Aqueducte de Tarragona

5,129 views

Published on

Comentari PAU de l'aqüeducte de Tarragona.

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
5,129
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
222
Actions
Shares
0
Downloads
133
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Aqueducte de Tarragona

  1. 1. Aqüeducte romà de Tarragona
  2. 2. Fitxa tècnica  Títol: Pont del Diable, Pont de les        Ferreres. Autor: desconegut. Cronologia: finals del segle I a. C, probablement el 24-22 a. C., durant l’estada d’Octavi a Tarraco. Tipologia: obra d’enginyeria, pont per a aqüeducte. Materials: pedra calcària (saldó). Originàriament recobert (almenys en part d’estuc. Dimensions: 26x249 m. Estil: Romà, període tardorepublicà o començaments de l’altimperial. Localització: Tarragona, 4 km al N del centre urbà.
  3. 3. Obra de la mateixa època Arc de Bará (15-5 a. C.)
  4. 4. Context  La societat romana era una gran demandant d’aigua. A les necessitats bàsiques (consum, neteja, rec, etc) s’hi afegien uns hàbits culturals de tipus higiènic (balnea, banys) que implicaven un consum important.  La ciutat de Roma posseïa una aigua freàtica de mala qualitat. Tampoc els recursos del Tíber són aprofitables (fang), a banda que el riu ocupa una cota massa baixa que l’inhabilita per a usar-ne les aigües. L’escassetat d’aigua devia ser ja un problema seriós a inicis del segle IV a. C. quan el censor Apius Claudius Caecius va manar construir el primer aqüeducte de subministrament (Acqua Appia). A finals del segle III d. C. La ciutat posseïa onze aqüeductes que asseguraven un subministrament molt abundant a la ciutat. Reconstrucció de les Termes de Caracalla (212-217 d. C.)
  5. 5.  La romanització va implicar l’extensió arreu de l’Imperi dels usos econòmics i socioculturals de l’aigua. I l’enginyeria de l’aigua, que va assegurar la multiplicació d’infraestructures de captació, transport i distribució de l’aigua arreu de l’Imperi, va esdevenir uns dels elements fonamentals de l’intervencionisme romà sobre els territoris que dominava.  Els romans varen incorporar els coneixements de tecnologia hidràulica heretats del proper Orient i del món hel·lenístic i hi varen afegir la seva pròpia experiència: Finalment s’assoliren uns resultats notables que permetien, tot respectant l’enorme varietat de factors ambientals existents dins l’Imperi, el subministrament d’aigua de qualitat i en quantitat suficient per a permetre un estil de vida força homogeni arreu, almenys per a la població urbana romanitzada. Aqüeducte de Segovia (90-105. C.) Pont du Gard (segle I d. C.)
  6. 6.  El llibre VIII de Re Architectonica de Vitrubi (segle I a. C.) i De Aqueductu Urbis Romae de Frontinus (segles I - II) ens mostra l’important nivell teòric de l’enginyeria hidràulica romana.  Quan Juli Cèsar va elevar Tarraco a la dignitat de Colònia (mitjans segle I a. C.), la romanització duia ja dos-cents anys actuant. Una de les preocupacions dels duumvirs, magistrats locals que la condició de colònia implicava establir, va haver de ser la dotació d’importants recursos hidràulics que la dignitas de ciutat romana de iure implicava. Si el freàtic havia proveït suficientment fins llavors la demanda, la baixa cota (lluny del centre) de les deus naturals, deixava sense prou aigua els espais simbòlics de representació que ben aviat varen anar desenvolupant-se a les zones altes de la ciutat. L’estada de dos anys d’Octavi August a Tarraco, per a completar la definitiva pacificació d’Hispània, va accelerar el completar les infraestructures de subministrament.
  7. 7. Els aqüeductes de Tarragona  Tarraco va estar assortida tres aqüeductes. Un procedeix del riu Gaià, els altres dos del Francolí.  L’aqüeducte del Gaià, l’specus (canal) del qual és gairebé tot subterrani, subministrava la part més alta de la ciutat, on es bastiren els principals espais de representació (Circ, Fòrum Provincial, temple del Diví August). L’obra va ser aprofitada (i alterada) el segle XVIII i, en part, segueix en ús.  El Pont del Diable pertanyia a l’aqüeducte del Francolí, d’ on captava l’aigua uns 10 km. riu amunt de la ciutat. Nodria d’aigua la part central de la població, que inclou el Fòrum Local que va ser abandonat a l’Alta Edat Mitjana.  La zona portuària s’alimentava d’un tercer aqüeducte, en part fossilitzat pel Rec Major citat a partir del SXVI i destinat al rec i a l’energia (els Molins del Port). Subministrava aigua a unes grans termes públiques excavades a partir del 1990. Pont de les Femades (aqüeducte romà del riu Gaià)
  8. 8.  Dins l’Ager tarraconensis es coneixen almenys dos aqüeductes romans més, amb petits ponts: un a Constantí (Tarragonès), encara en ús per al rec agrícola i l’altre al Baix Penedès, enrunat.
  9. 9. Aspectes tècnics, constructius i estilístics  El Pont del Diable salva la vall d’un petit barranc. És l’únic tram sobre pont de tot l’aqüeducte (18 km.) l’ specus del qual, fragmentàriament conservat, discorria sobre el terreny.  Es tracta d’un pont de 249 m. de llargada, bastit sobre dues fileres d’arcades de mig punt, totes de la mateixa llum (5,9 m.: 20 peus romans). Té vint-i-cinc arcs a la fila superior i onze a la inferior. La distància entre el centre dels pilars és de 26 peus romans (7,95 m.). L’amplada de l’ intradós és de 1,86 m.  El pont està realitzat amb carreus isòdoms de dimensions notables. La cara externa és llisa a nivell dels arcs i presenta un encoixinat rústic als pilars i les impostes.  Els pilars tenen una estructura graonada, i cada filera de carreus presenta un retrocés de mig peu romà (15 cm.). És una solució poc comú que es troba també a l’aqüeducte de Mediomatricum (Metz, Lorena, França).
  10. 10.  L’specus té uns 80 cm. d’amplada (2,5 peus romans), està protegit per murs majoritàriament aixecats en reconstruccions modernes i presenta un pendent molt suau, d’un 0,4%, pràcticament idèntic al que té la totalitat de l’aqüeducte.  Recentment s’han detectat indicis de que podia haver estat total o parcialment revestit d’estuc. En qualsevol cas, a més de resoldre la funció pràctica per a la que es va fer (l’estructura mai s’ha esfondrat), l’obra mostra una destacable qualitat estètica. Destaca la seva regularitat, l’aspecte majestuós i elegant i alhora serè i auster. Segueix captivant l’observador.
  11. 11. Funció  L’art oficial en l’època d’August acomplia una funció de reforç del seu programa polític. Aquest consistia en dotar el món romà d’una nova i sòlida estructura política que fos respectuosa tanmateix amb determinats valors tradicionals. Bellesa serena, grandesa sense ostentació, equilibri i ordre combinats amb un sentit pràctic evident són qualitats que el Pont del Diable posseeix de manera deliberada, i que tenen sentit dins el context polític del moment en que es va erigir.
  12. 12. Models i influències  El nom de Pont del Diable es deu a una llegenda popular que explica com el diable sol · licità una donzella a canvi d'aixecar la construcció en una nit, abans que els galls cantessin. El promès de la jove va despertar a tots els galls de les granges veïnes imitant el seu cant, contestant els galls abans de l'hora prevista. El diable, en veure que havia perdut l'aposta gairebé havent construït l‘aqüeducte, va fugir sense aconseguir a la donzella.  És un bon exemple del tipus estructural més senzill i menys estable, ja que la ruïna d'algun element arrossegaria, teòricament almenys, la de tots els altres, especialment si pertanyia a l'ordre baix. Els carreus estan encoixinats, animats en aparença per l'estètica brutalista de la Porta Maggiore Claudiana. Porta Maggiore Claudiana

×