El Renaixment obri una nova època en la Història i l'Art. És fruït d'una nova mentalitat burgesa, que anticipa la modernitat. El present tema elaborat per Pau Tobar està basat en el model de proves PAU i temari vigent al País Valencià. Incideix en els autors recomanats per la coordinació valenciana de les Proves d'Accés a la Universitat.

1. L'ART DEL RENAIXEMENT

2. L'ART DEL RENAIXEMENT
● Context
● Característiques generals:
arquitectura, escultura i pintura.
● Arquitectura:
● Quattrocento: Brunelleschi i Alberti.
● Cinquecento: Bramante i Palladio.
● Pintura:
● Quattrocento: Massaccio i Botticelli
● Cinquecento: Miquel Àngel.
● Escultura:
● Quattrocento: Donatello.
● Cinquecento: Miquel Àngel.

3. CONTEXT DEL RENAIXEMENT:
INTRODUCCIÓ
● El Renaixement és el trencament amb la
mentalitat medieval i l'inici de la modernitat.
● Ja en època de Giotto quan es volia elogiar
un poeta o un artista es deia que era tan bo
com els antics.
● Consideren l'Edat Mitjana com una època
fosca i decadent («gòtica», «intermèdia») i
fan renàixer l'antiguitat clàssica.
● L'artista es forma de manera polifacètica,
deixa l'anonimat i és apreciat com un geni.
● L'art abandona el caràcter didàctic
medieval per ser fruit de la genialitat de
l'autor que és protegit per mecenes.
● La mentalitat renaixentista és resultat de
l'impuls intel·lectual de l'humanisme.

4. CONTEXT DEL RENAIXEMENT:
L'HUMANISME
● Petrarca i Bocaccio, poetes italians del s.
XIV, assentaren les bases d'una nova
mentalitat: l'Humanisme.
● Es va expandir amb figures com
Maquiavel, Erasme de Rotterdam,
Copèrnic o Lluís Vives. Socialment
s'identifica amb el patriciat urbà i la
burgesia, impregna també prínceps i
nobles, mecenes dels artistes.
● Redescobriren el saber grecoromà (en
fase de recuperació des dels s. XII i XIII)
-que aprofitant l'invent de la impremta
(Guttenberg)- es difon i es posa de moda,
igual que el seu art.
● Antropocentrisme supera el teocentrisme.
● Esperit de progrés esperonat pels nous
descobriments. Afany de coneixement real
(mètode científic), lluny de l'explicació
religiosa.

5. CONTEXT DEL
RENAIXEMENT:ITÀLIA
● Dividida en moltes repúbliques,
principats o ciutats estats. Els més
importants: Venècia, Gènova, Milà,
Florència, Estats Pontificis i Nàpols (que
el 1442 passarà a la Corona d'Aragó).
● Governats per un patriciat urbà enriquit
amb comerç internacional (ex. ruta de
la seda). Es consolida una burgesia
comercial que esdevé culta i refinada,
que esdevé mecenes i
col·leccionistes d'obres d'art. La gran
demanda explica la fama dels artistes.
● Ells miren l'esplendor de l'Imperi
Romà destruït per les invasions dels
bàrbars («gots»). Volen trencar amb el
passat medieval i tornar a entroncar
amb l'antiguitat de l'art romà i la
filosofia grega.

6. «L'ESCOLA D'ATENES» de RAFAEL
(Palau Aposòlic del Vaticà, 1510)

7. «L'ESCOLA D'ATENES» de RAFAEL
(Palau Aposòlic del Vaticà, 1510)
Altres interpretacions: 1.- Leonardo 3.- Miquel Àngel 5.- Margarida (amant de Rafael) 8.- Bramante

8. CONTEXT DEL RENAIXEMENT:
QUATTROCENTO (s. XV)
● Florència havia esdevingut la ciutat
més pròspera d'Itàlia.
● Els banquers de la família Mèdici
eren els senyors de la ciutat, i
acolliren en la seua cort els artistes i
filòsofs del moment. Els grans ducs
de Mèdici són els mecenes de
Florència.
● Si Florència és el centre de
l'humanisme i el renaixement al segle
XV; Roma és l'antiga capital de
l'Imperi, el lloc on més restes d'art
clàssic pervivien. Per això els artistes
acudien a Roma per estudiar
l'Antiguitat.

9. CONTEXT DEL RENAIXEMENT:
CINQUECENTO (s.XVI)
● El poderós Papat esdevé mecenes
i Roma superarà Florència com a
capital del Renaixement.
● Destaca el mecenatge dels papes
Juli II, Lleó X i Sixt V.
● Sota el control de l'Església, l'art se
supedita novament a la religió.
● Això s'accentuarà al llarg del segle
per la necessitat de contrarestar la
reforma protestant.
● Altre focus importants d'art del
Cinquecento serà Venècia.
Retrat de Juli II, atribuït a Rafael

10. CONTEXT DEL RENAIXEMENT:
ALTRES FETS DESTACABLES
● Els reis consoliden el seu poder amb el suport de les burgesies, estableixen monarquies
autoritàries. És l'inici de l'estat modern.
● Amb els Reis Catòlics, Castella i Aragó formaran una unió dinàstica (1474). Aquests
incorporaran a Castella els regnes de Granada (1492) i Navarra (1512).
● Conquesta i colonització d'Amèrica: Colom (1492-1506); H. Cortès sotmet els azteques
(1519-21); Pizarro sotmet els inques (1532). Suposa un impacte fonamental en l'economia
europea i també a les mentalitats (civilització, evangelització, descobriments,
oportunitats...).
● Descobriments geogràfics com la volta al món d'Elcano i Magallanes (1519-1522).
● Amb Carles V els Habsburg dominen Europa: Monarquia Hispànica (amb territoris
americans), Imperi Austríac (amb Milà, Hongria, Països Baixos, Franc Comtat...), i el títol
d'emperador romano-germànic.
● Amb Carles V la Monarquia hispànica entrarà en guerres amb França, els luterans
d'Alemanya, l'Imperi Turc... I en època de Felipe II amb les Províncies Unides i
Anglaterra. El manteniment de l'Imperi provoca conflictes i problemes econòmics.
● Reforma luterana (1517), separació de l'església anglicana (1536), extensió del
calvinisme... Concili de Trento (1545-1563) i contrarreforma, fundació de la Companyia
de Jesús (1540).

11. CONTEXT DEL RENAIXEMENT:
L'EUROPA DEL SEGLE XVI

12. CONTEXT DEL RENAIXEMENT:
L'EUROPA DE LA REFORMA

13. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DE L'ART RENAIXENTISTA
● Es generalitza la denominació belles arts o
arts majors per referir-se a arquitectura,
pintura i escultura.
● Recuperació del món grecoromà: ordres
arquitectònics; models escultòrics clàssics;
temes mitològics en pintura.
● Antropocentrisme, els artistes se centren
en la figura humana però sense abandonar
els temes religiosos.
● Avantposen bellesa i perfecció al significat
o l'espiritualitat de la representació.
● Artista humanista, intel·lectual amb
formació amplia i diversa, ja no és artesà.
Realitza un estudi previ a l'obra.
● Abandonen l'anonimat, signen les obres.
● L'obra té un caire unitari, se supera la
fragmentació (tipus còmic) del retaule o
mural gòtic. La dama de l'ermini, oli de Leonardo, 1490, Museu
Czartoryski, Cracòvia

14. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
ARQUITECTURA RENAIXENTISTA
Quattrocento: centre a Florència.
● Planta: basilical o central (creu grega o
cercle).
● Substentants: Columnes o pilastres adosats al
mur, amb els 3 ordres grecs (dòric, jònic i
corinti) i els 2 romans (toscà i compost). El
mur recupera el caràcter sustentant i no s'obrin
tants vanos.
● Sostinguts: arc i volta de mig punt, cúpula de
mitja taronja substituint el cimbori medieval.
Habitual ús cúpula semiesfèrica per cobrir un
quadrat.
Cinquecento: centre a Roma. S'afegeix:
● Decoració: monstres meitat animals / meitat
humans/motius vegetals (dits grotescs, de
gruta, en al·lusió als murals descoberts a la
Domus Aurea de Neró).
● Estudi de l'obra de Vitruvi, romà del s. I aC,
autor De Architectura. Teòric de l'arquitectura
clàssica.
Basilica di Sant'Andrea, Mantua, Alberti s. XV.

15. EDIFICIS RELIGIOSOS
RENAIXENTISTES
● La planta basilical -d'origen romà-
però amb creu llatina és la més
habitual. Presenta tres naus i una
cúpula al mig.
● També hi ha plantes
centralitzades, en forma de creu
grega o circular.
● Façana distribuïda en 3 cossos, el
central més alt i coronat per un
frontó, sovint s'uneix als laterals
amb volutes. També hi ha façanes
que imiten un arc de triomf.
Basilica di Sant'Andrea, Mantua, Alberti, s. XV.
Portada amb arc del triomf.

16. EDIFICIS CIVILS
RENAIXENTISTES
Utilitas de Vitruvi és molt present.
Palaus:
● Forma cúbica, sensació massissa. El caire
defensiu en l'ús d'encoixinat prominent sota,
més lleuger com més alt. Al segle XVI
l'encoixinat es redueix.
● 3 pisos separats per motllures i estructurats
en 3 ordres clàssics (toscà o dòric, jònic i
corinti).
● Tot el palau està coronat per una cornisa.
● Portada de poca importància. Té
nombroses finestres (sobretot en els palaus
venecians).
● Tot s'organitza entorn d'un pati (cortile).
Viles suburbanes: recuperació de la casa de camp
romana.
Palau de Farnese, Sangallo el jove, 1514, Roma. Model
dels palaus renaixentistes del Cinquecento.

17. L'ARQUITECTURA DEL
QUATTROCENTO

18. FILIPO BRUNELLESCHI
(1377 -1446)
● Considerat el primer arquitecte renaixentista,
trenca amb el gòtic. Treballa sobretot a
Florència.
● Viatja a Roma per estudiar les formes i mides
clàssiques (columnes, timpans, cornises...) i
és el primer en aplicar-les en època moderna.
No volgué copiar-les, sinó emprar-les
lliurement amb l'objectiu de generar noves
modalitats de bellesa i harmonia.
● La influència del canvi encetat per ell és
enorme i duradora en els segles següents. Hi
ha un abans i un després de Brunelleschi.
● L'obra que li va donar la fama és la construcció
de la cúpula de Santa Maria del Fiore (1418-
1436), que posseeix el diàmetre més gran del
món cristià.
● Senzillesa d'elements constructius i línies fines.
● Esglésies de planta basilical amb tres naus
separades per arcs de mig punt i sostre pla
amb cassetons.

19. DUOMO DE FLORÈNCIA
(1418-1461)
● Brunelleschi rebre el complicat encàrrec de
completar la catedral gòtica cobrint el
creuer amb una enorme cúpula. La forma
octogonal del tambor el va obligar a
emprar una solució gòtica nervada.
● El Panteó d'Agripa (Roma) és també una
referència en aquesta construcció.
● Va elevar la cúpula sense emprar el suport
de la cimbra. Es tancava conforme pujava.
● El secret resideix en una cúpula doble,
superposades però separades. La capa
d'aire entre ambdues, amb nervis i anells,
permet alleugerar el pes fins un 45%.
● Entre les cúpules hi ha una escala que
connecta amb la llanterna que corona el
conjunt.
● Material: rajola sobretot, pedra (base),
marbre (nervis i revestiment del tambor).
Aparell d'espina de peix als nervis, tot i que
la part més visible és quadrat.

20. DUOMO DE FLORÈNCIA
(1418-1461): PARTS

21. DUOMO DE FLORÈNCIA
(1418-1461)

22. DUOMO DE FLORÈNCIA
(1418-1461): SIGNIFICAT

23. HOSPITAL DELS INNOCENTS
(1419-1424)
● Destaca la lògia, sensació de lleugeresa amb amples arcs de mig punt, i esveltes
columnes. Proporcionada: columnes tenen tanta altura com de profunditat de la galeria.
● Al pis superior hi ha petites finestres coronades per primera vegada en el Renaixement
amb un frontó. Les finestres es fan més petites de dreta a esquerra per tal d'oferir millor
perspectiva lateral.
● Tot l'edifici dóna a una gran plaça rectangular, signe de la fi de l'urbanisme medieval.

