Màster de SecundàriaCurs 2009-2010 Núria Alart www.xtec.cat/~nalart LA COMUNICACIÓ
2.
Ens comuniquem permitjà de paraules concretes que diem, el to, el volum i el ritme de la veu, i també amb l’expressió corporal: postures, mirades, tics nerviosos, etc. S’utilitzen: Paraules: 10% To de veu: 40% Expressi ó corporal: 50% COMUNICACIÓ = relació interpersonal
3.
Models predominants enla relació interpersonal: Assertiu o hàbil socialment Agressiu Passiu o no assertiu
4.
TRES ESTILS DECOMUNICACIÓ PASSIVA : és aquella que el subjecte no expressa ni les seves necessitats, ni els seus desitjos, ni les opinions, ni tampoc no sap defensar els seus drets. No es tenen conflictes, però comporta insatisfacció i baixa autoestima. AGRESSIVA: implica la defensa dels drets personals i l’expressió de sentiments, pensaments i opinions de manera que sovint viola els drets de l’altra persona. ASSERTIVA: s’expressen els propis sentiments, les necessitats i els drets i alhora es respecten els drets de les altres persones.
5.
ASSERTIVITAT Capacitat d’autoafirmarels propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular als demés. Cal tenir una sèrie d’habilitas per a respondre correctament i una sèrie de conviccions o esquemes mentals que ens facin sentir bé a nosaltres.
6.
Model Assertiu Bona autoestima No es senten superiors ni inferiors respecte als altres Satisfacció per les seves relacions Respecte cap a un mateix Sensació de control emocional Aclareix malentesos Les seves convincions acostumen a ser racionals i no distorcionades Saben expressar els seus sentiments Coneix i creu en uns drets per ell mateix i pels altres Parla fluïda Tranquil·litat Seguretat Relaxació del cos Expressió de sentiments, tant positius com negatius Defensa sense agressió Capacitat per discrepar obertament Saber acceptar errors Sap dir no. Què sent? Què pensa? Què fa?
7.
Model passiu Baixaautoestima Molta energia mental interna però poca externa Sentiment de culpa Sensació d’impotència Deshonestedat emocional Frustació Ansietat Consideren que així no molesten als altres senten la necessitat de ser estimats i apreciats per tothom Són persones sacrificades Sensació constant de sentir-se incomprès, manipulat, de no ser tingut en compte To de veu baix Poca fluïdesa en la parla Tartamudeig No mira als ulls Silencis Mans nervioses Incomoditat Postura tensa Inseguretat Mirada baixa Què sent? Què pensa? Què fa?
8.
Model agressiu Autoestimabaixa Ansietat creixent Soledat Sensació d’incomprensió Culpa Frustació Sensació de falta de control Ràbia constant Honestedat emocional Que només importa ell Si no es comporten d’aquella forma és perque són vulnerables Ho situen tot en termes de guanyar o perdre Pensen que la gent és dolenta i mereix ser castigada To de veu alt Parla contant Interrupcions Utilització d’insults o amenaces Contacte ocular retardor Cara i mans tenses Postura que envaeix l’espai de l’altre Tendència al contratac Què sent? Què pensa? Què fa?
9.
Estil passiu. Patronsde pensament: Consideren que així eviten molestar, són persones “sacrificades”. El que jo penso, sento, no importa. Vol ser estimat per tothom. Té la constant sensació de ser incomprès, manipulat, no tingut en compte. Sentiments/emocions: Impotència, sentiments de culpabilitat, baixa autoestima, poc honestos emocionalment (poden sentir-se agressius, però no ho manifesten), ansietat, frustració. Sovint fan sentir als altres culpables o superiors. Tendència a les somatitzacions (fruit de la tensió). A vegades tenen explosions de ràbia, quan menys ho esperes.
10.
Estil agressiu. Patronsde pensament: El que tu pensis o sentis no m’interessa. Creuen que si no es comporten aix í són massa vulnerables. Solen pensar que hi ha gent dolenta que s’ha de castigar. Es solen enfadar quan les coses no surten com ells volen. Sentiments/emocions: Ansietat Soledat/sensació d’incomprensió/culpa/frustració. Baixa autoestima. Sensació de manca de control. Ràbia cada vegada més i amb més persones. Són honestos emocionalment, expressen el que senten i no enganyen a ningú. Solen patir rebuig per part dels altres. Produeixen cercles viciosos per forçar als altres a ser cada cop més hostils.
