SlideShare a Scribd company logo
1 of 28
LA PLACENTA I ALTRESLA PLACENTA I ALTRES
ESTRUCTURES ANNEXESESTRUCTURES ANNEXES
Continguts de la presentacióContinguts de la presentació
● Les membranes extraembrionàries:
- l'amni
- el sac vitel·lí
- l'al·lantoides
- el còrion
● La placenta
Formació de membranes extraembrionàriesFormació de membranes extraembrionàries
A banda dels teixits embrionaris, hi ha tot un seguit d’altres estructures
imprescindibles per al desenvolupament correcte de la gestació, que es
desenvolupen al mateix temps que s'implanta l'embrió i es desenvolupa la
gàstrula: són les membranes extraembrionàries.
Formació de membranes extraembrionàriesFormació de membranes extraembrionàries
Al final de la gastrulació l'embrió està format per les tres capes germinatives
(ectoderma, mesoderma i endoderma) i està envoltat per 4 membranes
extraembrionàries: el còrion, l'amni, el sac vitel·lí i l'al·lantoide
Formació de membranes extraembrionàriesFormació de membranes extraembrionàries
Les membranes extraembrionàries són prolongacions membranoses de l'embrió,
plecs que creixen al voltant d'aquest i el tanquen per crear quatre sacs que
donen, no només protecció, sinó també asseguren la seva nutrició, respiració i
excreció fins que, arribat el moment, puguin realitzar aquestes funcions per si
mateix.
Aquestes membranes
extraembrionàries
s'anomenen: còrion, amni,
sac vitel·lí i al·lantoides
Formació de membranes extraembrionàriesFormació de membranes extraembrionàries
Les quatre membranes extraembrionàries: el còrion, l'amni, el sac vitel·lí i
l'al·lantoide.
Al mateix temps i a partir
del còrion i de l'endometri
de la mare es comença a
formar un òrgan que
permetrà l'intercanvi de
substàncies entre mare i
embrió: la placenta.
L'AMNIL'AMNI
L'amni és una membrana que envolta i separa l'embrió del medi extern. Entre
l'amni i el mateix embrió ha un espai anomenat cavitat amniòtica on trobem el
líquid amniòtic.
El líquid amniòtic protegeix a
l'embrió dels cops i i fregaments.
També col·labora en el
manteniment d'una temperatura
estable i atorga a l'embrió un mitjà
favorable per al seu
desenvolupament.
L'AMNIL'AMNI
L'amni també es coneix com sac amniòtic. Està ple de fluid salí anomenat líquid
amniòtic. L'extracció d'una mostra de líquid amniòtic s'anomena amniocentesi i
pot proporcionar informació pel que fa al sexe, estat de salut i maduresa del
fetus.
El líquid amniòtic és una font important de cèl·lules mare que es poden utilitzar
per a tractaments mèdics d'última generació.
EL SAC VITEL·LÍEL SAC VITEL·LÍ
El sac vitel·lí és la primera membrana embrionària que es forma. És un sac que
proveirà de nutrients l’embrió fins que s’estableixi la circulació maternofetal
(cap a les onze setmanes gestacionals). També produeix les primeres cèl·lules
sanguínies i les primeres cèl·lules formadores de gàmetes.
El sac vitel·lí és el primer que
s'observa en una ecografia
EL SAC VITEL·LÍEL SAC VITEL·LÍ
Després de la gastrulació, el sac vitel·lí queda suspès i sostingut del cos
embrionari. Mitjançant el desenvolupament fetal, i principalment a partir de la
9 i 10 setmana de desenvolupament, el sac vitel·lí comença a degenerar.
El cordó umbilical i la
placenta faran la seva funció.
L'AL·LANTOIDESL'AL·LANTOIDES
És una extensió del sac vitel·lí, formarà els vasos sangunis que formaran part
del cordó umbilical i, més endavant, de la bufeta urinària de l’embrió
EL CÒRIONEL CÒRION
El corion és la membrana més externa, prové del trofoblast. És una
membrana concèntrica a l'amni, que l'envolta, així com a les altres
membranes fetals.
Té unes vellositats que faciliten la implantació del blastocist a les parets de
l’úter.
EL CÒRIONEL CÒRION
El còrion constitueix la porció embrionària o fetal de la placenta i permet al
fetus prendre oxigen i nutrients de la mare.
També és capaç de secretar hormones (gonadotropina coriònica...) que ajuden a
l'úter matern a retenir l'embrió i de produir reguladors de la resposta immune que
eviten el rebuig matern de l'embrió.