24. HOSPITAL DELS INNOCENTS
(1419-1424)

25. CAPELLA DELS PAZZI
(1429-1444)
● Capella de planta central construïda per als
Pazzi, poderosa família del patriciat florentí.
● Façana formada per columnes d'ordre
corinti, combina la volta i l'arc de mig
punt amb l'arquitrau i el sostre pla de
cassetons. El pis superior és opac. El
conjunt de la façana s'acosta a la proporció
àuria.
● La porta té un bastiment i un petit timpà
que mostra l'estudi de les ruïnes romanes.
● L'interior mostra més la influència romana.
No conté grans finestrals, la paret blanca
s'imposa, sempre dividida amb grises
pilastres sense cap funció constructiva real.
● Tot el conjunt coronat per una cúpula sobre
petxines oberta amb òcul sobre el quadrat
interior. Està coronada amb llanterna. La
decoració es troba a uns medallons sobre
les petxines.
Es troba situada a l'est del primer claustre de
la Basílica de la Santa Creu de Florència,
situada dins del jardí d'aquesta.

26. CAPELLA DELS PAZZI
(1429-1444)

27. CAPELLA DELS PAZZI
(1429-1444)

28. BASÍLICA DE SAN LORENZO
(1418-1461)
● Brunelleschi mor abans d'acabar. La
completa Manetti.
● Trenca amb el sentit deambulatori de les
esglésies medievals. Crea l'espai
perspectiu (camí d'albereda) i busca
l'amplitud.
● El quadrat del creuer és el referent de la
construcció. S'empra al cor i al transsepte.
● Revitalitza la planta basilical (en creu
llatina). Les naus laterals connecten amb la
més ampla i alta central a través d'arcs
sostinguts per esveltes columnes corínties,
amb un tros d'entaulament a sobre per
guanyar altura.
● Als murs trobem pilastres acanalades
corínties de color gris, que contrasten amb
el blanc del mur. Les columnes i els
pilastres marquen el ritme.
● Sostre pla amb cassetons.
● Conjunt molt harmoniós, es busca l'equilibri i
l'amplitud.

29. BASÍLICA DE SAN LORENZO
(1418-1461)

30. SAGRISTIA DE
SAN LORENZO
(1421-1428)

31. BASÍLICA DE SPIRITO SANTO
(1444-1487)

32. PALAU DELS PITTI (1457)
● Obra pòstuma. És una massa cúbica tancada, amb pretensions de muralla. Pati interior distribuïdor.
● 3 pisos amb profusió de finestres coronades amb dovelles encoixinades. Els tres coronats per
terrasses amb balustrades.
● Carreu encoixinat de tradició romana. Aparell en opus quadratum. Carreu rústic en la part de sota,
es fa més lleuger als altres dos pisos.
● Porta d'entrada discreta i timpanets a les finestres inferiors.

33. Diapo prestada de Tomás Pérez Molina

34. LEON BATTISTA ALBERTI
(1404-1472) 1
● Resideix i treballa a Roma, on estudia
les restes romanes, en especial el
Coliseu.
● Teòric de l'arquitectura, s'inspira en
Vitruvi, escriu tractats molt influents
com De Re Aedificatoria.
● Estudia i empra proporcions i
nombres anàlegs a les harmonies
musicals. 1:1; 1:3; 2:3; 3:4... Que
després es generalitzen en el
Renaixement.
● Edificis amb estructura racionalment
comprensible i clara: quadrats,
cercles, cubs, esferes, cilindres...
formes del repertori clàssic.

35. LEON BATTISTA ALBERTI
(1404-1472) 2
● Segueix l'estela de Brunelleschi.
● Inclinació al classicisme, especialment a les
façanes: temple romà i arc del triomf. A Santa
Maria Novella crea la façana típica del
Renaixement.
● Manlleva de les esglésies catalanes la planta
única amb capelles entre els contraforts.
● Crea l'anomenat «Tram rítmic d'Alberti», és a
dir, un factor que es repeteix i articula la
composició.
● És gran defensor dels temples centrals, que
considera símbols de Déu. Aquests els concep
blancs, per remarcar aquest caràcter diví,
sense relleus ni frescos.

36. SANTA MARIA NOVELLA
(1458-1478) 1
● Construïda a Florència. És
finançada per un ric patrici,
Rucellai. Façana teló que cobreix
la gòtica anterior.
● L'edifici és totalment
proporcional, tota la façana es
pot descompondre en proporcions
constants.
● Santa Maria Novella model de
futures façanes de basíliques
renaixentistes: 3 cossos, el central
rematat per un frontó, i els
laterals, més baixos, units al
central amb dues grans “s” i
volutes. Revestida amb marbre
blanc i verd.

37. SANTA MARIA NOVELLA
(1458-1478) 2
Cos inferior:
● Portada principal segons l'esquema romà
d'arc de triomf, unint el sistema
arquitravat amb l'arc de mig punt.
● Arc d'entrada sobre pilastres clàssics,
igual que els falsos arcs que dibuixa el
color del marbre a ambdós costats.
● Quatre semicolumnes adosades,
decoratives, de fust verdós i capitell
corinti. L'element sustentant és el propi
mur. A continuació trobem un
entaulament clàssic amb arquitrau, fris i
cornisa.
● La porta principal és rectangular i està
coronada amb un timpà decorat
semicircular.
Cos superior: àtic amb un òcul i sobre ell un
frontó.

38. SANTA MARIA NOVELLA
(1458-1478)

39. SANT'ANDREA DE MANTUA
(1472-1490)
Encarregada pel marquès Ludovico III de Mantua. El projecte d'Alberti va ser completat (pòstumament) per
Fancelli. És una combinació de tres formes romanes: arc del triomf (inspirat en el de Trajà a Ancona),
basílica i la façana d'un temple romà.

40. SANT'ANDREA DE MANTUA
(1472-1490): FAÇANA
● L'ús de l'arc del triomf a la façana
és una novetat introduïda per
Alberti que després serà normal en
façanes de temples cristians.
L'entrada d'«ordre gegant» té una
volta decorada amb cassetons.
● A la façana també podem observar
les formes d'un temple clàssic
amb pilastres, entaulament i frontó.
● Sobre ells un gran òcul que fa
entrar llum a l'interior de la
basílica.

41. SANT'ANDREA DE MANTUA
(1472-1490):INTERIOR
● La basílica té una única nau
(planta única) intercala entre els
contraforts capelles obertes i
tancades, de manera que les
tancades semblen pilars
gegantins.
● Les capelles i el sostre amb volta
de mig punt decorada amb
cassetons, recorden la Basílica de
Majenci, del fòrum romà.
● La llum entra pel tambor de la
cúpula i per l'absis i pel òculs i es
concentra al creuer i al presbiteri.

42. SANT'ANDREA
DE MANTUA
(1472-1490)

43. SAN FRANCESCO DE RIMINI,
(1450-?)
● Anomenada «Temple malatestià». Va
ser el noble i senyor de Rimini, S.
Malatesta, qui encarrega l'obra com a
panteó familiar.
● S'alça sobre un pòdium, té estructura
d'arc de triomf, amb àtic i frontó
inacabat.
● Columna adossada amb entaulament
tallat sobre el capitell. Recorregut per
un fris en tota la façana i coronat per
una cornisa que separa la part inferior
del frontó.
● 2 arcs cegos als costats de la portada,
sostinguts sobre pilastres adosades.
● Porta principal rectangular amb un
timpà triangular. Sobre ella l'arc de la
portada dibuixa una mena de nou timpà
decorat amb motius geomètrics pel color
del marbre.
● El temple estava pensat per ser una gran
rotonda coronada per una cúpula però va
quedar per acabar per l'excomunió (1461),
derrota i mort del patrocinador Malatesta.

44. SAN FRANCESCO DE RIMINI,
(1450-?)

45. PALAU DELS RUCELLAI
(1446-1451)
● L'encomana el comerciant Rucellai. El
palau es convertirà en model d'altres
palaus renaixentistes.
● 3 pisos amb una robustesa en l'aparença
del mur (encoixinat) que minva conforme
s'ascendeix. Al pis inferior els carreus són
grans mentre que conforme es puja
s'empren més menuts i fins.
● Empra pilastres en dòric (baix), jònic (1r
pis), corinti (baix); això està inspirat en
el propi Coliseu. Un entaulament i cornisa
separa cada pis.
● Finestres geminades al 1r i 2n pis, al
llarg de la façana, amb dovelles
coronant-les. Portes no massa
prominents.

46. L'ARQUITECTURA DEL
CINQUECENTO

47. DONATO BRAMANTE
(1444-1514)
● Els primers anys del s. XVI són l'apogeu
de l'arquitectura renaixentista, sobretot per
Bramante.
● 1a època la fa a Milà, on va ser patrocinat
pels Sforza. Allí manté un estil decoratiu,
fortament influenciat pel Quattrocento:
Santa Maria delle Grazie i San Satiro.
Però amb Santa Maria de Abiattegrasso ja
predomina allò estructural (arc de triomf).
● A Roma ja abandona la decoració i
resulta molt influenciat per la senzillesa
arquitectònica d'Alberti.
Esdevé mestre de la composició
arquitectònica. Claus:
● Ordre, mesura, proporció massa.
● L'arquitectura com a contrast de buits i
plens. Mestre dels buits solemnes.
● Contrast de llums i ombres.

48. PALAU DE LA CANCELLERIA
(1489-1513)
● Primer palau de Roma que va ser erigit
des del principi en el nou estil
renaixentista.
● Se li atribueix a Bramante, influenciat pel
Palau Rucelllai, d'Alberti.
● Va ser encarregat pel cardenal i mecenes
Rafaello Riario, membre de la Cort Papal.

49. TEMPIETTO DE SAN PIETRO IN
MONTORIO (1502-1510)
● Encomanat pels Reis Catòlics per a
commemorar la conquesta de Granada
(1492). Construït dins el claustre d'un
convent franciscà.
● Pla circular d'inspiració grecoromana.
S'acomoda també a la planta del
martyrion, es pensava construïda on va
ser crucificat Sant Pere.
● L'edifici disposa tots els seus elements
(escalinata, pòrtic, mur, cúpula,
llanterna...) en espais concèntrics.
● Envoltat per un pòrtic de columnes
dòriques que sobre el qual hi ha
entaulament amb fris també dòric.
Damunt una cornisa i una balustrada.
● El cos superior té una cúpula sobre
tambor, rematada per una llanterna.
● Molt estudiat pels arquitectes successius.
● Ritme, proporció, harmonia...
● No és un edifici pràctic, sinó
commemoratiu.
● Bramante tornarà a assajar la planta
circular en els projectes per Sant Pere
del Vaticà.

50. TEMPIETTO DE SAN PIETRO IN
MONTORIO (1502-1510)

51. TEMPIETTO DE SAN PIETRO IN
MONTORIO (1502-1510)

52. SANT PERE DEL VATICÀ
(1502, inici)
● Encomanda pel Papa Juli II per a exaltar la seua
glòria. La necessitat de fons per construir aquest
gran projecte provocà la venda d'indulgències i
precipità la crisi que provocà la reforma luterana.
● Concebuda com una creu grega però amb
cúpula. Junta la geometria perfecta de la creu,
que remet a Crist amb el semicercle de la gran
cúpula que simbolitza l'univers, l'infinit, Déu.
● Segons Gombrich, Bramante volia combinar els
efectes del Coliseu i el Panteó.
● La gran cúpula havia d'elevar-se sobre quatre
grans pilars, edificats en vida de Bramante. Ell
va ser qui va idear Sant Pere del Vaticà.
Tanmateix, va morir abans de poder acabar-la i
va ser Miquel Àngel qui la va construir, amb un
diàmetre de 44 metres.
● Posteriorment, al s. XVII, s'alteraria la planta de
creu grega i esdevindria creu llatina.

53. SANT PERE DEL VATICÀ (1502,
inici): ASPECTE ACTUAL

54. El Belvedere (1506-1510)
● Obra realitzada al Vaticà per
connectar els palaus d'Innocenci VIII
i Nicolau II. Va ser encarregada per
Juli II.
● Triomf de les grans masses, clares i
senzilles.
● Destacava el «Nichal» del Belvedere.

55. ANDREA DI PIETRO DELLA
GONDOLA, «PALLADIO»
(1508-1580)
● Mot degut a Pallas Atenea, protectora de les arts.
● L'arquitecte del Cinquecento més culte i
coneixedor dels clàssics, que havia estudiat
minuciosament i matemàticament durant la seua
estada a Roma. També allí es va familiaritzar
amb l'obra monumentalista de Bramante,
Sangallo i Miguel Ángel.
● Tractats: «L'Antichità di Roma» i «Quattro libri
dell'architectura» (molt influent).
● Format com a picapedrer va utilitzar aquests
coneixements en el tractament dels materials.
● Vicenza va ser el centre de l'obra de Palladio.
Allà, al llarg del decumanus, va construir palaus
luxosos per les famílies patrícies. Trenca
l'esquema clàssic de palau renaixentista.
● Perfeccionà l'anomenat «tram rítmic», que
consisteix en l'associació arc-arquitrau, l'ús de
columnes de dues grandàries (per provocar
tensió) i combinació vano-massís.

