Aules inclusives 2014. Diversitat d'aprenentatges

1. Com promoure múltiples formats d’aprenentatge?
“En un entorn que prioritza
només determinats tipus
d’intel·ligències és inevitable
que una gran part de l’alumnat
s’acabi sentint incompetent”
(H.Gardner, 1983)
Núria Alart nalart@xtec.cat, nalart@twitter.es, www.xtec.cat/~nalart

2. Quins formats d’aprenentatge utilitzes?
Com podem enriquir-los?

3. Intel·ligències
Estils i ritmes
Interessos
Situació social
Cultures
Diversitat
TOTS SOM DIVERSOS
La diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà.
TOT L’ALUMNAT ÉS DIFERENT

4. Un centre inclusiu
treballa la diversitat….
Aprenentatge
cooperatiu
Planificació
individual
Resolució
col.laborativa de
conflictes
Docència
compartida
Educació
socioemocional

5. Escola inclusiva
Una escola i una aula inclusiva
Acull a tothom
No rebutja ningú
Tothom té dret a anar-hi
Sense distinció de
la discapacitat
L’origen cultural
o qualsevol altra
diferència
Poder aprendre amb els seus companys

6. RACONS
Àmbits de treball creats en
diferents indrets acotats de l’aula,
per on l’alumnat passa. Fomenta
l’autonomia. Poden ser de nivell,
aula o cicle.
Tallers, desdoblaments,plans
de treball individualitzats,
tutoria entre iguals, treball
per parelles, contractes,
treball cooperatiu…
DOCÈNCIA COMPARTIDA
Forma de treball que implica més d’un
professor/a per tal de dur a terme el treball
de l’ aula
Cal ser flexible i adaptatiu i mantenir una
actitud d‘obertura.

7. El Disseny Universal de l’aprenentatge es fonamenta
en tres principis:
1. Proporcionar múltiples mitjans de representació (el què de l’aprenentatge)
diferents canals de percepció (auditiu, visual, motriu)
2. Proporcionar múltiples mitjans per l’acció i l’expressió (el com de
l’aprenentatge) oferir varies opcions de materials i programes que permetin
l’esforç i de la motivació cap a un objectiu determinat.
3. Proporcionar múltiples mitjans de compromís (el perquè de l’aprenentatge)
varies opcions que ajudin a expressar els interessos dels alumnes, les opcions
d’autoavaluació i reflexió.

8. Combinar les nostres passions per a
fer-nos brillar, no etiquetar!
NEN
Posar etiquetes: http://www.youtube.com/watch?v=Wv49RFo1ckQ

9. Motivar a partir de l’emoció
El cervell que no s’emociona i no es mou, no aprèn.
Interpretació segons capacitats,
estils i característiques
Manipulant, fent
L’emoció és un camí cap a
la motivació i la cognició.
Neurodidàctica: http://www.think1.tv/videoteca/es/index/0-37/neurodidactica-cinco-pilares-aprendizaje-manfred-spitzer-psiquiatra-instituto-leibnitz-neurobiolog%C3%ADa

10. Preferència: estils d’aprenentatge sensorial
(VAK), Bandler y Grinder
do, re, mi oïda Tècnica
“Ja ho veig, ja”...
“mira quina música més.. “Em sona, no
m’agrada el to...
“Em vaig sentir molt bé,
moure braços...
S’estima que un 40% de les persones són visuals,
un 30% auditives i un 30% cinestèsiques

11. Tocar, moure’s, sentir,
treball de camp, pintar,
dibuixar, ballar, laboratori,
fer coses, mostrar, reparar
coses....
Escoltar, cantar, ritme,
debats, discussions, cintes
d’àudio, lectures, parlar en
públic, parlar per telèfon,
grups petits, entrevistes...
Mirar, imaginar, llegir,
veure, pel·lícules,
diagrames, fotos,
cartells, pintures,
diapositives, telescopis,
microscopis, còmics,
vídeos, mapes...
Acti
Vi
tats
Aprèn allò que experimenta
directament, allò que
l’impliqui moviment. Li
costa comprendre allò que
no pot posar en pràctica.
Aprèn allò que sent, a base
de repetir-se a si mateix
pas a pas tot el procés. Si
s’oblida d’un sol pas es
perd. No té una visió global.
Aprèn tot allò que veu.
Necessita una visió
detallada i saber a on
va. Li costa recordar
allò que sent.
Apre
nen
tatge
Respon a les mostres
físiques d’estimació. Li
agrada tocar-ho tot. Es mou
i gesticula molt. Surt ben
arreglat de casa, però de
seguida s’arruga perquè no
para quiet. To de veu baix.
Expressa les seves
emocions amb moviments.
Parla sol, es distreu
fàcilment. Mou els llavis al
llegir. Mostra facilitat de
paraula. No li preocupa el
seu aspecte. Li agrada la
música. Modula el to i
timbre de la seva veu.
Expressa les seves
emocions verbalment.
Organitzat, ordenat,
observador i tanquil.
Preocupat pel seu
aspecte. Veu aguda,
barbeta aixecada. Se li
noten les emocions a la
cara.
Con
duc
ta

