El Greco el pintor cretenc, de formació italiana, que va captar el misticisme de la Castella de la Contrarreforma. El present tema ha estat elaborat per Pau Tobar per als alumnes d'Història de l'Art de 2n de Batxillerat en base als criteris marcats per la PAU al País Valencià.

1. DOMENICOS THEOTOCOPULOS,
«EL GRECO»

2. ● És la crisi del Renaixement: el Manierisme. Context:
Buit creat per la mort dels grans mestres, Sacco di
Roma... molts artistes tornen a Florència, a Roma
queden uns artistes joves que miren de seguir l'estela
dels mestres, però amb una reinterpretació que pren
forma poc a poc.
Característiques:
● Els valors de bellesa pictòrica, la unitat compositiva i
l’equilibri deixen pas a composicions
desequilibrades i asimètriques.
● Art subjectiu i emocional, irreal.
● Excés de decoració que vol amagar, sovint,
l’estructura compositiva de l’obra. Art enrevesat, amb
composicions enigmàtiques, rebuscades. Tema
principal situat, sovint, en un racó o al fons.
● Figures a diferent escala, s'allarguen i adopten
actituds distorsionades.
● Colors vius i llum estranya, busquen efecte
patetisme.
Pintors manieristes: Giulio Romano, Pontormo,
Bronzino, Parmigianino, Rosso, Barocci.
EL MANIERISME

3. CONTEXT DEL MANIERISME
● A partir de 1520 la mort de Rafael i el retorn
de Miquel Àngel a Florència, deixa a Roma en
mans d'un grup d'artistes joves de gran
talent: Caravaggio, Parmigianino, Giulio
Romano, del Piombo...
● La crisi provocada en Roma durant aquesta
dècada, juntament amb el Papat poc fructífer
d'Adrià VI, fan que es produïsca una
diàspora. Primer cap a altres ciutats d'Itàlia,
després cap a Fontainebleau i Utecht pel nord,
Viena i Praga a l'Est, i València, Sevilla i
l'Escorial per l'oest.
● Les raons d'aquesta fugida de Roma i de la
crisi moral que dóna lloc al manierisme són:
epidèmia de 1522, guerres d'Itàlia (1521-
1526) protagonitzada per l'emperador Carles
V i Francesc I de França, el Sacco di Roma
(1527), la crisi econòmica per la primerenca
introducció del capitalisme en economies
tradicionals encara, les bancarrotes dels
estats, la ruptura de la unitat del cristianisme a
partir de 1519 (luteranisme, calvinisme,
anglicanisme...), pes de la Contrarreforma

4. CONTEXT DEL MANIERISME
HISPÀNIC
● Aquí el Manierisme es desenvolupa a partir del segon terç
del segle XVI en diferents arts, i fins i tot, potser en la
literatura: amb Cervantes i Góngora primer, i entroncant
després amb el Barroc amb Calderón de la Barca.
Les peculiaritats del context són:
● Absència de capitalisme comercial excepte en algunes
zones.
● Escassa renovació científica i aïllament exterior amb Felip
II.
● Originalitat del llenguatge artístic, ja que el Renaixement
estigué mediatitzat per formes gòtiques i mudèjars.
● Diversitat d'orígens religiosos combatuda per la força per la
Inquisició i la Monarquia.
● Reacció religiosa a Castella que la converteix amb Felip II
en el baluard de l'ortodoxia catòlica. Aquesta unitat religiosa
era, segons Vicens Vives, el pegament de la Monarquia a
falta d'unitat política.
● Crisi religiosa i reforma del Cardenal Cisneros.
● Enlluernament, l'ascètica, mística...
● L'Escorial com a pol d'atracció de l'art internacional.

5. CONTEXT DEL GRECO:
TOLEDO

6. CONTEXT DEL GRECO:
TOLEDO
● Capital fins 1561, substituïda per Madrid per ordre
de Felip II. El Greco s'hi estableix el 1577 fins la
seua mort el 1614.
● Encara era una ciutat molt important. Comença a
entrar en crisi amb el conjunt de la Monarquia, el
1588 després de la derrota de l'Armada Invencible.
Cultura:
● Impulsada per una catedral poderosa i el clero que
vivia en torn seu; juntament amb grans senyors i una
artesania i comerç en auge.
● Impremtes importants i antigues. Universitat de les
més prestigioses d'Europa. Nombroses acadèmies
de lletres i d'arts. Justes poètiques.
● Residència del bo i el millor de la cultura castellana
de la segona meitat del XVI i principis del XVII:
Quevedo, Cervantes, Lope de Vega, Tirso de Molina,
Góngora, Santa Teresa...

