09. art islàmic

ART ISLÀMIC
Júlia López Valera

CONTEXT HISTÒRIC: LOCALITZACIÓ I CRONOLOGIA
Localització: enorme imperi que, amb base en
la península d’Aràbia (primer) i Síria i Bagdad
(més tard) s’estén per tot el nord d’Àfrica fins a
la península Ibèrica pel Pròxim Orient fins el riu
Indus.
Cronologia: comença amb la
fugida de Mahoma de la Meca
a Medina (Hègira, 622) i arriba
fins l’actualitat, mentre que a la
península Ibèrica va del 711 al
1492.

CONTEXT HISTÒRIC: L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
Mahoma funda un Estat teocràtic (el califa té el poder religiós i el polític), uneix els pobles
d’Aràbia i comença una ràpida expansió territorial per la península d’Aràbia.
Fins la mort de Mahoma (571-632): conquereixen la major part d’Aràbia.
Califes perfectes (632-662): conquereixen la resta d’Aràbia, Mesopotàmia, gran part de
Pèrsia, Síria, Palestina i Egipte i organitzen políticament el territori.
Califat Omeia (662-750): estableixen la capital a Damasc (Síria), conquereixen el nord
d’Àfrica i la península Ibèrica (són derrotats a Poitiers pels francs) i arriben fins la frontera
amb Xina i reforcen el poder del califa.
Califat Abbasida(750-1050): derroten i exterminen els omeies, fixen la capital a Bagdad
(major influència persa) i comencen els conflictes interns, disgregant-se l’Imperi.
Des del segle XI els turcs es faran amb el poder en l’Islam (seljúdices i otomans).

CONTEXT HISTÒRIC:LA CIVILITZACIÓ I LA CULTURA
 Economia: encara que l’agricultura i la ramaderia són la base de
l’economia, les ciutats, amb l’artesasania i el comerç, són molt importants i
constitueixen l’eix vertebrador de l’imperi.
Societat: encara que hi ah esclaus estrangers, la majoria són lliure i les
diferències són de riquesa i ètniques (els àrabs i la resta).
 La cultura islàmica s’anirà forjant al voltant de la religió i apropiant-se
d’elements de otes les cultures que incorporen al seu imperi.
 Tot l’imperi té una cultura i una civilització comunes al voltant de la
religió que, amb varietats regionals i cronològiques, manté
característiques bàsiques comunes.
 Posen en contacte Orient i Occident, la tradició romana i grega amb les
cultures asiàtiques, creant grans biblioteques i fent aportacions noves en
literatura, astronomia, medicina, matemàtiques...

 PERÍODE CORDOVÉS: EMIRAT
INDEPENDIENT DE CÓRDOVA (756-929)
ABDERRAHMÁN I (756-788)
HISHAM I (788 796)
AL-HAKAM I (796 822)
ABDERRAHMÁN II (822-852)
 CALIFAT DE CORDÒVA (929-1031)
ABDERRAMÁN III 912-961
AL-HAKAM II 961-976
HISAM II 976-1013
AL-MANSUR (ALMANZOR)
HISAM III 1027-1031
 REGNES TAIFES (1031-1212), ALMORÀVITS
(1090) I ALMOHADES (1146-1212)
 REGNE NASSARÍ (1232-1492)
MUHAMMAD I
BOABDIL
CONTEXT HISTÒRIC:EVOLUCIÓ POLÍTICA D’AL-ANDALUS

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: INFLUÈNCIES
És un art eclèctic que rep influències molt diverses de tots els territoris que
conquereixen.
Grecoromana: columnes, arc de mig punt, dovelles bicolors, la basílica...
Bizantina: utilització de voltes i cúpules, plantes centralitzades, ...
Persa i d’Orient en general: arc apuntat, arc lobulat, iwans,...
Visigòtica: arc de ferradura.
Altres: egípcia, berber, hindú, ...
Malgrat tindre múltiples influències, aconsegueixen un art amb
característiques unitàries al voltant de la religió, però amb importants
diferències regionals segons la influència predominant.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: INFLUÈNCIES RELIGIOSES
1. Tota l’arquitectura està molt influenciada per les característiques de la religió
islàmica que ho impregna tot (política, societat, cultura, art,...).
2. Aniconisme: l’Alcorà no permet representar ni a Déu ni a Mahoma, però aquesta
prohibició, encara que en principi no s’aplicarà a les persones i animals en els
llibres i palaus, acabarà sent una recomanació complida per tot l’art.
3. És un art essencialment arquitectònic, amb molt poca importància de la pintura i
l’escultura, derivada de l’aniconisme anterior.
4. És antinaturalista i antirealista (estilització): el fet de no fer decoració figurativa,
fa que la decoració sigui a base de composicions geomètriques i abstractes que
expressen misticisme i espiritualitat.
5. Mutabilitat i desmaterialització arquitectònica: la idea de que tot canvia menys
Déu i tot es desfà s’expressa a través dels jocs de llum, brillantors i el paper de
l’aigua que desmaterialitzen l’arquitectura.
6. Importància de la decoració no figurativa en l’interior dels edificis, amb clar
Quatre tipus
de decoració
Geomètrica o de llaceria
Vegetal o d’atauric
Arabesca: barreja de figures vegetals i línies geomètriques
Cal·ligràfica o epigràfica: versícles de l’Alcorà
horror vacui.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES
Horitzontalitat: són edificis de poca altura i major amplitud longitudinal, per això pilars i
columnes són més prims i arcs, voltes i cúpules són, de vegades, decoratius.
Les formes són geomètriques i regulars, predominant els volums cúbics amb vistoses
cúpules.
Solen utilitzar materials pobres i fàcils de treballar: rajoles, fusta, guix o algeps, pedra
sense treballar.
Els principals elements sustentants són les columnes i pilars, generalment prims i de
rajoles.
Capitells molt variats: corintis (més esquemàtics), de panell o niu de vespes (decoració
vegetal), cúbic (forma de cub), cilíndric (decorat amb cintes),...
Utilitzen una gran varietat d’arcs: apuntats, de ferradura, de ferradura apuntat, lobulats,
polilobulats, entrellaçats o entrecreuats, de mig punt, peraltats, de mocàrabs.

