1. 36. Seu de Palma, Mallorca Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Desireé Ferrer García Professora: M Assumpció Granero Cueves

2. FITXA TÈCNICA Títol Seu de Palma, Mallorca Autor Molts arquitectes, segons les èpoques, i d’altres escultors i artistes Cronologia A partir Jaume I (1230), Jaume II 1346 consagrada, i 1601 (ss. XIV-XVII) Estil Gòtic Tipologia Arquitectura: Temple, edifici religiós Materials Pedra de marès, pedreres Santanyí, Campos, Bellver, Llucmajor i Felanitx, etc. Dimensions 109’40 m llarg X 43’74 d’alt X 39’46 d’ample (6.600 m2) Tema Dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, amb abundant iconografia Localització d’origen i actual Palma, Mallorca

3. Catedral de Palma de Mallorca (s. XIV)

4. Catedral de Palma de Mallorca (segle XIV) Edifici eternament peculiar. La façana és neogòtica del segle XIX. Alçada d’espectacular dimensió, és la més alta d’Europa, després de la catedral de Beauvais, al nord-oest francès. Enorme amplada, igualment. Aquestes dues proporcions fan que perdi sensació de l’alçada (en ser tan ampla). El costat sud, que mira a la mar, té contraforts altíssims, com el pals d’una nau. La construcció va durar tres segles. Unitat d’estil. Arcbotants inusuals a la Corona d’Aragó.

5. La Seu de Palma La Seu , és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal de la diòcesi de Mallorca . És d'estil gòtic mediterrani o català , i és famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior. I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ

6. I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ La seu posseeix la major rosassa original del món gòtic , i una de les naus més altes , entre les de l’estil gòtic europeu , pel gran espai interior comparat amb les proporcions de l’exterior. Fou declarada Monument Històrico-artístic en 1931 .

7. La construcció es va iniciar després de la conquesta de l’Illa per la Corona d’Aragó (1229-1231) i durà tres segles i mig . El rei Jaume I decidí enderrocar la mesquita aljama de Medina Mayurca (que s’anava enderrocant a mesura que avançava la construcció de la catedral, i que desaparegué definitivament l’any 1386) i, en el seu lloc, va construir un temple dedicat a Santa Maria. L'obra començà per la capella de la Trinitat , a l'est. En 1346, fou consagrada pel rei Jaume II, encara que els treballs continuaren, i no es va acabar fins 1601 , any de la consagració de l’edifici. Encara avui, està en contínua reforma. I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ

8. Capella de la Trinitat

9. Palau de l’Almudaina i la Seu de Palma Peculiar situació, a l'acròpoli de la ciutat romana de Palma , davant la mar, amb la muralla als peus, i entre el palau de l’Almudaina i el palau episcopal.

10. En la localització dalt d'un cingle, en els contraforts paral·lelepípeds amb botarells , i en la proporció entre l'alçada de la nau principal i les laterals s'hi assembla a la Seu de Manresa . En la grandària de l'espai interior és semblant a la de Santa Maria del Mar i procedeix de la reforma introduïda després de la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d’Aragó . Les semblances amb aquests dos edificis han de venir d'un arquitecte comú: Berenguer de Montagut . I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ

11. I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ Molts d’arquitectes hi intervingueren. El primer degué ser Ponç des Coll . Després el succeí Jaume Fabre , arquitecte també de l' església de Sant Domingo de Palma , i de la Seu de Barcelona . L'element següent construït, l' actual Capella Reial , es construí entre 1314 i 1327, després d'haver eixamplat cap a la mar la plaça del Mirador. A mitjan segle XIV (quan Pere IV el Cerimoniós,el 1349 a la batalla Llucmajor, venç a Jaume III, en el nomenat camp de sa Batalla), continuà l'obra amb l'eixamplament amb tres naus, moment en el qual degué intervenir Berenguer de Montagut . I després, Guillem d’Oliveres , entre d’altres. Passen 400 anys des de la col·locació de la primera pedra fins que el 29 de juliol de 1578 es va col·locar la darrera.

12. Sobre l'origen de la construcció de les naus laterals, amb els seus absis, i de la central hi ha tres teories : I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ 1) Segons una, que ja ningú no defensa, la catedral així com la coneixem actualment obeeix al pla original .