56. LOGGIA DEL PALAZZO DELLA
RAGIONE, LA «BASÍLICA»
(1546-1549)
● Obra que fa saltar a la fama
Palladio.
● Lògia que envolta tot el Palau de la
Regió com si fora un estoig de
pedra blanca.
● El ritme està marcat per l'anomenat
«motiu palladià» que és arc entre
dos vanos rectangulars, formats per
una doble columna arquitravada
(tram rítmic).
● També s'observa ritme en la
successió de buits i massissos.
● Superposició d'ordres dòric i
jònic i utilització de columnes
adossades de major grandària que
les que sostenen els arcs.

57. LOGGIA DEL PALAZZO DELLA
RAGIONE, LA «BASÍLICA»
(1546-1549)

58. PALAU DE
CHIERICATI
(1550)
● El patrici de Vicenza Girolamo Chiericati li
encarrega un bell edifici símbol de la seua
estirp.
● Únic palau de Palladio que no està adossat a
cap edifici. A l'inici es trobava prop d'un riu,
per això apareix elevat sobre un pòdium.
● Façana tendeix a l'horitzontalitat i és
simètrica.
● Planta baixa: façana amb columnes d'ordre
toscà, amb collarí i basa, de part a part,
sostenen un entaulament amb fris dòric; i
formen una lògia de sostre pla cassetonat,
amb sengles arcs als laterals.
● Segon pis: columnes d'ordre jònic sobre
cubs intercalats en la balustrada; inicialment
formaven una nova lògia, però va ser tancada
en el s. XVII.
● Remat: cornisa, pinacles alternats amb
escultures.

59. PALAU DE
VALMARANA
(1566)
● Encarregat per Isabella Nogarolla, de la
família patrícia Valmarana, de Vicenza.
● Superposició de plànols.
● Sobre pilastres aparellades corínties,
que arriben fins el primer pis, situa
grans pilastres d'ordre compost i
gegant que arriben fins a dalt. Excepte
a ambdós laterals del palau on hi ha
escultures de soldats amb l'escut dels
Valmarana.
● Aquesta és la primera vegada que
Palladio aplica l'ordre gegant a un
palau senyorial, fins el moment l'havia
reservat per les esglésies venecianes.

60. LOGGIA DEL
CAPITANIATO
(1565-1572)
● Residència del cap militar venecià a Vicenza.
● Palladio va solucionar problemes d'espai
amb una façana d'ordre gegant donant a la
plaça i altra d'ordre menor al carrer. Aquesta
darrera conté un arc de triomf
commemoratiu de la victòria de Lepant
(1571).
● La part inferior conté tres arcs de mig punt
que obrin la lògia, lloc on es feien els
negocis.
● La part superior amb tres balconades
rectangulars, era la sala d'audiències.
● L'edifici està rematat amb un àtic, amb
terrassa balustrada sobre una cornisa i
entaulament que es trunca quan coincideix
amb les columnes corínties.

61. ALTRES PALAUS DE
PALLADIO A
VICENZA
● Palau Thiene (1542).
● Palau Porto (1544).
● Palau Barbarano (1569).
● Palau Porto in Piazza Castello
(1571).

62. VILLA CAPRA, «LA ROTONDA»
(1566)
● Encarregada per Paolo Almerico.
● Original i brillant composició: un quadrat
cobert d'una cúpula i amb pòrtics a
cadascun dels quatre costats, formant una
creu grega. S'eleva sobre una muntanyeta
per gaudir millor del paisatge: els pòrtics,
d'ordre jònic, són miradors.
● Destaca el caràcter unitari de la composició i
la subordinació de les parts al tot. Ideal de
bellesa i centralització.
● Vessament piramidal dels volums.
● Pòrtics que imiten els temples romans, fins i
tot en les escalinates. Els pòrtics de la
«Rotonda» seran el model de les façanes
del Neoclassicisme en el segle XVIII,
especialment al món anglosaxó.
● Entaulament i basament que gira tot l'edifici.
Frontons coronats amb acroteris.

63. VILLA CAPRA, «LA ROTONDA»
(1566)

64. SAN GIORGIO MAGGIORE
(1565)
● Església veneciana situada en una illa en front de Sant Marc.
● Utilitza l'ordenació perspectivista en l'interior, amb trams fortament sortints.
● Edifici de gran puresa arquitectònica, molt sever per força.

65. SAN GIORGIO MAGGIORE
(1565): FAÇANA
● Projecció de dos temples clàssics amb els respectius frontons. El que eleva la
nau central, amb columnes corínties adossades, presenta un ordre gegant. En
les naus laterals utilitza pilastres d'ordre menor.
● La continuació de la cornisa en el frontó inferior és obra dels deixebles de
Palladio, efectuada en el s. XVII.

66. SAN GIORGIO MAGGIORE
(1565): INTERIOR
● L'espai està adequat a les exigències del culte cristià per naix d'una reflexió sobre els
espais de les termes romanes, com es veu en les finestres termals que recorren la nau
major i que estan albergats en llunetes.
● Intensa llum blanca que entra per la part alta de la nau major (finestres termals). És
afavorida per la bicromia del mur blanc i elements estructurals grisos.
● Ordre major en la nau central (columnes) i ordre menor en les laterals (pilastres).

67. SAN FRANCESCO DELLA VIGNA
(1564-1570)
● Només la façana és obra de Palladio.
● Va utilitzar els dos ordres gegant i menor,
i la superposició de dos temples
clàssics amb els respectius frontons.
● Espai entre columnes d'ordre gegant
omplits amb capelletes amb escultura.
Igual que a San Giorgio Maggiore.
● Va ser una església molt volguda per les
famílies patrícies de Venècia, de fet
moltes d'elles se soterraven allí.

68. TEATRE OLÍMPIC DE
VICENZA (1579-1580)
● Encarregat per l'Acadèmia Olímpica de
Vicenza.
● Recrea un teatre romà, que imagina
«vitruvià», però amb molt poc d'espai i
materials de baixa qualitat (fusta, rajola,
estuc). Per això poques voltes s'ha emprat
per a representacions.
● És un teatre cobert, novetat en l'època.
● L'escenari és un disseny unificat, un mur
amb ordres superposats i entre les
columnes capelletes on figuren les
estàtues dels membres de l'Acadèmia
Olímpica vestits «a l'antiga». Sobre ells un
timpanet circular.
● El teatre té un caràcter d'irrealitat i
escenografia que anticipa ja el Barroc.

69. TEATRE OLÍMPIC DE
VICENZA (1579-1580)

70. TEMPLETE DE VILLA
BARBARO EN MASER (1580)

71. ARQUITECTURA DEL
MANIERISME
(1525-1600)
● Els manieristes treballaran «alla maniera»
dels mestres, però és un distanciament
respecte del Renaixement.
● Context: Sacco di Roma (1527), Reforma
Luterana, guerres a Itàlia, Alemanya,
França...
● Expressa els gustos d'una societat
escèptica, que cerca el gaudi i el refinament
i vol rodejar-se de bellesa. És un art
aristocràtic vinculat a les corts europees.
● Es vol assolir la bellesa a partir de
l'experimentació i l'invent. Busca
plantejaments esceanogràfics,
antifuncionalistes. De vegades esotèrics i
subrealistes.
● Arquitectura pictòrica, juga amb la
perspectiva per guanyar dramatisme.
● Arquitectes: Giulio Romano, Jacopo Vignola.
També veiem manierismes en Palladio.
Palazzo Zuccari, Federico Zuccaro, Roma, 1590

72. ARQUITECTURA RENAIXENTISTA A
LA MONARQUIA HISPÀNICA 1
● Arriba al s. XVI, als dos primers
terços les formes renaixentistes
s'apliquen sobre les gòtiques.
● Estil Plateresc (primer terç):
● Profusió decorativa
(medallons, escuts, columnes,
grotescos...).
● Hospital de la Santa Cruz de
Toledo (foto), Escalera Dorada
de la catedral de Burgos
(Diego de Siloé), fachadas
universidades Salamanca i
Alcalá de Henares.

73. ARQUITECTURA RENAIXENTISTA A
LA MONARQUIA HISPÀNICA 2
● Classicisme (segon terç s. XVI):
● Conviu amb el plateresc.
● Més auster.
● Desenvolupa totes les formes
del renaixement (arc de mig
punt, volta de canó, frontons,
ordres dòric i jònic)...
● Palau de Carles V a l'Alhambra,
Catedral de Granada (foto),
Iglesia del Salvador y Hospital
de Santiago a Úbeda, Catedral
de Jaén i façana del Palau de
la Generalitat de Catalunya.

74. ARQUITECTURA RENAIXENTISTA A
LA MONARQUIA HISPÀNICA 3
● Herrerià (últim terç s. XVI):
● Època de Felip II.
● Construcció del Monestir de
l'Escorial, monestir, palau i
església dedicats a la
commemoració de la batalla
de Sant Quintí. Serà el panteó
dels reis hispànics.
● Sobrietat formal.
● Absència de decoració.

75. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
PINTURA DEL RENAIXEMENT 1
El precedent és Giotto, però es fixen durant
el Quattrocento de la ma de Massaccio i
suposen un trencament amb el gòtic. Trets:
● Perspectiva: matemàtica (descoberta
segons Gombrich per Brunelleschi) o aèria.
«Cosa bella è la perspectiva» (Uccello). Ús
de l'escorç (Crist mort, Mantegna 1480,
imatge) i de la ficció arquitectònica
(Trinitat amb la verge i Sant Joan,
Massaccio 1472). S'introdueix també la
perspectiva cavallera (a cavall) i la del
punt de vista baix (ajupida).
● Realisme i naturalisme en el cos humà i
els rostres: volen retractar amb fidelitat i
reconèixer els personatges. Estudi intens
del cos humà.
● Interès pel paisatge i la naturalesa però
sense el detallisme telescòpic de l'escola
flamenca.

76. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
PINTURA DEL RENAIXEMENT 2
● Proporcions: Lucca Pacioli, De
Divina Proportione, tractat
d'harmonia numèrica que continua
els principis de Policlet. Es basa
en el principi de la Secció Àuria, ja
enunciat així per Vitrubi: «Per tal
que un espai dividit en parts
desiguals resulte agradable, caldrà
que hi haja entre la part més petita
i la més gran, la mateixa relació
que entre la més gran i el tot».
● El nombre daurat és 1,618, és a dir
que el rectangle perfecte té 1 d'alt i
1,618 d'ample.

77. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
PINTURA DEL RENAIXEMENT 3
● Interessats en el volum i el moviment.
● Vestits: interpretats amb major
elegància i volum.
● Composició: per assolir la perfecció en
el disseny i l'efecte de profunditat de la
perspectiva calia disposar sobre el pla,
de forma harmònica i equilibrada, les
peces de les escenes. Afecta tant als
volums com a les proporcions
geomètriques. Busca la natura en les
matemàtiques. Utilitza sobretot la
composició triangular però també
elements arquitectònics i grotescos
en composicions d'espais secundaris.

78. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
PINTURA DEL RENAIXEMENT 4
● Obsessió per la profunditat i
l'enquadrament.
● Molta importància al dibuix i al
color.
● Introducció d'elements
arquitectònics del moment, com a
enquadrament.
● Tècniques: fresc i tremp; però a
partir del segle XV utilitza l'oli que
va fent desaparèixer el retaule,
substituït per la tela.

79. TEMES DEL RENAIXEMENT
En general, l'obra va més enllà del
tema i se centra en el plaer estètic.
● Temes religiosos: els més
abundants però dins d'ells s'exalta
l'ésser humà o la part humana (física
o psicològica) dels personatges
sagrats.
● Retrats: patricis encomanen retrats
per individualisme i voluntat de
significar-se. Inspirats, en part, en
suports romans (medalles, relleus...).
● Temes mitològics: redescobriment
de l'antiguitat clàssica i el
neoplatonisme moralitzant que busca
als herois mitològics exemples de
virtut. També al·legories d'idees,
sentiments i forces de la natura.
Perseu allibera Andròmeda, Piero di Cosimo, 1510, oli
sobre taula. Galeria dels Uffizi.

