Art islàmic Arquitectura i elements decoratius
Perspectiva aèria de la Mesquita de Kairuan (Tunisia). Alminar i pati (sahn). Finals del S. IX.
Mesquita de Kairuan (Tunisia). Minaret (alminar) i pati (sahn). Restes de les fonts (sabil).
Un dels quatre passadissos que envolten el pati (sahn) de la mesquita de Kairuan.
Minaret helicoïdal de la Mesquita d’ Ibn   Tulum  d’El Caire (Egipte)
Minaret d’Istambul (Turquia)
Minaret (Alminar) de Gaziantep (Turquia). Detall de la balconada del muetzí.
Minaret de  Turfan  (Xina), tot fet de maons,combinant xarxes,estrelles i zigazagues   geomètriques.
La Kutubia .Alminar de la Mesquita aljama de Marraqueix (Marroc), capital de l’antic imperi almohade.
La Giralda . Antic minaret de la Mesquita de Sevilla.
Decoració de la Giralda amb rombes entrellaçats i arcs mixtilinis
Pati de l’antiga Mesquita de Sevilla des del minaret de la Giralda.
Pati i mesquita principal de Bukhara (Uzbekistà).
Font per a les ablucions (per a rentar-se i purificar-se) d’una mesquita de Diyarbakir (Kurdistà turc).
Mimbar  (púlpit) mòbil de fusta. Mesquita de Shakrisabz (Uzbekistà), lloc de naixement de l’emperador Tamerlà.
Mesquita d’Edirne (Turquia).  Mimbar  i  mihrab .
Mihrabs  de Kairuan (Tunisia) i d’Ankara (Turquia)
Mesquita de Ispahan (Iran ).  Divan : arc de volta obert cap al pati cobert de mocàrabs. Aquesta decoració la veuren més tard a l’Alhambra.
Arc-divan amb mocàrabs a l’interior d’una medersa de Bukhara (Uzbekistà).
Decoració d’ alicatat  (rajoles policromades de ceràmica vidriada). Samarkanda (Uzbekistà).
Decoració de rajoles de ceràmica vidriada ( Alicatat ). Necròpoli de Shai Zinda (Samarkanda. Uzbekistà).
Majòlica  (pisa d’esmalt metàl.lic) decorativa d’un mausoleu de Samarkanda. El nom procedeix de Mallorca. Els segles XIV i XV Palma fabricava i exportava moltes peces de  “majòlica”.
Medersa  (Escola corànica)  d’Ulugbeg . Samarkanda (Uzbequistà.)
Medersa de Chir Dor. Samarkanda. Uzbequistà.
Mausoleu d’Abakh Hoja .  Kashgar (Xina).
Mausoleu del Taj Mahal (India).
Mausoleu de l’Aga Khan (Assuan. Egipte).
Alcassava d’Almeria
Alcassava de Màlaga (sobre Teatre romà).
Elements de l’arc.
Dos arcs islàmics d’Al-Andalus: el  califal  (de ferradura) i el  túmid  (de ferradura apuntat)
Castell de Gormaz (Sòria). Arc califal amb arrabà. Alcassava a la frontera d’Al-Andalus amb Castella.
Porta del sol de la ciutat islàmica de Toledo. Podem veure, l’arc de ferradura, l’arc túmid, arcs entrecreuats, polilobulats, etc…
Arcs de ferradura islàmics de l’interior de l’alcassava de Màlaga amb decoració de guixeries.
Arcs lobulats de cinc lòbuls. Alcassava de Màlaga.
Palau de la Aljaferia de Saragossa. Arcs polilobulats. Al fons porta d’arc de ferradura amb arrabà.
Banys àrabs de Girona.
Banys àrabs de Palma.
Torre del Oro (Torre albarrana a la vora del Guadalquivir ).
Mesquita de   Còrdova . Planta primitiva, alminar, porta principal, arcs, modillons arqueries interiors.
Mesquita de Còrdova. La doble arqueria.
Recinte emmurallat de la Mesquita de Còrdova.
Primera ampliació
Planta definitiva amb la incrustació de la catedral cristiana del s. XVI
Exterior de la Mesquita de Còrdova. A) Porta de Sant Esteve.  B) Arc califal amb dovelles vermelles. C) Arcs entrecreuats de ferradura.
Porta del   Perdó . Entrada a la mesquita de Còrdova a travès del Minaret ( avui campanar cristià)
Pati (Sahn) dels tarongers de la Mesquita de Còrdova
Exterior mesquita de Còrdova. Arc lobulat de cinc lòbuls . Interior de la Mesquita. Doble arqueria.
Les nou naus més antigues de la Mesquita. Doble arqueria. Alternànça de dovelles. Cimacis de modillons de rotlles. Arcs de ferradura. Columnes de marbre.
Dues perspectives de la Macsura de la mesquita de Còrdova. Al fons el Mihrab.
El Mihrab des de la Macsura. Mesquita de Còrdova.
La capella del  Mihrab  del mur de  l’al-quible.  Mesquita de Còrdova.
El Mihrab. Mesquita de Còrdova.
Cúpula del Mihrab. Decoració de mosaics. Cúpula gallonada.
Interior de la capella del Mihrab. Arcs trilobulats. Decoració epigràfica d’escriptura cúfica i detalls de mosaic de la volta i del mihrab. Mesquita de Còrdova.
Cúpules de nervis i gallonades (de grells) del Mihrab i de la macsura de la mesquita de Còrdova.
Cúpula del nou Mihrab (Capella de Villaviciosa). Mesquita de Còrdova.
Enteixinat de la Mesquita de Còrdova
Enteixinat islàmic del palau de la Aljaferia de Saragossa (a la dreta), i mudejar de San Juan de los Reyes de Toledo (a l’esquerra )
Enteixinat de l’Alcassava de Màlaga
Antiga mesquita de Toledo (després ermita cristiana del  Cristo de la Luz ).Exterior i interior.
Palau de l’Al-hamra (Alhambra)
Plànol de l’Alhambra
Doble murada i fos de l’alcassava de l’Alhambra.
Jardins i safareig del Partal. Torre de les Dames. Alhambra de Granada.
Pati de Comares o de los Arrayanes . Accés al  Mexuar .
El  Mexuar , on el rei nazarí de Granada impartia justicia.
Finestres  agimetzades  amb  gelosies  del  Mexuar
El  Diwan:  zona de burocràcia i actes oficials del Palau. Una de les portes d’entrada i interior de les dependències.
Zona privada del  Harem . Saló del repós. Decoració d’ alicatat  (rajoletes de colors amb dibuixos geomètrics)
Diferents mostres d’ alicatat .
Finestra agimetzada : amb dos arcs sobre una columneta que serveix de trencallum. Jardins de Lindaraxa.  Alhambra
La importància de la decoració en el palau de l’Al-hamra.- Mirador de Daraxa.
Alhambra de Granada. Pati dels Lleons. Detalls decoratius de guixeries i els clàssics capitells nazarís.
Pati i font dels lleons. Alhambra de Granada.
Sala dels Abencerraigs . Guixeries d’ atauric  i volta de  mocàrabs.
Cúpula de mocàrabs.  Sala de les Dues Germanes.  Alhambra de Granada.
Jardins del Generalife, fora del recinte de l’Alhambra.
Palau de l’Alcàsser de Sevilla.  Pati del Guix .  Saló   d’Embaixadors  i detall d’ enteixinat .

Presentació De L Art Islàmic