13. 2) Una altra teoria (basada en indicis constructius) afirma que la seu originalment havia de tenir sols una nau de l'amplada de la capella Reial i que aquesta havia de continuar fins al campanar amb la mateixa alçada i estructura que aquesta, segurament amb capelles laterals no sabem de quina forma, i que a mitjan segle XIV es va decidir passar a un pla de tres naus (Guillem Forteza). Cas contrari al de la catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà i al de la seu de Girona . Reconstrucció hipotètica de la seu de Palma, segons el pla inicial d'una nau de la primeria del segle XIV (Antoni I. Alomar). I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ

14. 3) La darrera teoria (1330) parteix del canvi a un pla de tres naus , però totes molt més baixes que les actuals , a l'estil de la seu de Barcelona , i a la de Santa Maria del Mar , i amb poca diferència entre la major i les laterals. A mitjan segle XIV, es decidí elevar totes les naus i fer la central més alta ( Marcel Durliat ). Es tractava d'un canvi de pla relacionat amb la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó (1343) i amb Berenguer de Montagut i, també, amb l'aturada de les obres de Sant Joan el Nou de Perpinyà. Seu de Barcelona Sant Joan el Nou de Perpinyà I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ

15. I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ Tres naus , totes molt més baixes que les actuals , a l'estil de la seu de Barcelona , i a la de Santa Maria del Mar , i amb poca diferència entre la major i les laterals.

16. S'acabà la volta de la nau lateral del nord del costat del campanar el 1430. En un segle s’havia construït mitja catedral. El 1498 es va construir el portal de l'Almoina . Entre 1594 i 1601 Miquel Verger va construir el portal Major . El 1601 es va consagrar l’edifici. Portal Major Portal de l’Almoina I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ

17. Destaquen les trones obra de Joan de Sales (1529-1531), situades originalment a la nau central, amb el cor i el portal del cor, del mateix autor, ara a l'antecapella de la sagristia. L' estretor dels pilars octogonals en comparació amb la llum dels arcs ha provocat l'esfondrament de les voltes unes quantes vegades des del segle XVII i durant el segle XVIII. I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ

18. Reforma d’Antoni Gaud í i Cornet (1904 -1914) Feta en temps del bisbe Pere Joan Campins i Barceló (1859-1915) , fou criticada sobretot per la destrucció d'alguns elements com el corredor dels ciris mudèjar (una galeria que tallava, horitzontalment, les naus de la catedral). Eliminà el retaule barroc de la capella Reial (s. XVIII), que tapava la capella de la Trinitat, i el retaule gòtic , i començà a obrir els finestrals i rosasses . I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ

19. Reforma d’Antoni Gaud í i Cornet (1904 -1914) Gaudí avançà l'altar major fins davall la primera volta del presbiteri, i mudà el cadirat des del cor renaixentista , del mig de la nau central, fins als murs laterals de la capella Reial; i entre la capella Reial i la primera columna construí unes tribunes amb els elements del cor i del presbiteri , i col·locà les trones a continuació de les columnes esmentades. I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ L’altar major amb el baldaquí de Gaudí.

20. Interior de la Seu: Perspectiva de la nau principal i una de les laterals. També són OBRA DE GAUDÍ: La decoració de ceràmica , de color blau, amb els escuts d'armes dels bisbes de Mallorca , posats al mur de cada costat de la càtedra episcopal, i els texts del Pontifical Romà amb lletra de ferro forjat daurat damunt el siti. La reixa que tanca l'absis principal , amb l'escut de la ciutat. I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ Reforma d’Antoni Gaud í i Cornet (1904 -1914)

21. OBRA DE GAUDÍ: Els lampadaris dels pilars (popularment, les trobigueres ). I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ

22. L’altar major amb el baldaquí de Gaudí. I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ Reforma d’Antoni Gaud í i Cornet (1904 -1914) OBRA DE GAUDÍ: La maqueta del doble baldaquí penjat amb cables i amb il·luminació elèctrica interior , que havia de ser provisional, col·locat sobre l’altar major.

