Vocabulari de termes tècnics d'art per a les proves de selectivitat.

1. Llistat de termes tècnics d’art
( Curs 2009-10)
Proves d’Accés a la Universitat
(PAU)
Part II

2. •IMPOSTA (línia) OGIVA (arc apuntat) •PLANTA BASILICAL
•INTRADÓS OLI (pintura) •PLANTA DE SALÓ
•LLANTERNA •OPISTÒDOM •PLEMENTERIA
•LLENÇ •ORDRE (arquitectònic) •PODI
•LLINDA •ORQUESTRA •POLICROMIA
•LLOTJA •PALESTRA •POLÍPTIC
•LLUM (de l’arc) •PASTEL (pintura al •PÒRTIC
•LLUNETA pastel) •PRESBITERI
•MAINELL •PERISTIL •PRONAOS
•MÀNDORLA •PERSPECTIVA ( lineal, •READY MADE
•MAQSURA aèria) •RELLEU (baix, mig, alt)
•MAUSOLEU (Panteó) •LINEAL •RETAULE
•MESQUITA •AÈRIA: •ROSASSA
•MINARET •PETXINA •SALMER
•MÍNBAR •PILAR •SARCÒFAG
•MOSAIC •PILAR FASCICULAT •TALLA
•MUR CORTINA •PILASTRA •TAMBOR
•NAOS •PILOTIS •TEATRE
•NÀRTEX •PINACLE •TERMES
•NATURA MORTA •PLANTA (basilical, de •TETRAMORF
•NAU NERVADURA saló)
(nervi)

3. •TIMPÀ
•TOLOS
•TONDO
•TRACERIA
•TRANSSEPTE
•TREMP (pintura al tremp)
•TRIBUNA
•TRIFORI
•TRÍGLIF
•TRÍPTIC
•TROMPA
•TROMPE-L’OEIL
•VANITAS
•VITRALL
•VOLTA (d’aresta, de canó, de creueria,
• de mocàrabs, gallonada)
•VOLTA D’ARESTA
•VOLTA DE CANÓ
•VOLTA DE CREUERIA
•VOLTA DE MOCÀRABS
•VOLTA GALLONADA
•VOLUTA

4. IMPOSTA (línia)
Carreu o filera de carreus damunt el qual
s’aixeca un arc o una volta, generalment
amb un poc de volada. Motllura que
assenyala, a l’exterior d’un edifici, la
separació corresponents als diferents
pisos de l’interior.
Línia d’imposta d’un arc de mig punt en color verd. Línia d’imposta d’un edifici romànic amb decoració geomètrica.

5. INTRADÓS
Superfície interior d’un arc o d’una volta.

6. LLANTERNA
Element
arquitectònic, de
planta circular o
poligonal i obertures
laterals, que corona
una cúpula o una
torre i serveix per a
il·luminar l’espai
interior i decorar
l’exterior.

7. LLENÇ
Suport pictòric que consisteix
en una roba, generalment de
lli o de cànem, tractada.
Muntat d’una tela o llenç sobre un bastidor. Anvers i revers d’un llenç.

8. LLINDA
Element arquitectònic
horitzontal d’una sola peça que
clou la part superior d’una
obertura i descarrega el pes
damunt els muntants.

9. LLOTJA
Galeria oberta formada per
arcades sostingudes per
columnes o pilars, que mira a
l’exterior d’un edifici.
Edifici públic destinat a
intercanvis comercials.
Llotja interior del palau Solleric. Ciutat. S. XVIII

10. LLUM (de l’arc)
Distància horitzontal entre dos
elements de suport o entre les dues
arrencades d’un arc o volta.

11. LLUNETA
Volta en forma de
mitja lluna
formada per la
intersecció d’un
arc amb una volta
de canó, en
practicar-hi una
obertura
Volta de la capella Sixtina. Miquel Àngel Buonarotti. Cinquecento

12. MAINELL
Columneta de fusta o pedra que divideix
en dos el buit d’una obertura.

13. MÀNDORLA
Sanefa que encercla una figura
sagrada a la qual es vol donar una
importància especial.
Pantocràtor de la taula de la seu d’Urgell amb una doble màndorla que
simbolitza la unió del cel i la Terra

