Serralades

1. TEMA 5: SERRALADES

2. 1. DEFORMACIONS DE LES ROQUES.
1.1. ESFORÇOS.
1.2. DEFORMACIONS PLÀSTIQUES: PLECS.
1.3. DEFORMACIONS FRÀGILS: FALLES I DIÀCLASIS.
2. METAMORFISME
2.1. FACTORS.
2.2. CANVIS FISICOQUÍMICS.
2.3. TIPUS:
- REGIONAL
- TÈRMIC
- D’ENTERRAMENT.
- DINÀMIC.
2.4. MIGMATITZACIÓ I ANATÈXIA.
3. ORÒGENS
3.1. CARACTERÍSTIQUES.
3.2. TIPUS.
ÍNDEX

3. 1.1. Esforços.
1. DEFORMACIONS DE LES ROQEUS

4. TIPUS DE DEFORMACIONS DE LES ROQUES
Cal pensar com actua un mateix esforç sobre: un guix, la plastilina o una golla
de cabell o esborrar.
1- DEFORMACIÓ ELÀSTICA: Reversible i
temporal. No es formen estructures
tectòniques.
Ex. Les ones sísmiques.
2- DEFORMACIÓ PLÀSTICA: dóna corbes,
plecs i foliació, permanent.
3- DEFORMACIÓ FRÀGIL: es trenca i són
permanents. Si hi ha algun moviment es
formen falles i encavalcaments.
Si no hi ha moviment: diàclasis.

6. Factors que condiciones el comportament de les roques en ser deformades:

7. Són curvatures o ondulacions en estrats sotmesos a esforços
compressius laterals o de cisalla.
En roques de comportament plàstic, es dóna una deformació permanent i
contínua, sense trencament.
S’observen més fàcilment en roques sedimentàries o en roques
metamòrfiques amb foliació.
La majoria es formen en profunditat, per un augment de P i T.
1.1. Deformacions plàstiques: els plecs

13. 34)

18. F)

19. G)

23. Fractures produïdes en roques per esforços.
2 tipus:
 DIÀCLASIS: Fractures sense
desplaçament dels blocs. Originades
simultàniament amb la roca, per
esforços tectònics posteriors o per descompressió
en arribar a la superfície (en baixar la pressió)
 FALLES: fractures amb
desplaçament dels blocs.
El seu origen és per compressió,
per extensió o per cisalla. En materials de
comportament fràgil.
1.3. Deformacions fràgils: diàclasis i falles.

31. ENCAVALCAMENT: És un tipus de falla inversa amb un pla de falla poc
inclinat (menys de 45º). Afecta a gran escala i els materials més antics es
situen a sobre dels més moderns.
 Es típic per exemple de la Serra del Montsec.

32. Feu un dibuix de com seria la falla
1
2
3

33. 1
2
3

39. N)

40. Ñ)

41. O)

42. P)

46. Observa la foto P) i contesta:

51.  CAUSA DE PROCESSOS GEODINÀMICS INTERNS: GRANS FORCES INTERNES.
 DIFERENTS MANIFESTACIONS:
*SOBTATS => SISMES I VOLCANS.
*IMPERCEPTIBLES I CONSTANTS: SERRALADES I FOSSES.
 CANVI EN ROQUES PER PRESSIÓ I TEMPERATURA => ROQUES
METAMÒRFIQUES=> PROCÉS DE METAMORFISME, “ CONJUNT DE
CANVIS , DINS L’ESTAT SÒLID ,PRODUÏTS A LES ROQUES DEGUT
A L’AUGMENT DE PRESSIÓ I TEMPERATURA ”. => EXCLOSOS ELS
PROCESSOS LLIGATS A LA DIAGÈNESI =>
LÍMIT INFERIOR ENTRE PROCESSOS SEDIMENTARIS I METAMÒRFICS :
TEMPERATURA= VORA 200 º C ( DESHIDRATACIÓ ARGILES)
PRESSIÓ = PES ROQUES A VORA 6 Km. DE FONDÀRIA.
LÍMIT SUPERIOR: EN PRESENCIA D’AIGUA T = 650 – 700 º C ( INICI FUSIÓ
PARCIAL). SENSE AIGUA T = 800-900 º C
2. ROQUES QUE ES TRANSFORMEN