7. CONTEXT DEL GRECO:
TOLEDO
Religió:
● Toledo és un encreuament de tres cultures: cristiana,
musulmana i jueva.
● 100 institucions i edificacions religioses poblaven Toledo.
● La Inquisició actuava implacable contra la dissidència. Els
Autos de Fe eren habituals.
● Tot això generava un ambient místic però alhora cosmopolita.
Cosmopolitisme:
● A l'encreuament de civilitzacions s'afegia l'arribada de gents de
molts països a la Cort. Horozco diu: «reuníanse en su recinto
españoles y franceses y tudescos y alemanes, húngaros,
sardos, florentinos, genoveses, valencianos, catalanes,
lombardos, italianos, gallegos y portugueses, venecianos y
romanos, turcos y napolitanos, navarros y aragoneses».
● El Greco se sentia a gust en un ambient multirracial, pintoresc i
oriental.
Tot l'ambient de Toledo influeix molt en el misticisme del Greco,
que també es dóna en altres figueres com Santa Teresa o San
Juan de la Cruz,

8. EL GRECO:
VISTA DE
TOLEDO
(1604-1614)

9. EL GRECO: PLANOL I VISTA
DE TOLEDO (1608)

10. LA PINTURA DEL GRECO
● El Greco destaca amb força en el panorama
mediocre de la pintura espanyola del s. XVI.
● Originari de Candia (Creta), va passar de Venècia i
Roma a Castella, potser atret com altres artistes per
les oportunitats de treball que donava la construcció
de l'Escorial.
● De pintor de segona fila a Itàlia, passa a ser mestre
a Castella. És a Toledo on s'instal·la i on assoleix
tota la genialitat.
● Molt popular en l'època, com demostren les moltes
obres conservades. Va ser estimat i odiat. Rebutjat
per la Cort. Comprès per una minoria intel·lectual
(Góngora, Paravicino...) i estimat pel poble. Va ser
en tots els aspectes un pintor modern. Tot i que va
cobrar molt pels seus quadres, va haver d'entrar en
molt plets i va morir a Toledo el 1614, ofegat pels
deutes.
● Té un estil original, difícil d'encasellar. Això explica
que no tinguera continuadors, llevat del seu fill Jorge
Manuel.
● La seua obra va romandre oblidada fins el segle
XIX. Revaloritzada per Zuloaga i Santiago Rusiñol.

11. CARACTERÍSTIQUES DE LA
PINTURA DEL GRECO 1
● Conjuga influències diverses. Té un sediment
orientalitzant (formes bizantines i mudèjars) i un altre
europeu (gòtic i manierista).
● És un «anti-MiquelÀngel», crític quan tots l'alaben. És
una de les causes per les quals no triomfà a Itàlia.
● Trenca amb el dibuix i pinta amb grosses i destres
pinzellades (com l'escola veneciana). Ressona el
color. Pinta amb materials de gran qualitat. Al
sensualisme venecià oposa la fredor i castedat dels
seus tons.
● A Toledo els fons solen ser de blau velat, tendeix a
sumprimir la decoració.
● Sacrifica l'anatomia i la proporció en benefici de
l'expressió. Allarga enormement les proporcions
(com l'art bizantí i el gòtic) per augmentar el
dramatisme (com el manierisme).
● Falta de profunditat, de relleu plàstic i de
clarobscur.
● Hom ha atribuït aquesta estranya visió artística a un
defecte patològic, però aquesta afirmació es troba molt
qüestionada.
Les llàgrimes de Sant Pere, oli sobre llenç de 1580, situat al
Bowes Museum (Barnard Castle)

12. CARACTERÍSTIQUES DE LA
PINTURA DEL GRECO 2
● Usa formes «miquelangesques» com els
grans escorços però sense interès pel
domini de l'espai ni exaltació pel relleu.
● Rigidesa bizantina contraposada pel culte al
moviment de l'escola romana.
● Formes inestables, colors ideals, llum
estranya... Vol assolir un efecte de llunyania
intangible, d'infinit, fugir de la realitat.
● La vibració lluminosa del Greco, no prové de
cap lloc, no és natural, vol representar la
flama de l'amor de Crist. No de bades, els
seus llenços estan plens d'espiritualitat i
misticisme.
● Tot és volàtil, ingràvit, fins i tot els nus són
ambivalents i irreals.
● Composicions estranyes, amb superposició
d'escenes en altura. Verticalitat en els
quadres.