14. MAQSURA
Espai d’una
mesquita situat
davant el mihrab i
diferenciat de la
resta per unes
arcades i una
major decoració,
destinat a l’oració
dels dirigents
polítics.
Maqsura de la mesquita de Córdova. Al fons s’aprecia el mihrab

15. MAUSOLEU (Panteó)
Tomba monumental. El
nom deriva de Mausolo,
sàtrapa de Cària (s. IV
aC) a la memòria del qual
s’aixeca una tomba
gegantina. Mausoleus n’hi
ha a moltes cultures com,
per exemple, la romana.
Mausoleu de l’emperador Adrià conegut com a castell de sant Angelo. Flanquejant el pont sobre el riu Tíber
rèpliques d’escultures de Bernini.

16. MESQUITA
Temple destinat al culte islàmic.
Mesquita Blava. Mesquita de tipus otomà, amb profusió de minarets i cúpules de tradició bizantina .

17. MINARET
Torre de planta quadrada o circular de
desenvolupament vertical, d’una mesquita.
Serveix perquè el muetzí cridí els fidels a
l’oració.
Diferents tipus de minarets de diferents tipologies de mesquites. Minaret de la mesquita de la Koutoubia, Marràqueix.

18. MÍNBAR
Púlpit o càtedra
elevada de fusta
situada a prop del
mihrab d’una mesquita
i destinada a la lectura i
predicació de l’Alcorà.
Mínbar de la mesquita de Córdova

19. MOSAIC
Decoració de
parets i sòls feta
per la
incrustació, en
un fons de
morter, de
tessel·les de
diferent
naturalesa i
color formant
composicions
figuratives o
geomètriques.
Mosaic pompeià de la
Casa del Faune. Al centre
de la composició un pop
devora una llagosta.

20. MUR CORTINA
Paret que forma la façana d’un
edifici, no sustentant, feta a base
de vidre, alumini o altres
materials lleugers formant una
espècie de cortina exterior que
amaga els elements estructurals
de l’edifici.

21. NAOS
Cambra principal
d’un temple grec,
situada entre la
pronaos i
l’opistòdoms, on hi
havia l’estàtua de
culte.
Alçat del Partenó.

22. NÀRTEX
Part porticada de
l’atri situat davant
d'ingrés principal
d’una església, des
d’on podien seguir la
segona part de la
missa (Eucaristia) els
catecúmens o fidels
que es preparaven
per a rebre el
baptisme.
Planta de la primitiva església paleocristiana de sant Pere a Roma. S.IV

23. BODEGÓN
NATURA MORTA
Obra plàstica el tema de la qual és la representació d’objectes inanimats naturals o
artificials.

24. NAU
Espai comprès entre murs, arcades
o fileres de columnes en un edifici.
Interior de la seu de Mallorca des de central central
Vista panoràmica des de la nau la nau de la Seu de Mallorca.

25. NERVADURA (nervi)
Motllura sortint de l'intradós
d’una volta amb la finalitat de
reforçar-la o decorar-la.

26. OGIVA (arc apuntat)
Arc que diagonalment reforça
la volta i que dóna lloc a la
volta d’ogives o de creueria,
element essencial de
l’arquitectura gòtica.

27. ÓLEO
OLI (pintura)
Tècnica pictòrica,
generalment damunt tela,
realitzada amb una pasta
pictòrica obtinguda a partir
de la dissolució de pigments
amb oli de llinosa i algun
additiu.
L’oli amplia la gama de
colors augmenta el contrast i
permet la superposició de
capes transparents o
veladures.

28. OPISTÒDOM
Sala in antis situada a la part
posterior d’un temple grec,
oberta a l’exterior i sense
comunicació amb la naos. Indret
on es guardaven els objectes de
culte i els tresors, només es
troba als temples grecs de grans
dimensions.
Planta i Maqueta del temple de Zeus a Olímpia, s. V a C . (1)
naos, (2) prónaos, (3) opistòdom, (4) peristil, (5) basament, (6)
frontó, entaulament (10=7+8+9), arquitrau (7), fris (8+9), mètopes
(8), tríglifs (9).

