EGIPTE. ARQUITECTURA.

6,960 views

Published on

Published in: Education
1 Comment
9 Likes
Statistics
Notes
  • Hola Assumpció Granero, felicitats per el trevall de Egipte, estic realitzant un trevall en concret un mapa conceptual de Egipte, però no se on puc trobarlo, amb podries ajudar a trobarlo,, " Gràcies "....
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total views
6,960
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
632
Actions
Shares
0
Downloads
231
Comments
1
Likes
9
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • MASTABA D’EL-FARAUN
  • ENTRADA A LA MASTABA DE MERERUKA
  • PIRÀMIDE ESGLAONADA DE DJOSER
  • ENTRADA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL DE DASHUR
  • COBERTA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL DE DASHUR
  • PIRÀMIDE DE KEOPS
  • PIRÀMIDE DE KEFREN
  • SARCÒFAG DE KEFRÉN
  • CAMBRA DE KEFRÉN
  • PIRÀMIDE DE MIKERINOS
  • RECONSTRUCCIÓ D’UN HIPOGEU
  • AVINGUDA D’ESFINXS I PILONS DE KARNAC
  • AVINGUDA D’ESFINXS DE KARNAC
  • TEMPLO DE AMÓN EN KARNAK
  • COLUMNATA TEMPLE DE KARNAC
  • SALA HIPÒSTILA DE KARNAC
  • TEMPLO DE AMÓN EN KARNAK
  • COLUMNATA PAPIRIFORME DE LUXOR
  • COLUMNATA PAPIRIFORME DE LUXOR
  • SPEOS D’ABU SIMBEL (RAMSÉS II): CONSTRUCCIÓ FUNERARIA, MESCLA DE TEMPLE I SEPULCRE.
  • EGIPTE. ARQUITECTURA.

    1. 1. I … EGIPTE viurà per sempre… ARQUITECTURA Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves
    2. 2. EGIPCIEGIPCI ARQUITECTURA I ARTS PLÀSTIQUESARQUITECTURA I ARTS PLÀSTIQUES ARTART Anar a índex…
    3. 3. L’ULL D’HORUSL’ULL D’HORUS Anar a índex…
    4. 4.  ART EGIPCI: ULL D’HORUS.  CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART. • Introducció. • Avenços civilització egípcia.  ARQUITECTURA. • Característiques generals. • Tipus monuments artístics.  ARQUITECTURA FUNERÀRIA I RELIGIOSA. Tipus de tombes: una arquitectura per a l’eternitat. • MASTABA.  Fitxa. • PIRÀMIDES. Evolució piràmides. Fitxa i tipus: o Esglaonada: Faraó Djoser. Meidum. o RomboÏdal o acoblada: Snefrú. Piràmide roja (transició). o Regular o clàssica. Conjunt de Gizeh: Keops; Kefren i esfinx de Gizeh; i Micerí. • HIPOGEUS. Evolució enterraments. Fitxa. Esquema hipogeu. Vall dels Reis. Tutankamon; Temple i hipogeu Hatshepsut (semiespeu). • TEMPLES:  Fitxa i tipus de temple. Localització. o A l’aire lliure. Santuaris solars: Nyuserra. o A l’aire lliure. Temple de pilons. Parts. o Karnak. Plànol. Tebes. Dromos. Obelisc. Pilons. Sala Hípetra. Colossos. Sala Hipòstila. o Luxor. Dromos. Pilons. Obelisc. Estàtues. Columnata. Sala hipòstila (romà) i mesquita. Rameseum. o Columnes: Hathòrica; lotiforme; palmiforme o papiriforme oberta; campaniforme o papiriforme oberta; papiriforme; protodòrica. • SPEOS i SEMIESPEOS. Fitxa. Mentuhotep i Hatshepsut; Ramses II i Nerfertari.  Altres temples: Dendera; Hathor en Dendera; Horus en Edfú (sala hípetra; pilons); Ptolemaic. Filae; i Debod.  BIBLIOGRAFIA. Comença ARTS PLÀSTIQUES. ÍNDEX: ARQUITECTURA EGÍPCIAÍNDEX: ARQUITECTURA EGÍPCIA
    5. 5. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART Anar a índex…
    6. 6.  INTRODUCCIÓ  Monarquia divina: el Faraó.  Localització: Influència del riu Nil economia agrària.  Civilització fluvial:  Gran importància de la mida: arquitectura.  Ornamentació amb motius vegetals.  Religió:  Culte als déus: Cultura politeista.  Creença en la vida de ultratomba.  Cronologia:  Imperi Antic: 3000-2180 aC.  Imperi Mitjà: 2040-1785 aC.  Imperi Nou: 1570-1085 aC.  Època Baixa: 672-30 aC. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ARTCARACTERÍSTIQUES GENERALS ART INTRODUCCIÓ Anar a índex…
    7. 7.  INTRODUCCIÓ  Creació d'un sistema matemàtic.  Treball amb pedra: Tècniques avançades d‘enginyeria i arquitectura:  Piràmides monumentals, temples i obeliscs. Llegat durador:  Art i arquitectura imitats per altres pobles.  Ruïnes monumentals i fascinants sobreviuen segles.  Font d’inspiració per a la imaginació de turistes i escriptors.  El descobriment d’antiguitats i les excavacions a l’edat moderna centren l’atenció científica cap a la civilització egípcia.  Plàstica peculiar: Representació perpectiva aspectual.  Desenvolupament activitat artesanal del vidre. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ARTCARACTERÍSTIQUES GENERALS ART GRAN QUANTITAT AVENÇOS A L’ANTIC EGIPTE Anar a índex…
