Una mirada sobre l'art islàmic en general i l'art andalusí en particular, així com la seua emprempta en l'art romànic i gòtic peninsular. Tema fet per Pau Tobar per a l'alumnat d'Història de l'Art de 2n de Batxillerat.
Una mirada sobre l'art islàmic en general i l'art andalusí en particular, així com la seua emprempta en l'art romànic i gòtic peninsular. Tema fet per Pau Tobar per a l'alumnat d'Història de l'Art de 2n de Batxillerat.
El documento describe la arquitectura islámica en la Alhambra y la Mezquita de Córdoba. La Alhambra no tenía un plan maestro original, sino que fue construida en fases sucesivas desde el siglo IX hasta el XVI. Se caracteriza por sus patios rectangulares rodeados de galerías con fuentes y jardines. La Mezquita de Córdoba comenzó en el siglo VIII y fue ampliada varias veces, resultando en un espacio con 19 naves y 856 columnas. Ambos sitios utilizan materiales como
El documento describe los derechos de reunión y asociación según el artículo 9 constitucional mexicano. Explica las características y diferencias entre la libertad de reunión y asociación, y luego resume varios tratados y declaraciones internacionales como la Declaración Universal de Derechos Humanos y el Pacto de Derechos Civiles y Políticos que protegen estos derechos. Finalmente, menciona algunas disposiciones de la Convención Interamericana de Derechos Humanos y el derecho comparado en la Constitución
El documento describe la arquitectura islámica en la Alhambra y la Mezquita de Córdoba. La Alhambra no tenía un plan maestro original, sino que fue construida en fases sucesivas desde el siglo IX hasta el XVI. Se caracteriza por sus patios rectangulares rodeados de galerías con fuentes y jardines. La Mezquita de Córdoba comenzó en el siglo VIII y fue ampliada varias veces, resultando en un espacio con 19 naves y 856 columnas. Ambos sitios utilizan materiales como
El documento describe los derechos de reunión y asociación según el artículo 9 constitucional mexicano. Explica las características y diferencias entre la libertad de reunión y asociación, y luego resume varios tratados y declaraciones internacionales como la Declaración Universal de Derechos Humanos y el Pacto de Derechos Civiles y Políticos que protegen estos derechos. Finalmente, menciona algunas disposiciones de la Convención Interamericana de Derechos Humanos y el derecho comparado en la Constitución
El documento trata sobre la libertad y la detención de personas. Explica que nadie puede ser detenido o encarcelado de forma arbitraria, y que la policía solo puede detener a alguien si existe una ley que indique que se ha cometido un delito. También describe el proceso de detención, juicio y posibles sentencias de prisión o rehabilitación social tras cumplir una condena.
Los derechos humanos se definen como inherentes a todas las personas y permiten que los individuos se relacionen con la sociedad de manera integrada. Se establecieron documentos internacionales como la Declaración Universal de Derechos Humanos después de la Segunda Guerra Mundial para proteger los derechos humanos. Sin embargo, en la década de 1970 en Argentina, el gobierno militar violó los derechos humanos al detener arbitrariamente a miles de personas que se oponían al régimen. Es importante transmitir lo sucedido para evitar que vuelva a o
El artículo trata sobre la libertad de reunión y asociación garantizada en el Artículo 9 de la Constitución Mexicana. Define la libertad de reunión como el derecho a reunirse pacíficamente sin permiso previo, mientras que la libertad de asociación es el derecho a formar asociaciones u organizaciones sin restricciones. Explica las características y obligaciones de cada derecho, así como la diferencia entre la libertad de reunión y asociación.
Este documento resume las garantías individuales establecidas en la Constitución Mexicana. Lista 28 artículos que garantizan derechos como la educación, la vivienda, la libertad de expresión, la libertad de reunión, la prohibición de la pena de muerte, y más. Además, establece que el Estado mexicano tiene la responsabilidad de planificar el desarrollo nacional y proteger los recursos naturales del país.
