1. ART ISLÀMIC HISPANO-MUSULMÀ

2. L’ISLAM La civiltzació islàmica té l’origen en una nova religió : l’ Islam , predicada per Mahoma (571-632). La seva predicació comença a la Meca i sembla estar basada en les religions de l’entorn. El 622 té lloc l’ hègira (fugida del profeta a Medina ). Mahoma crea un Estat teocràtic (el califa té el poder polític i religiós).

3. FORMACIÓ És un art eclèctic: rep influències molt diverses de tots el territoris que conquereixen, en la formació de l’art musulmà conflueixen diverses tradicions artístiques : El món mediterrani (visigots, egipcis, berbers…). El món asiàtic en els vessants cristià i iranià. Les influències grecoromanes i bizantines. I d’altres com les influències hindús.

4. Fases del domini musulmà de la Península Ibèrica 1- Emirat dependent del califat omeia de Damasc (711-756). 2- Emirat independent del califat abàssida de Bagdad (756-929). 3- Califat de Còrdova (929-1031). 4- Primers Regnes de Taifes (1031/5- 1085). . 5- Període Almoràvit (1086-1144). 6- Segons Regnes de Taifes (1144-1157). 7- Període Almohade (1157-1112). “Navas de Tolosa”. 8-Regne nassarita de Granada (1237-1492 ). Reis Catòlics.

5. CARACTERÍSTIQUES Es centra en l’ ARQUITECTURA i la DECORACIÓ. La pintura i l’escultura poc desenvolupades per la concepció musulmana de la naturalesa , ja que considera efímeres i inútiles de reproduir , totes les seves manifestacions. A més de la prohibició, no explícita a l’Alcorà , de reproducir imatges que podrien convertir-se en objectes de culte idòlatra .

6. ARQUITECTURA CARACTERÍSTIQUES MATERIALS POBRES (maó). HORITZONTALITAT . FORMES GEOMÈTRIQUES (cúbiques). Ornamentació integral de les superfícies amb nombroses gelosies i enrajolats ceràmics ( HORROR VACUI ). Mesquita de Bib al-Mardum o Cristo de la Llum, Toledo. Època califal.

7. ELEMENTS CONSTRUCTIUS Gran varietat i tipologia d’arcs. Ús de la cúpula. Iwan (sala coberta amb voltes de canó, oberta per un dels seus costats, on l’emperador, soldà o rei rebia als dignataris i administrava justícia) Mocàrabs decoratius.

9. Capitells art islàmic (Al-Andalus)

10. Tipologia d’arcs

11. TIPUS ARCS MÉS UTILITZATS EN ARQUITECTURA ISLÀMICA

12. EDIFICIS ARQUITECTURA CIVIL: PALAUS . ALCASSABES (FORTIFICAÍÓ INTERIOR A LA MURADA). CARAVANSERRALLS. BANYS PÚBLICS («HAMMAN»). HOSPITALS PÚBLICS («MARISTAN»). MERCAT ÀRAB COBERT («SUQ»). ARQUITECTUR RELIGIOSA: MESQUITA. MADRASSA . Urbanisme laberíntic per juxtaposició i ampliació. Ciutats entorn a la medina

13. PALAU Mexuar : per assumptes públics i per a l’administració de justícia. Diwan : sala coberta amb una volta per a ssumptes oficials: saló del tron . Harem : funció privada. Es solen dividir en tres parts:

14. MESQUITA « masqid», lloc on es postren de genolls. planta rectangular Edifici consagrat al culte musulmà destinat, bàsicament, a l’oració dels fidels (quibla, mihrab, mimbar, maqsura, haram, shan, sabil, riwaq, minaret o alminar)

15. LA TIPOLOGIA DE LA MESQUITA La primera mesquita fou construïda en Medina, en 622, per Mahoma. Es diu que està basada en la casa de Mahoma, però semblant a la basílica romana. MODELS Mesquita hipòstila o mesquita àrab dels Omeies: rectangular, sala hipòstila, gran pati amb font, minaret, doble arcuació, arquitravat. Mesquita de Damasc, Síria Mesquita de Còrdova Mesquita abàssida amb major desenvolupament de columnes o pilars. La mesquita iraní o m esquita d’iwans: pati central envoltat per 3 o 4 iwans, espais quadrats amb cúpula que s’obrin al pati. La mesquita turca o m esquita centralitzada: oringen bizantí, encara que ja existia la de la Roca de Jerusalem. La mesquita india o mogol.