    8. 8. ARQUITECTURAARQUITECTURA Anar a índex…
    9. 9.  INTRODUCCIÓ  Material en funció del medi: Grans carreus de pedra, sobretot, i ´també fusta.  Abundància.  Perdurabilitat Immortalitat.  Sistema constructiu arquitravat (absència corves).  Organització arquitectònica que pren com a element bàsic la columna:  Altes i robustes amb capitells inspirats en la vegetació de l’entorn. Diversos tipus.  La bellesa es basa en la raó matemàtica de les proporcions.  Monumentalitat i colossalisme. ARQUITECTURA EGÍPCIAARQUITECTURA EGÍPCIA CARACTERÍSTIQUES GENERALS Anar a índex…
    10. 10.  INTRODUCCIÓ  FUNCIÓ FUNERÀRIA (art reial).  TOMBES:  MASTABA.  PIRÀMIDE ESGLAONADA.  PIRÀMIDE ROMBOÏDAL O ACOBLADA.  PIRÀMIDE REGULAR O CLÀSSICA.  HIPOGEU: TOMBES EXCAVADES EN ROCA. TEMPLES:  MONUMENTALS: IMPERI MITJÀ I NOU.  SPEOS: TEMPLES EXCAVATS A LA ROCA. ARQUITECTURA EGÍPCIAARQUITECTURA EGÍPCIA MONUMENTS ARQUITECTÒNICS Anar a índex…
    11. 11. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex…
    12. 12.  INTRODUCCIÓ A causa de la importància de la vida d’ultratomba, el faraó i les classes acomodades preparaven al llarg de la seva vida, la seva última morada. Aquesta preocupació explica el seu afany per la medicina i els rituals de momificació, perquè el cadàver s’havia de conservar incorrupte per assolir la resurrecció. Els monuments relacionats amb la vida d’ultratomba passen per tres etapes, amb tres tipus d’enterraments: les mastabes, les piràmides i els hipogeus ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA LES TOMBES: UNA ARQUITECTURA PER A L’ETERNITAT MASTABA EL-FARAUN. PIRÀMIDE DE KEOPS. TEMPLE HIPOGEU DE LA REINA HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr al Bahari). Anar a índex…
    13. 13. MASTABAMASTABA Anar a índex…
    14. 14.  INTRODUCCIÓ  Primer tipus de gran tomba manada construir pels faraons primer i, després, per particulars de certa categoria social, nobles i alts funcionaris, durant l’Imperi Antic.  ETIMOLOGIA:  Deriva de la paraula àrab mastabat que significa “banc”.  En el segle XIX la posa en circulació l’egiptòleg francès Auguste Mariette. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA ESQUEMA DE LA MASTABA. Pou entrada a la cambra funerària. Cambra funerària Serdab petita capella que contenia objectes del difunt.
    15. 15. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA ESQUEMA D’UNA MASTABA. CRONOLOGIA: Sorgeix durant el període Protodinàstic (3100 - 2686). CARACTERÍSTIQUES:  Planta rectangular.  Parets exteriors inclinades a l’interior (d’uns 6 m alt).  Cobertes planes.  Forma de piràmide truncada.  Construïda amb carreus (sillares) de caliça o maó. PARTS:  Pou, que condueix a la cambra.  Cambra funerària (nivell subterrani, sota terra, on es depositava el sarcòfag amb el cos momificat, després es tapava amb una llosa).  Serdab: Capella, a ras del terra (nivell superior), on es depositaven les ofrenes, es realitzaven els rituals funeraris i estava l’estàtua de substitució per albergar el Ka (ànima del mort que sobreviu).  Falsa porta en la paret oriental (pel Ka). Pou s’omplia d’arena per a evitar els saqueigs. Cambra funerària Serdab petita capella que contenia objectes del difunt. Anar a índex…
    16. 16. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA SERDAB O CAPELLA (OBJECTES DIFUNT I ESTÀTUA).
    17. 17. ESTRUCTURA D’UNA  SUPERESTRUCTURA:  Serdab: Capella funerària falsa porta.  Estela.  Decoració exterior.  Mur perimetral.  Barca solar.  SUBESTRUCTURA:  Un pou de descens a la cambra funerària.  Cambra funerària (sarcòfag difunt). ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIAMASTABA RECONTRUCCIÓ PART EXTERNA MASTABA I MASTABES FORMANT CARRERS.