13. ETAPES DE LA PINTURA DEL
GRECO: CRETA
Creta (1541-1566):
● Poc se sap de la seua formació,
segurament vinculada a l'escola de
Creta, fundada per son pare Giorgio
Theotocopulos.
● La formació cretenca marca al Greco
amb un matís oriental, bizantí: repetició
de tipus i actituds, acumulació de
personatges, l'escassa profunditat,
figures immaterials, planes, d'acusada
frontalitat, els rostres allargats, els ulls
desorbitats, la tendència simbolista.
● Creta estava, però, en mans venecianes,
per això les formes italianes del moment,
manieristes, no li resultarien estranyes.
● Tendirà a practicar solucions particulars
sobre models manieristes, allargant
figures, provocant il·lusionisme...
Trànsit de la Verge, 1565-66, temple i or sobre
taula, Catedral de Siros.

14. ETAPES DE LA PINTURA DEL
GRECO: ITÀLIA
Venècia (1566-1570):
● Influències: Venicello, Tintoretto (sobretot),
Tiziano, Bassano. Li ensenyen el domini del
color i la llum, la teatralitat, la
composició...
Roma (1570-1575):
● Influències: Miquel Àngel (ja mort) li
influeix en les seues formes vigoroses i
actituds manieristes. Tanmateix, critica
l'Altar del Judici Final quan tots alaben el
mestre i potser per això ha de marxar d'Itàlia.
● A Roma també aprèn l'estructura del retrat i
el domini de la llum tenebrista.
Itàlia en general influeix molt el Greco:
tipus allargats, desproporció entre les parts
del cos i el cap, la composició en altura, la
tendència a la verticalitat i al pla, el gust per
l'anècdota, el colorit manierista, a voltes
fantasmagòric.
Noi encenent una candela, el Soplón, 1571, oli
sobre tela, Museu de Capodimonte (Nàpols).

15. ETAPES DE LA PINTURA DEL
GRECO: TOLEDO
● Arriba atret per les oportunitats que ofereix la
construcció de l'Escorial. Segurament va viure a
Madrid entre 1575 i 1577, quan s'instal·là a Toledo.
● Toledo és clau per entendre el Greco. Allí evoluciona
des de la seua formació bizantina i italiana cap a unes
imatges que progressivament esdevenen un pretext
per desenvolupar un discurs pictòric propi.
● Les figures es disposen en un espai sense temps,
s'estiren i allarguen, s'agiten, plasmades en una llum
fantasmagòrica, fins arribar a un grau
d'espiritualitzador que les fa perdre tota corporietat fins
esdevindre llengües de foc. Afirma en definitiva el
món de l'esperit sobre la realitat. Fa viure el somni.
● Toledo Inicial (1577-1586): L'estil de l'autor es mostra
però el plantejament és plenament italià.
● Toledo Madur (1586-1596): L'estil de l'autor es mostra
amb plenitud.
● Toledo Tardà (1596-1614): Tendència cap al
dramatisme més acusat, l'accentuació de l'estil i
l'abstracció.
Cinquè segell de l' Apocalipsi. 1608. Oli
sobre tela. Metropolian de Nova York.

16. ELS CLIENTS DEL GRECO
● Pinta molt sota encàrrec d'institucions
religioses: monestirs, convents,
esglésies i hospitals.
● També treballa també per Felip II en un
parell d'obres per a l'Escorial tot i que no
cau en gràcia.
● Fa també retrats de familiars, amics i
contemporanis seus.
● En general en les obres ha de seguir les
indicacions temàtiques i tindre en
compte els gustos del client. Això és
molt evident en el contracte signat amb
el rector de Sant Tomé per fer
l'Enterrament del Comte Orgaz.
● De vegades hagué de pledejar perquè el
client quedava insatisfet amb l'obra i no
volia pagar, per exemple amb l'Expoli.

17. L'ADORACIÓ DELS MAGS
(1565-1566)

18. EL TRÍPTIC DE MÒDENA
(1568)

19. EL TRÍPTIC DE MÒDENA
(1568)

20. LA CURACIÓ DEL CEGO (1567)
L'ENTERRAMENT DE CRIST (1570)

21. L'EXPULSIÓ DELS MERCADERS
DEL TEMPLE
L'expulsió dels mercaders (El Greco, Minneapolis), fet
a Roma el 1571, oli sobre llenç. Apareixen Tiziano,
Miguel Ángel, Giulio Clovio i Rafael o Correggio baix a
la dreta.
L'expulsió dels mercaders (El Greco, Washington), fet a
Venècia el 1568, oli sobre tremp.