16. ARTS DECORATIVES Escriptura: destaquen les escripturas cúfica cursiva o aràbiga. Profusió vegetal de formes estilitzades. Arabesc : barreja de vegetal i línies geomètriques Epigrafia, o decoració Cal·ligràfica Atauric Llaceria o Geomètrica

17. Motius decoratius

18. Enrajolat Mocàrab Epigrafia Estuc Atauric Decoració

19. EVOLUCIÓ DE L’ART MUSULMÀ Art dels abbàssides (s. VIII) Samarra , Iraq, la residència dels set califes abbàsides, del 838 al 889 concentra el més important de l’arquitectura religiosa i civil (helicoïdal, ziggurat). Mesquita de Ibn Tulun, El Caire, orientalitzada, molts arcs i cúpules (s. IX) Art dels Omeies Cúpula de la Roca en Jerusalem, del 691 Gran mesquita de Damasc 707

20. ART HISPANO-MUSULMÀ Ús d’elements pobres (maó, i guix o algeps) revestits amb un luxe exuberant a base d’estuc, mocàrabs i rajoles. Alcança el moment d’esplendor durant l’emirat i el califat de Còrdova. Còrdova, centre cortesà i administratiu, contava llavors amb una mesquita major, l’alcassaba del governador i la residència de Medina Al-Azhara (936) d’Abd al-Rahman III. A partir del s. XIII el centre artístic fou el regne de Granada, amb l’Alhambra i el palau del Generalife, situat al nord de l’Alhambra (s. XIV).

21. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Síntesi d’elements d’altres estils artístics. Edificis arquitravats, de poca altura. Volums simples. Arc de ferradura més tancat que el visigot. Volta califal, típica d’Al-Andalus. Materials pobres. Sensació d’harmonia i integració amb el paisatge. Abundant decoració: els arcs són constructius, però també decoratius. Gust per la policromia. Profusió de decoració d’ataurics, llaceries i epigrafia i arabescs. El procés de formació dels edificis i ciutats és per aglutinació o juxtaposició, segons les necessitats, a aquestes responen les succesives ampliacions i modificacions. Plànols irregulars (improvisats).

22. EVOLUCIÓ DE L’ART HISPANO MUSULMÀ 1r.-PERÍODE CALIFAL O CORDOVÈS: des del 755 al segle X 4t.-REGNE NASSARITA DE GRANADA segles XIV i XV 3r.-DINASTIES AFRICANES: Almoràvits segle XII Almohades segle XIII 2n.-REGNE DE TAIFES: segle XI

23. PERÍODE CALIFAL O CORDOVÈS. SEGLES VIII - X (786-987) Fins a Abd al-Rahman I (756-788) l’art islàmic manca d’interès, la preocupació major dels emirs era la consolidació de les terres conquistadas. A partir de l’emirat independent comença un període esplendorós de l’art que s’origina en Còrdova i influirà en tot l’imperi.

24. CARACTERÍSTIQUES S’adopten els elements hispano romans i visigots encara que els adapten i els utilitzen amb unes característiques pròpies sobre tot capitells i columnes . En el segle X necessitaran ornamentar-los amb abundant decoració, repetiran els models però els estilitzaran , sobretot els capitells (corinti, compost). primer els repetiran amb una tècnica ruda, però d’una regularitat perfecta. posteriorment per influència bizantina els treballaran amb una decoració de niu de vespes (amb nombrosos i menuts foradets). Aparell: carreus col·locats de cap i través " soga y tizón" (romà).

25. Arcs Ferradura : emmarcat per un arrabà ( alfiz) , amb dovelles alternadas (decoradas i llisas o de diferents colors). Apareixen en la segona meitat del segle X (Al-Hakam II) els arcs lobulats . Els arcs s’ entrecreuen i superposen amb freqüència, tenint una funció de tipus decorativa.

26. Cobertes Poden ser d’enteixinat o cassetonat de fusta (artesonado) o de pedra: voltes de canó , aresta , gallonades , esquifades, DE NERVIS o CALIFAL (nervis entrecreuats en els costats deixant un espai poligonal en el centre) o voltes falses com la de mocàrabs .

27. DECORACIÓ Modillons o permòdols de rotllo : de lòbuls (element voladís, una mena mènsula, que aguanta una cornisa, un aleró o els extrems d’una llinda). Modilló amb perfil lobulat o de rotllos. Merlets (almenas) decoratius en els exteriors. Decoració geomètrica: llaceria . Vegetal: petita i estilittzada: atauric : fulles de palma simples o dobles. Epigràfica o cal·ligràfica . Escriptura cúfica o aràbiga.