23. El baldaquí de Gaudí. Havia dissenyat: Una sumptuosa il·luminació amb electricitat i vitralls de colors . Un baldaquí de 7 costats , per substituir el senzill, ja existent, però tan sols un del costats es va poder acabar. Com a il·luminació sobre l’altar principal es troba un esboç original d’Antonio Gaudí . I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ Reforma d’Antoni Gaud í i Cornet (1904 -1914)

24. OBRA DE GAUDÍ: El tornaveu , ara desaparegut de la cantoria o trona major. Copiat per un arquitecte eivissenc i en exposició a la Seu. I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ Reforma d’Antoni Gaud í i Cornet (1904 -1914)

25. Reforma d’Antoni Gaud í i Cornet (1904 -1914) I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ Per a Gaudí no fou una reforma, sinó una restauració , que pretenia retornar a la Seu la seva primitiva fisonomia (la nau per els fidels), perduda en el avatar dels estils, per a adaptar-la, de nou, a la seva funció litúrgica. Gaudí fou massa creatiu , per a uns sacerdots conservadors, en voler incloure molts elements de l’art modernista sobre una catedral gòtica .

26. Secció longitudinal i transversal de la seu de Palma abans de la reforma de Gaudí. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver , Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia . Josep M. Jujol i Gisbert començà a policromar el cadirat i el mur posterior amb una representació de l'univers amb esquitxos de pintura. Taques vermelles símbol del sacrifici cruent de Crist. Amb una inscripció: "Caigui la seva sang sobre nosaltres". A questa intervenció s'interrompé tot just començada per l'oposició que provocà, però la part feta encara és visible. Gaudí va dimitir (1914, Sagrada Família), deixant-ho ne mans de Joan Rubio i Bellver . I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ Reforma d’Antoni Gaud í i Cornet (1904 -1914)

27. Reforma de Miquel Barceló (2001-2006) Capella del Santíssim I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ La capella de Sant Pere (del Santíssim) va ser renovada per Miquel Barceló durant cinc anys (2001-2006) i ha esdevingut un nou atractiu turístic. Representa l' eucaristia a través la multiplicació dels pans i els peixos , cosa que li permet mostrar la fauna marina, i les noces de Canaan al voltant de Crist ressuscitat .

28. El cobriment de les parets de la part inferior de la capella, fet de ceràmica pintada, té una superfície de 300 metres quadrats i s'elaborà al taller del ceramista Vincenzo Santoriello , a Vietro sul Mare , prop de Nàpols . I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ Reforma de Miquel Barceló (2001-2006)

29. Barceló també és l'autor del mobiliari litúrgic : l'altar, l'ambó (trona elevad a, lloc des del qual es fa la lectura de la Bíblia o de la litúrgia), la cadira presidencial i dos pedrissos. Tant la destrucció de la capella anterior com el nou disseny, sobretot la representació de Crist, fou motiu d'una forta polèmica. I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ Reforma de Miquel Barceló (2001-2006)

30. També foren objecte de discussió la foscor dels vitralls, de 12 metres d'alçada , pintats amb grisalla per recrear la llum submarina, i els honoraris de l'artista. Els principals defensors de la nova capella foren el bisbe Teodor Úbeda i Gramage i el canonge liturgista Pere Llabrés i Martorell , i la reforma fou duta a terme per la Fundació Art a la Seu , amb el finançament de diverses institucions públiques i entitats privades. I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ Reforma de Miquel Barceló (2001-2006)

31. A dia 02/02/10 , l'anterior reixa artística de la capella restava desmuntada dins la reixa del portal del Mirador, exposada des de feia anys al temps, mentre descarregaven el tornaveu tan esperat. I.- CONTEXT HISTÒRIC. HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ

32. Plànol de la Catedral de Palma, Mallorca Planta de creu llatina , de 3 naus , de transsepte interior o encastat . Té capelles laterals entre els contraforts , seguint el model del sud de França i la corona d’Aragó. Capçalera tripartida molt original i l’ absis pentagonal , amb la capella de la Trinitat. Chueca la va definir com “telescòpica”, per la manera com uns volums surten dels altres. Construïda en l’espai de la mesquita major , que sembla que arribava fins a la tercera arcada de la Seu. Superfície i mides: àrea de 6.600 m2 , volum de 160.000 m3 (18.000 persones). Llarg : 109’40 m . Alt : 43’74 m . Ample : 39’46 m . II.- DESCRIPCIÓ FORMAL

33. II.- DESCRIPCIÓ FORMAL Material: Està construïda de pedra de marès , pedreres Santanyí, Campos, Bellver, Felanitx i Llucmajor, etc. R epresenta els fidels, per l’estabilitat de la fe, i la virtut de la fidelitat.