80. ESCOLES DE PINTURA
DEL RENAIXEMENT: QUATTROCENTO
Escola florentina:
● Nascuda en la cort de Cosme de Mèdici.
Pionera de la pintura renaixentista. Té en comú
la preocupació pel dibuix.
● Fra Angelico (1387-1455), baula entre el gòtic i
el renaixement.
● Masaccio (1401-1428), el Bruneleschi de la
pintura renaixentista, treballà amb Masolino di
Panicale (1383-1440).
● Fra Filipo Lippi (1406-1469), mestre de Sandro
Botticelli (1444-1510).
● Paolo Uccello (1396-1475), obsessionat per la
perspectiva, va influir en Piero della Francesca
(1416-1492) de l'Escola Umbra.
● Altres: Gozzoli (1420-1497) Ghirlandajo (1449-
1494).
L'Anunciació, Fra Angelico, 1426, tremp
sobre taula. Museu del Prado, Madrid.

81. ESCOLES DE PINTURA
DEL RENAIXEMENT: QUATTROCENTO
Escola d'Úmbria:
● Escola de la segona meitat del segle,
problemàtica per ser de transició.
● El dibuix perd rigor i hi ha més preocupació
per l'atmosfera, la llum i la delicadesa del
color.
● Piero della Francesca (1416-1492) i,
sobretot, Perugino (1448-1523), que és
precursor dels canvis del Cinquecento i
treballa en diferents ciutats com Florència o
Roma.
Escoles del nord d'Itàlia:
● Influenciades pels germans Van Der
Weyden.
● Recuperen el llenguatge de les ruïnes
romanes.
● Mantegna (Mantua), Bellini i Antonello da
Messina (Venècia), Tura (Ferrara).
Retrat d'home, Antonello da Messina,1475, oli
sobre taula, National Gallery de Londres.

82. ALGUNES PAUTES PER
DESCRIURE UNA COMPOSICIÓ 1

83. ALGUNES PAUTES PER
DESCRIURE UNA COMPOSICIÓ 2

84. ALGUNES PAUTES PER
DESCRIURE UNA COMPOSICIÓ 3

85. MASACCIO (1401-1428)
● Tomasso di Giovanni Cassai, dit «Masaccio».
Característiques:
● Crea una nova sensibilitat que trenca amb el
gòtic. El Brunelleschi de la pintura.
● Preocupació per les característiques
psicològiques dels personatges
representats. Sentiment profund. Fuig dels
luxes i delicadeses en les representacions
de les figures, prefereix mostrar la naturalesa
real i el significat o simbolisme de l'escena.
● Reencarnació de la monumentalitat de
Giotto però amb els personatges millor
fusionats en l'ambient.
● Perspectiva geomètrica i composició
estructurada.
● Evita allò anecdòtic per fixar-se en el més
substancial.
● Reflecteix moviment en algunes obres com
l'Expulsió del Paradís.

86. CAPELLA BRANCACCI
(1425-1427)
● Frescos situats a la capella de la part sud del
transsepte de Santa Maria del Carmine, Florència.
Encarregats per la família de Pietro Brancacci, i per
això dedicada a Sant Pere.
● Masaccio i Masolino acorden treballar-los amb unitat
estilística i hi ha parts que no se sap exactament de
qui són, tot i que en les de Masaccio es veu que estan
modelades plàsticament i tenen un sentiment profund.
L'obra va ser acabada a finals de segle per Filippino
Lippi.
● Els artistes representen dins la pintura l'equivalent a un
únic i direccional focus lumínic (finestra). Això crea
un joc de clarobscurs que li atorga un caire encara
més realista i natural.
● Obra influent de Masaccio perquè el situa com a
pioner del Renaixement. Serà molt copiada pels
estudiants del s. XV.
● Escenes de Masaccio: l'Expulsió d'Adam i Eva; El
tribut de la moneda; La resurrección del fill de Teòfil i el
tron de Sant Pere. També tres de les quatre escenes
sobre la vida de Sant Pere.

87. CAPELLA BRANCACCI
(1425-1427): DIFERÈNCIES
ENTRE MASOLINO I MASACCIO
«L'Expulsió del paradís» de Masaccio
contrasta dramàticament amb la
imatge delicada i decorativa que va
fer Masolino d'Adam i Eva abans de
la caiguda, pintada en el mur oposat.
Mentre que l'obra de Masolino
pertany encara al gòtic, en la de
Masaccio està ja present el
Renaixement.

88. CAPELLA BRANCACCI(1425-1427):
L'EXPULSIÓ DEL PARADÍS
● És un fresc molt damnat, la recent
restauració ha intentat recuperar l'aspecte
original i ha eliminat la censura del XVII.
● Obra concreta i dramàtica, plenament
renaixentista per la gran profunditat
psicològica, va impressionar molt els
contemporanis.
● Adam apareix avergonyit però sense
perdre la dignitat, Eva apareix amb un
dolor intens que no és només seu sinó
que és el de tota la humanitat.
● La bellesa del cos d'Adam és una mescla
dels models clàssics i dels nous
arquetips. Crida l'atenció que no apareix
envilit. El d'Eva apareix tapat, recorda a
les «Venus Púdiques» clàssiques, ja
assajades per Nicola Pisano al s. XIV,
però sense el dramatisme de Masaccio.

89. CAPELLA BRANCACCI(1425-1427):
EL TRIBUT DE LA MONEDA

90. CAPELLA BRANCACCI(1425-1427):
EL TRIBUT DE LA MONEDA

91. CAPELLA BRANCACCI(1425-1427):
EL TRIBUT DE LA MONEDA
● Escena al llac Cafarnaüm on vivia Sant
Pere. Jesús li diu on trobar la moneda
per pagar els impostos. Pere i Crist són
els protagonistes d'aquesta triple
escena, amb el diàleg entre ells en el
centre. El miracle és secundari.
● Pretén ressaltar el valor cívic de pagar
impostos, doncs coincideix amb una
polèmica a Florència sobre el registre
oficial dels impostos.
● Atmosfera d'expectativa entre els
personatges. Tots miren Crist, formen un
cercle en torn seu. Les mans de Crist i
Pere marquen el ritme. Hi ha classicisme
en les túniques i fins i tot en la postura de
cames flexionades de Pere.
● Figures voluminoses.
● Tractament del paisatge amb
clarobscurs i perspectiva geomètrica.

92. CAPELLA BRANCACCI(1425-1427):
LA RESURRECCIÓ DEL FILL DE
TEÒFIL I EL TRON DE SANT PERE
Escena bíblica: Pere ix de la presó i va a ressuscitar el fill de Teòfil
(prefecte d'Antioquia), mort des de fa 14 anys. Això converteix al
cristianisme els habitants d'Antioquia que li construeixen una càtedra (tron).

93. CAPELLA BRANCACCI(1425-1427):
LA RESURRECCIÓ DEL FILL DE
TEÒFIL I EL TRON DE SANT PERE
● Iniciat per Masaccio, acabat per
Filippino Lippi (aquest fa només les cinc
figures de l'esquerra i els tres monjos).
● Relat dividit en dos: central la
resurrecció i dret el tron.
● Escena urbana classicista: mur amb
motllures, hort, testos, teulades
florentines, ales simètriques, pilastres
amb capitells i arquitrau, alts edificis al
fons...
● Perspectiva geomètrica, es veu en els
edificis i la disposició dels personatges
en diferents plans. És reforçada per la
llum.
● Monumentalitat dels personatges, que a
més són molt expressius. Utilitzen
també robes pesades. La llum serveix
per marcar el volum.
Interpretacions:
● Agenollat hi ha Gian Galeazzo Visconti,
senyor de Milà i enemic de Florència. Al
costat el canciller florentí Coluccio
Salutati. El quart personatge de l'esquerre
seria el cardenal Branda Castiglione.
● Autorretrat a la dreta, possiblement amb
Masolino, Alberti i Brunelleschi.

94. CAPELLA BRANCACCI(1425-1427): ALTRES
ESCENES DE LA VIDA DE SANT PERE
El baptisme dels neòfitsSant Pere sanant els
malalts amb l'ombra.
Sant Pere fent l'almoina
i mort d'Ananies.

95. LA TRINITÀ
(1426)
● Fresc situat en el mur de la nau lateral esquerra de Santa
Maria Novella, Florència. Sorprenent i trencadora en
l'època. Va estar tapada per un altar entre 1570 i 1861.
● Vol imitar una capella dins la catedral amb l'ús d'una
perspectiva lineal que redueix la profunditat al plànol.
● Les figures formen una composició piramidal. Són
contundents i ocupen un espai real volumètric.
● S'emmarca arquitectònicament en formes
renaixentistes de record clàssic, semblants a les de
Brunelleschi.
● Tot es veu des del punt de vista des de baix per poder
apreciar la volta de canó. A més els donants representats
als peus, en posar-se davant les pilastres semblen ocupar
un lloc real. Visió ascendent, des de la mort al cel.
● Sincer i emotiu, grandiositat dramàtica. Les figures
semblen estàtues. La Mare de Déu asssenyala Crist amb
un gest senzill molt eloqüent perquè és l'únic moviment
de tota l'obra.

96. LA TRINITÀ (1426):PROFUNDITAT
I EXPRESSIVITAT

97. MADONNA AMB EL NEN,
POLÍPTIC DE PISA (1426)
● Centre d'un retaule de 19 taules al tremp
encarregat per un notari pisà, Giuliano degli Scarsi
Ser, per la capella del seu sant a Santa Maria del
Carmine, de Pisa. El retaule està repartit en
diferents museus.
● Espectador des d'un punt de vista baix. Hi ha
perspectiva lineal amb personatges en diferents
plans. L'Halo del Nen emfatitza el seu volum.
També la llum, que ve de l'esquerra, remarca el
volum.
● Els personatges són molt humans, la Mare de Déu
apareix cansada, mentre que el Nen és poc diví.
● La Mare de Déu li ofereix raïm al Nen que el
menja. Simbolitza la sang de Crist (últim sopar,
sacrifici a la creu, eucaristia...).
● Els àngels davant i darrere emmarquen l'escena i
realcen el tron.

98. ALTRES OBRES
DE MASACCIO
Tríptic de San Giovenale, 1422
Sant'Anna Metterza, 1424,
Masaccio i Massolino
Sant Jeremies i Sant
Joan Baptista, políptic
inacabat a Roma, 1428
Adoració dels reis mags, predel·la
del políptic de Pisa, 1426

99. SANDRO BOTTICELLI
(1444-1510)
● Pintor d'una generació diferent:
- No tan preocupat com Masaccio per les
qüestions tècniques, Botticelli cerca la
inspiració.
- Masaccio és famós pels frescos,
Botticelli per la pintura al llenç i el
cavallet.
● Alessandro di Mariano Filipepi, àlies «Sandro
Botticeli» . Format amb Fra Filippo Lippi, la
influència es veu en la delicadesa
expressiva dels rostres i en els gestos i el
detall decoratiu. Va coincidir amb Leonardo
en el taller de Verrochio. Des de 1475 va
treballar amb els Mèdici.
● Sensibilitat exquisida. La crisi que viu
Florència a finals del segle XV: expulsió dels
Medici (1494), crema de Savonarolla (1498)
-clergue que l'influencia religiosament-
l'inundà de pessimisme.

100. SANDRO BOTTICELLI
(1444-1510)
● La seua obra culmina l'objectiu de rivalitzar amb la
natura que perseguia el renaixement.
● Harmonia en la composició, habitualment piramidal.
● Predomina el dibuix, que és de contorns marcats, amb
línies ondulants, imatges en moviment i cert toc líric.
● Crea un llenguatge artístic propi, on els cossos perden
rigidesa, semblen desplaçar-se surant, s'inclinen
suaument i dibuixen un somriure melancòlic i ens
miren somniadors o amb llanguiment. Els cossos i els
vestits posseeixen un subtil ritme lineal. Les robes es
mouen amb la brisa.
● Absència de dramatisme en les expressions dels
rostres. Rostres serens i bells, quasi de porcellana.
Destaquen els models femenins: Simonetta Vespucci.
● Cel apareix en blau i grisos freds i distants.
● Va fer retrats, pintura religiosa (va fer molts diners
pintant Madonnes), i també pagana. Destaquen les
pintures de mites: «El naixement de Venus»,
«l'Alegoria de la Natura», «Venus i Mart», «La
calumnia»...

101. ALTAR DE SAN AMBROGIO
(1470)
● Obra mestra del jove Botticelli
feta per al convent de San
Abrogio a Florència. Tremp
sobre taula, Galleria degli
Uffizi, Florència.
● La Mare de Déu entronitzada
amb sants, en diferents
plànols, envoltant-la: Maria
Magdalena i Sant Joan
Baptista a l'esquerra, Sant
Francesc d'Assís i Caterina
d'Alexandria a la dreta, Sant
Cosme i Sant Damià (patrons
dels Mèdicis) agenollats. Tots
els sants porten els símbols
propis.

