SlideShare a Scribd company logo
EL MAGMA I LES ROQUES MAGMÀTIQUES
EL MAGMA
Les erupcions volcàniques són una
manifestació de l’activitat interna de
la Terra. Són la prova més espectacular
que l’interior del planeta es troba a
temperatures tan elevades que les
roques corticals o del mantell es poden
arribar a fondre.
EL MAGMA
Aquestes masses de roques fosses les anomenem magma.
El conjunt de processos relacionats amb la formació del magma, els
seus moviments i la consolidació, per refredament, en una roca ígnia
rep el nom de magmatisme.
EL MAGMA
El procés de fusió de les roques no és instantani. En un primer moment,
coexisteixen minerals fosos amb d’altres de sòlids, que tenen un punt de
fusió més elevat.
Finalment, es forma el magma. Un magma és una barreja complexa de
material rocós total o parcialment fos. A més de la fase líquida, que és
la característica, contenen gasos (H2
O, CO2
, F2
, Cl2
) i minerals sòlids
dispersos.
Els minerals més abundants en la
seva composició són els silicats.
EL MAGMA
Quan el magma es troba a
pressions elevades (a
l’interior de la Terra), els
gasos es troben dissolts a la
massa fosa.
Només quan la pressió
disminueix, com passa en
el cas d’una erupció
volcànica, els gasos se
separen del magma.
ON ES FORMA EL MAGMA?
El magma s'origina en les zones profundes de l'interior de la terra, entre
el mantell superior i l'escorça:
●
entre 30 i 200 km de profunditat
●
a temperatures entre 700-1200 ºC i a altíssimes pressions.
ON ES FORMA EL MAGMA?
El magmatisme està íntimament relacionat amb els processos tectònics:
Vores constructives de plaques: La major quantitat de
magma es produeix en les dorsals oceàniques degut a la
disminució de la pressió a les roques com a conseqüència
del seu ascens pels moviments convectius.
Zones de subducció: la fusió es produeix per l'augment de
la temperatura per la compressió i la fricció de la litosfera
que subdueix sota les roques del mantell.
Magmatisme intraplaca: és a causa de l'acció de punts
calents, tant des escorça continental com oceànica.
ON ES FORMA EL MAGMA?
El magmatisme està íntimament relacionat
amb els processos tectònics:
Vores constructives (dorsals)
Zones de subducció
Magmatisme intraplaca
ON ES FORMA EL MAGMA?
El magmatisme està íntimament relacionat
amb els processos tectònics:
Vores constructives (dorsals)
Zones de subducció
Magmatisme intraplaca
ON ES FORMA EL MAGMA?
Els factors que determinen l'existència de magmes són la pressió i
temperatura, que influeixen de manera diferent segons la composició
de la roca originària, segons els minerals que la formen i la proporció en
què es trobin.
El magma s'origina en les zones profundes de l'interior de la terra, entre
el mantell superior i l'escorça:
●
entre 30 i 200 km de profunditat
●
a temperatures entre 700-1200 ºC i a altíssimes pressions.
ON ES TROBA EL MAGMA?
El magma s'acumula formant bosses anomenades cambres magmàtiques.
CAMBRA MAGMÀTICA
COM ES FORMA EL MAGMA?
Els factors físics que condicionen la fusió d'un magma són la pressió i la
temperatura. L'augment de pressió dificulta la fusió, mentre que
l'augment de temperatura la facilita. Tant una com l'altra augmenten
amb la profunditat.
Augment de la temperatura. Una massa rocosa descendeix a
nivells on la temperatura més elevada. Aquest procés es produeix
a les zones de subducció.
Descens de la pressió. Quan una massa rocosa molt calenta es