12. Model de Kolb
Hemisferis
cerebrals
Alumnat HEMISFERI ESQUERRE (lògic) Alumnat HEMISFERI DRET (holístic)
No analitza la informació, Analitza la informació pas per pas. Vol entendre els la sintetitza.
components un a un.
Necessita les imatges per aprendre. Mira la
pel·lícula abans de llegir el llibre.
Llegeix el llibre abans d’anar a veure la pel·lícula.
Li preocupa més el procés que no pas el resultat
final. No li agrada comprovar els exercicis i
assoleix el resultat final per intuïció.
Li preocupa el resultat final. Li agrada comprovar
els exercicis i li sembla important no equivocar-se
en els detalls.
Aprèn més bé amb activitats obertes i poc
estructurades.
Se sent incòmode amb les activitats obertes i poc
estructurades.
No li preocupen les parts en si mateixes, sinó
saber com encaixen i es relacionen.
Li agraden les coses ben organitzades i no es perd
pels detalls.
Aprèn del tot a la part. Per entendre les parts
necessita partir de la imatge global.
Aprèn de la part al tot i absorbeix ràpidament els
detalls, fets i regles.
Pensa en imatges, sons, sensacions però no
verbalitza aquests pensaments.
Verbalitza les seves idees
Visualitza imatges d’objectes concrets però no
símbols abstractes com ara lletres i nombres.
Visualitza símbols abstractes (lletres i nombres) i
no té problemes per comprendre conceptes abstr

13. En què consisteix la intel·ligència del nostre alumnat?
Treballar només la part acadèmica?

14. Treballa la potencialitat o fortalesa de la persona
Saber de quina manera ets bo i a partir d’aquí ... la resta.

15. …”Quan no era l’últim de la classe, és que n’era el penúltim… Obtús per a
l’aritmètica …. Profundament negat per a l’ortografia, incapaç de memoritzar les
dates i de localitzar els llocs geogràfics, … mandrós … Jo no entenia res…
Professor i escriptor francès
Més personatges:
Salvador Dalí, Paul Mac
Cartney, Henry Ford,
Walt Disney, John
Lenon, Charles Chaplin...
http://www.maldeescuela.com/

16. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES. QUÈ ÉS?
Una teoria i una
bona metodologia
Diferents camins per a la comprensió.
Descobrir el propi aprenentatge.
Partir de les fortaleses, no debilitats
És una actitud cap a l’aprenentatge...
Ikaia. Inteligencias Múltiples http://ikaia.tv/?p=1449

17. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? Gardner
La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i
crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un
determinat àmbit cultural.
RESOLDRE,
GENERAR,
CREAR
MÚLTIPLE ORGÀNICA
Única –Invariable – Quantificable - Innata/heredada
Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom

18. Logicomatemàtica: l. frontal
Lingüística: l.temporal esquerra
i frontal A:Broca y Wernicke
FRONTAL
esquerre i parietal dret
PARIETAL
TEMPORAL
Naturalista: l.parietal esquerra
Intrapersonal: l.frontal,
parietals i sistema límbic
OCCIPITAL
Existencial: l.temporal
Musical: l.temporal dret
Visualespacial: regions
posteriors de l’hemisferi dret
CEREBEL
Cinestèsicacorporal: cerebel,
ganglis basals escorça motriu
Interpersonal: l.frontals, temporals
(hemisferi dret) i sistema límbic
Font: T. Armstrong
CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ

19. Les necessitem totes
Totes són igual d’importants
Es combinen de forma única en cada ésser humà
Tothom les té totes en diferents graus de desenvolupament
Els docents tendim a ENSENYAR de la manera que nosaltres APRENEM

20. D’aquestes dues nenes qui seria la més intel·ligent?

21. Gran percepció sobre la seva persona i amb grans objectius?
Capacitat per a accedir als sentiments propis i comprendre’s un mateix i utilitzar aquesta
informació amb eficàcia en la regulació de la pròpia vida.

