1. VOCABULARI HISTORIA DE L'ART
ÀBAC Element decoratiu situat dalt del capitell, normalment en forma
de paral·lelepípede, sobre el qual descansa l'arquitrau o l'arc.
ABSIDIOLA Petita capella de planta semicircular o poligonal que trobam al
voltant de la girola en els estils romànic i gòtic.
ABSIS
Part de l'església situada a la capçalera que sobresurt de la
façana posterior i que té planta semicircular i coberta de quart
d'esfera; normalment es correspon amb l'extrem de la nau
central on es situava el presbiteri i l'altar major.
ACANT Motiu decoratiu d'origen vegetal usat en arquitectura. Fulles del
gènere Acanthus que trobam en els capitells grecs de l'ordre
corinti i en els romans composts.
ACRÒPOLIS La ciutat alta, fortificada, de les antigues ciutats gregues, on
s'aixecaven els temples dedicats a les principals divinitats i
alguns edificis públics. Per exemple: L'Acròpolis d'Atenes.
ACROTERI Element decoratiu amb forma de figura o de palmeta que
remata els tres extrems del frontó en els temples grecs i
romans. També es diu així el petit pedestal sobre el qual
descansen aquestes figures.
ÀGORA Plaça pública en el centre de les ciutats gregues, voltada
d'edificis porticats, públics i privats, que servia per al mercat,
per a reunió i per a la celebració d'assemblees ciutadanes.
AIGUADA (GUAIX) Obra pictòrica semblant a l'aquarel·la, realitzada amb
una pasta obtinguda a partir de pigments dissolts en gran
quantitat d'aigua.
ALÇAT Dibuix que representa la façana d'un edifici o la projecció
vertical d'una construcció.
ALQUIBLE (QUIBLA) Mur de la mesquita orientat cap a La Meca. En
aquest mur s'hi troba mirhab, la capella on es guarda l'Alcorà.
ALTAR Monument elevat damunt el sòl destinat al sacrifici durant els
rituals de culte // Construcció en forma de taula sobre la qual se
celebra la missa.
ALVEOLAT Tècnica consistent a soldar a una planxa metàl·lica làmines
d'escàs relleu que formen uns compartiments que s'omplen
d'esmalt.
1

2. AMETLLA MÍSTICA (MÀNDORLA) Oval o marc ametllat que envolta la figura de
Crist o de Maria en Majestat, tant en relleu com en pintura.
Utilitzada des de l'època paleocristiana i molt característica del
Romànic.
AMFIPRÒSTIL Temple grec que presenta a les façanes menors dos pòrtics
amb columnes.
AMFITEATRE
Edifici romà destinat a l'espectacle públic: la lluita a mort entre
gladiadors, de gladiadors i feres, etc. És de planta el·líptica i
consta de les següents parts: l'arena, lloc on es desenvolupa
l'espectacle, construïda sobre uns passadissos, i la càvea o
graderia on seien els espectadors. construïda sobre voltes
anulars.
AMORET Motiu decoratiu que consisteix en la figura d'un infant nu i amb
ales que representa l'amor humà.
ANICONISME Tendència artística contrària a la representació d'imatges. Per
exemple l'art musulmà, que no representa imatges religioses.
ANTA Pilastra que sobresurt de la superfície d'un mur al qual reforça o
senzillament adorna. En el temple grec in antis apareix a cada
costat de l' entrada en la façana principal.
ANTIPENDI Taula rectangular de fusta, normalment pintada al tremp amb
temàtica religiosa, que cobreix la part anterior i els laterals de
l'altar dins l'art romànic.
APARELL En arquitectura s'anomena així les diverses formes de tallar i de
disposar en un mur els materials constructius, principalment
carreus de pedra i rajols.
AQUAREL·LA Tècnica pictòrica que consisteix en dissoldre els colors en aigua
i aplicar-los sobre paper. Caracteritza a l'aquarel·la la
transperiència dels colors per a la qual cosa és especialment
apta per captar l'atmosfera paisatgística.
AQÜEDUCTE Canal d'aigua, subterrània o no. En l'època romana eren els
ponts sobre arcades que conduïen l'aigua a través d'un canal
anomenat specus a un dipòsit des del que es distribuïa a la
ciutat.
ARABESC Ornament superficial que forma un entrellaçat de fulles, flors o
formes geomètriques i que és usat profusament en l'art islàmic.
ARC Element arquitectònic propi del sistema dinàmic, integrat per
diverses peces o dovelles, el qual pot adoptar nombroses
formes diferents, descarregant el seu pes superior lateralment i
provocant així una obertura.
2

