material de classe. apunts.

1. L’art islàmic

4. 1. La unificació d'Aràbia, fins la mort de Mahoma.(628-632).
2. El califat ortodox (634-660) Abu Bakr, Umar, Utman y Alí , sobre tot
Umar, controlaran tres zones importants: Siria-Palestina, Mesopotàmia y
Egipte. La capital era a Medina.
3. El califat omeia (661-750). Muhawiya ,primer califa omeia, inicià la
segona gran expansió i reorganitzà el califat. Davant Bizanzi conquisten
Xipre i les illes gregues. A l’est arriben a Afganistan i controlen els passos
a l’Índia. Completen la conquesta del nord d’Àfrica i arriben a la Península
Ibèrica.

5. Expansió sota Mahoma (622-632)
Expansió durant el Califat Ortodoxe (632–661)
Expansió durant el Califat Omeia (661–750)
4. El califat abassida (S. XVIII-X), amb capital a Bagad, l’expansió s’atura.

6. Geogràficament parlant, l’art
islàmic s’esten pel Pròxim Orient,
gran part d’Àsia, per Àfrica i per la
Península Ibèrica.
Cronològicament, l’art islàmic
compren des del naixement de la
religió islàmica al segle VII fins a
l’actualitat.
Pel que fa a la Península Ibèrica,
l’art islàmic comprèn l’època de
domini musulmà entre els anys 711
i 1492, i més concretament a partir
del 755, any en què l’emirat de
Còrdova es va independitzar de
Damasc. A partir d’aquí:
- època omeia i califal: 755-
1030. Formes boniques i
complexes
- època almohade: 1153-1212.
Auster i sobri
- època nassarita: 1238-1492.
Riquesa decorativa.

8. Ofereix una gran diversitat, per les
múltiples influències que va rebre. Els
àrabs eren pobles nòmades, sense
tradició constructiva per això van
recollir el substrat artístic i constructiu
d’altres civilitzacions. És un art molt
lligat a la religió i es caracteritza per la
prioritat absoluta de l’arquitectura
sobre les arts plàstiques.
Eclecticisme: adoptà elements romans
(columna i arc mig punt), bizantins
(cúpules i voltes, motius decoratius com
els traçats epigràfics o de línia
geomètrica), orientals (arcs lobulats
i apuntats) i visigòtics (arc de
ferradura), etc.
L’art islàmic

9. L’escultura és gairabé enexistent, la pintura i el mosaic serveixen per cobrir les superfícies amb
riques decoracions abstractes. Aquest poc desenvolupament va lligat a la concepció musulmana de
la Naturalesa, ja que considera efímeres i inútils de reproduir totes les seves manifestacions. A més
hi ha la prohibició, no explícita a l’Alcorà, de reproduir imatges que podrien convertir-se en objectes
de culte idòlatra.
Diferenciem 4 tipus bàsics d’ornamentació:
- geomètriques: llaceria
- vegetal o d’atauric
- arabesca: vegetals i figures geomètriques
- cal·ligràfica: textos religiosos fets en escriptura cúfica o aràbiga.

10. També són característics els mocàrabs: prismes col·locats en posició
vertical que pengen del sostre, com estalactites, que embelleixen cúpules i
voltes. També es fan servir les rajoles ceràmiques decorades i
envernissades.

13. 1. Més preocupació pels interiors que
pels exteriors, que a vegades són
molt austers.
2. Sistema constructiu voltat.
3. Edificis harmonitzen amb el
paisatge, poca alçada.
4. Es fan servir pilars i columnes com
a elements sostenidors, normalment
prims, perquè no han de suportar
sostres pesants.
5. Reutilitzen capitells i columnes
clàssics. Capitells propis molt
variats i rics en decoració.
6. Cúpules i voltes molt variades
(nervada, volta de mocàrabs de
guix i gallonada)
7. Materials més usats: maó, guix,
fusta (sostres) i pedra.
Característiques arquitectòniques:
8. Utilitzaven diferents tipus
d’arcs. Feien servir amb
profusió l‘arc de mig punt, l‘arc
de ferradura i l'arc de
ferradura apuntat. Amb
caràcter decoratiu s'utilitzen
molt els lobulats, els mixtilinis i
els entrecreuats.