102. HISTÒRIES DE JUDITH
(1472)
● Díptic de petites dimensions, encarregat per la família
Mèdici, és un oli sobre taula. Aquesta miniatura està feta per
veure's des de prop, es troba a la Galleria degli Uffizi,
Florència
● Judith, vídua hebrea que
decapita el general assiri
Holofernes que amenaçava
amb destruir Betúlia.
● L'escena primera mostra
com tornen ràpidament cap
a la ciutat. Abra, la criada,
porta el cap d'Holofernes.
Judith l'espasa i una
branca d'olivera, símbol de
la pau. Judith mira cap a
l'espectador en un
moviment detingut, amb
melancolia però segura de
la victòria.
● Els oficials troben
Holofernes decapitat. Cos
en escorç i nuet, molt
definit, amb la llum
impactant sobre ell.
Contrasta el cos amb el
cap que porta Abra.

103. L'HOME DE LA MONEDA
(1474)
● És un dels retrats més originals del
Quattrocento. Tremp sobre taula,
conservat als Uffizi de Florència.
● Desconegut mira l'espectador mentre
sosté una moneda de Cosme de
Mèdici (mort el 1464). La moneda té
relleu, perquè està pintada sobre guix
daurat afegit a la taula.
● La llum inunda el paisatge i cau sobre
el costat esquerre del jove, de manera
que Botticelli juga amb les ombres en el
costat del rostre més proper a nosaltres.
● És un retrat experimental, dels primers
que mostren les mans del retratat,
d'aquí que el dibuix siga més pobre.

104. MADONNA DEL MAGNIFICAT
(1480-1481)
● Quadre més famós de la Mare de
Déu pintat per Botticelli. Conté
figures de grandària quasi natural.
És un tremp sobre taula.
● El tipus de quadre és un tondo (de
«rotondo»), dit així per la forma
circular.
● La Madonna és coronada per dos
àngels com a reina del cel. La
corona és fina orfebreria d'estreles
(«Stella Matutina»). Botticelli emprà
profusament pintura d'or en el
quadre: cabells, ornament túniques,
raigs divins, corona...
● El fons és una finestra cap a un
paisatge natural amb perspectiva
aèria (influència flamenca).
● Un àngel agenollat en primer plànol,
sosté el llibre i el tinter amb el qual la
Madonna escriu el Magnificat
(Himne marià). Ella sosté una
magrana amb el nen, és símbol de
la passió de Crist.

105. FRESCOS DE LA CAPELLA
SIXTINA (1481-1482)
● Amb altres pintors, va ser cridat a Roma pel
Papa Sixt IV, per decorar les parets de la
Capella Sixtina. És l'encàrrec més famós de
Botticelli fora de Florència.
● Els frescos parlen del Vell i Nou Testament i
s'estenen des de l'altar (on van ser substituïts
poc després pels de Miquel Àngel) fins
l'entrada.
● Moisès, Crist i Pere, protagonitzen els cicles.
Damunt d'ells es pinten els Papes, això vol
remarcar l'autoritat del pontífex Sixt IV.
● Escenes més importants són: «Crist lliura les
claus a Pere» de Peruggino; i «El càstig de
Coré» de Botticelli.
● Botticelli també pinta «Escenes de la vida de
Moisès» i «Les temptacions de Crist»
(imatge). Així com alguns papes.

106. CAPELLA SIXTINA (1481-1482):
EL CÀSTIC DE CORÉ
● Coré fill d'Aroon
protagonitza una
revolta contra els
líders triats per Déu.
El poble hebreu està
cansat de les proves
que han de superar
després de la fugida
d'Egipte.
● Escena del càstig als
levites per rebel·lar-
se contra Aaron i
Moisès.
● El missatge és «Que
cap prenga l'honor
per a si mateix sinó
aquell al que és
cridat per Déu , com
ho va ser Aaron»

107. AL·LEGORIA DE LA
PRIMAVERA (1482)

108. AL·LEGORIA DE LA
PRIMAVERA (1482)
● Realitzada amb motiu del catorze
aniversari d'un cosí segon de Lorenzo de
Mèdici. És un tremp sobre taula.
● És una de les primeres pintures
renaixentistes amb temàtica mitològica.
Les figures son de grandària natural,
esveltes, amb ventre arrodonit en les
dones; seguint el cànon de l'època.
● Venus saluda en el centre un poc
allunyada, sobre ella Cupido apunta les
tres gràcies (una és Simonetta
Vespucci, altra és Caterina Sforza) que
ballen en cercle a l'esquerra. L'escena
ocorre en un jardí molt divers i florit, en
plena efervescència, és la primavera.
Darrere de Venus un arbre de murta,
símbol de la deesa.
● A l'esquerra del tot Mercuri, guardià del
jardí, espanta els núvols amb el
Caduceu, així podrà arribar la primavera.

109. AL·LEGORIA DE LA
PRIMAVERA (1482)
● A la dreta el vent Zèfir bufa amb força la nimfa
Cloris. La nimfa raptada es convertí en la seua
esposa i li va donar molts fills, mentre ell li va donar
l'imperi de les flors -aquí li ixen per la boca. Això la
identifica amb Flora, la deesa primavera, en realitat
és la mateixa dona que Cloris. Flora és
representada llençant roses (símbol de Venus).
● En aquesta obra Botticelli mostra tots els trets que
el fan original, el seu gust per la línia més que pel
volum , la idealització enfront del realisme, la
mística davant l'ascètica , ... que es plasmen en
l'allargament de les figures, l'ús de la llum i el color, i
la falta d'interès per la perspectiva, per la qual
cosa tanca el fons amb una línia de tarongers.
● Mostra un pintor més interessat pel transcendent
que per material. Malgrat tot plasma de manera
genial el moviment, les transparències, la bellesa,
l'harmonia ... i converteix l'obra en un autèntic
goig per als sentits . Segueix els ideals d'Alberti per
a la realització d'una obra pictòrica : varietat de
personatges, postures, gestos, color ...

110. EL NAIXEMENT DE VENUS
(1485)

111. EL NAIXEMENT DE VENUS
(1485)
● Tremp sobre llenç, Galleria degli Uffizi.
● Primera representació despullada del cos de la
dona en la civilització cristiana, amb l'excepció de les
representacions d'Eva.
● Inspirat en un poema èpic d'Angelo Poliziano,
"Stanze per la Giostra".
● Zèfir, Aura o Cloris, Venus, les Hores o Primavera.

112. EL NAIXEMENT DE VENUS
(1485)

113. ALTRES OBRES
MITOLÒGIQUES
● «Pal·les i el centaure», tremp sobre taula, 1482. Atenea
amb una alabarda personifica la virtut que triomfa sobre la
luxuria personificada pel centaure. El paisatge buit
remarca els personatges. Pal·les influirà Rubens?
● «Venus i Mart», tremp sobre taula, 1483. Venus
(Simonetta Vespucci) observa Mart (Giuliano de Mèdici?),
dormint amb el cos nuet, mentre els faunes entremaliats
juguen amb les seues armes. A la dreta de Mart hi ha
vespes, en honor als Vespucci. És el triomf de l'amor
sobre la guerra. Mart influirà l'Adam de Miquel Àngel?

114. MADONNA DE LA GRANADA
(1487)
● Tremp sobre taula, Galleria degli
Uffizi.
● La granada que sostenen en la mà
mare i fill simbolitza la Passió de
Crist. Els rostres melancòlics
mostren el pesar per saber el destí
reservat per al nen.
● Els àngels al voltant, porten lliris
(símbol de l'amor pur, virginal) i
garlandes de roses (amor,
gràcia). Un d'ells porta brodat en
l'estola el començament de
l'Avemaria (Ave grazia plena),
oració popularitzada al segle XV.

115. L'ANUNCIACIÓ DE CESTELLO
(1489-1490)
● "L'Esperit Sant vindrà sobre tu, i el
poder de l' Altíssim et cobrirà amb la
seva ombra".Tremp sobre taula.
● Sala estructurada en perspectiva, amb
línies que s'estenen fins confondre's
amb el paisatge. Fa notar més el
moviment de l'escena.
● Hi ha una diagonal entre l'extrem de la
túnica de Gabriel, la seua mà i la de
Maria.
● Gabriel sosté uns lliris en la mà (amor
pur) i les seues robes indiquen que
acaba d'arribar, la seua boca oberta
parla. Maria presenta un escorç com
apartant-se d'ell.

116. LA PIETAT DE MÚNIC (1490)
I LA PIETAT DE MILÀ (1495)
● Obres que millor mostren l'evolució de l'estil tardà
de Botticelli. Mostren la sensibilitat religiosa que
impregna la Florència de Savonarola.
● Les obres abandonen els rostres serens típics de
Botticelli i mostren un gran dolor que busca
commoure l'espectador.

117. LA CALÚMNIA D'APEL·LES
(1494-1495)

118. LA CALÚMNIA D'APEL·LES
(1494-1495)
● Pintada per raons desconegudes. Possiblement arran de la condemna a
Savonarola.Tremp sobre taula.
● Es basa en una pintura perduda del pintor clàssic Apel·les (s. IV a C) que va
ser descrita per Luciano Samosanta al s. XV. Apel·les la faria després de ser
calumniat per un artista rival davant el rei d'Egipte Ptolomeu IV Filipàtor (ací
el rei Mides). La imatge de la Veritat a l'esquerra recorda «El naixement de
Venus» però és pessimista, amb la presència tèrbola del Rumor.

119. LA CALÚMNIA D'APEL·LES
(1494-1495)

120. RETRATS
● «Giuliano di Mèdici», 1476-1477,
tremp sobre taula. Dalt esquerra.
● «Retrat d'una jove», Simonetta
Vespucci?, 1480-1485, tremp
sobre taula. Baix esquerra.
● Retrat d'un jove, 1482-1483,
tremp sobre taula. Dalt centre.
● Retrat d'un home, 1490, tremp
sobre taula. Dalt dreta.
● Lorenzo di Ser Piero Lorenzi,
1490-1495, tremp sobre taula.
Baix centre.
● Dant, 1495, tremp sobre taula.
Baix dreta.

121. LA PINTURA DEL
CINQUECENTO
● El s. XVI és l'apogeu de la pintura renaixentista, quan sorgeixen
els principals genis, que culminen el procés d'experimentació
anterior i fixen les regles.
Característiques:
● Consolidació de la pintura a oli (provinent de l'Escola Flamenca) i
de la tela com a suport.
● Clarobscur, efectes de llum i l’ombra, utilitzats amb més llibertat,
defineixen el contorn de les figures.
● Qüestionament de la perspectiva lineal o geomètrica, Leonardo
introduirà l'sfumato (ombres tènues que difuminaran els
contorns, això fa un efecte vaporós que crea sensació de
profunditat i llunyania), i la perspectiva aèria.
● El color guanya pes, en detriment del dibuix, molt especialment
en el cas dels pintors venecians.
● Miquel Àngel introdueix el concepte de terribilità (mirada dura i
cos de tità: David), emprat també per Rafael a les Estàncies
Vaticanes, i continuat pel Manierisme.
● Dramatisme en Rafael Sanzio, continuat també pel manierisme.
● Composicions clares i amb simplicitat: destaca una sola escena
principal.
● Continua l’escorç, però amb figures en moviment (no en repòs
com Mantegna).

