Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

2. NAVETA DELS TUDONS

4,106 views

Published on

Published in: Education, Travel
  • Un buen trabajo de este alumno. Enhorabuena a los dos.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

2. NAVETA DELS TUDONS

  1. 1. NAVETA DELSNAVETA DELS TUDONSTUDONS Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumne: Tomeu Salvà Bover Professora: M Assumpció Granero Cueves
  2. 2. INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ Perquè rep aquest nom?  Perquè esta situada al Lloc dels Tudons, al terme de Ciutadella. Situació de la Naveta Es troba a pocs quilòmetres de Ciutadella.
  3. 3. Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.
  4. 4. Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.
  5. 5. FITXA TÈCNICAFITXA TÈCNICA Autor Desconegut Cronologia 1000 aC Estil Pretalaiòtic Tipologia Monument Megalític (construcció funerària) en forma de nau invertida Material Grans pedres Tècnica Construcció Ciclòpia Dimensions 14m de longitud, 6,5m d’ample i 4,30 d’alt Localització Ciutadella, Menorca
  6. 6. CRONOLOGIACRONOLOGIA PREHISTÒRIA Aquest període és molt extens i tradicionalment es divideix en tres períodes desiguals: 1. Paleolític 2. Neolític 3. Edat dels Metalls 3.1. Coure 3.2. Bronze 3.3. Ferro
  7. 7. ART PREHISTÒRIC.ART PREHISTÒRIC. CRONOLOGIACRONOLOGIA PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC) • ART MOBILIARI O MOBLEART MOBILIARI O MOBLE  Venus esteatopígies • ART RUPESTREART RUPESTRE  Escola franco-cantàbrica  Escola llevantina  NELOLÍTIC (10000-3000 aC)NELOLÍTIC (10000-3000 aC) • CERÀMICACERÀMICA  Vasos Campaniforme, de bandes gravades, cardial i de cordes, llisa. • ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICAARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA  Menhir, Alineament, Cromlec, Dolmen.  EDAT DELS METALL (3000-500 aC)EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • COURECOURE • BRONZE  Cultura talaiòtica: Talaiots, taules, navetes.  Braus de Costitx  Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca). • FERRO  Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)  Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote.  Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.
  8. 8. CRONOLOGIACRONOLOGIA  Des de la perspectiva cronològica...  La Naveta dels Tudons, dins la Prehistòria, pertany a l’Edat dels Metalls (3000-500 aC) i, en concret, a l’Edat del Bronze,...  ... quan va sorgir la Cultura Pretalaiòtica a les Illes Balears, que amb particularitats insulars, es manifesta a tot l’arxipèlag.  Amb poblats de cases de pedra, bastant grans, amb cambres rectangulars intercomunicades, una mena d’habitacions en forma de navetes (navetes d’habitació o navetiformes).  Al final del pretalaiòtic es van trobar les famoses navetes d’enterrament, que eren típiques de Menorca on es practicava l’enterrament col·lectiu. En canvi a Mallorca es trobaren navetes d’enterrament individual d’època posterior i de constitució diferent. Alguns investigadors també inclouen dins el pretalaiòtic les navetes d’enterrament de planta ovalada, pròpies de Menorca.Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.
  9. 9. TERMINOLOGIA I MANIFESTACIONSTERMINOLOGIA I MANIFESTACIONS Arquitectura ciclòpia Balears  Edat de Bronze.  En Mallorca i en Menorca.  La principal caracterísitica: construccions ciclòpies aixecades a base de gran blocs de pedra sense escairar.  Monumentes megalítics més característics són:  Talaiots.  Taules.  Navetes. Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca. Taula de Talatí de Dalt (1000-500 aC). Menorca. Talaiot de Torollonet Nou. Menorc
  10. 10. Societat Pretalaiòtica:  Societat relativament igualitària de petites comunitats, autònomes i autosuficients econòmicament.  Fins la meitat del segon mil·lenni aC, societat pacífica per l’absència d’armes ofensives i fortificacions, però l’agment poblacional intensificà la lluita pels recursos escassos (jerarquització social).  Base econòmica: conreu de cereals (agricultura rudimentària) i la ramaderia d’ovicàprids (cabres, ovelles, bous i porcs).  Hàbitats característics: les navetes d’habitació també conegudes amb el nom de "navetiformes", constitueixen habitacles de planta en forma de ferradura allargada de vegades lleugerament "estrangulada" a l'entrada, que podien formar petits agrupaments, com el poblat de Bòquer (Pollensa), o el de Son Mercer de Baix (Ferreries). A les Pitiüses, el poblet més significatiu és el de Cap de Barbaria (Formentera). CONTEXT HISTÒRICCONTEXT HISTÒRIC
  11. 11. POBLAT DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.
  12. 12. SANTUARI DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.
  13. 13. INTERIOR DEL POBLAT DE SON CATLAR. MENORCA.
  14. 14. PORTAL D’ENTRADA DEL POBLAT DELS ANTIGORS. SES SALINES.
  15. 15. ENTRADA DE LLINDA DEL POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ.
  16. 16. POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ. SALA HIPÒSTILA.
  17. 17. POBLAT DE L’HOSPITATEL. MANACOR.
  18. 18. SANTUARI DE SON OMS. PALMA.
  19. 19. INTERIOR DEL SANTUARI DE SON OMS. PALMA.
  20. 20. TERMINOLOGIATERMINOLOGIA  Construccions longitudinals amb façana d’accés plana i absis semicircular. Megàlit de Menorca i Mallorca de planta rectangular i alçat atalussat.  Semblant a una nau o vaixell invertit.  Dins i fora del poblats, com a habitatge i com a sepulcre. Naveta Naveta d’habitació  Vivendes d’ús familiar.  Espai habitable d’uns 70 m2.  Presidit de la llar i el molí de pedra. Naveta d’enterrament  Sepulcres col·lectius.  Formats per un passadís que finalitza amb una o dues cambres sepulcrals superposades.
  21. 21. Planta i accés  Construcció aïllada (en forma de ferradura allargada), de planta quasi rectangular, façana plana a l’oest, i capçalera absidal (absis arrodonit), amb dos pisos, que fa 4,30m d'alt, 14m de llarg i 6,5 d’ample en la base).  L’aspecte exterior recorda al d'una barca al revés, d'aquí el nom naveta (nau invertida). DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ FORMALFORMAL
  22. 22. Sistema constructiu  Tipus d’aparell regular ciclopi (murs gruixuts formats per grans blocs de pedra assentats en sec, és a dir, sense cap tipus d’element cohesionant). DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ FORMALFORMAL
  23. 23. DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ FORMALFORMAL Sistema constructiu  Naveta construïda damunt un sòcol fet amb pedres de gran tamany a forma de cimentació, és a dir, s’aixeca sobre una base d’ortostats, grans peces verticals que donen la volta a tota la construcció (peristàlit), a sobre d’aquest peristàlit les pedres es troben col·locades horitzontalment.
  24. 24. DESCRIPCIÓ FORMADESCRIPCIÓ FORMAL Tècnica constructiva  El monument s'alça sobre una plataforma de pedra calcària realitzada mitjançant la tècnica ciclòpia, una mena de sòcol lític (d’ortostats) construït amb enormes roques calcàries, que encaixen, més o menys, amb un mínim d’aplanament entre les pedres adjacents, sense fer ús de morter.  Les roques solien ser treballades en brut, però a vegades podien ser escairades. SECCIÓ D’UNA NAVETA (RECONSTRUCCIÓ).
  25. 25. DESCRIPCIÓ FORMALDESCRIPCIÓ FORMAL Tècnica constructiva  Les obertures s'han omplert amb petits trossos de pedra calcària.  Les parets, de doble parament, tenen l’espai intermedi reblert de terra i pedres de petita grandària. Naveta des Tudons (1000 aC). DESCRIPCIÓ FORMALDESCRIPCIÓ FORMAL
  26. 26. Accés i interior  S’accedeix a l’interior a través d’una petita obertura en la façana plana, que dóna a l’oest (un minúscul portal d’accés dóna a una avantcàmera).  S’ha perdut la llosa perforada de l’entrada i s’ha substituït per una entrada feta per pedres rectangulars, dues pedres verticals i una llinda horitzontal, que dóna accés al passadís que condueix a una cambra oval amb pis superior. DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ FORMALFORMAL
  27. 27. DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ FORMALFORMAL Accés a l’interior
  28. 28. Accés i interior  El passadís condueix a una cambra oval amb pis superior, és a dir, el seu interior està composat per una doble cambra de dos pisos, una superposada a l’altra, que estan cobertes per lloses planes embotides en els murs, on es col·locaven els cadàvers en posició fetal (és un sepulcre col·lectiu). DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ FORMALFORMAL
  29. 29. Vista frontal de la naveta en la actualidad (2008). Menorca.
  30. 30. Naveta dels Tudons (1000 aC). Menorca.
  31. 31. INTERIORINTERIORAccés a l’interior oval
  32. 32. INTERIORINTERIOR: Una cambra superposada a l’altra.
  33. 33. INTERIORINTERIOR: Lloses planes embotides en el mur
  34. 34.  És una de les Navetes d’enterrament, que s’han trobat arreu del món, més ben conservada, considerada com un dels jaciments arqueològics més emblemàtics de Menorca i, possiblement, el més conegut de totes les Illes Balears. És molt representativa, junt a d’altres ubicades a Calvià, Son Gaià, o Hospitalet Vell. TEMÀTICA I FINALITATTEMÀTICA I FINALITAT  S'utilitzava com a monument funerari col·lectiu amb funció d’ossari. A l'interior s'han trobat restes de cossos humans acompanyats d'objectes personals, un aixovar senzill format per joies de bronze i altres ornaments, a més d'alguna arma, estris metàl·lics i d’os, i recipients de ceràmica que devien contenir ofrenes.
  35. 35. FINALITAT: SIMBOLOGIA I ÚSFINALITAT: SIMBOLOGIA I ÚS Pot ser són una evolució dels dolmens (megàlit funerari aixecat amb tres pedres, dos de les quals están clavades a terra i la tercera es troba col·locada damunt les altres com si fos una llinda), ja que algunes navetes presenten uns trets o funcions semblants com la llosa perforada, present als dolmens de passadís, per donar accés a la càmera mortuòria, que representa la separació entre el món dels vius i dels morts.  Només hi podien accedir persones iniciades en els ritus funeràris. En el cas de la Naveta del Tudons, en canvi, no trobam la llosa perforada, com en altres construccions d’aquest tipus.  Restaurada en 1959, en l’actualitat el jaciment està obert al públic.
  36. 36. MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES  Continuen el model de les construccions funeràries anteriors com els dolmens i, també, dels hipogeus (cambres subterrànies excavades a la roca), és a dir, coves artificials, també, dedicades a l’enterrament.  Els hipogeus, a vegades, tenien un passadís d’accés a la cambra funerària, cosa de la que s’apropiaran les navetes posteriorment. DOLMEN DE VINYES MORTES. EMPORDÀ. GIRONA. TEMPLE HIPOGEU DE LA REINA HATSHEPSUT (1490-1480 aC). DAYR al BAHARI.
  37. 37. ESQUEMA I SECCIÓ D’UN HIPOGEU TEMPLE HIPOGEU DE LA REINA HATSHEPSUT (1490-1480 aC). DAYR al BAHARI. HIPOGEU I TOMBA DE TUTANKAMON
  38. 38. Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.  DEFINICIÓ NAVETA: Monument o construcció funerària megalítica de les Balears, un edifici de planta rectangular i alçat atalussat amb forma de tronc de pirámide o de quilla de vaixell aplanada e invertida (cosa que li dóna el nom). Té una o més cambres sepulcrals a l’interior. La més coneguda és la naveta del Tudons, a Menorca (1000 aC). TERMINOLOGIATERMINOLOGIAPrehistòria: Bronze. Naveta d’enterrament
  39. 39. CONTA LA LLEGENDA...CONTA LA LLEGENDA...
  40. 40.  Fitxa realitzada per l’alumna Paloma Salvador (curs 2009-10)  www.calvia.com  www.menorcaweb.net  www.paraisobalear.com  www.menorcatour.com  www.menurka.com  www.viquipedia.com  www. Wikimedia Commons  www.vilaweb.cat  www.trivago.es/ciutadella/monumento/naveta-dels-tudons-  www.menorcamonumental.org  www.wikipedia.org/.../Naveta_des_Tudons  http://www.wikipediaenciclopedia libre  ww.illesbalears.es/esp/islasbaleares/edificios-singulares  www.artehistoria.jcyl.es/artesp/monumentos  www.disfrutamenorca.com/naveta-des-tudons  www.paseandohistoria.blogspot.com/.../naveta-des-tudons  Boib  Catastre BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA
  41. 41. OBJECTIUOBJECTIU Alumne: TOMEU SALVÀ BOVER Professora: M ASSUMPCIÓ GRANERO CUEVES Acabar finalment… i estam començant…

×