    18. 18. MASTABES. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA
    19. 19. ESTRUCTURA, ALÇAT i TALL TRANSVERSAL D’UNA MASTABA (MODEL DE LA IV DINASTIA). ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA
    20. 20. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA
    21. 21. INTERIOR D’UNA MASTABA. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA
    22. 22. MASTABA MUR I EXTERIORS DE MASTABA. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA
    23. 23. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA EL-FARAUN
    24. 24. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA EL-FARAUN
    25. 25. ENTRADA MASTABA DE MERERUKA ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA
    26. 26. PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES Anar a índex
    27. 27. PIRÀMIDESPIRÀMIDES Anar a índex…
    28. 28.  Les Piràmides són els símbols més coneguts de l'antic Egipte.  L'art a Egipte té una funció religiosa, està molt relacionat amb la religió i la mort, per la seva creença en la vida d'ultratomba. Els déus són reencarnats en les estàtues i habitaven els temples, dels quals s’encarreguen els sacerdots. ARQUITECTURA EGÍPCIAARQUITECTURA EGÍPCIA PIRÀMIDES DE GIZEH (2551-2494 aC)
    29. 29. EVOLUCIÓ DE LES PIRÀMIDESEVOLUCIÓ DE LES PIRÀMIDES Anar a índex…
    30. 30. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA EVOLUCIÓ: DE LA MASTABA A LA PIRÀMIDE
    31. 31. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDES ESGLAONADES DE DJOSER, ROMBOÏDAL DE SNEFRU I REGULAR DE KEOPS. CRONOLOGIA: Sorgeixen a l’Imperi Antic (III i IV Dinastia, 2668-2500).  Substituïdes a l’Imperi Nou per hipogeus (1554- 1080). TIPUS:  Esglaonades (DJOSER, 2650 aC).  Romboïdals (Acoblada) com la de SNEFRU.  Regulars o clàssiques (GIZEH, IV Dª, 2551-2494). CARACTERÍSTIQUES:  Planta quadrangular.  Construïdes amb grans carreus de caliça.  Eren conjunts funeraris formats per diversos edificis i elements arquitectònics. PARTS (darrere).  Piràmide (tomba).  Temple funerari (a l’est de la piràmide), amb la mateixa funció que la capella de la mastaba.  Avinguda cerimonial, per a la processó funerària.  Temple per al culte al difunt faraó. SIGNIFICAT:  Colossalisme a causa del pols dels faraons al Sol. PIRÀMIDE Anar a índex…
    32. 32.  Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descàrrega dels materials.  5. Calçada dels morts, cami cap al Temple funeràri.  3. Temple funerari, construït sobre les barraques i tallers dels artesans.  2. Piràmide. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA RECONSTRUCCIÓ DEL CONJUNT ARQUITECTÒNIC I CERIMONIAL PIRÀMIDE
    33. 33.   Piràmide esglaonada  Es construeixen superposant vàries mastabes, unes sobre les altres, respon al desig de magnificar les tombes (a partir III Dinastia).  En el complex funerari de Djoser, en la necròpolis de Saqqara, el faraó Djoser (2649-2575) va fer construir aquesta piràmide esglaonada, que és una evolució de la mastaba.  Imhotep, l'arquitecte, va superposar 6 escalons o mastasbes per a construir la piràmide. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA ESQUEMA PIRÀMIDE ESGLAONADA. PIRÀMIDE RECONSTRUCCIÓ COMPLEX DE SAQQARA. Anar a índex…
    34. 34. PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (DJOSER), SAQQARA (IMHOTEP, cap 2650 aC). ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE Anar a índex…
    35. 35. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ESGLAONADA DJOSER IMHOTEP. PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m base x 60m altura). IMHOTEP. RECONSTRUCCIÓ COMPLEX DE SAQQARA.
    36. 36. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA RECONSTRUCCIÓ COMPLEX FUNERARI SAQQARA IMHOTEP. PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m BASE X 60m ALTURA). SAQQARA.
    37. 37. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ESGLAONADA DJOSER IMHOTEP. PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m BASE X 60m ALTURA). SAQQARA. ESTRUCTURA I DEPENDÈNCIES.
    38. 38. IMHOTEP. PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m base x 60m alt). SAQQARA. VISTA GENERAL. COMPLEX FUNERARI SAQQARA ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA
    39. 39. PIRÀMIDE NECRÒPOLIS DE SAQQARA Faraó Djoser, arquitecte Imhotep (cap 2650 aC). ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
    40. 40. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ESGLAONADA DJOSER
    41. 41. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ESGLAONADA DJOSER
    42. 42. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ESGLAONADA DJOSER. IMHOTEP. SAQQARA. Cap 2650 aC.
    43. 43.  Anomenada pels àrabs “Falsa Piràmide”, es troba a l’entrada de El Fayum, a prop de 100 Km de El Caire. Construïda en temps de Seneferu. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MEIDUM Anar a índex…
    44. 44. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MEIDUM
    45. 45. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. Perfil trencat per evitar-ne l’esfondrament. Anar a índex…
    46. 46. PIRÀMIDE ROMBOÏDAL (“ACODADA”) DE SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA
    47. 47. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. Perfil trencat per evitar-ne l’esfondrament.
    48. 48. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. Perfil trencat per evitar-ne l’esfondrament.
    49. 49. ENTRADA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL DE SNEFRÚ, DASHUR ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA
    50. 50. COBERTA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL DE SNEFRÚ, DASHUR. VISTA DE L’INTERIOR. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA
    51. 51. La piràmide romboïdal o acoblada. Viatge a Egipte i Núbia, Frederic Louis Norden (segle XVIII). ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA
    52. 52. PIRÀMIDE ROMBOÏDAL (ACOBLADA) DE SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ROJA DE SNEFRU. DASHOUR.
    53. 53. PLANTA I SECCIÓ ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ROJA DE SNEFRU. DASHOUR. Anar a índex…
    54. 54. INTERIOR I PASSADÍS D’ACCÉS A LA PRIMERA CAMBRA. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ROJA DE SNEFRU. DASHOUR.
    55. 55. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ROJA SNEFRU. DASHOUR. PASSADÍS D’ACCÉS A LA PRIMERA CAMBRA.