El documento describe los objetivos, funciones, áreas y recursos clave de una empresa. Explica que los objetivos de una empresa incluyen objetivos de servicio, sociales y económicos. Las funciones clave son producción, mercadeo, finanzas y recursos humanos. La administración efectiva requiere coordinar estas áreas funcionales para lograr los objetivos de la empresa.
Este documento resume las principales garantías individuales establecidas en la Constitución Mexicana. Se clasifican en garantías de igualdad, libertad, propiedad y seguridad jurídica. Algunas de las garantías más importantes son la prohibición de la discriminación, esclavitud y monopolios; y los derechos a la libre expresión, trabajo, asociación, religión y propiedad privada. También establece límites al poder del Estado para proteger los derechos de los individuos.
2. ART ISLÀMIC. ESPLENDOR I FRAGMENTACIÓ
Islam. Aportacions i personalitat artística: mesquites, palaus i construccions
militars
Precedents. Omeies a Síria (661-750). Abbàssides a Irak (750-950).
Al-Andalus. Omeies i califat independent a Còrdova (750-1009)
3. A Mahoma (m. 632) el van succeir els quatre califes rashidun (ortodoxos):
Abu Bakr, Umar, Uthman i Alí
Mu’awiyya, governador de Síria i rival de Alí, va aconseguir el poder el 661 i
inaugurà la dinastia Omeia
Traslladà la capital de l’Imperi de Medina a Damasc i va introduir una sèrie
de modificacions en l’organització de l’Imperi: obres públiques, noves
monedes i construcció de les primeres mesquites, entre las quals destaca la
de Damasc que serà el model de mesquita aljama omeia
L’Imperi va ser sacsejat per crisis, com l’enfrontament per qui havia de ser el
califa, que van conduir a la divisió de l’Islam en diverses branques: sunnís i
xiís
El 750 va triomfar una revolta que va donar el poder a Abu’l-Abbas qui
inaugurà la nova dinastia. Els abbàssides van eliminar els membres de la
família omeia, dels que només va sobreviure Abd al-Rahman I, fundador de
l’Emirat Omeia de Còrdova
8. Preceptes de l’Islam
Oració cinc vegades al dia,
direcció a la Meca
Professió de fe. Alcorà: 114
sures reflexions jurídiques,
rituals, cosmològiques i
escatològiques
Donar almoina
Dejuni al Ramadà
Anar en peregrinació, al
menys una vegada a la vida,
a la Meca. Ka’aba
9. Qüestió de les imatges. No prohibició. Evitar objectes de culte
(relació amb Bizanci). Escultures. Acte de supèrbia
Musulmans, jueus i cristians: “Gent del llibre”
Decoració de l’Alcorà, acte de pietat. El llibre és la paraula de Déu
i a ell no hi han representacions d’éssers vius
11. Secret fabricació del paper: prisioners xinesos del Turkestán 751
S. IX, art del llibre: adornament i separació de versos
Al principi, format rectangular. Importància al frontispici i a la verticalitat. S.
X-XI
Línies i formes abstractes vers infinit i espiritual. Compartiments simètrics,
tendència a desfer la composició bidimensional, interés per la profunditat.
Jocs òptics. Tensió
14. Califa: cap polític i representant d’Al.là a la terra. Sacralització. Pompa i
cerimonial, allunyament dels súbdits
Propietat caràcter religiós: homes usuaris dels bens d’Al.là
Moneda
Oració dels divendres, jutja, decideix sobre el gast públic, política exterior,
cap de l’exèrcit...