28. PRINCIPALS MONUMENTS Gran mesquita aljama de Còrdova (785-788, segles IX i X) Palau de Medina-Al-Zahara (936) Mesquita de Bib al-Mardum (Cristo de la Luz) Toledo El Castell de Gormaz i el Pont de Guadalajara

29. Castell de Gormaz, Sòria, fortificació i residència califal, devora el Duero

30. Pont àrab de Guadalajara sobre el Henares

31. MESQUITA DE BIB al-MARDUM (999-1000,Toledo), actual església de Crist de la Llum Planta centralitzada (bizantina) de creu grega, dividida per quatre columnes en nou trams. Trams coberts amb voltes nervades de tipus califal, totes elles diferents. Arcs de ferradura. Maó a l’exterior, i part central més elevada permet l’entrada llum.

32. MEZQUITA DE CÓRDOBA

33. Sahn, Sabil, Haram, Riwaq

34. MESQUITA DE CÒRDOVA

35. MESQUITA DE CÒRDOVA Començada l’any 785 (any 168 de l’hègira). Es va construir sobre la primitiva basílica visigòtica de Sant Vicent, transformada per Abd al-Rahman I, d’una església de 5 naus en mesquita de 11 naus , que ben aviat serà insuficient i es convertirà amb l’ampliació d’Al-Mansur en mesquita de 19 naus .

36. ELEMENTS ESTRUCTURALS

37. ELEMENTS DE SUPORT I DE CÀRREGA COLUMNES PILARS CIMACIS DE PLANTA QUADRADA MÈNSULES = " MODILLONS O PERMÒDOLS DE L’ÒBULS O DE ROTLLO". ARCS DE MIG PUNT ARCS DE FERRADURA

38. ELEMENTS DECORATIUS Es barregen amb els estructurals o arquitectònics. Motius vegetals, geomètrics, i epigràfics. S’entra al mihrab mitjançant un arc central de ferradura bastant pronunciat, enquadrat en un arrabà (alfiz) rectangular, l’arc es sustenta en un parell de columnes, a cada costat. El mihrab és molt gran, amb planta octogonal i volta de algepseria o guixeria en forma de conxa.

39. HARAM Organització interior dinàmica, lleugera i lluminosa . L’element fonamental serà la columna, es van utilizar columnes i pilars d’edificis anteriors romans i visigots. La superposició dels suports dóna una altura major i s’eviten els tirants de fusta d’altres mesquites, perquè els arcs de f erradura , fan que le columnes no es desplacen. El sistema de suports i la bicromia de les dovelles dels arcs són d’inspiració romana: aqüeducte de “Los milagros” en Mèrida

40. Aqüeducte de “Los milagros” en Mèrida

42. ABD al-RAHMAN I Per proporcionar lluminositat i altura es recorr a: Sobre els capitells es col·loquen cimacis de planta quadrada i forma tronco piramidal que serviran de suport a uns pilars de secció rectangular treballats en un sol carreu. Com aquestos pilars sobresurten pels costats, descansen en unas mènsules decoradas amb volutetes enrotllades sobre si mateix que reben el nom de " modillons de lòbuls o, també, permòdols de rotllo ". El nombre de rotllos varia segons l’altura de les columnes i dels cimacis fins aconseguir un nivell uniforme per a l’arrencada dels arcs. Els pilars s’enllacen entre si per arcs de mig punt en la part superior i de ferradura en la part d’enmig. Les columnes són de característiques similars: marbre o granit

43. AL-HAKAM II A les onze naus s’afegeixen dotze nous trams, al sud, junt al riu Guadalquivir. Les columnes es treballem expressament , alternant uns capitells d’ordre corinti, amb altres d’ordre compost. No tenen base. Els cimacis són de tipus bizantí, de planta cruciforme. S’introdueixen els arcs apuntats de ferradura (d’origen oriental), i arcs lobulats amb funció decorativa i constructiva que, generalment, s’ entrecreuen . Construcció de tres voltes davant el nou mihrab. S’introdueixen novetats . Suposa el desenvolupament de l’art califal, sense rompre amb l’organització anterior de l’espai:

44. HARAM Les columnes no eren suficientement altes per a proporcionar lluminositat i altura, cosa que farà que s’empri el recurs de la superposició. Les columnes no eren totes iguals, encara que tenien característiques similars: marbre o granit, i s’aixequen sobre bases que són diferents pel que fa al tipus de motllura i altura. Els fusts tenen un diàmetre variable i uns són llisos i d’altres són estriats en vertical o en espiral. S’utilitzaren 110 columnes per a separar les onze naus.