    56. 56. PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES
    57. 57.  Piràmide regular La necròpolis de Gizeh, amb les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí, n’és un bon exemple (2551-2494 aC, Hemiunu). ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE COMPLEX PIRÀMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC). Anar a índex…
    58. 58.  Piràmide clàssica A partir de la IV dinastia, en el mateix Imperi Antic, l’estructura primigènia esglaonada s’amplia amb una rampa, que comunica el temple alt amb el temple baix. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE LA PIRÀMIDE I ELS SEUS TEMPLES.
    59. 59.  Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descàrrega dels materials.  5. Calçada dels morts, cami cap al Temple funeràri.  3. Temple funerari, construït sobre les barraques i tallers dels artesans.  2. Piràmide. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA RECONSTRUCCIÓ DEL CONJUNT ARQUITECTÒNIC I CERIMONIAL PIRÀMIDE
    60. 60. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDES Anar a índex…
    61. 61. PIRÀMIDES DE GIZEH (Hemiunu, 2551-2494 aC). MESETA DE GIZA. Keops: gran, 230m base x 146 alt. Kefren: mitjana, 215m base x 143 alt. Mykerinos: petita, 108m base x 66m alt. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
    62. 62. COMPLEX PIRÀMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC). ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
    63. 63. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIAPIRÀMIDE
    64. 64. ESQUEMA D’UNA PIRÀMIDE. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
    65. 65. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ESQUEMA D’UNA PIRÀMIDE.
    66. 66. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
    67. 67. PIRÁMIDES DE GIZEH: ESQUEMA GENERAL. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
    68. 68. PIRÀMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC). ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
    69. 69. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
    70. 70.  INTRODUCCIÓ  Piràmide clàssica La més gran de les piràmides és la de Kheops, que arribava a una altura de 146 metres. Enorme construcció (mol) que conté 2.300.000 bloques de pedra calcària, cadascuna de més de dues tones i mitja, transportades per grans balses, a través del riu Nil, i elevades fins a la piràmide mitjançant una calçada, que després es demolia. Segons Heròdot, en la seva construcció treballaren més de 120.000 esclaus, durant més 20 anys. PIRÀMIDE KEOPS ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex…
    71. 71. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE KEOPS
    72. 72.  Piràmide clàssica Les piràmides tenen planta laberíntica per a evitar els saqueigs, consten d'unes cambres centrals on es dipositava el sarcòfag del faraó, acompanyat de la seva estàtua de substitució per albergar l’ànima (ka), en cas de no disposar del cos en la resurrecció, i d'altra cambra amb passadissos sense sortida, aquesta per evitar els robatoris. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE KEOPS
    73. 73. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA SECCIÓ PIRÀMIDE KEOPS
    74. 74. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA VISTA AÈRIA I SECCIÓ DE LA GRAN PIRÀMIDE DE KEOPS
    75. 75. TALL TRANSVERSAL I PASSADÍS INTERIOR GRAN PIRÀMIDE KEOPS
    76. 76. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE KEOPS
    77. 77. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE KEFREN Anar a índex…
    78. 78.  Piràmide clàssica Normalment devora de les piràmides hi havia els temples, per exemple, a la vorera del Nil, com el de l’Esfinx (temple funerari de Gizeh). ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN
    79. 79. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN
    80. 80. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN
    81. 81. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE KEOPS, DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN
    82. 82. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA CAMBRA DE DE KEFREN
    83. 83. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA SEPULCRE DE DE KEFREN
    84. 84. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC) Anar a índex…
    85. 85. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC)
    86. 86. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC)
    87. 87. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC)
    88. 88. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS. VISTA EXTERIOR I PIRÀMIDES AUXILIARS O DE LES REINES Anar a índex…
    89. 89. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)
    90. 90. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)
    91. 91. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)
    92. 92. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ), ESQUEMA GENERAL
    93. 93. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PLÀNOL I ESTRUCTURA INTERNA PIRÀMIDE DE MIKERINOS
    94. 94. HIPOGEUHIPOGEU Anar a índex…
    95. 95.  De la piràmide regular a l’hipogeu  Hipogeus A les darreries de l’Imperi Antic apareixen els hipogeus, són construccions excavades a la roca que tenien planta laberíntica, de dimensions reduïdes que, en un principi, només eren per a personalitats secundàries, però, després els enterraments dels nobles i dels faraons també es feien en els hipogeu. Es va produir un canvi radical en els conjunts funeraris: la separació del lloc de la sepultura, ara més amagat i més difícil de saquejar, i del temple funerari. Aquestes tombes tenien escàs interès arquitectònic, però són interessants les pintures que decoren els corredors per on s'entra i on hi ha escriptures jeroglífiques.  Semispeos i speos Durant l’Imperi Mitjà, els sepulcre es redueixen i, en canvi, s’amplia el temple funerari. Un exemple n’és el conjunt de Mentuhotep (XI dinastia) a Dayr al-Bahari, que la reina Hatshepsut, de l’Imperi Nou, va prendre com a exemple per al seu temple funerari. PIRÀMIDE HIPOGEU SPEOS ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex…
    96. 96. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA CRONOLOGIA: Imperi Nou (Dinastia XVIII, 1554-1080 aC). CARACTERÍSTIQUES:  Conjunt de cambres sepulcrals excavades a la roca, al vessant d’una muntanya.  Mateixa disposició, en indrets disimulats, per a protegir els tresors i cercant evitar el saqueig. PARTS:  Accessos.  Cambres funeràries. LOCALITZACIÓ:  El trasllat de la capital de Menfis a Tebes permet la creació de la triple necròpoli: • Vall del Reis. • Vall de les Reines. • Vall dels nobles. EXEMPLE:  Tomba de Tutankamon. HIPOGEU PIRÀMIDE DE KEOPS, HIPOGEU DE TUTANKAMON I SEMIESPEOS DE HATSHEPSUT Anar a índex…
    97. 97. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA HIPOGEU DE BENI HASAM (EXEMPLE) SECCIÓ D’UN HIPOGEU ESQUEMA D’UN HIPOGEU Anar a índex…
    98. 98. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA
    99. 99. ARQUITECTURA FUNERÀRIA ARQUITECTURA FUNERÀRIA HIPOGEU DE TUTMÉS III (esquerra) I DE RAMSES II (a sota), VALL DELS REIS.
