Per Ciències del món contemporani. 1r Batx.
Mètodes d'estudi de l'interior terrestre: directes i indirectes. Mètode sísmic. Model geodinàmic i mòdel estàtic
Per Ciències del món contemporani. 1r Batx.
Mètodes d'estudi de l'interior terrestre: directes i indirectes. Mètode sísmic. Model geodinàmic i mòdel estàtic
Teories sobre l'origen de la vida (1a part)
1r Batxillerat
La generació espontània.
Redi, Spallanzani, Pasteur.
Hipotèsi de la panspèrmia
1r Batxillerat.
Teories sobre l'origen de la vida (1a part)
1r Batxillerat
La generació espontània.
Redi, Spallanzani, Pasteur.
Hipotèsi de la panspèrmia
1r Batxillerat.
"Un Món de cristalls 2" és el ppt de continuació del ppt "Un Univers de cristalls". Pensat per a treballar amb alumnes de 3r i 4t d'ESO. Forma part d'un projecte de cristal·lització de l'institut de Llagostera, guanyador del 1r premi ENCIENDE 2014.
Presentació del tema 11 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Aquest power point mostra l'evolució que ha experimentat el coneixement astronòmic al llarg del temps des de l'explosió del Big Bang fins a l'actualitat.
2. Us heu fixat en la forma que tenen els continents de la Terra?
Hi veieu cap coincidència en els seus límits?
OBSERVEM...
3. ELS CONTINENTS ENCAIXENELS CONTINENTS ENCAIXEN
Àfrica i Amèrica del
Sud semblen encaixar
com si la Terra fos un
trencaclosques!
4. LA TERRA ÉS UN TRENCACLOSQUESLA TERRA ÉS UN TRENCACLOSQUES
Aquest fet no ha passat desapercebut per a molts geògrafs al llarg de
la història, entre ells Alfred Wegener que va proposar a principis del
segle XX, la hipòtesi de la Deriva Continental.
5. QUI ÉS ALFRED WEGENER?QUI ÉS ALFRED WEGENER?
Alfred Lothar Wegener
(Berlín, 1880 - Groenlàndia,
1930) era un meteoròleg i
geofísic que des del 1906
havia fet expedicions a
Groenlàndia i Amèrica del Sud.
La semblança dels
perfils de les costes
d'Àfrica i Amèrica
del Sud li havia
impressionat
profundament.
Des del 1910 va
començar a gestar una
idea per explicar
aquest encaix entre
continents.
6. Alfred Wegener es preguntà si mai podia
haver existit un únic continent que,
després de fragmentar-se, hagués
conduït Àfrica i Amèrica del Sud fins a la
posició actual.
QUI ÉS ALFRED WEGENER?QUI ÉS ALFRED WEGENER?
Wegener va a començar a recopilar
dades que avalessin la seva idea.
7. QUI ÉS ALFRED WEGENER?QUI ÉS ALFRED WEGENER?
Alfred Wegener a la
seva taula de treball a
Groenlàndia, a 1930.
El 1906, els germans Wegener (Alfred,
amb l'abric més clar) van batre un rècord
al romandre cinquanta-dos hores i mitja
suspesos en un globus
Les imatges pertanyen a l'Alfred Wegener Institute for Polar and Marine Research
8. WEGENER I LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL
El 1915, Alfred Wegener va publicar “L'origen dels
continents i oceans” on desenvolupava la TEORIA DE
LA DERIVA CONTINENTAL
Wegener afirmava que els continents s'havien
mogut, s'havien desplaçat.
Però el seu article va ser molt criticat i va
topar amb una ferotge oposició en els
ambients científics.
Va combatre en la Primera Guerra Mundial i, durant un
permís, va preparar el seu famós llibre L'origen dels
continents i els oceans.
El primer article d'Alfred Wegener sobre el perquè d'aquest trencaclosques
es va publicar l'any 1912.
9. WEGENER I LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL
En el seu llibre Wegener suggeria que els continents actuals formaven en
el passat un únic continent anomenat Pangea (pan: tot + gea: terra) que
estava envoltat per un immens oceà, Panthalassa (pan: tot + thalasa:
mar).
10. LA DERIVA CONTINENTALLA DERIVA CONTINENTAL
Fa 200 m.a. sorgí una gran dorsal que dividí Pangea en dos continents:
al nord Lauràsia (Amèrica del Nord, Groenlàndia i Euràsia); al sud
Gondwana (Àfrica, Amèrica del Sud, l'Antàrtida, Austràlia i l'Índia).
Entre els dos aparegué el mar de Tetis.
11. LA DERIVA CONTINENTALLA DERIVA CONTINENTAL
Després de 60 m.a. de deriva, aparegueren noves esquerdes que separarien
Amèrica del Nord d'Euràsia amb l'aparició de l'Atlàntic Nord. També
Gongwana es fragmentà: per una banda el fragment Austràlia-Antàrtida se
separava d'Àfrica-Amèrica del Sud, obrint-se l'oceà Índic.
12. LA DERIVA CONTINENTALLA DERIVA CONTINENTAL
La hipòtesi de la Deriva Continental de Wegener es pot resumir en el
següent postulat:
En el passat existia un únic supercontinent, Pangea envoltat d'un
oceà, Panthalassa. Fa 200 milions d'anys Pangea començà a dividir-se
en fragments que se n'anaren allunyant els uns dels altres fins arribar
a la posició actual.
14. LA DERIVA CONTINENTALLA DERIVA CONTINENTAL
Wegener va dedicar gran part de la seva vida a recopilar dades i proves
que reafirmessin la seva teoria.
En va trobar moltes, de molts tipus:
Proves geogràfiques
Proves geològiques
Proves paleontològiques
Proves paleoclimàtiques
16. DERIVA CONTINENTAL: PROVES GEOGRÀFIQUESDERIVA CONTINENTAL: PROVES GEOGRÀFIQUES
Abans que Wegener, altres científics ja se n'havien adonat de l'encaix
que semblaven mostrar els perfils dels continents. El filòsof Bacon al
1620 ja ho havia fet notar.
En 1858 Snider-Pellegrini va publicar un llibre on apareix la imatge
dels continents perfectament encaixats.
24. EL PUNT FEBLE DE LA DERIVA CONTINENTALEL PUNT FEBLE DE LA DERIVA CONTINENTAL
Aquesta teoria de la deriva continental no va imposar una nova visió de
la Terra. En temps de Wegener, la comunitat científica creia fermament
que continents i oceans eren estructures estàtiques. Per tant, les seues
propostes no van ser acceptades.
La teoria de Wegener presentava un punt feble:
Quins tipus de forces podien ser
suficientment fortes per moure les
immenses masses continentals una
distància tan gran ?
25. EL PUNT FEBLE DE LA DERIVA CONTINENTALEL PUNT FEBLE DE LA DERIVA CONTINENTAL
Wegener havia suggerit, poc convençut, que el motor de la deriva podia
ser la força centrífuga provocada per la rotació terrestre i la força
d'atracció entre la Terra i la Lluna.
L'explicació proposada per Wegener
estava mancada de fonament físic i va ser
rebutjada. I amb ella totes les proves que
acompanyaven la Teoria de la deriva
Continental.
Les teories de Wegener foren
majoritàriament refusades i van oblidar-
se fins que als anys 60 van tornar a posar-
se d'actualitat.
26. REBUIG A LA DERIVA CONTINENTALREBUIG A LA DERIVA CONTINENTAL
La resistència de la comunitat científica va ser hostil durant llargues
dècades, en part perquè el mecanisme físic de la deriva continental
continuava sense tenir explicació.
Seria l'exploració exhaustiva dels fons oceànics a partir de 1950 el
que aportaria una prova contundent a favor de la teoria de la deriva
continental.
Es va comprendre llavors que la teoria de Wegener errava en suposar
que els continents se submergien en els fons dels oceans, ja que es
va observar que continents i fons oceànics formen part d'unes
entitats majors denominades "plaques tectòniques".
I es va comprendre que la ciència havia errat en considerar Wegener
poc més que un boig.