52. 2.1. Factors que generen metamorfisme
TEMPERATURA: (T )
• AUGMENTA AMB FONDÀRIA=>GRADIENT GEOTÈRMIC MITJÀ: 30 º C / 1 Km.
=> CANVIA SEGONS ZONES I PROCESSOS GEODINÀMICS => A dorsals i
serralades fins a 100 º C /Km. A fosses oceàniques i àrees intraplaca sols 6 º
C / Km.
•3 FONTS D’ENERGIA CALORÍFICA:
- CALOR RESIDUAL DE LA FORMACIÓ DE LA TERRA
- DESINTEGRACIÓ DELS MINERALS RADIOACTIUS
- FRICCIONS ENTRE PLAQUES.
PRESSIÓ: (P )
• AMB FONDÀRIA PER PES DE ROQUES = PRESSIÓ LITOSTÀTICA O DE
CÀRREGA (P L)
•P PORAL ( P PORAL ) = PRESSIÓ DE FLUIDS PASSANT PER PORUS DE
ROCA.

53. •P TOTAL O DE CONFINAMENT = P L + P PORAL
•P TECTÒNIQUES = DEGUT A MOVIMENT DE PLAQUES (MOV. HORITZONTAL) =>
PRESSIONS DIRIGIDES.

54. 2.2 CANVIS FISICOQUÍMICS DEL PROCÉS
METAMÒRFIC
LES SUBSTÀNCIES ES PODEN PRESENTAR EN DIFERENTS FORMES O
ESTATS (FASES ) SEGONS LES CONDICIONS DE P I T . => DONEN LLOC
ALS DIAGRAMES DE FASES.
Diagrama de fases de l’aigua

55. •3 TIPUS DE TRANSFORMACIONS EN MINERALS:
MINERALS POLIMÒRFICS : S/ REACCIÓ QUÍMICA =>
REESTRUCTURACIÓ DE MOLÈCULES => = Nº D’ÀTOMS=> MINERALS
DIFERENTS (ESTRUCTURA DIFERENT) I = COMPOSICIÓ
QUÍMICA => MINERALS POLIMÒRFICS. EX. SiO5Al2 => 3
MINERALS. Andalucita-Sillimanita-Cianita(Distena)
Diagrama de fases de la sèrie polimòrfica: cianita-sil·limanita-distena

56. AMB CANVI QUÍMIC: ELS MINERALS INICIALS TENEN DIFERENT
COMPOSICIÓ QUÍMICA QUE ELS MINERALS FINALS .
Ex. 1: ALBITA -> JADEITA + QUARS
Ex. 2: MOSCOVITA -> ORTOSA + CORINDÓ + AIGUA

57. CAS ESPACIAL -> METASOMATISME:
ROCA + CIRCULACIÓ DE FLUIDS PROVINENTS DE MAGMES ( en
Met. de contacte) QUE PORTEN ELEMENTS EN DISSOLUCIÓ.
A L’ESTUDIAR R. METAMÒRFIQUES. I ELS SEUS MINERALS => CONÈIXER
ELS DIAGRAMES DE FASES => SABER CONDICIONS DE P. I T. => ELS
MINERALS SÓN GEOBARÒMETRES I GEOTERMÒMETRES.

58. 2.3 TIPUS DE METAMORFISME
2.3.1 METAMORFISME REGIONAL:
EN GRANS ZONES AL FORMAR-SE SERRALADES => MOLTA + P. i T. =>
SEGONS VALORS ASSOLITS => DIFERENTS R. METAMÒRFIQUES (veure
esquema a dalt ) => TOTES AMB FOLIACIÓ

59. ZONA DE METAMORFISME REGIONAL EN ZONA DE SUBDUCCIÓ ENTRE UNA PLACA
CONTINENTAL I UNA PLACA OCEÀNICA
SEGONS GRAU DE METAFORMISME REGIONAL => 3 ZONES:
NOM ZONA PROFUNDITAT GRAU METAMÒRFIC
1) EPIZONA + SUPERFICIAL SUAU ( pissarres )
2) MESOZONA INTERMÈDIA MITJÀ ( esquists)
3) CATAZONA + PROFUNDA ALT (gneis i migmatites ). Pot haver :
ANATÈXIA

60. 2.3.2 METAMORFISME TÈRMIC O DE CONTACTE
PER ASCENS DE MAGMA:
•=> AUGMENT DE TEMPERATURA.
•=> FORMA R. METAMÒRFIQUES
•ÉS LOCAL
•=> AL VOLTANT D’INTRUSIÓ ES GENERA ESTRUCTURA EN BANDES
CONCÈNTRIQUES (AUREOLA DE METAMORFISME) => DE + TEMP. (VORA
MAGMA) A MENYS ( PART + EXTERNA) => FORMACIÓ DE DIFERENTS MINERALS
SEGONS LA TEMPERATURA.
ROQUES RESULTANTS : SEGONS ROCA ENCAIXANT ORIGINAL  EX. CORNUBIANITA,
MARBRE, QUARSITA...
•A+ MIDA D’INTRUSIÓ => + GRANS LES FRANGES.
•LES ROQUES NO TENEN FOLIACIÓ PERÒ SI PODEN TENIR UN BANDEJAT MINERAL