Les cobertes: passen dels sostres plans o a dos aiguavessos a una abundant utilització de
diferents tipus de voltes (de canó, de creueria, esquifada, d’arcs entrecreuats, de
mocàrabs...) i de cúpules.
Mentre els exteriors són senzills, modestos i sense decoració, els interiors es decoren
molt amb motius vegetals, geomètrics i epigràfics sobre plaques d’estuc (cal amb algeps
o alabastre) i sobre taulells de ceràmica, amb policromia, en un clar exemple d’horror
vacui.

Principals edificis: la mesquita (arquitectura religiosa) i el palau (arquitectura civil).
Funció: és el lloc d’oració (obligatori el divendres),
però també un centre social, polític i cultural de la comunitat
Parts de la
mesquita
Haram
Qibla
Mihrab
Mimbar
Maxura
Sahn
Sabil
Riwaq
Alminar o
minaret

Principals edificis: la mesquita (arquitectura religiosa) i el palau (arquitectura civil).
Doble funció: pública (centre de poder i administració) i privada (lloc de descans i plaer)
Són una síntesi de la sumptuositat dels palaus orientals i de les vil·les clàssiques
Tenien una estructura emmurallada, amb torres en els cantons
No tenen un plànol organitzat, sinó que es construeixen de forma bastant ràpida
durant la conquesta i van creixent de forma bastant caòtica en funció de les necessitats
Dues
parts
Part
pública
Mexuar: sala per a les audiències i l’administració de justícia
Quaat al-arsh: saló del tron
Salàmlik: espai per a cerimònies importants
Part privada o harén
Altres edificacions civils: alcassabes (fortificacions interiors a la muralla), castells, banys,
magatzems o fundaks, caravassars (lloc de descans de les caravanes), mercats coberts

L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: CARACTERÍSTIQUES
És l’arquitectura que van fer els musulmans en el
territoris de la Península Ibèrica que dominaven
políticament (Al- Andalus) entre el 711 i el 1492.
Elements propis que la fan diferent:
1. Contactes amb la població visigoda i hispanoromana: arc de ferradura, capitells
corintis més estilitzats...
2. Utilització de material pobres (rajola, guix, fusta, maçoneria...) recoberts per una
exuberant i aparentment luxosa decoració.
3. Edificis de dimensions regulars, de poca altura (horitzontalitat) i cobertes planes
(arquitravats).
4. Ús de voltes i cúpules com la volta nervada o califal, la volta de mocàrabs i la cúpula
gallonada.
5. Fan servir pilars i columnes primes com a elements sustentats.
6. Encara que fan servir multitud d’arcs (apuntat, lobulat, entrellaçat de mig punt...), el
més característic és l’arc de ferradura, pres de l’art visigot.
7. El procés de formació dels edificis i ciutats és per aglutinació o juxtaposició (per
necessitats de creixement), donant lloc a plànols irregulars improvisats.

2. Utilització de material
pobres (rajola, guix, fusta,
maçoneria...) recoberts
per una exuberant i
aparentment luxosa
decoració.

3. Edificis de dimensions
regulars, de poca
altura (horitzontalitat)
i cobertes planes
(arquitravats).

4. Ús de voltes i cúpules com la volta nervada
o califal, la volta de mocàrabs i la cúpula
gallonada.

5. Fan servir pilars i columnes primes com a
elements sustentats.
6. Encara que fan servir multitud d’arcs
(apuntat, lobulat, entrellaçat de mig
punt...), el més característic és l’arc de
ferradura, pres de l’art visigot.