17. Les principals construccions
Religioses: La
mesquita, madrassa
Civils: El palau, banys, fortaleses,
hospitals, mercats...
Palau de l’Aljafería, de Saragossa
(arcs lobulats)
Sala d’oracions i mihrab de la mesquita de
Còrdova (arc de ferradura)

20. Castell de
Gormaz. Sòria.
Fortificació i
residència califal.

21. Aljafería de Zaragoza

23. Mesquita d’
Omar (La
Roca) de
Jerusalem

24. Mesquita dels Omeies, a Damasc

25. Pati de la Mesquita dels Omeies, a Damasc

26. Mesquita de Samarra.
848-852, amb el seu
minaret helicoïdal inspirat
en els antics zigurats
mesopotàmics.

28. A la Península Ibèrica, trobem també mostres d’art mudèjar. En àrab mudayyan vol dir “aquell que ha
estat permès de quedar-se”. És el nom amb que es coneixen les obres, principalment arquitectòniques
que es desenvolupen en els regnes cristinas incorporant influències, elements i materials de l’estil
hispanomusulmà.
Així, en un mateix edifici podem trobar elements romànics, gòtics com l’arc de mig punt o l’arc apuntat,
amb solucions com l’arc de ferradura i l’arc lobulat.
L’art mudèjar es caracteritza per l’ús de maó als murs, guix en la decoració i fusta a les cobertes.
Cronològicament parlant l’art mudèjar abarca del segle XI fins al segle XVI. Els focus geogràfics
principals seran: Castella, Aragó i Andalusia.
IGLESIA DE SAN PABLO. ZARAGOZA. La Lugareja de Arévalo. Àvila

29. Mesquita de Còrdova
http://www.infocordoba.com/espana/andalucia/cordoba/fotos/mezquita_2/index.htm

30. Documentació general
-Nom: Mesquita (tipologia) de Còrdova
-Autor: desconegut. Comitent: Abd al-
Rahman I. Més tard Abd al-Hakam II i
Al- Mansur van fer reformes i
ampliacions.
-Cronologia: 785-788 (Abd al- Rahman I);
Ampliada successivament el 833, el 835,
962-966 i el 987.
-Localització: Còrdova (Espanya)
-Estil: art islàmic. Hispanomusulmà
(hispanomusulmà)
-Materials: pedra, maó, fusta i guix
-Sistema constructiu: arquitravat i voltat
-Dimensions: 1,78 x 1,25 m

31. Context històric
Al regne visigot de Toledo, a principis del segle VIII, després de la mort del rei Vítiza,
el seu successor, Roderic, va enfrontar-se a Àkhila, que li disputava la corona. Aquest
últim va demanar ajuda als musulmans del nord d’Àfrica.
Aquests van desembarcar a Gibraltar el 711 i derrotaren a Roderic a la batalla del
Guadalete, començant la conquesta de la Península Ibèrica. En set anys la dominaren
tota, menys les muntanyes del nord. La convertiren en un emirat depenent del Califat
Omeia de Damasc.
Els musulmans denominaren a la Península Ibèrica Al-Andalus. Els seus habitants
s’islamitzaren al llarg dels vuit segles que durà el domini musulmà. Va canviure amb
cristians i jueus.
Aquest va dur avenços en tots els camps (ciència, tècnica, medicina, matemàtiques…)i
fundà escoles importants.
El 750 el Califat Omeia va desaparèixer sota els abassides, però un príncep omeia, Abd
al-Rahman, va fugir refugiant-se a Còrdova i va iniciar l’emirat independent del nou
Califat Abassida de Bagdad. Fou aquest emir el que començà va fer construir la
mesquita de Còrdova, ho va fer sobre el terreny que havia ocupat l’església visigoda de
San Vicente.
Fins el segle X va ser ampliada diverses vegades per acollir la població cada cop més
nombrosa de la ciutat. Després de la “Reconquesta”, el 1523, es construí una catedral al
mig de la gran mesquita.

39. Descripció formal
Exterior
La construcció presenta un mur
homogeni, en forma de rectangle
que, com si fos una muralla i sense
façana principal, encercla el recinte,
en què sobresurten contraforts
acabats en merlets i 19 portes
d’accés. La Puerta del Perdón és la
principal i desemboca al pati ( sahn)
dels tarongers. S’inspira en la
mesquita de Damasc.
Els tarongers s’alineen amb les naus
de la sala d’oracions. Al fons del pati
s’obren 19 arcs de ferradura que
corresponen amb les 19 naus de la
sala d’oracions.
L’aspecte exterior és auster i de
sensació de fortalesa.
Les portes tenen estructura de tres
cossos, un de central amb obertura i
dos de laterals cecs, decorats amb
arcs de ferradura o lobulats i gelosies.
Al mur occidental es pot veure l’antic
minaret, convertit en campanari
cristià. .

40. Puerta de Al-Hakam II de
la Mezquita de Córdoba

42. Coberta de dos aiguavessos

43. Interior
Està dividit en dues parts :el pati dels tarongers i la sala d’oracions o haram. El primer espai és un
pati descobert o sahn, on es troba el minaret i 4 fonts rituals o sabils, i un conjunt de tarongers
alineats amb les naus de la sala d’oracions.

44. Les del primer edifici d’Abd al-Rahman I tenen fusts de granit, jaspi o marbre, i
provenien d’edificis romans i visigòtics. Els capitells són molt diversos. A les
ampliacions posteriors no aprofitaren elements arquitectònics.
Al haram s’hi accedeix a través de 19 portes que es corresponen amb
les naus en què es divideix perpendicularment la sala per mitjà d’un
bosc de 514 columnes (elements de suport)

45. Com les columnes tenien poca alçada s’ideà un sistema a base de dues
arcades superposades, donant molta més altitud als sostres i efecte de
lleugeresa. Es possible que fos una improvisació afortunada, per la
rapidesa amb que es va construir. Amb aquest enginy es va poder
arribar a una alçada d’ 11,5 m.

46. Sobre cada columna s’aixeca una pilastra que ses sosté als dos cantons
amb uns arcs de ferradura que alhora permeten sobreposar-hi un
altre nivell d’arcs de mig punt més amples. Els arcs inferiors fan de
contrafort de les pressions laterals de la coberta de dos aiguavessos.
pilastra
arc de ferradura
arc de mig punt
Dovelles
bicolor:
blanc i
vermell.

47. Aquestes columnes estan orientades
perpendicularment cap al mur de la
quibla (capçalera que assenyala la
direcció de la Meca), on s’hi troba el
mihrab, punt central de la mesquita.

48. Al mur de l’alquibla, orientat al sud, hi ha
el mihrab, que va quedar descentrat
amb les ampliacions. L’alquibla de
Còrdova no mira a la Meca com és
preceptiu, ja que als er una rèplica de la
de Damasc, la van orientar igual. La de
Damasc si que mira a la Meca.
Davant aquest espai sagrat, hi ha la
maqsura, lloc reservat a les autoritats.
Aquesta zona queda molt il·luminada gràcies
a les 4 cúpules amb finestres que van ser
construides per evitar la foscor que havia
provocat l’allargament de la sala.

49. Les cúpules es van
aixecar a partir d’un
sofisticat sistema d’arcs
entrecreuats que va
permetre tenir visió del
bosc de columnes.

50. La cúpula principal,
sobre el mihrab, els
nervis de la qual
s’encreuen i dibuixen
un octògon al centre.
A la part interna hi ha
mosaics de finíssimes
decoracions vegetals i
entre els nervis hi ha
un cos de finestres.

51. Entorn i integració urbanística
La mesquita es troba situada al mig de la ciutat de Còrdova i s’orienta
cap a Damasc i no cap a la Meca com marquen els preceptes musulmans.
Les tonalitats ocres dels materials i la seva poca alçada fan que quedi
totalment integrada a l’entorn, i encara ho estaria més sinó fos per les
intervencions cristianes, que trenquen la unitat del conjunt.

52. Interpretació
La mesquita de Còrdova havia de ser una rèplica de la de Damasc, d’on
provenia el seu comitent Abd Al-Rahaman I. Després de la conquesta
musulmana s’hi havia construït 300 mesquites i molts palaus i edificis
públics.
L’antiga basílica de San Vicente fou compartida per musulmans i cristians
fins l’any 784, quan l’emir Abd al-Rahman I decidí construir una gran
mesquita inspirada en la de Damasc.
La mesquita és l’expressió artística de la fe islàmica. La paraula masyd
vol dir “lloc de postració” on els fidels adoren a Al·là (els musulmans han
de pregar 5 cops al dia, encara que a la mesquita només s’ha d’anar
divendres).
També tenia una finalitat política, perquè els emirs i califes podien
controlar de prop les classes aristocràtiques i polítiques.
Al segle XVI es construí, al bell mig de la sala d’oració una catedral
cristiana, que desllueix el conjunt monumental, però fou el que va
permetre la seva supervivència.
El 1994 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

53. Tot i que havia de ser una rèplica de la gran mesquita de Damasc, van adaptar
tradicions constructives locals, i van rebre influències de l’arquitectura
romana (dovelles bicolors) i visigòtica (arc de ferradura).
La mesquita de Còrdova va aportar nombroses innovacions, entre les quals
destaca la introducció del guix com a material ornamental interior, en
arabescos i traceries. L’ús d’inscripcions cúfiques de l’Alcorà i el tipus de
minaret que va servir de model per altres mesquites d’Al-Andalus i la resta
del món islàmic.
Models i influències
Gran
mesquita de
Damasc