SlideShare a Scribd company logo
1 of 204
ESCULTURA ROMÀNICA Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
ESCULTURA ROMÀNICA
ESCULTURA ROMÀNICA
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],ART ROMÀNIC
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],ART ROMÀNIC
Com  la  bizantina , l’escultura romànica presta  escàs interès a l’anatomia i la bellesa . Però mentre la bizantina no té en compte la representació de la natura, l’artista romànic es deixarà seduir per ella fins desembocar en el gòtic (és tot un procés evolutiu).    En un principi l’escultura es treballava en  plaques de pedra  que es col·locaven en qualsevol lloc de l’església, però després l’escultura es realitzarà per a un lloc concret del temple (el que Focillón ha anomenat  la llei del marc ). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals 1)  ANTECEDENTS : l’escultura  TARDOROMANA  ( frontalitat, hieratisme  d’influència tardoromana, però també bizantina), i les  representacions escultòriques en capitells i arcs de triomf , i les petites escultures ornamentals associades a l’ orfebreria dels BÀRBARS  ( escultura plana i simbolisme ). Malgrat les  diferències entre diversos àmbits territorials , hi ha una sèrie de característiques  comunes :
2) L’escultura romànica és una  mostra del PODER de l’ESGLÉSIA : quasi tota l’escultura és  RELIGIOSA .  3) Suposa la  recuperació  de l’escultura  MONUMENTAL  en l’art occidental: des de la fi de l’època romana (recordeu el Colós de Constantí) es feia molt poca escultura monumental i és el romànic qui la recupera. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
4)  MATERIALS : sobretot la  pedra , però també la  fusta en  l’escultura  exempta  (talles). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
5)  TEMÀTICA : L’escultura neix  subordinada al temple , per això quasi tots els temes representats són  religiosos  (trets de la  Bíblia i les vides dels sants o hagiografies ), però també trobem  animals fantàstics (bestiari ), algunes escenes de la  vida quotidiana , motius  florals, vegetals i geomètrics  i, fins i tot,  escenes  de tipus  sexual  (molt rarament).  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
5)  TEMÀTICA : temes  religiosos  (de la  Bíblia i les vides dels sants ),  animals fantàstics (bestiari ), escenes  vida quotidiana , motius  florals, vegetals i geomètrics  ... 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
5)  TEMÀTICA : motius  florals, vegetals i geomètrics  i, fins i tot,  escenes  de tipus  sexual  (molt rarament).  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
6)  Doble FUNCIÓ : *  DECORATIVA  (donar bellesa a les construccions arquitectòniques). * I, sobretot,  DIDÀCTICA , perquè pretén adoctrinar religiosament, a través de les representacions, a una població analfabeta, és a dir, com la majoria dels fidels no sabien llegir, l’escultura intenta ensenyar la doctrina mitjançant imatges.  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
6)  Doble FUNCIÓ :   La  tasca DIDÀCTICA  o adoctrinadora  és doble : escultures de caràcter més  popular  a les esglésies destinades al poble, i de  caràcter més culte  per als monjos als monestirs (control de l’església en els dos casos).  “ Les imatges són per als illetrats el mateix que les paraules per a aquells que saben llegir”. Sant Gregori.   4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
“ Soc una dona vella i pobra, ignorant de tot; no sé llegir. A l’església del meu poble em mostraven un paradís pintat, amb arpes, i un infern on bullien les ànimes dels condemnats. L’un m’alegra, l’altre em fa por”.  Versos escrits pel  poeta francès medieval François Villon , pensant en sa mare. 6)  Doble FUNCIÓ :   DIDÀCTICA “ Els ensenyaments de l’església sobre el destí final de les nostres vides en la Terra prenien cos a les escultures sobre el pòrtic del temple. Aquestes imatges vivien en l’esperit de les gents amb major intensitat que les paraules del sermó pronunciat pel predicador.”  E. H. Gombrich . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
7)  SUBORDINACIÓ al marc arquitectònic . L’escultura (com la pintura) s’ha d’adaptar als llocs dels edificis que podrà decorar: les figures s’adapten a l’espai i no a l’inrevés, això provoca incomoditat espacial,  postures forçades, rigidesa i escàs moviment .  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
8) Escultura  ANTINATURALISTA : Les figures són  hieràtiques, rígides i poc expressives  (amb excepcions). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
8) Escultura  ANTINATURALISTA : Les figures són  hieràtiques, rígides i poc expressives  (amb excepcions). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
8) Escultura  ANTINATURALISTA : Com el que interessa és cridar l’atenció dels fidels sorgeix un  art expressionista  i exagerat, que no dubta en alterar les proporciones, s’ exageren  les  formes , els  cossos s’allarguen , es fan  més grans les parts del cos que expressen més les emocions  (mans, ulls); les figures adopten postures estranyes i forçades (marc arquitectònic), i s’ estilitzen  o es fan més  curtes  en funció de timpans, capitells, cimacis, arquivoltes, etc.  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
9)  SIMBOLISME : pràcticament tot allò que es representa té un significat simbòlic (per això no importa que s’assemblin a la realitat), des de cadascun dels personatges, als animals o els vegetals (signes i al·legories),  es configura una iconografia pròpia  que barreja  elements bizantins, paleocristians i preromànics amb els bestiaris , la  Bíblia i els sants .  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
9)  SIMBOLISME : Les figures de les persones “normals o comuns” no són retrats de persones concretes, sinó que representen a la  humanitat en conjunt . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
10)  Falta  de  perspectiva i  absència de  fons arquitectònics i paisatgístics  ( BIDIMENSIONALITAT ). Els criteris de  bellesa, perspectiva, realitat i perfecció del món clàssic s’abandonen .  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
10)  Perspectiva jeràrquica : quan més important és un personatge, més gran se’l representa. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
11) Tendència a omplir tot l’espai compositiu (cert  HORROR VACUI ). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
12) Tendència a l’ ESQUEMATISME  i la  SIMETRIA compositiva . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
13) Utilització de la  POLICROMIA  (no es conserva pràcticament en cap relleu). 14)  ANONIMAT de l’artista : quasi mai coneixem el nom de l’autor, considerat un  artesà .  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
15)  TIPOLOGIA : predominen els relleus ( alt relleus i baix relleus ), que es concentren sobretot a les  portalades dels temples i als capitells , però també trobem escultura  devocional exempta .  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals 16)  EVOLUCIÓ : l’escultura anirà fent-se lentament  més realista i expressiva , apropant-se al  gòtic . Al principi el relleu és molt pla i les vestidures apareixen aferrades al cos de figures representades molt frontalment, cosa que evoluciona cap a esculpir alts relleus amb voluminoses i abundants vestimentes, i les figures perden frontalitat.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia La iconografia és un element molt important degut al  simbolisme  de l’art romànic.  Els temes els prenen, sobretot, de la  Bíblia , especialment dels  evangelis , i l’ Apocalipsi , però també de les  HAGIOGRAFIES  (vides de sants), els  BESTIARI  (animals fantàstics), i les  MINIATURES  dels llibres medievals. MAIESTAS DOMINI  (Crist en Majestat) o  Pantocràtor  (“el que ho pot tot”).
MAIESTAS DOMINI  o  PANTOCRÀTOR : És la representació de Crist (de vegades junt a Déu Pare) dins d’un oval ( MÀNDORLA ), com un ser omnipotent en actitud de beneir o jutjar i amb el llibre (evangeli) a la mà.  Sol anar acompanyat pels  Tetramorfs : representació simbòlica dels quatre evangelistes.  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
La figura de  Crist-Déu  se situa  al centre  de la composició: és la més gran ( perspectiva jeràrquica ), i  la resta  de figures se situen  al seu voltant , sovint mirant-la.  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
Interessa  plasmar idees  i una de les que més interessa és inculcar als fidels la  MALDAT del PECAT, l’horror de la condemnació i la necessitat del penediment , per la qual cosa, freqüentment, el Crist en Majestat s’integra en un altre tema més ampli: el  JUDICI FINAL  ( TEOFANIES  basades en  l’Apocalipsi de Sant Joan,  que profetitza la vinguda de Crist per a jutjar els homes a la fi dels temps), o el Triomf de la Ciutat de Déu, o l’Ascensió. TEOFANIA : qualsevol de les manifestacions sensibles de la Divinitat davant dels homes. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
El  pecat  es representa en  forma d’animal repel·lent  per què els fidels comprenguin quan absurd és seguir-lo. Així allò  lleig s’identificarà amb dolent, i allò sublim amb Déu. Cal dir que l’ escultura  era  realitzada per teòlegs . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
La resta d’escenes, a vegades, no tenen relació directa amb la temàtica del timpà, tot i què, a la zona de la Borgonya, és freqüent que complementin el tema principal, com succeeix a  l’Abadia de Vézelay . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
Verge Theotocos o Kiriotissa : representació de la Mare de Déu asseguda i fent de tron per al seu fill, que descansa sobre ella, normalment en actitud de beneir.  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
Altres personatges bíblics  importants: els  4 evangelistes  que composen  el TETRAMORFS  (Mateu: un àngel o home; Marc: un lleó; Lluc: un toro; Joan: una àguila) i es representen de manera simètrica. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
Altres : els  12 apòstols , els  24 ancians de l’Apocalipsi , i els  profetes .  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
També destaquen les representacions de  sants , cadascun amb els  atributs  que els distingeixen i representant-se algun  miracle, turment o mort . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
Al·legories : són representacions de les  virtuts i dels pecats .  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
Representacions d’animals reals o imaginaris ( BESTIARI ): sempre tenen un  simbolisme , ja sigui  bo  (aus, especialment la cigonya i l’àguila, lleons, anyells, grifs o grius, que és un animal mitològic amb cap i ales d’ocell rapaç, i cos de lleó) o dolent (serp, conill, mono, porc, porc senglar, cabra, cabró, dracs, sirenes, centaures, basiliscos o animal com un drac i cap de gall). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
També trobem representacions  vegetals  (també simbòliques) i  geomètriques  (el Crismó,...).  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia Representacions  vegetals  (també simbòliques) i  geomètriques  ...
Activitats quotidianes  es representen als  calendaris , on apareixen els mesos de l’any amb les feines agrícoles corresponents. Exemples: - Pintures de San Isidoro de Lleó. - Relleus de la portalada de Santa Maria de Ripoll. - Claustre de la catedral de Tarragona. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Simbologia La  PORTALADA o PORTADA  té un simbolisme propi: és el lloc de  trànsit entre allò sagrat i allò profà , “ l’ arc de triomf ” que condueix a Déu, però també el que el separa del món dels humans.  Normalment és el  lloc de major decoració escultòrica  de tot el temple.  PARTS :
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts La  PORTALADA .  PARTS :
Decoración exterior ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],g Portada Les motllures o arcs atrompetats s’obrin cap a l’exterior com si fos un embut que ens intenta engolir. 15.- ARQUIVOLTA (A) Ripoll Monestir Santa Maria Ripoll (s. XI). Girona Portada amb 7 arquivoltes sustentades per brancals (pilars i escultures), esculpida a mitjans s. XII, és un dels conjunts escultòrics més interessants de l'època romànica.   Terminologia PAU
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts El  TIMPÀ : situat en la “ llum” de l’arc , és la part més important, on es situa el  principal tema escultòric  de la portalada, i al voltant de la qual es situaran la resta.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII) El  TIMPÀ : El tema preferit és el  Judici Final , o la visió  apocalíptica del Pantocràtor  dins una aureola ovalada ( ametlla mística ), i envoltat dels símbols dels 4 evangelistes ( Tetraforms ), que intenta representar la resplendor que rodejava el cos de Crist segons la visió de Sant Joan.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts Les  ARQUIVOLTES : sèrie d’ arcs concèntrics  on es solen representar  petites figures disposades radialment  o bé  decoració vegetal o geomètrica .