L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: PERÍODES
TRES PERÍODES
PERÍODE CORDOVÈS
(756-1031)
PERÍODE INTERMEDI
(1031-1212)
PERÍODE NASSARITA
(1237-1492)

TRES PERÍODES
PERÍODE CORDOVÈS
(756-1031)
Palau Medina Azahara
MESQUITA BIB MARDUM
CASTELL DE GORMAZ

PERÍODE CORDOVÈS (756-1031)
Inclou l’emirat dependent, l’emirat independent i el califat de Còrdova.
1. Materials: carreus de pedra, rajoles o tapial per al murs,
formigó, maçoneria, fusta i algeps.
2. El suport principal és la columna amb fust i capitells
d’influència hispano romana: ordres corinti i compost més
estilitzats i geomètrics, nous capitells de niu de vespes.
3. Apareix el pilar compost de planta quadrada o cruciforme i
amb columnes adossades.
4. Es solen posar cimacis geomètrics en forma de tronc de
iràmide invertida damunt dels capitells com a punt de
partida dels arcs.
5. Superposen els suports per a guanyar alçada.

6. Els arcs no sempre són elements de descàrrega, poden ser només decoratius.
Destaca el de ferradura, però també utilitzen el de mig punt, els lobulats (tres o cinc
lòbuls), els apuntats, els entrellaçats, els mixtilinis... Les dovelles es decoren alternant
les vermelles i les blanques o les decorades i les llises.

7. Els arcs que formen part del mur s’emmarquen amb un alfiz, normalment molt
decorat.
8. Es combina l’arc i la llinda.
9. Les cobertes solen ser planes o en forma de falsa volta, destacant la volta nervada
califal (nervis entrecreuats que deixen un espai central poligonal) i la cúpula gallonada.

10. La decoració és complexa i variada: permòdols de rotllo, ametlles esglaonades, arcs
entrellaçats, convencionalismes de decoració musulmana (atauric, llaceries, epigrafia)
sobre estuc o ceràmica, mosaics...
EPIGRAFIA
ESTUC ATAURIC
ENRAJOLAT
MOCÀRAB

TRES PERÍODES
PERÍODE INTERMEDI
(1031-1212)
REGNES TAIFES ALMORÀVIT ALMOHADE
PALAU
ALJAFERIA
MESQUITA ALMERIA
RUÏNES DEL CASTELL DE MONTEAGUDO (MÚRCIA)

PERÍODE INTERMEDI: REGNES TAIFES
1. Prenen com a referència l’arquitectura califal, però els edificis no tenen la mateixa
grandesa.
2. Utilitzen materials més pobres i lleugers (rajoles, algeps, maçoneria) i volen
donar sensació de riquesa i luxe amb una decoració sobrecarregada.
3. Els arcs és compliquen encara més: arcs mixtilinis, polibulats, entrellaçats,...

PERÍODE INTERMEDI: ALMORÀVIT
1. Unifiquen estilísticament l’art islàmic occidental.
2. Continuen utilitzant materials pobres, arcs polibulats i mixtilinis i la volta nervada
califal (amb els nervis més fins).
3. Introdueixen dos elements decoratius: la decoració geomètrica en forma de xarxa de
rombes (sebka) i la decoració de les voltes amb mocàrabs (elements decoratius en
forma de llaç o prisma que es disposen com si foren estalactites que pengen del
sostre).
4. Es generalitza la utilització del pilar en substitució de la columna com a element
sustentant.

PERÍODE INTERMEDI: ALMOHADE
1. És un art més auster i sobri, relacionat amb la major puresa religiosa que prediquen.
2. Ús sistemàtic de la rajola, la maçoneria i l’arc de ferradura apuntat.
3. Influència dels almoràvits en la decoració en forma de draps de sebka, els mocàrabs i
la preferència pel pilar quadrangular com a element sustentant.
4. Utilitzen la ceràmica vidriada com a element decoratiu en els sòcols.
5. Utilitzen arcs en decoració penjant o arcs de cortina.

PERÍODE INTERMEDI: ALMOHADE
5. Nou model de mesquita en forma d T: la nau central i la paral·lela a la qibla són més
grans.
6. Major importància de les fortificacions i de les torres albarranes de vigilància.

TRES PERÍODES
PERÍODE NASSARITA
(1237-1492)

PERÍODE NASSARITA
És l’art que es desenvolupa en el regne nassarita de Granada entre els segles XIII i XV

PERÍODE NASSARITA
1. Materials molt pobres: maçoneria, rajola, tàpia, guix i fusta.
2. Fort contrast entre la senzillesa exterior i una decoració interior policromada molt
abundant i original, però també aparent: ceràmica vidriada, guix molt ben treballat i
pintura recobreixen i emmascaren la pobresa dels materials constructius.

PERÍODE NASSARITA
3. Utilitzen tant columnes com pilars
poligonals, però destaca la columna
nassarita: fust llis i prim sobre basa i
diversos collarins que precedeixen un
capitell doble format per un cos cilíndric
amb decoració de cintes i un cos cúbic
adornat amb atauric o mocàrabs.

PERÍODE NASSARITA
4. Àmplia tipologia d’arcs: l’arc de ferradura es
substitueix per arcs de mig punt peraltats i
arcs apuntats amb mocàrabs, normalment
decoratius i sense funció constructiva.
5. S’abusa dels mocàrabs.
6. Els sostres solen ser plans, però amb una fusta
molt treballada (cassetonat) o amb mocàrabs
de guix que emmascaren la pobresa dels
materials del sostre.

09. art islàmic

More Related Content

What's hot

Similar to 09. art islàmic

More from Julia Valera

09. art islàmic