FRAGMENTO DE PRESENTACIÓN DEL TEMA

1. ART ISLÀMIC
ESPLENDOR I FRAGMENTACIÓ
Esther Lozano

2. ART ISLÀMIC. ESPLENDOR I FRAGMENTACIÓ
Islam. Aportacions i personalitat artística: mesquites, palaus i construccions
militars
Precedents. Omeies a Síria (661-750). Abbàssides a Irak (750-950).
Al-Andalus. Omeies i califat independent a Còrdova (750-1009)

3. A Mahoma (m. 632) el van succeir els quatre califes rashidun (ortodoxos):
Abu Bakr, Umar, Uthman i Alí
Mu’awiyya, governador de Síria i rival de Alí, va aconseguir el poder el 661 i
inaugurà la dinastia Omeia
Traslladà la capital de l’Imperi de Medina a Damasc i va introduir una sèrie
de modificacions en l’organització de l’Imperi: obres públiques, noves
monedes i construcció de les primeres mesquites, entre las quals destaca la
de Damasc que serà el model de mesquita aljama omeia
L’Imperi va ser sacsejat per crisis, com l’enfrontament per qui havia de ser el
califa, que van conduir a la divisió de l’Islam en diverses branques: sunnís i
xiís
El 750 va triomfar una revolta que va donar el poder a Abu’l-Abbas qui
inaugurà la nova dinastia. Els abbàssides van eliminar els membres de la
família omeia, dels que només va sobreviure Abd al-Rahman I, fundador de
l’Emirat Omeia de Còrdova

4. Periodització
Califes electes (632-661)
Cartago i Mesopotàmia
Omeies (661-750) Damasc
Abbàssides (750-950) Bagdad

6. OMEIES

7. ABBÀSSIDES

8. Preceptes de l’Islam
Oració cinc vegades al dia,
direcció a la Meca
Professió de fe. Alcorà: 114
sures reflexions jurídiques,
rituals, cosmològiques i
escatològiques
Donar almoina
Dejuni al Ramadà
Anar en peregrinació, al
menys una vegada a la vida,
a la Meca. Ka’aba

9. Qüestió de les imatges. No prohibició. Evitar objectes de culte
(relació amb Bizanci). Escultures. Acte de supèrbia
Musulmans, jueus i cristians: “Gent del llibre”
Decoració de l’Alcorà, acte de pietat. El llibre és la paraula de Déu
i a ell no hi han representacions d’éssers vius

10. Qusayr Amra,
s. VIII
Alhambra
s.XIV

11. Secret fabricació del paper: prisioners xinesos del Turkestán 751
S. IX, art del llibre: adornament i separació de versos
Al principi, format rectangular. Importància al frontispici i a la verticalitat. S.
X-XI
Línies i formes abstractes vers infinit i espiritual. Compartiments simètrics,
tendència a desfer la composició bidimensional, interés per la profunditat.
Jocs òptics. Tensió

12. Discursos d’Al-Biruni. Ahriman, Misha i Mishyana
Cronologia dels antics pobles, s. IX

13. Viatges
fantàstics
de Mahoma
pel cel i l’
infern.
Gabriel i
Burak
Herat,
1436

14. Califa: cap polític i representant d’Al.là a la terra. Sacralització. Pompa i
cerimonial, allunyament dels súbdits
Propietat caràcter religiós: homes usuaris dels bens d’Al.là
Moneda
Oració dels divendres, jutja, decideix sobre el gast públic, política exterior,
cap de l’exèrcit...
Poder delegat en el visir i cada territori té un emir (governador)
Aristocràcia, centralització. Administració per familiars. Impostos no
musulmans, avantatges socials i econòmics: conversions
Ciutats. Agricultura, comerç, artesania
Mercenaris berbers
“Los monarcas perpetúan el recuerdo de su reinado mediante el lenguaje de
las bellas construcciones. Un edificio monumental refleja la majestad del que
lo mandó erigir”
Abd al-Rahman III