45. MAQSURA Arcs apuntats de ferradura (orientals), i arcs lobulats (mesopotàmics), s’usen com a solució no tan sols amb funció decorativa sinó també constructiva o arquitectònica. Arcs lobulats que es solen entrecreuar

46. Maqsura de la mesquita de Còrdova. Decoració vegetal en estuc Columnetes adossadas al pilar

47. Cúpula nervada excèntrica Trompes Capella de Villaviciosa o del Llucernari (962-965). Ventall d’arcs polilobulats. Actualment és nomenada així, i és l’arrencada de l’ampliació d’Al-Hakam II, la més rica en decoració de totes.

48. VOLTA DE NERVIS O CALIFAL Introducció de les voltes de nervis que alternen amb les cobertes teixinades (artesonadas). Són quatre voltes: tres en la maqsura i una als peus de la nau central, de l’ampliació d’Al-Hakam II; totes elles formen una mena de "creuer" devora el mur de la quibla i davant del mihrab. Les tres voltes de la maqsura s’organitzen estructuralment sobre una base quadrada, i la dels peus sobre una base rectangular. Volta central gallonada de la maqsura.

49. VOLTES DE NERVIS O CALIFALS

50. FAÇANA DEL MIHRAB

51. MIHRAB MIHRAB

52. EVOLUCIÓ: ABD al-RAHMAN I

53. PRIMERA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN II

54. SEGONA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN III i AL-HAKAM II

55. TERCERA AMPLIACIÓ HIXEM II (AL-MANSUR)

56. QUARTA AMPLIACIÓ

57. Ampliacions de la Mesquita 1) Abd-al-Rahman I (785) Basílica paleocristiana de Sant Vicent (aprofita elements). De 5 a 11 naus perpendiculars quibla, de12 trams cada una. Sud com Damasc. Pati davant. 2) Abd-al-Rahman II (833) E nsorra quibla, amplia 11 naus en 8 trams, una arcada al pati, un minaret, i nou mihrab. Amb Muhammad II (855) porta de sant Esteve. 3) Abd-al-Rahman III (950) Amplia pati. Minaret definitiu, dos cossos quadrangulars i permòdols de rotllo (reformen cristians). 4) Al-Hakam II (961) Enderroca quibla, du cap al sud. Algeps. Actual mihrab, davant maxura (arcs lobulats entrellaçats i volta califal gallonada). Capella Villaviciosa o Llucernari, com model la maqsura. 5)Almanzor (987) 8 naus est (total 19): mihrab descentrat. Decoració més complexa (arc ferradura apuntat). 6. Pati dels Tarongers. 7. Minaret. Segle XVI. Carles I i V - Altar major de la catedral, ensorra part mesquita (2 i 5).

59. EXTERIOR

60. PORTES EXTERIORS Merlets Galeria d’arcs cecs Exemple de porta lateral. Aparell del parament a cap i través. Bloc a “soga y tizón”.

61. Porta de San Esteban. Una de les portes originals d’època de Muhammad II (855).

63. Encarregada per Abd al-Rahman III, per a la seva “favorita”, materials molt rics i exuberant decoració: ataurics, algepseries i nius de vespes. Més que un palau, és una ciutat emmurallada i estructurada en tres nivells, integrant-se en els desnivells del terreny .

64. PALAU DE MEDINA al-ZAHARA (palau-ciutat de la flor, s. X) 912-961 Abd al-Rahman III 961-976 Al-Hakam II A prop de Còrdova, en mal estat per incendis i saquejos, darrerament s’ha restaurast, grandesa, luxe i materials nobles, tenia un gran aljub amb Mercuri i una perla a l’interior.

66. PALAU DE MEDINA al-ZAHARA (palau-ciutat de la flor, s. X)

67. PALAU DE MEDINA al-ZAHARA (palau-ciutat de la flor, s. X)

68. 2n.-REGNES DE TAIFES SEGLE XI PALAU DE LA ALJAFERIA (SARAGOSSA) ALCASSABES DE MÀLAGA, ALMERIA I GRANADA Es pren com a referència l’art califal, però decadència, i materials més pobres i lleugers, intentaran transmetre sensació de riquesa amb decoració sobrecarregada: arcs polilobulats entrecreuats, mixtilinis, de ferradura, i capitells de niu de vespes.

69. PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)

70. PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)

71. ALCASSABA D’ALMERIA

72. ALCASSABA DE MÀLAGA I GRANADA

73. Jardins de Can Fontirroig, carrer Can Serra, 7. De les poques restes d’arquitectura musulmana conservades a l’illa. Una sala quadrada amb 12 columnes que sustenten una una cúpula amb diverses obertures rodones. BANYS ÀRABS DE PALMA

74. 3r.-DINASTIES AFRICANES ALMOHADES, SEGLE XIII, Mirhab de mesquita d’Almeria. Ruïnes de Castillejo de Monteagudo (Múrcia), precedent de l’Alhambra, incorpora jardins i fonts. ALMORÀVITS, SEGLE XII - Giralda de Sevilla, antic alminar de la mesquita. - “Torre del Oro”, Sevilla

75. GIRALDA DE SEVILLA (s. XII) Planta quadrada, amb accés a planta superior per rampes. Decoració exterior en tres franges verticals, la central amb finestres i les laterals amb “paños de Sebka” una mena de xarxes romboidals. Arcs cecs horitzontals ornamentals. Minaret convertit en campanari pels cristians, se li va afegir “el giraldillo”, penell buit de bronze, símbol de la fe victoriosa. Ciments de pedra

76. Decoració geomètrica en forma de xarxa de rombes: “draps de sebka”. Eix de simetria Maó Loggia d’arcs secs entrecreuats Arc cortina Arc polilobulat Finestres geminades, amb arcs de ferradura Balaustrada renaixentista Torre original

77. Arcs entrecreuats Remat renaixentista Penell de bronze, “ Giraldillo” Afegit

78. Les ciutats solien tenir doble murada, a la barbacana, la murada inferior, s’intercalaven torres, a vegades separades del mur i en posició avançada, per vigilar. La torre de l’or té planta poligonal, estava recoberta per rajoles daurades. És una torre dins un altra torre. Parteix d’un petit nucli poligonal envoltat per una escala de caragol que du a la part superior, també poligonal. Merlets, arcs túmids, polilobulats i de ferradura. TORRE DE L’OR Sevilla

79. 4t.-REGNE NASSARITA DE GRANADA SEGLES XIV I XV

80. CARACTERÍSTIQUES Materials pobres, paredat o maçoneria (mampostería). Poc cuidats els exteriors i abundant decoració interior. Policromia : tot estava pràcticament pintat amb diversos colors: daurats, ocres, blaus, etcètera. S’utilitza molt poc l’arc de ferradura, que es substitueix pel peraltat (acampanat ). La major part dels arcs de Granada són sols ornamentals, sense funció constitutiva, constructiva o sustentadora. Proliferen els mocàrabs en voltes, capitells, frisos...

81. Les columnes tenen fust cilíndric . Els capitells són una novetat, formats per dos cosos: un cilíndric amb decoració de cintes i altre o altres cúbics, sobreposats a l’anterior.

82. Les cobertes són llindades (adinteladas), normalment, però la majoria de vegades, es cobreixen o s’emmascaren amb voltes de mocàrabs (falses).

83. DECORACIÓ Els sòcals es decoren amb ceràmica vidriada (en quasi totes les estances). Les superfícies del mur es decoren amb guixeries. Els motius ornamentals més utilitzats són: xarxes de llaceria , formada per línies o cintes que s’entrellacen formant polígons o estrelles, les figures resultants s’ordenen simètricament d’acord amb les lleis geomètriques. Xarxes de rombs o draps de “sebka” (“paños de sebka”) i els fons s’omplin amb atauric . Les inscripcions emmarquen el conjunt.

84. Arc peraltat amb festó Gelosies geomètriques Cimaci amb mocàrabs Columna fina de marbre amb capitell de cintes

85. Decoració treballada en estuc. Policromia, atauric, mocàrab i epigrafia cúfica. Curiós el detall dels capitells. Sebka calada Arcs de mocàrab Capitell amb cintes Capitell amb cintes

86. Materials pobres Epigrafia nasjí Caràcters nasjíes Sòcal enrajolat amb decoració geomètrica

87. L’ALHAMBRA: la roja (1238-1492) PART PÚBLICA : Funcions militares: ALCASSABA Funcions administratives i burocràtiques i, també, administració de justícia: MEXUAR . Funcions oficials: nucli cerimonial (saló del tron) IWÁN per a la diplomàcia. PART PRIVADA : Estances per a la vida privada del rei: HAREM JARDINS i HORTES Palau fortificat construït en pedra vermella, al nord-est de Granada. És un palau fortalesa, integrat en le paisatge circumdant, realizat amb materials pobres, paredat o maçoneria (mampostería) i maons, té diverses i variades dependències:

88. L’ALHAMBRA: la roja (1238-1492)

90. MATERIALS Generalment són peribles (baixa qualitat) i tindran dos usos: funcional (muralles): Pedra, formigó i maó (li dóna un aspecte vermellós a l’Alhambra. decoratiu : Ceràmica vidriada, guix o algeps, fusta.