    100. 100. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA NECRÒPOLIS DE LA VALL DELS REIS. TEBES. Anar a índex…
    101. 101. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA NECRÒPOLIS DE LA VALL DELS REIS. TEBES.
    102. 102. PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES
    103. 103. ARQUITECTURA FUNERÀRIA ARQUITECTURA FUNERÀRIA LOCALITZACIÓ DELS JACIMENTS. VALL DELS REIS. TEBES. Anar a índex…
    104. 104. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA HIPOGEUS. VALL DELS REIS. TEBES.
    105. 105. HIPOGEU DE TUTANKAMON ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex…
    106. 106. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA INTERIOR TOMBA TUTANKAMON Anar a índex…
    107. 107. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA TEMPLE I HIPOGEU (SEMIESPEOS) DE LA REINA HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr al Bahari). Anar a índ
    108. 108. TEMPLE I HIPOGEU HATSHEPSUT (SEMIESPEOS) (1490-1480 aC, Dayr al Bahari). ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA
    109. 109. ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA RECONSTRUCCIÓ TEMPLE I HIPOGEU (SEMIESPEOS)
    110. 110. TEMPLESTEMPLES Anar a índex…
    111. 111. CRONOLOGIA: Imperi Nou (Dª XVIII,1554-1080 aC). TIPUS  A l’aire lliure. Temple solar.  Temple de pilons (prototip).  Semiespeos o speos. CREENÇA RELIGIOSA:  Culte a Ra. PARTS O ESTRUCTURA TEMPLE PILONS:  EXTERIOR:  Avingusa d’esfinx o carners (dromos).  Obelisc i estàtues del faraó.  Pilons (trapesoidals) amb banderoles o estendards.  INTERIOR:  Pati de columnes (sala hípetra).  Sales hipòstiles (una o vàries).  Capella o capelles: Cambra amb l’altar del Déu (Sancta Santorum o santuari). EXEMPLE:  Temples de Karnak i Luxor. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA ESTRUCTURA DEL TEMPLE DE PILONS TEMPLE Anar a índex…
    112. 112. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA MAPA DE L’ANTIC EGIPTE Tombes a la riba esquerra del riu (posta o ocàs de sol). Temples a la riba dreta del riu (sortida o neixement del Sol). Anar a índex…
    113. 113.  Arquitectura religiosa: Els temples Construccions dedicades als déus egipcis.  De l’Imperi Antic es coneixen alguns temples com el de Neuserre (Nyuserra), però és a l’Imperi Mitjà i Nou quan es van construir els grans temples a Tebes, dedicats a Ammó. Com a exemples destaquen els conjunts de Karnak i Luxor. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLES RECONSTRUCCIÓ DEL TEMPLE SOLAR DE NEUSERRE (NYUSERRA). ABUSIR . Vª DINASTIA. Anar a índex…
    114. 114. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE SOLAR DE NEUSERRE (NYUSERRA). ABUSIR. Vª DINASTIA.
    115. 115. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA ALTAR DEL TEMPLE SOLAR DE NEUSERRE (NYUSERRA). ABUSIR. Vª DINASTIA.  Temples. Sabtuaris solars Varen ser molt importants durant la dinastia IV i V de l’Imperi Antic. Dels sis santuaris solars el més important, construït per la V dinastia en honor a Ra, és del faraó Nyuserra, en Abu Gurob. Aquests temples eren recintes pel sacrifici: A un costat del pati s'enfilaven piles de pedra, on es posaria la sang dels animals per l'ofrena, que correria per un canalets tallats en el terra.
    116. 116. TEMPLE DE PILONS A L’AIRE LLIURE Anar a índex…
    117. 117.  Arquitectura religiosa: Els temples  S’hi accedia a través d’una avinguda d’esfinxs, anomenada dromos. Aquesta avinguda conduïa des del Nil fins a la porta del temple formada per dos grans pilons. L’entrada estava formada pels dos murs en talús davant dels quals es col·locaven un o diversos obeliscs. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLES ESTRUCTURA DEL TEMPLE DE PILONS Anar a índex…
    118. 118. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMON EN KARNAK. AVINGUDA DE LES ESFINXS I PILÓ A L’ENTRADA. Anar a índex…
    119. 119. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ EN KARNAK. AVINGUDA DE LES ESFINXS I PILÓ A L’ENTRADA.
