Material elaborat per Àngels Ferrao. Basat en “L'Ecologia Emocional” de Jaume Soler i M. Mercè Conangla

1. La constel·lació de l’alegria: Sensació d’activació
i de força, impuls, visió positiva, font d’energia
que ens permet dur a terme els nostres
projectes i sobretot ens permet crear i estimar.
Símptomes de deteriorament: hiperexcitació,
dispersió de l’atenció, saturació dels sentits,
l’histrionisme. L’alegria demana sobrietat,
atenció i deixar fluir.
Sigues feliç sempre que puguis i veuràs que, quasi bé sempre, pots ser feliç.
Antoni Bolinches
L’alegria és una emoció de fàcil contagi. Està
feta d’un material sensible i delicat, i per això
cal aprendre a defensar-la i preservar-la amb
cura.

2. La constel·lació de la curiositat: sorpresa,
desig,inquietud, alerta i fins i tot
l’avorriment. La curiositat porta a l’alegria de
la descoberta i a la seguretat, fruit del
coneixement adquirit amb la pròpia
experiència.
Símptomes de deteriorament: avorriment que no respon als estímuls, passivitat, manca
d’energia. Quan mor la curiositat mor el desig de saber i d’explorar, apareix el tedi i el cansament
moral. Pot generar conductes violentes i addiccions.
Aprendre a viure és aprendre a mirar amb ulls nous els paisatges de cada dia.
M.Mercè Conangla
La curiositat és un estat mental d’obertura
cap a allò que tenim al voltant o dins nostre.
És la base on resideix l’aprenentatge. Sense
curiositat no és possible la pregunta, i sense
la pregunta no és possible la recerca.

3. La constel·lació del desig: motivació, auto motivació, ànsia, neguit,por, satisfacció o insatisfacció,
plaer o dolor.
Símptomes de deteriorament: apatia o manca d’impuls intern, manca de curiositat i de força per
actuar. L’apatia apareix com a repressió del desig.
Eric Fromm: “El sistema humà no funciona correctament si només es satisfan les seves
necessitats materials i no pas aquelles necessitats i aptituds que li són pròpies, específicament
humanes, com l’amor, la tendresa, la raó i l’alegria”
El secret de viure bé consisteix, en primer lloc, en desitjar allò que és
necessari i, després, en estimar allò que es desitja.
Ecologia emocional
Què desitgem?
Equival el plaer al consum? O el desig va més
enllà de les ofertes que es poden adquirir amb
diners i estatus social?
Què passa quan hem completat el cercle
necessitat-desig-satisfacció-consum?
TENIR NO ÉS MÉS IMPORTANT QUE SER

4. La constel·lació de la fortalesa: magnanimitat,
confiança, seguretat, magnificència, capacitat
d’autocontrol, fermesa, valor, coratge, voluntat, auto
motivació, flexibilitat, humilitat, capacitat per
desprendre’s i constància.
Símptomes de deteriorament: posar-se una cuirassa que ens aïlli del què ens pot fer mal però
que també ens aïlla del què ens pot fer bé, manca de confiança: no podré.
Un vaixell que resta al port no corre cap perill, però tampoc arribarà enlloc.
Ecologia emocional
La fortalesa, el valor i la voluntat són energies que ens
donen l’impuls necessari per a dur a terme el nostre
projecte de vida. Ens permeten l’autocontrol necessari
per resistir-nos a l’automatisme i al gregarisme del
nostre món.
Qui és més fort, aquell que en una batalla derrota mil
guerrers o qui és capaç de dominar-se a si mateix?
La fortalesa és una qualitat interior que hom desprèn
en moments que sembla que trontolla i que permet
mantenir l’equilibri emocional