122. ESCOLES DEL CINQUECENTO
Moments històrics:
A) Els genis de Milà, Parma, Florència i Roma.
B) El nord venecià.
C) Nou sentit estètic (des de 1527):
Manierisme.
Escoles del nord:
● Leonardo da Vinci (1452-1519) va ser cridat
des de Florència per dirigir l'escola de Milà.
● Il Coreggio (1489-1523), a Parma.
Escola florentino-romana:
● Leonardo da Vinci (1452-1519)
● Rafael Sanzio (1483-1520).
● Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564).
Escola Veneciana:
● Pèrdua de contorns del dibuix per buscar major
unitat cromàtica.
● Exaltació de la riquesa: ambients de palau, grans
robes luxoses, joies...
● Valoració del paisatge i ús del marc arquitectònic
clàssic.
● Distorsió de les figures, col·locades de manera
forçada en la composició.
● Ruptura de la simetria i ús de perspectives amb
punt de fuga fora del quadre o diversos punts de fuga.
Pintors:
● Giorgio da Castelfranco, Giorgione (1478-1510).
● Ticià Vecellio (1488-1576).
● Jacopo Robusti “il Tintoretto” (1518-1594).
● Paolo Caliari “il Veronese” (1528-1588)

123. EL MANIERISME
● És la crisi del Renaixement: el Manierisme. Context: Buit
creat per la mort dels grans mestres, Sacco di Roma...
molts artistes tornen a Florència.
Característiques:
● Els valors de bellesa pictòrica, la unitat compositiva i
l’equilibri deixen pas a composicions desequilibrades i
asimètriques.
● Art subjectiu i emocional, irreal.
● Excés de decoració que vol amagar, sovint, l’estructura
compositiva de l’obra. Art enrevesat, amb
composicions enigmàtiques, rebuscades. Tema
principal situat, sovint, en un racó o al fons.
● Figures a diferent escala, s'allarguen i adopten actituds
distorsionades.
● Colors vius i llum estranya, busquen efecte patetisme.
Pintors manieristes: Giulio Romano, Pontormo,
Bronzino, Parmigianino, Rosso, Barocci.
La Deposizione, Rosso, 1521

124. MICHELANGELO BUONARROTI
(1475-1564)
● Format en el taller de Ghirlandaio,
que l'influencià en la fermesa del
dibuix. Es va interessar per l'estudi
dels mestres del passat: Giotto,
Masaccio, Donatello... i per
influència dels escultors
grecoromans investigà
profundament l'anatomia humana.
● A finals del segle XV i principis del
XVI va rebre diferents encàrrecs
entre Florència i Roma, que
culminaren en les pintures de la
volta i l'altar de la Capella Sixtina,
la seua obra mestra.
● Es considerava a si mateix
escultor, de manera que les seues
pintures estan concebudes com a
escultures.

125. MICHELANGELO BUONARROTI
(1475-1564)
Característiques:
● Repeteix els mateixos tipus de l'escultura en la
pintura.
● Concentra l'interès en el modelat dels cossos.
Pinta volums nets, ben delimitats. Passió pel
dibuix plàstic. Monumentalitat.
● Crea violents escorços per obtindre un equilibri
dinàmic. Aquest moviment inestable és l'arrel del
futur manierisme.
● Les enormes proporcions s'acompanyen d'una
força titànica (muntanyes de músculs que
s'allunyen de la realitat, el cap a voltes és reduït,
les mans molt grans...).
● Aquest gegantisme sobrehumà inspirat en el
Laoconte es combina amb una força espiritual,
una ànima impetuosa, que equilibra la força física
i moral.
● Aquesta mirada dura en cos de tità s'anomena
terribilità.

126. EL TURMENT DE SANT ANTONI
(1487)
● Pintat només amb 12 anys. Primera
pintura de Miquel Àngel.
● Tremp i oli sobre fusta.
● Sant Antoni Abat lluita contra els
dimonis que volen fer-lo baixar a terra
de les seues levitacions.
● Els dimonis es disposen en cercle al
voltant de Sant Santoni que sembla
elevar-se com una ploma, sense fer
força, fet que contrasta amb l'esforç
dels satànics.
● El paisatge no sembla el d'Egipte, que
és on, en teoria, va viure Sant Antoni
Abat.

127. TONDO DONI
(1503-1505)
● Tremp i oli sobre taula.
● Utilitza el cangiati, aplicació de colors en
capes successives, des dels més foscos del
dibuix fins els més clars. Amb això, l'efecte
colorista supera l'Escola Flamenca (que seguia
un ordre de color invers, del clar a l'obscur).
● Plànol principal la Mare de Déu, en postura
anatòmicament complicada, escorç, sosté amb
els braços el Nen que es dóna suport en els
braços d'un Josep ancià, mentre estira el cabell
de sa mare. Representen l'arribada del
cristianisme. Una escena molt natural. Amb
els plecs de les robes, els braços de Maria
(l'esquerre), assoleix profunditat.
● En un segon plànol, un xiquet, Sant Joan
Baptista (?) mira l'escena principal des d'un
mur, representa «l'època mosaica». En tercer
plànol sobre un mur semicircular uns ignudi
que tanquen l'escena i representen la
civilització pagana. Darrere el paisatge blavós
i difús.

128. LA BATALLA DE CASCINA
(1505)
Batalla de Cascina, un fresc encarregat per les autoritats de Florència per a la Sala del Consell del Palazzo
Vechio. Mai el va completar, només feu el dibuix en cartró del qual ha arribat una còpia atribuïda a Sangallo.
Cossos en tensió, força i moviment, utilitza per expressar-ho la veritat absoluta de la nuesa. El 1364, soldats
de Florència es banyaven en el riu Arno quan van ser atacats pels de Pisa.

129. OBRES INACABADES PER
MIQUEL ÀNGEL
Sepoltura, 1505, tremp i oli sobre taula.
D'esquerra a dreta: Magdalena, Sant Joan,
Josep d'Arimatea, Crist mort, Nicodem?, Maria
Salomé, Mare de Déu (sense fer).
Madonna de Manchester, 1497, tremp d'ou sobre
fusta. Pren el nom de la ciutat on va ser exposada.
Mare de Déu amb Jesús i Sant Joan Baptista, amb
parella d'àngels a esquerra (inacabats) i dreta.

130. CAPELLA
SIXTINA:
LA VOLTA I
L'ALTAR

131. VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA
(1508-1512)

132. VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA
(1508-1512)

133. VOLTA DE LA
CAPELLA SIXTINA
(1508-1512)

134. VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA
(1508-1512)
● Obra de grans dimensions 38,5 m. X 19 m,
10.000 peus quadrats. Són prop de 350
figures de grandària major que la natural. S'hi
va dedicar en cos i ànima durant quatre anys.
● Hagué de lluitar amb les irregularitats de
les llunetes de la volta. Fingí una
arquitectura d'arcs i pilastres per no mesclar
escenes i per conjugar arquitectura i pintura.
Dissenyà una Quadratura o arquitectura
fingida que fa de suport de la composició. Els
pedestals estan sostinguts per uns nens-
cariàtides o atlants. Sobre els pedestals i
els arcs sitúa ignudis, accentuant els
sortints. Juga a enganyar l'espectador
(trompe-l'oeil).
● Tot i que va pintar poques obres, els seus
frescos de la Capella Sixtina són el major
conjunt de la pintura del Renaixement. És
l'obra mestra de Miquel Àngel.
● Recorda les sèries narratives de Giotto com
la Capella degli Scrovegni.

135. VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA
(1508-1512)
● Composició: en el centre trobem escenes del
Gènesi, emmarcades (en les senars) per
quadratures rematades amb ignudi. A les llunetes
hi ha els avantpassats de Crist. Al voltant de les
quadratures trobem profetes i sibil·les. Aquests
últims i els ignudi es troben en forçades posicions.
● Se centra en la figura humana (volum, dibuix...),
que apareix nua. Solia dir “fora de la forma humana
no hi ha bellesa”, per això procura representar amb
cura i perfecció l'anatomia i el volum.
● Pareix que en principi volgué pintar els 12 apòstols
però acabà pintant els profetes i les sibil·les.
● Si tenim en compte l'altar i les façanes laterals
(Moisès, Jesús, Sant Pere i els Papes), tot forma
un cicle que va avançant des de la Creació fins el
Judici Final, que pintarà anys més tard. La figura de
Déu com a home major amb cabell i barba blanca
esdevindrà icònica.
● Els colors eren lluents, amb predomini del verd i
el morat, però es van anar perdent pel fum generat
a la Capella Sixtina, lloc on es fan els Conclaves
per triar Papa. Avui està restaurada.

136. VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA
(1508-1512): JEREMIES
● Sembla que Miquel Àngel es va
veure en problemes econòmics
durant la pintura d'aquesta obra que
el va absorbir tant.
● Aquestes preocupacions podrien
veure's reflectides en el profeta
Jeremies, que alguns identifiquen
amb un autoretrat de Miquel Àngel.
● Jeremies forma part del conjunt de 7
profetes i 5 sibil·les que rodegen les
escenes principals del centre.

137. SEPARACIÓ DE LA LLUM I
FOSCOR

138. CREACIÓ DEL SOL I LA LLUNA

139. SEPARACIÓ DE LA TERRA I
LES AIGÜES

140. VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA
(1508-1512): CREACIÓ D'ADAM

141. VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA
(1508-1512): CREACIÓ D'ADAM
● La més coneguda de les escenes centrals és la
Creació d’Adam.
● Déu un home madur, vestit amb túnica color
lavanda i transportat per àngels en un mantell
roig que simula una conxa. Baix del braç esquerre
diví hi ha una dona (potser Eva, abans de ser
creada), estén el dit de la mà dreta per a crear
Adam. Déu està en moviment, els cabells i les
robes s'agiten.
● Adam és representat per un jove molt bell i
proporcionat, que apareix en postura indolent,
estenent sense força pròpia la seua esquerra cap
a Déu. Adam es recolza en un món dessolat i
buit.
● No arriben a tocar-se, és l'alè de Déu qui li dóna
l'ànima i el fa sortir de la indolència. «I Déu va
crear l’home a la seva imatge, a la semblança de
Déu el va crear…».
● Tota la creació pot resumir-se en el detall de les
mans, és una interpretació commovedora que ha
calat profundament en les mentalitats i l'Art.

142. CREACIÓ D'EVA

143. VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA
(1508-1512):EL PECAT ORIGINAL

144. El SACRIFICI DE NOÉ

145. EL DILUVI UNIVERSAL

146. L'EMBRIAGUESA DE NOÉ

147. FRESCOS DE L'ALTAR DE LA
CAPELLA SIXTINA (1534-1541)
● Encàrrec del Papa Climent VII, realitzat 20 anys
després que la volta de la Capella Sixtina.
Culmina el cicle encetat pels frescos anteriors.
● La pintà sobre els frescos murals de Perugino.
Li donà certa inclinació a la paret per preservar
la pintura de la pols.
● L'Església està sumida en una forta crisi per la
reforma luterana i el Sacco di Roma. No
comença a superar-la fins el Concili de Trento
(1545-1563). Aquesta crisi es reflecteix en
aquesta composició tràgica, tensa, bigarrada,
desequilibrada, plena de terribilità, precursora
del manierisme.
● No hi ha quadratures ni marcs arquitectònics,
però el conjunt no és desordenat sinó
s'estructura en franges.
● La profusió de cossos nuets provocà una onada
d'oposició al si de l'Església, de manera que el
Papa ordenà cobri-los al pintor Volterra. Això i
el fum dels conclaves, fa difícil imaginar el color
real de la composició.

148. FRESCOS DE L'ALTAR DE LA
CAPELLA SIXTINA (1534-1541)
● La figura de Crist se situa al centre, en torn d'ella
giren els personatges. Contrasta el sentit
ascendent d'aquells que se salven amb els
descendents que, en cascada, es condemnen.
Aquesta caiguda dramàtica dóna força al
missatge d'extermini final.
● Crist alça el braç com un Júpiter venjatiu per
descarregar el pes de la justícia.
● La Mare de Déu és al seu costat, s'acovardeix
davant la seua ira. Amb ella hi són els sants,
identificables pels símbols propis.
● Sota hi ha un semicercle d'Àngels amb
trompetes que anuncien la fi del món. I altres
fullegen dos llibres amb els noms d'aquells
elegits i aquells condemnats.

149. FRESCOS DE L'ALTAR DE LA
CAPELLA SIXTINA (1534-1541)
● L'home que sosté una pell a la
dreta de crist, és la representació
terrible de Sant Bartomeu, un
màrtir que va ser espellat. De
manera que el que sosté és la
seua pròpia pell.
● Ha estat identificada pels
historiadors de l'Art com un
autoretrat de Miquel Àngel. Amb ell
suposadament reconeixia els seus
pecats.
● Recordem que Miquel Àngel pinta
aquestes obres sent el que en
l'època es consideraria un ancià.