15.- ARQUIVOLTA (A)   ,[object Object],[object Object],[object Object],Portada del Reial Monestir de “Villanueva de Sijena”. Osca. Terminologia PAU
15.- ARQUIVOLTA   SELECTIVITAT juny 2010/B , setembre 2010/B : Cadascun dels arcs que, superposats i amb un marc atrompetat, se situen per sobre de l’obertura d’una porta o finestra al romànic i al gòtic. Portada del Reial Monestir de “Villanueva de Sijena”. Osca. Terminologia PAU
Església de Santo Domingo (finals s. XII). Sòria. 15.- ARQUIVOLTA (A)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts La  LLINDA : part  horitzontal i rectangular que sosté el timpà  (no sempre hi ha), i que pot tindre  figures o decoració geomètrica .
Els  BRANCALS (jambas) : són les  columnes que sostenen els arcs o arquivoltes , disposades als  costats de la porta , amb el  capitell esculpit  i, de vegades, amb  figures escultòriques superposades  al fust o al muntant.  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts Els  BRANCALS (jambas) : En un començament es representaven figures totalment aïllades, però en els darrers temps del romànic unes es dirigien a les altres, com si “ establissin conversa ” (Pòrtic de la Glòria).
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts MAINELL o TRENCALLUMS (parteluz) : és la columna situada al  centre de la porta que sosté la llinda o el timpà , en el fust de la qual es solia col·locar una  imatge  de Crist, la Mare de Déu o el sant a qui es consagrava el temple. La representació escultòrica en brancals i trencallums es desenvoluparà plenament a l’època gòtica.
De vegades també podia aparèixer decoració escultòrica als  CARCANYOL . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts O decoració escultòrica disposada en  frisos sobre la façana , als  dos costats de la portalada  (Santa Maria de Ripoll).
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalades a  FRANÇA El romànic a França va significar, en principi, un  tímid despertar de l’escultura monumental , però en el següent segle coneix un desenvolupament brillant. Els artistes no tenien possibilitat de treballar en llocs distints i distants de la seva regió d’origen. És cert que alguns viatjaven, però eren casos excepcionals.  Tot i que trobem magnífics exemples de portalades esculpides a  Saint Sernin de Toulouse i Sainte Foy de Conques .
Algunes vegades la profusió arriba a  cobrir tota la façana , com en la regió del Poitou, la  catedral de Angulema  i la de  Notre Dame la Gran de Poitiers .  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples NOTRE  DAME LA GRAN. POITIERS.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalades: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalades: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA  (escena del passat, conclou el temps Pasqual i l’església commemora la vinguda de l’Esperit Sant, el 50è dia desprès de la Pasqua).
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA En  Vézelay  es representa el tema del  Pentecosta , cosa per la qual les vestimentes de les figures es mouen agitades per un fort vent.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA Pentecosta : vestimentes es mouen agitades per un fort vent.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA A la llinda i en els compartiments que envolten l’escena es representen els  pobles que podran conèixer l’evangeli gràcies al miracle del don de llengües (EVANGELITZACIÓ) .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 2) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTALADA DEL JUDICI FINAL (segle XII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII) Les figures s’allarguen fins límits extrems, el tema és el  Judici Final . Al centre el  Pantocràtor  dins de l’ ametlla mística ; a la seva  dreta  els  benaventurats  que arriben a la morada celestial; a la seva  esquerre  es pesen les ànimes i els condemnats es precipiten a l’ infern .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)  A  la llinda els càstigs infernals ; i en les arquivoltes els  horòscops  i la  decoració vegetal .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples EVA 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)
4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)  En  Chartres  destaquen les  figures dels brancals (jambas)  que són  rígides  i de  cànon molt llarg  i mantenen una serenitat i una dolçor.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 6) SANT TRÒFIM D’ARLÉ S. És un temple clàssic, on en el front de la façana apareixen,  com en els sarcòfags disposats en fila , un gran número de personatges.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Llenguadoc té influències recíproques amb l’escultura de la península ibèrica. Té un estil de  relleus molt pla . Les  figures creuen les cames de forma molt peculiar  en un intent de representar  moviment . Destaca SANT SERNÍ DE TOLOSA, però més important és l’aportació de  Moissac .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).  FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir:  PARUSIA  o segona vinguda de Crist).
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).  FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir:  PARUSIA  o segona vinguda de Crist).
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).  FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI  (escena de l’esdevenir:  PARUSIA  o segona vinguda de Crist).   En el timpà es representa el  Pantocràtor , de  grandioses  proporcions , dins de l’ametlla mística, envoltat del  Tetramorfs . Dos  àngels  espiritualitzats i allargats el flanquegen en la part central, mentre els  ancians , distribuïts en  tres franges , separades per núvols, contemplen l’escena com la va descriure Sant Joan en l’Apocalipsi. Alguns d’aquests vells creuen les cames de forma original.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).  FITXA 29 . MAINELL: SIS LLEONES DE LA REVELACIÓ En el  mainell  apareixen relleus d’animals (sis lleons) i en les  arquivoltes  relleus menors.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).  FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI  (escena de l’esdevenir:  PARUSIA  o segona vinguda de Crist).   4.3.- Portalada: Exemples
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).  FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir:  PARUSIA  o segona vinguda de Crist).
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).  FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir:  PARUSIA  o segona vinguda de Crist).   LLINDA DE L’INFERN
FRIS: FUGIDA A EGIPTE 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).  FITXA 29 . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).  FITXA 29 . MAINELL: PROFETA JEREMIES
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 8) ABADIA DE SANTA MARIA DE SOUILLAC .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 8) ABADIA DE SANTA MARIA DE SOUILLAC . En els pilars les figures i animals s’estiren i entrecreuen aconseguint un gran efecte (detall del mainell).
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalades a  ESPANYA La península  s’anticipa : és l’únic país que posseeix escultura romànica en el segle XI. L’escultura peninsular es caracteritza pel seu  dramatisme i la seva força expressiva .  1) PORTALADA DE LES PLATERIES (segle XI). COMPOSTEL·LA 2) PIS BAIX DE SANTO DOMINGO DE SILOS 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI)   4) PORTADA DE SANGÜESA  5) SANT VICENT D’ÀVILA: ANUNCIACIÓ  6) APOSTOLAT DE LA CÁMARA SANTA D’OVIEDO (segle XI)  7) PÒRTIC DE LA GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88).   COMPOSTEL·LA
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) Conjunts escultòrics segle XI
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) El  relleu  és encara molt  pla , les figures se subordinen a la  forma arquitectònica .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) El conjunt no conserva la mateixa disposició inicial, i sobresurt el  timpà de l’esquerra .
1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples REI DAVID
1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples ADÚLTERA AMB CALVERA
2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic, pels seus capitells i panells al claustre).  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Capitells i panells
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Capitells 2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110). Els seus  capitells  amb  figures d’animals  encarats i entrellaçats, a l’estil oriental  i amb temes califals.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110) Dubte de sant Tomàs.  Més important són els  relleus dels pilars angulars  de les crugies, que representen diverses escenes: el  dubte de Sant Tomàs , els  deixebles d’Emaús , el  davallament , les  Maries en el sepulcre ,  Pentecosta  i  l’Ascensió.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110) Dubte de sant Tomàs.  El  relleu  és encara  molt pla , es  juxtaposen les figures , i n’hi ha superposició de frisos i una desproporció entre la figura de Jesús (de major mida per emfatitzar la seva importància) respecte a la resta.
Dubte de sant Tomàs.  Es relaciona amb  Moissac , doncs els personatges  creuen les cames  en un intent de produir  sensació de moviment . Estan adaptats al marc. Les figures es representen molt  espiritualitzades , recobertes per àmplies vestimentes. Encara presenten algunes imperfeccions. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Camí d’Emaús o Deixebles d’Emaús 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Ascensió i Pentecosta 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Davallament i Sepulcre 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Anunciació o Coronació de la Verge i Arbre de Jessé 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) . La portalada  no té timpà , els relleus es distribueixen per tot el mur en  franges horitzontals superposades .
ARQUITECTURA ROMÀNICA Romànic en la península ibérica A) CATALUNYA I ARAGÓ o ROMÀNIC ORIENTAL influència LLOMBARDA Destaca la  gran torre  i el  cimbori .  MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) . En la part  superior  es representa el  Salvador  envoltat pel  Tetramorfs  i els  ancians  de l’Apocalipsi.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) . A l’inferior  personatges sota arcs , entre els que podem distingir els fundadors, l’ abat Oliva  i el seu pare, el  comte Oliva .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3 ) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4.- PORTADA DE SANGÜESA . Les seves figures es caracteritzen pels  ulls exagerats , el plegat de traços cal·ligràfics i les composicions perfectament adaptades als marcs.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4.- PORTADA DE SANGÜESA .  Els seus  personatges  són un tant  toscos  i de proporcions plenes.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) SANT VICENT D’ÀVILA: ANUNCIACIÓ . En la portada el  Salvador  des del  mainell  presideix als  apòstols , les seves figures  adossades a les columnes dels brancals  s’inclinen unes cap a les altres “ establint conversa” . Són figures  primes , lleugerament encorbades, de noble aspecte, que  han perdut la frontalitat  i parlen entre elles. Transició al gòtic :
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 6) APOSTOLAT DE LA CÁMARA SANTA D’OVIEDO (segle XII) . Els  fusts de les columnes  estan  recorreguts per figures per parelles , que  se relacionen  mitjançant  una torsió del cos i els gestos de les mans . Si es comparen amb les  figures frontals  i  estàtiques de Chartres , es pot comprovar  quan ha evolucionat el Romànic  en la recerca de comunicació dels grups escultòrics.
PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)  En  Chartres  destaquen les  figures dels brancals (jambas)  que són  rígides  i de  cànon molt llarg  i mantenen una serenitat i una dolçor. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 6) APOSTOLAT DE LA CÁMARA SANTA D’OVIEDO (segle XII) . Els  rostres  ja  no són tots iguales . Apareix un  ròtol  en la part inferior amb el  nom de l’apòstol . El conjunt es completa amb les  belles històries dels capitells  i dels  animals de les bases .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . El  Mestre Mateo   tanca el cicle romànic i comença el gòtic . Es conserva l’entrada primitiva del temple.
En els  timpans ,  arquivoltes, brancals i el mainell central es troben més de 200 figures,  que formen un  conjunt  que destaca per la seva  magnitud i tècnica .  El pòrtic consta d’una  gran porta central i dues laterals . Les tres portes es corresponen amb les  tres naus  del temple.  http://www.telefonica.net/web2/rinconesdesantiago/Paginas/Portico%20de%20la%20gloria.htm
 