91. PORTA DE LA JUSTÍCIA

92. ELEMENTS CONSTRUCTIUS No té un tipus de planta preestablert; és un conjunt d’unitats independents , ordenades al voltant els patis . Aquest és el motiu de què no tingui un centre arquitectònic ben delimitat. Arquitectura arquitravada , feta a escala humana, on predomina l’horitzontalitat. Es completa amb voltes reals o fingidas (falses).

94. SUPORTS Murs Columnes : Plint quadrat de poca altura; Basa : Escòcia i tor; Fust cilíndric llis amb anells en la part superior formant un collarí que està llaurat junt amb el capitell i no amb el fust; Capitells : n’hi ha de dues varietats un de mocàrabs i l’altre nou, capitell granadí o de granada (part inferior cilíndrica i superior paralepipèdica de base quadrada més ampla que alta; àbac format per una motllura còncava.

95. COBERTES Llindades, i adovellades o voltades: Els arcs més utilitzats són: el túmid (apuntat, té més amplada a la meitat de la seva altura que a l’arrencada) , ferradura apuntat , el apuntat, el de mig punt i l’ acampanat peraltat Les voltes més usades són la de mig canó, aresta, i la cúpula.

96. ELEMENTS DECORATIUS Empren tot tipus de materials: maons, rajoles, estucs, fustes, tèxtils, metalls... La decoració fa que arquitectura i naturalesa es complementen en perfecta harmonia: la natura penetra en l’arquitectura a través dels jardins, fonts, canaletes en les estances, etc. Tenen gran importància: tot ho invadeixen : murs, trespols, sostres, objectes d’ús quotidià, com tapissos, estores, cortines, coixins, vestimentes. La decoració forma un sistema on l’element estructural està emmascarat, els motius o elements ornamentals sobresurten per tot arreu, transformant l’aspecte original de l’edifici i disimulant la pobresa dels materials.

97. FUSTA Portes, sostres, enteixinats (artesonados) i decorats

98. ENRAJOLATS (ALICATADOS) Els sòcols són coberts de rajoles amb motius geomètrics

99. MARBRE Es col·loquen al terra per donar major sensació de frescor

100. GUIX O ALGEPS És el material més utilitzat. Forma una segona arquitectura que embolcalla materialment l’edifici original. Amb aquest material s’ornamenten parets, sostres, finestres... cada habitació es diferent a l’anterior, la qual cosa ens dóna una sensació de sorpresa permanent a base de crear falsos elements constructius

101. AIGUA Juga un paper primordial amb un triple sentit , així com també la vegetació. Funcions: Pràctica (rec o regatge). Estètica (construccions com aljubs –albercas-. Ritual (ablucions). Pot ser usada en repòs, com en els safareigs (albercas o estanques) on es reflecteixen les construccions. També pot utilitzar-se en moviment, així transmet una atmosfera d’encanteri: l’aigua s’esgola per les canaletes que entren dins les estances. Així mateix, l’aigua és valorada també en les inscripcions.

102. VEGETACIÓ Té com l’aigua un sentit pràctic (horta) i estètic, per el plaer dels sentit Jardí corànic : paradís oasi amb una vegetació alta. Jardí persa : La vegetació és baixa i té funció decorativa: cossiols (macetas), arbrets, rosals, “arrayanes” o murta. Els jardins tenen, bàsicament, dues formes:

103. INSCRIPCIONS 1r- Inscripció de caràcter informatiu : solen ser de tipus commemoratiu com les dates de la construcció. 2n- Inscripcions religioses o cites de l’Alcorà. Són molt abundants i repetitives. 3r- Inscripcions poètiques exalten la forma, funció i significat de l’arquitectura. Recorren tota l’edificació. Es poden dividir:

104. Existeixen tres poetas IBN AL-YAYYAB (1274-1349). Amb Yusuf I. IBN AL-JATIB (1313-1375). Amb Yusuf I IBN ZAMRAK (1333-1393). Amb Muhamad V. Els seus poemes estan repartits entre: “Comares”. “La fuente de los Leones”. “Mirador de Daraxa”.

105. PRINCIPIS COMPOSITIUS DE LA DECORACIÓ RITME REPETITIU: produeix un efecte dinàmic i immutable. TENDÈNCIA A L’ESTILITZACIÓ: es basa en motius geomètrics, epigràfics, vegetals. CAL·LIGRAFIA: El cal·lígraf substitueix als imatginers (les arts figuratives). FORMES DECORATIVES: atauric, llaceria i epigrafia, perfectament integrades, formen una decoració profusa i menuda, l’efecte general de la qual s’ha denominat "arabesc“. COLOR : tan sols es conserva en els sòcals enrajolats (alicatados). Queda qualque resta, també, en les guixeries i en les fustes. LLUM : brillantor i lluminositat dels materials que intensifiquen el seu color amb la llum solar i amb la llum nocturna, formant un fort contraste de plànols, textures, i una gran mobilitat.