11.
Estil assertiu Patronsde pensament: Coneixen els seus drets i els dels altres. Les seves conviccions són racionals i basades en els fets. Sentiments, emocions: Bona autoestima Té la sensació de control emocional. Expressa comprensió cap als altres. Saben frenar a la persona que els ataca. Els altres se senten valorats i respectats. Expressen gratitud, admiració, etc. Expressen dolor, insatisfacció, etc.
12.
RESOLUCI Ó DECONFLICTES El conflicte és inherent a les relacions humanes i a tots els grups. És fonamental un ensenyament del diàleg com a via per resoldre confictes.
13.
QUÈ S’ENTÉN PERCONFLICTE? Discrepància entre dos o més interessos simultanis que algunes vegades condueixen a un estat de tensió emocional responsable d’estats d’ansietat i de comportaments compulsius.
14.
Els conflictes podenser positius, ja que formen part de la nostra vida i poden ser motor de canvi i de creixement personal. RESOLUCIÓ POSITIVA DEL CONFLICTES
15.
MÈTODE DE RESOLUCIÓDE CONFLICTES Identificar el conflicte. Buscar les causes que l’han provocat. Definir objectius. Allò que es vol solucionar. Buscar solucions. Valorar les diferents alternatives i triar la millor. Acordar d’aplicar la solució. Marcar-se un pla.
16.
RESOLUCIÓ POSITIVA CONFLICTES ACTIVITAT Tots els alumnes tindran un plat de cartró i un bolígraf per a escriure. Es demana que recordin alguna situació que els hagi resultat, especialment difícil, algun conflicte viscut amb alguna persona especial ; una petita crisi a causa d’algun aconteixement; un mal moment que encara no s’hagi acabat de superar, etc. Ex: la Maria no vol jugar amb mi. Un cop pensat escriure cadascú a la part superior del plat. A la senyal es passarà el plat al company del seus costat dret. Aquests llegiran l’escrit intentant entendre allò que han volgut dir, comunicar i li buscaran a la situació un enfocament positiu carregat d’humor, que convidi al somriure. Donaran la volta al plat i escriuran una frase sobre allò que han pensat i reflexionat, en un petit espai per poder deixar a la resta dels seus companys escriure més comentaris. Ex: si vols pots jugar amb mi.
17.
PAUTES QUE CONTRIBUEIXENAL DI ÀLEG Exercitar una escolta activa sense judicis. Crear un context que ajudi a les parts a ampliar la seva visi ó i perspectiva de l’altre. Diferència d’opinons com a valor. No voler controlar els resultats de la mediació. Permetre i ser sensibles a les emocions d’ambdues parts. Tractament de la culpa. Clima de confiança i inclusió de tots en el grup. No caure en dissociacions de bons i dolents, ni víctimes ni perpetradors d’entrada. Treballar l’autoestima, el reconeixement i el respecte de tots.
18.
METODOLOGIA Vivenciar enla pr òpia pell allò que és vol treballar. Posar la mirada en la solució. TÈCNIQUES: Joc de rol, dramatitzacions : escenificar una situaci ó conflictiva i la resta del grup fan d’observadors. Altres protagonistes del grup aporten solucions. Mapa de conflicte : fer un esquema de les persones implicades, el problema i el proc és. Mediaci ó .
19.
HABILITATS CONDUCTUALS VERBALS:Habilitats de conversa: Salutacions Expressió de cortesia. Amabilitat Fer amics Acceptar crítiques justes Demanar favors Defensar propis drets Acceptar ajuts Empatia Expressar emocions i sentiments Respectar drets dels demés
20.
COMUNCACIÓ NO VERBALNO VERBALS La mirada. El somriure. La gesticulació L’expressió facial La postura corporal El contacte físic La distància i proximitat L’apariència personal. Components paralingüístics: La veu: volum, timbre, velocitat, Fluidesa, to, claretat, temps de parla,…
21.
La mirada. Eltemps mig que la gent es passa mirant en una conversa és el següent: Mentre escolta: 75% Mentre parla: 40% Mirada m útua: 30% Mirar vol dir implicar-se en la relaci ó. Desviar la mirada en una conversa es relacionar amb timidesa o submissi ó. Una mirada fixa massa temps pot indicar, però, superioritat o hostilitat. Hem de mirar a la persona amb la qual et comuniques
22.
23.