Les escultures estaven  policromades , però la major part de la pintura s’ha  perdut .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) .  Els rostres dels personatges tenen una  expressió amable i bondadosa .  Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre)
7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Les figures presenten  formes plenes  i en algunes es distingeix una  expressió somrient , que ja  anuncia el gòtic . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre)
4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88).  Expressió somrient , que ja  anuncia el gòtic . Profetes Jeremies i Daniel (brancal esquerre)
4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Profeta Daniel somrient (brancal esquerre)
7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Apòstols Santiago i sant Joan (brancal dret) Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Particularment bella és la figura de  Santiago assegut sobre l’arbre de Jessé  en el  trencallums central . Apòstol Santiago (mainell)
7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) .  En el  timpà  es representa l’ Apocalipsi de sant Joan  amb superposició de frisos.  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples MAIESTAS DOMINI
7) CATEDRAL SANTIAGO . FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples MAIESTAS DOMINI
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) .  VISIÓ DEL JUDICI FINAL: Dotze tribus d’Israel adorant el Corder (timpà) i en la arquivolta apareixen els 24 ancians de l’Apocalipsi.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Ancians de l’Apocalipsi amb instruments (detalls).
7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) .  En els  brancals , davant les columnes, i conversant entre ells  per parelles, es troben els apòstols i profetes , que constitueixen la part més bella i aconseguida del pòrtic.  Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)
7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) .  Les  figures  estan  individualitzades  i trobem en elles varietat de postures, de plegats i una major cura en el tractament dels cabells.  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret) Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.  FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Autoretrat del Mestre Mateo (mainell, mirant cap a l’altar)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells L’altra manifestació escultòrica del Romànic ple són els  claustres historiats , on els relleus del capitells desenvolupen programes molt complexos i més variats que a les portalades.  Els  CAPITELLS  romànics tenen forma  cúbica o de campana invertida  (normalment amb un  cimaci de tronc de piràmide invertida  dalt) i no repeteixen les formes com els clàssics, sinó que s’utilitzen com a  suport per a l’escultura , individualitzant-los.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Molts capitells presenten una  decoració abstracta  (geomètrica o vegetal), però altres estan  historiats : es representen escenes de la  Bíblia  o  vides de sants (hagiografies)  o  animals simbòlics .  Alguns  animals  i algunes llegendes desaparegudes, a vegades, són incomprensibles per a nosaltres. La majoria dels animals representats procedeixen dels  Bestiaris  (tractat sobre simbologia animal) i altres temes religiosos que procedeixen de les  miniatures preromàniques , en particular les  dels Beats .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells En alguna ocasió trobem  temes relatius a la  vida diària , com l’escena de l’escultor treballant en el claustre de San Cugat.
Els  precedents  són l’escultura  preromànica i la bizantina . Els estudiosos investiguen l’origen d’aquestes representacions: Alguns creuen que expressen els  terrors de l’any 1000 . Encara que altres parlen d’errades involuntàries, la majoria opina que aquestes imperfeccions  són voluntàries, perquè s’ha perdut el culte a la bellesa per a passar a expressar la espiritualitat .  4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells 1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS  Exemples :  1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS  2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic, capitells i panells al claustre).
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells 1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic, pels seus capitells i panells al claustre).
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110).
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Capitells 2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110). Els seus  capitells  amb  figures d’animals  encarats i entrellaçats, a l’estil oriental  i amb temes califals.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Aus (ànimes ascendents) menjant fruits terrenals (pecat). 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Figures del Bestiari amb cap de dimoni. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Cérvols (ànima humana) enredats en talls (pecat). 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.4.- Capitells Harpies. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.4.- Capitells Harpies. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.4.- Capitells Les Virtuts detenen els Vicis. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Imitació de cistelles de vímet. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells, però també panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic, pels seus capitells i panells al claustre).
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110) Dubte de sant Tomàs.  Més important són els  relleus dels pilars angulars  de les crugies, que representen diverses escenes: el  dubte de Sant Tomàs , els  deixebles d’Emaús , el  davallament , les  Maries en el sepulcre ,  Pentecosta  i  l’Ascensió.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110) Dubte de sant Tomàs.  El  relleu  és encara  molt pla , es  juxtaposen les figures , i n’hi ha superposició de frisos i una desproporció entre la figura de Jesús (de major mida per emfatitzar la seva importància) respecte a la resta.
Dubte de sant Tomàs.  Es relaciona amb  Moissac , doncs els personatges  creuen les cames  en un intent de produir  sensació de moviment . Estan adaptats al marc. Les figures es representen molt  espiritualitzades , recobertes per àmplies vestimentes. Encara presenten algunes imperfeccions. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Camí d’Emaús o Deixebles d’Emaús 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Ascensió i Pentecosta 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Davallament i Sepulcre 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Anunciació o Coronació de la Verge i Arbre de Jessé 2) SANTO DOMINGO DE SILOS  (1075-1110)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta Tot i que l’escultura monumental, integrada en el conjunt arquitectònic, representa la part fonamental de la plàstica romànica, cal esmentar l’existència del  mobiliari litúrgic  (frontals d’altar, les càtedres episcopals o les piques baptismals). A diverses zones, especialment a la zona pirinenca, es desenvolupa també una  interessant imatgeria , és l’escultura  DEVOCIONAL EXEMPTA  o d’embalum rodó.  Destaquen les  talles devocionals de fusta policromada , fetes normalment per a posar-les a l’ altar o a les capelles .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta La  rigidesa, l’estatisme i el monolitisme  són les característiques principals: són escultures  poc expressives , on el  rostre  apareix  solemne i seré , sense expressar  cap sentiment .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta Tres temes A)  Crucifixió B) Representació de  Maria  com a  Sedes sapientiae  (tron de la saviesa) o  Verge Theotocos C) El  Davallament de la Creu :  grup escultòric  amb Crist
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta ,[object Object],[object Object],[object Object]
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta MAJESTAT BATLLÓ  (mitjan segle XII) ,[object Object]
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta ,[object Object],1) El  CRIST EN MAJESTAT  vestit amb  àmplies túniques  de dalt a baix i de mànegues llargues, que li cobreixen fins els peus i du corona reial i no d’espines (com la  Majestat Batlló ).  2) O bé, el  CRIST NU , cobert sols de la  cintura als genolls  amb una  faldilla.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta 1) El  CRIST EN MAJESTAT  vestit (com la  Majestat Batlló ).  2) O bé, el  CRIST NU , cobert sols de la  cintura als genolls  amb una  faldilla  que cau en plecs verticals. Amb el temps la seva representació evoluciona i en els  Crists més pròxims al gòtic  els  braços es doblen  acusant el pes i les  cames es creuen  subjectes per  un sol clau .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta MAJESTAT BATLLÓ  (mitjan segle XII) En  fusta policromada , representat com rei de reis, és del tipus denominat  ”en Majestat” , és  a dir, vestit amb  ampla túnica  que li cobreix  tot el cos .  Conserva  la  policromia  original, però ha  desaparegut  la  corona de metall i els peus.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta CRIST DE TAULL  (finals segle XII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta B) La  VERGE : representació de  Maria  com a  SEDES SAPIENTIAE  (tron de la saviesa) o  Verge Theotocos  (deriva de la  THEOTOKOS) : imatge de la Mare de Déu  asseguda i de front , amb els  ulls ametllats , i amb el  Nen Jesús , igualment  de front , i  assegut sobre els seus genolls .   No és altra cosa, més que  el tron del Salvador ,  no  existeix cap  comunicació o relació, ni sentiment entre mare i fill .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta B) Se la representa  com a reina , cosa per la qual  du corona, no com a mare , i el  Nen Jesús  en el romànic  no és nin sinó Déu , la  funció és allunyar a la divinitat dels homes evitant tota familiaritat i fomentant el respecte .  Exemples :  1) VERGE DE GER ;  2) MARE DE DÉU D’IGUACEL ;  3) MARE DE DÉU DE VICIANA  ;  4) VERGE DE PAMPLONA , i  5) VERGE DE MONTSERRAT .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta 2) MARE DE DÉU D’IGUACEL 1) VERGE DE GER
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta 4) VERGE DE PAMPLONA 3) MARE DE DÉU DE VICIANA
5) VERGE DE MONTSERRAT : representació de la Verge amb el Nin realitzada en  fusta policromada  del segle XII. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta C) El  Davallament de la Creu :  grup escultòric  amb Crist, que és baixat de la creu, i els dos lladres.  Exemples: DAVALLAMENT O SANTÍSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES  (1271) DAVALLAMENT D’ERILL LA VALL  (primera meitat segle XII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta DAVALLAMENT O SANTÍSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES  (1271)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta Té  el  Crist articulat , i es troba  entre el lladre bo i el dolent . A sota apareix la  Verge, Sant Joan i Josep d’Arimatea . DAVALLAMENT O SANTÍSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES  (1271).
ARQUITECTURA ROMÀNICA Romànic en la península ibérica SANT JOAN DE LES ABADESSES (Catalunya, segle XII) Rep major influència  francesa . Amb  deambulatori i capelles radials , encara que també té influència  llombarda en l’exterior .
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta DAVALLAMENT D’ERILL LA VALL  (primera meitat segle XII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta DAVALLAMENT D’ERILL LA VALL  (primera meitat segle XII)
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta D) Altres: A més de la imatgeria (fusta policromada), també destaquen les  escultures en ivori  ( CRIST DE FERRAN I, I SANÇA , 1063) i alguns  relleus en bronze  ( PORTA DE SANT ZENÓ DE VERONA ).  Exemples :
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta CRIST  D’IVORI DE DON FERRAN I, I DONYA SANÇA , (1063). Observem la  rigidesa de l’expressió solemne  que allunya qualsevol sensació de dolor, els  peus separats , el  paral·lelisme  de les  extremitats amb els braços  de la creu.
4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta PORTA DE SANT ZENÓ DE VERONA , relleu en bronze.
CONCLUSIÓ ESCULTURA ROMÀNICA
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],A dins i a fora de les esglésies. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA:
ESCULTURA: PORTALADES  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Portalada del monestir de Ripoll g ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Portada
ESCULTURA: PORTALADES  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ESCULTURA: CAPITELLS ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ESCULTURA: TALLES DEVOCIONALS ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
4.- BIBLIOGRAFIA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Art Romànic un art religiós
ESCULTURA ROMÀNICA
PINTURA ROMÀNICA Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves Comença...