Formació de membranes extraembrionàriesFormació de membranes extraembrionàries
La placentaLa placenta
La placenta és una estructura arrodonida en forma de disc d'uns 25 cm de
diàmetre i uns 2,5 cm de gruix (cap al final de l'embaràs) que adossada a la
cara interna de l'úter matern connecta amb l'embrió a través del cordó
umbilical i permet al nadó nodrir-se mitjançant l'extracció dels elements
necessaris provinents de la sang materna.
La placentaLa placenta
La placenta (en llatí vol dir coca plana en referència a la seva aparença en
humans) és un òrgan efímer, caduc, que comença a formar-se a partir del 14è
dia després de la fecundació i completa la seva formació al voltant del
tercer/quart mes.
Aquest òrgan es forma a
partir de teixit provinent
de l'embrió i teixit
provinent de la mare; té
per tant, dos components:
una porció fetal, el còrion
frondós i una porció
materna o decídua basal.
La placenta i el cordó umbilicalLa placenta i el cordó umbilical
La placenta comunica amb l'embrió a
través del cordó umbilical. En el fetus
humà, el cordó umbilical és en general,
d'uns 60 cm de longitud i d'1 a 2 cm de
diàmetre. El cordó umbilical està
retorçat helicoïdalment.
Per l'interior del cordó umbilical
circulen tres vasos sanguinis: dues
artèries umbilicals i una vena
umbilical.
Recentment, s'ha descobert que la sang
del cordó umbilical és una font
fàcilment disponible de cèl·lules mare.
La placenta i el cordó umbilicalLa placenta i el cordó umbilical
La placenta i el cordó umbilicalLa placenta i el cordó umbilical
La placenta i el cordó umbilicalLa placenta i el cordó umbilical
Funcions de la placentaFuncions de la placenta
La placenta desenvolupa funcions de vital importància per al
desenvolupament de l'embrió:
Nutrició
- A través de la placenta la mare proporciona al fetus l'aigua i els nutrients
necessaris (glucosa, aminoàcids, glicerol, àcids grassos, sals minerals, etc.).
- A través de la placenta també li arriba al fetus l'oxigen necessari per a la
respiració.
Excreció
- A través de la placenta el fetus elimina les substàncies de rebuig que
seran excretades per la mare: el CO2 provinent de la respiració, que la mare
eliminarà a través dels pulmons i la urea que serà excretada pels ronyons de
la mare.
Funcions de la placentaFuncions de la placenta
Funcions de la placentaFuncions de la placenta
Filtre o barrera defensiva
- La placenta actua de filtre per evitar que algunes substàncies o agents
nocius arribin fins al fetus. La placenta no pot ser travessada per molècules
grans, ni per tant, per cèl·lules sanguínies, però sí que pot ser travessada per
alguns tipus d'anticossos (els IgG), de manera que el fetus queda immunitzat
davant d'aquells antígens per als que rebi anticossos de la mare.
- Molts microorganismes no són capaços de travessar la placenta, de manera
que el fetus està protegit durant una època en què el seu sistema immune no
està madur.
- Tot i així no és una barrera infal·lible: algun virus
(verola, varicel·la, xarampió, rubèola, poliomielitis)
sí que són capaços de travessar o trencar aquesta
barrera i causar danys irreversibles al fetus. Moltes
drogues i medicaments també poden travessar la
placenta i arribar fins al fetus.
Funcions de la placentaFuncions de la placenta
Funció endocrina
La placenta té una important funció endocrina perquè segrega hormones
indispensables per a la gestació: gonadotropina coriònica, lactogen placentari
(implicat en el desenvolupament de les mames), progesterona i estrògens.
Funcions de la placentaFuncions de la placenta
La placentaLa placenta
La placenta creix amb el fetus fins a les setmanes prèvies al part, moment en el
qual arriba a pesar aproximadament 500 grams i assolir els 20-25 centímetres de
diàmetre i 2-3 centímetres de gruix.
En el cas que l'embaràs es
prolongui més enllà de les 41
setmanes hi ha un clar risc que
deixi de complir amb la seva
funció; tant és així que se
l'anomena placenta envellida.
A més, el part no finalitza fins
que la placenta és expulsada
totalment.
La placentaLa placenta
FI

