QUÈ ÉS? L’ansietatés una emoció relacionada amb la intranquil·litat, la preocupació i el temor indefinit. És una emoció que experimentem totes les persones, amb intensitat diferent i que no és perillosa, encara que pot ser molesta. Un nivell moderat pot resultar adaptador, ja que suposa un grau d’activació necessari per enfrontar-se a algunes situacions i/o millorar el rendiment acadèmic, laboral, etc. L’enfrontament a situacions problemàtiques pot generar ansietat; per tant, és important adoptar un enfocament de solució de problemes. Quan l’ansietat és molt freqüent o té un nivell molt elevat, en situacions que no són justificables i que interfereixen de forma habitual en la vida de la persona, és millor consultar un professional.
3.
Una crisi d’angoixao un atac de pànic es defineixen per una aparició temporal i aïllada de por o malestar intensos en els quals s’observen, com a mínim, quatre dels símptomes següents: Palpitacions, acceleracions del cor o augment de la freqüència cardíaca sudoració Tremolors Faltar d’alè o ofec Sensació d’ennuegar-se Nàusees o molèsties abdominals Inestabilitat, mareig o desmai Despersonalització o desrealitació Por de tornar-se boig o perdre el control Por de morir Parestèsies (sensació de formigueig o entumiment) Calfreds o acaloraments
CONDUTA ASSERTIVA Expressiódirecta dels propis sentiments, desitjos, drets legítims i opinions sense amenaçar o castigar als altres i sense violar els drets d'aquestes persones. La conducta assertiva no evita sempre el conflicte entre les dues parts; però el seu objectiu és potenciar conseqüències favorables i minimitzar les desfavorables.
7.
CONDUTA PASSIVA Transgressiódels propis drets al no ser capaç d'expressar obertament sentiments, pensaments i opinions o expressar-los d'una manera autoderrotista, amb disculpes, amb falta de confiança. La persona passiva no satisfà les seves necessitats i redueix la comunicació. La persona que actua així es pot sentir sovint incompresa i manipulada . Hi ha un límit respecte a la quantitat de frustració que un individu pot emmagatzemar dintre de si mateix.
8.
CONDUTA AGRESSIVA Defensadels drets personals i expressió dels pensaments, sentiments i opinions d'una manera inadequada i impositora i que transgredeix els drets de les altres persones. Inclou ofenses verbals, insults, amenaces i comentaris hostils o humiliants. Mirades intenses i fins i tot els atacs físics. Comentaris sarcàstics i rancorosos i murmuracions malicioses. L'objectiu habitual de l'agressió és la dominació de les altres persones. La victòria s'assegura per mitjà de la humiliació i la degradació, fins i tot vulnerar els drets dels altres.
9.
PRÀCTICA Situaci ó 1: El teu amic acaba d'arribar a fer el treball de grup, just una hora tard. No t'ha trucat per a avisar que es retardaria. Tu et sents irritat per la tardança. Li dius: He estat esperant durant una hora. M'hagu é s agradat que m'haguessis avisat que arribaves tard. Entra el treball està en la taula. CONDUCTA AGRESSIVA CONDUCTA ASSERTIVA CONDUCTA PASSIVA M'has posat molt nervi ó s arribant tard. É s l' ú ltima vegada que et convido i fem un treball junts.
10.
PRÀCTICA Situaci ó 2: Un company de l'institut et dóna constantment el seu treball perquè tu li facis. Tu has decidit acabar amb aquesta situació. El teu company acaba de demanar-te que facis una mica del seu treball de deures. Tu li contestes: No, Pep/Anna. No far é m é s el teu treball. Estic cansat de fer, a m é s del meu treball, el teu. Estic bastant ocupat. Però si no aconsegueixes fer-lo, et puc ajudar. CONDUCTA AGRESSIVA CONDUCTA ASSERTIVA CONDUCTA PASSIVA Oblida'l. Gaireb é no queda temps per a fer-lo. Em tractes com a un esclau. Ets un desconsiderat.
11.
PRÀCTICA Situaci ó 3: Un alumne nouvingut (o alumna) desconegut s'acaba de matricular al centre. Vols conèixer-lo. Tu t'acostes en el pat í on é s ell i dius: Hola! S ó c l'Antoni/Llu ï sa. Vaig a la mateixa classe de 2n. Benvingut al centre. M'alegro de con è ixer-te. Somrius al mateix temps que el nou alumne s'acosta, però no dius res. CONDUCTA AGRESSIVA CONDUCTA ASSERTIVA CONDUCTA PASSIVA Tu mires a l'alumne nouvingut per la finestra.
12.
Estratègies addicionals d'exposicióen situacions socials Respon als símptomes d'ansietat amb acostament i no amb fugida o evitant-los. Tingues present on et trobes i no pensis que estàs en algun altre lloc. Saluda la gent d'una forma adequada i amb una mirada als ulls. Escolta atentament a la gent i elabora mentalment una llista de possibles temes de conversa. Mostra que vols parlar. Pot ser bo fer-lo inicialment amb alguna pregunta (ja que concentra l'atenció en la persona que realitza la pregunta i en la qual s'espera que respongui). Parla alt i amb una dicció adequada. No murmuri. Intenta suportar alguns silencis sense posar-te nerviós. Espera senyals dels altres al decidir-te on asseure't, quan prendre una beguda o llaminadura, o de què parlaràs. Aprèn a tolerar crítiques a força d'introduir la discussió deliberadament en un moment determinat.
13.
Algunes estratègies pera fer més eficaces les respostes assertives Tenir un bon concepte de si mateix. Molta gent no és assertiva perquè li manca autoestima. Planificar els missatges . Això estalvia temps, produeix confiança i pot disminuir la intimidació per part dels altres. Ser educat. Empipar-se provoca confusió en un mateix i fa que els altres vegin a l'individu feble, histèric i amb una baixa credibilitat. Negar o ser cap-gros no sol funcionar a llarg termini. És millor guardar la calma i educadament, però fermament, exposar l'opinió pròpia. Guardar les disculpes per a quan siguin necessàries . Si es reserven les disculpes per a quan siguin apropiades, no es disminuirà ni el seu valor ni el propi, i els altres prendran a l'individu de debò per a altres assumptes. No arraconar els altres. Si un es vol assegurar la cooperació dels altres, sempre se'ls ha de proporcionar una sortida (amb sort, la sortida que un desitja) i s'ha d'esbossar les conseqüències constructives de tal alternativa per als altres i per a un mateix. Mai recórrer a les amenaces. Una afirmació tranquil·la dels passos que s'està assegurar-se de fer-lo, perquè així les respostes d'un siguin preses de debò en el futur. Acceptar la derrota quan sigui necessari. L'asserció comporta comprensió quan les accions subsegüents no són constructives, acceptant la derrota amb elegància. Els dolents sentiments sortiran més tard. Si se li veu acceptar situacions cortesament després d'una discussió, la gent li respectarà més. A ningú li agrada ser un mal perdedor.
