Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

El Gotic

14,511 views

Published on

Published in: Spiritual
  • Be the first to comment

El Gotic

  1. 1. EL GÒTIC L’Art de les ciutats a la Baixa Edat Mitjana
  2. 2. Definició, Períodes i Difusió <ul><li>El gòtic el moviment artístic que es desenvolupa a l’Europa Occidental als segles XII, XIII, XIV i a la primera meitat del XV. </li></ul><ul><li>El gòtic es divideix en tres períodes : </li></ul><ul><ul><li>Període de formació (segona meitat s.XII): Es barregen trets gòtics amb característiques romàniques. (= gòtic de transició ) </li></ul></ul><ul><ul><li>Període de plenitud (s.XIII i s.XIV): Màxim esplendor. </li></ul></ul><ul><ul><li>Període final (s.XV): augmenta extraordinàriament l'ornamentació (= gòtic flamíger ) </li></ul></ul><ul><li>Difusió: </li></ul><ul><ul><li>Va néixer a França des d’on es va difondre per Occident, on es van aixecar edificis més alts i religiosos. </li></ul></ul>
  3. 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS <ul><li>És un art on es combinen temes religiosos i temes profans -civils i domèstics- . </li></ul><ul><li>Reflexa els valors de la classe social burgesa , que ajuda i rep el suport de la Monarquia, a les ciutats. </li></ul><ul><li>És un art essencialment urbà . </li></ul><ul><li>Té una finalitat decorativa més que didàctica. </li></ul><ul><li>Naturalisme : S’intenta representar la realitat d’una manera proporcionada i tant realista com els fos possible als artistes. </li></ul><ul><li>Obres de gran tamany; de dimensions monumentals. </li></ul>
  4. 4. L’ARQUITECTURA
  5. 5. Característiques de l’Arquitectura (I) <ul><li>La Catedral gòtica : </li></ul><ul><ul><li>L’edifici principal va ser la Catedral </li></ul></ul><ul><ul><li>També es van construir Esglésies i Monestirs i edificacions d’Arquitectura civil com Palaus i Cases senyorials -per a nobles i grans burgesos-, Ajuntaments -per al govern de la ciutat- i Llotges -per als mercaders-. </li></ul></ul><ul><ul><li>Edificacions altes i de murs estrets. Verticalitat : la catedral gòtica mostra sobretot línies verticals. Desapareix l'horitzontalitat i l'alçada arriba a extrems inconcebibles. </li></ul></ul><ul><ul><li>Molt il·luminades :Els interior s'il·luminen amb llums de colors a través dels vitralls . També hi contribueixen a la lluminositat els rosetons o rosasses (finestres circulars). </li></ul></ul>
  6. 6. Característiques de l’Arquitectura (II) <ul><ul><li>(Segueix ) </li></ul></ul><ul><ul><li>La planta va continuar sent, essencialment, de creu llatina però es redueix la llargària del transsepte. </li></ul></ul><ul><ul><li>En algunes construccions va aparèixer la planta de 3 naus longitudinals sense creuer. </li></ul></ul><ul><ul><li>Utilització d’un nou arc, més alt i lleuger, que rep el nom d’apuntat o ogival . </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús d’un nou tipus de volta que substitueix la volta de canó. La volta de creueria : formada per la intersecció de 2 arcs apuntats. El pes del sostre cau sobre els nervis i es projecta sobre els pilars o columnes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Per contenir la força de les voltes, als murs exteriors, s’usaven un sistema d’arcbotants i de contraforts, que repartien el pes. </li></ul></ul>
  7. 7. <ul><ul><li>(Segueix ) </li></ul></ul><ul><ul><li>Com a decoració exterior es feien servir pinacles de forma cònica o piramidal , fletxes , agulles i gàrgoles </li></ul></ul><ul><ul><li>La portalada gòtica tindrà els mateixos elements constructius i decoratius que la romànica. Es diferenciarà per: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>A)l’ús de l’arc ogival, </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>B)per l’amplitud i grandària de la porta d’entrada -apareixeran dues portalades laterals , a banda i banda de la principal, que donaran pas a les naus laterals. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>C)per l’ús ocasional d’una rosassa amb vitralls , en lloc del timpà </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>D)per l’ús d’una superfície triangular que corona l’arquivolta i que rep el nom de gablet . </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Es mantindrà l’ús d’absís, absidioles, contraforts, claustres… </li></ul></ul><ul><ul><li>Els interiors estan poc decorats (capitells senzills), hi ha tribunes superiors i arcs formerers. </li></ul></ul>Característiques de l’Arquitectura (III)