5. La constel·lació del silenci: serenor, calma, pau,
harmonia.
Símptomes de deteriorament: parlar per parlar, el
soroll en el nostre cap que encara que no parlem no
para de dir-nos coses i ens provoca desequilibris, la por
al silenci.
Els qui saben, no parlen. Els qui parlen no saben. El savi ensenya amb els seus actes,
no amb les seves paraules.
Chang tse
El silenci és una energia neta, renovable i necessària.
Les paraules tenen en ell la seva arrel, les grans
decisions demanen silenci però també el diàleg i el
retrobament amb un mateix es fa a través del silenci.
No tots els silencis són energètics també n’hi ha
d’incomunicació, de covardia, d’ignorància…etc.
“Tret del silenci/què hi ha de més pròxim a la
plenitud/que l’amor?”
Martí i Pol

6. La constel.lació de la soledat: Pau, plenitud,
calma, serenitat, tranquil·litat, benestar. És la
soledat volguda i viscuda amb plenitud i
harmonia.
Símptomes de deteriorament: dificultat de ser un mateix en companyia dels altres, por de
retrobar-nos amb nosaltres mateixos, no necessitar ningú, por d’estar sol, sentiment d’abandó.
Per aquestes vies s’arriba a la soledat forçosa que és viscuda malament perquè no ha estat
escollida. Pot arribar-se al desert emocional per manca de vincles emocionals de qualitat.
La soledat és una tempesta de silenci que arrenca totes les nostres branques mortes.
Khalil Gibran
La soledat és una vivència subjectiva més que no
pas un estat que depengui de factors exteriors a
nosaltres mateixos.
Com a energia positiva va lligada a la llibertat de
ser un mateix, a la creativitat, a
l’autoconeixement, a la intimitat.
No hi ha pitjor soledat que la soledat en companyia

7. La constel·lació de la voluntat : llibertat, paciència,
compromís, motivació, assumir reptes, no conformar-se,
lentitud, perseverança, desig, entusiasme,
Símptomes de deteriorament: submissió, passivitat, facilitat, immediatesa, incontinència
afectiva, motivació externa.
Existeix un drac ferotge anomenat “tu has de…” però en contra d’ell, el superhome hi
llança les paraules “JO VULL…”
Nietzsche
Sense voluntat podem quedar sotmesos a qualsevol estímul,
però una voluntat fèrria pot esdevenir monstruosa per la
seva rigidesa. Qui cedeix fàcilment és feble, però qui no
cedeix mai és un maníac.
La voluntat és la motivació intel·ligent. La intel·ligència
aplicada a l’acció.
És la decisió conscient de comprometre’ns amb nosaltres
mateixos.

8. Algunes maneres d’acariciar-nos i acariciar
als altres: tendresa, generositat, donar-nos i
donar temps sense pressa, escoltar una
música, somriure, mostrar sentit de l’humor,
tocar-nos afectuosament, acollir, apreciar la
bellesa.
Qui té un per què viure, podrà aguantar quasi qualsevol com.
Nietzsche
La vida és com una taula. Sobre ella s’hi pot posar amor, desamor, flors o qualsevol objecte lleig
o bonic, però sense la taula tots aquests objectes quedarien fets miques.
Antonio Gala
La carícia és aquell tipus de manifestació de
la persona verbal o no verbal que impliqui
adonar-se de l'existència d’un mateix i dels
altres. Són maneres de reconeixement que
són imprescindibles per a viure.
Són les anomenades vitamines emocionals.

9. La constel·lació de l'agraïment: sinceritat,
obertura, atenció al què passa, alegria,
satisfacció, generositat, amor.
Símptomes de deteriorament: sentir-se en deute, afalac poc sincer, intercanvi mercantil,
contradicció entre el què expressem i el què sentim.
Valorar és crear, i valorar-se un mateix és, de totes les coses valorades, el tresor més
valuós.
Nietzsche
La gratitud és el sentiment que correspon a
l’acció rebuda. Donar les gràcies és important
i dóna alegria al que les dóna i al que les rep.
La persona agraïda és generosa ja que sap
detectar en el seu entorn els motius pels quals
és afortunada.
Per expressar l'agraïment no cal esperar a
rebre grans dons. És important ésser agraït per
les petites coses que la vida ens ofereix.
Cal preguntar-se: de què estic agraït?

