Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
Presentació del tema 4 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
Presentació del tema 4 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Aquí teniu una presentació d'història de la filosofia per segon de batxillerat. L'aniré completant a mida que avanci el curs.
Algunes coses del format han canviat al passar-ho al format slideshare, recordeu que us podeu baixar l'arxiu original clicant al botó download que trobareu a la barra d'eines localitzada sobre la finestreta de la presentació.
Aquí teniu una presentació d'història de la filosofia per segon de batxillerat. L'aniré completant a mida que avanci el curs.
Algunes coses del format han canviat al passar-ho al format slideshare, recordeu que us podeu baixar l'arxiu original clicant al botó download que trobareu a la barra d'eines localitzada sobre la finestreta de la presentació.
2. El problema de la sociabilitat Com apareix la societat? Es la societat un producte natural o convencional? Es necessària la societat? Podria l’èsser humà viure fora de la societat? 2 teories NATURALISME La societat és natural La societat és necessària No és possible viure fora Idees bàsiques CONTRACTUALISME La societat és convencional L’home és per naturalesa antisocial Es possible viure fora Idees bàsiques
3. El naturalisme social Aristòtil (segle V a. C) «És evident que la ciutat és una cosa natural i que l’home és per naturalesa un animal polític...” Zõon politikón Què vol dir “animal polític”? Què no tenen societats la resta dels animals? Quines diferències hi ha entre els animals i els humans? Què vol dir “per naturalesa”? Quines condicions s’han de complir per anomenar “ciutat” a un grup humà?
4. El naturalisme social Què vol dir animal polític L’ésser humà és una animal que, a diferència de la resta, viu en societat COMUNITAT (CIUTAT) AGREGAT gregarisme L’ésser humà perdria la seva condició si deixés de viure en societat ORGANICISME Doctrina filosòfica que concep la societat al mode d’un organisme El tot depén de les parts i les parts depenen del tot
5. El naturalisme social Un exemple d’organicisme: els infants salvatges Què succeeix quan un nen creix criat per animals, totalment allunyat de la companyia humana? Es possible recuperar-lo per a la societat? Són innates o adquirides les habilitats socials? Segons Aristòtil i el naturalisme, l’ésser humà que creix fora de la societat es converteix en un animal (o bé és un déu)
6. El naturalisme social VICTOR D’AVEYRON El 18 de gener de 1800, un infant despullat, amb la cara i els braços plens de cicatrius va ser trobat a les afores de Saint Sermin, en la província de l’Aveyron (sud de França) L’infant, que aparentava 12 anys i media 1,35, havia estat vist durant els últims anys trepant pels arbres, corrent a quatre grapes, bevent dels rierols i buscant arrels i fruits silvestres. El fred d’aquell any el va fer baixar fins a les granges en busca d’aliment i va ser capturat
7. Jean-Marc Gaspard Itard fou un metge francès que va provar de recuperar aquest infant per a la vida humana i la societat. Va pensar que amb determinades estratègies podia millorar les capacitats cognitives i socials de l’infant. Va aconseguir que caminés sobre dues cames, que portés roba humana, etc. però mai no va aprendre a parlar. El naturalisme social Fotogrames de la pel·lícula El pequeño salvaje de Truffaut (1970)
8. El naturalisme social Es impossible viure fora de la societat i ser humà. La societat forma part de la naturalesa (condició) humana. Som humans perquè vivim en societat i vivim en societat perquè sóm humans. Per què només l’ésser humàpot viure en societat PARLA MORALITAT SENTIT DE LA JUSTÍCIA Els animals tenen veu (phoné) per expressar sensacions (dolor, plaer) però no tenen llenguatge articulat per expressar idees. Els animals no disposen de racionalitat per crear conceptes abstractes ni de capacitat per expressar-los. Els animals no tenen sentit del bé i del mal en general, només del dolor i el plaer individuals. Els animals no tenen sentit de la justícia. Els animals no elaboren lleis. No disposen d’una justícia meditada, consensuada, escrita, imparcial.