34. Estructura compositiva: Edifici determinat per dos eixos constructius, el vertical , accentuat per la gran altura de les naus , i els estrets pilars octogonals , i l’eix horitzontal dirigit cap a l’altar. Abans de la reforma, aquests eix estava tallat per l’existència del cor , que es trobava enmig de la nau central i fou traslladat per Gaudí . II.- DESCRIPCIÓ FORMAL Plànol de la Catedral de Palma, Mallorca

35. La nau central (de gran alçada) és de major altura que les laterals i està coberta de voltes de creueria o ogivals . II.- DESCRIPCIÓ FORMAL

36. Els pilars de casi 22 m d’altura i no arriba a 2 m d’ample , suporten els arcs ogivals que ornamenten l’elevació del sostre. L’ estretor dels pilars octogonals , en comparació amb la llum dels arcs, ha tingut com a inconvenient l' esfondrament de les voltes , unes quantes vegades des del segle XVII, i durant el segle XVIII. II.- DESCRIPCIÓ FORMAL

37. Portal major Naus Portal del Mirador Porta de l’Almoina Capella Reial Capella de la Trinitat Sagristies Sala capitular barroca Sala capitular gótica Claustre Campanar Plànol de la Catedral de Palma, Mallorca II.- DESCRIPCIÓ FORMAL

38. G à rgoles Pinacles Arcsbotants Nau central Arc apuntat Contrafort Nau lateral Elements constructius i decoratius Catedral de Palma, Mallorca II.- DESCRIPCIÓ FORMAL

39. II.- DESCRIPCIÓ FORMAL

40. La nau central, amb 44 m (43’74m) d’altura , es recolza amb les naus laterals, sobre les quals volen parelles d’arcbotants , assentats sobre els potents contraforts . II.- DESCRIPCIÓ FORMAL

41. Sistema de contrarestar el pes de la Seu: Arcbotants i contraforts. II.- DESCRIPCIÓ FORMAL

42. II.- DESCRIPCIÓ FORMAL

43. II.- DESCRIPCIÓ FORMAL

44. Les agulles de la Catedral de Palma II.- DESCRIPCIÓ FORMAL

45. La Seu de Palma: pinacles i gàrgoles. II.- DESCRIPCIÓ FORMAL

46. Les gàrgoles exterior : símbols de les forces del món demoníac , però estan subordinades al poder dels àngels. En la catedral la música es relaciona amb els àngels (c aràcter protector i sublim, símbol de l’invisible, de l’ascenció) . Els àngels amb els seus instruments representen la música celestial, i estan relacionats amb la vida del Verge i de Crist. Malauradament, una part dels àngels de la Seu han estat molt restaurats , els manquen parts o han estat canviats de lloc . Això fa difícil determinar si alguns representaven una partitura musical amb els gest o les mans. II.- DESCRIPCIÓ FORMAL

47. LA CATEDRAL DE LA LLUM III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM

48. III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM La Seu és un PRODIGI de PERFECCIÓ TÈCNICA , per la primor dels seus pilars octogonals i l’organització dels seus arcbotants i contraforts exteriors, i pel domini de l’espai.

49. III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM Però és, també, la CATEDRAL DE LA LLUM pels 87 finestrals amb vitralls, alguns d’aquests tapiats (52), i les 7 rosasses . Hi destaca la rosassa major , obra de Pere Morey , que dibuixa l’estrella de David .

