Escultura del romànic + portada de Sant de Moissac + Santa maria de Ripoll + Majestat Batlló.

1. ESCULTURA ROMÀNICA
Núria Amate i Júlia Torras
2n BATX. A

2. Índex
1. Estil escultòric del romànic
a. Espais on s’ubica l’escultura
i. Portalades
ii. Capitells
b. Característiques formals
c. Escultura devocional i exempte
i. Crucifixió
ii. Mares de Déu
iii. Davallaments
2. Portalada de Sant Pere de Moissac
3. Portalada de Santa Maria de Ripoll
4. Majestat Batlló

3. ESTIL ESCULTÒRIC DEL ROMÀNIC
Etapa d’estabilitat: feudalisme i
supremacia de l'Església
Peregrinacions a llocs sants
amb relíquies
A partir del s.XI renaixement de
les ciutats i aparició de la
burgesia
Va ser un art europeu
Presenta gran
varietat i peculiaritat
nacional
Hi trobem tres etapes:
I. Primer romànic (finals .X i s. XI)
II. Romanic ple (final s. XI fins mitjans
del s. XII)
III. Romànic tardà (mitjans del s. XII
fins principi del s. XIII)
REFERENT HISTÒRICS: LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTISTICA:

4. ESTIL ESCULTÒRIC DEL ROMÀNIC
ART ROMÀNIC
Se’l anomena aixì perquè
aparegué al mateix temps que es
llengües romàniques, i per la seva
semblança amb alguns elements
constructius romans.
La pintura i
escultura
romàniques,
però, estan
molt lluny del
classicisme
antic
És un art sobretot religiós,
per el gran pes de l'església i
la religió en aquella época
El lloc fonamental l'ocupa
l'arquitectura, i les demés
arts s’hi subordinen
L'artista és considerat un
artesà que fa allò que li
demanen

5. PORTALADES
Simbolisme propi:
Trànsit entre allò
sagrat i allò profà
Arc de triomf, que
condueix a Déu, però
alhora el separa del
mon dels humans.
Lloc de major
decoració
escultòrica de tot
el temple
1
2
3
4
5
6
1. Timpà
2. Llinda
3. Mainell
4. Arquivoltes
5. Muntants
6. Porta
Portada de l’església de Madeleine a l'abadia de Vézelay
7

6. 1
2
3
4
5
6
Portada de l’església de Madeleine a l'abadia de Vézelay
1. Timpà: nucli escultòric
cabdal, on es representa la
Teofania o Crist en
Majestat (Maiestas
Domini), acompanyada del
tetramorf (els símbols dels
4 evangelistes)
2. Llinda: part horitzontal i
rectangular que sosté el
timpà, amb figures o
decoració geomètrica
4. Arquivoltes: sèrie d’arcs
concèntrics on es solen
representar petites figures
disposades radialment o
bé decoració vegetal o
geometrica
7. Brancals (jambas):
columnes que sostenen les
arquivoltes, amb capitell
esculpit i, a vegades amb
figures escultòriques
superposades al fust o al
muntant
3. Minell: es la columna
situada al centre de la porta
que sosté la linda o el timpà,
en el fust de la qual es
col·loca una imatge de Crist,
la Mare de Déu o el sant a qui
consagrava el temple
A vegades també podia
aparèixer decoració
escultòrica als carcanyols
7

7. CAPITELLS
PRECEDENTS:
Escultura preromànica
Escultura bizantina
Relleus de gran
importància
Espais reduïts
Mitjà de
comunicació
església-fidels
Decoració
Abstracta
Historiada escenes de la bíblia
Vida quotidiana escultor treballant
(St Cugat)
Impacte visual
Forma cúbica o
de campana
invertida

8. Característiques formals
Figures hieràtiques rígides i
inexpressives. Accentuació
del caràcter espiritual.
Adaptació dels
personatges
representats al marc
arquitectònic.
Tendència a omplir tot
l’espai compositiu, efecte
conegut amb el nom d’horror
vacui (por del buit)
Ús de la perspectiva
jeràrquica (com més
importància del
personatge,més
grandària).
Falta de perspectiva i
absència de fons
arquitectònics o
paisatgístics.
Ús de la policromia (avui
gairebé tota perduda)
Antinaturalista:
desconnexió
del món real.
Caràcter simbòlic i al·legòric.
Busquen l’impacte emocional.
Rebutja les
representacions de
cossos nus. Totes les
figures es cobreixen
amb vestimentes. No
hi ha cànon de
proporcionalitat ni
equilibri entre massa i
pes.
Tendència a la
geometrització i la simetria
de les formes.

