SlideShare a Scribd company logo
UNITAT 3

Els glúcids


              1
Què estudiarem?
1. Conceptes i característiques dels glúcids
2. Classificació dels glúcids
3. Els monosacàrids
4. L’enllaç O-glucosídic i l’enllaç N-glucosídic
5. Els disacàrids
6. Els polisacàrids
7. Els glúcids associats a altres tipus de
molècules
8. Les funcions dels glúcids
                                              2
1. Conceptes i característiques
           dels glúcids
• Biomolècules constituïdes per C, H i O (alguns
casos: N i S)
• També s’anomenen glícids o sacàrids (sucre →
gust dolç, només els de massa molecular baixa)
• Hidrats de carboni
  – Relació entre àtoms → (CH2O)n → 1:2:1
  – No són àtoms de C hidratats (enllaçats a H2O)
  – Són àtoms enllaçats a:
     • Grups alcohòlics o hidroxils (-OH)
     • Radicals hidrogen (-H)
• Grup carbonil → C unit a O per doble enllaç
                                                    3
• Grup carbonil → aldehid o cetònic




 Grup aldehid: -CHO                   Grup cetònic -CO

         ↓                                ↓
Polihidroxialdehids              Polihidroxicetones
                                                         4
2. Classificació dels glúcids
                                 ELS GLÚCIDS




       MONOSACÀRIDS
                                                                     -ÒSIDS
          O -OSES




ALDOSES          CETOSES                      HOLÒCIDS                                     ASSOCIATS




Exemple:          Exemple:                                                                      Exemple:
                               OLIGOSACÀRIDS                        POLISACÀRIDS
- Glucosa         - Fructosa                                                                   - Heteròsid




                                DISACÀRIDS           HOMOPOLISACÀRIDS         HETEROPOLISACÀRIDS




                                  Exemple:               Exemple:                  Exemple:
                                  - Lactosa               - Midó                   - Pectina



                                                                                                         5
• Monosacàrids o oses
    – Els més senzills
    – No són hidrolitzables: no es poden descompondre per
    hidròlisi en altres glúcids més senzills
    – Constitueixen els monòmers a partir dels quals es formen
    els altres glúcids
• -òsids:
    – Formats per la unió de monosacàrids amb enllaços “O-
    glucosídics”
    – Hidrolitzables: es descomponen en monosacàrids i altres
    composts que els constitueixen
    – Es divideixen en
      • Holòsids: constituïts per C, H i O exclusivament
          – Oligosacàrids: 2 a 10 monosacàrids
          – Polisacàrids: gran nombre de monosacàrids
      • Associats: formats per oses i altres composts no glucosídics: hi
      ha altres elements químics que C,H i O.
                                                                       6
3. Els monosacàrids

3.1. Concepte i naturalesa química

• 1 cadena entre 3 i 7 àtoms de C
• Fórmula empírica → (CH2O)n on 3< n <7
• Classificats en funció del C
  – n = 3: trioses
  – n = 4: tetroses
  – n = 5: pentoses
  – n = 6: hexoses
  – n = 7: heptoses

                                          7
• Polihidroxialdehid: compost orgànic amb:
  – Funció aldehid (-CHO) en el 1r C
  – Funció alcohol (-CH2OH) en altres C
  – Aldoses
  – Monosacàrid amb 6C i –CHO: aldohexosa
  – Glucosa C6H12O6




                                             8
9
• Polihidroxicetona: compost orgànic amb:
  – Funció cetona (-CO) en el 2n C
  – Funció alcohol (-CH2OH) en altres C
  – Cetoses
  – Monosacàrid amb 6C i –CO: cetohexosa
  – Fructosa C6H12O6




                                            10
11
Isòmer: amb la mateixa fórmula química
presenta estructures moleculars diferents
                C6H12O6




                                        12
3.2. Propietats físiques dels
        monosacàrids
• Sòlids cristal·lins
• Color blanc
• Gust dolç
• Hidrosolubles → polars → elevada
polaritat elèctrica dels radicals hidroxils
(-OH) i dels radicals (-H) → forces
d’atracció elèctrica entre radicals i H2O

                                              13
3.3. Propietats químiques dels
            monosacàrids
1. S’oxiden → perden electrons → procés de
   respiració cel·lular → són la font bàsica
   d’energia de les cèl·lules:

  CnH2nOn + nO2      n(CO2) + nH2O + Energia

2. Capacitat d’aminar-se:
  – Es pot associar a grups amino: -NH2

                                           14
3. Poden reaccionar amb àcids i incorporar:
  – Grups fosfats: -H2PO4
  – Grups sulfats: -HSO4


4. Poden contenir àtoms de N, S i P

5. Poden unir-se amb altres monosacàrids

6. Són reductors → amb el reactiu de Fehling
    → identificar presència i concentració
                                              15
• El reactiu de Fehling és una dissolució de sulfat de
coure en aigua, de color blau
               CuSO4 ↔ Cu2+ + SO42-
• Els grups –CO o –CHO s’oxiden, es transformen en
grup –COOH → ocorre perquè perden electrons
• Els Cu2+ capten els electrons, es redueixen i
passen a ions Cu+
• Els Cu+ formen Cu2O insolubles → precipitat
vermell
• El canvi de color blau a vermell indica la presència
d’aquests glúcids

                                                    16
17
18
3.4. Fórmula lineal dels monosacàrids
• Cadena carbonada vertical
• Projecció de Fischer → és una representació
bidimensional de molècules tridimensionals




• Numeració dels C:
  – C1= C que du –CHO → Exemple:Glucosa
  – C1= C més a prop de –CO → Exemple: Fructosa


                                                  19
Projecció de Fischer
     Glucosa




                       20
21
22
• Els monosacàrids tenen C asimètric o quiral →
tenen els 4 enllaços saturats per radicals diferents →
no són superposables