50. La major part dels vitralls són dels segles XIX i XX . Gaudí en fer la reforma, va destacar la importància de la llum. A nivell general, els vitralls reprodueixen els temes de la Verge, el rosari, els sants, la natura, les estrelles, el sol, la lluna, la flora, la nit i el dia, escenes de l’Antic i el Nou Testament, i del cicle litúrgic de Jesús, etc. III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM

51. L’absis s’orienta cap a l’est, en direcció al sol naixent , símbol d’un sol de salvació, la llum de Crist , els sol de la justícia per jutjar els homes. III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM

52. En el temple, els raigs solars de començament del dia es reflecteixen en el presbiteri, on es troba l’altar, mitjançant les finestres i els vitralls. III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM

53. La importància mística de la llum la manifesten els vitralls , però especialment la rosassa , espai buit circular de gran mida, situat a la part superior de la façana i/o de l’absis, decorat amb traceria calada geomètrica. Rosassa de la catedral de Palma Rosassa de la catedral de París III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM

54. La rosassa a l’interior És tracta de la Seu amb la major rosassa del món gòtic (del gòtic original) , perquè existeixen catedrals amb rosasses de majors dimensions, però ja pertanyen al neogòtic.

55. Rosassa de la catedral de Palma

56. III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM

57. III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM

58. Rosassa de la catedral de Palma

59. Les rosasses , dels costats est i oest de la catedral, es troben situades, de tal manera una enfront de l’altra , que els raigs solars brillen a través de amb dos al mateix temps, a determinades hores del dia, inundant la nau central d’una preciosa llum de colors . III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM

61. Exterior i interior de la rosassa: Traceria amb l’estrella de David. La rosassa central simbolitza el llac de la vida , on es reuneix el sol i la terra . Pere Morey va dissenyar l’estrella de David , composta per la superposició de dos triangles equilàters . El triangle equilàter simbolitza la divinitat, l’harmonia i la proporció . L’ estrella de David és el símbol jueu , amb un significat ritual i esotèric, i utilitzat a l’edat mitjana com un amulet. La rosassa està composta per 24 triangles , amb 12’51 metres de diàmetre , i té 1236 cristalls de colors . III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM

62. III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM La rosassa va caure el 1588 , i va haver de ser reconstruïda tres vegades , la darrera per una bomba durant la Guerra Civil , que va destruir els vidres. L'any 1851, un terratrèmol va fer caure, també, la façana principal, que va haver de ser reconstruïda.

63. Dues vegades a l’any, per la Candelària (2 de febrer) i el dia de sant Martí (11 de novembre), quan surt el sol, la rosassa major es reflecteix durant uns instants en el mur interior, davant la rosassa de la façana principal , i al solstici d’hivern (21 de desembre) es sobreposen. III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM

64. La Candelària III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM

73. III.- LA CATEDRAL DE LA LLUM

74. Porta de l’Almoina, 1498 Dedicada a la Mare de Déu (promesa de Jaume I), en qualitat de mediadora dels cristians i pel misteri de l’Assumpció. Tot el temple recorda la seva presència, amb moltes d’imatges en les tres portalades i en les capelles . IV.- ICONOGRAFIA: LA IMMACULADA Portal major o de l’ Almudaina , al timpà la Immaculada , d’estil plateresc de Miquel Verger , de finals del segle XVI . Portal de l’Almudaina

75. Les agulles de la Catedral de Palma II.- DESCRIPCIÓ FORMAL Gablet neogòtic decorat amb el relleu de la “ Dormició de la Verge ”, i en el vèrtex l’ Assumpció de Maria de Lluís Font (escultor del segle XIX).

76. La Verge de la Grada , situada en la seva capella, és una de les primeres imatges de la Seu . És una Verge-majestat , de fusta policromada , asseguda en el tron amb el Nin. La Passió representada per la Pietat , a la capella del seu nom, obra del segle XV, d’ estil borgonyó . IV.- ICONOGRAFIA: LA IMMACULADA Porta de l’Almoina, 1498

77. IV.- ICONOGRAFIA: LA IMMACULADA El portal del Mirador presenta, en el mainell, la Verge amb el Nin de Guillem Sagrera .