106. EVOLUCIÓ CONSTRUCTIVA

107. SEGLE XIII S’inicia la construcció amb IBN AL-HAMAR que va manar edificar amb caràcter defensiu i militar L’ALCASSABA o recinte fortificat i “La séquia”.

108. HABITACIÓ O “QUARTO” DAURAT/DA (MEXUAR)

109. Barana del cor HABITACIÓ O “QUARTO” DAURAT/DA (MEXUAR)

110. SEGLE XIV 1334-1354: YUSUF I “TORRE DE COMARES” Palau de Comores. S’estructura entorn a un pati – “ PATIO DE LOS ARRAYANES O DE L’ALBERCA (estanque)” amb Murta i un Aljub - amb dues façanes porticades (dos pòrtics en els extrems menors) amb arcs falsos sobre columnes primes de “galgos”. Té guixeria d’atauric en la part superior dels murs (encara que s’ha perdut en part), i enrajolat en el sòcal inferior. Incorpora naturalesa i aigua amb 3 funcions: refresca en estiu, el murmuri (remor o soroll suau) dóna una sensació tranquilitzant, i produeix reflexos de belles visions.

111. PALAU DE COMARES (DIWAN) Yusuf emmuralla de nou el conjunt i respecta el caràcter de fortalesa, però transforma els interiors de les torres en palaus i en residència de luxe: “ ambivalència de la construcció ” : PALAU-FORTALESA : arquitectura emmascarada: exterior - militar / Interior - luxós. Aquest tipus d’arquitectura ambivalente es resumeix en dos conceptes arquitectònics: funcional : murs forts construïts en formigó (torres, murades). ornamental : rajoles, estucs, fustes treballadas o llaurades (revestiment mural en l’interior).

112. PÒRTICS

113. NORD: TORRE DE COMARES El pòrtic té sis arcs peraltat i acampanats, que no tenen funció constructiva, són sols ornamentals, agrupats en dos trios, i l’arc central té una major altura. Columnes de fust llis i capitells granadins. S’accedeix per la SALA DE BARCA que té dos estances (alcobas) laterals.

114. SALÓ DEL TRON interior de la torre de Comares Format per una estança quadrada coberta per falsa volta, decorada simbòlicament amb set cercles concèntrics, formats per estrelles de vuit puntes i de setze punts, que representen els set cels del paradís islàmic amb el tron de Déu, situat aquest en el vuitè cel (cub de mocàrabs). En els quatre angles es troben situats els quatre rius del paradís. El saló està envoltat per una sèrie d’habitacions o dependències, l’entrada de les quals s’obri en el mateix mur, agrupades de tres en tres, ornamentades, també, amb un gran símbolisme decoratiu: signes del zodíac, excepte la principal, situada en el centre de la paret nord, on s’ubica el tron i està decorada amb un símbol solar. La completa un ORATORI O MESQUITA i un passadís que dóna accés a la part superior, que servia de cambra reial a l’hiver, i està situada damunt del saló del tron, i també s’accedia al torreó o baluard (adarve).

115. Interior Torre de Comares

116. Saló dels Embaixadors

117. Saló dels Embaixadors

118. PÒRTIC SUD Tan sols es conserva el pòrtic. En aquesta zona era on vivia el príncep hereu.

120. EST : BANY REIAL Porta d’accés al BANY REIAL : El bany té tres parts: Sala (“de las camas”) dels llits : vestidor i lloc de massatge i esbarjo o refrigeri. Sales de bany : eran tres una per a l’aigua templada i dues per a l’aigua calenta. Cobertes amb voltes estrellades amb lluernes (claraboyas o tragaluces), que servien per il·luminar i ventilar. Altres dependències : al pis superior vivía el vigilant dels banys i a l’inferior s’instal·laren els forns, amb accés independent.

122. OEST DELS BANYS S’ubiquen les vivendes per a les quatre esposes legítimes del soldà, dues vivendes a cada costat major del pati (no s’han conservat).

123. 1354-1391. MUHAMAD V. PALAU O PATI DELS LLEONS Edificar les seves pròpies estances palatines és un costum musulmà, que té un caràcter efímer; el nou soldà amplia la seva residència. Les noves dependències reben el nom de “DEPENDÈNCIA DELS LLEONS” i, també, s’estructuren entorn a un pati central rectangular.