61. SI MAGMA ALLIBERA FLUIDS AMB
SUBSTÀNCIES DISSOLTES =>
METASOMATISME EN ROCA
ENCAIXANT=>
JACIMENTS MINERALS D’INTERÈS
ECONÒMIC (PIRITA, CASSITERITA,
WOLFRAMITA, CALCOPIRITA,
MAGNETITA... )
SI ROCA ENCAIXANT ÉS CALCÀRIA => EL
JACIMENT S’ANOMENA SKARN.

62. 2.3.3 METAMORFISME D’ENTERRAMENT
MATERIALS EN CONCA SEDIMENTÀRIA +
ENTERRAMENT PROGRESSIU =>
++ PRESSIÓ EN SENTIT VERTICAL =>
CREIXEMENT DE CRISTALLS EN PLANS
PERPENDICULARS A LA PRESSIÓ =>
FOLIACIÓ.

63. 2.3.4 METAMORFISME DINÀMIC:
ES DÓNA EN PLA DE FALLA PEL FREGAMENT DEL MOVIMENT => + O - TRITURACIÓ
=> BRETXA I FARINES DE FALLA
SI PRESSIÓ ÉS FORTA => TROSSOS S’UNEIXEN => ES FORMA MILONITA.
Milonita

64. 2.4 MIGMATITZACIÓ I ANATÈXIA
REPRESENTEN EL LÍMIT ENTRE METAMORFISME I MAGMATISME.
•PER + Temperatura EN MET. REGIONAL O DE CÀRREGA =>
MINERALS COMENCEN A PASSAR A LÍQUID => SI ES POC HI HA FUSIÓ
PARCIAL => FORMEN ROQUES MIGMATITES : BANDES CLARES
( MINERALS FOSOS ) ALTERNADES AMB BANDES FOSQUES ( NO FOSOS
PER + ALT PUNT DE FUSIÓ ).
Migmatita

65. •SI LA ROCA TÉ FUSIÓ TOTAL I ES CONVERTEIX EN MAGMA SECUNDARI DONANT
DE NOU UNA ALTRA ROCA AL REFREDAR-SE =>PROCÉS D’ANATÈXIA .
•EX. SI ÉS DEGUT AL TIPUS DE COMPOSICIÓ DE LES ROQUES METAMÒRFIQUES
+ PROFUNDES COM EL GNEIS ES FON I ES REFREDA DONANT GRANIT => ES POT
PARLAR DE GRANIT D’ANATÈXIA

66. 3. ORÒGENS: SÓN LES GRANS SERRALADES.
OROGÈNESI : PROCÉS QUE LES ORIGINEN.
OCUPEN LÍMITS DE PLAQUES => EL PROCÉS DE FORMACIÓ
DEU SER LA COMPRESSIÓ.
3.1 PROCESSOS PREVIS A L’OROGÈNESI
•1) LLARG PERÍODE D’INACTIVITAT => PREDOMINA EROSIÓ I
SEDIMENTACIÓ EN MARGE INACTIU ENTRE PLACA CONTINENTAL I PLACA
OCEÀNICA => S’ACUMULEN SEDIMENTS DEL CONTINENT EN CONCA
SEDIMENTÀRIA.
•2) SUBSIDÈNCIA DEGUT A PES DE MOLTS SEDIMENTS=>
AUGMENTEN LA P. I T. =>POSSIBLE FORMACIÓ R. METAMÒRFIQUES
(MET. D’ENTERRAMENT) I POTSER FUSIÓ PARCIAL (MIGMATITZACIÓ) O
FUSIÓ TOTAL O ANATÈXIA

67. 3.2 INICI DE L’OROGÈNESI
COMENÇA QUAN MARGE INACTIU ES FA ACTIU.
CAUSES: DESCONEGUDES, ES SUPOSA RELACIONAT AMB CANVIS EN
CORRENTS DE CONVECCIÓ.
TAMBÉ ES POT DONAR ENTRE 2 PLAQUES OCEÀNIQUES => PERÒ SOLS HI
HAURÀ MAGMATISME => ILLES VOLCÀNIQUES