More Related Content

What's hot (20)

ROMÀNIC III. PINTURA
ROMÀNIC III. PINTURAROMÀNIC III. PINTURA
ROMÀNIC III. PINTURA
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
3. DORÍFOR. POLÍCLET
3. DORÍFOR. POLÍCLET3. DORÍFOR. POLÍCLET
3. DORÍFOR. POLÍCLET
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Art romànic pintura15 16
Art romànic pintura15 16Art romànic pintura15 16
Art romànic pintura15 16
 
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
 
Bramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in MontorioBramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in Montorio
 
Mesquita de Còrdova
Mesquita de CòrdovaMesquita de Còrdova
Mesquita de Còrdova
 
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaFitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
 
El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
El greco: L'enterrament del senyor d'OrgazEl greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
 
Fitxa 55 apol·lo i dafne
Fitxa 55 apol·lo i dafneFitxa 55 apol·lo i dafne
Fitxa 55 apol·lo i dafne
 
Art romànic escultura
Art romànic esculturaArt romànic escultura
Art romànic escultura
 
Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)
 
Palladio: Villa Capra
Palladio: Villa CapraPalladio: Villa Capra
Palladio: Villa Capra
 
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
 
8. DISCÒBOL
8. DISCÒBOL8. DISCÒBOL
8. DISCÒBOL
 
Fitxa 59 la lliçó d'anatomia
Fitxa 59 la lliçó d'anatomiaFitxa 59 la lliçó d'anatomia
Fitxa 59 la lliçó d'anatomia
 

Viewers also liked

TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICAAssumpció Granero
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURATERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURAAssumpció Granero
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHIAssumpció Granero
 
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRESAssumpció Granero
 
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y PaleocristianaEscultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y PaleocristianadBoy_Xphora
 
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓAssumpció Granero
 
La situació de la dona a Esparta
La situació de la dona a EspartaLa situació de la dona a Esparta
La situació de la dona a EspartaVedruna-Gràcia
 
De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600jesus gutierrez
 
Escultura Egipcia
Escultura EgipciaEscultura Egipcia
Escultura EgipciadBoy_Xphora
 

Viewers also liked (20)

Escultura RomáNica
Escultura RomáNicaEscultura RomáNica
Escultura RomáNica
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURATERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
 
Alumnos 2013
Alumnos 2013Alumnos 2013
Alumnos 2013
 
El Arte Mudejar
El Arte MudejarEl Arte Mudejar
El Arte Mudejar
 
Arquitectura gòtica europea
Arquitectura gòtica europeaArquitectura gòtica europea
Arquitectura gòtica europea
 
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y PaleocristianaEscultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
 
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
 
Comprendre l'art
Comprendre l'artComprendre l'art
Comprendre l'art
 
La situació de la dona a Esparta
La situació de la dona a EspartaLa situació de la dona a Esparta
La situació de la dona a Esparta
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600
 