3. ARC DE FERRADURA Arc ultrapassat que es tanca cap a línia d'impostes.
Característic de l'art musulmà, però originari dels visigots.
ARCBOTANT O BOTERELL
Arc de l'estil gòtic que desplaça el pes de la volta de creueria
cap al contrafort exterior. També serveix per conduir l'aigua de
pluja fins a les gàrgoles.
ARC DE MIG PUNT És l'arc equivalent a mitja circumferència. La seva projecció
lineal a l'espai genera la volta de canó. Utilitzat des de la
Mesopotàmia, Roma, Romànic, fins a l'actualitat.
ARC DE TRIOMF
Monument commemoratiu romà, dedicat a un emperador. Pot
tenir una o tres arcades. A l'àtic hi ha una inscripció
commemorativa. Ve del costum que tenien els romans de fer
passar els generals que tornaven victoriosos de la guerra sota
un arc fet amb palmes.
ARC FAIXÒ O PERPIANY Arc que apareix a cada tram de la volta de canó per reforçar-la
i transmet el pes als pilars o contraforts exteriors. La seva
disposició és perpendicular a l'eix de la nau. Si es veu es diu
faixó, i si està embotit dins la volta es diu perpiany.
ARC FORMERET Arc paral·lel a l'eix longitudinal de la nau. Juntament amb els
perpianys i creuers forma la volta de creueria de l'art gòtic.
ARC CEC
Arc normalment decoratiu, que te la llum paredada o és un arc
adossat a una paret.
ARC PERALTAT Arc que ultrapassa la semicircumferència, semblant a l'arc de
mig punt però més alt.
ARQUITRAU Peça de pedra en forma de paral·lelipípede, que forma la part
inferior de l'entaulament, que descansa directament sobre el
capitell d'una columna i cobreix l'espai de columna a columna.
ARQUIVOLTA Arc format per un conjunt de motllures esculpides,
atrompetades i superposades a les dovelles que, juntament
amb els brancals esbiaixats, emmarca l'obertura d'una porta o
d'una finestra.
ARRABÀ Element decoratiu en forma de motllura rectangular que
emmarca els arcs de les ports y de les finestres en
construccions islàmiques. També es pot conèixer amb el nom
de carcanyol.
ASTRÀGAL (COLLARÍ) Motllura convexa de perfil semicircular que abraça
la columna en la seva unió amb el capitell; especialment la que
es troba en la base del capitell jònic.
ATRI Pati interior, generalment, voltat de pòrtics, al voltant del qual
s'obrien les distintes cambres, especialment en les cases
romanes de tradició etrusca.
3

4. ATROMPETAT Dit de l'obertura de presenta més amplària per un dels
paraments que per l'altre. Per exemple en les portalades
romàniques i gòtiques, més amples cap a fora que cap a dins.
BALDAQUÍ Construcció exempta o sortint de la paret, sostinguda per
columnes, que cobreix un altar o una trona. Per exemple, el
Baldaquí de Sant Pere del Vaticà, de Bernini.
BAPTISTERI Edifici de planta circular o poligonal amb una piscina enmig i
cobert de cúpula, annex o prop d'una església, on
s'administrava el baptisme per immersió.
BASAMENT Conjunt de la base i el pedestal d'una columna.//Part inferior
d'una construcció.//Suport d'una estructura.
BASÍLICA Edifici públic de l'època romana de planta rectangular dividida
en tres naus separades per columnes, la d'enmig més ampla y
alta, que podia tenir una exedra en un extrem//Esglèsia que té
la forma de la basílica romana i pot tenir un atri a la entrada.
BIGA MESTRA (JÀSSERA) Biga principal d'un edifici, la qual, recolzada sobre
pilars o columnes de planta baixa, serveix per a sostenir la
paret mestra i els entramats de pis de les plantes superiors.
BODEGÓ (NATURA MORTA) Obra plàstica el tema de la qual és la
representació d'objectes inanimats naturals o artificials.
BRANCAL (MUNTANT) Element arquitectònic vertical que sosté l'arc o la
llinda d'una obertura en els seus extrems. Per exemple, en les
portalades romàniques i gòtiques el brancal forma un seguit de
columnetes que sostenen les arquivoltes.
BUST Representació de la part superior del cos humà: cap, cos i
començament de l'espatlla i del tòrax.
CÀNON Relació matemàtica que serveix de mòdul o mesura entre
elements que integren cadascuna de les parts, les parts entre
sí i aquestes amb el seu conjunt. Per exemple, el Cànon de
Policlet de l'època clàssica grega.
CAPELLA ABSIDAL (CAPELLA RADIAL) Capella situada a la girola d'una església,
principalment romànica o gòtica, que serveix per retre culte a
diferents sants sense destorbar l'ofici principal.
CAPITELL Element decoratiu, més o menys ornamentat, situat a dalt del
fust d'una columna, d'una pilastra o d'un pilar.
CARDO MAXIMUS Via central que travessava les ciutats i els campaments de
l'antiga Roma de nord a sud, perpendicular al decumanus
màximus.
CARIÀTIDE Figura esculpida femenina, amb funció de pilastra o columna.
Tenen l'origen a l'art grec i un dels millors exemples són les
cariàtides de l'Erecteió, un dels temples de l'Acròpolis d'Atenes.
4

5. CARTEL·LA (MÈNSULA) Element arquitectònic motllurat o esculpit, fitxat en
una paret, que serveix de suport a una estàtua, un balcó, una
cornisa, etc.
CATACUMBES Galeries subterrànies que es troben fonamentalment a Roma i
servien de cementiri per a cristians en èpoques de persecució.
A les parets de les galeries s'hi excavaven els nínxols on s'hi
dipositava el sarcòfag del difunt.
CATEDRAL Església principal d'una diòcesi, en la qual resideix el bisbe i el
capítol catedralici.
CEL·LA (NAOS) Cambra principal d'un temple grec o romà, de planta
rectangular, on es guardava la imatge del déu.
CERA PERDUDA Procediment per realitzar escultures de bronze. Aquesta tècnica
implica un llarg procés en què, per fondre el metall cal realitzar
en cera un model de l'obra.
CIMACI Element arquitectònic de forma troncopiramidal invertida que
trobam sobre els capitells bizantins.
CIMBORI Construcció de planta poligonal o cilíndrica que s'aixeca sobre
el creuer d'una església romànica per donar llum a l'interior i
servir de base a la cúpula. Pot ésser torre a l'exterior i cúpula a
l'interior.
CIRC
En l'Antiga Roma, era el lloc de les carreres de cavalls, dels
espectacles d'acrobàcia, jocs d'animals, exercicis atlètics. De
forma allargada acabada en semicercle a un extrem. Té
graderia per al públic i tribuna presidencial a un dels costats
majors.
CLAROBSCUR Distribució de les llums i les ombres en un dibuix o una pintura//
Estil pictòric que utilitza només els diversos tons d'un sol color
per tal de donar la màxima importància a la llum i l'ombra.
CLAU (D'ARC, DE VOLTA) Dovella central que clou una volta o un arc
i que sol anar esculpida.
CLAUSTRE Pati quadrangular descobert, voltat de galeries porticades, al
qual conflueixen les diferents dependències d'un monestir o
catedral. Apareix a l'art romànic i perdura en estils posteriors.
COLLAGE Tècnica artística que consisteix a ajuntar i encolar sobre un
suport fragments de materials heterogenis com retalls de diari,
teixits, etc. Apareix a alguns estils de la pintura dels s. XX, per
exemple al cubisme (Picasso).
COLUMNA Element arquitectònic vertical de secció circular que serveix per
a sostenir el pes de l'estructura, si bé també pot tenir funció
decorativa o commemorativa. La columna està comunament
formada per tres elements: base, fust i capitell.
5