    120. 120.  Arquitectura religiosa: Els temples Tot el recinte del temple estava emmurallat. A continuació hi havia la sala hípetra, un gran recinte descobert flanquejat a cada costat per una filera de columnes. Aquest espai era l’única part pública del temple. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSATEMPLES
    121. 121.  Arquitectura religiosa: Els temples Després hi havia la sala hipòstila o de columnes, constituïda per un bosc de columnes de formes vegetals, més altes al centre, que formaven una mena de nau central per millorar la il·luminació interior, les columnes estaven cobertes per un sostre pla. Aquesta sala estava dividida en diverses naus. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLES MODEL DE TEMPLE DE PILONS
    122. 122.  Arquitectura religiosa: Els temples L’última part del temple era la cel·la o el sancta sanctorum, era una petita habitació tancada on regnava l'obscuritat, i on es guardava l'estàtua del déu, tenia un única porta o obertura.  Cap persona, llevat del sacerdot o el faraó, tenia accés a aquesta sala.  Al costat hi havia una cambra on es guardava la barca en la qual el déu Ammó era passejat, en processó, els dies festius. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA ESTRUCTURA DELTEMPLE
    123. 123.  Arquitectura religiosa: Els temples El sacerdot despertava al déu, el vestia i li oferia distints menjars, el preparava per al culte diari, que era secret i consistia en oracions i rituals, que els sacerdots feien en el seu honor. Per la nit, l'estàtua tornava a ser tancada en el seu habitacle, ignorant de les cuites dels seus fidels. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA ESTRUCTURA DELTEMPLE
    124. 124. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA ESTRUCTURA DELTEMPLE
    125. 125. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC, PROTOTIP DE L’ARQUITECTURA TEMPLÀRIA). Anar a índex…
    126. 126. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (PROTOTIP DE L’ARQUITECTURA TEMPLÀRIA).
    127. 127. PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES
    128. 128. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PLÀNOL DEL TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC, PROTOTIP DE L’ARQUITECTURA TEMPLÀRIA). Anar a índ
    129. 129. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PLÀNOL DEL TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC).
    130. 130. Temple de Karnak Temple de Mut Ciutat de Tebas Camp inundables Riu Nil Temple de Luxor Dromos (Avinguda esfinxs) IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV).IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV). TEBAS CAPITAL DE L’IMPERI Anar a índe
    131. 131. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS I PILONS A L’ENTRADA.
    132. 132. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS I PILONS A L’ENTRADA. Anar a índex…
    133. 133. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS O DROMOS I PILONS A L’ENTRADA.
    134. 134. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS I PILONS A L’ENTRADA.
    135. 135. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS O DROMOS I PILONS DE L’ENTRADA AL FONS.
    136. 136. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS O DROMOS I PILONS DE L’ENTRADA AL FONS.
    137. 137. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA OBELISCS Anar a índex…
    138. 138. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PILONS Anar a índex…
    139. 139. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA ESFINX AMB CAP DE CARNER QUE REPRESENTA A AMMÓ (AVINGUDA D’ESFINXS O DROMOS D’ENTRADA AL TEMPLE DE KARNAK).
    140. 140. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PLÀNOL DEL TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC).
    141. 141. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HÍPETRA (GRAN PATI). KARNAK (2000-365 aC).
    142. 142. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HÍPETRA (GRAN PATI). KARNAK (2000-365 aC). Anar a índex…
    143. 143. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HÍPETRA (GRAN PATI) I SEGON PILÓ. KARNAK (2000-365 aC).
    144. 144. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). PILONS.
    145. 145. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA SEGON PILÓ AMB COLUMNA AL FONS. KARNAK (2000-365 aC).
    146. 146. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). COLOSSOS DEVORA SEGON PILÓ Anar a índex…
    147. 147. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). ESTÀTUA DE RAMSES II, A L’ENTRADA DE LA SALA HIPÒSTILA
    148. 148. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). SALA HIPÒSTILA. Anar a índex…
    149. 149. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). VISTA DE LA SALA HIPÒSTILA.
    150. 150. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). SALA HIPÒSTILA.
    151. 151. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA COLUMNATA DEL TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). VISTA DE LA SALA HIPÒSTILA.
    152. 152. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA COLUMNATA DEL TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). VISTA DE LA SALA HIPÒSTILA.
    153. 153. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA COLUMNATA DEL TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). VISTA DE LA SALA HIPÒSTILA.
    154. 154. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). SALA HIPÒSTILA.
    155. 155. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC).
    156. 156. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA VISTA GENERAL DEL LLAC SAGRAT. TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). VISTA SOBRE EL VUITÈ PILÓ.
    157. 157. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PLÀNOL DEL TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC).
    158. 158. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE KARNAK A AMMÓ (2000-365 aC).
    159. 159. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). Anar a índex…
    160. 160. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (RAMSES III, 1184- 1153 aC).
    161. 161. TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (Ramsès III, 1184-1153) ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (RAMSES III, 1184- 1153 aC).
    162. 162. TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA
    163. 163. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). AVINGUDA DE LES ESFINXS O DROMOS. Anar a índex…
    164. 164. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). AVINGUDA DE LES ESFINXS O DROMOS.
    165. 165. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). AVINGUDA DE LES ESFINXS O DROMOS.
    166. 166. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). ESFINXS, PILONS, OBELISC I ESTÀTUES.
    167. 167. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTÀTUES. Anar a índex…
    168. 168. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTÀTUES.
    169. 169. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTÀTUES.
    170. 170. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTÀTUES. Anar a índex…
    171. 171. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTÀTUES.
    172. 172. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). ESTÀTUES DE RAMSES II A L’ENTRADA. Anar a índex…
    173. 173. TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). ESTÀTUES DE RAMSES II A L’ENTRADA. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA
    174. 174. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). LA GRAN COLUMNATA D’AMENOFIS III. Anar a índex…
    175. 175. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ- RA A LUXOR (1184- 1153 aC). LA GRAN COLUMNATA D’AMENOFIS III.
