Naixement:   6 de maig de 1845
             Santa Cruz de Tenerife,
             Canàries

Mort:        18 de juliol de 1924
             (als 79 anys)
             Barcelona, Catalunya

Activitat:   Escriptor


                                                            Obra poètica
                                               El rei i el conseller, 1870
                                                 Indíbil i Mandoni, 1875
                                                          Cleopatra, 1876
                                                           L'any mil, 1877
                                                          Romiatge, 1877
                                       El darrer plany d'en Claris, 1877
                                                 Cants a la Pàtria, 1906
                                          Segon llibre de poesies, 1920
                                                           Poblet (poema)
Obra dramàtica
Edició de 1879 de Gala Placidia. Trajedia en tres actes de Angel Guimera
Gal·la Placídia, estrenada al Teatre Principal de Barcelona, el 28 d'abril de 1879.
Judith de Welp, estrenada a Canet de Mar, el 20 d'octubre de 1883.
El fill del rei, estrenada al Teatre Novedades de Barcelona, el 24 de març de 1886.
Mar i cel, estrenada al Teatre Romea, el 7 de febrer de 1888.
Rei i monjo, estrenada al teatre Romea, el 4 de febrer de 1890.
La boja, estrenada al Teatre Novedades, el 15 de novembre de 1890.
La sala d'espera, estrenada al Teatre Novedades, el 2 de desembre 1890.
L'ànima morta, estrenada al Teatre Novedades, el 14 de maig de 1892.
En Pòlvora, estrenada al Teatre Novedades, el 20 de maig de 1893.
Mestre Oleguer, monòleg estrenat a Reus per l'actor Teodor Bonaplata l'any 1892 i al Teatre Circ Espanyol de Barcelona per Enric
Borràs, el 10 de juny de 1893.
Jesús de Natzaret, estrenada al Teatre Novedades, el 21 de febrer de 1894.
Maria Rosa, estrenada al Teatre Novedades, el 24 de novembre de 1894.
Les mongetes de Sant Aimant, amb música d'Enric Morera, estrenada al Teatre Novedades, el 24 d'abril de 1895.
Mort d'en Jaume d'Urgell 1896.
La festa del blat, estrenada al teatre Romea, el 24 d'abril de 1896.
Terra Baixa, estrenada a Madrid (al Teatro Español), el desembre de 1896, en traducció castellana i, en català, a Tortosa el 1897.
Després va donar-se a Gràcia i, finalment, al Teatre Romea de Barcelona l'any 1897.
Mossèn Janot, estrenada al teatre Romea l'any 1898.
La farsa, estrenada al teatre Romea, el 31 de gener de 1899.
La filla del mar, estrenada al teatre Romea, el 6 d'abril de 1900.
Arran de terra, l'any 1901 s'estrena al Teatre Novedades la versió italiana d'aquesta obra, amb el títol "Scivollando sulla terra". El
1908 serà estrenada en català al Saló Arnau.
La pecadora, estrenada al teatre Romea, l'11 de maig de 1902.
Aigua que corre, estrenada al teatre Romea, el 18 de novembre de 1902.
Camí del sol, estrenada al teatre Romea, el 8 de febrer de 1904.
Sol, solet, estrenada al teatre Romea, el 17 de febrer de 1905.
La miralta, l'any 1905 s'estrena al Teatre Novedades la versió castellana d'aquesta obra. El 20 de març de 1911 s'estrena la versió
catalana al teatre Romea.
Andrònica, estrenada la versió castellana al teatre Español de Madrid el 6 de desembre de 1905. El 22 d'octubre de 1910, s'estrena
en català al teatre Principal.
L'aranya, 1906.
En Pep Botella, 1906.
La Santa Espina, 1907.
La reina vella, 1908.
Titaina, 1910.
Sainet trist, 1910.
La reina jove, 1911.
Jesús que torna, 1917.
Indíbil i Mandoni, 1917.
Al cor de la nit, 1918.
L'ànima és meva, 1919.
Alta banca, 1921.
Joan Dalla, 1921.

                                                                                                                                    )
Àngel Guimerà nasqué
                          a Santa Cruz de
                          Tenerife el dia 6 de
                          maig del 1845.
                          De ben jove, la seva
                          amistat       amb      el
                          vendrellenc        Jaume
                          Ramon i Vidales el posà
                          en contacte amb el
                          món dels Jocs Florals i
                          la literatura en català.
                          Instal·lat a Barcelona
                          de manera definitiva el
                          1872, ). L’obra que més
                          destaca          d’aquest
                          període és Mar i cel
                          (1888).
                          A partir del 1900 ja era
                          un autor consagrat en
                          l’escena espanyola i
                          internacional i decidí
                          provar           diverses
                          receptes teatrals en
                          voga en aquells anys,
                          entre elles la tragèdia
Signatura Àngel Guimerà   en vers, que responia
                          ja a uns models literaris
                          diferents als dels seus
                          inicis.
1
Àngel Guimerà [extret del llibre Guimerà 1845-
1995].