22. L'EXPULSIÓ DELS MERCADERS
DEL TEMPLE
L'expulsió dels mercaders (El Greco, Londres), fet a
Toledo cap al 1600, oli sobre llenç. L'expulsió dels mercaders (El Greco, Madrid), fet a
Toledo cap al 1609, oli sobre llenç.

23. L'ESPOLI
(1577-1579)
● Oli sobre llenç, és el potser el primer quadre
del Greco a Toledo.
● Crist és despullat de les seues robes per a la
crucifixió. Baix a l'esquerra apareixen Maria
Magdalena, la Mare de Déu, i Salomé, miren un
home que està preparant els claus de la creu.
Al voltant de crist s'apinyen els seus captors,
vol aconseguir dramatisme.
● El color roig de Crist ressalta sobre la foscor de
la multitud que el té captiu. El seu rostre
apareix il·luminat, mirant el cel. La duresa dels
rostres dels captors contrasta amb la dolçor del
gest melancòlic de Crist. A la dreta de Crist un
cavaller en armadura del segle XVI, potser
Longinos, l'home que travessà el cor de Crist
per estalviar-li patiment.
● El quadre simbolitzava el moment en el qual els
sacerdots es vesteixen abans de la missa, fent-
lo solemne. Tanmateix no va agradar al client,
el Cabildo de Toledo.

24. EL MARTIRI DE SANT
SEBASTIÀ (1578)
● Oli sobre llenç.
● Una escena molt humana sense cap
aparició sobrenatural.
● Sant Sebastià apareix com un home jove
i musculat ferit per les fletxes. La figura
sembla caure, es recolza amb un genoll
sobre una pedra on apareix la signatura
del Greco.
● La figura cau en una postura dramàtica,
inestable, dibuixant un contraposto
manierista. Per contra el rostre mira el cel
i presenta certa tranquil·litat.
● L'interès pel nu, poc habitual en la pintura
espanyola, és potser una herència
italiana. El cos està molt ben definit.
● El cel presenta el típic color metàl·lic del
Greco.

25. LA TRINITAT
(1579)
● Oli sobre llenç, un dels nou llenços
encarregats pel monestir de Santo Domingo
el Antiguo. Es troba dins un retaule i medeix
3 metres d'alt.
● Déu pare sosté Crist mort i sobre ells l'Esperit
Sant, darrere d'ell una llum celestial. Al
voltant de la Trinitat estan els àngels. Als
peus de Jesús uns amorets.
● Composició en forma de cor, molt original.
● Els colors són importants, es veu la influència
veneciana. En general són freds.
● Les proporcions del cos de Crist són les
tradicionals, però el cos fa línia serpentinata.
El manierisme també es veu en l'exagerat
dramatisme d'alguns àngels.

26. ADORACIÓ DEL
NOM DE JESÚS:
«AL·LEGORIA DE
LA LLIGA
SANTA»
(1577-1579)
● Targeta de presentació del Greco a
Felip II.
● És una al·legoria de la Lliga Santa,
l'aliança que va derrotar els turcs a la
Batalla de Lepant (1571).
● Apareix representat Felip II, Pius V i
Don Juan d'Àustria, vencedor en la
batalla.
● A la dreta apareix una enorme boca,
de Leviatan, que engoleix un magma
dels pecadors, que es retorcen cap a
l'infern. Al fons un pont representa el
purgatori, des d'on algunes ànimes
cauen a la condemnació.
● A sobre un trencament de glòria, amb
les lletres IHS en el centre dels àngels.

27. MARTIRI DE SANT MAURICI I
LA LEGIÓ TEBANA (1580)
● Oli sobre llenç.
● Felip II l'encomana per a l'Escorial. És el moment en el qual
ha faltat Navarrete i existeix una gran demanda de pintors. El
quadre no agradà el rei, que acomiadà el Greco.
● Maurici era el comandant d'una legió egípcia del s. III, on tots
els seus membres eren cristians. Estant a la Gàl·lia, es van
negar a fer els sacrificis als deus romans, per això van ser tots
executats, 6.666.
● L'escena principal és Sant Maurici debatent amb els capitans
si s'efectua el sacrifici. Al fons el martiri apareix en segon pla.
● Sant Maurici (armadura i capa), Sant Exuperi (amb
l'estendard), Santiago el menor (túnica groga), Duque
Enmanuel Filiberto de Saboya, vencedor de Sant Quintí i Gran
Mestre de l'Ordre de Sant Maurici (al costat de l'estendard) i
Alejandro Farnesio, duc de Parma (que llavors lluitava contra
els independentistes holandesos). Al fons en la zona del
martiri trobem Don Juan de Àustria, en eixa zona trobem
també Sant maurici consolant els homes, i el botxí sobre una
roca.
● Al cel un trencament de Glòria, amb els àngels fent sonar
instruments, altres porten palmes i corones de triomf.

