ART ISLÀMIC
ESPLENDOR I FRAGMENTACIÓ
       Esther Lozano
ART ISLÀMIC. ESPLENDOR I FRAGMENTACIÓ
Islam. Aportacions i personalitat artística: mesquites, palaus i construccions
                                   militars
   Precedents. Omeies a Síria (661-750). Abbàssides a Irak (750-950).
      Al-Andalus. Omeies i califat independent a Còrdova (750-1009)
A Mahoma (m. 632) el van succeir els quatre califes rashidun (ortodoxos):
                     Abu Bakr, Umar, Uthman i Alí


Mu’awiyya, governador de Síria i rival de Alí, va aconseguir el poder el 661 i
                       inaugurà la dinastia Omeia
Traslladà la capital de l’Imperi de Medina a Damasc i va introduir una sèrie
  de modificacions en l’organització de l’Imperi: obres públiques, noves
monedes i construcció de les primeres mesquites, entre las quals destaca la
         de Damasc que serà el model de mesquita aljama omeia


L’Imperi va ser sacsejat per crisis, com l’enfrontament per qui havia de ser el
 califa, que van conduir a la divisió de l’Islam en diverses branques: sunnís i
                                       xiís
   El 750 va triomfar una revolta que va donar el poder a Abu’l-Abbas qui
  inaugurà la nova dinastia. Els abbàssides van eliminar els membres de la
família omeia, dels que només va sobreviure Abd al-Rahman I, fundador de
                         l’Emirat Omeia de Còrdova
Periodització
  Califes electes (632-661)
   Cartago i Mesopotàmia
 Omeies (661-750) Damasc
Abbàssides (750-950) Bagdad
OMEIES
ABBÀSSIDES
Preceptes de l’Islam
Oració cinc vegades al dia,
    direcció a la Meca
Professió de fe. Alcorà: 114
 sures reflexions jurídiques,
   rituals, cosmològiques i
        escatològiques
       Donar almoina
     Dejuni al Ramadà
 Anar en peregrinació, al
menys una vegada a la vida,
    a la Meca. Ka’aba
Qüestió de les imatges. No prohibició. Evitar objectes de culte
       (relació amb Bizanci). Escultures. Acte de supèrbia
          Musulmans, jueus i cristians: “Gent del llibre”
Decoració de l’Alcorà, acte de pietat. El llibre és la paraula de Déu
          i a ell no hi han representacions d’éssers vius
Qusayr Amra,
   s. VIII




 Alhambra
   s.XIV
Secret fabricació del paper: prisioners xinesos del Turkestán 751
            S. IX, art del llibre: adornament i separació de versos
Al principi, format rectangular. Importància al frontispici i a la verticalitat. S.
                                     X-XI
Línies i formes abstractes vers infinit i espiritual. Compartiments simètrics,
tendència a desfer la composició bidimensional, interés per la profunditat.
                             Jocs òptics. Tensió
Discursos d’Al-Biruni. Ahriman, Misha i Mishyana
      Cronologia dels antics pobles, s. IX
Viatges
 fantàstics
de Mahoma
 pel cel i l’
   infern.
  Gabriel i
    Burak
   Herat,
   1436
Califa: cap polític i representant d’Al.là a la terra. Sacralització. Pompa i
                     cerimonial, allunyament dels súbdits
         Propietat caràcter religiós: homes usuaris dels bens d’Al.là
                                    Moneda
 Oració dels divendres, jutja, decideix sobre el gast públic, política exterior,
                               cap de l’exèrcit...