2
Guimerè als 8 anys [fotografia extreta del llibre
de Josep Miracle: Guimerà. Barcelona: AEDOS,
1958].

3
Àngel Guimerà, Francesc Ubach i Jaume Ramon,
el 1868 [fotografia extreta del llibre de Josep
Miracle: Guimerà. Barcelona: AEDOS, 1958].


4
Àngel Guimerà [extret del llibre Guimerà 1845-
1995].

5
Àngel Guimerà amb altres intel·lectuals [extret
del llibre Guimerà 1845-1995].


6
Àngel Guimerà i actors de l'època, en una foto
record d'homenatge a l'autor [La Escena Catalana
- Arxiu fotogràfic de la Casa Museu Àngel
Guimerà].


7
Àngel Guimerà, al seu despatx [extret del llibre
Guimerà 1845-1995].


8
Façana de la Casa Museu Àngel Guimerà
[fotografia de Joan Güixens, Arxiu fotogràfic de la
Casa Museu Àngel Guimerà]
Mar i cel [tragèdia en tres actes i en vers].
Barcelona: La Renaixensa, 1888 / Selecta, 1984

              Angel Guimerà va ser un autor bastant complet,
              ja que va tocar diferents vertents com Poesia ,
              Poesia, Teatre, moltes d’elles molt influents i han
              arribat a ser traduïdes a idiomes com alemany,
              àrab, castellà, i altres més.
              En el cas de l’obra de” Mar i Cel” que és una obra
              de teatre tragèdia romàntica escrita durant la
              primera etapa de Guimerà com a escriptor , la
              qual jo he triat, que ha estat traduïda al
              francès per Artur Vinardell, a l'anglès per
              Francesc Ros, a l'italià per Sunyer, a l'esperanto
              per Jaume Gras. Existeixen altres traduccions al
              bohemi, al sicilià i al portuguès.
              Està escrita en vers i és de tipus històric romàntic
              L'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la
              primera meitat del segle XVII. L'obra explica
              l'amor impossible entre un pirata musulmà i una
              noia cristiana.
Argument
Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar
la seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís, el seu pare era musulmà i la seva mare cristiana, vivien
tranquil·lament a la Península Ibèrica. Com que van matar el seu pare, la mare decideix marxar amb l'expulsió dels
moriscos de 1609.
Saïd està ferit després d'abordar i capturar un vaixell cristià, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les
ferides: aquesta noia és Blanca, que també és la seva presonera, juntament amb el seu pare Carles, el seu cosí
Ferran, el capità del vaixell cristià i altres mariners.
Agraït per la cura, Saïd li otorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella.
Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'ha
enamorat de Saïd, sentiment

