La civilització grega és bressol de la cultura europea i moltes de les formes del seu art es troben a la base de creacions posteriors perquè al llarg de la història, sempre hem mirat amb admiració el que va ser l'antiga Grècia. Aquest tema ha estat elaborat per Pau Tobar, durant el curs 2014/15.

1. L'ART CLÀSSIC: GRÈCIA
Continguts:
 Context
 Antecedents: art minoïc i
art micènic
 Característiques
generals de l'art grec
 Arquitectura i urbanisme
grec
 Escultura grega
 Pintura ceràmica i
mossaïc

2. Context geogràfic i polític
 La civilització grega es
desenvolupa entre
l'Hèl·lade, les illes de
l'Egeu i Àsia Menor.
 Relleu muntanyós i illes:
 Importància de la mar
 Ciutats-estat: Polis
 Creixement demogràfic =
colonitzacions
mediterrànies sense
unitat política.
 Cruïlla de civilitzacions

3. Context mentalitats
 Ciutadà és
responsable de la
defensa de la polis
 Ciutadà participa en
decisions de la polis
 Democràcia d'Atenes
 Humanisme
 Religió
antropocèntrica
 Mites no dogmàtics
”El hombre és la
medida de todas las
cosas”
Protàgores

4. Context històric: etapes
 Civilització Minoïca (2600-
1600 aC)
 Civilització Micènica
(1600-1200 aC)
 Època fosca (1200-VIII aC)
 Periode Arcaïc (s.VII-475
aC)
 Etapa Clàssica (475 – 323
aC)
 Periode Helenístic (323 –
31 aC)

5. Context civilització minoïca
 Etapa: 2600-1400 aC
 Localització: Creta
 Cruïlla comercial i
cultural
 Civilització urbana
 Talassocràcia
 Palaus-ciutat
 Aqueus i micènics
envaixen Creta 1400
aC

6. Context civilització micènica
 1600-1200 aC
 Peloponès: Tirint i Micenes
 Aqueus
 Monarquia
 Societat aristocràtica i
militar
 Expansió marítima i
comercial
 Mites: Odissea i Iliada
d'Homer; Viatge d'Ulisses i
Jasó i els Argonautes
 Invasió dels doris el 1200
aC

7. Context època fosca
 1200-800 aC
 Poca informació
 Destrucció de les
ciutats micèniques i
retrocès demogràfic
 Edat del ferro
 Règim aristocràtic
 Decisions en àgora
 Origen de les polis

8. Context periode arcaïc
 s. VII-475 aC
 Sistema oligàrquic
 Difícil equilibri població –
recursos
 Noves colònies mediterrànies
 Influències Egipte i
Mesopotàmia
 Eclosió de l'arquitectura i
escultura gregues
 Guerres Mèdiques amb Pèrsia
 Víctòria gràcies a la
talassocràcia d'Atenes
 Expansió comercial i optimisme

9. Context periode clàssic
 475-323 aC
 Lliga de Delos
 Atenes epicentre cultural i
artístic
 Optimisme
 Democràcia Atenes
 Humanisme i ideal de
bellesa
 Guerres del Peloponès
 Filip Il
 Alexandre el Gran

10. Context periode hel·lenístic
 323 – 31 aC
 Fragmentació imperi
d'Alexandre el Gran
 Expansió cultura grega
 Influències orientals
 Persones súdbites
 Pessimisme o
existencialisme
 Conquesta romana
(146 aC) i absorció
cultural

11. Art Minoïc
(Creta, 2600-1400 aC)
 Palaus – ciutats – laberíntics (Knossos)
 Pati central – megaron
 Arquitectura arquitravada i humanitzada
 Columnes:
 Roges
 Més estretes a la base del fust
 Capitel amb equí gran de moldura convexa i
abac. Influència dòric
 Murs decorats amb baixrelleus i frescos.
 Frescos: escenes quotidianitat i colors rics, figures
amb línia de contorn negra i fina. Influència
egípcia però amb més domini del moviment
 Escultura: petites estàtues de marfil, bronze i
argila