78. La capella de la Trinitat , presidida per la Senyora de la Seu amb el Nin , imatge sagrari , obra de Pere Morey del segle XIV , símbol de la Mare portadora de Déu. IV.- ICONOGRAFIA: LA IMMACULADA

79. IV.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA Simbolisme del SET Fa referència a les “ Set paraules que Jesús va pronunciar a la creu ”, als set sagraments , als set goigs de la Verge , i als dons de l’Esperit Sant . És la PERFECCIÓ com a suma del 3 (relacionat amb Déu) més el 4 dels quatre elements (aigua, aire, terra i foc). Està relacionat amb la música , el número virginal o d’Atena . Segons els pitagòrics contenia totes les vicissituds de la vida i també era equivalent a la salut , etc. Capella de la Trinitat Representat en els 7 rosetons , la rosassa major té 7 flors centrals , la nau principal està composta per set arcs , amb els set pilars a cada costat . La capella de la Trinitat té set finestrals . La trona major , dissenyada per Joan Sales , té 7 nínxols , per col·locar les corresponents 7 virtuts , i en els baixos relleus els “ Set goigs de la Verge ”, els quals també es troben a la pedrel·la o bancal dels retaule atribuït a Antoni de Camprodon del segle XIV .

80. IV.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA Simbolisme del SET Els símbols del timpà de la façana de l’Almudaina s’ordenen en grups de set, a cada part de la Immaculada . Les corresponents llànties dissenyades per Gaudí .

81. Fa referència al vuitè dia de la Creació del Món, s’interpreta com la resurrecció de Crist i el començament d’una nova era . Es relaciona amb els planetes del Sistema Solar , i amb la mística cosmològica medieval . És el símbol de la regeneració , número, doncs, emblemàtic de les aigües baptismals , i dels baptisteris. Segons els pitagòrics simbolitza l’ amor i la llei natural que fa els homes iguals . Baldaquí IV.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA Simbolisme del VUIT Apareix al baldaquí octogonal de Gaudí , a les vuit mènsules amb les corresponents figures de la capella de la Trinitat , a les vuit columnes de l’ara de l’altar major . Al damunt de la capçalera de la cadira del cor se situen els vuit tapissos flamencs d’Arràs , els finestrals de la capella Reial , les torres octogonals de l’antiga façana de l’Almudaina, com també els pilars octogonals .

82. A més de la trona major de Sales , i les capelles i portades laterals de la Seu , els vuit finestrals de cada nau laterals , i els vuit finestrals cecs situats damunt de la porta de l’Almoina . Finestrals cecs, porta de l’Almoina IV.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA Simbolisme del VUIT Baldaquí

83. És el símbol de la Trinitat divina , i es pot relacionar amb les tres naus del temple, les tres portades , els tres graons de l’ara de l’altar , les tres portes que hi havia antigament en la façana de l’Almudaina , i els tres rosetons del presbiteri , etc. IV.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA Simbolisme del TRES

84. L’any 1851 un terratrèmol va destruir part de la Seu. La renovació es va fer, en gran part, en estil neogòtic . L’original caràcter, de la catedral gòtica, fou substituït per un neogòtic d’efecte artificial . Peyronnet va reconstruir la façana de l’Almudaina amb temes marians i va anular dos rosetons . IV.- ICONOGRAFIA Façana de l’Almudaina

85. IV.- ICONOGRAFIA Projectada en un estil neogòtic per Juan Baptista Peyronnet , que es va inspirar en les façanes de les catedrals d’Orvieto i d’Orleans , l’autor li donà un aspecte massís i robust, per reforçar-la després del terratrèmol de 1851 , que la va clivellar i inclinar perillosament. El projecte rompia l’harmonia de la catedral per això fou modificada per Joaquim Pavia , que dissenya les torres contraforts , i el frontó amb les escultures . Façana de l’Almudaina

86. El portal major d’estil plateresc , és obra de Miquel Verger , entre els anys 1594 i 1601 . El timpà està dedicat al dogma de la Immaculada Concepció , concebuda sense pecat original. Aquest dogma va ser objecte de greus enfrontament entre els dominics i els franciscans els seus defensors . El timpà està compost per la imatge de la Immaculada amb l’Esperit Sant , i el lema de l’Antífona de la festa de la Concepció: “ Éts bella Maria, i no és en tu la màcula del pecat original ”. A cada costat i en grups de set , se situen els símbols de la letania lauretana del rosari, i els símbols del “Cantar dels Cantars ”. IV.- ICONOGRAFIA Façana de l’Almudaina