More Related Content

What's hot

Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsEls receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsMaria Ballester Lecina
 
Osmosi d'una patata.
Osmosi d'una patata.Osmosi d'una patata.
Osmosi d'una patata.adaura
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariOriol Baradad
 
practica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnespractica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnesAndreea ...
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectivesaalmodis
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitatDani Ribo
 
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'universCMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'universCV Paunero
 
Solucions dels exercicis de repàs de la substitució pronominal dels complements
Solucions dels exercicis de repàs de la substitució pronominal dels complementsSolucions dels exercicis de repàs de la substitució pronominal dels complements
Solucions dels exercicis de repàs de la substitució pronominal dels complementsgemmaencamp
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Enric Gil Garcia
 

What's hot (20)

EL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓSEL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓS
 
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTESLA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
 
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsEls receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
 
Osmosi d'una patata.
Osmosi d'una patata.Osmosi d'una patata.
Osmosi d'una patata.
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
L’atribut
L’atributL’atribut
L’atribut
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
 
practica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnespractica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnes
 
Camp gravitatori
Camp gravitatoriCamp gravitatori
Camp gravitatori
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectives
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
L'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTORL'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTOR
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
 
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'universCMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
 
Solucions dels exercicis de repàs de la substitució pronominal dels complements
Solucions dels exercicis de repàs de la substitució pronominal dels complementsSolucions dels exercicis de repàs de la substitució pronominal dels complements
Solucions dels exercicis de repàs de la substitució pronominal dels complements
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrióLA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 

Similar to La placenta i altres estructures annexes

Treball reproduccio
Treball reproduccioTreball reproduccio
Treball reproduccioaliciaabad1
 
Treball reproducció joaquin
Treball reproducció joaquinTreball reproducció joaquin
Treball reproducció joaquinjoaquin19918
 
Tot plegat quaranta setmana
Tot plegat quaranta setmanaTot plegat quaranta setmana
Tot plegat quaranta setmanalclaramunt
 
Tot plegat quaranta setmana
Tot plegat quaranta setmanaTot plegat quaranta setmana
Tot plegat quaranta setmanalclaramunt
 
Tot plegat quaranta setmanes
Tot plegat quaranta setmanesTot plegat quaranta setmanes
Tot plegat quaranta setmaneslclaramunt
 
Reproduccio Humana
Reproduccio HumanaReproduccio Humana
Reproduccio HumanaVinyets
 
Reproducció aleix
Reproducció aleixReproducció aleix
Reproducció aleixaleix66
 
Treball reproduccio ricard
Treball reproduccio ricardTreball reproduccio ricard
Treball reproduccio ricardricard9
 
Tasca 8.4.fecundació, embaràs i part
Tasca 8.4.fecundació, embaràs i partTasca 8.4.fecundació, embaràs i part
Tasca 8.4.fecundació, embaràs i partRafael Alvarez Alonso
 
T2 Reproducció humana Part 2.pdf
T2 Reproducció humana Part 2.pdfT2 Reproducció humana Part 2.pdf
T2 Reproducció humana Part 2.pdfalmualva
 