    176. 176. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). COLUMNATA PAPIRIFORME DEL TEMPLE D’AMENOFIS III. Anar a índex…
    177. 177. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PATI DEL TEMPLE D’AMENOFIS III: COLUMNATA PAPIRIFORME.
    178. 178. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PATI DEL TEMPLE D’AMENOFIS III: COLUMNATA PAPIRIFORME.
    179. 179. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC).
    180. 180. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA MUR DE LA SALA HIPÒSTILA DEL TEMPLE DE LUXOR D’AMMÓ-RA (1184- 1153 aC). TRANSFORMAT EN ÈPOCA ROMANA. Anar a índex…
    181. 181. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA MESQUITA D’ABU-EL-HAGAG CONSTRUÏODA SOBRE ELS MURS DEL TEMPLE DE LUXOR D’AMMÓ-RA (1184- 1153 aC). Anar a índex…
    182. 182. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA MESQUITA D’ABU-EL-HAGAG CONSTRUÏODA SOBRE ELS MURS DEL TEMPLE DE LUXOR D’AMMÓ-RA (1184- 1153 aC).
    183. 183. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE RAMSES II, TEBES. Anar a índex…
    184. 184. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE RAMSES II, TEBES. RAMESEUM.
    185. 185. TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (Ramsès III, 1184-1153) ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (RAMSES III, 1184- 1153 aC).
    186. 186.  Capitells Els capitells de les columnes dels temples egipcis podien ser: papiriformes (capoll i oberta), palmiformes, lotiforme, campaniformes i hathòrics, i a sobre s’hi recolzaven els arquitraus o les llindes de la coberta. Utilitzaven, principalment, la columna de fust llis i aquestos fusts estaven policromats amb relleus referits a temes religiosos o gestes dels faraons. En totes les construccions es manifesta el gust per la penombra, que respon a la necessitat de guarir-se de la calor i la importància de l’ombra per crear un ambient de misteri. SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVATSISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT Lotiforme Palmiforme CAPITELLS Anar a índex…
    187. 187. SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVATSISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT COLUMNES I CAPITELLS EGIPCIS
    188. 188. 35.5.- COLUMNA HATHÒRICA EGÍPCIA (A) • Columna egípcia, el capitell de la qual representa la cara de la deessa Hathor, normalment amb orelles de vaca. TEMPLE D’AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). SALA HIPÒSTILA. Anar a índex…
    189. 189. Lotiforme 25.- CAPITEL i 35.8.- COLUMNA LOTIFORME (A) Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de flor de lot (arquitectura egípcia). Anar a índex…
    190. 190. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HÍPETRA (GRAN PATI). KARNAK (2000-365 aC).
    191. 191. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC).
    192. 192. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE RAMSES II, TEBES. RAMESEUM.
    193. 193. 25.- CAPITELL i 35.9.- COLUMNA PALMIFORME I PAPIRIFORME OBERTA (A) Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de fulles de palmera (arquitectura egípcia). Palmiforme Anar a índex…
    194. 194. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HÍPETRA (GRAN PATI) I SEGON PILÓ. KARNAK (2000-365 aC). COLUMNA CAMPANIFORME O PAPIRIFORME OBERTA. Formada per fust llis, normalment decorat amb inscripcions i un capitell en forma de papir obert. Utilitzada en Saqqara. Anar a índex…
    195. 195. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). SALA HIPÒSTILA.
    196. 196. 25.- CAPITELL i 35.10.- COLUMNA PAPIRIFORME (A) Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de la planta del papir. (arquitectura egípcia). TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). COLUMNATA PAPIRIFORME FASCICULADA DEL TEMPLE D’AMENOFIS III. Anar a índex…
    197. 197. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). COLUMNATA PAPIRIFORME FASCICULADA DEL TEMPLE D’AMENOFIS III.
    198. 198. Protodòrica. És una columna de fust acanalat semblant a la Dòrica. Trobada qualcuna en Saqqara. SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVATSISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT COLUMNA PROTODÒRICA Anar a índex…
    199. 199. CRONOLOGIA: Imperi Nou (Dª XVIII,1554-1080 aC). TIPUS  A l’aire lliure. Temple solar.  Temple de pilons (prototip).  Semiespeos o speos. CREENÇA RELIGIOSA:  Culte a Ra. PARTS O ESTRUCTURA TEMPLE PILONS:  EXTERIOR:  Avingusa d’esfinx o carners (dromos).  Obelisc i estàtues del faraó.  Pilons (trapesoidals) amb banderoles o estendards.  INTERIOR:  Pati de columnes (sala hípetra).  Sales hipòstiles (una o vàries).  Capella o capelles: Cambra amb l’altar del Déu (Sancta Santorum o santuari). EXEMPLE:  Temples de Karnak i Luxor. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA ESTRUCTURA DEL TEMPLE DE PILONS TEMPLE
    200. 200. TEMPLES SPEOS i SEMIESPEOS TEMPLES SPEOS i SEMIESPEOS Anar a índex…
    201. 201. CRONOLOGIA: Cap a 1500 aC (Imperi Nou). TIPUS TEMPLES:  SPEOS:  Recinte escavat a l’interior de la muntanya, als penyasegats, amb la façana esculpida a la roca, la finalitat de la qual era exclusivament funarària i de record d’un faraó, i té les mateixes característiques que un temple.  SEMIESPEOS:  La meitat del temple està a l’aire lliure i l’altra part està excavada en la roca (per exemple: les sales hipòstiles i la capella). CREENÇA RELIGIOSA:  Culte a Ra. EXEMPLES:  El faraó Mentuhotep fou l’origen, a l’Imperi Mitjà; a l’Imperi Nou destaquen el de Ramses II a Abu Simbel (1279-1213 aC, quatre estàtues), i el de la reina Hatshepsut a Dayr-el-Bahari (1490-1480 aC), excavat a la roca sota la muntanya, precedit de patis amb columnes, patis construïts sobre successives terrasses a les quals s’accedeix mitjançant rampes. TEMPLE DE HATSHEPSUT (1490-1480 aC). DAYR-EL- BAHARI (semiespeos). TEMPLE: SPEOS O ESPEOS I SEMIESPEOS ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex…
    202. 202. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA RECONSTRUCCIÓ DELS TEMPLES FUNERARIS DE MENTUHOTEP (IMPERI MITJÀ, XI DINASTIA, a l’esquera) I DE LA REINA HATSHEPSUT (IMPERI NOU, XVIII DINASTIA, a la dreta, 1490-1480 aC). DAYR-EL-BAHARI (semiespeos). Anar a índex…
    203. 203. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA RECONSTRUCCIÓ DELS TEMPLES FUNERARIS DE MENTUHOTEP (IMPERI MITJÀ, XI DINASTIA, a l’esquera) I DE LA REINA HATSHEPSUT (IMPERI NOU, XVIII DINASTIA, a la dreta, 1490-1480 aC). DAYR-EL-BAHARI (semiespeos).