                                                    23
• No hi ha pla de simetria




                             24
3.5. Trioses
• Cadena carbonatada de 3 C
• Hi ha 2 tipus:
  – Aldotrioses → Grup aldehid → Gliceraldehid
  – Cetotrioses → Grup cetona → Dihidroxiacetona
• Abundants a la cèl·lula → ajuden a degradar la
glucosa
• 2n àtom de C asimètric
• Si disposem el grup CHO cap amunt, podem distingir
dos isòmers espacials → ordre i enllaços iguals, varia
l’orientació en l’espai → estereoisòmers

                                                   25
• L’isòmer D té el grup –OH a la dreta

• L’isòmer L té el grup –OH a l’esquerra

• L-gliceraldehid és enantiòmer de D-gliceraldehid
(L-gliceraldehid i D-gliceraldehid són imatges
especulars l’un de l’altre, no es poden superposar)

• La configuració D i L depèn del C asimètric més
allunyat del grup carbonil (-CHO) → Sempre
després del doble enllaç

                                                    26
D-gliceraldehid



             Gliceraldehid




C 3 H 6 O3
                             L-gliceraldehid




                                               27
D-gliceraldehid   L-gliceraldehid




                                    28
3.5.1. Activitat òptica de les trioses
• La presència de C asimètrics provoca activitat òptica

• La llum natural:
   – No es polaritzada
   – Vibra en totes les direccions de l’espai
   – Quan passa per un polaritzador (dissolució de trioses) es
   genera llum polaritzada → les seves vibracions es limiten
   a una única direcció en l’espai


• Quan una llum polaritzada passa per una substància
òpticament activa, aquesta desvia la llum polaritzada
cap a la dreta o cap a l’esquerra

                                                            29
• Dextrogira: desvia cap a la dreta. Símbol: +
   – D-gliceraldehid és dextrogir: D-(+)-gliceraldehid

• Levogira: desvia cap a l’esquerra. Símbol: -
   – L-gliceraldehid és levogir: L-(-)-gliceraldehid

• No hi ha relació entre estructura D i ser dextrogir.
Però si la forma D és dextrogira, el seu enantiòmer L
serà levogir.



                                                       30
3.6. Tetroses

• Cadena carbonatada de 4 C

• Hi ha 2 tipus:
   – Aldotetroses → Eritrosa i Treosa
   – Cetotetroses → Eritrulosa


• 2 àtoms de C asimètrics




                                        31
Aldoses                         Cetoses




D-eritrosa         L-eritrosa   D-eritrulosa   L-eritrulosa




                                                        32
3.7. Pentoses

• Cadena carbonatada de 5 C

• Hi ha 2 tipus:
   – Aldopentoses:
      • D-ribosa → DNA
      • D-2-desoxiribosa → RNA
   – Cetopentoses
      • D-ribulosa


• En les aldopentoses apareix una estructura
molecular cíclica → més estable

                                               33
3.8. Ciclització
• Quan es dissol un monosacàrid en aigua, el
poder rotatiu canvia → mutarotació
• Es produeix perquè les formes lineals de les
aldoses i cetoses es ciclitzen
• Ciclització: formació d’un enllaç hemiacetàlic
entre el grup carbonil i el grup alcohol del C
asimètric més llunyà del grup carbonil
• La molècula forma un cicle
• Hi ha ciclització de les aldopentoses i hexoses
• Projecció de Haworth → perspectiva 3D simple

                                                    34
• La ciclació de les aldoses té lloc en reaccionar
el grup aldehid del C amb un dels grups hidroxil:
  – El C4 a les aldopentoses
  – El C5 a les aldohexoses
• S’estableix un enllaç hemiacetàlic entre els 2 C
• El C1 esdevé carboni asimètric → s’anomena
carboni anomèric → el grup hidroxil s’anomena
-OH hemiacetàlic
• En les aldohexoses, al C1 apareixen 2 nous
estereoisòmers
  – α → -OH a baix
  – β → -OH a dalt

                                                     35
• Els monosacàrids que tenen una forma cíclica
hexagonal s’anomenen piranoses, ja que el cicle és
semblant a la molècula de piran.
• Els monosacàrids que tenen una forma cíclica
pentagonal s’anomenen furanoses, ja que el cicle és
semblant a la molècula de furan.




     Piran    piranoses     Furan    furanoses

                                                      36
3.8.1. Ciclació de pentoses


1               2



    D-ribosa

                                  37
3   4




        D-ribofuranosa


                         38
3.8.2. Ciclació d’hexoses

1                2




    D-glucosa

                                  39
4
3

                      α-D-glucopiranosa


                  5
D-glucopiranosa
                      β-D-glucopiranosa
                                          40
41
3.9. Hexoses
• Cadena carbonatada de 6 C
• Aldohexoses: 4 C asimètrics
  – Ciclització    piranoses
  – Glucosa:
     • Aporta major part de l’energia a les cèl·lules
     • Pot travessar la membrana plasmàtica sense necessitat de ser
     transformada en molècula més petita
     • Neurones i glòbuls vermells depenen exclusivament de la
     glucosa com a font d’energia
     • Molt dextrogira → també s’anomena dextrosa
     • Forma part de molts polisacàrids: midó, glicogen, cel·lulosa



                                                                 42
– Galactosa
   • Junt amb la D-glucosa forma la lactosa (disacàrid) = glúcid
   propi de la llet
   • Element constitutiu de molts polisacàrids: gomes, pectines i
   mucílags




                         β-D-galactopiranosa
–Mannosa
   • D-mannosa en certs teixits vegetals
   • Polimeritzada forma mannosanes en bacteris, llevats i plantes
   superiors
                                                                     43
• Cetohexoses: 3 C asimètrics
  – Ciclització    furanoses
  – Fructosa:
     • Lliura en la fruita
     • Molt levogira → també s’anomena levulosa
     • Associada amb la glucosa forma la sacarosa
     • Es transforma en glucosa en el fetge. Per tant té el mateix
     poder alimentari




    α-D-fructofuranosa




                                                                     44
45
Ciclització de la D- fructosa




                        β-D-fructofuranosa
                                       46
• La glucosa no té estructures planes
• C1 i C4 en el mateix costat del pla →
conformació de nau




           Conformació de nau
                                          47
• C1 i C4 en costats diferents del pla →
conformació de cadira