  8. 8. Arc ogival L’arc ogival també s’anomena apuntat o ametllat Arc ogival
  9. 9. Estructura esquelètica formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcs ogivals que es creuen en diagonal, anomenats nervis. El punt on es creuen els nervis és la clau de volta.. Volta de creueria Volta de creueria nervis pilars clau de volta arc ogival
  10. 10. Arc apuntat Volta de creueria
  11. 11. Rossasses
  12. 12. Planta d’una catedral gòtica
  13. 13. Planta d’una catedral o església gòtica Forma de creu,però el transepte no es nota tant com en el romànic. Façana occidental Façana meridional absis i absidioles Torre campanar Volta de creueria pilar transepte creuer Deambulatori o girola
  14. 14. Esquema d’una catedral gòtica
  15. 15. Pinacles Arcs boterells o arcbotants Pilar Arc ogival Volta de creueria Sistema constructiu
  16. 16. Voltes de Creuer
  17. 17. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DEL GÒTIC
  18. 18. MANIFESTACIONS ARQUITECTÒNIQUES
  19. 19. A) El GÒTIC A FRANÇA
  20. 20. Basílica de Saint Denis
  21. 21. Catedral de Chartres
  22. 22. Vitrall. Chartres
  23. 23. Notre Dâme de Paris
  24. 24. Notre Dâme de Paris
  25. 25. Vitralls de Notre Dâme
  26. 26. Arcbotants de Notre Dame de París
  27. 27. Catedral de Reims
  28. 28. Catedral de Amiens
  29. 29. Catedral de Beauvais
  30. 30. Interior de la Sainte Chapelle
  31. 31. B) El GÒTIC A EUROPA
  32. 32. ITÀLIA
  33. 33. Santa Maria de les Flors. Duomo de Florència (Itàlia)
  34. 34. Iglésia de la Santa Croce de Florència (Itàlia)
  35. 35. Plaça de la Signoria (Florència)
  36. 36. Duomo de Siena
  37. 37. Duomo de Milà
  38. 38. ANGLATERRA
  39. 39. Abadia de Westminster (Londres)
  40. 40. Interior de l’Abadia de Westminster
  41. 41. Catedral de Canterbury (Londres)
  42. 42. Catedral de Salisbury
  43. 43. Catedral de Dürham
  44. 44. ALEMANIA
  45. 45. Catedral de Colònia
  46. 46. PORTUGAL
  47. 47. Monestir de BATALHA
  48. 48. C) El GÒTIC A ESPANYA
  49. 49. Catedral de Burgos
  50. 50. Catedral de Burgos
  51. 51. Catedral de LLeó
  52. 52. Catedral de Toledo
  53. 53. Catedral de Palma de Mallorca
  54. 54. Arcbotants, agulles, pinacles, gàrgoles de la Catedral de Palma
  55. 55. Castell de Bellver (Mallorca)
  56. 56. Catedral de Sevilla
  57. 57. D) El GÒTIC A CATALUNYA
  58. 58. Santa Maria del Mar (Barcelona)
  59. 59. Esglésies gòtiques a Barcelona Capella de Santa Àgata (1302) Santa Maria del Pi (1319/20-1391)
  60. 60. Catedral de Barcelona
  61. 61. Catedral de Tarragona
  62. 62. Catedral de Girona
  63. 63. Catedral de Lleida
  64. 64. Monestir de Santes Creus
  65. 65. El Monestir de Santes Creus: Exemple del gòtic de Transició
  66. 66. Monestir de Poblet
  67. 67. Monestir de Poblet
  68. 68. Palaus i arquitectura civil a Barcelona Palau Aguilar. –actual Museu Picasso- Palau dels Cervelló
  69. 69. Plaça del Rei i Saló del Tinell
  70. 70. Hospital de la Santa Creu Actual Biblioteca de Catalunya
  71. 71. Drassanes
  72. 72. Saló del Consell de Cent Ajuntament de Barcelona
  73. 73. L’ESCULTURA
  74. 74. <ul><li>L’objectiu principal de l’escultura era essencialment decorar les façanes de les esglésies i palaus. </li></ul><ul><li>A diferència del romànic, la finalitat didàctica està menys present . </li></ul><ul><li>A partir del segle XIII, l’escultura gòtica es va fent més naturalista (realisme en les representacions, sensació de moviment i volum) i expressiva, trencant els esquemes de rigidesa i esquematisme del romànic. </li></ul><ul><li>Continua depenent de l’Arquitectura , però a partir del segle XIV es fa més habitual l’escultura exempta , independent de la construcció, en els interiors dels temples – retaules - o en monuments de caràcter funerari . </li></ul>Característiques de l’Escultura (I)
