FITXA 6: TEATRE D’EPIDAURE 
Júlia López Valera 
INSTITUT BANÚS
Edifici Teatre d’Epidaure 
Autor Policlet el Jove (Argos, s.V-IV 
a.C.) 
Cronologia 350 a.C 
Estil Grec clàssic 
Tipologia teatre 
Material pedra 
Localització Epidaure, al Peloponès (Grècia) 
Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTOR 
Segons Pausànies, historiador grec, l’arquitecte del teatre d’Epidaure va ser 
Policlet el Jove, potser fill o net del famós escultor, Policlet el Vell. Va estudiar a 
l'escola d’aquest i es va distingir com a autor de diverses estàtues d'atletes 
guanyadors olímpics. 
Va néixer a Argos al segle V a C. Se sap molt poc de la seva vida. Com a escultor 
fou eclipsat per la fama de Policlet el Vell. Fou més conegut com a arquitecte, ja 
que fou també creador del temple circular d’Epidaure, admirat per les seves 
innovadores columnes corínties, a més del famós teatre. 
Júlia López Valera
PLANTA D’UN TEMPLE GREC 
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL 
L’estructura es divideix en les tres parts característiques : l’orquestra, la càvea i les construccions 
escèniques (prosceni i escena). 
L’orquestra, espai totalment circular, té el terra de sorra i un altar de pedra, ja desaparegut, al 
centre. Al seu voltant, ocupant gairebé les dues terceres parts de la circumferència, hi ha la 
càvea, de 120 m de diàmetre, que puja el vessant de la muntanya fins a una alçada de 24 m. 
15.000 espectadors 
Júlia López Valera
Seients d'honor amb 
respatller i braços que 
se situaven dins el cercle 
de l'orquestra 
Càvea (20 grades) 
Càvea (30 grades) 
orchestra 
vint-i-quatre 
escales radials 
dotze 
escales 
radials 
pàrodoi 
diathoma 
2/3 
icosàedre 
20,30 m de diàmetre 
Júlia López Valera
Júlia López Valera
ENTORN I INTEGRACIÓ 
Té la càvea situada al vessant d’un pujol, aprofitant el pendent natural de la 
muntanya, als afores de l’actual ciutat de Pidhavro (antiga Epidaure), a l’extrem sud-est 
de la península del Peloponès. Tant per la ubicació com per les característiques, la 
integració a l’entorn paisatgístic és excel·lent i demostra l’estreta relació que hi havia 
entre art i natura en el món grec. 
El teatre 
està situat 
al sud-est 
del 
santuari 
d'Asclepi 
La ciutat d’Epidaure al Peloponnès es 
va fer famosa perquè hi havia el 
santuari d’Asclepi, déu de la medicina 
que guaria els malalts. Lloc de 
pelegrinatge, durant el segle IV a.C. el 
culte va créixer i, aquest santuari era 
visitat per molts malalts. 
Júlia López Valera
FUNCIÓ , CONTINGUT I SIGNIFICAT 
El teatre va néixer com a conseqüència de les jornades festives que, a la primavera i a l’hivern, els 
grecs dedicaven al déu del vi, Dionís. Això explica la construcció, al mig de l’orquestra, d’un altar 
destinat als actes rituals en honor del déu. 
L’acció dels actors es desenvolupava al prosceni, davant d’una arquitectura artificial o pintada. 
L’acústica d’aquest espai és tan precisa, que es pot sentir els actors sense problemes des de 
qualsevol racó de la càvea. 
Va ser un dels més famosos de l’època i s’hi van poder veure representades, entre d’altres obres 
teatrals, les millors tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil i les comèdies d’Aristòfones. Epidaure 
també va ser famós per la seva proximitat al santuari d’Asclepi, déu de la medicina. 
Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES 
El teatre d’Epidaure mostra l’evolució de l’arquitectura clàssica cap a 
l’hel·lenisme, quan augmenta la càvea i s’aixeca el prosceni. Fou el model a 
seguir per teatres posteriors, tant grecs (Segesta, Sicília) com romans, tot i que 
aquests hi aportaren avenços tècnics molt importants. 