28. CAVALLER DE LA MÀ EN EL
PIT (1581)
● Oli sobre llenç.
● Es desconeix la identitat del personatge
retratat però el més possible és que
siga el Marquès de Montemayor, notari
del regne i alcaid de l'Alcasser de
Toledo. En el passat s'identificava amb
Cervantes o amb un autorretrat.
● El cavaller apareix vestit de negre com
s'estilava a l'època. Ens mira
directament als ulls amb la mà al pit,
com fent un jurament. L'espasa i la
medalla semioculta li atorguen
solemnitat.
● El gest de la mà al pit és completament
estrany en els retrats del Greco.
● Representa el cavaller cristià, orgullós
del seu estatuts. És icona de l'hidalgo
castellà. Retrat més famós.

29. L'ENTERRAMENT
DEL COMTE
ORGAZ (1586)

30. L'ENTERRAMENT DEL COMTE
ORGAZ (1586)

31. L'ENTERRAMENT DEL COMTE
ORGAZ (1586)

32. LA CORONACIÓ
DE LA VERGE
(1591)

33. RETAULE MAJOR
DEL COL·LEGI
DE MARIA
D'ARAGÓ
(1597-1600)
● Conjunt d'imatges en oli
sobre llenç, d'entre 2,75m i
3,15m fetes per al retaule
Col·legi seminari de Maria
d'Aragó. La majoria es
conserven al Museu del
Prado.
● Baix: L'adoració dels
Pastors, L'Anunciació, El
Baptisme de Crist.
● Dalt: Pentecosta, Crucifixió,
Resurrecció.
● El conjunt es va valorar en
63.000 reales, el preu més
alt de la seua vida.

34. RETAULE MAJOR DEL
COL·LEGI DE
MARIA D'ARAGÓ
(1597-1600):
RESURRECCIÓ
● El possible efecte de
profunditat que marcarien
els soldats que cauen
davant la resurrecció de
Crist queda anul·lat pel
moviment del fill de Déu
que avança en un plànol
totalment diferent al
terrenal cap a nosaltres,
anunciant-nos la bona
nova.

35. RETAULE MAJOR DEL
COL·LEGI DE
MARIA D'ARAGÓ
(1597-1600):
PENTECOSTA
● Al cinquantè dia de la resurrecció
de Crist l'Esperit Sant s'apareix
als apòstols, la Verge i Maria
Magdalena. Es considera l'inici
de l'evangelització i el dia de
l'Esperit Sant.
● Composició de triangle invertit.
No existeix perspectiva.
● El centre l'ocupa la Verge i tots
els personatges miren cap al cel
on es troba l'Esperit Sant que
il·lumina l'escena. Fort caràcter
ascendent. Tots menys dos.

36. RETRAT DEL
CARDENAL
FERNANDO NIÑO DE
GUEVARA (1600)
● Es retrata el cardenal amb oli
sobre llenç.
● El clergue era membre de l'alta
jerarquia eclesiàstica i inquisidor
de Sevilla.
● Les ulleres li aporten modernitat a
una mirada severa i interrogant.
Vol captar l'ànima.
● Fons daurat i amb fusta.
● Treballa la perspectiva amb el
recurs del dibuix del marbre al
terra. També amb el silló en
diagonal.

37. LA CORONACIÓ DE LA
MARE DE DÉU(1597-1603)
L'ADORACIÓ
DELS PASTORS
(1614)

38. LAOCOONT I ELS SEUS
FILLS (1609-1614)
● Oli sobre llenç. Obra pagana
de gran violència i
dramatisme. Composició
molt lliure. Interpretació
també molt lliure del mite.
● Teatralitat circense.
● Una llum fantasmal il·lumina
les figures principals.
● Permet un estudi de la
interpretació de la nuesa de
l'art del Greco.
● Es considera que va
col·laborar amb Jorge
Manuel, el seu fill.
● El paisatge del fons és
possiblement Toledo i no
Troia.
● Es considera una obra
inacabada. Sobretot per les
figures de la dreta.

39. LA FAMÍLIA DEL GRECO
(1616-1621)
AUTOR: Jorge Manuel Theotocópuoli