Escultura Egipcia
Escultura EgipciaEscultura Egipcia
Escultura Egipcia
 
18. TEATRE MÉRIDA
18. TEATRE MÉRIDA18. TEATRE MÉRIDA
18. TEATRE MÉRIDA
 
PINTURA GÒTICA
PINTURA GÒTICAPINTURA GÒTICA
PINTURA GÒTICA
 
Paleocristiano
PaleocristianoPaleocristiano
Paleocristiano
 
35. CATEDRAL DE LLEÓ
35. CATEDRAL DE LLEÓ 35. CATEDRAL DE LLEÓ
35. CATEDRAL DE LLEÓ
 
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
 

Similar to ROMÀNIC III. ESCULTURA

Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1 Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1 Pilar Alvarez
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànicitorga
 
Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'artResum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'artcintacidcid4
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels Pilar Alvarez
 
Romanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturaRomanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturasandroalfaro
 
Art gòtic escultura
Art gòtic esculturaArt gòtic escultura
Art gòtic esculturaJulia Valera
 
TEMA 8 - El Barroc
TEMA 8 - El BarrocTEMA 8 - El Barroc
TEMA 8 - El BarrocPauhistoria
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement esculturaJulia Valera
 
Història de les imatges y un poco de historia de su evolución
Història de les imatges y un poco de historia de su evoluciónHistòria de les imatges y un poco de historia de su evolución
Història de les imatges y un poco de historia de su evoluciónDAVIDSEGURACHECA
 
Escultura Barroca Italiana: Bernini
Escultura Barroca Italiana: BerniniEscultura Barroca Italiana: Bernini
Escultura Barroca Italiana: Berninihistorialavilaroja
 

Similar to ROMÀNIC III. ESCULTURA (20)

Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1 Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
 
Tema4 lartromnicb-091225073813-phpapp01
Tema4 lartromnicb-091225073813-phpapp01Tema4 lartromnicb-091225073813-phpapp01
Tema4 lartromnicb-091225073813-phpapp01
 
ESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICA
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Escultura romànica
Escultura romànicaEscultura romànica
Escultura romànica
 
Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'artResum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
 
ESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICA
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
 
Gotic escultura
Gotic esculturaGotic escultura
Gotic escultura
 
Escultura Gòtica
Escultura GòticaEscultura Gòtica
Escultura Gòtica
 
Romanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturaRomanic escultura i pintura
Romanic escultura i pintura
 
2b. el romànic
2b. el romànic2b. el romànic
2b. el romànic
 
Art gòtic escultura
Art gòtic esculturaArt gòtic escultura
Art gòtic escultura
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
TEMA 8 - El Barroc
TEMA 8 - El BarrocTEMA 8 - El Barroc
TEMA 8 - El Barroc
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement escultura
 
Història de les imatges y un poco de historia de su evolución
Història de les imatges y un poco de historia de su evoluciónHistòria de les imatges y un poco de historia de su evolución
Història de les imatges y un poco de historia de su evolución
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
Prehisroria
PrehisroriaPrehisroria
Prehisroria
 
Escultura Barroca Italiana: Bernini
Escultura Barroca Italiana: BerniniEscultura Barroca Italiana: Bernini
Escultura Barroca Italiana: Bernini
 

More from Assumpció Granero

43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYAAssumpció Granero
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNEAssumpció Granero
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANETAssumpció Granero
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIERAssumpció Granero
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHTAssumpció Granero
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGHAssumpció Granero
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)Assumpció Granero
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIOAssumpció Granero
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZAssumpció Granero
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENSAssumpció Granero
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)Assumpció Granero
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀAssumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2Assumpció Granero
 

More from Assumpció Granero (20)

ALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADAALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADA
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
 
LA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIALLA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIAL
 
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
 
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
 
12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
 

Recently uploaded

Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióPere Miquel Rosselló Espases
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsPere Miquel Rosselló Espases
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxaudiofil
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfErnest Lluch
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoDaniel Fernández
 
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
ELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓ
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓmamingabb
 
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOinstiquercus
 

Recently uploaded (7)

Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
ELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓ
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
 