9. Escultura devocional i
exempta
CRUCIFIXIÓ DAVALLAMENTS
MARES DE DÉU
Crist triomfant
(diví)
Crist sofrent
(humà)
Quan la imatge de Crist
a la creu està vestida,
s’anomena Majestat
Sedes sapientiae
(Mare de Déu amb Jesús
infant a la falda)
Grup escultòric que se
situava en una capella
pròxima a l’entrada i
presentava els
personatges que sepulten
Jesús.

10. Escultura devocional i
exempta
CRUCIFIXIÓ DAVALLAMENTS
MARES DE DÉU
Crucifix de Ferran I i Sança 1063) Mare de Déu amb el Nen. Davallament de Sant Joan de les Abadesses

11. PORTALADA DE SANT PERE MOISSAC
CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES:
- Inspiració en les obres del beat
de Liébana
- Alt relleu.
- Composició en tres registres
horitzontals, separats per una
cenefa en forma d’onades de
mar.
- Figures adaptades al marc
arquitectònic.
- Composició tancada i simètrica,
centrada en Crist
- Perspectiva jeràrquica.
- Horror vacui [por a la buidor].
- Material: pedra.
- Absència de marc arquitectònic
i paisatgístic.
DESCRIPCIÓ:
- El timpà recull diversos elements
de l'Apocalipsi de Sant Joan.
- Destaca el pantocràtor, una
Maiestas Domini
- Tetramorf
- Al fons del timpà hi trobem 10
dels 24 ancians de l'apocalipsi, i els
altres 14 es col·loquen a la part
inferior del timpà.
- L'arquitrau està decorat amb vuit
rosetes que han estat
interpretades com el foc infernal.
- Al mainell, la representació
estilitzada de dos lleons, simbòlics
protectors de l'entrada del temple

12. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
- La disposició de la portalada recorda un gran arc de
triomf.
- Té forma rectangular, amb la porta al mig, coberta per
arquivoltes amb motius vegetals, geomètrics i
figuratius.
- La manca de timpà reforça aquesta idea de gran arc
triomfal.
- Ús de figures, columnes, arcs, medallons, animals...
- Iconografia inspirada en textos bíbics.
- Inspiració en la bíblia de Riplol
DESCRIPCIÓ ICONOGRÀFICA:
HISTÒRIA: va ser un
monestir i scriptorium de
primer ordre a la Península
Ibèrica. L’abat Oliba va ser
el seu gran impulsador.
CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES:
- Recorda arc de triomf
- Dividida en registres horitzontals
- Crist en majestat
- Tetramorf
- Dotze apòstols
- Càstigs de l'infern
- Arquivoltes: ornamentació vegetal, signes del zodíac,
decoració geomètrica, mesos de l’any...

13. MAJESTAT BATLLÓ
DESCRIPCIÓ ICONOGRÀFICA:
- Actitud rígida i solemne
- Frontalisme
- Adaptació del marc: la rigidesa de les quatre extremitats donen
continuïtat als braços de la creu
- Composició: simetria. Braços i cames es disposen en posició
idèntica a ambdós costats de l’eix central.
- Policromia: creu-->bandes de color blau, blanc i vermell
túnica-->cercles vermells, blaus i verds
Imatge tallada en fusta policromada de mitjans del segle XII que representa Crist crucificat en actitud de Crist
Majestat o triomfant, sense rastres de sofriment
INFLUENCIES: art bizantí (túnica)
ESTAT ACTUAL:
Tenint en compte
que en l’edat
mitjana tots
aquests objectes
eren molt populars,
Majestat Batlló
podem dir que es
troba en una molt
bona conservació.

14. FI!