29. ORDRE (arquitectònic)
Qualsevol dels estils constructius de l’arquitectura clàssica que
es distingeixen per les formes, les proporcions i el mode
d’ornamentació de les columnes i l’entaulament.

30. ORQUESTRA
Espai circular en un teatre grec situat
davant el prosceni i destinat al cor.
Espai semicircular en un teatre romà
destinat a les autoritats.
Teatre grec a l’illa de Sicília

31. PALESTRA
Espai destinat a exercicis
gimnàstics, d’origen grec.
Formava part del gimnàs. A la
darreria del s IV a C, adoptà la
forma de pati quadrangular
annex al gimnàs. A Roma era
un espai annex a les termes.
Reconstrucció ideal de la palestra grega del
santuari d’Olímpia. S V a C.
Restes de la palestra de la ciutat romana de Segobriga. Conca

32. PASTEL (pintura al pastel)
Tècnica i per extensió obra pictòrica realitzada damunt paper amb un
llapis fet amb colors mòlts i reduïts a pasta pictòrica amb goma aràbiga.

33. PERISTIL
Pòrtic o galeria de columnes tot al voltant
d’un pati o d’un edifici.
Peristil d’una casa pompeiana.

34. PERSPECTIVA ( lineal, aèria)
Construcció geomètrica que permet representar els objectes
tridimensionals sobre una superfície bidimensional.

35. PERSPECTIVA LINEAL: Respon a una
formulació de base matemàtica Brunelleschi,
arquitecte florentí del s. XV, la va utilitzar per
primera vegada com una forma de projectar
els edificis simulant les tres dimensions. Es
basa en la confluència de totes les línies de la
composició en un punt anomenat punt de
fuga, que se situa per darrere del plànol del
quadre. Serà l’instrument amb que les
representacions pictòriques es situaran en
un espai il·lusori que reprodueix fidelment
l’espai real organitzant les composicions en
diversos plànols.

36. AÈRIA: definida i utilitzada per Leonardo da
Vinci (s XVI) per qui la perspectiva lineal era
una abstracció matemàtica que no satisfeia
completament l’ull humà.
Considerava que s’havia de tenir en compte la
variació de colors en relació a la distància i la
pèrdua de nitidesa dels contorns dels objectes
amb la llunyania. S’intenta representar
l’atmosfera que envolta els objectes.

37. PETXINA
Cadascun dels quatre triangles curvilinis situats entre els arcs torals,
sobre els quals descansa directament el cimbori. Serveixen per passar
de la planta quadrada a la circular

38. PILAR
Element arquitectònic vertical de suport, de
secció poligonal, aïllat i massís,
considerablement més alt que ample però
de proporcions arbitràries. Sol ser de major
robustesa que la columna
PILAR

39. PILAR FASCICULAT
Pilar format per
nombroses motllures
adossades, característics
sobre tot de l’art gòtic.
Diferents seccions de pilars i columnes de temples medievals.

40. PILASTRA
Pilar de planta quadrada o
rectangular adossat a un mur
o a una paret.

41. PILOTIS
Element arquitectònic
propi de l’arquitectura
racionalista. Forma part
d’un dels cinc punts de la
nova arquitectura
enunciats per Le
Corbusier el 1926: uns
pilars (pilotis) molt prims
de ferro, de secció rodona
que formen una estructura
reticular, aguanten l’edifici
aixecant la zona habitable
respecte del terreny (Ville
Savoie)
Ville Savoie. Le Corbussier. Poissy, França (1929)

42. PINACLE
Element arquitectònic
terminal acabat
generalment en punta.

43. PLANTA Secció horitzontal de qualsevol
dels pisos d’un edifici, generalment feta a
escala. Hi apareixen els murs, les
columnes o pilars, les obertures i línies
projectades corresponents a les voltes de
creueria i aresta.