       Conformació de cadira
                                           48
4. Enllaç O-glicosídic i N-glicosídic
4.1. Enllaç O-glicosídic
  – Es forma amb el C1 anomèric (C carbonílic) del primer
  monosacàrid amb un -OH d’un segon monosacàrid
  – Els 2 monosacàrids queden enllaçats per un O i
  s’allibera un H2O




                                                       49
50
• Enllaç monocarbonílic. Entre:
  – C carbonílic del primer monosacàrid
  – C no carbonílic del segon
  El disacàrid és reductor (queda una funció
  carbonil)




  – Exemples: maltosa, cel·lobiosa, lactosa
                                               51
52
• Enllaç dicarbonílic. Entre:
  – C carbonílic del primer monosacàrid
  – C carbonílic del segon
  El disacàrid no és reductor (no queda una
  funció carbonil)




  – Exemple: sacarosa
                                              53
54
• α-glicosídic: el primer monosacàrid és α

• β-glicosídic: el primer monosacàrid és β

• L’enllaç entre C s’indica: α(1 4). Significa
que és un enllaç α-glicosídic entre el C1 del
1r monosacàrid i el C4 del 2n monosacàrid




                                                 55
4.1. Enllaç N-glicosídic
  – Es forma entre un –OH d’un glúcid i un compost
  aminat (que conté N)
  – Es formen aminosucres




  – Aminoglúcids = substitució d’un –OH per –NH2:
     • D-glucosamina
     • N-acetilglucosamina

                                                     56
5. Els disacàrids

• Són la unió de 2 monosacàrids mitjançant
enllaç O-glicosídic
• Sòlids, cristal·lins, blancs, dolços i
solubles en aigua.
• Els de més interès biològic són:
  – Maltosa
  – Cel·lobiosa
  – Lactosa
  – Sacarosa

                                         57
MALTOSA
• 2 molècules de D-glucopiranosa amb un enllaç α(1 4)
• Reductor
• S’obté a partir de la hidròlisi del midó
• Es troba lliure en el gra d’ordi germinat → l’ordi germinat
artificialment s’utilitza per la fabricació de la cervesa
                                                           58
CEL·LOBIOSA
• 2 molècules de D-glucopiranosa amb un enllaç β(1 4)
• No es troba lliure a la naturalesa
• S’obté per hidròlisi de la cel·lulosa

                                                        59
LACTOSA
• 1 D-galactopiranosa + 1 D-glucopiranosa amb un enllaç β(1 4)
• Reductor
• Es troba lliure dins la llet dels mamífers
• S’hidrolitza amb l’enzim lactasa durant la digestió
                                                            60
SACAROSA
• 1 α-D-glucopiranosa + 1 β-D-fructofuranosa amb un enllaç dicarbonílic
α(1 2)
• No reductor
• Dextrogira, però després de la hidròlisi la solució es torna levogira
• Es troba en la canya de sucre i la remolatxa sucrera
                                                                          61
6. Els polisacàrids
• Formats per la unió de molts monosacàrids
(desenes de milers) mitjançant enllaços
O-glucosídic → massa molecular elevada

• Sòlids, amorfs, completament insolubles o
formen dissolucions col·loïdals

• No tenen sabor dolç, no redueixen reactiu
de Fehling

                                              62
6.1. Homopolisacàrids
• Polímers d’un sol tipus de monosacàrid
  – Midó
  – Glicogen
  – Cel·lulosa
  – Quitina




                          Grànul de midó

                                           63
6.1.1. Midó
 • Característiques del midó
   – Polisacàrid de reserva propi dels vegetals
   – S’acumula en forma de grànuls a l’interior de
   plasts de la cèl·lula
   – Constitueix una gran reserva energètica
   – No està dissolt al citosol, per tant no influeix la
   pressió osmòtica (evita entrada excessiva
   d’aigua)
   – Es troba a les llavors dels cereals, dels
   llegums, dels tubercles
   – A les plantes, els permet obtenir energia
   sense necessitat de llum

                                                       64
• Format per 2 tipus de polímers: amilosa i amilopectina
• Amilosa (30%)
   – Unes 250-300 molècules de glucosa
   – Polímer de maltoses amb enllaços α(1 4)
   – Estructura helicoïdal: 3 molècules de maltosa per volta (= 6
   glucosa)
   – Forma dispersió col·loïdal amb aigua
   – Es tenyeix de color blau fosc amb el iode
   – Per acció de l’enzima amilasa (o hidròlisi amb àcids) dóna
   dextrina i després maltosa. (Després amb la maltasa obtenim
   D-glucosa)




                                                              65
• Amilopectina (70%)
   – Unes 1000 molècules de glucosa
   – Polímer de maltoses amb enllaços α(1 4), amb
   ramificacions en posició α(1 6),
   – Les ramificacions apareixen aprox. cada 25-30 glucoses
   – Les branques contenen aprox. 12 glucoses unides
   mitjançant enllaços α(1 4)
   – Estructura no lineal però ramificada
   – Es tenyeix de color blau violeta amb el iode
   – Per acció de l’enzima amilasa (o hidròlisi amb àcids) dóna
      • Maltosa
      • Nuclis de ramificació (= dextrines límit): posseeixen enllaços α(1 6),
          – L’amilasa no pot actuar sobre ells
          – Necessària la R-desramificant
      • Després amb la maltasa obtenim D-glucosa


                                                                          66
67
6.1.2. Glicogen
• Polímer de maltoses unides mitjançant enllaços
α(1 4) amb ramificacions en posicions α(1 6)
• Fins a 15.000 molècules de maltoses
• Ramificacions cada 6-10 glucoses
• Funció de reserva energètica propi dels animals
• A l’interior
  - De les cèl·lules del fetge → reserva energètica de l’organisme
 - Dels músculs → reserva exclusiva dels músculs
• Amb iode, la dispersió col·loïdal es tenyeix de roig fosc
• Amb l’amilasa dóna maltoses i dextrines límit
• Després és necessari R-desramificant i maltasa per
obtenir glucosa
                                                              68
6.1.3. Cel·lulosa
 • Polímer de 150 a 5.000 cel·lobioses
 • L’enllaç β(1 4) impedeix l’enrotllament del polímer
 • Cadenes no ramificades que es disposen
 paral·lelament unint-se mitjançant enllaços d’hidrogen
 • Funció de sosteniment, propi dels vegetals
 • Element més important de la paret cel·lular
 • Molècula més abundant en la natura (50% de
 cel·lulosa en els troncs)
 • Els animals no disposen d’enzimes per trencar
 l’enllaç β(1 4). No poden aprofitar la cel·lulosa com a
 font d’energia