6. COLUMNA SALOMÒNICA
Columna que té el fust retorçat o en espiral, molt utilitzada a
l'estil barroc i concretament als retaules barrocs d'Espanya.
COLUMNA TOSCANA
Adaptació romana de l'ordre dòric grec. La columna toscana té
base, fust llis i el capitell format per equí i àbac.
COLUMNATA Sèrie de columnes que sostenen o adornen un edifici. Exemple:
la columnata que envolta la plaça de Sant Pere del Vaticà.
COMPLUVI Teulada de la domus romana amb la inclinació cap a dins, cap
a l'atri, per abocar l'aigua de la pluja a l'impluvium.
CONTRAFORT Pilar gruixat adossat a l'exterior d'un mur al qual serveix de
reforç perquè resisteixi a l'empenta d'una volta o d'un arc.
CONTRAPOSAT
Representació de la figura humana pròpia de l'escultura
clàssica i de la pintura i l'escultura del Renaixement, basada en
la disposició inversa d'unes parts del cos respecte de les altres
per tal d'evitar la frontalitat i la simetria i donar sensació de
dinamisme i equilibri.
COR
Part de l´església reservada al clergat. En les basíliques
paleocristianes, era l´espai per al clergat menor que no tenia
accés al presbiteri. Solen ser unes fileres de bancs que
envolten l´altar, encara que poden estar disposades a un altre
lloc.
CORA (KORÉ) Es denominen així les escultures de sacerdotesses
femenines de l´època arcaica de l´art grec. Són rígides, tenen
un braç alçat i apareixen vestides amb vestits de plegats
geomètrics, influïts per les cultures orientals, com Egipte.
CORNISA Element horitzontal que sobresurt i corona un edifici // Part
superior de l´entaulament o la part en forma d´angle que
sobresurt i que remata un frontó clàssic.
CREPIDOMA (CREPIS) Conjunt de tres escalons que formen el basament del
temple dòric grec. Sobre el darrer escaló del krepis (estilòbat)
descansa la columna i l´entaulament de l´edifici.
CREU GREGA Planta d´una església formada per quatre braços de la mateixa
llargada, formant angles de 90º.
CREU LLATINA Planta d´una església amb una nau transversal o transsepte, el
qual divideix la nau central en dues parts desiguals.
CREUER S´anomena així l´espai quadrat, a vegades cobert amb cúpula o
cimbori, on s´encreuen la nau central i la transversal d'una
església. Té origen a les basíliques paleocristianes i perdura
dins estils posteriors, romànic, gòtic, etc.
6

7. CRISELEFANTÍ
Tècnica escultòrica de l'època clàssica grega que utilitza
materials com or i ivori aplicats sobre un maniquí de fusta per
realitzar les estàtues dels déus. Exemples: les estàtues
criselefantines de Zeus i Atena (amb els ulls de maragdes),
realitzades per Fídies.
CROMLEC Agrupació de menhirs (monòlits de gran tamany clavats en terra
) en forma circular, pròpia del Neolític. Exemple: cromlec
d'Stonehenge.
CRUGIA Espai comprès entre dues parets mestres d 'una casa.
CÚPULA
Volta semiesfèrica que cobreix un espai circular, poligonal o
quadrat. Si la cúpula cobreix una superfície quadrada la seva
adaptació es fa amb petxines, i amb trompes si és poligonal. De
vegades la cúpula es troba sobre un tambor i pot tenir una
llanterna a sobre.
CUROS
(KOUROS) S´anomenen així les escultures masculines de l
´època arcaica de l´art grec. Són estàtues d´atletes vencedors
dels jocs olímpics, totalment nus, drets i en posició frontal.
Presenten els cabells llargs, el somriure arcaic, els braços
enganxats al cos, una cama avançada i els peus adherits al
sòl.
DEAMBULATORI (GIROLA) Passadis que volta el presbiteri de les esglésies per
la banda posterior i dóna accés a les capelles radials situades a
les absidioles. Apareix a l'església de pelegrinació romànica.
DECUMANUS Carrers de comunicació principal, d'Est a Oest, de les ciutats i
campaments romans. Són perpendiculars als cardus, que van
de Nord a Sud.
DÍPTER Temple grec envoltat d'una doble filera de columnes.
DÍPTIC Retaule format per dues taules pintades al tremp. El retaule
apareix a la pintura gòtica.
DOLMEN Monument funerari del Neolític, format per tres pedres o més,
de les quals dues es troben clavades a terra i una tercera és
col·locada damunt a manera de llinda.
DOMUS
Casa particular romana d'estructura rectangular, caracteritzada
pel compluvium que aboca l'aigua de pluja a l'impluvium.
Formada també per l'atrium, el peristil i a vegades també per
l'hortus.
DOVELLA Maons disposats en forma radial que formen l'arc.
7

8. ENCOIXINAT Mur bastit amb carreus ben escairats de manera que les juntes
queden refoses, molt utilitzat al Renaixement.
ÈNTASI Refinament òptic propi de l'art grec consistent en
l'eixamplament de la columna al centre per evitar un defecte
òptic que faria veure aquesta part més estreta.
ENTAULAMENT Conjunt arquitèctonic format per l'arquitrau, el fris i la cornisa
sostingut per columnes o pilars. Propi dels temples grecs.
EQUÍ Motllura convexa pròpia del capitell l'ordre dòric, que serveix
com a element de transició entre la secció circular del fust i la
secció quadrangular de l'àbac de la columna.
ESCENA Al teatre clàssic,grec o romà, espai on es desenvolupava l'acció
teatral.
ESCÒCIA Motllura còncava, el perfil de la qual el formen dos segments de
circumferència de radi diferent, que decora la base d'una
columna.
ESCORÇ Forma de representar una figura la qual es troba disposada de
forma oblíqua al pla que la representa. Exigeix un gran domini
de la perspectiva. Apareix a l'escultura de l'època clàssica
grega.
ESFINX Ésser monstruós i fabulós d'origen egipci, meitat humà i meitat
animal. Tenen una finalitat protectora per als temples egipcis i
formen el dromos o avinguda de les esfinx.
ESFUMAT
Prové de l' italià "sfumatto". Tècnica de la pintura a l'oli feta per
Leonardo da Vinci en la pintura italiana del Renaixement del s.
XVI. Consisteix en difuminar els contorns de les figures. amb la
qual cosa s' aconsegueix un efecte atmosfèric, una fusió de la
figura en l'ambient i un trànsit suau de llum a ombra.
ESTELA Monòlit en forma de làpida (o de pilar) destinat a posar-hi una
inscripció o un relleu, i que té una funció commemorativa o
funerària.
ESTILOBAT Darrer escaló del krepis o base escalonada del temple grec. De
l'estilobat arranquen les columnes que sostenen la coberta.
ESTÍPIT És una pilastra en forma de piràmide truncada invertida, de
vegades antropomorfa. .Sol aparèixer adossada i és
característica de les portes barroques i dels retaules.
ESTOA Construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre
de dos aiguavessos sostingut per columnes, especialment els
porxos de l’àgora.
8

9. EXEDRA Capella de planta semicircular coberta amb volta de quart
d'esfera // Construcció descoberta, de planta semicircular, amb
seients a la part interior de la corba, pròpia dels parcs i dels
jardins públics.
EXTRADÓS Superfície convexa exterior d'un arc o d'una volta i també la
línia exterior d'un arc. Prové del llatí extra, fora i dorsum
superfície.
FAÇANA (FRONTIS) Part exterior o principal que dona accés a un edifici.
És on s'hi troba l'entrada principal.
FINESTRA CORONELLA
Finestra gòtica o romànica que consta de dos o tres arquets
iguals que descansen sobre esveltes columnes o mainells.
FLETXA Element arquitectònic originari de l’arquitectura gòtica que
consisteix en una piràmide de base quadrangular que corona
una torre campanar. Anomenat també agulla o xapitell.
FÒRUM Espai situat dins l’urbanisme romà que consistia en una plaça
principal de una ciutat equivalent a l’àgora grega, destinat al
mercat, les reunions i on es trobaven els edificis civils i
religiosos més importants.
FRESC Tipus de pintura romànica que es realitza sobre una capa
d’enlluït encara humit, de gran efecte decoratiu i a la vegada de
gran significació teològica.
FRIS Element arquitectònic que forma part de l’entaulament de
l’arquitectura grega .i descansa sobre l’arquitrau llis o de tres
platabandes. Està alternat amb mètopes i tríglifs (dòric) o
continu decorat amb relleus (jònic i corinti).
FRONTÓ Acabament triangular d'un temple grec format per la coberta
plana interior i l'exterior de doble vessant. L'interior del frontó és
el timpà i es decora amb escultures o relleus.
FUST Part vertical de la columna situada entre la base o l’estilobat i el
capitell. Pot ser llis (ordre toscà) amb estries (dòric) amb
canaladures (jònic i corinti) amb anelles (Renaixement)...
GABLET Element arquitectònic originari de l’arquitectura gòtica que
consisteix en el frontó ornamental molt punxegut i, en general,
calat, que apareix com a coronament de finestrals, pòrtics o
arquivoltes.
GALERIA Sala estreta i llarga, que serveix de pas, d'esbarjo, d'exposició
per a col·leccions, etc.
GÀRGOLA Element arquitectònic característic de l’arquitectura gòtica
consistent en boques de desguàs de l’aigua procedent de les
teulades i canalons, decorades amb figures animades.
GOTA Element decoratiu de forma troncocònica que imita una gota en
caure i que en nombre de sis apareix col·locat sota els tríglifs
d'un fris dòric.
9

10. GRADERIA Part del teatre on es situen els espectadors, de planta
ultrasemicircular en el teatre grec i semicircular en el romà. En
el cas dels teatres romans es troba elevada sobre voltes
anulars que serveixen d’entrada i sortida de la graderia.
GRAFIT Inscripció o pintura anònima de traç ràpid i espontani feta en
parets que generalment donen a espais públics.
GROTESC Ornamentació escultòrica o pictòrica pròpia del Renaixement.
Representa éssers fantàstics, humans, vegetals i animals,
completament entrellaçats formant un tot.
HARAM És la sala de la mesquita destinada a l´oració. Generalment és
una construcció formada per diverses naus perpendiculars a la
quibla, orientada cap a la Meca. Pròpia de l'art musulmà.
HARMONIA Perfecta relació i proporcionalitat que existeix entre els distints
elements que integren una obra d'art.
HEXÀSTIL Temple grec que presenta sis columnes a la façana.
HÍPETRE S´anomena aixi la part d'un edifici que no te coberta, per
exemple el pati hípetre o descobert del temple egipci. També el
temple grec que no té coberta a la part central o naos.
HIPOGEU S´anomenen així les edificacions egípcies, normalment tombes
excavades sota terra, en els penya-segats del Nil o en el
vessant d'una muntanya.
HIPÒSTIL Edifici o sala plena de columnes que sostenen la coberta.
Exemple: la sala hipòstila del temple egipci, o l'haram de la
Mesquita de Còrdova.
ICONA En l´art cristià ortodoxe, imatge religiosa damunt taula pintada
al tremp.
ICONOCLÀSTIA Aversió a la representació de les imatges religioses.
Caracteritza un període de l'art bizantí en qual es varen destruir
moltes imatges religioses.
ICONOGRAFIA Estudi de les imatges artístiques, del seu significat i de la
manera com es representen a llarg del temps dins els diferents
estils artístics.
ICONÒSTASI Mampara situada entre el presbiteri i la nau central d'una
església. Mur fet d'obra o de fusta que separa el sacerdot
durant la consagració dins el ritual bizantí. Moltes vegades eren
decorats amb icones.
IMPLUVI Estany rectangular o quadrat, construït en el centre de l´atri de
la casa etrusca i romana, el qual servia per recollir l´aigua de la
pluja procedent del compluvi.
1

11. IMPOSTA (LÍNIA) Motllura de separació entre l'arc i la part recta d'una obertura ,
o, la superfície de la qual arranca l'arc o la volta. //Motllura que
assenyala, a l'exterior d'un edifici, la separació corresponent als
diferents pisos de l'interior.
INTERCOLUMNI Espai situat entre dues columnes, generalment amidat utilitzant
com a cànon el diàmetre inferior de fust.
INTRADÓS S'anomena així la superfície interna d'un arc o d'una volta.
LLANTERNA Element arquitectònic, de planta circular o poligonal i obertures
laterals, que corona una cúpula o una torre i serveix per
il·luminar l'espai interior. Normalment és com una cúpula més
petita.
LLENÇ Tela que serveix com suport a les arts pictòriques fet
normalment de lli o cotó. També es denomina llenç a l'obra
pictòrica en si una vegada plasmada sobre la tela.
LLIGANT Producte responsable de la vinculació entre els pigments
insolubles i les fibres tèxtils en estampació pigmentària.
LLINDA
Element horitzontal, genèricament d'una sola peça, que clou la
part superior d'una obertura i descarrega el pes sobre els
muntants. El sistema de construcció amb llindes o rectilini es
caracteritza pel seu estatisme, com a Egipte o Grècia, a
diferència de l'ús del sistema de voltes, més dinàmic.
LLOTJA
Galeria oberta formada per arcades sostingudes per pilars o
columnes, que mira a l'exterior d'un edifici.//Hom anomena
també així una petita plaça porticada davant la façana d'una
església, a la qual li serveix d'atri i, fins i tot, un edifici públic
destinat a transaccions mercantils.
LLUM (DE L'ARC) Distància a nivell entre els punts de recolzament
d'un arc o d'una volta.
LLUNETA Volta menor practicada perpendicularment a una altra volta de
canó principal per donar llum a una obertura//
Obertura practicada en una volta o en una cúpula generalment
per il·luminar.
MAÇONERIA Obra feta de pedres picades o mig picades unides amb material
de cohesió fet de morter de calç i grava.
MAINELL Columneta que divideix en dos el buit d'una obertura, com per
exemple un finestral gòtic.
MAQSURA Espai destinat al califa dins la mesquita musulmana. Sol estar
decorat de forma sumptuosa i està situat davant el mihrab.
1

12. MASTABA Enterrament egipci en forma de nau invertida feta de maons
que presenta la cambra funerària excavada en terra i en
superfície té dues sales, una per les ofrenes i una altra per les
imatges del difunt.
MAUSOLEU Tomba monumental del període roma, que consta d'un espai
disposat per contenir unes urnes funeràries o taüts. Sol ser
tomba i temple al hora.
MEGALÍTIC Tipus de construcció feta amb gran pedres, que pertany al
període neolític de la prehistòria. Exemples: menhir, dolmen,
cromlec.
MEGARON Tipus de vivenda característica de la cultura micènica la qual
consta d'una sala rectangular, amb la llar al centre voltada de
columnes i un vestíbul.
MENHIR Monòlit de gran tamany ficat a terra. Es pot representar aïllat o
formant alineaments. De significat incert, el volum o tamany fa
pensar que devia ser de motiu religiós o commemoratiu.
Pertany a l'arquitectura neolítica.
MESQUITA Edifici religiós musulmà destinat a la oració que es compon de
les següents parts: haram, quibla, mihrab, maqsura, mimbar,
sahn, sabil i minaret
MÈTOPA Part del fris dòric del temple grec . És de forma quadrada i
conté escultures o relleus adossats i va alternant amb els
tríglifs.
MIHRAB Part de la mesquita musulmana formada per una capella o
nínxol on es guarda l'Alcorà. Normalment s'obri en la quibla, el
mur que mira cap a orient.
MINARET Torre de planta quadrada, octogonal o circular, des d'on es
crida a l'oració en la mesquita musulmana. És l’únic element
vertical de l'arquitectura musulmana.
MINBAR Espècie d'altar situat davant el mihrab de la mesquita
musulmana des d'on es llegeix l'Alcora
MODELATGE Procediment utillitzat per esculpir materials tous com fang o
guix. L'escultor va donant forma, modelant l'obra fins que la
considera acabada; a continuació cal solidificar-la assecant-la al
sol o mitjançant altes temperatures dins un forn.
MONESTIR Edifici o conjunt d'edificis organitzats entorn a un església, on
viu una comunitat religiosa. És caracteritza per ser una
construcció normalment aïllada que afavoreix la vida de reflexió
i pregària.
MOSAIC Decoració figurada o geomètrica aconseguida per la
juxtaposició sobre un fons de ciment d'un gran nombre de
tessel·les de diverses formes i colors. Els romans el col·locaven
a terra i els bizantins, més luxosos, a les parets.
MUR CORTINA Paret o mur sense funció de sosteniment feta de vidre, alumini i
altres materials lleugers, que forma una mena de cortina
exterior que amaga els elements estructurals dels edificis.
1

13. NAOS Cambra reservada al déu, normalment de planta rectangular
,que conté una estàtua de la divinitat. Pròpia dels temples
egipcis i grecs.
NÀRTEX Part porticada de l'atri que precedeix a les basíliques
paleocristianes, reservada als catacúmens.
NATURALISME Tendència artística que té com a objectiu apropar una
representació plàstica a la naturalesa de la manera més fidel
possible, evitant l'idealisme o l'abstracció.
NAU Espai comprès entre murs o columnes i arcs en un edifici. Les
esglésies cristianes consten d'una o més naus.
NAVETA Monument funerari megalític de Menorca, amb forma
troncopiramidal invertida. A l'interior consta d'una cambra
destinada a l'enterrament col·lectiu.
NECRÓPOLIS Agrupació d'enterraments d'època prehistòrica, antiga o
medieval.
NERVADURA Motllura constructiva o decorativa, sortint i seguida, que es
troba a l'intradós d'una volta o bé assenyala la intersecció de
dues voltes i que trasllada la càrrega de les arcades als pilars
formant els pilars de baquetons de l'art gòtic.
OBELISC Monòlit de gran altura de secció quadrangular amb acabament
piramidal que presenta a les parets inscripcions jeroglífiques. A
l'Antic Egipte eren el símbol del déu sol.
OCTÀSTIL Temple que conté vuit columnes a la façana. Apareix a l'art grec
i romà.
OGIVA Arc apuntat que diagonalment reforça la volta i que dòna lloc a
la volta d'ogives o de creueria, element essencial de
l'arquitectura gòtica.
OLI Tipus de pintura utilitzada a partir del s. XV i que consisteix en
dissoldre pigments mòlts en olis secants i aplicar-los sobre fusta
o tela preparats prèviament.
OPISTÒDOM Cambra del temple grec on es guarden les ofrenes al déu al
qual està dedicat el temple.
ORDRE Estil constructiu de l'època clàssica grega. Els diferents ordres
es distingeixen per les combinacions i proporcions dels diversos
elements per aconseguir bellesa i perfecció. Els ordres són:
dòric, jònic, corinti, toscà i compost.
ORQUESTRA Lloc del teatre grec o romà destinat al cor. De planta circular o
ultrasemicircular a Grècia i de planta semicircular a Roma, ja
que el cor té poca importància per als romans.
1

14. PALESTRA Lloc d'origen grec que formava part del gimnàs, destinat per
lluitar o per realitzar els exercicis gimnàstics. A finals del s. IV
aC adoptà la forma quadrada i a Roma era un espai que
formava part de les termes.
PANTOCRÀTOR Representació de Crist, a partir de l'art bizantí, en senyal de
beneir amb els dits i amb el llibre de les escriptures a les mans.
Sol trobar-se envoltat pel tetramorf i emmarcat per una
màndorla. Molt freqüent dins l'art romànic.
PASTEL Obra pictòrica realitzada damunt paper amb un llapis fet amb
colors mòlts i reduïts a pasta pictòrica amb goma aràbiga com a
aglutinant.
PERÍPTER Temple grec que és envoltat de columnes pels quatre costats.
PERISTIL Pati interior envoltat de columnes, carecterístic de la casa
grega, de l'hel·lenístca i de la grecoromana.
PERSPECTIVA Sistema que permet de representar sobre una superfície plana
de dues dimensions l'efecte volumètric dels objectes, en un
entorn de profunditat fingida. Els dos principals sistemes són:
perspectiva lineal i perspectiva aèria.
PETXINA Element arquitectònic amb forma de triangle esfèric que serveix
per conjugar la base circular d'una cúpula a una planta
quadrada.
PIGMENT Substàncies colorants d'origen natural o sintètiques, utilitzades
pels pintors per dissoldre en aigua, oli o un altre aglutinant i així
aconseguir els colors.
PILAR Element sustentant vertical de secció quadrada o poligonal,
normalment exempt. Igual que la columna, pot tenir base i
capitell.
PILASTRA Pilar de planta quadrada o rectangular adossat a un mur.
PILÓ Construcció massissa, de quatre costats i fent talús, amb una
porta central, que servia d'entrada monumental als temples
egipcis.
PILOTIS Estructura formada per grans pilars que sostenen un pla
horitzontal estructural sobre el que s'aixeca una edificació,
quedant la planta baixa exempta.
PINACLE
Element apiramidat, que subratlla la tendència vertical dels
edificis gòtics amb el qual es remata el contrafort o decora una
façana.
PIRÀMIDE
Construcció funerària egípcia exclusiva dels faraons, construïda
en pedra, de base quadrada i quatre cares triangulars que
simbolitzen els rajos del sol. De dins hi ha una estructura
laberíntica de passadissos per evitar robatoris, la cambra
funerària està excavada en terra.
1

15. PLANTA BASILICAL
Tipus de planta que prové de la basílica romana i que va ser
adaptada pels cristians en l'art paleocristià. L'estructura és
longitudinal amb 3 o 5 naus, la nau central és més ampla que
les laterals, i a la diferència d'altura trobam tribunes o finestres.
Té un absis semicircular.
PLANTA DE SALÓ Planta basilical amb la nau central cega, és a dir, sense
finestres. Això és així, perquè les naus laterals i la central estan
quasi a la mateixa altura. Les trobam tant dins l'art romànic com
dins el gòtic.
PLEMENTERIA Coberta de la volta gòtica. Cadascun dels panys de carreus de
pedra que omplen els espais que queden entre els arcs d'una
volta de creueria.
PLINT Pedra quadrada o rectangular que forma la part inferior de la
base d'una columna.
PODI Plataforma que suporta les columnes sobre la que s'eleva un
temple romà.
POLICROMIA Art de completar amb diversos colors les obres arquitectòniques
o escultòriques.
POLÍPTIC Retaule format per més de tres taules (trìptic). Per exemple el
Políptic de Sant Bavó de Gant, dels germans Van Eyck.
POLIS Ciutats gregues, independents, però amb vincles culturals,
ètnics i religiosos.
PÒRTIC Estructura arquitectònica situada a l'entrada d'un edifici o
adossada a la seva façana, que té la coberta de volta o amb
llinda, sostinguda amb columnes o pilars.
PRESBITERI A l'església cristiana, espai al voltant de l'altar major, reservat
als presbíters, normalment emplaçat a un nivell més alt que la
resta de la nau central.
PRONAOS Pòrtic situat a l'entrada d'un temple grec o romà, anterior a la
naos o cambra del déu.
PROPORCIÓ Relació d'una part amb el tot i de les parts entre elles per
aconseguir bellesa i perfecció.
PROSCENI Espai situat entre l'escena i l'orquestra en els teatres grecs i
romans.
PSEUDOPERÍPTER Temple grec o romà envoltat de columnes adossades al mur de
la cel·la.
1

16. PUTTO Putti en plural. Amorets, angelots o genis nus representats tant
en pintura com en escultura a partir del Renaixement.
READY MADE Obra artística fruit de la combinació o disposició arbitrària
d'objectes d'ús quotidià allunyats del seu context habitual, amb
la qual l'artista pretén sorprendre.
RELLEU Escultura no exempta, feta sobre un suport bidimensional, del
qual les figures en sobresurten o s'hi enfonsen.
RELLEU BAIX Escultura no exempta, feta sobre un suport bidimensional del
qual gairebé no sobresurten les figures esculpides.
RELLEU MIG Escultura no exempta, feta sobre un suport bidimensional, en el
que les figures apareixen com tallades per la meitat.
RELLEU ALT Escultura no exempta, feta sobre un suport bidimensional, en el
qual les figures són tallades gairebé exemptes , però adherides
al pla mural.
RETAULE
Obra d'escultura o pintura, o mixta, que cobreix un mur situat
darrera un altar, al fons d'una capella. En general consta d'un
cos baix anomenat bancal o predel·la, i a sobre, divisions
verticals anomenades carrers i horitzontals anomenades pisos.
Té guardapols i àtic.
RETRAT Representació d'una persona mitjançant la pintura, el dibuix, el
gravat, la fotografia o l'escultura. Hi ha diferents tipus de retrat:
de bust i de cos sencer.
REVESTIMENT Conjunt de materials amb què es cobreix una construcció o un
element d'obra per adornar-lo, fer-lo més sòlid, resguardar-lo
dels elements, etc.
ROSASSA (ROSETÓ) Finestral circular de grans dimensions, calat i vidrat,
situat a la zona alta de la façana d'una església i que permet
l'entrada dels darrers rajos del sol.
SALMER Dovelles que es troben a l'arrancada d'un arc.
SARCÒFAG Sepulcre d'inhumació del cos d'un difunt, fet de pedra o de
fusta, generalment decorat amb relleus o inscripcions. Per
exemple els sarcòfags paleocristians.
SEPULCRE Monument funerari excavat a terra o a la roca o erigit sobre el
sol, de particular valor artístic o històric.
SIMETRIA Proporció adequada de les parts d'alguna cosa, en relació amb
el conjunt.
1

17. TALAIOT Torre de planta circular o quadrangular per a vigilància o
defensa de l'arquitectura megalítica de Mallorca i Menorca, de
vegades unida amb altres per panys de muralla megalítica.
TALLA Qualsevol escultura, especialment de fusta. //Procediment de
gravat mitjançant el burí damunt una planxa de coure o d'acer.
TAMBOR Mur cilíndric o poligonal amb finestres que serveix de base a
una cúpula i és característic de l'arquitectura bizantina.
TEATRE
Edifici públic destinat a representacions escèniques o musicals.
El teatre grec consta de graderia ultrasemicircular construïda
sobre un turó, orquestra circular o ultrasemicircular i escena. El
teatre romà és semicircular i descansa la graderia sobre voltes
anulars.
TERMES
Edifici públic de Roma destinat als banys, repòs, exercicis
gimnàstics, etc. L'estructura és rectangular a l'exterior i a
l'interior sempre té les mateixes sales: Apoditherium, Caldàrium,
Tepidàrium i Frigidàrium.
TERRACOTA Estàtua feta amb argila, especialment la d'època protohistòrica i
antiga.
TESEL·LA Qualsevol de les peces de marbre, ceràmica, vidre,etc, que
componen un mosaic.
TETRAMORF Símbols dels quatre evangelistes que envolten el Pantocràtor
en l'art romànic. Són: l'angel, Sant Mateu; el bou, Sant Lluc; el
lleó, Sant Marc; l'àguila, Sant Joan.
TIMPÀ Espai triangular inscrit dins les cornises d'un frontó ,que sol
anar decorat amb escultures o relleus. També es diu així l'espai
semicircular o apuntat de les portalades romàniques o gòtiques.
TOLOS Temple de planta circular o monòpter de l'antiga Grècia o de
Roma.
TONDO Pintura o relleu realitzat dins un espai circular // Adorn circular
rebaixat en un parament.
TRACERIA Decoració arquitectònica de pedra formada per la combinació
de línies i figures geomètriques, utilitzada en l'art gòtic en
finestrals, rosasses etc.
TRANSSEPTE Nau transversal d'una església que s'obri davant el presbiteri,
perpendicular a la nau principal.
TREMP Pintura obtinguda a través de pigments barrejats amb
aglutinants com ara ou, cola, goma aràbiga i altres,aplicada
majoritàriament sobre fusta.
1

18. TRENCALLUMS Columneta de fusta o pedra que divideix en dos el buit d'una
obertura. També es pot dir mainell. Exemple: el trencallums de
les portalades romàniques o gòtiques, situat sota la llinda que
aguanta el timpà.
TRIBUNA Galeria elevada, situada damunt les naus laterals d'una
església, oberta a la nau central. Segons l'època pot tenir
diferents funcions: matronium en l'art paleocristià o allotjar el
pelegrins en les esglésies de pelegrinació romàniques.
TRIFORI Galeria de trífores situada sobre cadascuna de les naus laterals
d'una església ,sovint amb finalitat decorativa. Arcades que
comuniquen la tribuna amb la nau central.
TRÍGLIF Element arquitectònic amb tres bandes verticals de pedra o
canaladures que apareix alternant amb les mètopes al fris de
l'ordre dòric del temple grec.
TRILOBAT (TRILOBULAT) Dividit en tres lòbuls. Per exemple un arc
trilobat de l'art hispanomusulmà.
TRÍPTIC Retaule que consta de tres taules, de manera que les dues
laterals es poden tancar sobre la central. Solen ser de fusta
pintada al tremp i són molt freqüents a l'art gòtic.
TROMPA Petita volta semicònica amb la part ampla cap a fora, que
serveix per ajustar la base circular d'una cúpula a un espai
poligonal de la planta. Usades a l'art bizantí i en estils posteriors
que usen arquitectura de volta.
TROMPE-L'OEIL Engany òptic pictòric que intenta simular una arquitectura o
algún element escultòric. Recurs molt utilitzat a la pintura
barroca.
VANITAS Bodegó del pintor barroc espanyol Valdés Leal, en el qual
representa objectes relatius a la mort, com calaveres o rellotges
d'arena, volent simbolitzar la vanitat de les coses terrenals.
VELADURA Capa subtil de color que un artista estén sobre una pintura ja
seca per tal de suavitzar o de ressaltar el to. La seva utilització
és típica dels pintors venecians.
VITRALL Vidrieres de colors dels finestrals i rosetons gòtics, realitzades
amb vidres pintats units amb juntes de plom.
VOLTA Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai i
descarrega el pes sobre murs, pilars, contraforts, etc…
L'arquitectura de volta es va usar a Mesopotàmia, i va ser
perfeccionada a Roma, Bizanci i estils posteriors.
VOLTA D'ARESTA Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai quadrat
i està formada per la intersecció de dues voltes de canó. Típica
del Romànic és molt feixuga i requereix murs gruixats i
contraforts.
VOLTA DE CANÓ Volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg
d'un eix longitudinal. Típica del Romànic és molt feixuga i
requereix murs gruixats i contraforts.
1

19. VOLTA DE CREUERIA
(VOLTA OGIVAL) Característica de l'estil gòtic, formada per
l'encreuament d'arcs apuntats coberts amb la plementeria,
descarrega el pes a l'interior sobre els pilars de baquetons i a
l'exterior sobre arcbotants i contraforts.
VOLTA DE MOCÀRABS
Volta específicament musulmana, està ornamentada per
prismes juxtaposats i superposats verticalment, de base
còncava, com si fossin estalactites. Per exemple la volta de la
Sala de las Dos Hermanas de l'Alhambra de Granada.
VOLTA GALLONADA
Volta normalment nervada que en comptes de tenir el casc llis
presenta la superfície en forma de grells.
VOLUM En escultura i pintura, la manera de tractar la tridimensionalitat
de les masses.
VOLUTA Element decoratiu espiral característic dels capitells de l'ordre
jònic de l'art grec.
ZIGGURAT Torre mesopotàmica de pisos escalonats i base quadrada, amb
una cambra superior dedicada al déu o a observatori
astronòmic. L' accés es podia fe amb rampes o amb escales.
1