44. PLANTA BASILICAL
Planta que recorda la de la basílica romana.
Planta d’una basílica romana i planta basilical de san Giovanni in Laterano. Roma

45. PLANTA DE SALÓ
Planta d’una o tres naus i
suports molt estrets a les
arcades de separació. L’espai
interior és unitari i diàfan amb
manca de separacions visuals
que compartimentin la planta de
l’edifici. Aquests tipus de planta
es propi de l’arquitectura gòtica
del sud de França i Catalunya
del s. XIV.
Planta i interior de la catedral de Girona. Segles XIV i XV

46. PLEMENTERIA
Conjunt de peces de poc gruix
que formen l’element passiu
d’una volta de creueria omplint
els espais que hi ha entre els
arc o els nervis.

47. PODI
Plataforma situada
entre l’arena i la càvea
d’un amfiteatre on hi
havia les places
d’honor
Vista aèria del Colosseu o amfiteatre Flavi. Secció del Colosseu després d’un procés de reforma dut a terme al segle III.

48. POLICROMIA
Revestiment pictòric de dos o més colors
amb què es cobreix una obra escultòrica o
arquitectònica per completar-la.
Escultura d’August de Prima Porta i el Partenó, tal com les degueren veure els seus contemporanis

49. POLÍPTIC
Retaule format per més de tres
compartiments o plafons,
articulats de manera que es
poden plegar sobre el plafó
central.
Políptic de l’anyell místic de Jan Van Eyck,
amb les portes tancades ( S. XV)

50. PÒRTIC
Corredor públic per
passejar-hi que es troba
en tota la llargària d’un
carrer, al voltant d’una
plaça o a l’entorn d’una
illa de cases.
Portalada romànica del monestir de santa Maria de Ripoll al pòrtic de la basílica. (s. XII)

51. PRESBITERI
Part d’una església, més elevada que la resta,
corresponent a l’interior de l’absis, on hi ha l’altar major.
Presbiteri de la catedral de València

52. READY MADE
Obra artística fruit de la
combinació o disposició
arbitrària d’objectes d’ús
quotidià allunyats del seu
context habitual amb la qual
l’artista pretén sorprendre.
Marcel Duchamp denominà
així a les seves
composicions fetes a partir
d’objectes extrets de la
realitat generant obres
artístiques innovadores.

53. RELIEVE
RELLEU
Forma no exempta
treballada en un suport
bidimensional. Segons el
gruix o la part que
ressalta del plànol del
bloc es classifica en alt,
mig o baix relleu.

54. ALT RELLEU: És considera alt
relleu si les figures sobresurten
més de la meitat del seu volum
des del fons del bloc. El MIG
RELLEU, sobresurt
aproximadament la meitat.

55. BAIX RELLEU
El baix relleu es aquell que les figures representades sobresurten menys de la meitat
o gairebé gens. Poden estar fets sobre pedra o fusta. En alguns casos poden estar
policromats.

56. RETAULE
Armazón arquitectónico Conjunt de taules pintades o
que sirve tanto de bé frontals de marbre,
ornamento sobre un pedra, fusta o altres
altar, como para la materials, que generalment
colocación de imágenes, representen escenes
pinturas o relieves religioses, col·locat darrere
d’un altar.
Cubre el muro tras el
altar y puede estar
hecho sobre madera,
piedra o metal.

57. ROSASSA
Finestral circular, calat i vidrat, situat a gran altura a la façana d’una església.
Rosassa de llevant vista des de l’interior de la seu de Mallorca. Dia 2 de febrer i dia 11 de novembre són els dos únics dies de
l’any que s’hi pot ver un fenomen especial. La llum de la rosassa de llevant es projecta just davall de la rosassa del portal de
l’Almudaina.

58. SALMER
Pedra picada amb el llit horitzontal i
un costat tallat en pla inclinat,
col·locada a la part superior d’un
pilar o d’un mur per rebre la primera
dovella d’un arc o d’una llinda.

59. SARCÒFAG
Arca de pedra, generalment decorada amb relleus i inscripcions, destinada a
contenir el cos d’un difunt.
Sarcòfag dels esposos, art etrusc. S VI a C.

60. TALLA
Escultura, especialment de fusta.
Majestat Batlló.Talla romànica en fusta de xiprer i de
castanyer, policromada al tremp. Mitjan segle XII

61. TAMBOR
Mur cilíndric, o poligonal que serveix de
base d’una cúpula per donar-li major
elevació generalment amb finestrals per
il·luminar l’interior de l’edifici.