veu sotmesa a un descens de la pressió, per la formació d’una
fractura o perquè ascendeix a zones més superficials, es
produeix la fusió. Aquest procés es localitza a la part superior
del mantell, en zones on els corrents de convecció del mantell
són ascendents, com ara dorsals, rifts continentals i punts
calents (hot spots), així com en els plans de falles profundes.
COM ES FORMA EL MAGMA?
Les condicions (Tª, P) de l'escorça profunda o del mantell no són adequades
per a la formació de magmes.
El factor que fa possible la fusió de les masses rocoses és la presència
d'aigua, encara que sigui en petita quantitat, que rebaixa en gran mesura
el punt de fusió dels silicats.
COM ES FORMA EL MAGMA?
COM ES FORMA EL MAGMA?
Les roques són conjunts de
minerals cadascun dels quals
presenta el seu punt de fusió.
Les roques no tindran, per tant,
un punt de fusió sinó un interval
de fusió que s'inicia quan es fon
el mineral de punt de fusió més
baix (punt de solidus) i acaba
quan tots els minerals es troben
fosos (punt de liquidus), en
l'interval la roca està parcialment
fosa.
COM ES FORMA EL MAGMA?
Tant la presència d'aigua com una disminució de la pressió poden baixar
els punts de solidus i liquidus d'una roca, facilitant la formació de magmes
sense augmentar la temperatura.
VISCOSITAT DEL MAGMA
La viscositat és una propietat important dels magmes, ja que està
estretament relacionada amb el seu procés de solidificació i amb la
dinàmica de les erupcions volcàniques.
La viscositat (η) és la resistència que tenen els cossos fluids a fluir.
La fluïdesa (ƒ) és la inversa de la viscositat.
VISCOSITAT DEL MAGMA
TIPUS DE MAGMA
Segons l'origen:
Magmes primaris. Són els magmes formats directament per fusió
de les roques de l'escorça o del mantell.
Magmes secundaris o derivats. Són els que resulten de l'evolució
(canvis) dels magmes primaris.
TIPUS DE MAGMA PRIMARI
Podem classificar els magmes primaris atenent a la quantitat de sílice
(SiO2
) en:
●
Magma àcid o fèlsic. És un magma que presenta un alt contingut
en sílice (entre un 60 i 77%). És ric en ions de sodi i potassi. És un
magma viscós que sol consolidar a l'interior de l'escorça formant
granit i riolita. Està associat a les zones de subducció.
●
Magma intermedi. És un magma que posseeix entre el 50 i 60% de
sílice. És menys viscós que el magma fèlsic. Les seves laves
originen roques com l'andesita. Si cristal·litza a l'interior de la
litosfera forma diorita.
●
Magma bàsic o màfic. És el magma que posseeix menor proporció
de sílice (menys del 50%). Són rics en ions de calci i magnesi. És
un magma fluid que es localitza a les zones de dorsal i forma
roques com el basalt i el gabre.
TIPUS DE MAGMA
TIPUS DE MAGMA
Propietats físiques
TIPUS DE MAGMA SECUNDARI
Els magmes que han evolucionat, és a dir els magmes secundaris es poden
classificar en:
●
Magma toleític. Es genera en les dorsals oceàniques a poca
profunditat com a conseqüència de la fusió parcial de les peridotites
del mantell. Forma basalts toleítics i gabres. El percentatge en sílice
en aquest tipus de magma és del 50%.
●
Magma alcalí. És un magma ric en metalls alcalins (Na, K) que es
genera a partir de la fusió parcial de peridotites en zones profundes.
Sol aparèixer en ambients de rift continental i punts calents a una
profunditat d'entre 30 i 70 km. Origina basalts alcalins, traquites,
riolites entre d'altres roques. El seu percentatge en sílice és menor
del 45%.
●
