1. El teatre del segle XIX.
Àngel Guimerà
Paula Sainz
Esther Alcaraz
Judith Cervelló
Natàlia Costa
Arnau Sans
Cèlia Merino

2.  Ruptura radical amb la preceptiva neoclàssica.
 Rebutjava les tres unitats clàssiques.
 Proposava la barreja del tràgic i el còmic.
 Escenografia aparatosa, passió...

3.  Punt angèlic i diabòlic alhora.
 Origen fosc i portador de destí fatal.
 Té sentiments tristos al seu interior.
 Viu intensament.

4.  Figura angelical, tendra i fidel.
 Consol dels problemes de l’heroi.
 Destinada al sofriment.

5.  Amor absolut i entregat.
 Escassa llibertat individual.

6.  Gènere més utilitzat al teatre romàntic.
 Recreació nostàlgica del passat medieval.
 La història no és l’eix principal.
 Fou utilitzat per l’anglès Shakespeare.

7. • Va aparèixer amb retard
• El primer teatre romàntic va ser en castellà
• Durant la primera meitat del s. XIX el teatre català era
el teatre popular tradicional.
constituït per
misteri religiós entremès burlesc

8. • La situació canvia i el drama romàntic es
catalanitzà.
• 1860 es comencen a fer drames històrics, comèdies i
drames de tema contemporani català.
• Drama històric primer intent de donar categoria
literària al teatre català.
segueix els models de:
Victor Hugo i Dumas (pare)
• Víctor Balaguer fou el pioner.
• Frederic Soler i Àngel Guimerà. Víctor Hugo

9. • Serafí Pitarra
• Família humil
• Defensava Teatre sense pretensions
• Assequible al públic popular
• Escrit en català vulgar
• Actitud crítica vers el Romanticisme
• Va estrenar obres còmico-satíriques. Algunes van provocar un escàndol i
paròdies del teatre romàntic.
• 27 anys estrena Les joies de la Roser  drama romàntic
• Es cas{ amb la filla d’un notable.
• Empresari del Teatre Romea.
• Va abandonar la paròdia per escriure drames històrics, comèdies i drames.
• Va aconseguir una gran popularitat i dominà els escenaris de Barcelona fins
que Àngel Guimerà publicà Mar i cel.
• Obres de més èxit: Les joies de la Roser; La dida; El ferrer de tall; Batalla de
reines.

10.  Poeta i dramaturg
 Neix a Santa Cruz de Tenerife al 1845
 Mor a Barcelona al 1924
 Primera formació a les Canàries després es trasllada a
Catalunya
 El Vendrell, vila paterna, aprèn el català
 Estudia als escolapis de Barcelona
 Al 1870 passa a viure definitivament a Barcelona

11.  Als 22 anys s’inorpora al moviment literari catal{
 Fou un dels fundadors de la revista La Renaixença
 Va escriure poesia
 Fou proclamat Mestre en Gai Saber

12.  Va escriure poesia narrativa i patriòtica
 Als 34 anys va començar a fer teatre
 Gal·la Plàcida (primer drama històric)
 Va participar de manera activa en la política
 El 1885 prengué part en la redacció del Memorial de
Gregues
 El 1894 fou elegit president de l’Ateneu Barcelonès
 La seva activitat de poeta, dramaturg i polític el
convertiren en una figura tan popular com la de
Verdaguer
 El seu enterrament va ser una manifestació de do
multitudinària

13. ●Va deixar de banda la poesia i es va centrar plenament
en el teatre.
●Es va convertir en un professional de l'escena, en una
estreta relació amb el públic.
●La seva obra teatral es divideix en tres etapes.

14. ●És una etapa plenament romàntica.
●Utilitza el vers decasíl·lab y deixa de banda el vers
heptasíl·lab del teatre precedent.
●Imita a autors com Shakespeare i Victor Hugo.
●La seva millor obra d'aquesta etapa és Mar i Cel, entre
d'altres, que es localitza durant la primera meitat del segle
XVII.

16. - Etapa de plenitud artística.
- Visió del món i dels homes romàntica.
- Personatges heroics, apassionats i sentimentals.
- Llenguatge col·loquial.
- Acció a la Catalunya contemporània.
Maria Rosa (1894)
- Composició de les 3 millors obres Terra Baixa (1896)
La filla del mar (1900)
- Conflicte central possessió amorosa

17. - El millor del drames d’Àngel Guimer{.
- Oposició entre la terra baixa i la terra alta
Sebastià (terra baixa)
- 2 homes Marta
Manelic (terra alta)
- Manelic, un dels personatges més populars en literatura catalana.

18. ●Guimerà entra en un període de davallada, en el qual assaja
camins diversos.
●Intenta renovar el seu teatre, adaptant-lo als nous corrents
estètics.
●Després d'uns anys sense escriure intenta un retorn vers els
drames que havia fet a la primera etapa.

19. Principalment trobem dos constants:
1. Degut a la seva infantesa, en els seus personatges
reflecteixen un origen poc clar.
Per exemple Saïd, de Mar i Cel, és un morisc valencià
expulsat del seu país, fill de mare cristiana i de pare
musulmà.
2. L’home és bo per naturalesa i la societat civilitzada és
qui el corromp.

20. -La restauració plena i definitiva del teatre català.
-La internacionalització del teatre català.
-La millor tradició teatral catalana.