El procès de l’embaràs
El procès de l’embaràsEl procès de l’embaràs
El procès de l’embaràsesther
 
La Reproducció Humana
La Reproducció HumanaLa Reproducció Humana
La Reproducció Humanasalocin
 
reproducció humana
reproducció humanareproducció humana
reproducció humanaAngelFolleti
 
Reproducció Humana
Reproducció HumanaReproducció Humana
Reproducció HumanaBigspyro
 
Reproducció Humana
Reproducció HumanaReproducció Humana
Reproducció HumanaBigspyro
 
Reproducció
ReproduccióReproducció
Reproducciópaulavh7
 

Similar to La placenta i altres estructures annexes (20)

Treball reproduccio
Treball reproduccioTreball reproduccio
Treball reproduccio
 
Treball reproducció joaquin
Treball reproducció joaquinTreball reproducció joaquin
Treball reproducció joaquin
 
Tot plegat quaranta setmana
Tot plegat quaranta setmanaTot plegat quaranta setmana
Tot plegat quaranta setmana
 
Tot plegat quaranta setmana
Tot plegat quaranta setmanaTot plegat quaranta setmana
Tot plegat quaranta setmana
 
Tot plegat quaranta setmanes
Tot plegat quaranta setmanesTot plegat quaranta setmanes
Tot plegat quaranta setmanes
 
reproduccio
reproduccioreproduccio
reproduccio
 
Reproduccio Humana
Reproduccio HumanaReproduccio Humana
Reproduccio Humana
 
Reproducció aleix
Reproducció aleixReproducció aleix
Reproducció aleix
 
Treball reproduccio ricard
Treball reproduccio ricardTreball reproduccio ricard
Treball reproduccio ricard
 
Tasca 8.4.fecundació, embaràs i part
Tasca 8.4.fecundació, embaràs i partTasca 8.4.fecundació, embaràs i part
Tasca 8.4.fecundació, embaràs i part
 
T2 Reproducció humana Part 2.pdf
T2 Reproducció humana Part 2.pdfT2 Reproducció humana Part 2.pdf
T2 Reproducció humana Part 2.pdf
 
El procès de l’embaràs
El procès de l’embaràsEl procès de l’embaràs
El procès de l’embaràs
 
La Reproducció Humana
La Reproducció HumanaLa Reproducció Humana
La Reproducció Humana
 
reproducció
 reproducció  reproducció
reproducció
 
reproducció humana
reproducció humanareproducció humana
reproducció humana
 
Treball reproduccio julia cabrera
Treball reproduccio julia cabreraTreball reproduccio julia cabrera
Treball reproduccio julia cabrera
 
Reproducció Humana
Reproducció HumanaReproducció Humana
Reproducció Humana
 
Reproducció Humana
Reproducció HumanaReproducció Humana
Reproducció Humana
 
Reproducció
ReproduccióReproducció
Reproducció
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (20)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 

Recently uploaded

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxl_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxEDUARDNAVARRODOMENEC
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 

Recently uploaded (10)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxl_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 