    204. 204. SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari). ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA
    205. 205. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari).
    206. 206. SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari).
    207. 207. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari).
    208. 208. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA RECONSTRUCCIÓ DELS TEMPLES FUNERARIS DE MENTUHOTEP (IMPERI MITJÀ, XI DINASTIA, a l’esquera) I DE LA REINA HATSHEPSUT (IMPERI NOU, XVIII DINASTIA, a la dreta, 1490-1480 aC). DAYR-EL-BAHARI (semiespeos).
    209. 209. COLUMNA HATHÒRICA O DE SISTRO. SEMIESPEOS DE LA REINA HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari). ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA
    210. 210. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). Anar a índex…
    211. 211. PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES
    212. 212. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel) I SPEOS MENOR O DE NEFERTARI.
    213. 213. SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). Temple completament excavat en la roca. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA
    214. 214. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). FAÇANA PRINCIPAL.
    215. 215. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). FAÇANA PRINCIPAL.
    216. 216. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). FAÇANA PRINCIPAL I PLANTA.
    217. 217. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). SALA HIPÒSTILA I PLANTA.
    218. 218. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). SALA HIPÒSTILA.
    219. 219. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC). ESQUEMA DEL SOLSTICI ABU SIMBEL.
    220. 220. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). INTERIOR DEL SANTUARI.
    221. 221. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA TEMPLE SPEOS MENOR DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290- 1224 aC). FAÇANA I PLANTA. Anar a índex…
    222. 222. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA TEMPLE SPEOS MENOR DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC).
    223. 223. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA TEMPLE SPEOS MENOR DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC).
    224. 224. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA PETIT SPEOS DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC).
    225. 225. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA INTERIOR DEL TEMPLE DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC).
    226. 226. ALTRES TEMPLESALTRES TEMPLES Anar a índex…
    227. 227.  ARQUITECTURA TEMPLÀRIA EN ÈPOCA BAIXA:  CANVIS EN L’ESTRUCTURA:  Tamany menor.  Tan sols sala hipòstila.  Capitells, sobretot, palmiformes. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE DENDERA Anar a índex…
    228. 228. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE HATHOR EN DENDERA. BAICA ÈPOCA (S. II aC). Anar a índex
    229. 229. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PILONS DEL TEMPLE D’HORUS EN EDFÚ. BAIXA ÈPOCA. Anar a índex…
    230. 230. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PILONS DEL TEMPLE D’HORUS EN EDFÚ. BAIXA ÈPOCA.
    231. 231. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PILONS I INTERIOR DEL TEMPLE D’HORUS EN EDFÚ. BAIXA ÈPOCA.
    232. 232. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HÍPETRA (GRAN PATI) DEL TEMPLE D’HORUS EN EDFÚ. BAIXA ÈPOCA. Anar a índex…
    233. 233. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PILONS Anar a índex…
    234. 234. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLES PTOLEMAICS. Anar a índex…
    235. 235. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE L’ILLA DE FILAE. Anar a índex…
    236. 236. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE L’ILLA DE FILAE NEGAT.
    237. 237. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE DEBOD. CUARTEL DE LA MONTAÑA. MADRID. Anar a índex…
    238. 238.  Alberto Rubio Sánchez. www.slideshare.net/.../arquitectura-de-egipto Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es/.../arquitectura_egipcia.htm www.juntadeandalucia.es/averroes/.../historiarte/Tema%2002%20Egipto.pdf  www.antropos.galeon.com/html/piramides.htm  www.egiptomania.com/mitologia/udyat.htmwww.artecreha.com  sapiens.ya.com wikipedia.org/wiki/Arte_del_Antiguo_Egipto  Assumpció Granero. www.slideshare.net/.../art-de-les-primeres- civilitzacionsmesopotmia-i-egipte  Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.  Bernnàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura BIBLIOGRAFIA EGIPTE Anar a índex…
    239. 239. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE DEBOD. CUARTEL DE LA MONTAÑA. MADRID. Començen… ARTS PLÀSTIQUES Anar a índex…

    ×