Angel guimerà

  • 1.
    Naixement: 6 de maig de 1845 Santa Cruz de Tenerife, Canàries Mort: 18 de juliol de 1924 (als 79 anys) Barcelona, Catalunya Activitat: Escriptor Obra poètica El rei i el conseller, 1870 Indíbil i Mandoni, 1875 Cleopatra, 1876 L'any mil, 1877 Romiatge, 1877 El darrer plany d'en Claris, 1877 Cants a la Pàtria, 1906 Segon llibre de poesies, 1920 Poblet (poema)
  • 2.
    Obra dramàtica Edició de1879 de Gala Placidia. Trajedia en tres actes de Angel Guimera Gal·la Placídia, estrenada al Teatre Principal de Barcelona, el 28 d'abril de 1879. Judith de Welp, estrenada a Canet de Mar, el 20 d'octubre de 1883. El fill del rei, estrenada al Teatre Novedades de Barcelona, el 24 de març de 1886. Mar i cel, estrenada al Teatre Romea, el 7 de febrer de 1888. Rei i monjo, estrenada al teatre Romea, el 4 de febrer de 1890. La boja, estrenada al Teatre Novedades, el 15 de novembre de 1890. La sala d'espera, estrenada al Teatre Novedades, el 2 de desembre 1890. L'ànima morta, estrenada al Teatre Novedades, el 14 de maig de 1892. En Pòlvora, estrenada al Teatre Novedades, el 20 de maig de 1893. Mestre Oleguer, monòleg estrenat a Reus per l'actor Teodor Bonaplata l'any 1892 i al Teatre Circ Espanyol de Barcelona per Enric Borràs, el 10 de juny de 1893. Jesús de Natzaret, estrenada al Teatre Novedades, el 21 de febrer de 1894. Maria Rosa, estrenada al Teatre Novedades, el 24 de novembre de 1894. Les mongetes de Sant Aimant, amb música d'Enric Morera, estrenada al Teatre Novedades, el 24 d'abril de 1895. Mort d'en Jaume d'Urgell 1896. La festa del blat, estrenada al teatre Romea, el 24 d'abril de 1896. Terra Baixa, estrenada a Madrid (al Teatro Español), el desembre de 1896, en traducció castellana i, en català, a Tortosa el 1897. Després va donar-se a Gràcia i, finalment, al Teatre Romea de Barcelona l'any 1897. Mossèn Janot, estrenada al teatre Romea l'any 1898. La farsa, estrenada al teatre Romea, el 31 de gener de 1899. La filla del mar, estrenada al teatre Romea, el 6 d'abril de 1900. Arran de terra, l'any 1901 s'estrena al Teatre Novedades la versió italiana d'aquesta obra, amb el títol "Scivollando sulla terra". El 1908 serà estrenada en català al Saló Arnau. La pecadora, estrenada al teatre Romea, l'11 de maig de 1902. Aigua que corre, estrenada al teatre Romea, el 18 de novembre de 1902. Camí del sol, estrenada al teatre Romea, el 8 de febrer de 1904. Sol, solet, estrenada al teatre Romea, el 17 de febrer de 1905. La miralta, l'any 1905 s'estrena al Teatre Novedades la versió castellana d'aquesta obra. El 20 de març de 1911 s'estrena la versió catalana al teatre Romea. Andrònica, estrenada la versió castellana al teatre Español de Madrid el 6 de desembre de 1905. El 22 d'octubre de 1910, s'estrena en català al teatre Principal. L'aranya, 1906. En Pep Botella, 1906. La Santa Espina, 1907. La reina vella, 1908. Titaina, 1910. Sainet trist, 1910. La reina jove, 1911. Jesús que torna, 1917. Indíbil i Mandoni, 1917. Al cor de la nit, 1918. L'ànima és meva, 1919. Alta banca, 1921. Joan Dalla, 1921. )
  • 3.
    Àngel Guimerà nasqué a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845. De ben jove, la seva amistat amb el vendrellenc Jaume Ramon i Vidales el posà en contacte amb el món dels Jocs Florals i la literatura en català. Instal·lat a Barcelona de manera definitiva el 1872, ). L’obra que més destaca d’aquest període és Mar i cel (1888). A partir del 1900 ja era un autor consagrat en l’escena espanyola i internacional i decidí provar diverses receptes teatrals en voga en aquells anys, entre elles la tragèdia Signatura Àngel Guimerà en vers, que responia ja a uns models literaris diferents als dels seus inicis.
  • 4.
    1 Àngel Guimerà [extretdel llibre Guimerà 1845- 1995]. 2 Guimerè als 8 anys [fotografia extreta del llibre de Josep Miracle: Guimerà. Barcelona: AEDOS, 1958]. 3 Àngel Guimerà, Francesc Ubach i Jaume Ramon, el 1868 [fotografia extreta del llibre de Josep Miracle: Guimerà. Barcelona: AEDOS, 1958]. 4 Àngel Guimerà [extret del llibre Guimerà 1845- 1995]. 5 Àngel Guimerà amb altres intel·lectuals [extret del llibre Guimerà 1845-1995]. 6 Àngel Guimerà i actors de l'època, en una foto record d'homenatge a l'autor [La Escena Catalana - Arxiu fotogràfic de la Casa Museu Àngel Guimerà]. 7 Àngel Guimerà, al seu despatx [extret del llibre Guimerà 1845-1995]. 8 Façana de la Casa Museu Àngel Guimerà [fotografia de Joan Güixens, Arxiu fotogràfic de la Casa Museu Àngel Guimerà]
  • 5.
    Mar i cel[tragèdia en tres actes i en vers]. Barcelona: La Renaixensa, 1888 / Selecta, 1984 Angel Guimerà va ser un autor bastant complet, ja que va tocar diferents vertents com Poesia , Poesia, Teatre, moltes d’elles molt influents i han arribat a ser traduïdes a idiomes com alemany, àrab, castellà, i altres més. En el cas de l’obra de” Mar i Cel” que és una obra de teatre tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor , la qual jo he triat, que ha estat traduïda al francès per Artur Vinardell, a l'anglès per Francesc Ros, a l'italià per Sunyer, a l'esperanto per Jaume Gras. Existeixen altres traduccions al bohemi, al sicilià i al portuguès. Està escrita en vers i és de tipus històric romàntic L'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.
  • 6.
    Argument Saïd és elcapità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís, el seu pare era musulmà i la seva mare cristiana, vivien tranquil·lament a la Península Ibèrica. Com que van matar el seu pare, la mare decideix marxar amb l'expulsió dels moriscos de 1609. Saïd està ferit després d'abordar i capturar un vaixell cristià, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides: aquesta noia és Blanca, que també és la seva presonera, juntament amb el seu pare Carles, el seu cosí Ferran, el capità del vaixell cristià i altres mariners. Agraït per la cura, Saïd li otorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella. Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd, sentiment