  75. 75. <ul><li>A partir del segle XIV, les obres escultòriques se signaran per part dels autors. </li></ul><ul><li>Materials: Pedra, marbre, bronze i fusta policromada </li></ul><ul><li>Tipus: </li></ul><ul><ul><li>Portalades </li></ul></ul><ul><ul><li>Capitells i Gàrgoles </li></ul></ul><ul><ul><li>Escultures exemptes </li></ul></ul><ul><li>(independents de </li></ul><ul><li> l’edifici) </li></ul>Característiques de l’Escultura (II) <ul><li>Al Timpà </li></ul><ul><li>A les arquivoltes </li></ul><ul><li>Als Brancals </li></ul><ul><li>Al mainell </li></ul><ul><li>Per als retaules de les esglésies </li></ul><ul><li>Monuments funeraris </li></ul>
  76. 76. <ul><ul><li>Continua la temàtica religiosa. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Judicis finals. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Temes d’escenes bíbliques: Anunciació, Ascensió, Nativitat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Temes passionals. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Escultura funerària. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La mare de Déu i els apòstols </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Representació de Reis i nobles. </li></ul></ul><ul><ul><li>Creixent interès per la natura: Vegetació i temes naturals. Animals </li></ul></ul><ul><ul><li>Animals mitològics i fantàstics. </li></ul></ul>Característiques de l’Escultura (III)
  77. 77. Detall de la Verge del Mainell de la portada de la Verge daurada d’Amiens (1243) Escultura amb la seva policromia (projecció visual) Escultura. Portalades (I) CATEDRAL DE’AMIENS
  78. 78. CATEDRAL DE REIMS Portada oest, porta esquerra, brancal (1230-1260) Escultura. Portalades (I)
  79. 79. Timpà “el judici final” a Notre Dâme (París) Timpà de Chartres Brancal amb la Verge Blanca de la Catedral de Lleó
  80. 80. Timpà de la portalada del Sarmental . Catedral deBurgos
  81. 82. Escultura. Capitells i Gàrgoles (II) Picapedrer. Cap de bou Músic amb sac de gemecs. Soldat Cap humà amb doble cos d'au. Ocell i un altre animal Personatge barbat amb ales. Cap de monste orellut amb ales. Caïm i Abel. Adam i Eva treballant Vegetació Personatge amb un ocell a la ma i cos amb un segon cap d'animal
  82. 83. Gàrgoles. Notre Dame. Paris
  83. 84. Retaule de la Cartoixa de Miraflores, de Gil de Siloé. L’Escultura. Escultures Exemptes (III)
  84. 86. Pere IV. de Jaume Cascalls Monument funerari a Jaume II i Roger de Llúria
  85. 87. “ Sepulcre del rei Joan II”. Cartuja de Miraflores. Burgos
  86. 88. LA PINTURA
  87. 89. <ul><li>La pintura gòtica s’inicia a Itàlia al segle XIII . Els dos centres creatius van ser Florència i Siena . </li></ul><ul><li>La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obres pictòriques i els pintors es comencen a organitzar en gremis. </li></ul><ul><li>La pintura serà l’art que més canviarà en el gòtic: </li></ul><ul><ul><li>Realisme i minuciositat en les representacions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Major naturalitat i expressivitat en els personatges: sensació de moviment i cares que transmeten sentiments i emocions . </li></ul></ul><ul><ul><li>Colors brillants, daurats d’influència oriental. </li></ul></ul><ul><ul><li>Desapareix el resseguit amb línia negra i prenen importància l es formes i els colors. </li></ul></ul><ul><ul><li>S’estudia millor l’espai, incorporant la perspectiva , la llum i la degradació de colors . </li></ul></ul><ul><ul><li>Introducció de fons i paisatges a les obres. </li></ul></ul>Característiques de la Pintura
  88. 90. <ul><li>Suports: </li></ul><ul><ul><li>Pintures en fusta </li></ul></ul><ul><ul><li>Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos). </li></ul></ul><ul><li>Tècniques: </li></ul><ul><ul><li>S’introdueix la tècnica del tremp –amb clara d’ou. Sobre fusta-. </li></ul></ul><ul><ul><li>S’introdueix la tècnica de l’oli –especialment a la pintura flamenca- </li></ul></ul><ul><li>Motius: </li></ul><ul><ul><li>Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants. </li></ul></ul><ul><ul><li>La Crucifixió de Crist. </li></ul></ul><ul><ul><li>Escenes de la vida quotidiana. </li></ul></ul><ul><li>A partir del segle XIV, els quadres se signaran per part dels autors: Cimabue, Giotto, Van Der Weyden, Jan Van Eyck o El Bosch </li></ul>Característiques de la Pintura (II) <ul><li>Sobre taules –a l’altar darrera el mossèn-. Apareixen els tríptics </li></ul><ul><li>Retaules als absis. </li></ul>