62. TAMBOR
Qualsevol de les peces del fust d’una
columna que no és monolítica

63. TEATRE
Edifici destinat a les representacions d’aquest gènere literari nascut a Grècia. Es
dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia, on seien els espectadors,
l’orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de
l’escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de
fons, magatzem i vestidors (scaena) Al començament els teatres romans eren de
fusta i desmuntables. A partir del s. I a C a Roma es van començar a construir
teatres de pedra segons els models grecs. Els romans van seguir bàsicament
aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los:
Els grecs construïen els teatres sobre la falda d’una muntanya, per poder posar
els seients en forma esglaonada en forma de grades. Els romans també eren
capaços de fer teatres com a edificis independents, en els quals la graderia
(cavea) descansava sobre un sistema d’arcs i galeries de formigó.
L’orquestra (orchestra) que en el teatre grec d’època clàssica era completament
circular, va esdevenir semicircular en el teatre romà. També va canviar-ne la
funció: ara hi seien els espectadors més importants.
Els romans feien l’escenari (proscaenium o pulpitum) més ample.
La scaena en el teatre romà es construïa tan alta com la cavea, de manera que el
teatre quedava tot tancat en un semicercle. La façana interior (frons scaenae)
ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a
l’escenari i servia de decorat permanent per totes les obres.

64. Parts del teatre romà de
Mèrida. Comparativa entre
una planta d’un teatre grec i
d’un teatre romà.

65. TERMES
Complex arquitectònic de
l’antiga Roma destinat als
banys públics, exercicis
físics, descans, esbarjo i
activitats intel·lectuals.
Les parts fonamentals de
les termes són les sales
de bany fredes
(frigidarium) tèbies
(tepidarium) i calentes
(caldarium) Eren edificis
de gran audàcia
constructiva, amb grans
espais coberts per voltes i
cúpules fetes de formigó i
recobertes a l’exterior de
pedra, marbre i mosaic.
Restes i maqueta de les termes de Dioclecià. Roma. S. III/IV d. C.

66. Planta de les Termes de
Dioclecià
1) Caldarium (sala de banys
calents)
2) Tepidarium (sala de banys
temperats)
3) Frigidarium (sala de banys
freds)
4) Natatio (piscina) - 5)
Palestrae (gimnasos)
6) Entrada al recinte - 7)
Gran exedra

67. TETRAMORF
Motiu iconogràfic que
representa el conjunt dels
quatre animals o vivents
que tradicionalment
simbolitzen els
evangelistes units en una
sola figuració.
•l’àngel, o l'home alat
s'associa a Mateu
•el lleó s'identifica amb
Marc.
•el bou simbolitza Lluc.
•l’àguila ha estat
associada a la figura de
Joan.
Relleu escultòric romànic, Maiestas Domini i Tetramorf. San Pedro de Moarves, Palència

68. TIMPÀ
Espai triangular o circular
inscrit dins les cornises
d’un frontó, que sol anar
decorat amb escultures o
relleus. A les portalades
de les esglésies medievals
està delimitat per la llinda i
les arquivoltes.

69. TOLOS
Temple de l’antiga
Grècia de planta
circular, cupulat i que
pot ser perípter o no.
Tolos del santuari de Delfos. S. IV a. C.

70. TONDO
Element
decoratiu,
esculpit o pinta
de forma circular,
típic del
Renaixement
italià.
Tondo Doni
Miquel Àngel
c. 1503-05; La Sagrada
Família; 120 cm de
diàmetre; Galeria dels
Uffizi, Florència

71. TRACERIA
Decoració arquitectònica
de pedra formada per la
combinació de línies i
figures geomètriques,
utilitzada en l’art gòtic a
finestrals, rosasses, etc.
Detall de finestral amb traceria gòtica de la llotja de
mercaders de Guillem Sagrera. Ciutat de Mallorca. S. XV.

