Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. L’ART GÒTIC:
L’ARQUITECTURA
JÚLIA LÓPEZ VALERA

2. Lluminositat: els edificis gòtics s’omplen de
llum, obrint-se vans per tot arreu.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Verticalitat: els edificis, especialment les
catedrals, tenen un sentit ascensional,
elevant-se cap al cel cada vegada més i
potenciant les línies verticals front a les
horitzontals.
Monumentalitat: se’n deriva de la
verticalitat, ja que les ciutats competeixen
entre elles per a veure qui té una catedral
més alta i més gran: en resum més
monumental.

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Simbolisme: en el cas de la catedral, tot
l’edifici continua sent el símbol de Crist, però
ara la mateixa verticalitat suposa un intent
d’apropar-se al cel, a Déu, i la llum que
penetra per tots els llocs és el mateix símbol
de la presència de Déu.
Estructura diàfana, molt clara i organitzada a
partir de mòduls geomètrics que es
repeteixen.
La decoració es fa més abundant i més naturalista: la decoració
geomètrica romànica és substituïda per decoració vegetal.
Desmaterialització arquitectònica: la llum, la verticalitat, la decoració i el
predomini dels vans sobre els murs donen una sensació de transparència i
ingravidesa. .

4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ARCS
L’arc apuntat o ogival és l’art característic del gòtic, el que permet més
verticalitat i dinamisme, ja que les pressions són menors, una major esveltesa
i més valor decoratiu.
S’utilitzen altres arcs com el carpanell, el conopial o el mixtilini.

5. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
VOLTES
Volta de creueria: formada pel creuament de dos arcs apuntats que
descansen sobre els pilars o columnes (concentra les càrregues en quatre
punts), de forma que els espais que queden entre els arcs, són molt més
lleugers i es pot elevar més l’edifici.
La volta de creueria quatripartita s’anirà complicant: sexpartita, de tercelets,
estelada, de ventall.

6. Els murs perden el seu paper sustentant, es fan més lleugers
i, per tant, els vans predominen sobre els murs, deixant
entrar la llum: es multipliquen els finestrals i les rosasses,
amb vitralls decoratius que li donen color a la llum que es
filtra.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ELS ELEMENTS
SUSTENTATS
(Sistema de
descàrregues)
Les forces dels arcs apuntats que formen la volta de creueria
es concentren en quatre punts i són dobles: tangencials o
laterals (cap a fora) i verticals (cap a baix).
Les tensions verticals es sustenten amb pilars fasciculats:
pilar amb multitud de petites columnes adossades.
Les tensions laterals es
solucionen a l’exterior de
l’edifici amb arcbotants i
contraforts, rematats amb
pinacles.

7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Utilització de gàrgoles: elements decoratius que servien per a desaiguar el sostre i que
sovint prenien formes fantàstiques.
Les façanes es revaloritzen, no sols amb més decoració, sinó amb noves estructures
més complexes (torres...).
El sostre sol ser sempre una coberta a dos aiguavessos amb teules.

8. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS
Funció: no sols és un lloc de culte i la
casa de Déu (funció religiosa), sinó que
també és un centre cívic on estan els
arxius, es fa justícia, dona refugi,
alberga els pelegrins, ...
És un edifici urbà i monumental, el
símbol de la ciutat que busca fer-la més
alta i gran i amb més llum que les
ciutats del voltant.
Simbolisme: és a la vegada símbol de
Crist (orientació i planta, com al
romànic), de l’univers i de Déu
(verticalitat i llum), entesa com una
representació de la Jerusalem celestial.

9. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS
TIPUS DE
PLANTA
Planta de saló: mateix nombre e
naus en tota l’església i sense que
el transsepte sobresurti de les
naus laterals i, a més, totes les
naus poden tenir la mateixa
alçada (ad quadratum).
Planta basilical gòtica: és una
derivació de la planta de creu
llatina de les esglésies de
pelegrinatge romàniques, però el
transsepte sobresurt menys i sol
presentar una capçalera
hipertrofiada.

10. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS
PARTS DE
LA
PLANTA
Les naus poden ser tres o cinc i la central sol tindre el doble d’amplària i
més alçada que les laterals (excepte a les construccions ad quadratum).
El transsepte no sobresurt tant com en el romànic i es desplaça cap als
peus per la major amplitud de la capçalera.
Les cúpules i cimboris del creuer perden importància i poden arribar a
eliminar-se.
Capçalera hipertrofiada: s’amplia tant en el nombre de trams que la
separen del transsepte com en la quantitat major de naus que la resta de
l’església.
La girola deixa de ser semicircular i passa a ser poligonal, amb trams
trapezoïdals de volta d’aresta. .
Es continuen adossant capelles radials o absidioles a la girola.
Capçalera

11. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS
PARTS EN
L’ALÇADA
L‘arcada: separa la nau central de les laterals.
El trifori: galeria sobre les naus laterals, oberta
a la central i que pot presentar finestrals
exteriors per a l’entrada de llum (anirà perdent
importància al llarg del gòtic).
El claristori: es situa en el mur exterior de la
nau central, sobre el trifori. És un conjunt de
finestrals amb vitralls que s’obren a l’exterior i
permeten l’entrada de llum.
L’entrada de llum no només es produeix pels
finestrals, sinó també per les rosasses de les
façanes.

12. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS
FAÇANA Tenen més importància, en l’estructura, la construcció i la decoració.
La façana principal té estructura de lletra “H”.
Tres parts horitzontals o carres: a cada lateral
una torre i al mig la part més baixa.
Tres parts verticals: les portalades d’accés, la
rosassa i una part superior amb els remats i les
torres, on pot aparèixer una nova galeria.
Més elements decoratius: portalades
botzinades i molt decorades, escultures als
brancals amb dossellets, galeries, rosasses i
elements decoratius verticals que accentuen
l’ascensionalitat de l’edifici (gablets, torres,
agulles...), a més de gàrgoles, vidrieres i altres
elements.

13. L’ARQUITECTURA CIVIL
El creixement del comerç i l’artesania i el renaixement urbà van suposar el creixement
de l’arquitectura civil.
Palaus: residències dels
nobles i eclesiàstics que
van viure a les ciutats i de
la nova burgesia
comercial i financera.
Ajuntaments: símbol de la
independència política de
la ciutat.
Llotges: edificis destinats
al comerç, importants a
partir del s. XIV.
No solen incorporar la verticalitat de les catedrals, sol predominar la línia horitzontal. Es
tracta d’edificis funcionals de planta rectangular o quadrada i amb amplis pòrtics.

14. LLOTJA DE PALMA DE MALLORCA (GUILLEM SAGRERA, 1426-48)

15. LLOTJA DE LA SEDA, VALÈNCIA (Pere Comte, 1482-1548)

16. L’ARQUITECTURA
GÒTICA A EUROPA

17. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: FRANÇA
ETAPES Gòtic Inicial
(segona meitat s.XII-principis
s.XIII)
Té reminiscències romàniques
(tribuna, importància mur...)
Exemple: catedral de Nôtre
Dame de París.
Gòtic clàssic
(primera meitat s.XIII).
Més verticalitat i lluminositat, més
vans, reducció de la tribuna a la
galeria del trifori i finestrals més
allargats.
Exemples: catedrals de Chartres,
Reim i Amiens.

18. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: FRANÇA
Gòtic radiant
(segona meitat del s.XIII i XIV)
El murs es desmateriatliza,
la llum entra per tot arreu,
es perd alçada i el claristori
guanya terreny al trifori.
Exemple: Sainte Chapelle
de París.
Gòtic flamíger
(segona meitat s.XIV i XV)
Es compliquen els arcs i voltes,
es barroquitza la decoració.
Exemple: catedral de Ruan.
ETAPES

19. CATEDRAL DE NÔTRE DAME DE PARÍS (1163-1267)

20. CATEDRAL DE CHARTRES (1194-1290)

21. CATEDRAL DE REIMS (1211-1290)

22. CATEDRAL DE AMIENS (1220-1269)

23. SAINTE CHAPELLE DE PARÍS (PIERRE DE MONTREUIL, 1242-48)

24. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ALEMANYA
Perdura més la influència romànica, amb formes més compactes, però busquen una major
verticalitat, especialment amb les agulles calades com a remats .
Exemple: CATEDRAL DE COLÒNIA (1248-1880).

25. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ANGLATERRA
Partint de la influència francesa, aconsegueixen una gran originalitat: la capçalera és recta i
no semicircular, rematen el creuer amb un gran cimbori o torre, les torres són
monumentals, els transsepte continua sent important i la decoració es complica molt,
especialment amb les voltes de ventall (gòtic perpendicular).
Exemples: CATEDRAL DE SALISBURY, CATEDRAL DE GLOUCESTER, KING’S COLLEGE DE
CAMBRIDGE I ABADIA DE WESTMINSTER.

26. CATEDRAL DE SALISBURY (1220-1320)

27. CATEDRAL DE WELLS (1175-1490)

28. CATEDRAL DE GLOUCESTER I CLAUSTRE (1351-1412)

29. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ITÀLIA
Seguint la tradició del romànic italià , el gòtic italià es caracteritza per adaptar els elements
tècnics (arc apuntat i volta de creueria) al seu gust, amb un major classicisme (arcs poc
apuntats i barrejats amb arcs de mig punt):
-policromia (marbres de colors).
- decoració geomètrica.
- predomini de l’horitzontalitat.
- importància dels murs (més decoració pictòrica amb frescos i pocs vitralls).
Exemples: SANTA CROCE DE FLORÈNCIA, CATEDRALS D’ORVIETO, SIENA, MILÀ I FLORÈNCIA
(SANTA MARIA DEI FIORI).
Importància del gòtic civil, amb un estil llombard caracteritzat per les torres més
verticals (palau públic de Siena i palau de la Signoria de Florència) i un estil venecià
més horitzontal i recarregats en la seva decoració (palau Ducal ).

