Presentació del poema "Corrandes d'exili", de J. Oliver (Pere Quart), a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18

1. CORRANDES D’EXILI
JOAN OLIVER ( PERE QUART)
Ferran Colomé
Pau Puiggalí
1.2

2. PERE QUART
• El seu nom era Joan Oliver i Sallarès
• Va néixer 29 de novembre de 1899 a Sabadell
• Va estudiar dret i filosofia a la Universitat de Barcelona.
• Durant la guerra civil, es posiciona a favor del bàndol republicà.
• El 1939 s’exilia a França, on està un temps amb altres escriptors.
• Posteriorment viu a Buenos Aires i a Santiago de Xile.
• Va morir el 18 de juny de 1986 a Barcelona (als 86 anys).

3. CONTEXT
• Podem situar el poema “corrandes d’exili” dins del corrent literari “literatura de
postguerra”, que inclou les diferents publicacions fetes durant els anys 1939 –
1959.
• Una època marcada per la prohibició del català en qualsevol ús (excepte en
l’àmbit familiar), en la qual els escriptors catalans i la resistència fundaven revistes,
editaven antologies poètiques i representaven obres teatrals en cases particulars.
Els escriptors que es van haver d’exiliar, com Joan Oliver, a Europa o Amèrica van
reflectir, així, la seva vivència en unes obres en què dominava el sentiment de
derrota, l’enyor d’un món destruït, el testimoni i la denúncia de la barbàrie dels
camps de concentració i la descoberta de nous països i cultures.

4. Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re …
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
TEMA sentiment d’un exiliat que sent enyorança per la
seva terra (Catalunya)
ESTRUCTURA
-Introducció: estrofes 1,2,3. Partida de l’autor a l’exili.
-Desemvolupament: estrofes 4,5,6,7. Enquinçament vital a
causa de la seva partida.
-Conclusió: estrofa 8. Mostra esperança per la pàtria
catalana.
MÈTRICA I COMPOSICIÓ
-Compost de 8 estrofes anomenades corrandes ( cançó
breu de 4/5 versos), amb rima consonant regular.
7A7A7B7B7A
RECURSOS RETÒRICS
• Hipèrbole
• Encavallament
• Comparació
• Personificació
• Asíndeton
• Metonímia
• Antítesi