22. Estratègies didàctiques: -Autoavaluació -Destreses de concentració. -Diaris personals.
-Portafolis.-Displays. -Projectes de futur. -Educació emocional. -Autoavaluacions
-Reconeixement de punts forts i febles.

23. Líders naturals amb un model positiu de rol?
Giacomo Rizzolatti i el seu equip descobreixen “les neurones mirall” aportant
evidències biològiques a l’aprenentatge per imitació i l’empatia.
Capacitat per entendre i respondre de manera adequada als estats d’ànim,
temperaments, motivacions i desitjos dels altres.

24. Estratègies didàctiques: -Reflexions crítiques -Diàlegs. -Negociacions. -Resoldre
conflictes. -Mediacions. -Treball cooperatiu. -Jocs de simulacions.

25. Gran habilitat esportiva i moviments corporals?
Capacitat per a controlar els moviments del propi cos i
utilització d’objectes amb destresa.

26. Estratègies didàctiques: “aprendre fent” construint, actuant, tocant i sentint els seus
propis aprenentatges. Pensament manual. Teatre. Representacions corporals.
Representación corporal figuras de Guernica http://www.youtube.com/watch?v=OC_bVau6CPY

27. Una comprensió especial pel món natural?
Capacitat per a comprendre el món natural i treballar eficaçment en ell.

28. Estratègies didàctiques: -Activitats en l’entorn natural. -Plantes i mascotes a l’aula.
-Sortides a la natura. -Ecoestudis. -Diaris observacions -Projectes. -Col·leccions
-Aplicacions del mètode científic

29. Creen objectes artístics fantàstics?
Capacitat per a percebre amb precisió el món visual i espacial.

30. Estratègies didàctiques:
Còmics. Vídeos
Pel·lícules.
-Murals visuals.
-Mapes mentals.
-Panells didàctics.
-Símbols gràfics.

31. Toquen instruments musicals amb força destresa?
Capacitat per a apreciar, discriminar, transformar i expressar les
formes musicals, sensible al ritme, el to i el timbre.

32. Estratègies didàctiques: -Cantar el tema treballat -Tocar instruments.
-Assistir a concerts. -Crear acompanyaments i melodies.
-Identificar sons ambientals. -Expressar sentiments musicals amb melodies...

33. Es fan preguntes sobre el món?
Capacitat de situar-se un mateix en relació amb les facetes més extremes dels cosmos,
fer-se preguntes sobre el món, l'existència dels éssers humans, la vida o la mort.

34. Convé estimular a l’alumna a fer-se preguntes. Reflexionar sobre l’origen de la vida a
l’Univers. Quedar-se observant detingudament una pintura, escultura, paisatge...

35. Els atrau les operacions matemàtiques?
Voleu veure equacions? http://www.youtube.com/watch?v=Atod1GyxxCw
Capacitat d’analitzar problemes, portar a terme operacions matemàtiques.

36. Voleu veure equacions?
http://www.youtube.com/watch?v=Atod1GyxxCw
Estratègies didàctiques: -Aprenentatge cooperatiu.-Trencaclosques lògics -Càlculs.
-Preguntes socràtiques -Fer hipòtesis -Pensament crític. –Experimentar -Projectes
d’investigació -Organitzadors gràfics

37. Els agrada llegir i escriure?
Es manifesta a través del llenguatge oral i escrit.

38. Estratègies didàctiques: -Narracions orals. -Activitats de biblioteca. -Diaris personals.
-Debats -Entrevistes. –Acudits –Embarbussaments -Programes de ràdio
-Revistes -Cantar temes treballats. -Presentacions en públic.