      Poder delegat en el visir i cada territori té un emir (governador)
    Aristocràcia, centralització. Administració per familiars. Impostos no
          musulmans, avantatges socials i econòmics: conversions
                    Ciutats. Agricultura, comerç, artesania
                              Mercenaris berbers


 “Los monarcas perpetúan el recuerdo de su reinado mediante el lenguaje de
las bellas construcciones. Un edificio monumental refleja la majestad del que
                               lo mandó erigir”
                                                              Abd al-Rahman III
Assimilació de les tradicions
 culturals dels sotmesos (perses,
       bizantins i cristians)
Accepten, adapten, copien i creen
      una cultura personal
      La unitat és deguda a
   l’assentament en una zona
geogràfica similar i a les directrius
             religioses
       Llengua àrab: transmet
coneixements ràpidament i afavorí
 la integració de cultures diverses
  Estudis matemàtics, ciències
  aplicades, medicina i cirurgia,
          astronomia...
Prohibició d’imatges per evitar que
   siguin objectes de culte. No
  aniconisme (escenes de caça)
    Predomini de la decoració
 Poca importància de la escultura
Escassetat d’aigua:
        interès
A prop del sol i la llum.
  Preferència: vida a
      l’aire lliure
     Arcs i cúpules
 Treball en dos plans
      Clar-obscur
 Variacions sobre el
mateix tema. Valoració
   del virtuosisme
  Recobreixen tots els
 paraments (materials
pobres): mosaic, rajola
 o estuc. Horror vacui
 Tendència a la forma
       sense fi
    Incorporació de
       missatges
UNA SOLUCIÓ
    ORIGINAL: LA
     MESQUITA
 Articulació per les
necessitats religioses
  Precedent casa de
       Mahoma
  Ubicació als nuclis
       urbans
   Mihrab. Mimbar
Mur de la Qibla (Meca)
 Haram (sala oració).
      Mimbar
  Shan (pati). Font
       Alminar
Sala Maqsura (califa)
Esquema en T, reforç
  de la nau central
UN ART PELS PRÍNCEPS: ELS
         PALAUS
Evolució dinàstica, paral·lela
     evolució artística
Residència de la autoritat, lloc
          d’intimitat
 Espai complex: fortificació,
  pavelló central, cúpules,
   dependències annexes,
 habitacions pels servents,
         mesquita…
  Tallers imperials (teixits i
          orfebreria)
 Elements romans: termes i
     fortaleses (limes)
     Interès per l’interior
    Abundància de jardins
       Aigua = Paradís
La importància de les arts
       suntuàries
Omeies a Síria (661-750). Abbàssides a Irak (750-950)
 - Omeies: Cúpula de la Roca. 691. Monument més antic de l’Islam. Mont
   Moriah: Abraham-Mahoma. Commemora la victòria dels musulmans i
 competeix en esplendor amb altres cultures. Connotacions salomòniques.
                            Haram al-Sharif
                Mesquites aljames: Mesquita de Damasc 706
Palaus i complexes: Qasr al-Hayr, Siria, s. VIII. Jirbat al-Mafyar, Jordània, s.
          VIII. Mshatta, Jordània s. VIII. Qasr Amra, Jordània s. VIII
                  -Abbàssides: Bagdad 762, planta rodona.
 Mesquites aljames: Samarra, 847-861. Abu Dulaf. Ibn Tulun, Egipte, 879.
                     Kaiuán, 836, 862 i 875, Tunisia
                       Palaus i complexes: Ujaïdir, 778
ART DELS OMEIES
Capital de l’Imperi: Damasc. Col·laboració amb artistes bizantins
      Cúpula de la Roca, Jerusalem. Primera obra mestra
                      Mesquita de Damasc
Arquitecte de formació bizantina
                        Forma octògon: mausoleu
                    Decoració de mosaics i or: bizanci
                          687-692. Abd al-Malik
           A l’esplanada: Mesquita d’Al-Aksa, 707, Abd al-Walid
    Cúpula sobre tambor. Coberta de fusta recoberta de coure daurat,
                             restauració
            Plaques blaves otomanes, marbre del plint: inicial
    Doble deambulatori, columnata octogonal (complexes implicacions
   numèriques), pòrtic circular. Circumval·lació. Columnes amb capitells
          corintis. Arcs amb dovelles alternes blanques i negres
54 m diàmetre, 36 m altura. Cares de l’octògon: punts cardinals amb portes
         Quadrat al cercle: de la terra al cel. Unió de cos i ànima
9. art islàmic (fragment)
9. art islàmic (fragment)
9. art islàmic (fragment)
9. art islàmic (fragment)
9. art islàmic (fragment)

9. art islàmic (fragment)

  • 1.