12. Art Micènic (1600-1200 aC)
 Micenes i Tirint
 Arquitravat, adintelat i
columnes minoïc
 Micenes:
 Murs ciclopis
 Porta dels Lleons
 Palau de Micenes:
 Megaron (domos i
prodomos)
 Tombes de prínceps
(Tholos): Porta d'Agamenón
o Tresor d'Atreu
 Orfebreria

13. Característiques generals
de l'Art grec
 Humanisme
 Antropocentrisme
 Naturalesa
 Raó
 Harmonia
 Bellesa
 Proporcionalitat

14. Arquitectura: Urbanisme I
 Polis amurallada
 Proporció i harmonia:
 Edificis pensats en les
necessitats ciutadanes i
proporcionals a l'ésser
humà
 Es construeix estudiant
relació amb l'entorn
(altres construccions,
natura, topografia...)
 S'estudien escales i
perspectives
 Originalment ciutats gregues
tenien plànol irregular
 475 aC Hipodamo de Milet,
projectà reconstrucció de la
seua ciutat amb un plànol
ortogonal; crea model
d'urbanisme racional

15. Arquitectura: Urbanisme II
 Elements de la polis:
 Acròpoli, fortalesa on se
situen els temples
 Àgora
 Stoa
 Eclesiasteri
 Bolusteri
 Teatre
 Estadi
 Palestra
 Temple
 Santuari

16. Arquitectura:
característiques generals
 Proporció, mesura i harmonia
 Arquitravada
 Peristil
 Materials:
 1r Conglomerat o pedra sorrenca
 Des del s. V aC també marbre
 Aparell isòdom amb carreus
uniformes sense argamassa, agafats
amb grapes
 Colors: blau triglif, roig metopes
 Estils columnes: dòric, jònic i corinti
 Harmonia visual: curbatura
d'estilobat i entaulament; columnes
inclinades cap a dins; entasi;
columnes de diferent amplaria;
distància intercolumnis.

17. Arquitectura religiosa:
La façana del temple
 Dòric: Utilitzat des
del VII aC, assoleix
la plenitud amb el
Partenó al s. V aC.
 Jònic: Utilitzat des
del s. VI aC
 Corinti: Introduït
tardanament (IV aC)
i generalitzat època
hel·lenística

18. Arquitectura: ordre dòric

19. Arquitectura: ordre jònic

20. Arquitectura: ordre corinti

21. Arquitectura religiosa:
parts i plantes dels temples

22. Arquitectura religiosa: nombre i
posició de les columnes
 Nombre de columnes al
pòrtic (en façana):
 2 dístil
 4 tetràstil
 6 hexàstil
 8 octàstil
 10 decàstil
 Posició columnes:
 In antis
 Pròstil
 anfipròstil

23. Arquitectura civil: el teatre
 Teatre espectacle
molt important
 Grades a les faldes
d'un turó i l'escena i
l'orquestra als peus

24. Identifica i descriu 1
Atenea Nike (Atenea victoriosa) o Nike Àptera (Victòria sense ales).
Acròpoli d'Atenes. 410 aC. Arquitecte Cal·lícrates.

25. Identifica i descriu 2
Temple d'Hera II o Posidó a
Posidònia (Paestrum). 450
aC.

26. Identifica i descriu 3
Temple de la Concòrdia a
Agrigento, any 430 aC.

27. Identifica i descriu 4
Erecteion, Acròpolis d'Atenes,
arquitecte: Filocles (?), 406 aC

28. Identifica i descriu 5
Temple de Zeus Olímpic
(Olimpeion). Arquitecte:
Cossitius (romà)
Patrocinador: rei Antioco
IV. Atenes, 164 aC.