                                                     69
6.1.4. Quitina
• Polímer de N-acetilglucosamines unides mitjançant
enllaços β(1 4).
• 2 N-acetilglucosamines amb enllaç β(1 4) →
quitobiosa
• Forma cadenes paral·leles




                                                      70
• Component essencial de l’exosquelet dels
artròpodes.
• En els crustacis, impregnada de carbonat de
calci, augmenta la duresa




                                                71
6.2. Heteropolisacàrids

• Polímers formats per més d’un tipus de
monosacàrids diferents
• Per hidròlisi originen 2 o més tipus distints de
monosacàrids
• Pectina
• Agar
• Goma aràbiga




                                                     72
7. Els glúcids associats a
       altres tipus de molècules

• L’associació entre glúcids i altres molècules
dóna lloc a:
  – Heteròsids
  – Proteoglicans
  – Peptidoglicans
  – Glicoproteïnes
  – Glicolípids


                                              73
7.1. Heteròsids
• Unió de:
  – monosacàrid o petit oligosacàrid
  – molècula o molècules no glucídiques
• Exemple: antocianòsids → color de les flors

 7.2. Glicolípids
 • Unió de:
    – monosacàrid o oligosacàrid
    – lípids
 • Exemple: cerebròsids → reconeixement i comunicació
 cel·lular
                                                 74
7.3. Proteoglicans
• Formats per:
  – 80% polisacàrid
  – 20% fracció proteica
• Exemples
  –Heparina
     • Substància intercel·lular del pulmó
     • Saliva dels animals hematòfags
     • S’utilitza per evitar la trombosi
  – Àcid hialurònic i sulfats de condroïtina
     • Matriu extracel·lular del teixit conjuntiu, cartilaginós i ossi
     • Líquid sinovial i humor vitri de l’ull



                                                                         75
7.4. Peptidoglicans
• Unió a través d’aminoàcids de:
  – cadenes de N-acetilglucosamina (NAG)
  – cadenes de N-acetilmuràmic (NAM)
• Constituents de la paret bacteriana

 7.5. Glicoproteïnes
 • Unió a través d’enllaços covalents de:
    – fracció glucídica (entre 5 i 40%)
    – fracció proteïca
 • Exemple: mucines de secreció → les salivals o la
 protrombina del plasma sanguini
                                                      76
8. Les funcions dels glúcids
Hi ha més glúcids a les plantes que als animals

• Energètica: la fan la glucosa, el midó i el
glicogen
• Estructural: enllaços molt estables que els
organismes no poden trencar
   – Destaquen la cel·lulosa, la quitina, la condroïtina,
   els peptidoglicans, la ribosa i la desoxiribosa

• Especificitat en la membrana plasmàtica:
la fan les glicoproteïnes i els glicolípids


                                                            77
• Altres funcions específiques:
  – Antibiòtic → estreptomicina
  – Vitamina → vitamina C
  – Anticoagulant → heparina
  – Hormonal → hormona hipofisiària
  – Immunològica → glicoproteïnes
  – Enzimàtica → ribonucleases

• Principis actius de plantes medicinals:
  – Cardiotònics → digitalina
  – Cianogenètics → amigdalina
  – Glicirizina → regalíssia
  – Antracènics → ressonància magnètica
  – Tanòsids → antocianidina

                                            78

More Related Content

What's hot

Metodes separacio mescles
Metodes separacio mesclesMetodes separacio mescles
Metodes separacio mescles
gsirvent
 
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
Dani Ribo
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
Jordi Bas
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Oriol Baradad
 
practica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucidspractica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucids
Andreea ...
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
Biomolècules
Jordi Bas
 
UD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONSUD5 LES DISSOLUCIONS
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
conchi
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Oriol Baradad
 
EL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓSEL SISTEMA NERVIÓS
ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS ORBITALS ATÒMICS
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranosesBiologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Oriol Baradad
 
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUESUD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 

What's hot (20)

Metodes separacio mescles
Metodes separacio mesclesMetodes separacio mescles
Metodes separacio mescles
 
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
practica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucidspractica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucids
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
Biomolècules
 
UD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONSUD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONS
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
 
EL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓSEL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓS
 
ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS
 
Enzims
EnzimsEnzims
Enzims
 
Tema 3 lípids
Tema 3 lípidsTema 3 lípids
Tema 3 lípids
 
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranosesBiologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
 
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUESUD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
 

Viewers also liked

Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Oriol Baradad
 
Tema 2 glúcids
Tema 2 glúcidsTema 2 glúcids
Tema 2 glúcids
dexperimentals.an
 
12. Els polisacàrids
12. Els polisacàrids12. Els polisacàrids
12. Els polisacàrids
Dani Ribo
 
Unitat 3 àcids nucleics
Unitat 3  àcids nucleicsUnitat 3  àcids nucleics
Unitat 3 àcids nucleics
jlbugeda
 
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
iriera5
 
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
dolors
 
Demostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosiDemostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosi
iriera5
 
La catalasa
La catalasaLa catalasa
La catalasa
iriera5
 
Sortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxaSortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxa
iriera5
 
Pràctica de glícids
Pràctica de glícidsPràctica de glícids
Pràctica de glícids
iriera5
 
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncerTaller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
iriera5
 
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power pointTema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
dexperimentals.an
 
38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció
Dani Ribo
 
49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts
Dani Ribo
 
Los glucidos
Los glucidosLos glucidos
Los glucidos
belensg
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Oriol Baradad
 