150. FRESCOS DE L'ALTAR DE LA
CAPELLA SIXTINA (1534-1541)

151. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE
L'ESCULTURA RENAIXENTISTA
El poc arrelament del gòtic a
Itàlia, unit a la presència de
monuments de l'antiguitat i la
idea de Sant Francesc
d'Assís de conciliació amb la
natura; expliquen que el
Renaixement arrele més
ràpidament en l'escultura
italiana.
Característiques ja visibles en el Quatrocento:
● Sense abandonar els temes religiosos (qui paga mana), els escultors busquen la
bellesa, el plaer estètic, i no el sentit didàctic medieval.
● Antropocentrisme i naturalisme. El cos nuet reapareix amb força, busca l'ideal de
bellesa clàssic. Treball molt acurat de l'anatomia, estudi profund. Ús del contrapposto
i les cames obertes en compàs. Estudi de la proporció, el volum, i el moviment.
● Proporcionalitat: habitual ús d'un cànon esvelt de 1:9, dit heroic, propi del final del
període clàssic grec.
● Als relleus volen captar la profunditat i la perspectiva (relleu pictòric, schiacciato).
● Reapareixen els temes al·legòrics, mitològics i pagans, a imitació de l'època
clàssica. Aparició d'escultures d'infants i adolescents, estranyes fins aquell moment.
● Conjunció de valors: inspiració de les obres clàssiques, idealisme neoplatònic,
naturalisme realista (heretat del gòtic internacional), realisme idealitzat (dolce stil
nuovo). En el s. XVI a Roma, torna el gust per allò grandiós i la interpretació idealista
de l'estatuària clàssica.
● Voluntat d'exaltar la religió, l'Estat o l'individu.
● Generes diversos: portes monumentals, fonts públiques, púlpit, cantúria, estatuària
urbanística, tombes murals, medalles... En general, però, l'escultura s'allibera del
marc arquitectònic.
● Ressorgeix amb força el retrat: en bust, funerari o l'eqüestre (pensat per un lloc
públic i inspirat el Marc Aureli a cavall de l'antiga Roma,).
● Materials: Per influència dels clàssics treballen marbre i també bronze. Altres: fusta,
guix, terracotta vidriada i policromada.

152. FRESCOS DE LA CAPELLA
PAOLINA (abans de 1550)
La conversió de Saulo (Sant Pau)Crucifixió de Sant Pere

153. ESCULTORS DEL
QUATTROCENTO
Quasi tota l'escultura del Quattrocento giran en
torn de Florència i la Toscana.
● Lorenzo Ghiberti (1378-1455): bronzista,
orfebre, amb facultat d'assolir efectes pictòrics.
Guanya la fama amb les segones i terceres
portes («Portes del Paradís») del Baptisteri del
Duomo de Florència, on introdueix el relleu
pictòric.
● Donato di Niccolò, Donattello (1382-1466).
● Lucca della Robbia (1400-1482): creador de la
tècnica del fang cuit esmaltat o policromat. I
també pels relleus en marbre.
● Verrocchio (1435 -1488): escultor i pintor molt
influent. Pel seu taller van Leonardo, Perugino,
Ghirlandaio, Botticelli... també influí Miquel Àngel.
Verrochio va estar influenciat, al seu temps per
Donatello. Es caracteritza per l'expressivitat.
Obres: David i Il Condotiero Colleoni.
● Jacopo della Quercia (1374-1438): l'escultor
més famós de Siena. Considerat precursor de
l'art de Miquel Àngel per les formes
grandiloqüents i de força anatòmica.

154. DONATELLO (1382-1466)
● Gran innovador. És l'escultor que trenca amb el
gòtic per a tornar al passat clàssic, reinterpretant
els models grecorromans.
● Donato di Niccolò di Betto Bardi, alies Donatello,
va nàixer a Florència al si d'una família humil.
● Escultor prolífic. Treballa a Florència, Siena,
Prato, Roma i Pàdua.
● Format amb Ghiberti, va col·laborar en els relleus
de bronze de les portes del Baptisteri de Sant
Joan. Posteriorment va treballar amb
Brunelleschi, i a Roma amb Michelozzo. L'estada
a Roma va ser curta però el va influir fortament.
● De Massaccio va estudiar la perspectiva i
d'Alberti l'ordre en la composició, que serà sempre
clara.
● Fins l'any 1425 es considera període de formació i
presenta encara restes del gòtic. A partir de 1425
el classicisme es fa més evident. Des de 1435
s'accentua el realisme i el dramatisme.
● Va treballar en marbre, bronze i fusta. Va treballar
relleus i escultures exemptes.

155. DONATELLO (1382-1466)
Característiques:
● Domini perfecte d'allò real i allò ideal (realisme
idealitzat).
● Coneix l'anatomia i la representa proporcionada,
malgrat l'esveltesa de les primeres obres. Treballa els
volums i utilitza per això els contrastos de llums i
ombres.
● Malgrat no representar temes mitològics, té clares
influències clàssiques: el retrat eqüestre i el culte a la
nuesa. És autor del primer nuet des de l'època
clàssica: el David de bronze.
● Vibrant expressivisme (influència medieval). Captar
l'expressió i la psicologia és fonamental en Donatello.
● Representa tots els estats d'ànims i totes les edats,
des de l'infantesa fins la senectut (a través d'ella aborda
també la lletjor).
● L'obra de Donatello és religiosa alhora que impregnada
d'ideal renaixentista, va ser molt influent en
l'escultura i la pintura posterior.

156. PETITS PROFETES DE SANTA
MARIA DEI FIORE (1406-1408)
● Treballa les escultures
exteriors d'una part de
Santa Maria dei Fiore,
juntament amb Nanni di
Banco.
● A Donatello se li
atribueixen les estàtues
d'aquests dos profetes.
Són possiblement les
primeres escultures en
solitari.
● El de l'esquerra més
influenciat pel gòtic de
Giotto i el de la dreta ja
més renaixentista, tocat
per la influència de di
Banco o della Robbia.

157. DAVID (1409)
● Escultura de marbre,
1,90m. Estava pensada per
la façana de Santa Maria
dei Fiore però resultà petita
i acabà al Palazzo Vechio
de Florència.
● Influenciada per l'escultor
del trecento Nino Pisano.
● El David de marbre servirà
de model a molts pintors
de l'època.
● Mostra contrapposto i
corba praxiteliana,
elements del Renaixement.
Abandona la frontalitat
gòtica.
● El gòtic perviu, però, en la
inexpressivitat del rostre.

158. SANT MARC
(1411)
● Escultura de marbre localitzada al monestir
d'Ors San Michele (Florència).
● Feta per encàrrec del gremi del lli de
Florència.
● Seriositat i serenitat al rostre.
● Corba praxiteliana, accentuada pel
moviment de la cama dreta.
● Les robes van en harmonia amb l'estudi del
moviment del cos i el clarobscur.

159. SANT JOAN EVANGELISTA
(1411-1413)
● Marbre Museu dell’Opera del Duomo, Florència.
● Estàtua asseguda, pensada per la façana de Santa Maria
dei Fiore, d'ací la frontalitat.
● S'observa un realisme
nou en l'expressió del sant
i en les seues mans.
● La proporció no és
perfecta perquè està
pensada en una vista en la
façana del Duomo, en una
perspectiva des de baix.
Per això el cos és força
més llarg que les cames.
● Va influir molt i dirèctament
sobre el
Moisès de Miquel Àngel.

160. SANT JORDI (1416)
● Marbre. Realitzada per decorar
la façana de l'Ors San Michele,
per encàrrec del gremi d'armers
de Florència. S'exhibeix ara a la
ciutat, al Museo Nazionale del
Bargello.
● Apareix, com abans hem vist
amb Sant Marc, dins una
capelleta.
● La figura d'un jove bell i elegant, representatiu de
l'heroi cristià. Canon esvelt.
● Sant Jordi és representat ple de força i entusiasme, en
el moment abans d'enfrontar-se al drac. Aquests nervis
es veuen en la tensió del rostre, de record hel·lenístic,
que gira ara la dreta per buscar els ulls del drac, i trenca
així la frontalitat.
● Tot el conjunt mostra un fort idealisme. És referent del
primer Renaixement i la seua influència entre els
especialistes perdurà, malgrat que Donatello va ser
oblidat fins pràcticament el s. XIX.

161. PROFETA HABACUC,
«IL ZUCCONE» (1427-1436)
● Marbre, pensat per decorar
el campanile de la catedral.
“Zuccone” significa burro i
també carabasseta.
● Cos molt prim i esvelt,
compensat amb les robes,
contrasta amb la força del
rostre.
● L'aparença és ruda, amb el
cap allargat i rasurat i la
boca i el mentó prominents.
● La fragilitat física deixa
veure els ossos, contrasta
també amb el gest fort de
la mà sobre el cinturó.
● L'escultura seria un retrat
d'un personatge popular a
Florència, de malnom
Zuccone.

162. DAVID (1430)

163. BUST DE NICCOLO DA UZZANO
(1430)
● Terracotta policromada.
● És un retrat de bust sense peanya,
seccionat amb una línia
horitzonatal.
● Mostra la mestria de Donatello en la
representació de retrats. Recorden
els retrats clàssics republicans.
● Es pot observar el realisme romà
en l'ossuda anatomia.
● Representa de manera fefaent un
enemic dels Mèdici que va morir
l'any 1433.

164. CANTURIA DEL DUOMO DE
FLORÈNCIA (1432-1439)
● Balcó de cantors fet de marbre.
● Encarregat per decorar la part superior de l'entrada
a la sagristia sud del Duomo. Feia parella amb un
col·locat a la sagristia nord, obra de della Robbia.
Ambdues van resultar petites per acollir els cantors.
● El conjunt reposa sobre permòdols. Una successió
de dos columnes, repetida cinc voltes, marca el
ritme (proporcional) al llarg de la cantúria. Vol imitar
un marc arquitectònic dins del qual passa l'escena
que no es divideix i és correguda.
● Transversalment, sobretot, hi ha relleus i mosaics
amb decoració vegetal amb palmetes, veneres
(conxes), i altres motius clàssics.
● Àngels i xiquets juguen i corren de dreta a
esquerra de l'escena principal (moviment).
L'escena vol transmetre la idea d'infinit.
● Les figures semblen inacabades però això no és
important perquè està pensat per veure's des de
baix. Hi ha alt relleu i baix relleu.
● A la part de sota del registre, entre els permòdols,
trobem putti (amorets) als laterals i caps de
bronze en els del centre.

165. ALTAR MAJOR DE LA BASÍLICA DE
SAN ANTONIO
(PÀDUA, 1447-1450)

166. ALTAR MAJOR DE LA BASÍLICA DE
SAN ANTONIO
(PÀDUA, 1447-1450)
● Conjunt de 29 peces de bronze:
exemptes, baixrelleus i un relleu.
● El conjunt no tindria la disposició actual ja
que va ser desmuntat en diferents
ocasions.
● Crucifix: presenta un estudi anatòmic molt
important.
● Madonna: és el centre de l'altar,
segurament s'inspirà en models orientals.
La verge apareix quasi dreta davant el
tron, que és representat amb esfinx, el
que li dóna un caire semipagà.
● Relleus de Sant Antoni: El miracle del fill
recent nascut, El miracle del fill penedit, El
miracle de l'atzembla, El miracle de l'home
àvar.
● Relleus de Crist: El Sant Enterrament,
Crist mort.

167. IL CONDOTTIERO GATTAMELATA
(1447-1450)
● Escultura eqüestre de bronze, situada a la
Plaça del Sant de Pàdua. Situada sobre un
pòdium davant l'església de San Antonio de
Padova.
● Inspirada en l'estàtua eqüestre de Marc Aureli;
la de Donatello serà model dels retrats a
cavalls del Renaixement com el de Verrochio.
● Vasari va alabar les proporcions de les figures.
● Il Condottiero és representat com un heroi
renaixentista, el seu rostre és enèrgic, fort. El
cavall té molta importància, gira el seu cap a
l'esquerra i marca el pas, per això Donatello ha
de buscar un punt de suport artificial (bola)
per tal que no caiga.

168. JUDITH I HOLOFERNES
(1455-1460)
● Estàtua de bronze, encarregada
per Cosimo de Medici per al Palau
Medici Ricardi, encara que
finalment es va exhibir en el Palau
de la Signoria com a símbol de la
llibertat de Florència. Narra
l'escena de la mort d'Holofernes a
mans de Judith, assassinat que
salva el seu poble de la invasió.
● Va ser l'única estàtua signada
per Donatello.
● Una obra mestra per la
profunditat psicològica i
espiritual.
● L'obra cal contemplar-la des de
diferents punts de vista per
poder apreciar-la.

169. SANTA MARIA MAGDALENA
(1457)
● Talla en fusta
realitzada per al
Baptisteri de Florència.
Hagué de ser
restaurada per danys
provocats per una
inundació.
● Expressivitat: sacrifici
i ascetisme assolit
amb la policromia i els
trets del rostre.
Anatomia esgarrada
pel dejú.
● Inspirada en la Llegenda Àuria de Jacob de Voràgine, que narra
els últims dies de vida de Maria Magdalena, fent penitència a
França.
● Donatello mostra un gran coneixement de l'anatomia i el seu
ús per expressar un estat físic i d'esperit. És una situació
dramàtica.
● L'espiritualitat també es veu en les mans, amb uns dits que no
arriben a tocar-se.

170. PÚLPITS DE SAN LORENZO
(1465)
Última obra de Donatello, púlpit nord
(esquerra) i sud (dreta). Bronze i marbre.
Escenes de l'infern, la Resurrecció,
l'Ascensió i el martiri de Sant Llorenç.
Escenes de gran expressivitat i dramatisme.