87. Segons alguns autors medievals, el “Cantar dels Cantars”, és una composició poètica que conta les núpcies de Crist i l’Església, o de l’Esperit Sant i Maria . IV.- ICONOGRAFIA Façana de l’Almudaina Sant Bernat en l’obra “Els sermons damunt els Cantars”, els considera l’expressió i la recerca de la unió de l’home amb Déu , mitjançant l’amor. La relació de l’amor de Crist amb la seva mare Maria , mare de l’amor, i el seu pare que és Déu . Aquesta portada ha estat interpretada com a símbol de la transmutació de la matèria, l’alquímia, l’hermetisme (més o menys encertadament).

88. IV.- ICONOGRAFIA Façana de l’Almudaina

89. IV.- ICONOGRAFIA Façana de l’Almudaina

90. Hi trobam la millor obra escultòrica del gòtic mallorquí . Projectat i dirigit per Pere Morey , entre 1389 i 1397, intervingueren en la construcció diferents artistes com Henry Alemany , Jean de Valenciennes , Guillem Sagrera , entre d’altres. Portal del Mirador IV.- ICONOGRAFIA Portal del Mirador

91. Iconografia religiosa: A l’interior destaquen el frontó triangular amb el cap de Crist Salvador , i en l’arquivolta els dotze àngels músics , els cinc patriarques i els cinc profetes . IV.- ICONOGRAFIA Portal del Mirador

92. Destaca per la minuciositat i la bellesa : - ” El Sant Sopar ” de Jean de Valenciennes . L’escena del Pare etern amb els àngels , a la part superior. I la imatge de la Verge en el mainell de Guillem Sagrera . A més dels sants dels brancals . IV.- ICONOGRAFIA Portal del Mirador

93. Portalada del Mirador (Catedral de Palma) La Verge del Mirador, de Guillem Sagrera , actualment al Museu de la Catedral, estava al mainell d’aquesta portalada. IV.- ICONOGRAFIA Portal del Mirador

94. Dimecres 24 de febrer, 2010 (nota del Govern) . El conseller Jaume Carbonero ha presentat avui el projecte de rèplica del Tornaveu de Gaudí que s’ha instal·lat a la Seu de Palma. L’autor del projecte, Elias Torres , explicarà els principals detalls de l’obra que s’exposa. Aquesta iniciativa, impulsada per la Conselleria , pretén mostrar fins al mes d’octubre una de les petjades més importants que Gaudí va deixar a Mallorca.

95. INAUGURACIÓ RÈPICLA DEL TORNAVEU DE GAUDÍ 26 febrer de 2010

96. Destaquen les trones obra de JOAN DE SALES (1529-1531), situades, originalment, a la nau central amb el cor; i el portal del cor, del mateix autor, ara a l'antecapella de la sagristia. I a sobre de la trona de DE SALES , el tornaveu replica del de Gaudí . V.- OPINIONS SOBRE LA UBICACIÓ DEL TORNAVEU, RÈPLICA DEL DE GAUDÍ, DE LA SEU DE PALMA

97. Es volen escoltar moltes veus, avui dia s’està obert a un fort corrent d’opinió (es deia per febrer de l’any 2010 ). Elíes Torres , arquitecte eivissenc i autor de l’actual tornaveu, va dir: “Objecte inacabat, com d’altres a l’altar major de la Seu”. Després, existeix la possibilitat de donar-lo a la Sagrada Família. Cal que fins a octubre de 2010, s’escolten més veus , i les autoritats públiques i eclesiàstiques decidiran. Conseller Vivenda i Obres Públiques, Jaume Carbonero: “Es pretén recuperar un element important de l’obra de Gaudí” .