29. Escultura grega:
característiques generals 1
 Arrels orientalitzants: Egipte
sobretot
 Creació d'un llenguatge original
antropocèntric
 Recerca de l'equilibri i la bellesa
en la representació figura
humana;
 Bellesa proporciorcionada
(cànon) harmoniosa i idealitzada
 Home varonil i musculós
 Importància de l'expressió, però
idealitzada: quietud, serenitat,
equilibri físic i espiritual. Aquesta
tendència es trenca durant
l'Hel·lenisme: força i sentiments

30. Escultura grega:
característiques generals 2
 Aviat trenquen l'estatisme
orientalitzant inicial, buscaran el
moviment:
 Figures es dobleguen per
adaptar-se al marc
arquitectònic
 Dinamisme en els grups
 Tensió muscular, flexibilitat,
agilitat
 El moviment reforçarà
l'expressivitat
 Aviat trenquen la frontalita inicial:
 Volum
 Punts de vista
 Predomini d'escultua exempta

31. Escultura grega:
característiques generals 3
 Materials i tècniques:
 Arcaïc: pedra caliça i
talla
 Plenitud del
classicisme: bronze
(cera perduda) i
marbre blanc
 Còpies romanes en
marbre d'originals en
bronze

32. Etapes escultura grega
 Arcaïc: VII-475 aC
 Clàssic: 475 – 323 aC
 Hel·lenístic: 323 – 31 aC
produeix

33. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
els Curos (Kouros)
Curos i Cores, d'influència
egípcia, però sense suport
 Associats a llocs de cult i
tombes
 Curos (homes joves):
 Nuets, ideal bellesa
 Naturalisme, músculs modelats i
genolls treballats
 Frontalitat
 Braços pegats al cos, cama
esquerra lleugerament avançada.
 Sensació de bloc, rigidesa
articulacions
 Simetria, geometrisme, evita
torsions i girs del cos
 Ulls ametllats i globulars
 Melena llarga i massissa
 Somriure arcaïc però
inexpressivitat en el rostre

34. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
els Curos (Kouros)
New York
Metropolitan Kourós,
any 600-590 aC.
 1,85m

35. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
els Curos (Kouros)
Cleobis i Biton, bessons
encarregats per la ciutat
d'Argos, atribuïts a
Polímedes, any 580 aC.
 2,16-2,18 metres

36. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
els Curos (Kouros)
Kroisos Kouros, o Curos
d'Anavissos, fet en marbre, any
520 aC. Estil jònic.
 1,94 metres

37. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
les Coré (Koré)
 Coré (dones joves):
 Petites escultures
 Vestides
 Túnica dòrica:
geometrisme
 Túnica jònica:
dinamisme, plecs
i diagonals
 Sensació de bloc, força
rigidesa, estatisme
 Frontalitat
 Estretament caderes i
eixamplament pit
 Poca expressivitat
 Cabellera rígida, en diferents
pisos, a la moda egípcia

38. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
les Coré (Koré)
Dama d'Auxerre, pedra
caliça, representa Persèfone
650 aC. Estil dòric
 65 cm

39. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
les Coré (Koré)
Coré del Peple, marbre amb
policròmia, túnica estil dòric,
Atenes, 530 aC
 1,20 m

40. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
les Coré (Koré)
Coré 670, túnica
”chitón” jònic, 530 aC
 1,15 m

41. Periode Arcaïc (VII – 475 aC):
Moscòfor
 Jove del vedell, marbre,
Acròpolis d'Atenes, 570 aC
 1,15 m

42. Transició al classicisme:
l'estil sever (480-450 aC)
Tron de Ludovisi, Magna
Grècia, 460 aC
 Naixement d'Afrodita
Característiques:
 Abandó de la frontalitat
 Llei d'interrelació del moviment dels
membres del cos
 Més éssers representats
 Desapareix el somriure arcaic, els
rostres són seriosos, o amb
malenconia suau (ethos)
 A la figura femenina desapareix la
moda jònica i apareix una vestimenta
més sòbria (peple)
 Robes amb plecs regulars
 Desapareixen els tirabuixons dels
pentinats en els homes, ara tenen
cabell més curt i les dones el porten
recollit sòbriament
 Descobriment tècnica de la fosa en
buit, el material serà el bronze

43. Transició al classicisme:
l'estil sever (480-450 aC)
Combat entre centaures i lapites. Frontó occidental del
Temple de Zeus Olímpic (Olímpia), Mestre d'Olímpia,
470-456 aC.