171. ESCULTURA DEL CINQUECENTO:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
● Com en totes les Arts al Cinquecento es
consoliden els models del Quattrocento. Es
viu l'auge de l'escultura renaixentista.
● Domini de la tècnica, les formes i
materials; fruït del període d'experimentació
anterior (segle XV).
● Interès per la monumentalitat, amb grans
escultures.
● Auge de l'escultura exempta front al relleu i
l'estudi de la profunditat del Quattrocento.
● Estudi de l'anatomia i la nuesa.
● Predomini de les línies corbes.
● Estudi del moviment. Introducció de la línia
«serpentinata».
● Impacte del Laocoont (1506): estudi físic i del
dramatisme.
● Domini absolut de Miquel Àngel en la
primera meitat del segle XVI. Obrirà les portes
al Manierisme.

172. ESCULTURA MANIERISTA
● A partir de la consolidació de Miquel Àngel, els
escultors miren de seguir els seus èxits.
● L'última etapa de Miquel Àngel ja anticipa el manierisme.
● Presenten dramatisme.
● Trenquen amb l'harmonia.
● Formes en tensió.
● Composicions obertes.
● Sensació d'inestabilitat.
● Línies creuades i helicoïdals: línia «serpentinata» i
moviment multidireccional.
● Autors:
● Cellini (1500-1574), que deia l'escultura és 7 voltes
millor que la pintura perquè té 8 punts de vista.
Autor de Perseu.
● Giambologna (1529-1608). Autor del Rapte de les
Sabines (serpentinata). Treballa amb diferents bocs
de marbre.

173. MICHELANGELO BUONARROTI
(1475-1564)
● Geni universal, com Leonardo o Rafael, treballa les tres Belles
Arts. Aconsegueix excel·lència en totes les disciplines: Capella
Sixtina (pintura), cúpula de Sant Pere del Vaticà (arquitectura),
escultura (Pietà, David, Mausoleu de Juli II, Sepulcre Medici...).
● Es considera escultor, considera les obres en altres arts com a
escultures, d'ací la importància de representar el cos humà i el
volum.
● Va disseccionar cossos humans per poder fer estudis
anatòmics profunds i captar els secrets de la natura.
● Té un estil molt condicionat per la inestabilitat del seu caràcter.
Cada obra expressa, en part, el seu canviant estat anímic.
● D'esperit inconformista deixava sense acabar algunes de les
seues escultures. Neoplatònic.
● Preferia prescindir de col·laboradors, és molt individualista,
tendia a l'aïllament.
● Esculpia les figures quasi sempre a partir d'un sol bloc de
marbre. Utilitza el trepà i el cisell dentat, el segon guanyarà pes
conforme passen els anys. El cisell dentat li permet avançar més
ràpid i el fa treballar amb línies paral·leles, tal i com és la seua
manera de dibuixar.
● Treballa sobretot a Florència i Roma.

174. MICHELANGELO BUONARROTI:
FORMACIÓ
1a Etapa: Formació
● Finals del s. XV.
● Es forma al taller de Ghirlandaio, a
Florència, i aprèn de Bertoldo (deixeble de
Donatello) l'art de l'escultura.
● Influenciat per Donatello i l'escultura
clàssica.
● Idealització i harmonia.
● Obres: Madonna de l'escala (1491); Batalla
de Lapites i Centaures (1493); Àngel del
canelobre (1494); Bacus ebri (1497).
● Amb Bacus ebri ja trobem l'home amb
músculs de tità que caracteritza Miquel
Àngel.
● Entr e 1496 i 1501 acudeix a Roma a fer
uns encàrrecs. Aquest viatge va ser molt
important en la seua formació ja que entra
en contacte amb els monuments clàssics.

175. MICHELANGELO BUONARROTI:
MADURACIÓ
2a Etapa: Maduració
● 1499-1534
● Consolida el seu estil:
● Grandiositat (dimensions dels cossos o d'algunes
parts).
● Estudi perfecte de l'anatomia i culte a la nuesa.
● Força espiritual o interior.
● Terribilità.
● Combinació equilibrada de pathos i ethos. Expressivitat
però continguda.
● Assolir la bellesa ideal i el moviment interior a través
d'una interpretació personal.
● Tendència al dramatisme.
● La troballa del Laocoont (1506) consolida el seu model de
cos de tità i la seua tendència dramàtica.
● Obres: Pietà del Vaticà (1499); David (1501-1504); Mausoleu
del Papa Juli II (entre 1512 i 1545, amb Moisès, esclaus, Lia i
Raquel); Crist de la Minerva (1521); Geni de la victòria
(1532); Sepulcre Medici (1520-1534, amb Giuliano, Lorenzo,
i al·legories de l'aurora, el dia, la vesprada, la nit).

176. MICHELANGELO BUONARROTI:
ETAPA MANIERISTA
3a Etapa: Manierisme
● 1534-1564
● Espiritualitat, preocupació per la salvació
de l'ànima. Religiositat reflectida en els
temes triats.
● Pessimisme. Accentuat per la mort de la
seua amiga ínitima Vittoria Colonna (1547).
● Abandó de la bellesa ideal. Crea formes
seques, a voltes inacabades, però d'una
espiritualitat sublim.
● Sovint desapareix la carn.
● Avança el manierisme, la fi de l'harmonia
del cos i l'esperit.
● Obres: Pietà de Florència (1557); Pietà
Palestrina (foto, 1555); Pietà Rondanini
(1564).

177. MADONNA DE L'ESCALA (1491)
● Baix relleu de marbre (55x40 cm). Tècnica del
schiacciato.
● Obra de joventut (16 anys). Influència de
Donatello i de Ghiberti.
● Inspiració clàssica i recerca de bellesa ideal.
La Mare de Déu està representada com una
dama romana. Està de perfil i la forma de
caure la roba s’assembla als draps mullats de
Fídies.
● El xiquet es troba d'esquenes, un fet inusual.
Destaca per les amples esquenes i la
musculatura. Sembla adormit.
● Al fons uns angelets juguen en una escala
que en realitat té forma de creu. L'escala
podria ser una metàfora (ideada per Sant
Agustí) del descens de Déu a la terra a través
de Maria (cinc lletres, cinc graons).
● Va ser regalada a Cosme de Medici.

178. BACUS EBRI (1497)
● Un dels pocs temes pagans de Miquel Àngel.
● Cos musculat de Bacus, sensació
d'inestabilitat per la borratxera.
SIMBOLOGIA:
● Sàtir: instint irracional.
● Raïm: sensualitat i vida.
● Pell de lleó: mort o decadència.

179. PIETÀ DEL VATICÀ (1499)

180. PIETÀ DEL VATICÀ (1499)
● Escultura de marbre blanc i mides naturals. Bloc
esculpit d'una peça, triat per l'artista. Es troba a la
Basílica de Sant Pere del Vaticà.
● Va ser encarregada per Jean Bilhères de Lagraulas,
monjo que feia d'ambaixador del rei de França.
● Miquel Àngel tenia 25 anys. És l'única obra signada
per l'artista, es veu que va ser discutida la seua
autoria. És la primera «Pietà» de Miquel Àngel,
contrastarà amb les esculpides a la vellesa.
● Composició triangular assossegada i plena de
tendresa.
● La verge és una adolescent, bonica i piadosa,
representa l'eternitat i l'ideal renaixentista de bellesa i
joventut. La puresa es reflecteix al seu rostre. Les
seues robes s'expandeixen amb nombrosos plecs, que
contrasten amb la figura llisa, clara i semi-nua del fill.
● Crist és sostingut per la mare, i és representat
intencionadament major que ella. Apareix amb el rostre
seré, en pau. El braç inert contrasta amb l'expressió de
la mà de la mare.

181. DAVID (1504)

182. DAVID (1504)
● Esculpida sobre un bloc de marbre
immens, anomenat el «gegant».
Abandonat en una propietat del gremi
de teixidors, el bloc havia estat
començat a esculpir per Duccio cap als
1460. Miquel Àngel guanya un concurs
a Leonardo, va tardar tres anys en
completar-lo.
● Medeix 4,1 metres d'altura, representa
el moment en el qual David està a punt
d'enfrontar-se al gengant Golliat. La
tensió prèvia al combat es reflecteix en
el dramatisme del rostre i les venes
unflades i els tendons del peu.
L'estàtua s'aguanta en un sol peu,
adquireix mobilitat i inestabilitat.
● El braç i la cama dreta cauen rectes,
mentre que els altres estan avançats i
forment angles.

183. DAVID (1504)
● Hi ha un estudi anatòmic perfecte,
representació de l'ideal de bellesa
masculina juvenil. Tot i així, es van
representar el cap i els braços
volgudament prominents respecte del
cos, per emfatitzar el físic adolescent.
També la «desproporció» del cap sembla
pensada en base a la perspectiva des de
baix del públic. Altre fet destacat és el
caràcter pla de la figura. Els cànons es
respecten però sotmesos a processos
anamòrfics.
● La terribilità l'allunya del classicisme, i de
l'estil únic defensat per Leonardo.
● Es va situar en la Plaça de la Signoria,
front al Palazzo Vechio, mirant amb
terribilità cap a Roma, on els Medici
s'havien resguardat després de ser
expulsats. David era símbol de la
independència i llibertat de Florència.

184. MAUSOLEU DE JULI II
(1512-1545)
● Projecte colossal per al creuer de
Sant Pere del Vaticà. Miquel Àngel,
de forma intermitent, durant 40 anys.
Tanmateix, la mort del Pontífex feu
que l'encàrrec perdés força.
Finalment es va situar a Sant Pere in
Vicoli com a tomba mural. No va
contentar ningú.
● Havia d’esser un gran monument de
40 estàtues amb fornícules i figures
que representassin les Arts Liberals,
la Pintura, l’Escultura, l’Arquitectura.
Al cim del monument estaria la figura
de Juli II. Finalment sols va esculpir
per al sepulcre definitiu les figures de
Moisés, Lia i Raquel; i dos esclaus
inacabats.

185. MAUSOLEU DE JULI II:
MOISÈS (1512)
● Estàtua de marbre de 2,35 m. És l’exemple més clar
de “ terribilità ” és la gran estàtua del profeta Moisès,
figura central del mausoleu de Juli II-
● Després de rebre Moisès les Taules de la Llei, va
baixar de la muntanya Sinaí i es va trobar que el poble
hebreu estava adorant un Déu pagà, un jònec d'or.
Ple de còlera, va estavellar les Taules contra el sòl.
Aquest seria el moment immediatament anterior, per
això la gran tensió als músculs, el rostre i la mirada.
És una obra tremendament expressiva: símbol de
l’indignitat, de la violència refrenada, de la ràbia contra
les roïneses i baixeses dels éssers humans.
● Escultura en posició sedent, però el seu gest indica
moviment per la seva posició retorçuda i el gest
d'incorporació. El cap és prominent i està girat.
● Les dues banyetes representen la llum que il·luminava
el seu rostre després d'haver vist Yahvé.
● Està inspirada, en certa manera, en el Laocoont ,
estàtua hel·lenística descoberta el 1506. També es
denoten influències del Sant Joan Evangelista de
Donatello. Recorda també en la barba i les banyes el
Moisès de Claus Sluter de la ciutat francesa de Dijon.

186. MAUSOLEU DE JULI II:
RAQUEL I LIA

187. MAUSOLEU DE JULI II:
EL GENI DE LA VICTÒRIA

188. MAUSOLEU DE JULI II:
ESCLAUS INACABATS

189. CAPELLA MEDICEA
(1521-34)

190. CAPELLA MEDICEA
(1521-34)

191. CAPELLA MEDICEA
(1521-34)

192. LES ALTRES PIETATS
Pietat de Florència, 1557, «non finito», on Miquel Àngel es
representa com Nicodem, juntament amb la Mare de Déu
(esquerra) i Maria Magdalena (dreta)
Piedad Rondanini, 1564, on destaca la
posició vertical de les figures.

193. GENETS DE PANTERES
(1506-1508)
Són els únics bronzes atribuïts (recentment) a Miquel Àngel. Es pensa que són de Miquel
Àngel en la seua etapa plena, perquè a més de les concordances estilístiques, s'ha trobat
un dibuix d'un home cavalcant una pantera entre els dibuixos d'un aprenent de Miquel
Àngel que es dedicava a copiar els esbossos del mestre.

194. MICHELANGELO BUONARROTI:
REPASSADA GENERAL

195. ESQUEMA GENERAL:
L'ART DEL RENAIXEMENT

196. FINAL D'UNA ÈPOCA