10. AMISTAT
La constel·lació de l’amistat : tendresa, alegria, generositat,
agraïment, respecte, cura, compromís, responsabilitat,
sensibilitat, empatia.
La
Ens fem amb els altres. Els amics formen part de la nostra
vida. El temps de l’amistat és el temps per excel·lència.
Antonio Gala diu que l’amistat neix del descobriment que
fem a l’altre de la nostra intimitat i que l’amistat més
profunda és aquella que ens ajuda a descobrir-nos als
nostres propis ulls.
L’amistat ens dóna la seguretat de que l’altre hi és. Saber
que existeix fa més enriquidora la nostra vida.
El terreny de l’amistat requereix molta cura a fi de no
envair però alhora no deixar que passi massa temps sense
visitar-lo.
Símptomes de deteriorament: narcisisme, possessió,
gelosia, enveja, interès, dependència
Recorre sovint el camí que duu a casa del teu amic, perquè no l’esborrin les males
herbes.
Proverbi

11. La constel·lació de l’amor : tendresa, amistat,
plenitud, realització, generositat, agraïment,
serenitat, alegria, cura…TOT.
La
L’amor és l’aspiració més profunda de l’ésser humà; l’única realització d’ell mateix en
llibertat. La persona està feta per l’amor i això equival a dir que està feta per a realitzar-
se donant-se. Deixar l’amor fora de la nostra vida seria un acte ben poc intel·ligent.
Només pots estimar quan pots mostrar la teva feblesa sense que l’altre la utilitzi per
mostrar la seva força.
Símptomes de deteriorament: vull que
m’estimin més, no vull deixar d’estimar algú
que no m’estima (analfabetisme amorós).
Sacrifici, obligació, por a la pèrdua,
substitució de mi mateix, dependència,
exclusivitat.
La gent es queixa de que no és estimada quan el veritable problema és que no
sap estimar.
Sergio Sinay
L’amor només és etern mentre dura

12. La constel·lació de la compassió: tendresa,
generositat, amor, solidaritat, empatia, respecte
per la intimitat i llibertat de l’altre, no violència,
harmonia, pau.
Sentir compassió no vol dir sentir llàstima. La compassió és la intenció i la capacitat
d’alleugerir el patiment de l’altre. Perquè hi hagi compassió sana hi ha d'haver tendresa.
La compassió malentesa i mal aplicada genera més dolor i més soledat que la seva
absència ja que pot ser viscuda per l’altre com un sentiment d’humiliació.
Símptomes de deteriorament: victimisme o
auto compassió malentesa, paper de salvador,
insensibilitat, desert emocional, manca d'interès
per l’altre i pel món, “no puc”
L’home que, en el més profund del seu cor, sent que és feliç, espontani i generós, veu
en el gènere humà un sol Home a qui ajudar i entendre.
Proverbi xinès

13. CONFIANÇA
La constel·lació de la confiança: seguretat en un
mateix, sensació de control, esperança, pròpia
competència i capacitat, acceptació, pau,
serenitat.
Confiar sempre implica un risc. Només hi pot haver confiança entre persones perquè
només aquestes poden comprometre’s a actuar de manera determinada.
Confiar és creure en el compromís propi i en el de l’altre.
Per confiar cal gestionar la incertesa: la certesa de ser enmig de la incertesa del viure.
Símptomes de deteriorament: prejudicis, recel,
desesperança, manca de seguretat, manca de
fermesa, por, mentida, engany, no dir el què es
pensa o no atrevir-se a dir el què cal,
incoherència.
Quan està dotat d’un cor sincer, l’home és digne de confiança; quan està dotat d’un
caràcter senzill, l’home és generós i rarament s’equivoca en jutjar els altres.

14. La constel·lació de l’esperança: Paciència,
seguretat, confiança, tranquil·litat, ansietat,
il·lusió, creativitat, joia, acció, lluita.
No hem de confondre esperança amb somni. El
somni és irreal mentre que l’esperança es
col·loca en allò que és possible.
L’esperança dóna amplitud al nostre present i
anticipa la prosperitat.
Cal ajudar a l’esperança perquè aquesta es faci
real. Esperar fent accions que ajudin a la
consecució d’allò que esperem.
És difícil dir si l’esperança existeix o no. L’esperança és com un camí del camp: al
principi no hi ha cap camí, però a força de caminar la gent en traça un.
Ecologia emocional
Símptomes de deteriorament: la creença de que
el futur és independent de la nostra voluntat,
impaciència, por, desesperació, passivitat,
negació de la realitat.

15. La constel·lació de la felicitat: confiança,
serenitat, saviesa, generositat, afecte, amor
madur.
La felicitat va de dins cap a fora. És un camí, una forma de viatjar més que el destí final. La
nostra felicitat depèn de com vivim les coses més que de les coses que vivim; és una
col·lecció de moments; l’excel·lència de caràcter (Fromm diu que el caràcter de l’home és
el seu destí); el que som capaços de crear. La felicitat no va sempre lligada a la satisfacció.
No corris, no et preocupis. Ets aquí
només de visita. Val la pena que
t’aturis a olorar les flors.
Walter C. Hagen
Símptomes de deteriorament:
He comès el pitjor dels pecats que un home pot
cometre. No he estat feliç. Que les glaceres de
l’oblit m’arrosseguin i em perdin despietades. Els
meus pares em van engendrar pel joc arriscat i
formós de la vida, per la terra, l’aigua, l’aire i el
foc. Els he decebut. No he estat feliç. La seva
voluntat no s’ha acomplert, la meva ment es va
aplicar a simètriques porfídies de l’art que teixeix
futileses. Em van llegar valor. No he estat valent.
No m’abandona, sempre tinc a prop l’ombra
d’haver estat un infeliç.
Jorge Luis Borges

16. La constel·lació de la generositat:
agraïment, senzillesa, amor, solidaritat,
amistat, compassió.
Allò que vaig donar, ho tinc,
allò que vaig gastar, ho vaig tenir,
allò que em va restar
ho vaig perdre per no donar-ho.
Epitafi Cristòfol Chapman
L’única manera de seguir els nostres somnis és ser generosos amb nosaltres
mateixos.
Paulo Coelho
Símptomes de deteriorament: enveja,
avarícia, egoisme, llàstima, donar el què em
sobra, manca d’interès per l’altre, obligació.
Hi ha un fil molt prim que separa
l’egoisme constructiu de la
generositat destructora.

17. La constel·lació de la serenitat: pau,
tranquil·litat, paciència, benestar, joia, valor,
generositat, calma, netedat.
La serenitat és un estat mental. La calma i la
quietud que necessitem per a viure, pensar i
respirar amb harmonia. És el fruit de l’actitud
de valoració de la vida per la vida mateixa, de
la capacitat de donar gràcies per allò que som i
el que tenim. És plenitud i buidor alhora.
Només s’aconsegueix si som capaços
d’alliberar-nos dels pesos morts que
arrosseguem. Per aconseguir la serenitat cal
tancar cercles.
Existeixen uns pocs éssers superiors i feliços que neixen amb un temperament
lliure de qualsevol irritació per coses insignificants.
Símptomes de deteriorament: càrregues
mortes, rancúnies, remordiments, odi, no saber
estar inactius, desconfiança, agressivitat.

18. La constel·lació de la tendresa: és un dels
components més importants de l’amor.
Confiança, empatia, simpatia, plenitud,
compassió, lentitud, calma.
En la tendresa la pressa queda fora i sentim
intensament el present. És compassiva
perquè ens fa ser empàtics i sentir amb l’altre
i al seu propi compàs.
És la nuesa del cor, vulnerable i obert, fràgil i
valent.
Hi cap la tristesa en la tendresa?
Un pediatra tenia un tractament molt efectiu per als nadons que necessitaven
guanyar pes: “A aquest nadó se l’ha d’acaronar i bressolar amorosament almenys
un cop cada tres hores”
Símptomes de deteriorament: fredor emocional, por al rebuig, manca d’expressió dels
sentiments, pressa, por a ser febles.