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
 

ROMÀNIC III. ESCULTURA

  • 1. ESCULTURA ROMÀNICA Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  • 4.
  • 5.
  • 6. Com la bizantina , l’escultura romànica presta escàs interès a l’anatomia i la bellesa . Però mentre la bizantina no té en compte la representació de la natura, l’artista romànic es deixarà seduir per ella fins desembocar en el gòtic (és tot un procés evolutiu).   En un principi l’escultura es treballava en plaques de pedra que es col·locaven en qualsevol lloc de l’església, però després l’escultura es realitzarà per a un lloc concret del temple (el que Focillón ha anomenat la llei del marc ). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 7. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals 1) ANTECEDENTS : l’escultura TARDOROMANA ( frontalitat, hieratisme d’influència tardoromana, però també bizantina), i les representacions escultòriques en capitells i arcs de triomf , i les petites escultures ornamentals associades a l’ orfebreria dels BÀRBARS ( escultura plana i simbolisme ). Malgrat les diferències entre diversos àmbits territorials , hi ha una sèrie de característiques comunes :
  • 8. 2) L’escultura romànica és una mostra del PODER de l’ESGLÉSIA : quasi tota l’escultura és RELIGIOSA . 3) Suposa la recuperació de l’escultura MONUMENTAL en l’art occidental: des de la fi de l’època romana (recordeu el Colós de Constantí) es feia molt poca escultura monumental i és el romànic qui la recupera. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 9. 4) MATERIALS : sobretot la pedra , però també la fusta en l’escultura exempta (talles). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 10. 5) TEMÀTICA : L’escultura neix subordinada al temple , per això quasi tots els temes representats són religiosos (trets de la Bíblia i les vides dels sants o hagiografies ), però també trobem animals fantàstics (bestiari ), algunes escenes de la vida quotidiana , motius florals, vegetals i geomètrics i, fins i tot, escenes de tipus sexual (molt rarament). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 11. 5) TEMÀTICA : temes religiosos (de la Bíblia i les vides dels sants ), animals fantàstics (bestiari ), escenes vida quotidiana , motius florals, vegetals i geomètrics ... 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 12. 5) TEMÀTICA : motius florals, vegetals i geomètrics i, fins i tot, escenes de tipus sexual (molt rarament). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 13. 6) Doble FUNCIÓ : * DECORATIVA (donar bellesa a les construccions arquitectòniques). * I, sobretot, DIDÀCTICA , perquè pretén adoctrinar religiosament, a través de les representacions, a una població analfabeta, és a dir, com la majoria dels fidels no sabien llegir, l’escultura intenta ensenyar la doctrina mitjançant imatges. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 14. 6) Doble FUNCIÓ : La tasca DIDÀCTICA o adoctrinadora és doble : escultures de caràcter més popular a les esglésies destinades al poble, i de caràcter més culte per als monjos als monestirs (control de l’església en els dos casos). “ Les imatges són per als illetrats el mateix que les paraules per a aquells que saben llegir”. Sant Gregori.   4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 15. “ Soc una dona vella i pobra, ignorant de tot; no sé llegir. A l’església del meu poble em mostraven un paradís pintat, amb arpes, i un infern on bullien les ànimes dels condemnats. L’un m’alegra, l’altre em fa por”. Versos escrits pel poeta francès medieval François Villon , pensant en sa mare. 6) Doble FUNCIÓ : DIDÀCTICA “ Els ensenyaments de l’església sobre el destí final de les nostres vides en la Terra prenien cos a les escultures sobre el pòrtic del temple. Aquestes imatges vivien en l’esperit de les gents amb major intensitat que les paraules del sermó pronunciat pel predicador.” E. H. Gombrich . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 16. 7) SUBORDINACIÓ al marc arquitectònic . L’escultura (com la pintura) s’ha d’adaptar als llocs dels edificis que podrà decorar: les figures s’adapten a l’espai i no a l’inrevés, això provoca incomoditat espacial, postures forçades, rigidesa i escàs moviment . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 17. 8) Escultura ANTINATURALISTA : Les figures són hieràtiques, rígides i poc expressives (amb excepcions). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 18. 8) Escultura ANTINATURALISTA : Les figures són hieràtiques, rígides i poc expressives (amb excepcions). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 19. 8) Escultura ANTINATURALISTA : Com el que interessa és cridar l’atenció dels fidels sorgeix un art expressionista i exagerat, que no dubta en alterar les proporciones, s’ exageren les formes , els cossos s’allarguen , es fan més grans les parts del cos que expressen més les emocions (mans, ulls); les figures adopten postures estranyes i forçades (marc arquitectònic), i s’ estilitzen o es fan més curtes en funció de timpans, capitells, cimacis, arquivoltes, etc. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 20. 9) SIMBOLISME : pràcticament tot allò que es representa té un significat simbòlic (per això no importa que s’assemblin a la realitat), des de cadascun dels personatges, als animals o els vegetals (signes i al·legories), es configura una iconografia pròpia que barreja elements bizantins, paleocristians i preromànics amb els bestiaris , la Bíblia i els sants . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 21. 9) SIMBOLISME : Les figures de les persones “normals o comuns” no són retrats de persones concretes, sinó que representen a la humanitat en conjunt . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 22. 10) Falta de perspectiva i absència de fons arquitectònics i paisatgístics ( BIDIMENSIONALITAT ). Els criteris de bellesa, perspectiva, realitat i perfecció del món clàssic s’abandonen . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 23. 10) Perspectiva jeràrquica : quan més important és un personatge, més gran se’l representa. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 24. 11) Tendència a omplir tot l’espai compositiu (cert HORROR VACUI ). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 25. 12) Tendència a l’ ESQUEMATISME i la SIMETRIA compositiva . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 26. 13) Utilització de la POLICROMIA (no es conserva pràcticament en cap relleu). 14) ANONIMAT de l’artista : quasi mai coneixem el nom de l’autor, considerat un artesà . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 27. 15) TIPOLOGIA : predominen els relleus ( alt relleus i baix relleus ), que es concentren sobretot a les portalades dels temples i als capitells , però també trobem escultura devocional exempta . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals
  • 28. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals 16) EVOLUCIÓ : l’escultura anirà fent-se lentament més realista i expressiva , apropant-se al gòtic . Al principi el relleu és molt pla i les vestidures apareixen aferrades al cos de figures representades molt frontalment, cosa que evoluciona cap a esculpir alts relleus amb voluminoses i abundants vestimentes, i les figures perden frontalitat.
  • 29. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia La iconografia és un element molt important degut al simbolisme de l’art romànic. Els temes els prenen, sobretot, de la Bíblia , especialment dels evangelis , i l’ Apocalipsi , però també de les HAGIOGRAFIES (vides de sants), els BESTIARI (animals fantàstics), i les MINIATURES dels llibres medievals. MAIESTAS DOMINI (Crist en Majestat) o Pantocràtor (“el que ho pot tot”).
  • 30. MAIESTAS DOMINI o PANTOCRÀTOR : És la representació de Crist (de vegades junt a Déu Pare) dins d’un oval ( MÀNDORLA ), com un ser omnipotent en actitud de beneir o jutjar i amb el llibre (evangeli) a la mà. Sol anar acompanyat pels Tetramorfs : representació simbòlica dels quatre evangelistes. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 31. La figura de Crist-Déu se situa al centre de la composició: és la més gran ( perspectiva jeràrquica ), i la resta de figures se situen al seu voltant , sovint mirant-la. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 32. Interessa plasmar idees i una de les que més interessa és inculcar als fidels la MALDAT del PECAT, l’horror de la condemnació i la necessitat del penediment , per la qual cosa, freqüentment, el Crist en Majestat s’integra en un altre tema més ampli: el JUDICI FINAL ( TEOFANIES basades en l’Apocalipsi de Sant Joan, que profetitza la vinguda de Crist per a jutjar els homes a la fi dels temps), o el Triomf de la Ciutat de Déu, o l’Ascensió. TEOFANIA : qualsevol de les manifestacions sensibles de la Divinitat davant dels homes. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 33. El pecat es representa en forma d’animal repel·lent per què els fidels comprenguin quan absurd és seguir-lo. Així allò lleig s’identificarà amb dolent, i allò sublim amb Déu. Cal dir que l’ escultura era realitzada per teòlegs . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 34. La resta d’escenes, a vegades, no tenen relació directa amb la temàtica del timpà, tot i què, a la zona de la Borgonya, és freqüent que complementin el tema principal, com succeeix a l’Abadia de Vézelay . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 35. Verge Theotocos o Kiriotissa : representació de la Mare de Déu asseguda i fent de tron per al seu fill, que descansa sobre ella, normalment en actitud de beneir. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 36. Altres personatges bíblics importants: els 4 evangelistes que composen el TETRAMORFS (Mateu: un àngel o home; Marc: un lleó; Lluc: un toro; Joan: una àguila) i es representen de manera simètrica. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 37. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 38. Altres : els 12 apòstols , els 24 ancians de l’Apocalipsi , i els profetes . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 39. També destaquen les representacions de sants , cadascun amb els atributs que els distingeixen i representant-se algun miracle, turment o mort . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 40. Al·legories : són representacions de les virtuts i dels pecats . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 41. Representacions d’animals reals o imaginaris ( BESTIARI ): sempre tenen un simbolisme , ja sigui bo (aus, especialment la cigonya i l’àguila, lleons, anyells, grifs o grius, que és un animal mitològic amb cap i ales d’ocell rapaç, i cos de lleó) o dolent (serp, conill, mono, porc, porc senglar, cabra, cabró, dracs, sirenes, centaures, basiliscos o animal com un drac i cap de gall). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 42. BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 43. BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 44. BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 45. BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 46. També trobem representacions vegetals (també simbòliques) i geomètriques (el Crismó,...). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 47. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia Representacions vegetals (també simbòliques) i geomètriques ...
  • 48. Activitats quotidianes es representen als calendaris , on apareixen els mesos de l’any amb les feines agrícoles corresponents. Exemples: - Pintures de San Isidoro de Lleó. - Relleus de la portalada de Santa Maria de Ripoll. - Claustre de la catedral de Tarragona. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia
  • 49. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Simbologia La PORTALADA o PORTADA té un simbolisme propi: és el lloc de trànsit entre allò sagrat i allò profà , “ l’ arc de triomf ” que condueix a Déu, però també el que el separa del món dels humans. Normalment és el lloc de major decoració escultòrica de tot el temple. PARTS :
  • 50. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts La PORTALADA . PARTS :
  • 51.
  • 52. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts El TIMPÀ : situat en la “ llum” de l’arc , és la part més important, on es situa el principal tema escultòric de la portalada, i al voltant de la qual es situaran la resta.
  • 53. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII) El TIMPÀ : El tema preferit és el Judici Final , o la visió apocalíptica del Pantocràtor dins una aureola ovalada ( ametlla mística ), i envoltat dels símbols dels 4 evangelistes ( Tetraforms ), que intenta representar la resplendor que rodejava el cos de Crist segons la visió de Sant Joan.
  • 54. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts Les ARQUIVOLTES : sèrie d’ arcs concèntrics on es solen representar petites figures disposades radialment o bé decoració vegetal o geomètrica .
  • 55.
  • 56. 15.- ARQUIVOLTA SELECTIVITAT juny 2010/B , setembre 2010/B : Cadascun dels arcs que, superposats i amb un marc atrompetat, se situen per sobre de l’obertura d’una porta o finestra al romànic i al gòtic. Portada del Reial Monestir de “Villanueva de Sijena”. Osca. Terminologia PAU
  • 57. Església de Santo Domingo (finals s. XII). Sòria. 15.- ARQUIVOLTA (A)