Júlia López Valera

Fitxa 6 teatre d'epidaure

  • 1.
    FITXA 6: TEATRED’EPIDAURE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS
  • 2.
    Edifici Teatre d’Epidaure Autor Policlet el Jove (Argos, s.V-IV a.C.) Cronologia 350 a.C Estil Grec clàssic Tipologia teatre Material pedra Localització Epidaure, al Peloponès (Grècia) Júlia López Valera
  • 3.
    BIOGRAFIA DE L’AUTOR Segons Pausànies, historiador grec, l’arquitecte del teatre d’Epidaure va ser Policlet el Jove, potser fill o net del famós escultor, Policlet el Vell. Va estudiar a l'escola d’aquest i es va distingir com a autor de diverses estàtues d'atletes guanyadors olímpics. Va néixer a Argos al segle V a C. Se sap molt poc de la seva vida. Com a escultor fou eclipsat per la fama de Policlet el Vell. Fou més conegut com a arquitecte, ja que fou també creador del temple circular d’Epidaure, admirat per les seves innovadores columnes corínties, a més del famós teatre. Júlia López Valera
  • 4.
    PLANTA D’UN TEMPLEGREC Júlia López Valera
  • 5.
    DESCRIPCIÓ FORMAL L’estructuraes divideix en les tres parts característiques : l’orquestra, la càvea i les construccions escèniques (prosceni i escena). L’orquestra, espai totalment circular, té el terra de sorra i un altar de pedra, ja desaparegut, al centre. Al seu voltant, ocupant gairebé les dues terceres parts de la circumferència, hi ha la càvea, de 120 m de diàmetre, que puja el vessant de la muntanya fins a una alçada de 24 m. 15.000 espectadors Júlia López Valera
  • 6.
    Seients d'honor amb respatller i braços que se situaven dins el cercle de l'orquestra Càvea (20 grades) Càvea (30 grades) orchestra vint-i-quatre escales radials dotze escales radials pàrodoi diathoma 2/3 icosàedre 20,30 m de diàmetre Júlia López Valera
  • 7.
  • 8.
    ENTORN I INTEGRACIÓ Té la càvea situada al vessant d’un pujol, aprofitant el pendent natural de la muntanya, als afores de l’actual ciutat de Pidhavro (antiga Epidaure), a l’extrem sud-est de la península del Peloponès. Tant per la ubicació com per les característiques, la integració a l’entorn paisatgístic és excel·lent i demostra l’estreta relació que hi havia entre art i natura en el món grec. El teatre està situat al sud-est del santuari d'Asclepi La ciutat d’Epidaure al Peloponnès es va fer famosa perquè hi havia el santuari d’Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts. Lloc de pelegrinatge, durant el segle IV a.C. el culte va créixer i, aquest santuari era visitat per molts malalts. Júlia López Valera
  • 9.
    FUNCIÓ , CONTINGUTI SIGNIFICAT El teatre va néixer com a conseqüència de les jornades festives que, a la primavera i a l’hivern, els grecs dedicaven al déu del vi, Dionís. Això explica la construcció, al mig de l’orquestra, d’un altar destinat als actes rituals en honor del déu. L’acció dels actors es desenvolupava al prosceni, davant d’una arquitectura artificial o pintada. L’acústica d’aquest espai és tan precisa, que es pot sentir els actors sense problemes des de qualsevol racó de la càvea. Va ser un dels més famosos de l’època i s’hi van poder veure representades, entre d’altres obres teatrals, les millors tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil i les comèdies d’Aristòfones. Epidaure també va ser famós per la seva proximitat al santuari d’Asclepi, déu de la medicina. Júlia López Valera
  • 10.
    MODELS I INFLUÈNCIES El teatre d’Epidaure mostra l’evolució de l’arquitectura clàssica cap a l’hel·lenisme, quan augmenta la càvea i s’aixeca el prosceni. Fou el model a seguir per teatres posteriors, tant grecs (Segesta, Sicília) com romans, tot i que aquests hi aportaren avenços tècnics molt importants. Júlia López Valera