’absis . 2 Semicúpules 71 m 77 m

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. Divisió en tres naus : Té una nau central ( més ampla i elevada), dues naus laterals (es sacrifiquen les naus laterals per a exalçar la nau central) , i un absis interior semicircular on hi restava l’altar, passant pel presbiteri , mentre que a cada banda, tal i com prescrivia la litúrgia oriental, s’hi construïren els dos espais auxiliars simètrics, diacònicon i pròtesi . La diferència d'altura de les naus va ser aprofitada per a aixecar un segon pis ( matroneu ) . Les naus estan dividides en dues parts : les zones on es col·locaven els fidels , i la bema o prevere , per als clergues. Espais separats per la iconòstasi , reixa o cancell que tancaven amb vels en el moment de la consagració. Iconòstasi

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. Absis, presbiteri, iconòstasi (consagració), bema (o “solea” pel clergat).

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. Els quatre gruixats pilars , que sostenen la immensa cúpula, s’endinsen en les naus laterals , sobresurten igual que els contraforts i interrompen el desenvolupament longitudinal de les naus. En canvi la nau central és totalment diàfana .

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS Originalment un pati tancat , igual que en el projecte del Panteó , precedia l’atri . L’extrem occidental està precedit per una un gran atri de cinc pòrtics , on es conserven algunes columnes clàssiques constantines i un gran recipient amb aigua beneïda per a la purificació dels fidels, i un nàrtex doble o vestíbuls que mitjançant nou portes ens comuniquen amb el recinte sagrat. El nàrtex era la zona on s’instal·laven els catecúmens , és a dir, els que es preparaven per ser batejats. Atri Nàrtex: 9 portes Esonàrtex 77 m 71 m Planta de conjunt de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul

Columnes bizantines Lleuger èntasi central Fust llis Corinti i compost cimaci Teodosi Capitells bizantins, cúbics amb decoració vegetal, acaben en forma plana. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS

Capitell de Sant Vital de Ravenna (segle VI) Capitell de Sant Sofia de Constantinoble (segle VI) 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS Capitell Teodosi

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS Capitell de Santa Sofia de Constantinoble (segle VI).

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS Capitells de Santa Sofia de Constantinoble (segle VI).

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. El recinte sagrat està articulat al voltant de la cúpula central , i acabava amb un absis , situat al centre de la part més longitudinal , enmig de dues petites cúpules de quart d’esfera .

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. La gran cúpula central semiesfèrica , meravella del món medieval, té dimensions inaudites per l’època: s’enlaira a 55 m d’alçada i ateny els 31 m de diàmetre . Està composta per quaranta nervis i els seus corresponents panys corbs. A la base de la cúpula 40 finestres creen l’efecte d’una gran anella de llum , i està recolzada en un enginyós sistema d’arcs i quatre petxines (triangles esfèrics d’innovació), les quals al seu torn posen sobre quatre pilars , que en estar a l'exterior de l'edifici sembla com si la cúpula se sostingués en l'aire. 55 m 31 m

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. Hom relaciona aquesta construcció, especialment per la gran cúpula central, amb el Panteó , que malgrat fou una obra innovadora dels romans i havia representat un repte tècnic revolucionari, es diferencia d’aquesta obra arquitectònica perquè, mentre les cúpules romanes eren sustentades pels murs , en Santa Sofia aquesta solució no era possible perquè la planta és rectangular , per això la gran cúpula central reunia tots els pesos del conjunt de l’edifici , aquest fet obligà a buscar solucions tècniques per assegurar que se sostingués, cercant que l’estructura absorbís la pressió desmesurada. COM FER-HO?

Antemi de Tral·les i Isidor de Milet Santa Sofia (planta). COBERTA MOLT DINÀMICA : A) Gran cúpula central (31 m. diàmetre). B) Empentes recollides per dues cúpules de quart d’esfera en l’eix longitudinal. C) Descarrega en nínxols situats en la diagonal de les semicúpules. D) Descarrega en murs exteriors. A B B c 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. COM FER-HO? Els arquitectes, Antemi de Tral·les i Isidor de Milet , projectaren una cúpula semiesfèrica que descansés al mateix temps sobre dues mitges cúpules , situades a cada costat est i oest de la cúpula, i sobre quatre pilars octogonals , dos a cada costat . C C C C D

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Santa Sofia (alçat). Grans exedres Semicúpules en la diagonal o exedres més petites

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. Ara presenta 40 nervadures , entre les quals s’intercalen 40 finestres , i va vèncer les tensions laterals amb dos grans contraforts a cada costat . Per tant, la cúpula de l’església actual és la segona. HISTÒRIA D’UN RESULTAT: Dos terratrèmols seguits la feren caure el 558 , així com també va caure una mitja cúpula . Aleshores la cúpula central fou reconstruïda per Isidor de Milet, el jove , qui reduí les dimensions , però augmentà l’altura .