Magma calcoalcalí. Es forma per fusió a gran profunditat (100 a 150
km) de l'escorça oceànica subduïda. Aquest magma origina andesites,
riolites, diorites i granits. La seva composició en sílice és del 60%.
ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES
Quan un magma es refreda, es solidifica i dóna lloc a una roca ígnia o
magmàtica.
La diabasa o dolerita, comunament coneguda com «granit negre» és una roca ígnia.
En la composició mineral de les roques ígnies dominen els silicats, la resta
de minerals estan en quantitats molt reduïdes.
La major part de les roques ígnies estan compostes de diversos minerals
(3 o 4 normalment, rarament més) però hi ha algunes roques d'un sol
mineral.
TEXTURA DE LES ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES
Depenent de la composició del magma (quantitat de sílice, gasos dissolts,
etc.) i del procés de cristal·lització (ràpid o lent) s'originaran diferents
roques ígnies que es diferenciaran per la seva textura, és a dir, la mida,
forma i distribució dels minerals que formen la roca.
1) Granítica: Tots els minerals que formen la roca estan cristal·litzats i
es presenten com a grans cristal·lins visibles, aproximadament de la
mateixa mida i units íntimament, sense que en ells s'aprecien porus
(forats) ni ciment d'unió. Exemple: granit.
2) Pegmatítica: amb cristalls molt gruixuts, de l'ordre de diversos
centímetres i fins i tot de diversos metres. Ex: pegmatita.
3) Porfírica: amb cristalls més o menys grans, englobats en una pasta
(amorfa o de cristalls microscòpics) d'aspecte homogeni. Ex: basalt.
4) Vítria: tota la roca està constituïda per una massa amorfa en què, de
vegades, pot haver petits cristalls i fins i tot buits a causa de les
bombolles dels gasos. Exemple: pedra tosca (piedra pómez).
TEXTURA DE LES ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES
TIPUS DE ROQUES MAGMÀTIQUES
Segons com i on es refreda el magma es distingeixen dos grans tipus de
roques ígnies:
●
Roques intrusives: es formen a partir de magma solidificat a
l'interior de la Terra.
●
Roques extrusives: es formen a partir de magma que ha solidificat
en la superfície de la terra, generalment després d'una erupció
volcànica.
LES ROQUES INTRUSIVES
Les roques intrusives poden ser de dos tipus:
Plutòniques: consolidades en grans profunditats (més de 500 m), s'han
refredat molt lentament, de manera que tots els seus components tenen
temps per cristal·litzar. Es troben només en les zones continentals. La
seva textura típica és la granítica. Exemples: granit, sienita, diorita,
gabre i peridotita.
Filonianes: consolidades a l'interior de l'escorça però a poca profunditat,
generalment en esquerdes. La seva textura sol ser porfírica o pegmatítica.
Exemples: pòrfirs i pegmatites.
El granit, la
roca plutònica
més comuna.
ROQUES PLUTÒNIQUES (INTRUSIVES)
Granit Sienita
ROQUES PLUTÒNIQUES (INTRUSIVES)
Diorita
Gabre
Peridotita
ROQUES FILONIANES (INTRUSIVES)
Pegmatita Pòrfir
ROQUES VOLCÀNIQUES (INTRUSIVES)
Les roques extrusives, també dites volcàniques, es formen a la
superfície quan es produeixen les erupcions volcàniques, per la qual
cosa el refredament és molt ràpid.
Quan la consolidació s'inicia a l'interior i finalitza a l'exterior, la
textura serà porfírica; si es realitza completament en l'exterior, serà
vítria. Ex: basalts, obsidiana, pedra tosca, andesita
Basalt Andesita
ROQUES VOLCÀNIQUES (INTRUSIVES)
Riolita
Obsidiana
Pedra tosca