L’expressi ó dela cara. Amb l’expressió del rostre “parlem” sobre les nostres emocions. Cada emoció es concreta per la posició de les celles, el front, el nas, els llavis, etc. L’expressió de la cara ha de ser coherent amb les paraules
El somriure Té un origen defensiu i encara el fem servir quan arribem tard a un concert o un sopar de la colla d’amics. Ha evolucionat cap a una expressió de plaer; però hi ha molt somriures (fins a 18) Somriure facilita sempre una relació i una conversa o comunicació. Suavitza un rebuig i engresca als altres que et retornin el somriure.
27.
28.
La posici ócorporal La posici ó del cos, dels braços, de les cames, els moviments dels peus, la gesticulació amb les mans, els moviments de cap, etc. Reflexen les actituds i els sentiments de les persones. Aproximació : postura oberta de cames i braços, mirada càlida, braços a la cintura, mans obertes, cos tirant endavant. Indica intimitat i amistat. Distanciament : postura tancada, braços i cames creuats, cap enrera o enfonsat, mans amagades. Indica un sentiment poc amist ós, agressiu o de superioritat.
29.
30.
El llenguatge delcos Reguladors (gestos, moviments d’interacció) Assentir lentament amb el cap ("et segueixo"). Assentir ràpidament ("acaba!"). Aixecar la mà per intervenir o per indicar que s'aturin o que vagin més lentament. Indicar amb un gest breu que s’està a punt d'acabar. Saludar per iniciar la conversa. Plegar els papers. Tancar la carpeta. Adaptadors (estats d’anim) Jugar amb un objecte. Passar els dits per la vora d'un got. Obrir i tancar un bolígraf. Girar insistentment l'anell. Mossegar-se les ungles. Fregar-se les mans. Apartar-se els cabells. Col·locar-se bé les ulleres. Il·lustradors (gestos inconscient) Els moviments o canvis de postura que indiquen un canvi de tema. Els moviments de les mans que il·lustren una expressió. Els gestos que permeten dibuixar la línia del pensament, descriure un ritme o indicar una mida o distància, assenyalar una direcció... Els assentiments o negacions amb el cap.
31.
Els gestos Elsignificat dels gestos depenen de les diverses cultures . Un gest dels dits o de la m à , un moviment del cap poden significar missatges contradictoris. Exemples: Estossegar constantment: incertesa, inseguretat. Mejar-se les ungles: ansietat. Inclinar-se enrera amb les mans al clatell: superioritat. Posar la llengua sobre els llavis per humitejar-la: tensi ó Mans que creuen el cos: defensa. Tocar-se o fregar lleugerament el nas mentre s’escolta: dubte.
32.
Els gestos Ditsen V Dit polze aixecat Aixecar el braç Moviments de cap ACTIVITATS Buscar en diferents revistes aquests gestos
33.
La territorialitat Totesles persones necessitem un espai i duem a terme diverses conducte per reivindicar, marcar i protegir aquest espai. Quan ens comuniquem amb una altra persona cal respectar aquest territori personal.
34.
Aparença i atractiuf ísic Aparença personal, vestuari, tallat dels cabells, etc. i l’atractiu f ísic, cara, ulls, proporció del cos, etc. Són dos elements que influeixen de manera determinant quan ens comuniquem amb una altra personal. Les persones físicament atractives són percebudes com persones amb valors positius com intel·ligència, tracte amable, calidesa, etc.
35.
El lloc ones produeix la comunicaci ó. La llum i la foscor. El soroll. La temperatura de la sala. Els colors de les parets, El mobiliari i la seva disposició. Els silencis. ALTRES
36.
Intenteu explicar elsmotius que desaconsellen cada signe. Llistat de signes no verbals poc adequats. En les nostres exposicions: - Posar les mans a les butxaques. - Posar les mans als malucs. - Vascular d'un peu a l'altre. - Moviments dels peus in situ . - Desplaçament d'un costat a l'altre. - Recolzar-se a la cadira, a la taula. Quan s'està assegut : - Tenir el cap recolzat en una mà. - Tenir els braços sota la taula. - Balancejar les espatlles. - Balancejar-se del davant al darrere, amb la cadira. En altres casos: - Jugar amb el bolígraf, les notes, les claus,. - Gratar-se el cap, fregar-se el nas. - Posar les mans davant la boca. - Mossegar-se els llavis. - Mirar el rellotge.