1. DISCÒBOL MIRÓ Fitxa 8 Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Professora: Maria Assumpció Granero Cueves

2. FITXA TÈCNICA (documentació general): catalogació i anàlisi material Títol Discòbol (llançador de disc) Autor Miró (actiu entre 490-430 aC) Cronologia Cap al 460-450 aC Estil Grec Clàssic (primer classicisme) Localització actual Museu “Nazionale Romano delle Terme”. Roma. Vàries còpies més en altres museus i llocs Material Original en bronze, còpies romanes en marbre Tècnica Fosa (bronze) i talla (marbre) Dimensions 1’53 m d’alt Cromatisme Monocroma Tema Atleta en el moment de màxima tensió Tipologia Escultura exempta (forma) dempeus (tipus)

6. DISCÒBOL (460-450 aC). MIRÓ (490-430 aC)

8. 2.- OBRES DE MIRÓ

12. Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre 650-625 aC Museu del Louvre Grec arcaic Kouros d'Anàvissos 530 aC Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Kore amb peple 510-500 aC Museu de l'Acròpoli d'Atenes Efebus Criti, Críties 490-480 aC Museu de l'Acròpoli d'Atenes Grec arcaic final/ Protoclàssic/ Estil sever Discòbol, Miró 460 aC Museu Nazionale Romano delle Terme Dorífor (7 caps), Policlet 450-420 aC (s. V, Pèricles) Museu Vaticà de Roma Museu Nacional de Nàpols Apoxiòmenos (8 caps), Lisip 340-325 aC Museu Vaticà, Roma Grec clàssic Postclàssic, s. IV Hermes amb Dionís infant Praxíteles, 343 aC Museu Arqueològic d’Olímpia. Hel·lenístic Victòria de Samotràcia Pithócritos 200-190 aC Museu del Louvre Laocoont i els seus fills Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana Pati de Bellvedere, Museus Vaticans

13. 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL

14. És un jove atleta esculpit en el precís moment de llançar el disc. DISCÒBOL (460-450 aC). MIRÓ (490-430 aC)

15. El Discòbol del Museu Nazionale Romano delle Terme. 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL: Miró fou l’artista del MOVIMENT Miró amb el Discòbol vol distanciar-se definitivament del hieratisme del període arcaic. HO ACONSEGUIRÀ? Capta el moment en què l’atleta es disposa a iniciar el gir per llançar el disc, el cos es contrau i tots els músculs són en tensió en aquesta extraordinària expressió de moviment pur . El llançador amb el tors girat per aprofitar la seva força i amb el cap tombat per mirar el disc, està totalment concentrat en la seva empresa. Tot el pes recau sobre la cama dreta, que recolza en el peu dret (ferm en el terra) i el cos s’enrosca com una espiral, que recorre dels peus fins al cap . El jove atleta representat en el moment de màxima tensió : l’instant en què, apunt de llençar el disc, s’inclina cap endavant i tira el braç dret amb el disc cap enrere amb la finalitat d’agafar impuls per poder-lo llançar amb més força; en el moment següent farà un pas endavant, es girarà i deixarà anar el disc, tot impulsant el llançament amb el moviment del cos.

16. 1.- Miró capta un moviment fugaç, un instant immobilitzat . Uneix en un sòl moment l’instant anterior i posterior, i recull un altre moment en què el moviment s’ha aturat; integra, doncs, varis moviments successius, o el que és el mateix, capta el moviment amb tres posicions: anterior, posterior i estàtic . 2.- Representació moviment plenament resolta. S’allunya hieratisme primers temps. 5.- El costat esquerre és angular i obert , i està regit per una ziga-zaga . 3.- Miró excel·lí, sobretot, com a bronzista. A la còpia romana de marbre hi va afegir un tronc per tal de suportar el pes de l’escultura. 4.- Miró rebutja la simetria i la repetició de formes del període arcaic. Es perd frontalitat . 8.- Els cabells són com una mena de casc de rínxols que no es diferencien els uns dels altres. 7.- Certa calma inexpressiva en el rostre. El somriure arcaic és, encara, semblant a l’ expressió estereotipada dels Kouroi . 6.- El costat dret és llis i tancat , està regit per una corba contínua . 9.- COMPOSICIÓ plana , figura concebuda per ser vista en un sol pla (frontal) . La visió lateral o posterior la fa difícil de reconèixer.

17. EXERCICI: COMPLETAR…

18. El costat esquerre és angular i obert, i esta regit per una ziga-zaga. A la còpia de marbre s’hi va haver d’afegir un tronc per tal de suportar el pes de l’escultura. El costat dret del Discòbol és llis i tancat, està regit per una corba contínua . Volia evitar la simetria. Miró excel·lí sobretot com a bronzista . Copia romana de marbre. Els cabells són com una mena de casc de rínxols que no es diferencien els uns dels altres. Certa calma inexpressiva en el rostre. El somriure és encara semblant a l’ expressió estereotipada dels kouroi. EXERCICI: REVISAR…

26. Així doncs, tot i l'aparent llibertat del gest, es tracta d'una composició plana , figura concebuda per ser vista en un sol pla (el frontal, lleugerament desplaçat cap a l’esquerre de l’observador), seguint el model egipci, que només té sentit si es mira de cara o d'esquena; qualsevol altre angle de visió té com a resultat una confusió gens harmònica. La visió lateral o posterior la fa difícil de reconèixer. L’original era de bronze, com totes les obres de Miró, i no tenia el tercer peu en forma de tronc que té la còpia de marbre, per tal de suportar el pes de l’escultura, que s’inclina cap endavant (el bronze li permetia que s’aguantés tota sola). L’aspecte era, doncs, més dinàmic i l'estructura de bronze no estava gens sotmesa als condicionaments del material utilitzat . La còpia de marbre analitzada, tanmateix, té una gran qualitat d'execució que aconsegueix, també, transmetre el moviment esmentat. La superfície de l'atleta té un acabat brunyit . 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL: MATERIAL I ACABAT

27. Visió lateral Visió posterior

28. Miró. Discòbol Visió lateral oblíqua

30. Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme Aquest tipus d’escultures es feia per homenejar als vencedors dels jocs atlètics (demostra la gran importància que tenien per als grecs els jocs), però l’escultura no guardava mai cap versemblança amb l’atleta. Els artistes grecs intentaven plasmar en les seves obres la bellesa ideal . Durant el segle V estava en boga la teoria de Plató de què el món terrenal era reflex imperfecte d’un món ideal supraterrenal.

34. 8.- ANNEX: ALTRES OBRES DE MIRÓ (1) El Discòbol de marbre. Museu “Nazionale Romano delle Terme”. Roma. (1)

35. (2) Palas Atena i Màrsies (conjunt escultòric, Musei Vaticani). La deessa llança furiosa una flauta. El seu rostre era seré i tranquil, i el cos estàtic. El faune té moviment i manifesta més expressivitat.

36. 8.- ANNEX: ALTRES OBRES DE MIRÓ (2) Palas Atena i Màrsies (conjunt escultòric, Musei Vaticani) Línia de la composició.

37. Captació del moviment en un instant fugaç . (2) Palas Atena i Màrsies (conjunt escultòric, Musei Vaticani).

38. (3) Reducció en bronze romana del Discòbol, segle II, Gliptoteca de Munic. (4) El Discòbol en el Jardí Botànic de Copenhaguen, Dinamarca.