More Related Content

What's hot

Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12
nuriamarti
 
Unitat 6
Unitat 6Unitat 6
Unitat 6
CC NN
 
T3 Els processos que transformen les roques
T3 Els processos que transformen les roquesT3 Els processos que transformen les roques
T3 Els processos que transformen les roques
Sergi Meseguer Costa
 
Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terra
CC NN
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Mireia Llobet
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos ExternsTema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
tiotavio
 
CTMA 1r_Tema2
CTMA 1r_Tema2CTMA 1r_Tema2
CTMA 1r_Tema2
guest7bb86f
 
Po ctmait7estrat 1part11_12
Po ctmait7estrat 1part11_12Po ctmait7estrat 1part11_12
Po ctmait7estrat 1part11_12
nuriamarti
 
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRACMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
CTMA2 l'atmosfera i climes
CTMA2 l'atmosfera i climesCTMA2 l'atmosfera i climes
CTMA2 l'atmosfera i climes
Mireia Llobet
 
Plecs i falles
Plecs i fallesPlecs i falles
Plecs i fallesbertachico
 
CTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosferaCTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosfera
Mireia Llobet
 
Minerals i roques
Minerals i roquesMinerals i roques
Minerals i roquesLoles Guixa
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Moviments de massa
Moviments de massaMoviments de massa
Moviments de massabertachico
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
jcarmonaespinosa
 

What's hot (20)

Roques sedimentàries
Roques sedimentàriesRoques sedimentàries
Roques sedimentàries
 
Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12
 
Unitat 6
Unitat 6Unitat 6
Unitat 6
 
T3 Els processos que transformen les roques
T3 Els processos que transformen les roquesT3 Els processos que transformen les roques
T3 Els processos que transformen les roques
 
Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terra
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos ExternsTema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
 
Unitat 6 Processos Geològics Externs
Unitat 6 Processos Geològics ExternsUnitat 6 Processos Geològics Externs
Unitat 6 Processos Geològics Externs
 
CTMA 1r_Tema2
CTMA 1r_Tema2CTMA 1r_Tema2
CTMA 1r_Tema2
 
Po ctmait7estrat 1part11_12
Po ctmait7estrat 1part11_12Po ctmait7estrat 1part11_12
Po ctmait7estrat 1part11_12
 
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRACMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
 
CTMA2 l'atmosfera i climes
CTMA2 l'atmosfera i climesCTMA2 l'atmosfera i climes
CTMA2 l'atmosfera i climes
 
Plecs i falles
Plecs i fallesPlecs i falles
Plecs i falles
 
CTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosferaCTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosfera
 
Minerals i roques
Minerals i roquesMinerals i roques
Minerals i roques
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
 
Moviments de massa
Moviments de massaMoviments de massa
Moviments de massa
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 

Viewers also liked

UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Estructura cristal·lina
Estructura cristal·linaEstructura cristal·lina
Estructura cristal·lina
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
Núria Guixa Boixereu
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
montsejaen
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Un mon de cristalls 2
Un mon de cristalls 2Un mon de cristalls 2
Un mon de cristalls 2
xvilahur
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
CMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmolsCMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmols
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Oriol Baradad
 
LES CÈL·LULES
LES CÈL·LULESLES CÈL·LULES

Viewers also liked (16)

UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
Estructura cristal·lina
Estructura cristal·linaEstructura cristal·lina
Estructura cristal·lina
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
 
Anabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copyAnabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copy
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
Un mon de cristalls 2
Un mon de cristalls 2Un mon de cristalls 2
Un mon de cristalls 2
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 
CMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmolsCMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmols
 
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTESLA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 
LES CÈL·LULES
LES CÈL·LULESLES CÈL·LULES
LES CÈL·LULES
 
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUESCMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
 

Similar to Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat

080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352
CC NN
 
Volcans i roques
Volcans i roques Volcans i roques
Volcans i roques poosca
 
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02Bfalco
 
Les roques magmàtiques3 (4)
Les roques magmàtiques3 (4)Les roques magmàtiques3 (4)
Les roques magmàtiques3 (4)
Pilar Marco Casero
 
Geosfera
GeosferaGeosfera
Geosfera
LluisaRosa
 
Cicle De Les Roques
Cicle De Les RoquesCicle De Les Roques
Cicle De Les Roques
Joan
 
La geosfera iii les roques
La geosfera iii les roquesLa geosfera iii les roques
La geosfera iii les roques
Rafael Font
 
La Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre PlanetaLa Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre Planetamflore22
 
Roques (1)
Roques (1)Roques (1)
Roques (1)
Nuria Lopez Lopez
 
La Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planetaLa Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planeta
oficinesnilbiel
 
La Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planetaLa Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planeta
oficinesnilbiel
 
Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.
Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.
Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.magdadanus
 
Les roques
Les roquesLes roques
Les roques
virusdenespola
 
Agents geològics externs
Agents geològics externsAgents geològics externs
Agents geològics externsvolcabisaroques
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
andreuviudes
 
Volcans_4rt
Volcans_4rtVolcans_4rt
Volcans_4rt
laurasc98
 

Similar to Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat (20)