68. 3.3 TRETS I PARTICULARITATS DELS
ORÒGENS
PER COMPRESSIÓ => ESCURÇAMENT ESCORÇA => ENGRUIXIMENT
ESCORÇA CONTINENTAL => FORMA “ARREL “ DE SERRALADA I =>
FORMACIÓ ESTRUCTURES TECTÒNIQUES: PLECS, FALLES INVERSES,
ENCAVALCAMENTS, MANTELLS DE CORRIMENT,…
•S’ACOMPANYEN DE METAMORFISME I MAGMATISME.
•CADA SERRALADA ÉS ESPECIAL, PERÒ HI HA 2 GRANS GRUPS SEGONS
TIPUS DE PLAQUES I GRAU DE MAGMATISME:
1) PLACA OCEÀNICA EN SUBDUCCIÓ EN UNA PLACA
CONTINENTAL =>
GRAN SERRALADA EN CONTINENT=> TIPUS ANDÍ.

69. 2) P. OCEÀNICA EN
SUBDUCCIÓ EN PLACA
CONTINENTAL => ES REDUEIX
OCEÀ => XOC DE 2 PLAQUES
CONTINENTALS => TIPUS
ALPÍ.
EN SERRALADES FORMACIÓ
“ARREL” => GRUIX FINS 70 Km.
(habitualment vora 40 Km.)
EN ORÒGENS DESENVOLUPATS HI
HA: EROSIÓ + MOVIMENTS
ISOSTÀTICS QUE EQUILIBREN EL
RELLEU.

70. EVOLUCIÓ SERRALADA FINS
PENEPLANACIÓ:
1ª FIGURA :
VEURE LES LÍNIES DE REFERÈNCIA A
DIFERENTS PROFUNDITATS .
2ªFIGURA:
PER EROSIÓ + ASCENSIÓ ISOSTÀTICA
=> PUJA + AL CENTRE => RELLEU
SIMÈTRIC ( DE VEGADES ASIMÈTRIC).
3ª FIGURA:
AL CENTRE AFLOREN ELS MATERIALS
+ PROFUNDS ( DE FINS 40 Kms. ) PER
EROSIÓ DE CAPES SUPERIORS .

71. EN CONSEQÜÈNCIA CAL DEFINIR DINS ORÒGENS DIVERSOS
NIVELLS ESTRUCTURALS ( ZONES ON PREDOMINA IGUAL GRAU
METAMÒRFIC I IGUALS MECANISMES DE DEFORMACIÓ )
NIVELL SUPERIOR: PER BAIXA PRESSIÓ (COMPRESSIÓ) =>GRANS
FRACTURES QUE => ENCAVALCAMENTS O MANTELLS DE
CORRIMENT EXTENSOS.
NIVELL MITJÀ: + PRESSIÓ => NO FRACTURES I SI FLEXIONS => PLECS
PARAL·LELS I ALGUNS PLECS-FALLA.
NIVELL INFERIOR: DEFINIDA PEL LÍMIT SUPERIOR DE L’ESQUISTOSITAT
(ON COMENÇA AL BAIXAR EN PROFUNDITAT). PRESSIONS I
TEMPERATURES PROU ALTES => METAMORFISME => FLUEIXEN =>
PLECS SIMILARS => + AVALL => ++ P I T => FOLIACIÓ,
MIGMATITZACIÓ I AL FINAL ANATÈXIA.

73. 3.4 ORÒGENS ANDINS
 FREGAMENT => GRAN PLEGAMENT DE ZONA MARGINAL DE PLACA CONTINENTAL.
 FORTS GRADIENTS GEOTÈRMICS I MAGMATISME PER LA SUBDUCCIÓ
=> VULCANISME AMB LAVES DE DIFERENTS COMPOSICIÓ EN FRANGES LONGITUDINALS
DINS L’OROGEN ( NO PROP L’OCEÀ) .
 ELS 1ers VOLCANS EN DIRECCIÓ CAP INTERIOR DEL CONTINENT EMETEN LAVES DE
MAGMES POC PROFUNDS => + PRODUCTIUS PER INCORPORAR AIGUA MARINA.
 CAP INTERIOR D’OROGEN (I DEL CONTINENT) EL VULCANISME ÉS + PROFUND.

