Presentació del poema "Dimecres de cendra", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. INS Albéniz. 2020-21.

1. DIMECRES DE CENDRA
- JOAN MARAGALL -

2. POEMA
A UNA NOIA:
No et facis posar cendra, -no et facis posar cendra,
patró de joventut,
que no té res que veure -la mort, la cendra, amb tu.
No entelis amb mementos
ton front rosat i pur.
Tu no has pas d'haver esment -de la trista paraula
que diu el sacerdot
girant-se de la taula.
Que aquest color rosat -que duus al front i als llavis
no t'ha sigut donat -per cendrosos agravis,
que t'ha sigut donat,
verge de la sang tendra,
per uns altres esblaims -que no són pols ni cendra.
1896

3. contextualització
● El Dimecres de Cendra és el primer dia de la Quaresma als
calendaris litúrgics catòlic i anglicà. Se celebra quaranta-sis
dies abans del diumenge de Pasqua.

4. TEMA
● El poema és dedicat a una noia desconeguda, que representa la
joventut davant del missatge d’austeritat, de privació de plaers i
de consciència de mort que simbolitza la cendra.

5. MÈTRICA
● Tres estrofes amb nombre irregular de versos: la primera
i l’última, de cinc; la segona, de tres.
● Els versos poden ser de 12 síl·labes, amb hemistiquis de
6 síl·labes, o bé poden ser versos hexasíl·labs.
● Rima consonant: d’art menor i major, segons els versos (6
o 12 síl·labes).

6. estructura
● 1a Estrofa (v.1-5):El poeta demana a la noia jove que no es posi cendra,
que representa la mort; ella, en canvi, és la vida.
● 2a Estrofa (v.6-8): Prega a la jove que no faci cas del sacerdot, quan
aquest li reclama sacrifici i renúncia als plaers del món.
● 3a Estrofa (v.9-13): Observa a la noia que el color rosat de les seves
carns li ha estat donat no pas per sotmetre’s a una vida ascètica, de
dejuni i abstinència de plaers, sinó per gaudir-ne plenament, fins a
quedar-ne saturada.

7. recursos literaris i lingüístics
● Repetició en el primer vers (intenció emfàtica: insistència en el
missatge del poema): “no et facis posar cendra-no et facis posar
cendra.”
● Encavalcament: v. 7-8 “que diu el sacerdot / girant-se de la taula”
● Paral·lelisme(afirmació / negació): v.10-11 “no t’ha sigut donat / que
t’ha sigut donat”.
● Predominen les ordres en forma negativa i consells del que no ha de fer
la noia. Es relaciona amb el contingut: el poeta clama per la rebel·lia
de la jove enfront del mandat religiós de renunciar a la vida i als seus
plaers.