Poder delegat en el visir i cada territori té un emir (governador)
Aristocràcia, centralització. Administració per familiars. Impostos no
musulmans, avantatges socials i econòmics: conversions
Ciutats. Agricultura, comerç, artesania
Mercenaris berbers
“Los monarcas perpetúan el recuerdo de su reinado mediante el lenguaje de
las bellas construcciones. Un edificio monumental refleja la majestad del que
lo mandó erigir”
Abd al-Rahman III
15. Assimilació de les tradicions
culturals dels sotmesos (perses,
bizantins i cristians)
Accepten, adapten, copien i creen
una cultura personal
La unitat és deguda a
l’assentament en una zona
geogràfica similar i a les directrius
religioses
Llengua àrab: transmet
coneixements ràpidament i afavorí
la integració de cultures diverses
Estudis matemàtics, ciències
aplicades, medicina i cirurgia,
astronomia...
Prohibició d’imatges per evitar que
siguin objectes de culte. No
aniconisme (escenes de caça)
Predomini de la decoració
Poca importància de la escultura
16. Escassetat d’aigua:
interès
A prop del sol i la llum.
Preferència: vida a
l’aire lliure
Arcs i cúpules
Treball en dos plans
Clar-obscur
Variacions sobre el
mateix tema. Valoració
del virtuosisme
Recobreixen tots els
paraments (materials
pobres): mosaic, rajola
o estuc. Horror vacui
Tendència a la forma
sense fi
Incorporació de
missatges
17. UNA SOLUCIÓ
ORIGINAL: LA
MESQUITA
Articulació per les
necessitats religioses
Precedent casa de
Mahoma
Ubicació als nuclis
urbans
Mihrab. Mimbar
Mur de la Qibla (Meca)
Haram (sala oració).
Mimbar
Shan (pati). Font
Alminar
Sala Maqsura (califa)
Esquema en T, reforç
de la nau central
18. UN ART PELS PRÍNCEPS: ELS
PALAUS
Evolució dinàstica, paral·lela
evolució artística
Residència de la autoritat, lloc
d’intimitat
Espai complex: fortificació,
pavelló central, cúpules,
dependències annexes,
habitacions pels servents,
mesquita…
Tallers imperials (teixits i
orfebreria)
Elements romans: termes i
fortaleses (limes)
Interès per l’interior
Abundància de jardins
Aigua = Paradís
21. Omeies a Síria (661-750). Abbàssides a Irak (750-950)
- Omeies: Cúpula de la Roca. 691. Monument més antic de l’Islam. Mont
Moriah: Abraham-Mahoma. Commemora la victòria dels musulmans i
competeix en esplendor amb altres cultures. Connotacions salomòniques.
Haram al-Sharif
Mesquites aljames: Mesquita de Damasc 706
Palaus i complexes: Qasr al-Hayr, Siria, s. VIII. Jirbat al-Mafyar, Jordània, s.
VIII. Mshatta, Jordània s. VIII. Qasr Amra, Jordània s. VIII
-Abbàssides: Bagdad 762, planta rodona.
Mesquites aljames: Samarra, 847-861. Abu Dulaf. Ibn Tulun, Egipte, 879.
Kaiuán, 836, 862 i 875, Tunisia
Palaus i complexes: Ujaïdir, 778
22. ART DELS OMEIES
Capital de l’Imperi: Damasc. Col·laboració amb artistes bizantins
Cúpula de la Roca, Jerusalem. Primera obra mestra
Mesquita de Damasc
23. Arquitecte de formació bizantina
Forma octògon: mausoleu
Decoració de mosaics i or: bizanci
687-692. Abd al-Malik
A l’esplanada: Mesquita d’Al-Aksa, 707, Abd al-Walid
Cúpula sobre tambor. Coberta de fusta recoberta de coure daurat,
restauració
Plaques blaves otomanes, marbre del plint: inicial
Doble deambulatori, columnata octogonal (complexes implicacions
numèriques), pòrtic circular. Circumval·lació. Columnes amb capitells
corintis. Arcs amb dovelles alternes blanques i negres
54 m diàmetre, 36 m altura. Cares de l’octògon: punts cardinals amb portes
Quadrat al cercle: de la terra al cel. Unió de cos i ànima