  • 58. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts La LLINDA : part horitzontal i rectangular que sosté el timpà (no sempre hi ha), i que pot tindre figures o decoració geomètrica .
  • 59. Els BRANCALS (jambas) : són les columnes que sostenen els arcs o arquivoltes , disposades als costats de la porta , amb el capitell esculpit i, de vegades, amb figures escultòriques superposades al fust o al muntant. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts
  • 60. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts Els BRANCALS (jambas) : En un començament es representaven figures totalment aïllades, però en els darrers temps del romànic unes es dirigien a les altres, com si “ establissin conversa ” (Pòrtic de la Glòria).
  • 61. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts MAINELL o TRENCALLUMS (parteluz) : és la columna situada al centre de la porta que sosté la llinda o el timpà , en el fust de la qual es solia col·locar una imatge de Crist, la Mare de Déu o el sant a qui es consagrava el temple. La representació escultòrica en brancals i trencallums es desenvoluparà plenament a l’època gòtica.
  • 62. De vegades també podia aparèixer decoració escultòrica als CARCANYOL . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts
  • 63. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts O decoració escultòrica disposada en frisos sobre la façana , als dos costats de la portalada (Santa Maria de Ripoll).
  • 64. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalades a FRANÇA El romànic a França va significar, en principi, un tímid despertar de l’escultura monumental , però en el següent segle coneix un desenvolupament brillant. Els artistes no tenien possibilitat de treballar en llocs distints i distants de la seva regió d’origen. És cert que alguns viatjaven, però eren casos excepcionals. Tot i que trobem magnífics exemples de portalades esculpides a Saint Sernin de Toulouse i Sainte Foy de Conques .
  • 65. Algunes vegades la profusió arriba a cobrir tota la façana , com en la regió del Poitou, la catedral de Angulema i la de Notre Dame la Gran de Poitiers . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples NOTRE DAME LA GRAN. POITIERS.
  • 66. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalades: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA
  • 67. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalades: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA (escena del passat, conclou el temps Pasqual i l’església commemora la vinguda de l’Esperit Sant, el 50è dia desprès de la Pasqua).
  • 68. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA En Vézelay es representa el tema del Pentecosta , cosa per la qual les vestimentes de les figures es mouen agitades per un fort vent.
  • 69. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA
  • 70. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA Pentecosta : vestimentes es mouen agitades per un fort vent.
  • 71. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA
  • 72. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA A la llinda i en els compartiments que envolten l’escena es representen els pobles que podran conèixer l’evangeli gràcies al miracle del don de llengües (EVANGELITZACIÓ) .
  • 73. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 2) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTALADA DEL JUDICI FINAL (segle XII)
  • 74. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)
  • 75. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII) Les figures s’allarguen fins límits extrems, el tema és el Judici Final . Al centre el Pantocràtor dins de l’ ametlla mística ; a la seva dreta els benaventurats que arriben a la morada celestial; a la seva esquerre es pesen les ànimes i els condemnats es precipiten a l’ infern .
  • 76. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)
  • 77. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII) A la llinda els càstigs infernals ; i en les arquivoltes els horòscops i la decoració vegetal .
  • 78. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples EVA 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)
  • 79. 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples
  • 80. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)
  • 81. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)
  • 82. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)
  • 83. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)
  • 84. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)
  • 85. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)
  • 86. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)
  • 87. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII) En Chartres destaquen les figures dels brancals (jambas) que són rígides i de cànon molt llarg i mantenen una serenitat i una dolçor.
  • 88. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)
  • 89. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 6) SANT TRÒFIM D’ARLÉ S. És un temple clàssic, on en el front de la façana apareixen, com en els sarcòfags disposats en fila , un gran número de personatges.
  • 90. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Llenguadoc té influències recíproques amb l’escultura de la península ibèrica. Té un estil de relleus molt pla . Les figures creuen les cames de forma molt peculiar en un intent de representar moviment . Destaca SANT SERNÍ DE TOLOSA, però més important és l’aportació de Moissac .
  • 91. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir: PARUSIA o segona vinguda de Crist).
  • 92. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir: PARUSIA o segona vinguda de Crist).
  • 93. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir: PARUSIA o segona vinguda de Crist). En el timpà es representa el Pantocràtor , de grandioses proporcions , dins de l’ametlla mística, envoltat del Tetramorfs . Dos àngels espiritualitzats i allargats el flanquegen en la part central, mentre els ancians , distribuïts en tres franges , separades per núvols, contemplen l’escena com la va descriure Sant Joan en l’Apocalipsi. Alguns d’aquests vells creuen les cames de forma original.
  • 94. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . MAINELL: SIS LLEONES DE LA REVELACIÓ En el mainell apareixen relleus d’animals (sis lleons) i en les arquivoltes relleus menors.
  • 95. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir: PARUSIA o segona vinguda de Crist). 4.3.- Portalada: Exemples
  • 96. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir: PARUSIA o segona vinguda de Crist).
  • 97. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir: PARUSIA o segona vinguda de Crist). LLINDA DE L’INFERN
  • 98. FRIS: FUGIDA A EGIPTE 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples
  • 99. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . MAINELL: PROFETA JEREMIES
  • 100. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 8) ABADIA DE SANTA MARIA DE SOUILLAC .
  • 101. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 8) ABADIA DE SANTA MARIA DE SOUILLAC . En els pilars les figures i animals s’estiren i entrecreuen aconseguint un gran efecte (detall del mainell).
  • 102. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalades a ESPANYA La península s’anticipa : és l’únic país que posseeix escultura romànica en el segle XI. L’escultura peninsular es caracteritza pel seu dramatisme i la seva força expressiva . 1) PORTALADA DE LES PLATERIES (segle XI). COMPOSTEL·LA 2) PIS BAIX DE SANTO DOMINGO DE SILOS 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) 4) PORTADA DE SANGÜESA 5) SANT VICENT D’ÀVILA: ANUNCIACIÓ 6) APOSTOLAT DE LA CÁMARA SANTA D’OVIEDO (segle XI) 7) PÒRTIC DE LA GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). COMPOSTEL·LA
  • 103. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) Conjunts escultòrics segle XI
  • 104. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) El relleu és encara molt pla , les figures se subordinen a la forma arquitectònica .
  • 105. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) El conjunt no conserva la mateixa disposició inicial, i sobresurt el timpà de l’esquerra .
  • 106. 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples REI DAVID
  • 107. 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples ADÚLTERA AMB CALVERA
  • 108. 2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic, pels seus capitells i panells al claustre). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Capitells i panells
  • 109. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Capitells 2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110). Els seus capitells amb figures d’animals encarats i entrellaçats, a l’estil oriental i amb temes califals.
  • 110. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110) Dubte de sant Tomàs. Més important són els relleus dels pilars angulars de les crugies, que representen diverses escenes: el dubte de Sant Tomàs , els deixebles d’Emaús , el davallament , les Maries en el sepulcre , Pentecosta i l’Ascensió.
  • 111. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110) Dubte de sant Tomàs. El relleu és encara molt pla , es juxtaposen les figures , i n’hi ha superposició de frisos i una desproporció entre la figura de Jesús (de major mida per emfatitzar la seva importància) respecte a la resta.
  • 112. Dubte de sant Tomàs. Es relaciona amb Moissac , doncs els personatges creuen les cames en un intent de produir sensació de moviment . Estan adaptats al marc. Les figures es representen molt espiritualitzades , recobertes per àmplies vestimentes. Encara presenten algunes imperfeccions. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells
  • 113. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Camí d’Emaús o Deixebles d’Emaús 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 114. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Ascensió i Pentecosta 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 115. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Davallament i Sepulcre 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 116. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Anunciació o Coronació de la Verge i Arbre de Jessé 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 117. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) . La portalada no té timpà , els relleus es distribueixen per tot el mur en franges horitzontals superposades .
  • 118. ARQUITECTURA ROMÀNICA Romànic en la península ibérica A) CATALUNYA I ARAGÓ o ROMÀNIC ORIENTAL influència LLOMBARDA Destaca la gran torre i el cimbori . MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI)
  • 119. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) . En la part superior es representa el Salvador envoltat pel Tetramorfs i els ancians de l’Apocalipsi.
  • 120. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) . A l’inferior personatges sota arcs , entre els que podem distingir els fundadors, l’ abat Oliva i el seu pare, el comte Oliva .
  • 121. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3 ) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI)
  • 122. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4.- PORTADA DE SANGÜESA . Les seves figures es caracteritzen pels ulls exagerats , el plegat de traços cal·ligràfics i les composicions perfectament adaptades als marcs.
  • 123. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4.- PORTADA DE SANGÜESA . Els seus personatges són un tant toscos i de proporcions plenes.
  • 124. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) SANT VICENT D’ÀVILA: ANUNCIACIÓ . En la portada el Salvador des del mainell presideix als apòstols , les seves figures adossades a les columnes dels brancals s’inclinen unes cap a les altres “ establint conversa” . Són figures primes , lleugerament encorbades, de noble aspecte, que han perdut la frontalitat i parlen entre elles. Transició al gòtic :
  • 125. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 6) APOSTOLAT DE LA CÁMARA SANTA D’OVIEDO (segle XII) . Els fusts de les columnes estan recorreguts per figures per parelles , que se relacionen mitjançant una torsió del cos i els gestos de les mans . Si es comparen amb les figures frontals i estàtiques de Chartres , es pot comprovar quan ha evolucionat el Romànic en la recerca de comunicació dels grups escultòrics.
  • 126. PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII) En Chartres destaquen les figures dels brancals (jambas) que són rígides i de cànon molt llarg i mantenen una serenitat i una dolçor. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples
  • 127. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 6) APOSTOLAT DE LA CÁMARA SANTA D’OVIEDO (segle XII) . Els rostres ja no són tots iguales . Apareix un ròtol en la part inferior amb el nom de l’apòstol . El conjunt es completa amb les belles històries dels capitells i dels animals de les bases .
  • 128. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . El Mestre Mateo tanca el cicle romànic i comença el gòtic . Es conserva l’entrada primitiva del temple.