Viewers also liked (20)

Lípids
LípidsLípids
Lípids
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
 
Tema 2 glúcids
Tema 2 glúcidsTema 2 glúcids
Tema 2 glúcids
 
12. Els polisacàrids
12. Els polisacàrids12. Els polisacàrids
12. Els polisacàrids
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Unitat 3 àcids nucleics
Unitat 3  àcids nucleicsUnitat 3  àcids nucleics
Unitat 3 àcids nucleics
 
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
 
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
 
Demostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosiDemostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosi
 
La catalasa
La catalasaLa catalasa
La catalasa
 
Sortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxaSortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxa
 
Pràctica de glícids
Pràctica de glícidsPràctica de glícids
Pràctica de glícids
 
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncerTaller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
 
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power pointTema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
 
38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció
 
49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts
 
Los glucidos
Los glucidosLos glucidos
Los glucidos
 
Àcids nucleics
Àcids nucleicsÀcids nucleics
Àcids nucleics
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 

Similar to Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids

glúcids
glúcidsglúcids
glúcids
montsejaen
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
Jordi Bas
 
Tema 6 glúcids
Tema 6 glúcidsTema 6 glúcids
Tema 6 glúcids
Maria Grau
 
09. Característiques dels glúcids
09. Característiques dels glúcids09. Característiques dels glúcids
09. Característiques dels glúcids
Dani Ribo
 
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.pptLes biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
mfontg
 
Hidrats de Carboni
Hidrats de CarboniHidrats de Carboni
Hidrats de Carboni
bsantonja
 
Lípids 2
Lípids 2Lípids 2
Lípids 2
Jordi Bas
 
Glucids new
Glucids newGlucids new
Glucids i lipids ppt
Glucids i lipids pptGlucids i lipids ppt
Glucids i lipids ppt
Núria Guixa Boixereu
 
QUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICAQUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICA
Jose Maria Bleda Guerrero
 
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i Lípids
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i LípidsBiomolècules inorgàniques i Glúcids i Lípids
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i Lípids
Desirée
 
Glúcids def
Glúcids defGlúcids def
Glúcids def
CC NN
 
Biologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CATBiologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CAT
Moty Martell
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Bio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_GlúcidsBio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_Glúcids
tiotavio
 

Similar to Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids (20)

glúcids
glúcidsglúcids
glúcids
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Tema 6 glúcids
Tema 6 glúcidsTema 6 glúcids
Tema 6 glúcids
 
09. Característiques dels glúcids
09. Característiques dels glúcids09. Característiques dels glúcids
09. Característiques dels glúcids
 
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.pptLes biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
 
Hidrats de Carboni
Hidrats de CarboniHidrats de Carboni
Hidrats de Carboni
 
Lípids 2
Lípids 2Lípids 2
Lípids 2
 
Glucids new
Glucids newGlucids new
Glucids new
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Glucids i lipids ppt
Glucids i lipids pptGlucids i lipids ppt
Glucids i lipids ppt
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
QUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICAQUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICA
 
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i Lípids
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i LípidsBiomolècules inorgàniques i Glúcids i Lípids
Biomolècules inorgàniques i Glúcids i Lípids
 
Glúcids def
Glúcids defGlúcids def
Glúcids def
 
Presentaciópdf
PresentaciópdfPresentaciópdf
Presentaciópdf
 
Biologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CATBiologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Glúcids. CAT
 
Tema1.1.biomolecules 2013
Tema1.1.biomolecules 2013Tema1.1.biomolecules 2013
Tema1.1.biomolecules 2013
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Bio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_GlúcidsBio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_Glúcids
 

Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids

  • 2. Què estudiarem? 1. Conceptes i característiques dels glúcids 2. Classificació dels glúcids 3. Els monosacàrids 4. L’enllaç O-glucosídic i l’enllaç N-glucosídic 5. Els disacàrids 6. Els polisacàrids 7. Els glúcids associats a altres tipus de molècules 8. Les funcions dels glúcids 2
  • 3. 1. Conceptes i característiques dels glúcids • Biomolècules constituïdes per C, H i O (alguns casos: N i S) • També s’anomenen glícids o sacàrids (sucre → gust dolç, només els de massa molecular baixa) • Hidrats de carboni – Relació entre àtoms → (CH2O)n → 1:2:1 – No són àtoms de C hidratats (enllaçats a H2O) – Són àtoms enllaçats a: • Grups alcohòlics o hidroxils (-OH) • Radicals hidrogen (-H) • Grup carbonil → C unit a O per doble enllaç 3
  • 4. • Grup carbonil → aldehid o cetònic Grup aldehid: -CHO Grup cetònic -CO ↓ ↓ Polihidroxialdehids Polihidroxicetones 4
  • 5. 2. Classificació dels glúcids ELS GLÚCIDS MONOSACÀRIDS -ÒSIDS O -OSES ALDOSES CETOSES HOLÒCIDS ASSOCIATS Exemple: Exemple: Exemple: OLIGOSACÀRIDS POLISACÀRIDS - Glucosa - Fructosa - Heteròsid DISACÀRIDS HOMOPOLISACÀRIDS HETEROPOLISACÀRIDS Exemple: Exemple: Exemple: - Lactosa - Midó - Pectina 5
  • 6. • Monosacàrids o oses – Els més senzills – No són hidrolitzables: no es poden descompondre per hidròlisi en altres glúcids més senzills – Constitueixen els monòmers a partir dels quals es formen els altres glúcids • -òsids: – Formats per la unió de monosacàrids amb enllaços “O- glucosídics” – Hidrolitzables: es descomponen en monosacàrids i altres composts que els constitueixen – Es divideixen en • Holòsids: constituïts per C, H i O exclusivament – Oligosacàrids: 2 a 10 monosacàrids – Polisacàrids: gran nombre de monosacàrids • Associats: formats per oses i altres composts no glucosídics: hi ha altres elements químics que C,H i O. 6
  • 7. 3. Els monosacàrids 3.1. Concepte i naturalesa química • 1 cadena entre 3 i 7 àtoms de C • Fórmula empírica → (CH2O)n on 3< n <7 • Classificats en funció del C – n = 3: trioses – n = 4: tetroses – n = 5: pentoses – n = 6: hexoses – n = 7: heptoses 7
  • 8. • Polihidroxialdehid: compost orgànic amb: – Funció aldehid (-CHO) en el 1r C – Funció alcohol (-CH2OH) en altres C – Aldoses – Monosacàrid amb 6C i –CHO: aldohexosa – Glucosa C6H12O6 8
  • 9. 9
  • 10. • Polihidroxicetona: compost orgànic amb: – Funció cetona (-CO) en el 2n C – Funció alcohol (-CH2OH) en altres C – Cetoses – Monosacàrid amb 6C i –CO: cetohexosa – Fructosa C6H12O6 10
  • 11. 11
  • 12. Isòmer: amb la mateixa fórmula química presenta estructures moleculars diferents C6H12O6 12
  • 13. 3.2. Propietats físiques dels monosacàrids • Sòlids cristal·lins • Color blanc • Gust dolç • Hidrosolubles → polars → elevada polaritat elèctrica dels radicals hidroxils (-OH) i dels radicals (-H) → forces d’atracció elèctrica entre radicals i H2O 13
  • 14. 3.3. Propietats químiques dels monosacàrids 1. S’oxiden → perden electrons → procés de respiració cel·lular → són la font bàsica d’energia de les cèl·lules: CnH2nOn + nO2 n(CO2) + nH2O + Energia 2. Capacitat d’aminar-se: – Es pot associar a grups amino: -NH2 14
  • 15. 3. Poden reaccionar amb àcids i incorporar: – Grups fosfats: -H2PO4 – Grups sulfats: -HSO4 4. Poden contenir àtoms de N, S i P 5. Poden unir-se amb altres monosacàrids 6. Són reductors → amb el reactiu de Fehling → identificar presència i concentració 15
  • 16. • El reactiu de Fehling és una dissolució de sulfat de coure en aigua, de color blau CuSO4 ↔ Cu2+ + SO42- • Els grups –CO o –CHO s’oxiden, es transformen en grup –COOH → ocorre perquè perden electrons • Els Cu2+ capten els electrons, es redueixen i passen a ions Cu+ • Els Cu+ formen Cu2O insolubles → precipitat vermell • El canvi de color blau a vermell indica la presència d’aquests glúcids 16
  • 17. 17
  • 18. 18
  • 19. 3.4. Fórmula lineal dels monosacàrids • Cadena carbonada vertical • Projecció de Fischer → és una representació bidimensional de molècules tridimensionals • Numeració dels C: – C1= C que du –CHO → Exemple:Glucosa – C1= C més a prop de –CO → Exemple: Fructosa 19
  • 20. Projecció de Fischer Glucosa 20
  • 21. 21
  • 22. 22
  • 23. • Els monosacàrids tenen C asimètric o quiral → tenen els 4 enllaços saturats per radicals diferents → no són superposables 23
  • 24. • No hi ha pla de simetria 24
  • 25. 3.5. Trioses • Cadena carbonatada de 3 C • Hi ha 2 tipus: – Aldotrioses → Grup aldehid → Gliceraldehid – Cetotrioses → Grup cetona → Dihidroxiacetona • Abundants a la cèl·lula → ajuden a degradar la glucosa • 2n àtom de C asimètric • Si disposem el grup CHO cap amunt, podem distingir dos isòmers espacials → ordre i enllaços iguals, varia l’orientació en l’espai → estereoisòmers 25
  • 26. • L’isòmer D té el grup –OH a la dreta • L’isòmer L té el grup –OH a l’esquerra • L-gliceraldehid és enantiòmer de D-gliceraldehid (L-gliceraldehid i D-gliceraldehid són imatges especulars l’un de l’altre, no es poden superposar) • La configuració D i L depèn del C asimètric més allunyat del grup carbonil (-CHO) → Sempre després del doble enllaç 26
  • 27. D-gliceraldehid Gliceraldehid C 3 H 6 O3 L-gliceraldehid 27
  • 28. D-gliceraldehid L-gliceraldehid 28
  • 29. 3.5.1. Activitat òptica de les trioses • La presència de C asimètrics provoca activitat òptica • La llum natural: – No es polaritzada – Vibra en totes les direccions de l’espai – Quan passa per un polaritzador (dissolució de trioses) es genera llum polaritzada → les seves vibracions es limiten a una única direcció en l’espai • Quan una llum polaritzada passa per una substància òpticament activa, aquesta desvia la llum polaritzada cap a la dreta o cap a l’esquerra 29