15. Assimilació de les tradicions
culturals dels sotmesos (perses,
bizantins i cristians)
Accepten, adapten, copien i creen
una cultura personal
La unitat és deguda a
l’assentament en una zona
geogràfica similar i a les directrius
religioses
Llengua àrab: transmet
coneixements ràpidament i afavorí
la integració de cultures diverses
Estudis matemàtics, ciències
aplicades, medicina i cirurgia,
astronomia...
Prohibició d’imatges per evitar que
siguin objectes de culte. No
aniconisme (escenes de caça)
Predomini de la decoració
Poca importància de la escultura

16. Escassetat d’aigua:
interès
A prop del sol i la llum.
Preferència: vida a
l’aire lliure
Arcs i cúpules
Treball en dos plans
Clar-obscur
Variacions sobre el
mateix tema. Valoració
del virtuosisme
Recobreixen tots els
paraments (materials
pobres): mosaic, rajola
o estuc. Horror vacui
Tendència a la forma
sense fi
Incorporació de
missatges

17. UNA SOLUCIÓ
ORIGINAL: LA
MESQUITA
Articulació per les
necessitats religioses
Precedent casa de
Mahoma
Ubicació als nuclis
urbans
Mihrab. Mimbar
Mur de la Qibla (Meca)
Haram (sala oració).
Mimbar
Shan (pati). Font
Alminar
Sala Maqsura (califa)
Esquema en T, reforç
de la nau central

18. UN ART PELS PRÍNCEPS: ELS
PALAUS
Evolució dinàstica, paral·lela
evolució artística
Residència de la autoritat, lloc
d’intimitat
Espai complex: fortificació,
pavelló central, cúpules,
dependències annexes,
habitacions pels servents,
mesquita…
Tallers imperials (teixits i
orfebreria)
Elements romans: termes i
fortaleses (limes)
Interès per l’interior
Abundància de jardins
Aigua = Paradís

20. La importància de les arts
suntuàries

21. Omeies a Síria (661-750). Abbàssides a Irak (750-950)
- Omeies: Cúpula de la Roca. 691. Monument més antic de l’Islam. Mont
Moriah: Abraham-Mahoma. Commemora la victòria dels musulmans i
competeix en esplendor amb altres cultures. Connotacions salomòniques.
Haram al-Sharif
Mesquites aljames: Mesquita de Damasc 706
Palaus i complexes: Qasr al-Hayr, Siria, s. VIII. Jirbat al-Mafyar, Jordània, s.
VIII. Mshatta, Jordània s. VIII. Qasr Amra, Jordània s. VIII
-Abbàssides: Bagdad 762, planta rodona.
Mesquites aljames: Samarra, 847-861. Abu Dulaf. Ibn Tulun, Egipte, 879.
Kaiuán, 836, 862 i 875, Tunisia
Palaus i complexes: Ujaïdir, 778

22. ART DELS OMEIES
Capital de l’Imperi: Damasc. Col·laboració amb artistes bizantins
Cúpula de la Roca, Jerusalem. Primera obra mestra
Mesquita de Damasc

23. Arquitecte de formació bizantina
Forma octògon: mausoleu
Decoració de mosaics i or: bizanci
687-692. Abd al-Malik
A l’esplanada: Mesquita d’Al-Aksa, 707, Abd al-Walid
Cúpula sobre tambor. Coberta de fusta recoberta de coure daurat,
restauració
Plaques blaves otomanes, marbre del plint: inicial
Doble deambulatori, columnata octogonal (complexes implicacions
numèriques), pòrtic circular. Circumval·lació. Columnes amb capitells
corintis. Arcs amb dovelles alternes blanques i negres
54 m diàmetre, 36 m altura. Cares de l’octògon: punts cardinals amb portes
Quadrat al cercle: de la terra al cel. Unió de cos i ànima