Isidor de Milet, el jove , va vèncer les tensions laterals amb dos grans contraforts a cada costat . 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.

Arquitectura arquitravada i voltada. Principal aportació: Cúpula sobre petxines. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. L’aspecte més innovador de Santa Sofia consisteix en l’ organització del suport de la cúpula . Les petxines permeten passar de la figura del quadrat a la de l’esfera , les quals esdevenen fonamentals a l’hora d’assumir les forces de descàrrega que transmet la cúpula superior, ja que recullen el seu pes i el traslladen als pilars i a les mitges cúpules de l’est i l’oest .

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. Els VOLUMS a l' interior presenta un aspecte totalment contraposat al seu exterior: ampli, buidat i lleuger ( DIÀFAN ).

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. A l' est i a l'oest (per la part de l'absis i l'atri) l’enorme embranzida de la cúpula es distribueix sobre les mitges cúpules de diàmetres iguals (33 m) , que són dues grans exedres o quarts d'esfera sustentades per pilars octogonals que, al seu torn, se sustenten en altres exedres més petites .

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Santa Sofia (exterior).

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. EL RESULTAT ÉS UN JOC MOLT DINÀMIC : De la cúpula central , que trasllada les empentes i les pressions contra restants a les voltes secundàries i terciàries , i crea un ”diàleg tectònic de tendència centrífuga” ( BRUNO ZEVI ).

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. En façanes de l' eix nord-sud la força és absorbida per 4 immensos contraforts per parelles , així, el pes que transmeten les petxines està contrarestat per dos grans arcs , que neixen i descansen en aquests 4 poderosos contraforts , en les arcades s’obrin, com a nínxols, finestres de mig punt .

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS. En les arcades nord-sud s’obrin, com a nínxols, dues fileres de finestres de mig punt . I i gual que en la façana est , la construcció s'eleva bruscament .

Hagia Sofia. Planta Cúpula Exedra Exedra Cupuletes Cupuletes Absis Naus Naus Contraforts Contraforts Pilars Pilars 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.

Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul. INTERIOR : A cada costat de l’eix longitudinal hi ha una nau lateral, molt compartimentades i separades de la nau central per un doble pis d’arcades sobre columnes . Per sobre de la tribuna , al mur que tanca l’espai central s’obrin dues fileres de finestres i, també, les altres parets estan perforades amb multitud d‘obertures que contribueixen a crear una lluminositat única a l’interior , i això és possible perquè no tenen funció de suport . 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

INTERIOR : L’altra gran font de llum és la cúpula . Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR. INTERIOR : Santa Sofia (532 – 537), Istanbul.

Santa Sofia. Nau lateral. Grossos pilars 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

Santa Sofia. Maqueta. Des de l’ EXTERIOR es pot apreciar l’organització d’una cúpula central , recolzada sobre dues mitges cúpules a la zona més longitudinal, i les petxines , les quals sumades al conjunt de quatre quarts de cúpula , més la de l’ absis donen lloc a JOCS DE LÍNIES CORBES que, observada des de l’interior, ressalten la immensa cúpula central. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR. EXTERIOR : Santa Sofia (532 – 537), Istanbul. Maqueta.

Perspectiva axonomètrica de Santa Sofia (532 – 537). Istanbul. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR. JOCS DE LÍNIES CORBES que, observades des de l’interior, ressalten la immensa cúpula central gràcies, especialment, a la llum que entra per les 40 finestres obertes en la base del tambor de la semi esfera, que genera l’efecte d’una anella de llum sobre la qual “sura “ la cúpula .

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR. Fa l’efecte d’una anella de llum sobre la qual “sura “ la cúpula , que actua com un gran BALDAQUÍ , i simbolitza tant la volta celestial (en l’eix vertical de la cúpula), com el camí de salvació del fidel cristià (en l’eix longitudinal de la nau).

Gran i extraordinària cúpula rebaixada , que queda en suspensió. Anell lluminós . 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR. La cúpula central , per tant, és l’autèntic punt de referència de Santa Sofia de Constantinoble, el simbolisme principal prové d’ella i de la llum que proporciona, aquest fet tindrà una rellevància simbòlica fonamental en el món medieval perquè representa la imatge de la presència de la divinitat a la Terra . Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul.

Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Santa Sofia (alçat i planta). 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR. Exteriorment, és una construcció sòlida i ben definida per les seves línies matrius, on el detall no és tan important com en el seu interior .

En la façana oest , es troba l ' atri i l'entrada principal, el qual consta de dues galeries , i posseeix dues plantes . És de destacar que totes les obertures de l'exterior estan rematades per arcs de mig punt . 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR. La construcció s'eleva suaument fins a entrar en contacte amb una volta de canó interior que ajuda en la descàrrega del pes de la semi cúpula oest .

COMPOSICIÓ . Les formes complicades dels seus recintes i voltes ofereixen perspectives extraordinàriament riques , així l'amplitud, l'abundància de llum i l'harmonia del recinte principal , contrasta amb les tremendes tensions de les voltes i dels verticals pilars . Les cúpules eren cobertes amb teules de bronze daurat , posteriorment arrabassades pels turcs. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR. La DECORACIÓ policroma ajuda, en Santa Sofia, com en tota l'arquitectura bizantina, a desmaterialitzar l'estructura arquitectònica, donant-li un sentit d'irrealitat i una màgica aparença que sempre ha dominat a la religiositat oriental. Això ressalta el meravellós fenomen espacial i lumínic .

Santa Sofia. Murs pantalla. Santa Sofia. Absidioles laterals. A més amb l' enginyosa manera d'emprar els recursos constructius i d' ocultar el sistema de contraforts , la decoració arquitectònica de revestiment col·labora amb la impressió buscada , impressionar-nos . Aquesta decoració no recalca les línies matrius i expressives de l'arquitectura com a Occident , sinó que les dilueix en una enlluernadora vibració de superfície que cobreix per igual tot l'àmbit. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

En Santa Sofia, com en els altres interiors bizantins, el que es tracta de provocar en l'espectador és la impressió de la presència de la Divinitat , provocant sorpresa, i duent-lo per igual cap a l' encanteri i al temor davant la majestat divina. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

S’ha pretès alliberar el mosaic elevant-lo de la seva humil condició de sòl "trepitjable“ a la majestat gairebé celestial de l'absis i les cúpules . A la temàtica se li dóna també un rang elevat, ja no eren simples dibuixos geomètrics, símbols i al·legories de la vida quotidiana, sinó que es tractava de les més sublims temàtiques apocalíptiques de la religió . 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

Interior de Santa Sofia (532 – 537). Istanbul. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR. En els interiors bizantins, els centenars de llums que pengen formant una espècie de sostre centellant , provoquen infinits reflexos en la superfície acolorida dels grans mosaics, fent-los brillar , com si realment es miressin els ulls de Crist , dels apòstols o dels profetes.

Santa Sofia. Incidència de la llum. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA. Posteriorment, al 415 s’inicia la segona , que va ser destruïda el 532 per una insurrecció contra Justinià (Revolta de Nicka ) durant els primers i turmentosos anys del regnat de Justinià. Per tant, el conjunt de Santa Sofia és la tercera construcció realitzada en el mateix espai, fou edificada amb molta rapidesa, entre el 532 i el 537 , més de mil homes invertiran en la seva construcció només 5 anys, 11 mesos i alguns dies. HISTÒRIA : Santa Sofia justiniana s’alça sobre l’ antic emplaçament de la basílica que l’emperador Constantí I consagrà a la Santa Saviesa (360), després de ser enderrocada per un incendi al 404 .

“ Hagia Sofia”. Localització Santa Sofia Circ Palau 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA.

Representació en Mosaic de Constantí I el Gran. Hagia Sofia. Constantinoble (Istanbul). 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA. SIGNIFICAT : El seu objectiu fou superar el temple de Jerusalem , per això el dia en què es consagrà, 26 de desembre de l’any 537 Justinià sembla que va exclamar: “Salomó, t’he vençut” . La Verge flanquejada per els emperadors Justinià (que li ofrena l’església a la Verge) i Constantí (que li presenta la ciutat de Constantinoble).

“ LA DIVINA SAVIESA” SIGNIFICAT : El nom Santa Sofia prové del fet d’estar dedicada a la segona persona de la Santíssima Trinitat ( Sofia significa saviesa en grec , és a dir, HAGIA SOFIA = DIVINA SAVIESA). 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA.

Sant Vital de Ravenna. Justinià. Opus tessellatum. SIGNIFICAT : Consolidat el seu poder, l’emperador inicià una política expansionista amb l’objectiu de restaurar l’antic imperi romà i alhora una política de reconstrucció de la capital . En aquest context, el temple de la Divina Saviesa es planteja com l’ emblema del poder imperial i com l’ ofrena més sumptuosa al Déu que l’ha fet possible . 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA.

3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA. SIGNIFICAT : Per aquest motiu, la Basílica romania unida al palau de Justinià i era el punt de referència del seu poder, ja que l’emperador establí una clara relació entre els poders religiós i terrenal (CESAROPAPISTA I TEOCRÀTIC).

SIGNIFICAT : Té una funció religiosa . Tot i que el 1453 la ciutat fou conquerida pels otomans i l’església fou convertida en mesquita i a l’exterior s’hi afegiren quatre minarets en forma de torre cilíndrica , i s’edificaren diversos mausoleus al costat de l’església, l’ estructura de l’edifici no va patir grans variacions , però si la decoració interior i iconogràfica que modificà l’aspecte original, perquè els musulmans iconoclastes eliminaren el mobiliari litúrgic , taparen amb una capa d’ estuc o pintaren tots els mosaics i hi col·locaren plafons amb inscripcions alcoràniques . 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA.

Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Santa Sofia. Exterior. 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA. En època musulmana s’afegeixen els minarets i s’adjunten altres dependències ( mausoleus ).

SIGNIFICAT : Però va continuar essent un lloc d’oració i, al llarg de la història, ha passat de ser un espai sagrat per al món cristià a ser-ho per al món islàmic . Posteriorment, la reforma d’ Ataturk la convertí en museu . Avui dia, sota la concepció de museu, és considerada un punt de culte per aquestes dues religions . 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA.

3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA. ASPECTES ICONOGRÀFICS . ELS MOSAICS DE SANTA SOFIA: El repertori iconogràfic musiu dels murs, realitzat entre els segles IX i XII, és d’ inspiració cristiana . Els mosaics cobrien part dels murs , l’ absis i absidioles , les voltes i la cúpula . Foren recoberts per una grossa capa de calç després la conquesta turca . Posteriorment, foren restaurats i es tragueren a la llum, en els llocs en que escara en quedaven. La combinació de llum i el color creen un ambient d’ extraordinària riquesa .

ASPECTES ICONOGRÀFICS . El repertori representa: La Verge flanquejada pels emperadors Justinià, que ofrena l’església a la Verge, i Constantí I que li presenta la ciutat de Constantinoble. La Verge flanquejada per l’emperador Joan Commeno II i l’emperadriu Irene. La “Dèisis” (Jesús Crist entre la Verge i Sant Joan el Baptista). Juntament amb motius geomètrics i florals . 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA.

La Verge flanquejada per els emperadors Justinià (que li ofrena l’església a la Verge) i Constantí (que li presenta la ciutat de Constantinoble). 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA.

Representació en Mosaic de Constantí I el Gran. Hagia Sofia. Constantinoble (Istanbul). 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA. La Verge flanquejada per els emperadors Justinià (que li ofrena l’església a la Verge) i Constantí (que li presenta la ciutat de Constantinoble).

MOSAIC DE SANTA SOFIA La Verge flanquejada per l’emperador Joan Commeno II i l’emperadriu Irene. 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA.

La “Dèisis”: Jesús Crist, entre la Verge i Sant Joan Baptista. 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA.

Jesús Crist flanquejat per l’emperador Justinià i l’emperadriu Teodora. 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA.

MOSAICS DE SANTA SOFIA. LA THEOTOKOS : de front, entronitzada, amb el Nen en els seus genolls (Romànic).

ASPECTES ICONOGRÀFICS . La cúpula central simbolitza la presència divina , fet que venia reforçat per la decoració interior de mosaics daurats , i per la il·luminació provinent dels finestrals; aquest immens àmbit diàfan que creava la volta de la cúpula, sota la que es reunien els fidels, representava a un únic Déu i una única fe per a tota l’Ecumene . 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA. Santa Sofia custodiava les relíquies més extraordinàries del cristianisme primitiu , des del pou de la Samaritana, o les restes de la Vera Creu, fins a la llosa on havia estat dipositat el cos de Jesús Crist.

ASPECTES ICONOGRÀFICS . Hom creu que l’ exterior de l’església estava policromat d’una manera similar a l’actual, és a dir, pintada d’un color salmó força cridaner . En realitat es pretenia impressionar els fidels i així augmentava el sentit de poder de l’emperador Justinià . 3.- HISTÒRIA. TEMÀTICA I FUNCIÓ. ICONOGRAFIA.

ANTEMI DE TRAL·LES : Neix , segons es creu, al voltant de l'any 474 en Tral·les (en l'actual Turquia). Procedia d'una família culta : el seu pare, Estéfano, era metge, juntament amb dos dels seus germans; un altre era advocat i se’l descriu com un "home de lletres" . Va ser professor de geometria i arquitecte , autor al costat d'Isidor de Milet de l' Església de Santa Sofia a Constantinoble (Istanbul) . La construcció es va realitzar del 532 al 537 , encara que a causa d'un esfondrament de la cúpula en el 562 va caldre retocar-la. L'encàrrec va venir de mà de l'emperador bizantí Justinià I . El més destacat de l'obra és la seva cúpula , que descansa en un gran quadrat sobre quatre petxines i acaba en quaranta finestres que donen l'aparença de sostenir la cúpula en un mar de llum . El seu talent sembla que abastava també l' enginyeria , ja que es diu que li va ser encarregat reparar les defenses contra les inundacions en Dara, una fortificació bizantina a Síria. Vista interior de la cúpula de l'església de Santa Sofia. Istanbul (Turquia). 4.- ARQUITECTES.

ISIDOR DE MILET : Arquitecte bizantí. Probablement va néixer a la ciutat de Milet, situada a la regió de Jònia , la que va ser seu d'una escola filosòfica i literària que adoptà el nom de Milet coincidint amb l’arquitecte, i que va donar noms tan brillants com Anaxímedes o Tales . Va treballar al servei de Justinià, qui va encarregar a Antemi de Tral·les la construcció de la "nova església de la Santa Saviesa" (“Hagia Sophia” ), començada en 532. Malgrat ser la seva única obra , Santa Sofia és un dels edificis més importants del món, amb una cúpula de trenta metres de diàmetre. Antemi va escollir com a col·laborador directe a Isidor per concebre el projecte, donar forma definitiva a l'edifici i començar la seva construcció. Vista interior de l'església de Santa Sofia. Istanbul (Turquia). 4.- ARQUITECTES.

5.- MODELS I INFLUÈNCIES. Santa Sofia constitueix el cim absolut de l’art clàssic en el que han arribat al seu punt culminant dues tradicions artístiques distintes: per un costat, les tradicions arquitectòniques i decoratives de l’ art clàssic hel·lenístic i romà i, per un altre, l’estil dels edificis voltats de l’art paleocristià i de l’Àsia Menor . És la síntesi entre Orient i Occident . El sistema de la distribució d’espais i parets, i la utilització, per primer cop a escala monumental , del sistema de petxines , fa que Santa Sofia estableixi les bases de l’arquitectura medieval .

5.- MODELS I INFLUÈNCIES. ANTECEDENTS . La decoració del revestiment era un llegat de Roma (maó, estuc i mosaic). I la cúpula de Santa Sofia és de tal grandiositat que només té el seu antecedent al Panteó d’Agripa , també romà . La Martyria , edifici funerari dedicat a herois o sants, és l’ antecedent paleocristià , pel que fa a la planta central i, sobretot, ho és l’ església dels sants Sergi i Bacus a Constantinoble , dels mateixos arquitectes. 8,92mts

ANTECEDENTS: Sergi i Bacus. Materials. marbre carreus maons 5.- MODELS I INFLUÈNCIES.