124. PALAU O PATI DELS LLEONS (HAREM)

125. PATI DELS LLEONS El pati forma un jardí de tipus persa amb dues zones per passejar recorregudes per canaletes d’aigua que s’entrecreuen en el centre, on està situada la font que li dóna nom a aquesta dependència, “ font dels lleons” (dotze lleons font, col·locats en roda o cercle) del siglo XI.  El pati està porticat en els quatre costats amb arcs peraltats sobre columnes de marbre, aïllades o agrupades. En els laterals menors trobam dos pavellons amb arcs de mocàrabs. De cada pòrtic s’accedeix a una estança.

126. Pati dels Lleons, Muhamad V. Escultures tosques realitzades en Orient i traslladades a l’Alhambra. Devora aquest pati es troben les habitacions més exuberants, amb major decoració i utilització de mocàrabs: “Sala de los Abencerrajes” (volta estrellada) i de las “Dos Hermanas” (volta poligonal).

127. PATI DELS LLEONS (HAREM)

128. SALA DE LES DUES GERMANES (NORD) Nou mexuar Part baixa : Estança central quadrada coberta amb cúpula de mocàrabs octogonal. Té simbolisme astral. Tres sales de planta rectangular, més gran és la del centre, que mira cap al nord, on es troba EL MIRADOR DE DARAXA que servia de saló del tron. Parts superiors servien de vivenda privada del soldà.

129. CÚPULA DE LES DUES GERMANES

130. MIRADOR DE DARAXA

131. MIRADOR DE DARAXA El mirador és un exemple d’arquitectura ornamental palatina de l’època de Muhammad V: finestra d’arcs bessons o geminats i peraltats, que s’abr als jardins de LINDARAXA, i des d’on es pot comtemplar Granada.

132. SALA DELS MOCÀRABS (OEST) Servia de vestíbul o d’accés des de les dependències de Comares.

134. L’ALHAMBRA: la roja (1238-1492)

135. SALA DE “LOS ABENCERRAJES” (SUD) Part baixa per als festins durant l’invern , es situaven els comensals en les dues dependències laterals que estan separades per arcs bessons. L’espai central és quadrat i cobert per una cúpula de mocàrabs sobre un tambor estrellat. Part superior dedicada a vivenda.

136. Cúpula del Saló dels “ Abencerrajes”

138. SALA DELS REIS Era destinada a les festes de l’estiu . Està totalment oberta al pati. L’espai està compartimentat en set trams : Tres quadrats i lluminosos, alternats amb quatre rectangulares i en penombra, separats per arcs de mocàrabs. Des d’aquestes petites sales accedim a tres estances, que es troben al fons, cobertes amb sostres de fusta voltats i coberts de cuiro pintat, que representen la caça del porc senglar per un cavaller musulmà, els 10 soldans de la dinastia, i la caça de l’ós per un cavaller cristià.

139. SALA DELS REIS

140. 10 SOLDANS DE LA DINASTIA

141. EL PARTAL

142. Pati del Partal És el palau més antic, amb un pabelló cobert per una cúpula, una torre annexa (Torre de les Dames) i un pòrtic d’entrada amb cinc arcs precedits per un estany.

143. 1319 MUHAMAD II i ISMAIL I EL GENERALIFE

144. EL GENERALIFE Residència d’estiu , comunicada amb l’Alhambra per un camí fortificat. Està distribuït en dues terrasses.

145. Terrassa inferior: té dos patis quadrats, i una escalinata i porta d’accés a la terrassa superior, a través d’aquesta arribam al pati de la séquia.

146. PATI DE LA SÉQUIA Rectangular. És de tipus persa. Està travessat per la Séquia Reial i forma un pati creuer. En els laterals més llargs es conserven, en un d’ells, dues vivendes, que se suposa eren de les quatro esposes legals. En el costat de ponent hi ha una torre mirador. Major exuberància de la natura i l’arquitectura ocupa una mínima part. Arcs falsos i columnes de galgo.

147. GENERALIFE

148. En la zona est es completa el conjunt amb " el PATI DE LA SOLDANA O “PATIO DE LA SULTANA” i l’anomenada ESCALA DE L’AIGUA “ESCALERA DEL AGUA” . Aquest tipus de jardí és el jardí corànic: arbres alts per donar ombra, i aigua i frescor. Per l’escala s’accedeix a una mesquita. La zona es complementa amb jardins alts.

149. L’ALHAMBRA: la roja (1238-1492)