La placenta i altres estructures annexes

  • 1. LA PLACENTA I ALTRESLA PLACENTA I ALTRES ESTRUCTURES ANNEXESESTRUCTURES ANNEXES
  • 2. Continguts de la presentacióContinguts de la presentació ● Les membranes extraembrionàries: - l'amni - el sac vitel·lí - l'al·lantoides - el còrion ● La placenta
  • 3. Formació de membranes extraembrionàriesFormació de membranes extraembrionàries A banda dels teixits embrionaris, hi ha tot un seguit d’altres estructures imprescindibles per al desenvolupament correcte de la gestació, que es desenvolupen al mateix temps que s'implanta l'embrió i es desenvolupa la gàstrula: són les membranes extraembrionàries.
  • 4. Formació de membranes extraembrionàriesFormació de membranes extraembrionàries Al final de la gastrulació l'embrió està format per les tres capes germinatives (ectoderma, mesoderma i endoderma) i està envoltat per 4 membranes extraembrionàries: el còrion, l'amni, el sac vitel·lí i l'al·lantoide
  • 5. Formació de membranes extraembrionàriesFormació de membranes extraembrionàries Les membranes extraembrionàries són prolongacions membranoses de l'embrió, plecs que creixen al voltant d'aquest i el tanquen per crear quatre sacs que donen, no només protecció, sinó també asseguren la seva nutrició, respiració i excreció fins que, arribat el moment, puguin realitzar aquestes funcions per si mateix. Aquestes membranes extraembrionàries s'anomenen: còrion, amni, sac vitel·lí i al·lantoides
  • 6. Formació de membranes extraembrionàriesFormació de membranes extraembrionàries Les quatre membranes extraembrionàries: el còrion, l'amni, el sac vitel·lí i l'al·lantoide. Al mateix temps i a partir del còrion i de l'endometri de la mare es comença a formar un òrgan que permetrà l'intercanvi de substàncies entre mare i embrió: la placenta.
  • 7. L'AMNIL'AMNI L'amni és una membrana que envolta i separa l'embrió del medi extern. Entre l'amni i el mateix embrió ha un espai anomenat cavitat amniòtica on trobem el líquid amniòtic. El líquid amniòtic protegeix a l'embrió dels cops i i fregaments. També col·labora en el manteniment d'una temperatura estable i atorga a l'embrió un mitjà favorable per al seu desenvolupament.
  • 8. L'AMNIL'AMNI L'amni també es coneix com sac amniòtic. Està ple de fluid salí anomenat líquid amniòtic. L'extracció d'una mostra de líquid amniòtic s'anomena amniocentesi i pot proporcionar informació pel que fa al sexe, estat de salut i maduresa del fetus. El líquid amniòtic és una font important de cèl·lules mare que es poden utilitzar per a tractaments mèdics d'última generació.
  • 9. EL SAC VITEL·LÍEL SAC VITEL·LÍ El sac vitel·lí és la primera membrana embrionària que es forma. És un sac que proveirà de nutrients l’embrió fins que s’estableixi la circulació maternofetal (cap a les onze setmanes gestacionals). També produeix les primeres cèl·lules sanguínies i les primeres cèl·lules formadores de gàmetes. El sac vitel·lí és el primer que s'observa en una ecografia
  • 10. EL SAC VITEL·LÍEL SAC VITEL·LÍ Després de la gastrulació, el sac vitel·lí queda suspès i sostingut del cos embrionari. Mitjançant el desenvolupament fetal, i principalment a partir de la 9 i 10 setmana de desenvolupament, el sac vitel·lí comença a degenerar. El cordó umbilical i la placenta faran la seva funció.
  • 11. L'AL·LANTOIDESL'AL·LANTOIDES És una extensió del sac vitel·lí, formarà els vasos sangunis que formaran part del cordó umbilical i, més endavant, de la bufeta urinària de l’embrió
  • 12. EL CÒRIONEL CÒRION El corion és la membrana més externa, prové del trofoblast. És una membrana concèntrica a l'amni, que l'envolta, així com a les altres membranes fetals. Té unes vellositats que faciliten la implantació del blastocist a les parets de l’úter.
  • 13. EL CÒRIONEL CÒRION El còrion constitueix la porció embrionària o fetal de la placenta i permet al fetus prendre oxigen i nutrients de la mare. També és capaç de secretar hormones (gonadotropina coriònica...) que ajuden a l'úter matern a retenir l'embrió i de produir reguladors de la resposta immune que eviten el rebuig matern de l'embrió.