30. CATEDRAL DE SIENA (1215-1263)

31. CATEDRAL D’ORVIETO (FRA BEVIGNATE I LORENZO MAITANI, 1290-1340)

32. SANTA CROCE DE FLORÈNCIA (ARNOLFO DI CAMBIO, 1294-1442)

33. SANTA MARIA DEI FIORI DE FLORÈNCIA (ARNOLFO DI CAMBIO, 1296-1469)

34. CATEDRAL DE MILÀ (SIMONE DA ORSENIGO I NICOLÀS DE
BONAVENTURE, 1386-1510)

35. L’ARQUITECTURA
GÒTICA A ESPANYA

36. L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: INTRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRIC:
Els segles XII i XIII són els de major avenç de la conquesta cristiana sobre el territori
musulmà i els de major creixement econòmic (gran nombre de construccions).
 Durant la primera meitat del s.XIV continua el creixement, especialment a Catalunya,
sobretot a Barcelona, on destaca el comerc.
 La segona meitat del s.XIV , es produeix un greu crisi.
 A partir del s.XV començarà la recuperació econòmica, amb València com a gran ciutat de
la Corona d’Aragó i, posteriorment, també hi haurà un creixement general a Castella.
L’ART SERÀ RECOLZAT PER LES
MONARQUIES I LA BURGESIA
Destaca la influència francesa
(gòtic septentrional), però
especialment a Castella, mentre
que a Catalunya, Mallorca i
València arribarà la influència del
gòtic meridional francès, per amb
elements propis.
El gòtic peninsular es caracteritza,
en general, per ser menys
vertical.

37. L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: CASTELLA I REGNE D’ARAGÓ
Destaca per la influència del gòtic septentrional francès, especialment en el període
clàssic, amb una menor alçada i una major amplària, cosa que fa els edificis menys
verticals .
ETAPES
Període de transició: catedrals que encara presenten característiques romàniques, però
que ja introdueixen elements constructius gòtics. Exemple: Catedrals d’Àvila i Conca.
Període clàssic (segle XIII): el de més influència francesa. Més verticalitat i lluminositat.
Exemple: Catedral de Lleó i Burgos i la de Toledo (menys vertical).
Període manierista (segle XIV): de poques construccions degut a la crisi. Es trasllada el
focus principal a Catalunya, València i Mallorca.
Període flamíger (segles XV i XVI): edificis més grans, amb una major varietat i
complicació en arcs i voltes i molta decoració, especialment naturalista (exemple: catedral
de Sevilla). Passant a un estil propi a final del segle XV conegut com a estil isabelí.

38. CATEDRAL DE LLEÓ (MESTRE ENRIQUE, 1205-SEGLE XV)

39. CATEDRAL DE BURGOS (JOHAN DE CHAMPAGNE I MESTRE ENRIQUE,
1221-1260, AMB MODIFICACIONS POSTERIORS)

40. CATEDRAL DE TOLEDO (MESTRES MARTÍN I PETRUS PETRI, 1226-1493)

41. CATEDRAL DE SEVILLA (ALONSO MARTÍNEZ I ALTRES, 1401-1528)

42. L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: EL GÒTIC LLEVANTÍ
CARACTERÍSTIQUES
PRÒPIES
Serà més important a partir del s.XIV, amb el poder econòmic de la burgesia de les ciutats
de Barcelona (s. XIV) i Palma de Mallorca i València (s.XV). Més importància de
l’arquitectura civil (llotges i palaus) , a més de les construccions religioses.
Rep la influència del gòtic meridional francès i de l’art cistercenc, però és molt original.
Planta: d’una sola nau (molt habitual), plantes de saló de tres naus amb totes elles d’alçada
semblant).
Menys verticalitat: als edificis civils acostuma a predominar la línia horitzontal, als edificis
religiosos més la vertical.
Predomini dels murs sobre els vans, amb finestrals més petits. Menys lluminositat interior. Aspecte
més massís.
Major sobrietat i austeritat decorativa , sovint s’utilitza la decoració geomètrica.
No s’acostumen a fer servir arcbotants. Els contraforts s’adossen al mur i es posen capelles entre
ells, quedant bastant ocults en l’exterior.
La galeria del trifori tendeix a desaparèixer.

43. SANTA MARIA DEL MAR (BERENGUER MONTAGUT I RAMON DESPUIG, 1329-1383)

44. CATEDRAL DE GIRONA (1312-1604)

45. CATEDRAL DE BARCELONA (1298-1448, AMB FAÇANA NEOGÒTICA)

46. CATEDRAL DE PALMA DE MALLORCA (FINALS S.XIII-1601)