44. Transició al classicisme:
l'estil sever (480-450 aC)
Auriga de Delfos, antiga
escultura de grup de
dicada a Polizalos
(Gela), Pitagoras de
Reggio, 474 aC

45. Transició al classicisme:
l'estil sever (480-450 aC)
Zeus o Posidó del cap
Artemissión, anònim, 460 aC

46. Transició al classicisme:
l'estil sever (480-450 aC)
Efebo de Kritios, anònim
atribuït a Kritios
d'Atenes, 480 aC

47. Periode Clàssic (475 – 323 aC)
Característiques:
 Edat d'Or de l'Art grec i Segle de Pericles
 Políclet, Miró (rhytmos), Fídies(pathos/ethos)
 Ideal de bellesa física i espiritual a través de la
proporció i equilibri
 Serenitat en l'expresió es deu a la confiança en
la raó humana per assolir l'ordre i la felicitat.
 Aquests són valors de la virtus ciutadana i de la
democràcia d'Atenes
 Arrodonien musculatura
 Postures naturals:
a)Contraposto
b)Corba praxiteliana
c)Cànon de Policlet
 Pèrdia de rigodesa o frontalitat

48. Periode Clàssic (475 – 323 aC):
Miró (480-440 aC)
 Escultor de Beòcia
 Estudiós del moviment
(realisme) però sense
sacrificar l'ideal grec
d'ordre
 Postura (rhytmos) on la
figura aturada resumeix
la trajectòria d'un
moviment
 Poca expressivitat
rostres (sever)
 Atletes i deus
Discòbol de Miró, 455 aC

49. Periode Clàssic (475 – 323 aC):
Miró (480-440 aC)
Marsyas de
Miró, amb la
flauta d'Atenea,
450 aC

50. Periode Clàssic (475 – 323 aC):
Policlet d'Argos (460-420 aC)
 Teòric de l'art amb
una obra, el Cànon,
avui perduda
 Objectiu harmonia en
la proporció i simetria
 Relació entre les
parts del cos i el
conjunt
 1 (cap):7 (cos)
 Número Àureo Còpia del Dorífor de Policlet on veiem el canon

51. Periode Clàssic (475 – 323 aC):
Policlet d'Argos (460-420 aC)
Dorífor de Policlet, llancer, còpia romana,
450-440 AC

52. Periode Clàssic (475 – 323 aC):
Policlet d'Argos (460-420 aC)
Diadumen, atleta que es lliga la cinta,
Policlet d'Argos, 430 aC

53. Periode Clàssic (475 – 323 aC):
Fídies (465 – 431 aC)
 Gran escultor d'Atenes, influí
en tot l'art del moment (per
ex. Partenó)
 Obra quasi perduda,
coneguda per rèpliques;
 Frontons (Partenó)
 Ideal d'ordre menys científic
i mesurable
 Equilibri: figures capaces
d'expressar sentiments
(pathos) però continguts i
plens de noblesa (ethos)
 Creador d'iconografia de
Zeus
 Panys mullats (transparents)
Còpia votiva d'Atenea Partenos, l'original
criselefantina era de Fídies, Partenó

54. El Postclàssic (a partir del IV aC)
Característiques:
 Major naturalisme
 Tendència a la barroquització
 Estilització dels cànons
 Praxiteles, Escopa, Lisip
 Relaxació de l'ortodòxia en
l'equilibri, l'harmonia i la
proporció
 Individualisme: retrat,
expressivitat, excepticisme
religiós
 Primeres representació de
dones nuetes: ideal de bellesa
afeminat
Còpia romana de Leda i el
cigne, de Timoteu 370 aC