    ART ISLÀMIC ESPLENDOR IFRAGMENTACIÓ Esther Lozano
  • 2.
    ART ISLÀMIC. ESPLENDORI FRAGMENTACIÓ Islam. Aportacions i personalitat artística: mesquites, palaus i construccions militars Precedents. Omeies a Síria (661-750). Abbàssides a Irak (750-950). Al-Andalus. Omeies i califat independent a Còrdova (750-1009)
  • 3.
    A Mahoma (m.632) el van succeir els quatre califes rashidun (ortodoxos): Abu Bakr, Umar, Uthman i Alí Mu’awiyya, governador de Síria i rival de Alí, va aconseguir el poder el 661 i inaugurà la dinastia Omeia Traslladà la capital de l’Imperi de Medina a Damasc i va introduir una sèrie de modificacions en l’organització de l’Imperi: obres públiques, noves monedes i construcció de les primeres mesquites, entre las quals destaca la de Damasc que serà el model de mesquita aljama omeia L’Imperi va ser sacsejat per crisis, com l’enfrontament per qui havia de ser el califa, que van conduir a la divisió de l’Islam en diverses branques: sunnís i xiís El 750 va triomfar una revolta que va donar el poder a Abu’l-Abbas qui inaugurà la nova dinastia. Els abbàssides van eliminar els membres de la família omeia, dels que només va sobreviure Abd al-Rahman I, fundador de l’Emirat Omeia de Còrdova
  • 4.
    Periodització Califeselectes (632-661) Cartago i Mesopotàmia Omeies (661-750) Damasc Abbàssides (750-950) Bagdad
  • 6.
  • 7.
  • 8.
    Preceptes de l’Islam Oraciócinc vegades al dia, direcció a la Meca Professió de fe. Alcorà: 114 sures reflexions jurídiques, rituals, cosmològiques i escatològiques Donar almoina Dejuni al Ramadà Anar en peregrinació, al menys una vegada a la vida, a la Meca. Ka’aba
  • 9.
    Qüestió de lesimatges. No prohibició. Evitar objectes de culte (relació amb Bizanci). Escultures. Acte de supèrbia Musulmans, jueus i cristians: “Gent del llibre” Decoració de l’Alcorà, acte de pietat. El llibre és la paraula de Déu i a ell no hi han representacions d’éssers vius
  • 10.
    Qusayr Amra, s. VIII Alhambra s.XIV
  • 11.
    Secret fabricació delpaper: prisioners xinesos del Turkestán 751 S. IX, art del llibre: adornament i separació de versos Al principi, format rectangular. Importància al frontispici i a la verticalitat. S. X-XI Línies i formes abstractes vers infinit i espiritual. Compartiments simètrics, tendència a desfer la composició bidimensional, interés per la profunditat. Jocs òptics. Tensió
  • 12.
    Discursos d’Al-Biruni. Ahriman,Misha i Mishyana Cronologia dels antics pobles, s. IX
  • 13.
    Viatges fantàstics de Mahoma pel cel i l’ infern. Gabriel i Burak Herat, 1436
  • 14.
    Califa: cap polítici representant d’Al.là a la terra. Sacralització. Pompa i cerimonial, allunyament dels súbdits Propietat caràcter religiós: homes usuaris dels bens d’Al.là Moneda Oració dels divendres, jutja, decideix sobre el gast públic, política exterior, cap de l’exèrcit... Poder delegat en el visir i cada territori té un emir (governador) Aristocràcia, centralització. Administració per familiars. Impostos no musulmans, avantatges socials i econòmics: conversions Ciutats. Agricultura, comerç, artesania Mercenaris berbers “Los monarcas perpetúan el recuerdo de su reinado mediante el lenguaje de las bellas construcciones. Un edificio monumental refleja la majestad del que lo mandó erigir” Abd al-Rahman III
  • 15.