  • 30. • Dextrogira: desvia cap a la dreta. Símbol: + – D-gliceraldehid és dextrogir: D-(+)-gliceraldehid • Levogira: desvia cap a l’esquerra. Símbol: - – L-gliceraldehid és levogir: L-(-)-gliceraldehid • No hi ha relació entre estructura D i ser dextrogir. Però si la forma D és dextrogira, el seu enantiòmer L serà levogir. 30
  • 31. 3.6. Tetroses • Cadena carbonatada de 4 C • Hi ha 2 tipus: – Aldotetroses → Eritrosa i Treosa – Cetotetroses → Eritrulosa • 2 àtoms de C asimètrics 31
  • 32. Aldoses Cetoses D-eritrosa L-eritrosa D-eritrulosa L-eritrulosa 32
  • 33. 3.7. Pentoses • Cadena carbonatada de 5 C • Hi ha 2 tipus: – Aldopentoses: • D-ribosa → DNA • D-2-desoxiribosa → RNA – Cetopentoses • D-ribulosa • En les aldopentoses apareix una estructura molecular cíclica → més estable 33
  • 34. 3.8. Ciclització • Quan es dissol un monosacàrid en aigua, el poder rotatiu canvia → mutarotació • Es produeix perquè les formes lineals de les aldoses i cetoses es ciclitzen • Ciclització: formació d’un enllaç hemiacetàlic entre el grup carbonil i el grup alcohol del C asimètric més llunyà del grup carbonil • La molècula forma un cicle • Hi ha ciclització de les aldopentoses i hexoses • Projecció de Haworth → perspectiva 3D simple 34
  • 35. • La ciclació de les aldoses té lloc en reaccionar el grup aldehid del C amb un dels grups hidroxil: – El C4 a les aldopentoses – El C5 a les aldohexoses • S’estableix un enllaç hemiacetàlic entre els 2 C • El C1 esdevé carboni asimètric → s’anomena carboni anomèric → el grup hidroxil s’anomena -OH hemiacetàlic • En les aldohexoses, al C1 apareixen 2 nous estereoisòmers – α → -OH a baix – β → -OH a dalt 35
  • 36. • Els monosacàrids que tenen una forma cíclica hexagonal s’anomenen piranoses, ja que el cicle és semblant a la molècula de piran. • Els monosacàrids que tenen una forma cíclica pentagonal s’anomenen furanoses, ja que el cicle és semblant a la molècula de furan. Piran piranoses Furan furanoses 36
  • 37. 3.8.1. Ciclació de pentoses 1 2 D-ribosa 37
  • 38. 3 4 D-ribofuranosa 38
  • 40. 4 3 α-D-glucopiranosa 5 D-glucopiranosa β-D-glucopiranosa 40
  • 41. 41
  • 42. 3.9. Hexoses • Cadena carbonatada de 6 C • Aldohexoses: 4 C asimètrics – Ciclització piranoses – Glucosa: • Aporta major part de l’energia a les cèl·lules • Pot travessar la membrana plasmàtica sense necessitat de ser transformada en molècula més petita • Neurones i glòbuls vermells depenen exclusivament de la glucosa com a font d’energia • Molt dextrogira → també s’anomena dextrosa • Forma part de molts polisacàrids: midó, glicogen, cel·lulosa 42
  • 43. – Galactosa • Junt amb la D-glucosa forma la lactosa (disacàrid) = glúcid propi de la llet • Element constitutiu de molts polisacàrids: gomes, pectines i mucílags β-D-galactopiranosa –Mannosa • D-mannosa en certs teixits vegetals • Polimeritzada forma mannosanes en bacteris, llevats i plantes superiors 43
  • 44. • Cetohexoses: 3 C asimètrics – Ciclització furanoses – Fructosa: • Lliura en la fruita • Molt levogira → també s’anomena levulosa • Associada amb la glucosa forma la sacarosa • Es transforma en glucosa en el fetge. Per tant té el mateix poder alimentari α-D-fructofuranosa 44
  • 45. 45
  • 46. Ciclització de la D- fructosa β-D-fructofuranosa 46
  • 47. • La glucosa no té estructures planes • C1 i C4 en el mateix costat del pla → conformació de nau Conformació de nau 47
  • 48. • C1 i C4 en costats diferents del pla → conformació de cadira Conformació de cadira 48
  • 49. 4. Enllaç O-glicosídic i N-glicosídic 4.1. Enllaç O-glicosídic – Es forma amb el C1 anomèric (C carbonílic) del primer monosacàrid amb un -OH d’un segon monosacàrid – Els 2 monosacàrids queden enllaçats per un O i s’allibera un H2O 49
  • 50. 50
  • 51. • Enllaç monocarbonílic. Entre: – C carbonílic del primer monosacàrid – C no carbonílic del segon El disacàrid és reductor (queda una funció carbonil) – Exemples: maltosa, cel·lobiosa, lactosa 51
  • 52. 52
  • 53. • Enllaç dicarbonílic. Entre: – C carbonílic del primer monosacàrid – C carbonílic del segon El disacàrid no és reductor (no queda una funció carbonil) – Exemple: sacarosa 53
  • 54. 54
  • 55. • α-glicosídic: el primer monosacàrid és α • β-glicosídic: el primer monosacàrid és β • L’enllaç entre C s’indica: α(1 4). Significa que és un enllaç α-glicosídic entre el C1 del 1r monosacàrid i el C4 del 2n monosacàrid 55
  • 56. 4.1. Enllaç N-glicosídic – Es forma entre un –OH d’un glúcid i un compost aminat (que conté N) – Es formen aminosucres – Aminoglúcids = substitució d’un –OH per –NH2: • D-glucosamina • N-acetilglucosamina 56
  • 57. 5. Els disacàrids • Són la unió de 2 monosacàrids mitjançant enllaç O-glicosídic • Sòlids, cristal·lins, blancs, dolços i solubles en aigua. • Els de més interès biològic són: – Maltosa – Cel·lobiosa – Lactosa – Sacarosa 57
  • 58. MALTOSA • 2 molècules de D-glucopiranosa amb un enllaç α(1 4) • Reductor • S’obté a partir de la hidròlisi del midó • Es troba lliure en el gra d’ordi germinat → l’ordi germinat artificialment s’utilitza per la fabricació de la cervesa 58
  • 59. CEL·LOBIOSA • 2 molècules de D-glucopiranosa amb un enllaç β(1 4) • No es troba lliure a la naturalesa • S’obté per hidròlisi de la cel·lulosa 59
  • 60. LACTOSA • 1 D-galactopiranosa + 1 D-glucopiranosa amb un enllaç β(1 4) • Reductor • Es troba lliure dins la llet dels mamífers • S’hidrolitza amb l’enzim lactasa durant la digestió 60
  • 61. SACAROSA • 1 α-D-glucopiranosa + 1 β-D-fructofuranosa amb un enllaç dicarbonílic α(1 2) • No reductor • Dextrogira, però després de la hidròlisi la solució es torna levogira • Es troba en la canya de sucre i la remolatxa sucrera 61