74.  ELS MAGMES ES FORMEN PER FUSIÓ PARCIAL DE LA PLACA SUBDUÏDA
(OCEÀNICA) AL ENFONSAR-SE . TAMBÉ ES FORMEN MAGMES SECUNDARIS PER
ASSIMILACIÓ D’ESCORÇA CONTINENTAL ( + ÀCIDS) => ERUPCIONS VIOLENTES.
 ALGUNS MAGMES ES REFREDEN PEL CAMÍ => BATÒLITS DE ROQUES
PLUTÒNIQUES.
 AL VOLTANT DELS MAGMES => METAMORFISME DE CONTACTE I
METASOMATISME.
 PREDOMINA METAMORFISME REGIONAL PEL FREGAMENT ( + T ) I COMPRESSIÓ
( +P ) => PLEGAMENT DE SEDIMENTS.
 ZONA CENTRAL TÉ BASTANTS GRANITS D’ANATÈXIA => AL VOLTANT HI HA
FRANGES AMB ZONES DE METAMORFISME, PLECS I FRACTURES => TENDÈNCIA
SIMÈTRICA DE L’OROGEN.
 ELS ARCS D’ILLES DEL PACÍFIC SÓN ESTADIS INICIALS D’ORÒGENS ANDINS QUE
EVOLUCIONEN CAP A SUBDUCCIÓ DE PLACA OCEÀNICA I PLACA CONTINENTAL.

75. SECCIÓ TRANSVERSAL DELS ANDES. OBSERVAR:
ESTRUCTURES TECTÒNIQUES DE COMPRESSIÓ, INTRUSIONS
MAGMÀTIQUES I VOLCANS. A DIFERÈNCIA D’ALTRES
SERRALADES NO HI HA MANTELLS DE CORRIMENT

76. 3.5. ORÒGENS ALPINS
 CAP DE LES 2 PLAQUES TÉ SUBDUCCIÓ COMPLETA: LES 2 SÓN CONTINENTALS =>
GRUIXUDES I LLEUGERES.
 TENEN DEFORMACIONS PER PRESSIÓ DE SEDIMENTS DE CONCA SEDIMENTÀRIA =>
MATERIALS PLEGATS I APILATS => PLECS TOMBATS I EXTENSOS MANTELLS DE
CORRIMENT, AMB VERGÈNCIA CAP A LA 1ª ZONA CONTINENTAL ( HI HA ALGUNES
AMB DOBLE VERGÈNCIA EX. PIRINEUS ).
 ESCÀS MAGMATISME.
 ES TROBEN EN : PIRINEUS, BÈTIQUES, ALPS, APENINS... I S’ALLARGA
PER ÀSIA AMB CAUCAS, ZAGROS, ELBRUS, HIMÀLAIA, SERRALADES
DE BIRMÀNIA....
EN ORÒGENS ANTICS: DIFÍCIL DE RECONÈIXER EL MODEL , DEGUT A L’EFECTE DE
L’EROSIÓ MÉS SI EN DESCONEIXEM ELS LÍMITS DE PLACA I EL MOVIMENT D’AQUESTES .

77. 3.6 EVOLUCIÓ DELS ORÒGENS
EN FASE D’OROGÈNIA: FORMACIÓ DE CONQUES SEDIMENTÀRIES
PERIFÈRIQUES ( SINOROGÈNIQUES O D’AVANTPAÍS),
REOMPLERTES PELS MATERIALS DE L’EROSIÓ DE LA SERRALADA A
L’AIXECAR-SE.
DESPRÉS DE L’OROGÈNIA: REAJUSTAMENT ISOSTÀTIC ( ÉS
MOVIMENT VERTICAL : EPIROGÈNESI) DEGUT A LA FORMACIÓ DE
“L’ARREL” => DESPLAÇA EL MANTELL => TENDEIX A RECUPERAR LA
SEVA POSICIÓ => FORTS RELLEUS QUE ENCARA CRÈIXEN EN ALGUN CAS
COM L’HIMÀLAIA.
L’EPIROGÈNESI DURA FINS QUE EL LÍMIT ENTRE ESCORÇA I MANTELL TÉ
UN VALOR NORMAL DE PROFUNDITAT ( PASSA DE 70 Km. A < 40 Km.) =>
VOL DIR EROSIÓ DE TOTA LA SERRALADA => FORMACIÓ D’UNA
PENEPLANA.
EPIROGÈNESI ÉS RESPONSABLE DE SIMETRIA DELS ORÒGENS.

78. EN FASE POSTOROGÈNICA: PREDOMINA DISTENSIÓ => POTSER FALLES
NORMALS => FOSSES TECTÒNIQUES => SEDIMENTACIÓ QUE PROVÉ DELS
HORSTS .