Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Llistat de termes tècnics d’art
        ( Curs 2009-10)
  Proves d’Accés a la Universitat
             (PAU)
             ...
•ABSIDIOLA             •ARC DE TRIOMF    •CLAU (d’arc, de volta)
•ABSIS                 •ARC FAIXÓ        •CLAUSTRE
•ACRÒP...
•ESTILÒBATA
•ESTÍPIT
•ESTOA
•EXTRADÓS
•FAÇANA (frontis)
•FINESTRA CORONELLA
•FLETXA (d’arc)
•FÒRUM
•FRESC (Pintura al fres...
ABSIDIOLA
                                           Absis secundari o petit.




Església de San Martí de Frómista, a
Pal...
ABSIS
Part d’una església que s’obre
al fons de la nau central, de
planta poligonal o semicircular,
coberta generalment am...
ACRÒPOLIS
Part d’una polis fortificada i situada en una
zona elevada, que servia com a defensa i
com a centre religiós.
ACROTERI
Element decoratiu amb
forma de figura o de
palmeta situat als extrems
o al vèrtex d’un frontó als
temples grecs, ...
ÀGORA
Plaça principal d’una polis, que era el
centre de la vida política, social i
comercial.
AIGUADA (guaix, pintura a
l’aiguada)
Tècnica pictòrica que fa
servir l’aigua per estendre el
color, però a diferència de
l...
ALQUIBLE
Mur d’una mesquita orientat
cap a la Meca. Les naus de
la sala d’oració (haram)
estan orientades
perpendicularmen...
AMETLLA MÍSTICA
(màndorla)
Sanefa que encercla una
figura sagrada a la qual
es vol donar una
importància especial.
AMFIPRÒSTIL
Dit del temple de l’antiguitat
grecollatina amb pòrtic de
columnes a les dues façanes
més estretes.




Temple...
AMFITEATRE
                                       Lloc destinat als
                                       espectacles de ...
AQUAREL·LA (pintura a
l’aquarel·la)
Tècnica pictòrica de gran
transparència realitzada amb una
pasta pictòrica obtinguda a...
AQÜEDUCTE
                            Obra arquitectònica formada
                            per una combinació
         ...
ARC
Estructura arquitectònica que, mitjançant formes corbades,
cobreix un espai entre dos murs, dos pilars o dues columnes...
ARC APUNTAT O OGIVAL
Arc format per dues seccions de
circumferència que es tallen a la
clau.
ARC LOBULAT
Arc l’intradós del qual està format er un nombre
senar de lòbuls (Part còncava que sobresurt
d’un perfil dibui...
ARC DE FERRADURA
Arc format per un segment de
circumferència de més de 180º
amb el centre situat per damunt
de la línia d’...
ARCBOTANT O ARC BOTERELL
Arc característic del gòtic que transmet part de l’empenta de les voltes
de la nau central als co...
ARC DE MIG PUNT
Arc format per una semicircumferència, amb el centre en
la línia d’arrencada. La seva fletxa és igual a la...
ARC DE TRIOMF
                                                   Monument característic de
                               ...
ARC FAIXÓ
Arc que sobresurt de d'intradós d’una volta i que, en dividir-la en trams la
reforça.
ARC PERALTAT
Arc amb la línia d’arrencada per
sobre de la imposta.
ARQUITRAU
                                                 Part inferior d’un entaulament o
                              ...
ARRABÀ
Element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca els
arcs de les portes i de les finestres en constru...
ARQUIVOLTA
Arc format per un conjunt de motllures esculpides, atrompetades
i superposades a les dovelles que, juntament am...
ATRI
Pati interior, generalment
voltat de pòrtics, al voltant
del qual s’obrin les distintes
cambres, especialment en la
c...
BALDAQUÍ
                                                     Construcció exempta o
                                      ...
BAPTISTERI
                                          Part d’una església on hi
                                          h...
BASAMENT (crepidoma)
Conjunt de la base i pedestal d’una columna.
BASÍLICA
                                       Edifici públic de l’època romana
                                       on...
BODEGÓ (natura morta)
Obra plàstica el tema de la qual és la representació d’objectes inanimats
naturals o artificials.
BUST
     Escultura o pintura que
     representa el cap i la part
     superior del cos d’una
     persona.




Gianlorez...
CÀNON
                                       Conjunt de regles que, en
                                       arquitectura...
CAPITELL
                                                       Element superior de la columna
                           ...
CARIÀTIDE
Estàtua femenina que
exerceix una funció de
suport en substitució d’una
columna o un pilar.
Utilitzada especialm...
CATEDRAL
Del llatí càtedra, seient destinat al bisbe. Església principal
d’una diòcesi, en la qual resideix el bisbe i el ...
CEL·LA
                                        En general, sala petita.
                                        En el temp...
CERA
PERDUDA
Procediment
de fosa que
permet
mitjançant una
ànima interna,
obtenir
objectes buits
generalment
de bronze.
Ut...
CIMBORI
                                                     Construcció en forma de
                                     ...
CIRC
                            Edifici públic de l’antiga Roma
                            dedicat a l’espectacle de cur...
CLAU (d’arc, de volta)
Dovella central que clou una
volta o un arc i que sol anar
esculpida.
CLAUSTRE
Passatge cobert d’una o dues plantes, amb mur a una banda i porticat a l’altra,
que volta un pati o un jardí i un...
COLLAGE
                         Tècnica de composició plàstica
                         d’invenció cubista que consisteix...
COLUMNA
En arquitectura,
element de suport
vertical de secció
circular. Està
formada
generalment per
tres parts, la base,
...
COLUMNA
SALOMÒNICA
Columna de
desenvolupament
helicoïdal, utilitzada a
l’estil Barroc.
COLUMNA
TOSCANA
Columna que
té el fust llis,
l’àbac i l’equí
són menys
desenvolupats
i té unes
proporcions
més esveltes
qu...
CONTRAPOSAT
                                                     (contraposto)
                                           ...
COR
Part de l’església on es situa el grup coral per cantar alguns passatges de l’ofici
litúrgic. En algunes esglésies es ...
CORA (Koré)
                                               Escultura femenina de l’època arcaica
                         ...
CORNISA
Element arquitectònic
horitzontal que, amb forma
de motllura, se situa a la
zona superior de la façana.
Té una fun...
CREPIDOMA (crepis)
Estereòbat compost per tres
escalons.
CREUER
En una església és l’espai
determinat per la intersecció de
dues naus, la longitudinal o
principal i la transversal...
CRUGIA
Espai comprès entre
dues parets mestres
CÚPULA
         CÚPULA
         Coberta semiesfèrica. Pot
         estar aixecada sobre un
         tambor i quan s’alça s...
DEAMBULATORI (girola)
Prolongació de les naus
laterals d’una església que
les uneix per darrere al
presbiteri, al voltant ...
DECUMANUS
                                       Via central que
                                       travessava les ciu...
DÍPTIC
                                              Conjunt de dues taules
                                              ...
DOVELLA
Qualsevol dels blocs de
pedra en forma de tascó
amb els quals es
construeixen els arcs i les
voltes.
ÈNTASI
Convexitat lleugera
del primer terç del
fust d’una columna
d’estil dòric que
dissimula l’efecte
visual de
concavita...
ENTAULAMENT
En l’arquitectura clàssica grecoromana, el conjunt format per arquitrau, el
fris i la cornisa.
ESCENA
Edifici de dues
plantes d’un teatre
grec situat darrere
del prosceni amb la
finalitat de facilitar
l’entrada i sort...
ESCORÇ
Representació plàstica d’una deformació de les proporcions
d’acord amb les regles de la perspectiva.
ESFUMAT (sfumato)
Procediment pictòric consistent en
difuminar els contorns de les
figures per donar la sensació que
estan...
ESTILÒBATA
Basament continu
sobre el qual
descansa una
columnata. Esglaó
superior del
basament d’un
temple grec.
ESTÍPIT
Pilastra en forma de
piràmide truncada i
invertida, de
vegades
antropomorfa.
ESTOA
                                Construcció porticada grega de planta
                                rectangular am...
EXTRADÓS
Superfície convexa i exterior d’un
arc o una volta.
FAÇANA (frontis)
Cara exterior dels murs que delimiten un
edifici, especialment la que té la porta
principal.
Façana de sa...
FINESTRA
                                                         CORONELLA
                                              ...
FLETXA (d’arc)
Alçada d’un arc o volta contada a
partir de la clau.
FÒRUM
Plaça monumental de les antigues
ciutats romanes, centre de la seva vida
política i econòmica, emplaçada
generalment...
La Creació d’Adam. Fragment del fresc de la Capella Sixtina. Miquel Àngel (1508-12)

FRESC (Pintura al fresc)
Obra pictòri...
FRIS
Part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa, de forma triangular,
en la qual hi sol haver figures o...
FRONTÓ
Acabament triangular o de perfil corbat d’una
façana, un pòrtic, una porta o una finestra. El seu
espai interior s’...
FUSTE
FUST
Part vertical d’una columna situada entre la base o l’estilobat i el capitell.
GABLET
Frontó ornamental molt
punxegut que corona els
finestrals, pòrtics o
arquivoltes dels edificis
gòtics.
GÀRGOLA
Canal volada per on vessa, a una certa
distància de la paret, l’aigua que plou
sobre la coberta d’un edifici, sovi...
GIROLA (deambulatori)
Prolongació de les naus
laterals d’una església
que les uneix per darrere
al presbiteri, al voltant ...
GRUTESC
GROTESC
             O en una
Element decoratiu generalment
mural que consisteix
estilització d’elements fantàstic...
HÀRAM
Sala d’oració
d’una mesquita,
generalment
dividida en naus
orientades
perpendicularment
a l’alquible. Mot
àrab que s...
ICONA
    Imatge pintada, esculpida en
    baix relleu o feta amb mosaic
    damunt taula, del Sant Crist ,
    de la Mare...
ICONOCLÀSTIA
 Prohibició de representacions de
 la divinitat o de tot ésser vivent
 per tal d’evitar la idolatria. La
 pro...
ICONOGRAFIA
Ciència auxiliar de la
història de l’art que serveix
per a desxifrar la totalitat de
l’obra. Mitjançant l’anàl...
BIBLIOGRAFIA:

SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura.
                       Edicio...
Llistat De Termes TèCnics D’Art I
Llistat De Termes TèCnics D’Art I
Llistat De Termes TèCnics D’Art I
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Llistat De Termes TèCnics D’Art I

8,767 views

Published on

Vocabulari de termes tècnics d'art per a les proves de selectivitat.

Published in: Education

Llistat De Termes TèCnics D’Art I

  1. 1. Llistat de termes tècnics d’art ( Curs 2009-10) Proves d’Accés a la Universitat (PAU) Part I
  2. 2. •ABSIDIOLA •ARC DE TRIOMF •CLAU (d’arc, de volta) •ABSIS •ARC FAIXÓ •CLAUSTRE •ACRÒPOLIS •ARC PERALTAT •COLLAGE •ACROTERI •ARQUITRAU •COLUMNA •ÀGORA •ARRABÀ •SALOMÒNICA •AIGUADA (guaix, •ARQUIVOLTA •COLUMNA TOSCANA pintura a l’aiguada) •ATRI •CONTRAPOSAT (contraposto) •ALQUIBLE •BALDAQUÍ •COR •AMETLLA MÍSTICA •BAPTISTERI •CORA (Koré) (màndorla) •BASAMENT •CORNISA •AMFIPRÒSTIL (crepidoma) •CREPIDOMA (crepis) •AMFITEATRE •BASÍLICA •CREUER •AQUAREL·LA (pintura •BODEGÓ (natura •CRUGIA a l’aquarel·la) morta) •CÚPULA •AQÜEDUCTE •BUST •DEAMBULATORI (girola) •ARC •CÀNON •DECUMANUS •ARC APUNTAT O •CAPITELL •DÍPTIC OGIVAL •CARIÀTIDE •DOVELLA •ARC LOBULAT •CATEDRAL •ÈNTASI •ARC DE FERRADURA •CEL·LA •ENTAULAMENT •ARCBOTANT O ARC •CERA PERDUDA •ESCENA BOTERELL •CIMBORI •ESCORÇ •ARC DE MIG PUNT •CIRC •ESFUMAT
  3. 3. •ESTILÒBATA •ESTÍPIT •ESTOA •EXTRADÓS •FAÇANA (frontis) •FINESTRA CORONELLA •FLETXA (d’arc) •FÒRUM •FRESC (Pintura al fresc) •FRIS •FRONTÓ •FUST •GABLET •GÀRGOLA •GIROLA (deambulatori) •GROTESC •HÀRAM •ICONA •ICONOCLÀSTIA •ICONOGRAFIA
  4. 4. ABSIDIOLA Absis secundari o petit. Església de San Martí de Frómista, a Palència, amb un absis i dues absidioles circulars.
  5. 5. ABSIS Part d’una església que s’obre al fons de la nau central, de planta poligonal o semicircular, coberta generalment amb volta de quart d’esfera, a l’interior hi sol haver el presbiteri.
  6. 6. ACRÒPOLIS Part d’una polis fortificada i situada en una zona elevada, que servia com a defensa i com a centre religiós.
  7. 7. ACROTERI Element decoratiu amb forma de figura o de palmeta situat als extrems o al vèrtex d’un frontó als temples grecs, etruscs i romans.
  8. 8. ÀGORA Plaça principal d’una polis, que era el centre de la vida política, social i comercial.
  9. 9. AIGUADA (guaix, pintura a l’aiguada) Tècnica pictòrica que fa servir l’aigua per estendre el color, però a diferència de l’aquarel·la (amb la que té punts en comú) fa servir el pigment blanc. Els colors són opacs i una mica apagats, però permet que un color clar es pugui aplicar sobre un de fosc, cosa que amb l’aquarel·la no es pot fer.
  10. 10. ALQUIBLE Mur d’una mesquita orientat cap a la Meca. Les naus de la sala d’oració (haram) estan orientades perpendicularment cap a la quibla o alquible i al seu eix central es situa el mihrab.
  11. 11. AMETLLA MÍSTICA (màndorla) Sanefa que encercla una figura sagrada a la qual es vol donar una importància especial.
  12. 12. AMFIPRÒSTIL Dit del temple de l’antiguitat grecollatina amb pòrtic de columnes a les dues façanes més estretes. Temple de Niké Àptera, s. V
  13. 13. AMFITEATRE Lloc destinat als espectacles de lluita entre gladiadors, caça d’animals salvatges i fins i tot batalles navals simulades (naumàquies) Consta d’una càvea de forma el·líptica al voltant d’un espai circular l’arena on es desenvolupa l’espectacle. Les grades s’aixequen sobre un conjunt de voltes superposades. Amfiteatre romà de Tarragona s I d C
  14. 14. AQUAREL·LA (pintura a l’aquarel·la) Tècnica pictòrica de gran transparència realitzada amb una pasta pictòrica obtinguda a partir de la dissolució dels pigments en aigua i goma aràbiga, d’assecat ràpid per la qual cosa requereix una execució decidida i breu.
  15. 15. AQÜEDUCTE Obra arquitectònica formada per una combinació d’arcades i impostes superposades. Serveix per conduir l’aigua cap una ciutat per una canal (specus) salvant un desnivell de terreny i mantenint una inclinació adequada. Aqüeducte romà de Segòvia
  16. 16. ARC Estructura arquitectònica que, mitjançant formes corbades, cobreix un espai entre dos murs, dos pilars o dues columnes i descarrega lateralment la pressió vertical sobre els elements de suport sobre els que descansa.
  17. 17. ARC APUNTAT O OGIVAL Arc format per dues seccions de circumferència que es tallen a la clau.
  18. 18. ARC LOBULAT Arc l’intradós del qual està format er un nombre senar de lòbuls (Part còncava que sobresurt d’un perfil dibuixant una mena d’ona)
  19. 19. ARC DE FERRADURA Arc format per un segment de circumferència de més de 180º amb el centre situat per damunt de la línia d’arrencada.
  20. 20. ARCBOTANT O ARC BOTERELL Arc característic del gòtic que transmet part de l’empenta de les voltes de la nau central als contraforts laterals exteriors, i també serveix per evacuar l’aigua de pluja de la teulada. Seu de Manresa. Gòtic català. (S. XIV)
  21. 21. ARC DE MIG PUNT Arc format per una semicircumferència, amb el centre en la línia d’arrencada. La seva fletxa és igual a la seva semin-lo.
  22. 22. ARC DE TRIOMF Monument característic de l’arquitectura romana format per un o tres arcs distribuïts simètricament i emmarcats en una estructura amb llinda que generalment suporta un arquitrau decoratiu i un àtic amb una inscripció commemorativa. Arc de triomf de l’emperador Titus (81 d C) Roma
  23. 23. ARC FAIXÓ Arc que sobresurt de d'intradós d’una volta i que, en dividir-la en trams la reforça.
  24. 24. ARC PERALTAT Arc amb la línia d’arrencada per sobre de la imposta.
  25. 25. ARQUITRAU Part inferior d’un entaulament o element horitzontal que es recolza directament sobre les columnes o elements sustentadors. Pòrtic nord de l’Erecteion, Acròpolis d’Atenes
  26. 26. ARRABÀ Element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca els arcs de les portes i de les finestres en construccions islàmiques.
  27. 27. ARQUIVOLTA Arc format per un conjunt de motllures esculpides, atrompetades i superposades a les dovelles que, juntament amb els brancals, emmarca l’obertura d’una porta o finestra.
  28. 28. ATRI Pati interior, generalment voltat de pòrtics, al voltant del qual s’obrin les distintes cambres, especialment en la casa romana de tradició etrusca.
  29. 29. BALDAQUÍ Construcció exempta o sortint de la paret, sostinguda per columnes, que cobreix un altar o una trona. Baldaquí de Sant Pere del Vaticà. Bernini (s XVII)
  30. 30. BAPTISTERI Part d’una església on hi ha la pica o font baptismal, A partir del s. IV apareixen els primers edificis, generalment exempts de petites dimensions i plana centralitzada, on hi havia la font baptismal. Baptisteri de la catedral de Florència. Indret on Ghiberti feu les seves famoses portes de bronze. Primera manifestació de l’escultura renaixentista
  31. 31. BASAMENT (crepidoma) Conjunt de la base i pedestal d’una columna.
  32. 32. BASÍLICA Edifici públic de l’època romana on s’administrava justícia o es tractaven assumptes comercials, de planta rectangular, amb dos absis (un a la capçalera i un altre als peus) Estava dividida en tres naus separades per columnes, la central més ampla i alta que les laterals, per a rebre la llum. L’estructura arquitectònica de la basílica romana es perpetuà en servir de base per a la construcció dels temples cristians, que en prengueren Basílica de Maxenci. Roma (segle IV) també el nom.
  33. 33. BODEGÓ (natura morta) Obra plàstica el tema de la qual és la representació d’objectes inanimats naturals o artificials.
  34. 34. BUST Escultura o pintura que representa el cap i la part superior del cos d’una persona. Gianlorezo Bernini. Bust de Constaza Bonarelli (segle XVII)
  35. 35. CÀNON Conjunt de regles que, en arquitectura i escultura, regeixen la proporció i la simetria entre les parts d’una obra i el tot i entre les parts entre elles per formar una unitat harmònica. Cànon egipci Cànon grec (Políclet)
  36. 36. CAPITELL Element superior de la columna sobre el qual s’assenta l’arquitrau o arc. La seva funció és la de connectar la columna amb l’element arquitectònic que aquesta mateixa columna sosté. Alhora té una funció ornamental important. Capitell romànic de Santa Maria de l’Estany (Girona)
  37. 37. CARIÀTIDE Estàtua femenina que exerceix una funció de suport en substitució d’una columna o un pilar. Utilitzada especialment en arquitectura grega, l’exemple més conegut és a l’Erectèon d’Atenes (s. V aC) Cariàtides de l’Erectèon. 421-406 aC. Atenes. Grècia.
  38. 38. CATEDRAL Del llatí càtedra, seient destinat al bisbe. Església principal d’una diòcesi, en la qual resideix el bisbe i el capítol catedralici.
  39. 39. CEL·LA En general, sala petita. En el temple grec, la naos o cambra central que allotjava l’estàtua de la divinitat a qui era dedicat. Temple romà de Diana (Segle I) Mèrida
  40. 40. CERA PERDUDA Procediment de fosa que permet mitjançant una ànima interna, obtenir objectes buits generalment de bronze. Utilitzada des de l’època clàssica.
  41. 41. CIMBORI Construcció en forma de torre, aixecada sobre el creuer usualment coberta amb una cúpula i de planta quadrada, octogonal o cilíndrica. És un element important per a la il·luminació interior d’un edifici. Cimbori de la catedral vella de Salamanca (s. XII)
  42. 42. CIRC Edifici públic de l’antiga Roma dedicat a l’espectacle de curses de carros, format per una arena rectangular amb un dels costats menors de forma semicircular, dividida longitudinalment per una espina, i envoltada per una càvea. Circ Màxim (s I a C) Roma
  43. 43. CLAU (d’arc, de volta) Dovella central que clou una volta o un arc i que sol anar esculpida.
  44. 44. CLAUSTRE Passatge cobert d’una o dues plantes, amb mur a una banda i porticat a l’altra, que volta un pati o un jardí i uneix les diferents dependències d’un edifici especialment religiós. Claustre del monestir de Poblet (s. XIII) Catalunya
  45. 45. COLLAGE Tècnica de composició plàstica d’invenció cubista que consisteix en enganxar materials diversos (paper, fusta, teixits, etc.) sobre un suport pictòric. Després de Picasso i Braque fou practicada per altres pintors cubistes (Gris) i per altres moviments, futurisme, dadaisme, surrealisme. Collage futurista de Gino Severini (s.XX)
  46. 46. COLUMNA En arquitectura, element de suport vertical de secció circular. Està formada generalment per tres parts, la base, el fust i el capitell, la forma del quals pot variar segons l’estil arquitectònic.
  47. 47. COLUMNA SALOMÒNICA Columna de desenvolupament helicoïdal, utilitzada a l’estil Barroc.
  48. 48. COLUMNA TOSCANA Columna que té el fust llis, l’àbac i l’equí són menys desenvolupats i té unes proporcions més esveltes que l’estil dòric del que deriva.
  49. 49. CONTRAPOSAT (contraposto) Representació de la figura humana pròpia de les escultures clàssiques i de la pintura i l’escultura del Renaixement basada en l’alternança de membres tensos i flexionats. Tot el pes recau en una sola cama i l’altra apareix semifleixonada formant una corba amb el tors i els malucs, per tal d’evitar la frontalitat i la simetria i donar sensació de dinamisme i equilibri. El Dorífor i el Diaudumenos de Políclet ( S V a C)
  50. 50. COR Part de l’església on es situa el grup coral per cantar alguns passatges de l’ofici litúrgic. En algunes esglésies es confon amb el presbiteri, lloc on se situa el clergat. Planta de l’església de sant Pau. Saragossa
  51. 51. CORA (Koré) Escultura femenina de l’època arcaica de l’art grec de marbre o de bronze. A diferència dels kouroi, nus, sempre apareixen vestides bé amb el pèplum o bé amb altres peces de roba. Koré del peple. Museu de l’Acròpolis (530aC)
  52. 52. CORNISA Element arquitectònic horitzontal que, amb forma de motllura, se situa a la zona superior de la façana. Té una funció de protecció i decorativa. Cornisa amb teules pintades. Serra de Tramuntana (Mallorca)
  53. 53. CREPIDOMA (crepis) Estereòbat compost per tres escalons.
  54. 54. CREUER En una església és l’espai determinat per la intersecció de dues naus, la longitudinal o principal i la transversal o transsepte. Sol estar cobert amb una cúpula o cimbori.
  55. 55. CRUGIA Espai comprès entre dues parets mestres
  56. 56. CÚPULA CÚPULA Coberta semiesfèrica. Pot estar aixecada sobre un tambor i quan s’alça sobre una superfície quadrada, sobre petxines o trompes. Ha estat molt emprada per diversos estils arquitectònics al llarg de la història especialment el romà (Panteó) el bizantí (Santa Sofia) el romànic, l’islàmic, el renaixentista i el barroc.
  57. 57. DEAMBULATORI (girola) Prolongació de les naus laterals d’una església que les uneix per darrere al presbiteri, al voltant de l’absis, i que són l’accés a les capelles absidals. És característic de les esglésies romàniques de pelegrinatge i de les gòtiques.
  58. 58. DECUMANUS Via central que travessava les ciutats i campaments de l’antiga Roma d’est a oest, perpendicular al cardo màximus. Decumanus màximus de Volúbilis al Marroc Plànol ideal d’una ciutat romana
  59. 59. DÍPTIC Conjunt de dues taules unides per frontisses i plegables com un llibre, decorades amb figures pintades o esculpides en baix relleu. Solen estar fets de fusta, però també n’hi ha d’ivori i de metall. Joan de Castella. Díptic de Felip l‘Hermós i els seus fills. Segle XVI
  60. 60. DOVELLA Qualsevol dels blocs de pedra en forma de tascó amb els quals es construeixen els arcs i les voltes.
  61. 61. ÈNTASI Convexitat lleugera del primer terç del fust d’una columna d’estil dòric que dissimula l’efecte visual de concavitat que produeix un fust completament recte.
  62. 62. ENTAULAMENT En l’arquitectura clàssica grecoromana, el conjunt format per arquitrau, el fris i la cornisa.
  63. 63. ESCENA Edifici de dues plantes d’un teatre grec situat darrere del prosceni amb la finalitat de facilitar l’entrada i sortida d’actors.
  64. 64. ESCORÇ Representació plàstica d’una deformació de les proporcions d’acord amb les regles de la perspectiva.
  65. 65. ESFUMAT (sfumato) Procediment pictòric consistent en difuminar els contorns de les figures per donar la sensació que estan immerses en l’atmosfera.
  66. 66. ESTILÒBATA Basament continu sobre el qual descansa una columnata. Esglaó superior del basament d’un temple grec.
  67. 67. ESTÍPIT Pilastra en forma de piràmide truncada i invertida, de vegades antropomorfa.
  68. 68. ESTOA Construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, especialment els porxos d’una àgora. Estoa d’Attalos a Pèrgam. Període Hel·lenístic (159 /138 a C)
  69. 69. EXTRADÓS Superfície convexa i exterior d’un arc o una volta.
  70. 70. FAÇANA (frontis) Cara exterior dels murs que delimiten un edifici, especialment la que té la porta principal. Façana de sant Pere del Vaticà. Carlo Maderno, s. XVII.
  71. 71. FINESTRA CORONELLA Finestra dividida en dues meitats o en tres parts per un o dos mainells. Finestres coronelles de Can Serrra del carrer de la Gerreria. Ciutat de Mallorca
  72. 72. FLETXA (d’arc) Alçada d’un arc o volta contada a partir de la clau.
  73. 73. FÒRUM Plaça monumental de les antigues ciutats romanes, centre de la seva vida política i econòmica, emplaçada generalment en l’encreuament del cardo màximus amb decumanus màximus. Excavacions arqueològiques al fòrum de Pol·lèntia. (Alcúdia, Mallorca)
  74. 74. La Creació d’Adam. Fragment del fresc de la Capella Sixtina. Miquel Àngel (1508-12) FRESC (Pintura al fresc) Obra pictòrica realitzada damunt un arrebossat de calç i arena, emprant una pasta pictòrica obtinguda a partir de pigments i aigua de calç que s’ha d’assentar mentre aquest es manté fresc. Exigeix al pintor una gran destresa i rapidesa d’execució.
  75. 75. FRIS Part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa, de forma triangular, en la qual hi sol haver figures o elements decoratius esculpits. Per extensió, qualsevol element decoratiu que es desenvolupa de manera horitzontal en un mur.
  76. 76. FRONTÓ Acabament triangular o de perfil corbat d’una façana, un pòrtic, una porta o una finestra. El seu espai interior s’anomena timpà.
  77. 77. FUSTE FUST Part vertical d’una columna situada entre la base o l’estilobat i el capitell.
  78. 78. GABLET Frontó ornamental molt punxegut que corona els finestrals, pòrtics o arquivoltes dels edificis gòtics.
  79. 79. GÀRGOLA Canal volada per on vessa, a una certa distància de la paret, l’aigua que plou sobre la coberta d’un edifici, sovint esculpida en forma d’ésser grotesc o fabulós. S’aplica especialment a les figures de pedra utilitzades en arquitectura gòtica. Gàrgola de la llotja de mercaders. Guillem Sagrera. S XV.
  80. 80. GIROLA (deambulatori) Prolongació de les naus laterals d’una església que les uneix per darrere al presbiteri, al voltant de l’absis, i que són l’accés a les capelles absidals. És característic de les esglésies romàniques de pelegrinatge i de les gòtiques.
  81. 81. GRUTESC GROTESC O en una Element decoratiu generalment mural que consisteix estilització d’elements fantàstics, humans, vegetals i animals entrellaçats, emprada durant al Renaixement i provinent de la decoració mural romana.
  82. 82. HÀRAM Sala d’oració d’una mesquita, generalment dividida en naus orientades perpendicularment a l’alquible. Mot àrab que significa sagrat.
  83. 83. ICONA Imatge pintada, esculpida en baix relleu o feta amb mosaic damunt taula, del Sant Crist , de la Mare de Déu o d’algun sant, especialment entre els cristians ortodoxos. Mare de Déu de Vladimir. Constantinoble, segle XII. Santuari Nacional de Rússia i de l'Església Ortodoxa Russa
  84. 84. ICONOCLÀSTIA Prohibició de representacions de la divinitat o de tot ésser vivent per tal d’evitar la idolatria. La prohibició es basava en la por que es tenia a que l’home volgués imitar a Déu creant unes imatges amb aparença de vida, i pitjor eren encara les figures tridimensionals de l’escultura, que tenien el caire de doble realitat. L’islam va ser iconoclasta. Relleu de la catedral de Sant Martí, Utrecht, afectat per la iconoclàstia del segle XVI
  85. 85. ICONOGRAFIA Ciència auxiliar de la història de l’art que serveix per a desxifrar la totalitat de l’obra. Mitjançant l’anàlisi iconogràfica hom pot trobar les fonts, l’origen d’un tema determinat i estudiar-ne l’evolució i els canvis soferts per una representació en les diferents àrees culturals. En definitiva, la iconografia és la ciència que estudia l’origen, la forma i el desenvolupament dels temes figurats i dels atributs que s’hi poden identificar i que usualment els acompanyen.
  86. 86. BIBLIOGRAFIA: SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009 http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK

×