    Assimilació de lestradicions culturals dels sotmesos (perses, bizantins i cristians) Accepten, adapten, copien i creen una cultura personal La unitat és deguda a l’assentament en una zona geogràfica similar i a les directrius religioses Llengua àrab: transmet coneixements ràpidament i afavorí la integració de cultures diverses Estudis matemàtics, ciències aplicades, medicina i cirurgia, astronomia... Prohibició d’imatges per evitar que siguin objectes de culte. No aniconisme (escenes de caça) Predomini de la decoració Poca importància de la escultura
  • 16.
    Escassetat d’aigua: interès A prop del sol i la llum. Preferència: vida a l’aire lliure Arcs i cúpules Treball en dos plans Clar-obscur Variacions sobre el mateix tema. Valoració del virtuosisme Recobreixen tots els paraments (materials pobres): mosaic, rajola o estuc. Horror vacui Tendència a la forma sense fi Incorporació de missatges
  • 17.
    UNA SOLUCIÓ ORIGINAL: LA MESQUITA Articulació per les necessitats religioses Precedent casa de Mahoma Ubicació als nuclis urbans Mihrab. Mimbar Mur de la Qibla (Meca) Haram (sala oració). Mimbar Shan (pati). Font Alminar Sala Maqsura (califa) Esquema en T, reforç de la nau central
  • 18.
    UN ART PELSPRÍNCEPS: ELS PALAUS Evolució dinàstica, paral·lela evolució artística Residència de la autoritat, lloc d’intimitat Espai complex: fortificació, pavelló central, cúpules, dependències annexes, habitacions pels servents, mesquita… Tallers imperials (teixits i orfebreria) Elements romans: termes i fortaleses (limes) Interès per l’interior Abundància de jardins Aigua = Paradís
  • 20.
    La importància deles arts suntuàries
  • 21.
    Omeies a Síria(661-750). Abbàssides a Irak (750-950) - Omeies: Cúpula de la Roca. 691. Monument més antic de l’Islam. Mont Moriah: Abraham-Mahoma. Commemora la victòria dels musulmans i competeix en esplendor amb altres cultures. Connotacions salomòniques. Haram al-Sharif Mesquites aljames: Mesquita de Damasc 706 Palaus i complexes: Qasr al-Hayr, Siria, s. VIII. Jirbat al-Mafyar, Jordània, s. VIII. Mshatta, Jordània s. VIII. Qasr Amra, Jordània s. VIII -Abbàssides: Bagdad 762, planta rodona. Mesquites aljames: Samarra, 847-861. Abu Dulaf. Ibn Tulun, Egipte, 879. Kaiuán, 836, 862 i 875, Tunisia Palaus i complexes: Ujaïdir, 778
  • 22.
    ART DELS OMEIES Capitalde l’Imperi: Damasc. Col·laboració amb artistes bizantins Cúpula de la Roca, Jerusalem. Primera obra mestra Mesquita de Damasc
  • 23.
    Arquitecte de formacióbizantina Forma octògon: mausoleu Decoració de mosaics i or: bizanci 687-692. Abd al-Malik A l’esplanada: Mesquita d’Al-Aksa, 707, Abd al-Walid Cúpula sobre tambor. Coberta de fusta recoberta de coure daurat, restauració Plaques blaves otomanes, marbre del plint: inicial Doble deambulatori, columnata octogonal (complexes implicacions numèriques), pòrtic circular. Circumval·lació. Columnes amb capitells corintis. Arcs amb dovelles alternes blanques i negres 54 m diàmetre, 36 m altura. Cares de l’octògon: punts cardinals amb portes Quadrat al cercle: de la terra al cel. Unió de cos i ànima