98. V.- HISTÒRIA SOBRE LA UBICACIÓ DEL TORNAVEU, RÈPLICA DEL DE GAUDÍ, DE LA SEU DE PALMA Peça que coronava la trona major ( 1904-1971, provisional ); 1r sermó amplificat el de Costa i Llobera, en la festa de la Puríssima de 1904, que inaugurava la reforma de Gaudí i Jujol . 1968, el capítol rep l’escrit de la Comissió Províncial de Monuments Històrico- Artístics de Balears, que aconsellava la supressió per no complir la funció que l’havia creat, en haver-se instal·lat un equip de megafonia, i es va desmuntar. Projecte modernista que contemplava un conjunt escultòric de 8 àngels, a sobre una columna amb 12 apòstols i els símbols del quatre evangelistes, coronats pel globus i la creu del Redentor. L’actual esclata-sang (níscalo) de 8 metres d’altura, fet de jute, tela de sac recoberta amb algeps o guix, i cola blanca i resina, ha estat modificat per darrera per no mossegar el pilar del segle XIV, on recolzava la maqueta original. 30.000 euros (uns 5.000.000 de pessetes antigues) i un futur incert.

99. Catalina Cantarellas Catedrática de Historia del Arte de la Universitat de les Illes Balears «Este elemento, históricamente fue destacado por diversos autores, aparte de la impronta que dejó en Le Corbusier y aporta a la Seu una nueva pieza, al estilo de Gaudí, que no entorpece ninguna visión de la Catedral, antes bien, enriquece su patrimonio». Sebastià Gamundí Arquitecto diocesano «Gaudí no acertaba siempre, y ésta fue una de esas veces. En aquel tiempo sí tenía el sentido de amplificar la voz, pero ahora no lo tiene. Yo creo que esta nueva maqueta no debe quedarse». Joan Bestard Canónigo responsable de obras de la Catedral «Creo que podría quedarse definitivamente para acabar de vestir el púlpito mayor». V.- OPINIONS SOBRE LA UBICACIÓ DEL TORNAVEU, RÈPLICA DEL DE GAUDÍ, DE LA SEU DE PALMA

100. Jaume Carbonero Conseller d'Obres Públiques y arquitecto «Personalmente me gustaría que se reconsiderara su carácter temporal porque es un elemento de reconocido valor patrimonial que procede originariamente de la referencia que dejó Gaudí en la Seu y porque si se elimina generará un vacío que no dejará entender en su globalidad la extraordinaria actuación de Gaudí y Jujol en la Catedral». Joan Darder Deán de la Catedral «Diría que se termine el tornaveu en piedra siguiendo las indicaciones del arquitecto». Luis Corral Presidente del Colegio de Arquitectos de Balears «Sería muy deseable» que la estancia de la réplica del tornaveu en la Seu «se perpetuara» más allá del 1 de octubre próximo. «Estoy convencidísimo de que su lugar es ése, sobre el púlpito mayor» de la Catedral. V.- OPINIONS SOBRE LA UBICACIÓ DEL TORNAVEU, RÈPLICA DEL DE GAUDÍ, DE LA SEU DE PALMA

101. Antonio Gaudí: “LA MAJOR I MÉS PERFECTA FITA DE L’ESTIL GÒTIC EN ARMONIA, CONSTRUCCIÓ I MECÀNICA”.

102. Aquesta esvelta construcció , que domina la llum i l’espai , pateix l’efecte del mal de la pedra , produït per la contaminació del sofre de la benzina , i de la salinitat de la mar , sobretot en la façana de l’ Almudaina , i en els baixos del portalada sud del Mirador .

104. Gòtic Mediterrani MONUMENTS RELIGIOSOS: Catedral de Barcelona Catedral de Girona Santa Maria del Mar (Barcelona) Catedral de Mallorca Catedral de Manresa Catedral de València Monestir Cistercenc de Santes Creus Monestir Cistercenc de Poblet

105. Catedral de Manresa

107. Jaume I, 1238

108. BIBLIOGRAFIA http://www.juanbarros.es/Mallorca/Palma/Doc_Palma/La_Seu/02_01_Introduccion.html http://www.arteycomics.com/mallorca1.html http://www.mallorcaquality.com/palma-de-mallorca/catedral-de-palma-de-mallorca/ Granero Cueves, Assumpció, http://www.slideshare.net/baldufa8/arquitectura-gtica-mediterrnia http://www.flickr.com/photos/paulayjesus/3716477919/in/photostream/

109. La part sud de la SEU s’observa, en la seva major esplendor, des del Parc de la Mar. I... per SEMPRE...! Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Desireé Ferrer García Professora: M Assumpció Granero Cueves