080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352
 
treball roques
treball roquestreball roques
treball roques
 
Roques ígnias
Roques ígniasRoques ígnias
Roques ígnias
 
Volcans i roques
Volcans i roques Volcans i roques
Volcans i roques
 
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
 
Les roques magmàtiques3 (4)
Les roques magmàtiques3 (4)Les roques magmàtiques3 (4)
Les roques magmàtiques3 (4)
 
Geosfera
GeosferaGeosfera
Geosfera
 
Cicle De Les Roques
Cicle De Les RoquesCicle De Les Roques
Cicle De Les Roques
 
La geosfera iii les roques
La geosfera iii les roquesLa geosfera iii les roques
La geosfera iii les roques
 
La Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre PlanetaLa Terra El Nostre Planeta
La Terra El Nostre Planeta
 
Roques (1)
Roques (1)Roques (1)
Roques (1)
 
La Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planetaLa Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planeta
 
La Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planetaLa Terra, el nostre planeta
La Terra, el nostre planeta
 
L'escorça de la Terra
L'escorça de la TerraL'escorça de la Terra
L'escorça de la Terra
 
Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.
Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.
Marta Benejam, Brenda, Sebas,Jordi B.
 
Les roques
Les roquesLes roques
Les roques
 
Agents geològics externs
Agents geològics externsAgents geològics externs
Agents geològics externs
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Volcans_4rt
Volcans_4rtVolcans_4rt
Volcans_4rt
 
Minerals
MineralsMinerals
Minerals
 

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Presentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcidaPresentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcida
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrióLA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
La placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexesLa placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexes
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença totD'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (19)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
Presentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcidaPresentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcida
 
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrióLA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
 
La placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexesLa placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexes
 
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
 
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença totD'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
 

Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat

  • 1. EL MAGMA I LES ROQUES MAGMÀTIQUES
  • 2. EL MAGMA Les erupcions volcàniques són una manifestació de l’activitat interna de la Terra. Són la prova més espectacular que l’interior del planeta es troba a temperatures tan elevades que les roques corticals o del mantell es poden arribar a fondre.
  • 3. EL MAGMA Aquestes masses de roques fosses les anomenem magma. El conjunt de processos relacionats amb la formació del magma, els seus moviments i la consolidació, per refredament, en una roca ígnia rep el nom de magmatisme.
  • 4. EL MAGMA El procés de fusió de les roques no és instantani. En un primer moment, coexisteixen minerals fosos amb d’altres de sòlids, que tenen un punt de fusió més elevat. Finalment, es forma el magma. Un magma és una barreja complexa de material rocós total o parcialment fos. A més de la fase líquida, que és la característica, contenen gasos (H2 O, CO2 , F2 , Cl2 ) i minerals sòlids dispersos. Els minerals més abundants en la seva composició són els silicats.
  • 5. EL MAGMA Quan el magma es troba a pressions elevades (a l’interior de la Terra), els gasos es troben dissolts a la massa fosa. Només quan la pressió disminueix, com passa en el cas d’una erupció volcànica, els gasos se separen del magma.
  • 6. ON ES FORMA EL MAGMA? El magma s'origina en les zones profundes de l'interior de la terra, entre el mantell superior i l'escorça: ● entre 30 i 200 km de profunditat ● a temperatures entre 700-1200 ºC i a altíssimes pressions.
  • 7. ON ES FORMA EL MAGMA? El magmatisme està íntimament relacionat amb els processos tectònics: Vores constructives de plaques: La major quantitat de magma es produeix en les dorsals oceàniques degut a la disminució de la pressió a les roques com a conseqüència del seu ascens pels moviments convectius. Zones de subducció: la fusió es produeix per l'augment de la temperatura per la compressió i la fricció de la litosfera que subdueix sota les roques del mantell. Magmatisme intraplaca: és a causa de l'acció de punts calents, tant des escorça continental com oceànica.
  • 8. ON ES FORMA EL MAGMA? El magmatisme està íntimament relacionat amb els processos tectònics: Vores constructives (dorsals) Zones de subducció Magmatisme intraplaca
  • 9. ON ES FORMA EL MAGMA? El magmatisme està íntimament relacionat amb els processos tectònics: Vores constructives (dorsals) Zones de subducció Magmatisme intraplaca
  • 10. ON ES FORMA EL MAGMA? Els factors que determinen l'existència de magmes són la pressió i temperatura, que influeixen de manera diferent segons la composició de la roca originària, segons els minerals que la formen i la proporció en què es trobin. El magma s'origina en les zones profundes de l'interior de la terra, entre el mantell superior i l'escorça: ● entre 30 i 200 km de profunditat ● a temperatures entre 700-1200 ºC i a altíssimes pressions.
  • 11. ON ES TROBA EL MAGMA? El magma s'acumula formant bosses anomenades cambres magmàtiques. CAMBRA MAGMÀTICA
  • 12. COM ES FORMA EL MAGMA? Els factors físics que condicionen la fusió d'un magma són la pressió i la temperatura. L'augment de pressió dificulta la fusió, mentre que l'augment de temperatura la facilita. Tant una com l'altra augmenten amb la profunditat. Augment de la temperatura. Una massa rocosa descendeix a nivells on la temperatura més elevada. Aquest procés es produeix a les zones de subducció. Descens de la pressió. Quan una massa rocosa molt calenta es veu sotmesa a un descens de la pressió, per la formació d’una fractura o perquè ascendeix a zones més superficials, es produeix la fusió. Aquest procés es localitza a la part superior del mantell, en zones on els corrents de convecció del mantell són ascendents, com ara dorsals, rifts continentals i punts calents (hot spots), així com en els plans de falles profundes.
  • 13. COM ES FORMA EL MAGMA? Les condicions (Tª, P) de l'escorça profunda o del mantell no són adequades per a la formació de magmes. El factor que fa possible la fusió de les masses rocoses és la presència d'aigua, encara que sigui en petita quantitat, que rebaixa en gran mesura el punt de fusió dels silicats.
  • 14. COM ES FORMA EL MAGMA?
  • 15. COM ES FORMA EL MAGMA? Les roques són conjunts de minerals cadascun dels quals presenta el seu punt de fusió. Les roques no tindran, per tant, un punt de fusió sinó un interval de fusió que s'inicia quan es fon el mineral de punt de fusió més baix (punt de solidus) i acaba quan tots els minerals es troben fosos (punt de liquidus), en l'interval la roca està parcialment fosa.
  • 16. COM ES FORMA EL MAGMA? Tant la presència d'aigua com una disminució de la pressió poden baixar els punts de solidus i liquidus d'una roca, facilitant la formació de magmes sense augmentar la temperatura.
  • 17. VISCOSITAT DEL MAGMA La viscositat és una propietat important dels magmes, ja que està estretament relacionada amb el seu procés de solidificació i amb la dinàmica de les erupcions volcàniques. La viscositat (η) és la resistència que tenen els cossos fluids a fluir. La fluïdesa (ƒ) és la inversa de la viscositat.
