1. ÀNGEL
GUIMERÀ
Fet per:
Vidal Añez
Ferrán Garcia
Víctor Poveda
Lidia Argudo
Marc Alcaraz

2. BIOGRAFIA:
 Va néixer a Santa Cruz de Tenerife.
 Polític i poeta en llengua catalana.
 La seva gran obra va ser un referent del ressorgiment
de la Renaixença.
 Va viure fins als set anys a Tenerife i després a
Catalunya.
 Generalment va treballar a la política però es va
dedicar al teatre.

3. BIOGRAFIA
 De ben jove, la seva amistat amb Ramón Llull va fer
que pogués participar en els Jocs Florals.
 Es va instal·lar definitivament a Barcelona al 1872
 On va participar a la plataforma cultural.
 La Jove Catalunya, de la qual va començar con
secretari i va acabar com a tresorer.

4. BIOGRAFIA
 Al 1904, l’Acadèmia Sueca va preveure concedir-li el
Premi Nobel de Literatura.
 La seva mort es va produir a les dotze i nou del
divendres 18 de juliol de 1924 al carrer Petritxol de
Barcelona.
 Va tenir un enterrament multitudinari al Cementiri de
Montjuïc.

5. CARACTERÍSTIQUES
 -MAR I CEL: Mar i Cel és una obra
teatral escrita per Àngel Guimerà l'any
1888.
 Està escrita en vers i és de tipus
historicoromàntic.
 L'acció de Mar i Cel està situat en alta
mar a la primera meitat del segle XVII.
 L'obra explica l'amor impossible entre
un pirata musulmà i una noia cristiana.

6. CARACTERÍSTIQUES
 -LA FILLA DEL MAR: després de presentar el proletariat
urbà a Maria Rosa i el rural a Terra Baixa.
 El dramaturg retrata el món mariner.
 Amb la barreja de minuciós realisme i xardorós
romanticisme que el caracteritza.

7. CARACTERÍSTIQUES
 MARIA ROSA:
 Maria Rosa és un drama social i amorós en tres actes.
 Àngel Guimerà aparegut el 1894.
 Fou estrenat el 24 de novembre d'aquell any al Teatre
Novetats de Barcelona.
 Amb direcció d'Enric Borràs i amb Concepció Ferrer
com a protagonista;

8. CARACTERÍSTIQUES
 -Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta
Àngel Guimerà.
 Aquest drama és una de les obres més representades i
traduïdes de la llengua catalana.
 Clàssic del repertori teatral català.

9. ACTES: ACTE núm. I
 Sebastià es un propietari rual,amb les seves terras.
 Per salvarse de no ser pobre,planeja casar-se amb una
pubilla rica.
 Per treures de dubtes sobre la seva relació amb
Marta,vol que es casi amb Manelic.
 Els veïns són uns xafarders i es fiquen amb Marta i
Manelic.
 Sebastià els té ha tots enganyats.

10. ACTES: ACTE núm. II
 Diversos personatges és donen conté de l’engany.
 Els fa adonar-sen de l’engany i canvien les relacions
radicals entre els personatges.
 Marta i Manelic discuteixen i acaba violentament,és
perdonen i s’en van de la terra baixa per treures dels
dominis de Sebastià.

11. ACTES: ACTE núm. III
 El poble fa de vigilants.
 Estan arrapentits d’haver actuat malament,però no
s’atrabeixen a revoltar-se contra ell.
 En el moment que ell li jura un amor
sincer,Manelic(pastor)arriba i es venja de
Sebastià(identificat amb el llop) per protegir a
Marta(ovella).

12. MANELIC
 Manelic es un home pur.
 Sense coneixement de la malícia.
 Que al llarg de l’obra evolucionarà per conver-se en
l’heroi.
 És rebel·la per amor davant l’amo.
 Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i
la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra.
 Fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell. A la
Terra Baixa, en Manelic és discriminat pel fet de no ser
d'allà.

13. SEBASTIÀ
 -Sebastià és un personatge força complex.
 L’amor possessiu per Marta i la necessitat egoistes de
salvar les seves hisendes.
 És un personatge arrogant.
 Amb un gran sentiment de superioritat que no canvia en
cap moment de l'obra.
 Creu que tot ho té sota control, i això és el que el mata.
 És una persona que el poder el fa ser egoista i pensar només
en ell mateix.
 És fa respectar pel seu fort caràcter, que imposa sobre els
altres

14. MARTA
 -Marta és un origen incert.
 Incapacitat d’estimar , manca de voluntat.
 De primer, se'ns presenta com una dona freda, distant, i reservada.
 També com una dona bastant innocent ja que l’obliguen a casar-
se amb una persona a qui no estima.
 Ella no fa res per impedir-ho, sinó que accepta i es resigna a casar-
se amb en Manelic.

15. SIMBOLOGIA
 A Terra baixa trobem la concepció de l’amor com
a força suprema que pot superar qualsevol escull.
 Un sentit universal de justícia, la visió del món rural
com a paradigma de convivència.
 La presència de personatges marginats o
desarrelats...

16. SIMBOLOGIA
 La terra baixa és degradada, estèril, malvada...
 En contraposició a la puresa i la bondat que
regnen a la terra alta.
 Que és precisament l’espai que acull els dos
protagonistes després d’haver restablert l’ordre
natural.

17. SIMBOLOGIA
 Un altre aspecte simbòlic és el que té a veure
amb la feina de Manelic.
 Ell és pastor al llarg de tota l’obra.
 Trobem moltes referències a aquesta simbologia.
 Hi ha també altres elements que amb els seus
contrastos tenen una funció simbòlics:
 La sang i els diners, el foc i la neu, l’aigua dolça i
la salada...

18. LA LLENGUA
 L’autor innovà el panorama del teatre català amb una
llengua literària.
 Parteix de l’observació atenta de la manera de parlar
de la gent.
 Aquest registre popular contribuït a donar
versemblança a les obres i fou una de les claus de l’èxit
de l’autor entre el seu públic.

19. LA LLENGUA
 No hi ha marques dialectals ni diferències d’edat o
classe social.
 Terra baixa té alguns moments lírics en què la llengua
s’allunya del realisme.
 Però hi trobem diàlegs vius i ràpids, frases tallades...

20. CARACTERITZACIÓ
 Ús de paraules col·loquials o de mots d’altres nivells
presos en sentit propi del llenguatge col·loquial.
 Ús de castellanismes col·loquials.
 Abundor d'exclamacions i d'interjeccions.
 Ús de diminutius, augmentatius o despectius.
 Recurs a la derivació de caire intensificador.
 Utilització de locucions i maneres de dir populars o de
dites.
 Utilització constant de formes pronominals dialectals
populars.

21. CARACTERITZACIÓ
 Abundor de frases interrogatives i exclamatives.
 Presència de frases interrogatives totals introduïdes amb
la conjunció que.
 Abundor de construccions d’intensificació.
 Repeticions intensificadores.
 Ús de pronoms febles no estrictament necessaris
gramaticalment.
 Tematitzacions que exigeixen pronoms febles.
 Utilització de frases inacabades.