  • 14. Formació de membranes extraembrionàriesFormació de membranes extraembrionàries
  • 15. La placentaLa placenta La placenta és una estructura arrodonida en forma de disc d'uns 25 cm de diàmetre i uns 2,5 cm de gruix (cap al final de l'embaràs) que adossada a la cara interna de l'úter matern connecta amb l'embrió a través del cordó umbilical i permet al nadó nodrir-se mitjançant l'extracció dels elements necessaris provinents de la sang materna.
  • 16. La placentaLa placenta La placenta (en llatí vol dir coca plana en referència a la seva aparença en humans) és un òrgan efímer, caduc, que comença a formar-se a partir del 14è dia després de la fecundació i completa la seva formació al voltant del tercer/quart mes. Aquest òrgan es forma a partir de teixit provinent de l'embrió i teixit provinent de la mare; té per tant, dos components: una porció fetal, el còrion frondós i una porció materna o decídua basal.
  • 17. La placenta i el cordó umbilicalLa placenta i el cordó umbilical La placenta comunica amb l'embrió a través del cordó umbilical. En el fetus humà, el cordó umbilical és en general, d'uns 60 cm de longitud i d'1 a 2 cm de diàmetre. El cordó umbilical està retorçat helicoïdalment. Per l'interior del cordó umbilical circulen tres vasos sanguinis: dues artèries umbilicals i una vena umbilical. Recentment, s'ha descobert que la sang del cordó umbilical és una font fàcilment disponible de cèl·lules mare.
  • 18. La placenta i el cordó umbilicalLa placenta i el cordó umbilical
  • 19. La placenta i el cordó umbilicalLa placenta i el cordó umbilical
  • 20. La placenta i el cordó umbilicalLa placenta i el cordó umbilical
  • 21. Funcions de la placentaFuncions de la placenta La placenta desenvolupa funcions de vital importància per al desenvolupament de l'embrió: Nutrició - A través de la placenta la mare proporciona al fetus l'aigua i els nutrients necessaris (glucosa, aminoàcids, glicerol, àcids grassos, sals minerals, etc.). - A través de la placenta també li arriba al fetus l'oxigen necessari per a la respiració. Excreció - A través de la placenta el fetus elimina les substàncies de rebuig que seran excretades per la mare: el CO2 provinent de la respiració, que la mare eliminarà a través dels pulmons i la urea que serà excretada pels ronyons de la mare.
  • 22. Funcions de la placentaFuncions de la placenta
  • 23. Funcions de la placentaFuncions de la placenta Filtre o barrera defensiva - La placenta actua de filtre per evitar que algunes substàncies o agents nocius arribin fins al fetus. La placenta no pot ser travessada per molècules grans, ni per tant, per cèl·lules sanguínies, però sí que pot ser travessada per alguns tipus d'anticossos (els IgG), de manera que el fetus queda immunitzat davant d'aquells antígens per als que rebi anticossos de la mare. - Molts microorganismes no són capaços de travessar la placenta, de manera que el fetus està protegit durant una època en què el seu sistema immune no està madur. - Tot i així no és una barrera infal·lible: algun virus (verola, varicel·la, xarampió, rubèola, poliomielitis) sí que són capaços de travessar o trencar aquesta barrera i causar danys irreversibles al fetus. Moltes drogues i medicaments també poden travessar la placenta i arribar fins al fetus.
  • 24. Funcions de la placentaFuncions de la placenta Funció endocrina La placenta té una important funció endocrina perquè segrega hormones indispensables per a la gestació: gonadotropina coriònica, lactogen placentari (implicat en el desenvolupament de les mames), progesterona i estrògens.
  • 25. Funcions de la placentaFuncions de la placenta
  • 26. La placentaLa placenta La placenta creix amb el fetus fins a les setmanes prèvies al part, moment en el qual arriba a pesar aproximadament 500 grams i assolir els 20-25 centímetres de diàmetre i 2-3 centímetres de gruix. En el cas que l'embaràs es prolongui més enllà de les 41 setmanes hi ha un clar risc que deixi de complir amb la seva funció; tant és així que se l'anomena placenta envellida. A més, el part no finalitza fins que la placenta és expulsada totalment.
  • 28. FI