  • 19. TIPUS DE MAGMA Segons l'origen: Magmes primaris. Són els magmes formats directament per fusió de les roques de l'escorça o del mantell. Magmes secundaris o derivats. Són els que resulten de l'evolució (canvis) dels magmes primaris.
  • 20. TIPUS DE MAGMA PRIMARI Podem classificar els magmes primaris atenent a la quantitat de sílice (SiO2 ) en: ● Magma àcid o fèlsic. És un magma que presenta un alt contingut en sílice (entre un 60 i 77%). És ric en ions de sodi i potassi. És un magma viscós que sol consolidar a l'interior de l'escorça formant granit i riolita. Està associat a les zones de subducció. ● Magma intermedi. És un magma que posseeix entre el 50 i 60% de sílice. És menys viscós que el magma fèlsic. Les seves laves originen roques com l'andesita. Si cristal·litza a l'interior de la litosfera forma diorita. ● Magma bàsic o màfic. És el magma que posseeix menor proporció de sílice (menys del 50%). Són rics en ions de calci i magnesi. És un magma fluid que es localitza a les zones de dorsal i forma roques com el basalt i el gabre.
  • 23. TIPUS DE MAGMA SECUNDARI Els magmes que han evolucionat, és a dir els magmes secundaris es poden classificar en: ● Magma toleític. Es genera en les dorsals oceàniques a poca profunditat com a conseqüència de la fusió parcial de les peridotites del mantell. Forma basalts toleítics i gabres. El percentatge en sílice en aquest tipus de magma és del 50%. ● Magma alcalí. És un magma ric en metalls alcalins (Na, K) que es genera a partir de la fusió parcial de peridotites en zones profundes. Sol aparèixer en ambients de rift continental i punts calents a una profunditat d'entre 30 i 70 km. Origina basalts alcalins, traquites, riolites entre d'altres roques. El seu percentatge en sílice és menor del 45%. ● Magma calcoalcalí. Es forma per fusió a gran profunditat (100 a 150 km) de l'escorça oceànica subduïda. Aquest magma origina andesites, riolites, diorites i granits. La seva composició en sílice és del 60%.
  • 24. ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES Quan un magma es refreda, es solidifica i dóna lloc a una roca ígnia o magmàtica. La diabasa o dolerita, comunament coneguda com «granit negre» és una roca ígnia. En la composició mineral de les roques ígnies dominen els silicats, la resta de minerals estan en quantitats molt reduïdes. La major part de les roques ígnies estan compostes de diversos minerals (3 o 4 normalment, rarament més) però hi ha algunes roques d'un sol mineral.
  • 25. TEXTURA DE LES ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES Depenent de la composició del magma (quantitat de sílice, gasos dissolts, etc.) i del procés de cristal·lització (ràpid o lent) s'originaran diferents roques ígnies que es diferenciaran per la seva textura, és a dir, la mida, forma i distribució dels minerals que formen la roca. 1) Granítica: Tots els minerals que formen la roca estan cristal·litzats i es presenten com a grans cristal·lins visibles, aproximadament de la mateixa mida i units íntimament, sense que en ells s'aprecien porus (forats) ni ciment d'unió. Exemple: granit. 2) Pegmatítica: amb cristalls molt gruixuts, de l'ordre de diversos centímetres i fins i tot de diversos metres. Ex: pegmatita. 3) Porfírica: amb cristalls més o menys grans, englobats en una pasta (amorfa o de cristalls microscòpics) d'aspecte homogeni. Ex: basalt. 4) Vítria: tota la roca està constituïda per una massa amorfa en què, de vegades, pot haver petits cristalls i fins i tot buits a causa de les bombolles dels gasos. Exemple: pedra tosca (piedra pómez).
  • 26. TEXTURA DE LES ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES
  • 27. TIPUS DE ROQUES MAGMÀTIQUES Segons com i on es refreda el magma es distingeixen dos grans tipus de roques ígnies: ● Roques intrusives: es formen a partir de magma solidificat a l'interior de la Terra. ● Roques extrusives: es formen a partir de magma que ha solidificat en la superfície de la terra, generalment després d'una erupció volcànica.
  • 28. LES ROQUES INTRUSIVES Les roques intrusives poden ser de dos tipus: Plutòniques: consolidades en grans profunditats (més de 500 m), s'han refredat molt lentament, de manera que tots els seus components tenen temps per cristal·litzar. Es troben només en les zones continentals. La seva textura típica és la granítica. Exemples: granit, sienita, diorita, gabre i peridotita. Filonianes: consolidades a l'interior de l'escorça però a poca profunditat, generalment en esquerdes. La seva textura sol ser porfírica o pegmatítica. Exemples: pòrfirs i pegmatites. El granit, la roca plutònica més comuna.
  • 32. ROQUES VOLCÀNIQUES (INTRUSIVES) Les roques extrusives, també dites volcàniques, es formen a la superfície quan es produeixen les erupcions volcàniques, per la qual cosa el refredament és molt ràpid. Quan la consolidació s'inicia a l'interior i finalitza a l'exterior, la textura serà porfírica; si es realitza completament en l'exterior, serà vítria. Ex: basalts, obsidiana, pedra tosca, andesita Basalt Andesita