ANTECEDENTS: Planta centralitzada de Sant Sergi i Bacus. Constantinoble (1a meitat segle VI). 5.- MODELS I INFLUÈNCIES.

INFLUÈNCIES . El model creat de la planta central voltada i la solució tècnica de la cúpula amb petxines fou la gran aportació tècnica de l’Art Bizantí a la Història de L’Art. Molt imitada posteriorment, perdurà a l’arquitectura religiosa d’Orient més d’un mil·lenni . 5.- MODELS I INFLUÈNCIES. La seva arquitectura és més d'interiors que d’exteriors , mostren desinterès per l’exterior que resulta més sobri i pesant.

INFLUÈNCIES . La personalitat de l’edifici es detecta sobretot a l’interior, en els espais oberts i la seva riquesa decorativa, com deia un escriptor contemporani, « no sembla descansar damunt de cap obra sòlida, més aviat sembla suspesa del cel » , la qual cosa crearà escola en tot l’art bizantí . 5.- MODELS I INFLUÈNCIES.

INFLUÈNCIES . Va influir directament a l’ església dels Apòstols de Constantinoble (antecedent de Sant Joan d’Efes i la basílica de Sant Marc a Venècia); en Sant Salvador de Cora (Constantinoble); i en les mesquites de l’arquitecte turc Sinan: Suleimaniyé (Istanbul) i Selimiyé (Edurne). 5.- MODELS I INFLUÈNCIES.

Església de Sant Marc (Venècia). 5.- MODELS I INFLUÈNCIES.

Mesquita Solimà el Magnífic (Suleimaniyé) . Istanbul. 5.- MODELS I INFLUÈNCIES.

Murs cortines. Cúpula sobre Petxines. Antemi de Tral·les i Isidor de Milet Santa Sofia. Interior Llum com element integrador: Obertures dels murs, tribunes, nínxols, anell d’obertures de la cúpula central, i obertures en el mur d’arcs torals: donen sensació d’ingravidesa, com si l’enorme massa no pesés. Naus laterals dividides en dos pisos. Segon cos tribuna per a la cort. Ritmes dinàmics i curvilinis d’ arcs, voltes, cúpula, columnates. Arcs torals desvien la càrrega cap els quatre gruixats Contraforts. Columnes bizantines amb cimaci. Espai diàfan. Contrasta pobresa decorativa exterior amb luxe interior (encara que molt transformat pels musulmans). 6.- RESUM.

6.- RESUM. CARACTERÍSTIQUES PLANTA.

7.- BIBLIOGRAFIA Web Gallery of Art , www.wga.hu http://www.arqhys.com/ Projecte Wikipedia. www.wikipedia.org Wikimedia Commons Ars Summum , www.arssummum.net http://www.metmuseum.org http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/obras/8869.htm Granero, Assumpció. Tema art paleocristià, bizantí i preromànic www.google.es www.wikipedia Apunts d’Història d’Espanya del professor Ramon Català Gran Enciclopèdia Visual

7.- BIBLIOGRAFIA www.slideshare.com Rey Lama, Ana. www.slideshare.net/arelar">Ana Rey Blasco Rovira, Ana. www. slideshare .net/ annablasco rovira Sanchiz, Sergio. www. slideshare .net/sergi sanchiz /03-c- arte -cristiano- arte - bizantino ppt Jiménez, Miguel Ángel. www.slideshare.net/miguelarte/tema-03-paleocristiano-y-bizantino Muñoz Coloma, Roberto . www. slideshare .net/.../el- arte - clasico -grecia-y-roma Pérez Molina, T., www.slideshare.net/tomperez Caballero, J.D., Enseñ-arte Grupo CREHA (J. Jiménez Zorzo, I. Martínez Buenaga, J. A. Martínez Prades, J. Martínez Verón), www.artecreha.com Martínez Verón, J., www.slideshare.net/jmartinezveron

“ LA DIVINA SAVIESA” Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Alumna: Lydia Pérez Ruiz (2n A Batxillerat) Professora: Ma Assumpció Granero Cueves

“ LA DIVINA SAVIESA” “ LA DIVINA SAVIESA”

23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to 23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE

More from Assumpció Granero

23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE