Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Escultura gòtica

1,746 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

Escultura gòtica

  1. 1. E scultura gòtica
  2. 2. Catedral de Burgos Portalada del Sarmental Escultura gòtica Toledo
  3. 3. ESCULTURA GÒTICA
  4. 4. Característi que s <ul><li>Funció essencialment decorativa , sense abandonar la d’instrucció dels fidels . </li></ul><ul><li>Temàtica religiosa : Crist a la creu, la Verge, la Pietat (nou) , sepulcres,… </li></ul>
  5. 5. Característiques <ul><li>Llocs : Portalades, capitells claustres , gàrgoles (arquitectura) sepulcres, retaules; talles exempt e s (inici procés d’alliberament de l’arquitectura que culminà al Renaixement) . </li></ul><ul><li>Materials : mateixa pedra parament, </li></ul><ul><li>marbre, alabastre; </li></ul><ul><li>materials més cars </li></ul><ul><li>en talles petites. </li></ul><ul><li>Realista (Sant Francesc, representar </li></ul><ul><li>a Déu i el món tal com és), </li></ul><ul><li> naturalista (paisatge </li></ul><ul><li>obra de Déu) : roba, rostres, etc. </li></ul><ul><li>Caràcter més humà : proporció, expressió de sentiments, bellesa serena. </li></ul>
  6. 6. Característi que s <ul><li>Volum : amb el tractament de la roba evoluciona (tractament més clàssic). </li></ul><ul><li>Moviment : c erca el moviment en les representacions . </li></ul>
  7. 7. L’ àngel del somriure, de Reims (XIII) denota el triomf del naturalisme gòtic enfront del antinaturalisme de l’alta edat mitjana. Realista, naturalista: roba, rostres (retrats), etc.
  8. 8. Escultura gòtica <ul><li>Es substitueix l’irrealisme romànic, més propi d’una cultura monàstica, per un intent d’apropament a la realitat, més propi d’una cultura urbana. </li></ul>
  9. 9. Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.
  10. 10. Nous llocs <ul><li>FAÇANES </li></ul><ul><li>CRESTERIES </li></ul><ul><li>TORRES “XAPITELLS ” </li></ul><ul><li>ARCBOTANTS </li></ul><ul><li>PINACLES </li></ul><ul><li>CIMBORIS… </li></ul>EXTERIORS INTERIORS <ul><li>Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures i l’escultura es trasllada a: </li></ul><ul><ul><li>RETAULES </li></ul></ul><ul><ul><li>CADIRAM DEL COR </li></ul></ul><ul><ul><li>SEPULCRES </li></ul></ul><ul><ul><li>TRONES (PÚLPITOS) </li></ul></ul>
  11. 11. Façanes
  12. 12. Pòrtics i timpans <ul><li>A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC: </li></ul><ul><li>Espai més abundant: es generalitzen les tres grans obertures atrompetades, amb arquivoltes i suports (brancals o muntants), a més s’hi afegeixen façanes en els braços del transsepte. </li></ul><ul><li>Figures de les arquivoltes disposades en direcció a l’arc, seguint la corba. </li></ul><ul><li>Timpans organitzats en registres horitzontals (escenes més versemblanç), ja no una única escena. </li></ul><ul><li>Sovint columnes dels brancals són substituïdes per estàtues, més naturals i aquestes i protegides per dosserets. </li></ul><ul><li>- Imatges es combinen amb elements arquitectònics: dossers i peanyes (pedestals). </li></ul>
  13. 13. Pòrtic gòtic i el gablet : Element decoratiu, frontó calat i acabat en un angle molt agut, se sol col·locar a la part superior dels principals arcs d’una façana.
  14. 14. Altorelleus Pòrtic Reims (s. XIII) : L’Anunciació i la Visitació (naturalisme).
  15. 15. Altorelleus Dosseret : Element arquitectònic decoratiu, volat en forma de volta, situat horitzontalment damunt una estàtua o un sepulcre adossat a la paret. Peanya o pedestal: Peu de poca alçada que suporta una columna, una estàtua, un vas o un altre element decoratiu.
  16. 16. Crist acompanyat de tetramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (ànge l , lleó, bou alat, àguila). Tot i que el tema del pantocràtor resultava , en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època. Catedral de Burgos
  17. 17. Catedral de Burgos <ul><li>Alfons X el Sa v i i Violant d ’ Aragó </li></ul>Murs
  18. 18. Catedral de Burgos TIMPANS
  19. 19. Catedral de Burgos L’Adoració dels Mags COLUMNES
  20. 20. Nous llocs <ul><li>FAÇANES </li></ul><ul><li>CRESTERIES </li></ul><ul><li>TORRES “XAPITELLS ” </li></ul><ul><li>ARCBOTANTS </li></ul><ul><li>PINACLES </li></ul><ul><li>CIMBORIS… </li></ul>EXTERIORS INTERIORS <ul><li>Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures, i l’escultura es trasllada a: </li></ul><ul><ul><li>RETAULES </li></ul></ul><ul><ul><li>CADIRAM DEL COR </li></ul></ul><ul><ul><li>SEPULCRES </li></ul></ul><ul><ul><li>TRONES (PÚLPITOS) </li></ul></ul>
  21. 21. Retaules
  22. 22. RETAULES <ul><li>La zona baixa més propera al terra: «bancal» o «predel·la »; </li></ul><ul><li>« Pisos »o cossos , parts en què es divideixen horitzontalment els carrers (el central més ample). </li></ul><ul><ul><li>El cos central: tema principal de l’obra. </li></ul></ul><ul><li>Les zones verticals: « carrers », que es subdivideizen:&quot; cases ” o “ encassetament ” compartiments “caixeta”, on estan els relleus. </li></ul><ul><ul><li>Escenas separades per «entrecarrers ». </li></ul></ul><ul><li>Posera o guardapols (“ Àtico ”): </li></ul><ul><li>part superior, mena de dosseret). </li></ul>
  23. 23. <ul><li>La zona baja: «banco» o «predela »; “ Ático ”: parte superior ( polsera o guardapolvo ). </li></ul><ul><li>El cuerpo central: tema principal de la obra. </li></ul><ul><li>Las zonas verticales: « calles », que se subdividen en:&quot; casas ” o “ encasamientos ” o “ encajamientos ”. </li></ul><ul><li>Escenas separadas por «entrecalles ». </li></ul><ul><li>« Pisos »o cuerpos , partes en que se dividen horizontalmente las calles (el central más ancho.). </li></ul>RETABLOS
  24. 25. <ul><li>Aconsegueixen un gran desenvolupament en forma de níxols o bé exempts, amb estàtues jacents o orants; aïllats quan es tracta de reis o adossats al mur d’esglésies sota un arcsoli i, de vegades, amb altres figures com acompanyants. </li></ul><ul><li>Gran naturalisme: retrats. </li></ul>SEPULCRES Gil de Siloé : Sepulcre de l’infant Alfons (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric, gòtic flamíger.
  25. 26. Tem e s preferi t s Sepulcres
  26. 27. <ul><li>NOU SENTIT DE LA MORT: </li></ul><ul><li>Passió i mort de Crist. </li></ul><ul><li>Representació del difunt damunt del llit. </li></ul><ul><li>Individualisme: l’home enfrentant-se al moment decisiu, sol davant el Judici Final. </li></ul><ul><li>- Seguici de monjos portant el sarcòfag. </li></ul>
  27. 28. PÚLPITS Giovanni Pisano : Púlpit de l’església de Sant’Andrea (1300), Pistoia. 5 relleus cicle Jesús, infància, crucifixió i Judici Final.
  28. 29. Iconografia <ul><li>S’imita la naturalesa: MÓN SENSIBLE </li></ul><ul><li>Apareixen </li></ul><ul><li>EL RETRAT I EL PAISATGE </li></ul><ul><li>AMPLIACIÓ DE TEMAS </li></ul><ul><li>FONTS ICONOGRÀFIQUES </li></ul>
  29. 30. AMPLIACIÓ DE TEMES <ul><li>TEMES PROFANS </li></ul><ul><li>BESTIARIS (gàrgoles) </li></ul><ul><li>ESCENES DE GÈNERE </li></ul><ul><li>PAISATGES </li></ul><ul><li>RETRATS </li></ul>Alfons X el Sa v i i Violant d ’ Aragó Catedral de Burgos
  30. 31. AMPLIACIÓ DE TEMES <ul><li>CRIST-JUTGE </li></ul><ul><li>INTERCESSORS </li></ul><ul><li>LA VERGE </li></ul><ul><li>PIETÀ </li></ul><ul><li>TEMES RELIGIOSOS </li></ul>
  31. 32. HUMANITZACIÓ DELS TEMES <ul><li>LA VERGE </li></ul><ul><li>EL CRUCIFICAT </li></ul><ul><li>SANTS (Hagiografies) </li></ul>Toledo (XVI) Lleó
  32. 33. Tem e s preferi t s Crucificat 3 claus La Pietat Els Crists gòtics pateixen, mouen a la compassió .
  33. 34. La Verge en el gòtic En lloc de la Sedes Christi bizantina, a pareix amb sentiment humà, la Verge es comunica amb el Nin.
  34. 35. Verge Blanca Catedral de Lleó . Situada al trencallums de la portalada central. Maria , com a figura amable i pròxima, ha substituït el pantocràtor majestuós de l’alta edat mitjana. Representació amb un fort naturalisme.
  35. 36. FONTS ICONOGRÀFIQUES <ul><li>HAGIOGRAFIES. </li></ul><ul><li>EVANGELIS APÒCRIFS . </li></ul><ul><li>La LLEGENDA DAURADA de Iacopo della Voragine (finals del segle XIII). </li></ul><ul><li>TEATRE LITÚRGIC (finals del segle XV). </li></ul><ul><li>BÍBLIA PAUPERUM. </li></ul>
  36. 37. EVOLUCIÓ DE L’ESTIL <ul><li>1ª ETAPA: SEGLE XIII &quot;GÒTICO CLÀSSIC“ </li></ul><ul><li>2ª ETAPA: SEGLE XIV: &quot;MANIERISME&quot;. ESTIL INTERNACIONAL </li></ul><ul><li>3ª ETAPA: CLAUS SLUTER </li></ul>
  37. 38. 1ª ETAPA, SEGLE XIII: <ul><li>Es realitzen les grans PORTADES FRANCESES </li></ul><ul><ul><li>CHARTRES </li></ul></ul><ul><ul><li>PARÍS </li></ul></ul><ul><ul><li>AMIENS </li></ul></ul><ul><li>En ESPANYA s’esculpeixen les portadas de Lleó i Burgos </li></ul>&quot;GÒTIC CLÀSSIC&quot;
  38. 39. PORTADES FRANCESES <ul><li>CHARTRES </li></ul><ul><li>PARÍS </li></ul><ul><li>AMIENS </li></ul><ul><li>REIMS </li></ul>Pòrtic Reims (s. XIII) : L’Anunciació i la Visitació (naturalisme).
  39. 40. ESPANYA <ul><li>BURGOS </li></ul>LLEÓ
  40. 41. <ul><li>Més antiga portalada esculpida del gòtic castellà (braç sud transsepte catedral). Per elegància i dignitat deutora i emparentada amb Chartes i Amiens. </li></ul>PORTA DEL SARMENTAL 1240 , talla, pedra, autor desconegut d’origen francès, probablement.
  41. 42. Crist acompanyat de T etramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (ànge l , lleó, bou alat, àguila) , i als vèrtex del timpà els 4 evangelistes escrivans . Tot i que el tema del pantocràtor resultava , en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època. Catedral de Burgos
  42. 43. <ul><li>Majestas Domini en un setial, mà dreta beneint i esquerra amb el llibre. </li></ul><ul><li>Símbols Tetramorfs, i la figura dels evangelistes asseguts en sengles escritoris, vestits amb hàbit de monjo i escrivint llurs respectius evangelis. </li></ul><ul><li>A les arquivoltes, disposats en la direcció de l’arc, 24 ancians de l’Apocalisi (només n’hi apareixen vint-i-tres i un àngel) i els cors celestials. </li></ul><ul><li>A la llinda, en una disposició poc habitual, els Apòstols. </li></ul><ul><li>La identificació de la figura del trencallums molt controvertida, els especialistes no coincideixen en fixar el nom del bisbe (Maurici?). </li></ul><ul><li>Les figures del brancals són posteriors (ss. XVII i XIX). </li></ul>
  43. 44. La iconografia del TIMPÀ sembla una mica arcaïtzant, i relacionada amb models romànics del Pòrtic Reial de Chartres, excepte les figures dels evangelistes com escrivans dels Evangelis, que han rebut un tractament més realista que la resta d’imatges.
  44. 45. Catedral de Burgos <ul><li>Alfons X el Sa v i i Violant d ’ Aragó </li></ul>Murs
  45. 46. Catedral de Burgos TIMPANS
  46. 47. Catedral de Burgos L’Adoració dels Mags COLUMNES
  47. 50. <ul><li>L’estil es mou entre una certa solemnitat i el NATURALISME dels Àpostols de la llinda i dels Evangelistes. </li></ul><ul><li>És possible que alguns dels mestres de la Porta del Sarmental de Burgos es formés en el taller de la Catedral d’Amiens perquè guarda una certa relació. </li></ul>
  48. 51. La porta del Sarmental s’ha d’emmarcar en l’evolució produïda en el segle XIII, a partir del canvi de funció que tenien els conjunts escultòrics de les portalades, ja NO eren un AVÍS SEVER al fidel, que penetrava al temple, que l’advertia del que li esperava sinó observava rigorosament la doctrina (escenes del Judici Final, pròpies del romànic, etc.), sinó que, amb naturalitat, les escultures ornamentaven l’edifici on era rebut el fidel, on se l’acollia i se’l CONVIDAVA a accedir a la glòria celestial, present a l’interior del temple. Les escultures, aleshores, van guanyar en NATURALISME i en INDEPENDÈNCIA respecte del marc arquitectònic i generaren ALTS RELLEUS que semblaven escultures EXEMPTES , amb una MAJOR LLIBERTAT llibertat envers el cànon i GRAN SENTIT NARRATIU .
  49. 52. 2ª ETAPA (S. XIV): &quot;MANIERISME&quot;. ESTIL INTERNACIONAL <ul><li>L’escultura arquitectònica perd protagonisme i s’inicia la gran època de l’ escultura exempta amb imatges de la Verge, els sants i retrats de donants. </li></ul><ul><li>La bellesa idealitzada i abstracta del període anterior es substitueix per una bellesa &quot;real&quot;: Apareix el RETRAT. </li></ul><ul><li>Es multipliquen els plegats. </li></ul><ul><li>S’allarguen i s’encorben les figures. </li></ul>
  50. 53. 3ª ETAPA <ul><li>Es desenvolupen el SEPULCRE monumental (esdevindrà el gènere escultòric principal: major sensibilitat per la mort) i els RETAULES. </li></ul><ul><li>CLAUS SLUTER , influirà en tot l’Occident durant el segle XV (en Guillem Sagrera, Sant Pere i Sant Pau –Porta Mirador-, i l’Àngel Custodi –La Llotja-). </li></ul><ul><li>Obra: Sepulcre de “Felipe el atrevido” , sobre un llit de marbre negre, i les figures adossades, de marbre blanc, són un autèntic retrat. </li></ul>
  51. 54. Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.
  52. 56. ESPANYA <ul><li>JANIN LOMBE fou l’ introductor de l’estil </li></ul><ul><li>Tres focus </li></ul><ul><li>Burgos : </li></ul><ul><ul><li>GIL DE SILOÉ: Sepulcre de l’infant Alfons (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric, gòtic flamíger. </li></ul></ul><ul><li>Toledo : </li></ul><ul><ul><li>EGAS CUEMAN </li></ul></ul><ul><ul><li>RODRIGO ALEMAN </li></ul></ul><ul><ul><li>SEBASTIAN ALMONACID </li></ul></ul><ul><li>Sevilla : </li></ul><ul><ul><li>LORENZO MERCADANTE </li></ul></ul>

×