  • 62. 6. Els polisacàrids • Formats per la unió de molts monosacàrids (desenes de milers) mitjançant enllaços O-glucosídic → massa molecular elevada • Sòlids, amorfs, completament insolubles o formen dissolucions col·loïdals • No tenen sabor dolç, no redueixen reactiu de Fehling 62
  • 63. 6.1. Homopolisacàrids • Polímers d’un sol tipus de monosacàrid – Midó – Glicogen – Cel·lulosa – Quitina Grànul de midó 63
  • 64. 6.1.1. Midó • Característiques del midó – Polisacàrid de reserva propi dels vegetals – S’acumula en forma de grànuls a l’interior de plasts de la cèl·lula – Constitueix una gran reserva energètica – No està dissolt al citosol, per tant no influeix la pressió osmòtica (evita entrada excessiva d’aigua) – Es troba a les llavors dels cereals, dels llegums, dels tubercles – A les plantes, els permet obtenir energia sense necessitat de llum 64
  • 65. • Format per 2 tipus de polímers: amilosa i amilopectina • Amilosa (30%) – Unes 250-300 molècules de glucosa – Polímer de maltoses amb enllaços α(1 4) – Estructura helicoïdal: 3 molècules de maltosa per volta (= 6 glucosa) – Forma dispersió col·loïdal amb aigua – Es tenyeix de color blau fosc amb el iode – Per acció de l’enzima amilasa (o hidròlisi amb àcids) dóna dextrina i després maltosa. (Després amb la maltasa obtenim D-glucosa) 65
  • 66. • Amilopectina (70%) – Unes 1000 molècules de glucosa – Polímer de maltoses amb enllaços α(1 4), amb ramificacions en posició α(1 6), – Les ramificacions apareixen aprox. cada 25-30 glucoses – Les branques contenen aprox. 12 glucoses unides mitjançant enllaços α(1 4) – Estructura no lineal però ramificada – Es tenyeix de color blau violeta amb el iode – Per acció de l’enzima amilasa (o hidròlisi amb àcids) dóna • Maltosa • Nuclis de ramificació (= dextrines límit): posseeixen enllaços α(1 6), – L’amilasa no pot actuar sobre ells – Necessària la R-desramificant • Després amb la maltasa obtenim D-glucosa 66
  • 67. 67
  • 68. 6.1.2. Glicogen • Polímer de maltoses unides mitjançant enllaços α(1 4) amb ramificacions en posicions α(1 6) • Fins a 15.000 molècules de maltoses • Ramificacions cada 6-10 glucoses • Funció de reserva energètica propi dels animals • A l’interior - De les cèl·lules del fetge → reserva energètica de l’organisme - Dels músculs → reserva exclusiva dels músculs • Amb iode, la dispersió col·loïdal es tenyeix de roig fosc • Amb l’amilasa dóna maltoses i dextrines límit • Després és necessari R-desramificant i maltasa per obtenir glucosa 68
  • 69. 6.1.3. Cel·lulosa • Polímer de 150 a 5.000 cel·lobioses • L’enllaç β(1 4) impedeix l’enrotllament del polímer • Cadenes no ramificades que es disposen paral·lelament unint-se mitjançant enllaços d’hidrogen • Funció de sosteniment, propi dels vegetals • Element més important de la paret cel·lular • Molècula més abundant en la natura (50% de cel·lulosa en els troncs) • Els animals no disposen d’enzimes per trencar l’enllaç β(1 4). No poden aprofitar la cel·lulosa com a font d’energia 69
  • 70. 6.1.4. Quitina • Polímer de N-acetilglucosamines unides mitjançant enllaços β(1 4). • 2 N-acetilglucosamines amb enllaç β(1 4) → quitobiosa • Forma cadenes paral·leles 70
  • 71. • Component essencial de l’exosquelet dels artròpodes. • En els crustacis, impregnada de carbonat de calci, augmenta la duresa 71
  • 72. 6.2. Heteropolisacàrids • Polímers formats per més d’un tipus de monosacàrids diferents • Per hidròlisi originen 2 o més tipus distints de monosacàrids • Pectina • Agar • Goma aràbiga 72
  • 73. 7. Els glúcids associats a altres tipus de molècules • L’associació entre glúcids i altres molècules dóna lloc a: – Heteròsids – Proteoglicans – Peptidoglicans – Glicoproteïnes – Glicolípids 73
  • 74. 7.1. Heteròsids • Unió de: – monosacàrid o petit oligosacàrid – molècula o molècules no glucídiques • Exemple: antocianòsids → color de les flors 7.2. Glicolípids • Unió de: – monosacàrid o oligosacàrid – lípids • Exemple: cerebròsids → reconeixement i comunicació cel·lular 74
  • 75. 7.3. Proteoglicans • Formats per: – 80% polisacàrid – 20% fracció proteica • Exemples –Heparina • Substància intercel·lular del pulmó • Saliva dels animals hematòfags • S’utilitza per evitar la trombosi – Àcid hialurònic i sulfats de condroïtina • Matriu extracel·lular del teixit conjuntiu, cartilaginós i ossi • Líquid sinovial i humor vitri de l’ull 75
  • 76. 7.4. Peptidoglicans • Unió a través d’aminoàcids de: – cadenes de N-acetilglucosamina (NAG) – cadenes de N-acetilmuràmic (NAM) • Constituents de la paret bacteriana 7.5. Glicoproteïnes • Unió a través d’enllaços covalents de: – fracció glucídica (entre 5 i 40%) – fracció proteïca • Exemple: mucines de secreció → les salivals o la protrombina del plasma sanguini 76
  • 77. 8. Les funcions dels glúcids Hi ha més glúcids a les plantes que als animals • Energètica: la fan la glucosa, el midó i el glicogen • Estructural: enllaços molt estables que els organismes no poden trencar – Destaquen la cel·lulosa, la quitina, la condroïtina, els peptidoglicans, la ribosa i la desoxiribosa • Especificitat en la membrana plasmàtica: la fan les glicoproteïnes i els glicolípids 77
  • 78. • Altres funcions específiques: – Antibiòtic → estreptomicina – Vitamina → vitamina C – Anticoagulant → heparina – Hormonal → hormona hipofisiària – Immunològica → glicoproteïnes – Enzimàtica → ribonucleases • Principis actius de plantes medicinals: – Cardiotònics → digitalina – Cianogenètics → amigdalina – Glicirizina → regalíssia – Antracènics → ressonància magnètica – Tanòsids → antocianidina 78