40. “Els models educatius en
general, valoren i qualifiquen
només les capacitats
acadèmiques..
No qualifiquen ni mesuren la
capacitat d’escolta,
l’autoestima, l’empatia, la
compassió, la col·laboració...
què són les que marcaran
l’èxit a la vida”

41. La competència digital desenvolupa totes les intel·ligències

42. Companys/es grup WIKI
WEBQUEST Twitter
DOCENT EN XARXA
Vídeos
Blogs
Xarxes
socials
Web, ning
Moodle
Conferències
Podcast
Família/
comunitat
Repositoris
Recursos
impresos
Recursos digitals
Web 2.0

43. Metodologies 2.0 competencials que desenvolupen intel·ligències
Treball a través de les TIC/TAC
Eines web 2.0:
Wiki: Wispace
Podcast: Podsonoro
Videos: Youtube
Microblogging: Twiter
Mapes: Google maps
Xarxes socials: Espurn@
Blogs: Blogger
Fotos: Flickr
Mapes conceptuals: Freemind ...
Metodologies
WebQuest
Caceres del Tresor
Treball per projectes
Treball per portafolis
Treball per tallers
PBL/ABP
Treball amb mapes mentals
Treball per àmbits d’aprenentatge
Treball per geolocalitzacions ....

44. Procurar incloure a les nostres aules activitats, eines, recursos,
tasques i elements que estimulin vàries intel·ligències.
Probablement aconseguirem que alumnat aprengui millor

45. Flexibilitat de recursos, eines, materials, metodologies i
aplicacions didàctiques en general. Diferents intel·ligències i
diferents variables en el procés d’ensenyament-aprenentatge

46. L’autoconeixement i confiança en un mateix
Permet descobrir el més important
Com sóc?
Fortaleses i debilitats
Acceptació
“Jo ideal”/ “Jo real” Les A,A,A...
“Hem de deixar de pensar que si a un nen no li van bé les matemàtiques, això
significa que té un problema d’aprenentatge, i comencem a preguntar-nos
què és allò que fa bé i deixar-li millorar” Roger Schank: Psicòleg americà.

47. Afecte: cultura de l’elogi. Les emocions i els sentiments
L’ alliberació de dopamina que es produeix quan ens divertim ajuda a
memoritzar, a aprendre i a gaudir i apreciar d’allò que estem fent
http://www.youtube.com/watch?v=DEVnqu_CCaU
“Cultura de
l’elogi” = un
reforç positiu.
El reforç
positiu a una
resposta
augmenta la
probabilitat
que aquesta
es repeteixi

48. L’error per a l’aprenentatge i resiliència
Quan ens equivoquem ens fem preguntes per a entendre què ha passat, com
es pot resoldre... L’aprenentatge sorgeix de l’equivocació o l’error.
És la capacitat que tenim les persones de fer front a las situacions que
considerem adverses en les nostres tasques i relacions diàries, a les que
busquem solucions d’una forma constructiva i creativa.

49. La participació i la cooperació: per a un treball significatiu
Responsabilitat, sentit crític, respecte, esforç, generositat, paciència…
Per arribar a: solidaritat, sostenibilitat del medi, altruisme...
Caceres HHSE Núria Alart https://sites.google.com/site/nuriaalart/habilitats-socials
Valors https://sites.google.com/site/nuriaalart/valors
Les competències de l’intel·ligència emocional no són innates, són habilitats apreses.

50. La reflexió
Temps per reflexionar.
Talent per descobrir
Transmetre positivitat
Tutor (coach) Ref: V. Fuster

51. Algunes propostes:
FAMÍLIA I ESCOLA
Elogi (Motivació)
Personalització (TIC/TAC)
Altruisme (cooperació) Frustració (Error)

53. 1.Escriu 2 coses del que heu sentit i
que penseu que us poden ser
d’utilitat.
2.Expliqueu al del costat el per què
us poden ser d’utilitat.
3.Escriure algun canvi que fareu a la
vostra aula.

54. Com promoure múltiples formats d'aprenentatge?
Podeu consultar:
Pàgina personal: www.xtec.cat/nalart
Web: Família i escola junt x l’educació. Departament d’Ensenyament. http://bit.ly/wFrLZd Què són les
Intel·ligències Múltiples?. Qüestionari sobre les IM
Presentacions: http://pt.slideshare.net/nalart
Les imatges són pròpies o procedeixen de diferents webs com: http://www.flickr.com/creativecommons/ www.google.es,
http://search.creativecommons.org/ , http://flickrcc.bluemountains.net/flickrCC/index.php,
http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/ ... agraint als autors/es per permetre la seva utilització.
Núria Alart nalart@xtec.cat, nalart@twitter.es, www.xtec.cat/~nalart