55. El Postclàssic (a partir del IV aC):
Praxíteles (370-340 aC)
 Friné: model
 Més relaxació, figures
gracioses i blanes, gens
serioses o magestuoses
 Corba praxiteliana (S):
languidesa al cos
 Figures reclinades, amb
arbres o altres.
 Visió frontal i darrera
 Expressió vaga i
somniadora, esfumato
al rostre
 Deus melancòlics,
nostalgia i fantasia Hermes amb l'infant Dionís,
Praxíteles, 350 -330 aC

56. El Postclàssic (a partir del IV aC):
Praxíteles (370-340 aC)
Còpia d'Afrodita sortint del bany, ”Altemps”, Afrodita
de Cnido (Àsia Menor), Praxiteles, 360 aC

57. El Postclàssic (a partir del IV aC):
Lisip (vida 370-310 aC)
 Principal escultor de la cort
d'Alexandre el Gran
 Nou cànon de proporcions
1:7,5 o 1:8. Cap més petit i
cames i braços més llargs
 ”Representa als homes tal i
com l'ull els veu” diu Plini;
representació menys
magestuosa i més realista
(també en els temes)
 Major expressivitat i fantasia
òptica.
 Avança les extremitats i això
trenca la frontalitat, convida a
girar l'escultura El cànon de Lisip

58. El Postclàssic (a partir del IV aC):
Lisip (vida 370-310 aC)
Còpia de l'Hèrcules de Farnese, atribuïda a
Glaucó sobre un original de Lisip. s. IV aC

59. El Postclàssic (a partir del IV aC):
Lisip (vida 370-310 aC)
Còpia romana en marbre de l'original
en bronze de l'Apoxiomenos, atribuït
a Lisip, 340-330 aC

60. Postclàssic (a partir del IV aC):
Scopas de Paros (vida 380-330 aC)
 Tendent als naturalisme
 Trenca amb la serenitat de
Fídies, les figures es
contorsionen amb violència
 Pathos en l'expressió i el
resseguiment patètic del
cos
 Mostra la crisi d'identitat
grega del moment
 Tràgic, violent, apassionat,
amanerat...
Mènade dançant o furiosa, còpia
romana 340 aC

61. Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
 Expansió Alexandre el Gran: refosa de
tradició grega i oriental
Característiques
 Pèrdua unitat estilística clàssica, aparició
d'escoles
 Diversitat temàtica i barroc profús
 Realisme extrem, quotidianitat, sinceritat
que s'allunya de l'idealisme
 Profunditat psicològica, expressionisme
intens
 Reflex del pathos amb expressions
dramàtiques, moviment, tensió, trenquen
la verticalitat i l'ideal de serenitat i ordre
clàssic
 Treball tensió muscular amb clarobscurs.
 Lletjor i monstruositat trenquen l'ideal de
bellesa clàssic Pseudo-Séneca, o Eurípedes o Calímac,
bronze, Museu de Nàpols, 150 aC

62. Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Venus de Milo, Afrodita, eclèctic anònim, Agesandros i
Aleixandros d'Antioquia, 130 aC. 2,05 m.

63. Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Victòria alada de Samotràcia, representa Atenea Niké, per les
victòries d'Antioc III, escola de Rodes, 190 aC. 2,45 m

64. Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Còpies romanes d'originals grecs,
Spinario o Nen de l'epina, anònim,
s. III o II aC

65. Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Còpia romana en marbre d'original en
bornze hel·lenístic del Gal moribund,
encarregada per Atalo de Pèrgam,
Epígon (?), del 230-220 aC.

66. Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Còpia romana en marbre de l'original grec en bronze, Toro de Farnese, mite
de Dirce, germans Apoloni i Taurisc de Tral·les 130 aC. 3,70 m

67. Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
El púgil en repòs, Apoloni d'Atenes o Lisístrat, s. I aC. 1,20m

68. Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Genet d'Artemísion, bronze, 140 aC. 2,10 m

69. Final d'una civilització?