  89. 91. Mare de Déu de Sant Francesc Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)
  90. 92. Mare de Déu amb nen Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)
  91. 93. Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337) “ Prendiment” de Giotto .
  92. 94. Capella dels Scrovegni. “Adoració dels Reis Mags”.
  93. 95. Escenes de Sant Francesc d’Asís, “Expulsió dels diables d’Arezzo” Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
  94. 96. “ Somni de Sant Joaquim” Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
  95. 97. “ Abraçada davant la porta daurada” Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
  96. 98. Diferents frescos de Giotto. A la cantonada superior esquerra la “Fugida a Egipto”, en la superior dreta el “Sant enterrament”, a l’esquerra inferior “la Ressurrecció de Llàtzer”. Capella Scrovegni, Padua. 1306 .
  97. 99. “ Crucifix” Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
  98. 100. ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464) “ Lady Wearing”
  99. 101. ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464) “ L‘Anunciació”
  100. 102. JAN VAN EYCK (1390-1441) “ El Matrimoni Arnolfini”
  101. 103. Santa Margarida (pel drac), patrona dels naixements o Santa Marta (per l’escombra) patrona de la llar Firma i data: “Johannes de Eyck fuit hic 1434” Giovanna Cenami. Està embarassada (però no van tenir fills) Gos, símbol de la fidelitat Sabates. Caminar descalços és prova de la celebració d’una cerimònia religiosa. A més es creia que caminar descalços assegurava la fertilitat Giovanni Arnolfini Fruita de luxe, taronges Rosari, regal habitual del nuvi a la núvia Llum amb una sola espelma, símbol de l’ull de Déu Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols
  102. 104. Estacions del Via Crucis Mirall convex. El quadre representa una cerimònia matrimonial que es podia celebrar sense la presència de un sacerdot. Bastava amb la presència de dos testimonis que es veuen reflectits en el mirall, a més a més dels contraents. Un dels testimonis va ser Jan Van Eyck segons diu a dalt.
  103. 105. Jan Van Eyck. Verge del canonge Van der Paele
  104. 106. JAN VAN EYCK (1390-1441) Adoració del Xai
  105. 107. Esperit Sant Verges Confessors Font de la Vida Adoració de l’Agnell Antic Testament Nou Testament JAN VAN EYCK (1390-1441)
  106. 108. EL BOSCH (1450-1516) El Jardí de les Delícies
  107. 109. El Judici Final ( 1504 ) El Paradís Taula central L’Infern EL BOSCH (1450-1516)
  108. 110. “ El Carro del fenc ( 1500 -1502 )” El Paradís Taula central L’Infern EL BOSCH (1450-1516)
  109. 111. Lluís Dalmau Retaule de la Mare de Déu dels Consellers
  110. 112. DICCIONARI - Arcbotant : arc que transmet l’empenta de la volta de creueria, de la nau central als contraforts . <ul><li>Arc ogival: Arc format per l'encreuament de dos arcs de mig punt i que resulta una llança més o menys apuntada. </li></ul>- Contrafort : Pilar que fa cos amb un mur i li fa de reforç.
  111. 113. - Pilar : element arquitectònic vertical, de suport, aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta, una coberta o alguna altra càrrega. - Pinacle : element arquitectònic terminal acabat generalment en punta. - Rosassa : Finestral circular vidrada, que es troba generalment a la façana occidental de les esglésies, a sobre de les portes. <ul><li>Retaule : Conjunt de taules pintades, que generalment representen escenes religioses, </li></ul><ul><li>col·locat darrere l'altar. </li></ul>
  112. 114. - Taula: fusta plana i de poc gruix pintada, que generalment representa escenes. - Tremp: el més freqüent per pintar sobre fusta era el tremp d’ou: 2 parts de rovell, 1 aigua i 2 parts pigment . Utilitzat en la policromia dels retaules. - Vitrall: Vidriera de colors d'alguns finestrals, construïda segons un disseny o dibuix previ i manegada generalment amb plom sobre un bastidor metàl·lic. <ul><li>Volta de creueria: consisteix en el creuament entre arcs apuntats que formen una estructura de nervis Els panys que queden entre els arcs s’omplen amb fines lloses de pedra </li></ul>Trifori: G aleria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una església amb obertures sobre la nau central. El conjunt d'aquestes obertures també rep el nom de trifori.

×