  • 129. En els timpans , arquivoltes, brancals i el mainell central es troben més de 200 figures, que formen un conjunt que destaca per la seva magnitud i tècnica . El pòrtic consta d’una gran porta central i dues laterals . Les tres portes es corresponen amb les tres naus del temple. http://www.telefonica.net/web2/rinconesdesantiago/Paginas/Portico%20de%20la%20gloria.htm
  • 130.  
  • 131. Les escultures estaven policromades , però la major part de la pintura s’ha perdut .
  • 132. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Els rostres dels personatges tenen una expressió amable i bondadosa . Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre)
  • 133. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Les figures presenten formes plenes i en algunes es distingeix una expressió somrient , que ja anuncia el gòtic . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre)
  • 134. 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). Expressió somrient , que ja anuncia el gòtic . Profetes Jeremies i Daniel (brancal esquerre)
  • 135. 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Profeta Daniel somrient (brancal esquerre)
  • 136. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)
  • 137. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Apòstols Santiago i sant Joan (brancal dret) Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)
  • 138. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Particularment bella és la figura de Santiago assegut sobre l’arbre de Jessé en el trencallums central . Apòstol Santiago (mainell)
  • 139. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . En el timpà es representa l’ Apocalipsi de sant Joan amb superposició de frisos. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples MAIESTAS DOMINI
  • 140. 7) CATEDRAL SANTIAGO . FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples MAIESTAS DOMINI
  • 141. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . VISIÓ DEL JUDICI FINAL: Dotze tribus d’Israel adorant el Corder (timpà) i en la arquivolta apareixen els 24 ancians de l’Apocalipsi.
  • 142. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Ancians de l’Apocalipsi amb instruments (detalls).
  • 143. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . En els brancals , davant les columnes, i conversant entre ells per parelles, es troben els apòstols i profetes , que constitueixen la part més bella i aconseguida del pòrtic. Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)
  • 144. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Les figures estan individualitzades i trobem en elles varietat de postures, de plegats i una major cura en el tractament dels cabells. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret) Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre)
  • 145. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)
  • 146. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)
  • 147. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Autoretrat del Mestre Mateo (mainell, mirant cap a l’altar)
  • 148. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells L’altra manifestació escultòrica del Romànic ple són els claustres historiats , on els relleus del capitells desenvolupen programes molt complexos i més variats que a les portalades. Els CAPITELLS romànics tenen forma cúbica o de campana invertida (normalment amb un cimaci de tronc de piràmide invertida dalt) i no repeteixen les formes com els clàssics, sinó que s’utilitzen com a suport per a l’escultura , individualitzant-los.
  • 149. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Molts capitells presenten una decoració abstracta (geomètrica o vegetal), però altres estan historiats : es representen escenes de la Bíblia o vides de sants (hagiografies) o animals simbòlics . Alguns animals i algunes llegendes desaparegudes, a vegades, són incomprensibles per a nosaltres. La majoria dels animals representats procedeixen dels Bestiaris (tractat sobre simbologia animal) i altres temes religiosos que procedeixen de les miniatures preromàniques , en particular les dels Beats .
  • 150. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells En alguna ocasió trobem temes relatius a la vida diària , com l’escena de l’escultor treballant en el claustre de San Cugat.
  • 151. Els precedents són l’escultura preromànica i la bizantina . Els estudiosos investiguen l’origen d’aquestes representacions: Alguns creuen que expressen els terrors de l’any 1000 . Encara que altres parlen d’errades involuntàries, la majoria opina que aquestes imperfeccions són voluntàries, perquè s’ha perdut el culte a la bellesa per a passar a expressar la espiritualitat . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells
  • 152. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells 1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Exemples : 1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic, capitells i panells al claustre).
  • 153. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells 1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
  • 154. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic, pels seus capitells i panells al claustre).
  • 155. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110).
  • 156. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Capitells 2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110). Els seus capitells amb figures d’animals encarats i entrellaçats, a l’estil oriental i amb temes califals.
  • 157. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Aus (ànimes ascendents) menjant fruits terrenals (pecat). 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 158. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Figures del Bestiari amb cap de dimoni. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 159. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Cérvols (ànima humana) enredats en talls (pecat). 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 160. 4.4.- Capitells Harpies. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 161. 4.4.- Capitells Harpies. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 162. 4.4.- Capitells Les Virtuts detenen els Vicis. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 163. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Imitació de cistelles de vímet. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 164. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells, però també panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic, pels seus capitells i panells al claustre).
  • 165. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110) Dubte de sant Tomàs. Més important són els relleus dels pilars angulars de les crugies, que representen diverses escenes: el dubte de Sant Tomàs , els deixebles d’Emaús , el davallament , les Maries en el sepulcre , Pentecosta i l’Ascensió.
  • 166. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110) Dubte de sant Tomàs. El relleu és encara molt pla , es juxtaposen les figures , i n’hi ha superposició de frisos i una desproporció entre la figura de Jesús (de major mida per emfatitzar la seva importància) respecte a la resta.
  • 167. Dubte de sant Tomàs. Es relaciona amb Moissac , doncs els personatges creuen les cames en un intent de produir sensació de moviment . Estan adaptats al marc. Les figures es representen molt espiritualitzades , recobertes per àmplies vestimentes. Encara presenten algunes imperfeccions. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells
  • 168. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Camí d’Emaús o Deixebles d’Emaús 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 169. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Ascensió i Pentecosta 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 170. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Davallament i Sepulcre 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 171. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Anunciació o Coronació de la Verge i Arbre de Jessé 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
  • 172. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta Tot i que l’escultura monumental, integrada en el conjunt arquitectònic, representa la part fonamental de la plàstica romànica, cal esmentar l’existència del mobiliari litúrgic (frontals d’altar, les càtedres episcopals o les piques baptismals). A diverses zones, especialment a la zona pirinenca, es desenvolupa també una interessant imatgeria , és l’escultura DEVOCIONAL EXEMPTA o d’embalum rodó. Destaquen les talles devocionals de fusta policromada , fetes normalment per a posar-les a l’ altar o a les capelles .
  • 173. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta La rigidesa, l’estatisme i el monolitisme són les característiques principals: són escultures poc expressives , on el rostre apareix solemne i seré , sense expressar cap sentiment .
  • 174. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta Tres temes A) Crucifixió B) Representació de Maria com a Sedes sapientiae (tron de la saviesa) o Verge Theotocos C) El Davallament de la Creu : grup escultòric amb Crist
  • 175.
  • 176.
  • 177.
  • 178. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta 1) El CRIST EN MAJESTAT vestit (com la Majestat Batlló ). 2) O bé, el CRIST NU , cobert sols de la cintura als genolls amb una faldilla que cau en plecs verticals. Amb el temps la seva representació evoluciona i en els Crists més pròxims al gòtic els braços es doblen acusant el pes i les cames es creuen subjectes per un sol clau .
  • 179. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta MAJESTAT BATLLÓ (mitjan segle XII) En fusta policromada , representat com rei de reis, és del tipus denominat ”en Majestat” , és a dir, vestit amb ampla túnica que li cobreix tot el cos . Conserva la policromia original, però ha desaparegut la corona de metall i els peus.
  • 180. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta CRIST DE TAULL (finals segle XII)
  • 181. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta B) La VERGE : representació de Maria com a SEDES SAPIENTIAE (tron de la saviesa) o Verge Theotocos (deriva de la THEOTOKOS) : imatge de la Mare de Déu asseguda i de front , amb els ulls ametllats , i amb el Nen Jesús , igualment de front , i assegut sobre els seus genolls . No és altra cosa, més que el tron del Salvador , no existeix cap comunicació o relació, ni sentiment entre mare i fill .
  • 182. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta B) Se la representa com a reina , cosa per la qual du corona, no com a mare , i el Nen Jesús en el romànic no és nin sinó Déu , la funció és allunyar a la divinitat dels homes evitant tota familiaritat i fomentant el respecte . Exemples : 1) VERGE DE GER ; 2) MARE DE DÉU D’IGUACEL ; 3) MARE DE DÉU DE VICIANA ; 4) VERGE DE PAMPLONA , i 5) VERGE DE MONTSERRAT .
  • 183. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta 2) MARE DE DÉU D’IGUACEL 1) VERGE DE GER
  • 184. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta 4) VERGE DE PAMPLONA 3) MARE DE DÉU DE VICIANA
  • 185. 5) VERGE DE MONTSERRAT : representació de la Verge amb el Nin realitzada en fusta policromada del segle XII. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta
  • 186. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta C) El Davallament de la Creu : grup escultòric amb Crist, que és baixat de la creu, i els dos lladres. Exemples: DAVALLAMENT O SANTÍSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES (1271) DAVALLAMENT D’ERILL LA VALL (primera meitat segle XII)
  • 187. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta DAVALLAMENT O SANTÍSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES (1271)
  • 188. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta Té el Crist articulat , i es troba entre el lladre bo i el dolent . A sota apareix la Verge, Sant Joan i Josep d’Arimatea . DAVALLAMENT O SANTÍSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES (1271).
  • 189. ARQUITECTURA ROMÀNICA Romànic en la península ibérica SANT JOAN DE LES ABADESSES (Catalunya, segle XII) Rep major influència francesa . Amb deambulatori i capelles radials , encara que també té influència llombarda en l’exterior .
  • 190. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta DAVALLAMENT D’ERILL LA VALL (primera meitat segle XII)
  • 191. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta DAVALLAMENT D’ERILL LA VALL (primera meitat segle XII)
  • 192. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta D) Altres: A més de la imatgeria (fusta policromada), també destaquen les escultures en ivori ( CRIST DE FERRAN I, I SANÇA , 1063) i alguns relleus en bronze ( PORTA DE SANT ZENÓ DE VERONA ). Exemples :
  • 193. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta CRIST D’IVORI DE DON FERRAN I, I DONYA SANÇA , (1063). Observem la rigidesa de l’expressió solemne que allunya qualsevol sensació de dolor, els peus separats , el paral·lelisme de les extremitats amb els braços de la creu.
  • 194. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta PORTA DE SANT ZENÓ DE VERONA , relleu en bronze.
  • 196.
  • 197.
  • 198.
  • 199.
  • 200.
  • 201.
  • 202. Art Romànic un art religiós
  • 204. PINTURA ROMÀNICA Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves Comença...