72. TRANSSEPTE
Nau d’una església perpendicular a la
nau principal. La intersecció de les dues
naus forma el creuer.

73. TREMP (pintura al tremp)
Obra pictòrica realitzada amb
una pasta pictòrica obtinguda a
partir de pigments preparats
amb substàncies glutinoses com
l’ou, la cola, la caseïna o la
goma.
Madona del Magnificat,
S. Botticelli. (1482)
Tremp sobre taula, 115 cm de diàmetre
Galleria degli Uffizi, Florència

74. TRIBUNA
Galeria elevada, situada
damunt les naus laterals
d’una església, oberta a la
nau central.
Tribunes de la catedral romànica de sant Jaume de Galícia (s. XII)

75. TRIFORI
Galeria de trífores situada sobre
cadascuna de les naus laterals d’una
església, sovint amb finalitat decorativa.

76. ENTABLAMENTO
TRÍGLIF
Element arquitectònic en forma de
rectangle sortint solcat de tres glifs, que
decora un fis d’ordre dòric, des de
l’arquitrau a la cornisa, alternant amb les
mètopes.

77. TRÍPTIC
TRÍPTICO
Retaule de tres taules, en el qual les dues laterals es poden tancar sobre la
central.

78. TROMPA
Volta volada feta en un racó,
semblant a una petxina, amb
el vèrtex a l’angle i limitada
per un arc de mig punt, que
s’aplica en una construcció
per passar de planta
quadrada a octogonal i és
utilitzada, com la petxina, per
sostenir cimboris i cúpules.
Cúpula damut trompes de l’església de Sant Pau del Camp (s XIII) Catalunya

79. TROMPE-L’OEIL
Expressió francesa que significa “enganyar l’ull”,
també artifici. És una tècnica pictòrica que intenta
enganyar la vista, moltes vegades intentant produir
un fals efecte de profunditat, perspectiva o altres
efectes òptics. Va ser molt utilitzada pels pintors de
cúpules del Barroc.
Al·legoria sobre els treballs dels missioners jesuïtes
A. Pozzo (1691-4)
Fresc
Església de sant Ignasi, Roma

80. VANITAS
Mot llatí que
significa vanitat.
Designa una
categoria particular
de natura morta,
d’alt valor simbòlic,
amb la pretensió de
transmetre la
inutilitat dels plaers
mundans.
In ictu oculi
Juan Valdés Leal (1672)
Oli sobre tela
Hospital de la caritat, Sevilla

81. VITRALL
Vidriera de colors, emplomada
i muntada damunt un bastidor
metàl·lic que forma un dibuix
segons un disseny previ.
Vitrall de santa Maria del Mar. Barcelona

82. VOLTA (d’aresta, de canó, de creueria, de
mocàrabs, gallonada)
Estructura arquitectònica corbada que
cobreix un espai, forma un sostre, sosté un
altre element arquitectònic, etc.
Conformada amb elements que es
recolzen mútuament i exerceixen una
pressió exterior suportada per parets,
pilars, contraforts, etc.

83. VOLTA D’ARESTA
Volta que resulta de la
intersecció perpendicular de
dues voltes de canó.
Volta de Sant Vicenç de Cardona
Romànic català (s XII)

84. VOLTA DE CANÓ
Volta amb un perfil d’arc de
mig punt.

85. VOLTA DE CREUERIA
Volta que resulta de la intersecció
de dues o més voltes apuntades i
que presenta les arestes reforçades
amb nervis i tercelets.

86. VOLTA DE MOCÀRABS
Volta constituïda per mocàrabs (decoració
d’obra o de fusteria típicament musulmana,
consistent en prismes juxtaposats i superposats
verticalment, de base còncava, a manera
d’estalactites, que adornen voltes, capitells,
arcs, etc)
Mausoleu de Sayyed Mir Mohammad, Shirzaz (Iran)

87. VOLTA GALLONADA
Volta formada per la
juxtaposició de gallons
(element decoratiu en
forma d’ungla llarga o
d’ou que s’aplica en la
decoració entre d’altres
de cúpules i voltes)
Volta gallonada a
l’absis de san
Cebrián de
Mazote.
Mossàrab.
Valladolid (s XII)

88. VOLUTA
Element decoratiu en forma
d’espiral característic del capitell
jònic, però que també és present,
en una forma diferent, al capitell
corinti i al compost.

89. BIBLIOGRAFIA:
SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura.
Edicions UIB. Palma (2002)
http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009
http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ
http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK